Mostrando las entradas para la consulta sant johan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sant johan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 23 de septiembre de 2021

EL LLANTO DE LA VIRGEN. PLANT DE NOSTRA DONA SANTA MARÍA.

EL
LLANTO DE LA VIRGEN.


Esta composición poética no es la
primera que escribió Raimundo Lulio después de su conversión.
Antes que poeta místico, abandonado que hubo las quimeras del mundo
y su estro de trovador, se ejercitó en la poesía didáctica,
rimando un tratado de Lógica que citan D. Nicolás Antonio en su
Biblioteca antigua española, el P. Pascual en sus Vindicias lulianas
y otros autores. El mismo Lulio nos habla de este poema en su
Doctrina pueril, de cuya obra al parecer formaba aquel un apéndice.
Después de inducir a su hijo, para quien escribió la Doctrina, a
que se dedicase al estudio de la lógica para venir en conocimiento
de la verdad, le dirige las siguientes palabras. - "Antes de
estudiar la lógica en latín, apréndela en lengua vulgar y
en rima, así como se contiene al final de este libro, lo cual te
aconsejo para que de este modo la puedas después entender mejor,
mediante la ayuda de Dios."



Lulio
a imitación de los árabes, que tanto estudiaba, se aficionó a la
didáctica, y así como ellos hacían objeto de sus poemas todas las
ciencias por sutiles y abstractas que fuesen, nuestro autor no se
arredró ante la dificultad de emplear su numen, en rimar una Lógica
y más tarde unas Reglas para la aplicación del arte general,
materias de suyo aridísimas para la poesía. Mas nada podemos decir
con respecto al mérito de la primera porque no ha llegado a nuestros
días; pero a juzgar por lo demás que de poesía didáctica nos ha
dejado Raimundo, nos inclinamos a creer que no sería sin duda la
mejor hoja del lauro poético del autor.



Hacia
la misma época empero, o sea en el espacio que media entre los años
de 1275 a 1282, en que escribió Lulio el tratado de Lógica en
verso, parece que trazó también su elegía titulada Llanto de la
Virgen
. Durante este tiempo pasó Raimundo retirado en el colegio de Miramar cuya fundación había promovido, los días más sosegados de
su existencia: calma breve sí, pero fructífera, y a la que debemos
excelentes libros. En la tranquilidad de aquel retiro fue pues donde
Raimundo, al mismo tiempo que escribía el precioso opúsculo de
Oraciones y Contemplaciones, elevada su alma en alas de su devoción,
trazaba el canto elegíaco de que nos ocupamos, dirigido a pintar la
desolación de María al presenciar la angustiosa pasión y muerte de
su divino hijo.



Esta
composición está escrita con pureza, y sus versos son muy sentidos.
Bellos son los apóstrofes que dirige la madre del Salvador a Judas
que tan traidoramente vendió a su maestro; bella la queja que dirige
al Eterno Padre por la deslealtad de los judíos.
- "Cómo a
tanto te atreviste? dice al Iscariote. ¿Cómo tu boca asquerosa se
atrevió a besar a mi hijo, tan cumplido en todo, y cuyos labios
manan el aroma de la verdad, y la dulzura de los buenos consejos?
¡Cuánto le has ofendido con tu repugnante contacto!” - No son
menos notables las exclamaciones de María al verse desamparada de
todo el mundo, y las que le inspira la negación de San Pedro: -
Preso está mi hijo, dice; llévanselo los judíos sin que nadie
levante una palabra en su defensa; sin que yo, pobre y desvalida
mujer, pueda estorbarlo. ¿Y no hay uno siquiera entre vosotros que
le ayude?" - "Amedrentado por los judíos ha negado San
Pedro a Jesús. ¿Y cómo no hubo más temor de mi hijo, que es su
Dios y Criador? Y eres tú, Pedro, aquel a quien confió el cuidado
de su rebaño, y a quien hizo pastor de sus ovejas! Tan atribulada me
tienes por el poco amor que a tu maestro has demostrado, que no cesa
de plañir mi boca, ni mis ojos de llorar." - Después se dirige
a la muchedumbre y dice: - “ ¿No hay nadie entre vosotros que
tenga compasión del que tanto nos ha dado, y que tanto sufre por
nosotros?" - Al ver escarnecido a Jesús a quien escupían los
judíos en el rostro, exclama: - "Oh cara gloriosa, cuya vista
tanto placer me daba! ¡cuánto me holgaría de poder enjugarte
siquiera! " - Y en otra parte se plañe de este modo: -
“Desnudado han a mi divino hijo. Aquel que señor es de la tierra y
de los mares, no tiene un miserable harapo con que cubrirse! Ay
triste! Cuando veo caer sobre él tantos vituperios, mi razón se
desvanece y mi pecho estalla de dolor. Señor, tomad ese mi velo para
cubrir vuestras carnes, ya que vuestros enemigos escucharme no
quieren." - Y al espirar (expirar) el Salvador, vueltos
los ojos al cielo, exclama (esclama) fuera de sí: - “Miguel,
Querubín, Serafín, Gabriel y Rafael, bajad y horrorizaos de la
muerte que dan los infieles a su Salvador! Mirad como espira
sediento, sin más refrigerio en su boca que hiel y vinagre! ¡Ni
Caín fue más impío con
Abel que estos malvados!" -



La
elegía que nos ocupa abunda en bellezas y es una de las del autor
escritas con más pasión. Hubiéramos de traducirla entera para
indicar todos los pasajes que nos parecen notables: mas consideramos
inútiles las citas cuando puede quien quiera formar su juicio con la
lectura del original que transcribimos.




PLANT
DE NOSTRA DONA



SANTA
MARÍA.







I.







Anava
ab gran gaug la verge María



A
veser (1) son Deu fill que haút havía,



Per
lo Sant Esperit sens d' home paría,



E
car son Deu fill e home sabía



Lo
gran gaug, e' l plaer que per éll sentia



No
es quil pogués dir; mas gens no sabía



L'
íra n’ el desconort en qu' esdevenia,



Car
Judas Schariot concebut havía



En
trahir Jesu-Christ qui morir volía



Per
nosaltres a salvar, e per donar vía



Com
mays l' hom servescha e que cascun sia



Seu
per compra de mort, car per nos moría.







II.





-
Judas Schariot! tú has mon fill venút,



Lo
qual mays val que tot quant n' has haút;



Donat
has per argent lo senyor de virtud;




eres per mon fill e per mí molt volgut;




has fals enganada e tú n' est deçebut:



E
si eu ne son trista, tú ne serás perdut.



Fals!
¿com has pogut vendre cell qui es mays temut



Qui
en home e Deu, e rey es de salut?



Jo'
n romanch dolorosa: e tu n' est abatut!



¡Judas
fals e traydor! mon cor has combatut



Ab
ira e dolor aytant com has pogut,



Perqu'
en serás en infern combatut e vençut.



III.

Senyor!
a tuyt mi clam de la gran trayció
Que han fayt a mon fill li
fals jueu falló,
Qui en mí ses fayt home per lur salvació,
E
tots temps ha fayt bé e falliment nó (2).
Ara lo m' han trahit,
e l' han mes en presó.
Ah jueus traydors! ¿per qual intenció
(3).
Avets trahit mon fill que del linatge fó
De Davit e
Moyses segon profeció?
D' aquest tan gran trayment, lassa,
irada' n só
Tan fort, que tota' m sent en consumació,
E tot
quant ha en mí tot está en passió;
D' aquest mal qui n' es
fayt ¿qui 'n trobará perdó?



IV.



Judas!
fals enemich de tot defalliment!
¿Com fuyts hanc tan ardit?
¿qual boca tan pudent
Basist mon Deu fill e amich de compliment,

Qui ha boca olent ab tan bell parlament
Que hanc mays no
mentí n' en perlá ‘n falliment,
Ans en diu veritat tan
virtuosament,
Que null hom viciós ne qui' n sia mintent
No
la deuria baysar per negun trayment?
E tú fals, ergullos, has
donat baysament
A mon fill qui es Deu e home exament,
Lo qual
soven baysaba tan amorosament!
Ah fals! ¿com l' has trayt per
ton vil tocament?



V.


Judas! tú has donat un bays per senyal fal
Per portar a
mort lo meu fill que tant val,
E qui encresía de persona leal,

Enemich de virtud e en tot ple de mal,
Car has fayt fals
senyal, tú n' haurás tal trebal
Que tostemps n' estarás en lo
foch infernal:
Trista hanc mays no fó segons dret natural
Que
ab falsa semblança hom visques en l' hostal
Mostrar veritat de
nulla re corporal,
E aysó mateix es de causa spiritual;
E
tú, fals mostrador, has mostrat hom vidal
Qui en cuant es Deu no
pòt esser mortal.

VI.



Dolenta
marrida, lo meu fill está pres;
Menenlosen jueus sens qu' éll
no es defes
Ne eu que som fembra no y poria fer res.
¿Há
negú entre vos qu´ ajudar y pogues?
Anava la puella pres son
fill e espes
Demandava ajuda e tirava ses manes,
Sos cabells e
sa cara rompía, e no es
Qui li donás ajuda, com si res no
valgués
Ella ne son Deu fill, perque pietat es
Ausir lo
desconort en lo qual ella s´mes:
E com foren ves ella, vilá e
descortes
Tuyt li seu companyón el juden mal apres (4). -



VII.


Estava la regina molt fortment irada
Com per los seus si
era desamparada,
Car sino Sant Johan per tots fó lexada;

Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada
La nostra
companya qui m' ha deshonrada,
Car m' han jaquida sola ab tant
vil maynada?
Maynada del demoni, e qui m' ha donada
Tanta de
pressura, e tanta de bocada
Que apenas mi sostench, tant fort son
cascada. (5)
Lassa! e ja era per los meus aviada:
E si que
hanc no fui en vers ells errada,
¿E per qual raysó m' han
donchs exoblidada?



VIII.


Negat ha Sant Pere lo meu fill per pahor,
La qual hac
dels jueus: ¿e no la hac major
De mon fill glorios qui es son
creador?
E tú, Pere, qui eres un pobre pescador,
¿Has negat
lo meu fill qui t' es honrat Senyor
E qui tú ha elet esser
procurador
De totes ses ovellas, de qui t' ha fet pastor?
-
Pere, dix la regina e dona de valor,
Tant fort mi has treballada
per la pauca amor
Que aguist a mon fill per pauca de temor
De
presó o de mort, per qu' em planch e' m plor,
…........



IX.



Estava
lo meu fill entre´ els jueus cluchat;
Cascún colps li donava,
dient: - ¿qui t' ha tochat?
Pus que tu 't fas profeta, devina
veritat. -
Estava lo meu fill pacient e sanat
Per donarnos
eximpli de gran humilitat
E de gran paciencia; perque fá gran
pecat
Qui no pren son eximpli qui tant li ha costat
E qui no
fá ço que pòt com él sia honrat.
Ah senyors! com son trista
com tant pauch es amat
Lo meu fill Deus, qui nos ha tant donat,

E que per nosaltres es tan fort avilat.
¿Ha negun entre vos
qui n' haja pietat?



X.



Pres
es estat mon fill e per villania;



En
la sua cara cascun li escopía;



Cara
de Deu e home e on tot bé havia



En
que veig escopir si ella podía



En
ella escopir negú no y jaquía



E
tant estava gran la inmundicia



Qu'
en ella pausaven, que com la vesía



D'
ella no‘m venia lo gaug que solía;



E
car a ella, lassa, venir no podia



E
que la denejás un pauch no moria.



Ah
cara gloriosa, d' on joy me venia!



E
com gran gaug hauria si tocar vos podia!



XI.



Per
la cara e' l coll veig lo meu fill ferir
Ab las mans, e no 's
mou, tant ama soferir
E seu trista e esper quant s' en volrán
jaquir.
¡Ah cara a qui tany honrament e servir
E que hom vos
deman perdó de son fallir,
Que en axí vos veig colpejar e´scarnir
Per tant malvat jueu! ¿com se pòt abstenir
Que no
plor e no faça mant amargós sospir?
Ah coll tan pacient! ¿com
podets sostenir
Tan spés feriment, ni eu com puch vivir

Vesentvos per tant hom tan fort envilanir,
Ni los malvats
jueus no ugar de ferir?



XII.


Ah trista de mon fill! ¿e con es deshonrats
Entre los
mals jueus e homens armats
Qui l' escarnexen com si hagués
peccats!
Ah jueus plens de mal e no escarniscats!
Aquel per
qui serets jutjats e flastomats
Lo dia del judici per ço col
deshonrats
Quant adonchs vos dirá: - Anats, malavirats,
En
lo foch infernal, on tots temps estiats,
Car mi encolpavets de ço
d' on sots nafrats!
Ah fill! per piétat un pauc mi esguardats,
E
ab vostre veser a ma pena ajudats,
Car en vos scarnir es mon cor
treballats.



XIII.



Despullat
es mon fill e tot quant ha li par,
Cell qui es ver Senyor de
terra e de mar,
No ha un petit drap de qu' es puscha abrigar.
Ah
lassa! tant lo veig en aysi nutz estar,
E per los fals jueus tant
fort vituperar,
Ab pauch no pert lo seny e' l cor vòl esclatar;

- Senyors! aquest meu vel placiaus en él pausar:
Cells com a
enemichs no´m volen escoltar.
Ah fill gloriós! pus vos lexats
despullar,
De vostra ignocencia nos vullats adossar:
Car eu
no payria l' escarns qu' eus veig far (6),
Ne car eu, lasseta,
nous puch abraçar. -



XIV.


Trista fui e marrida quant viu lo meu fill ligat,
Fill
qui está Senyor de tot quant es creat;
Fill que hanc mays no feu
falliment ni pecat;
En aysi com anyell que hom ha degollat,
Qui
en res no ´s defen e 's mon fill sanujat
Per pendre e ligar a la
lur volentat,
Los braços tant forts ab un filet delgat: (7)
Mas
açó éll sofería per sa humilitat
La divina natura qui tant l'
ha exalçat,
Que tot quant ha creat a éll ho ha donat
E ab
éll ajustada es hom e deytat. -




XV.


Estaba Jesu-Christ a un pilar ligat
E per dos forts
ribaúts fortment era açotat,
Que lo cuyr dels costats n' havian
tot levát.
Cridava la doncella: - ¿Ahont es pietat?
Ah
jueus traidors! e com es gran crueltat
En lo vostre coratge ple
de gran falsedat! -
Cridava la regina en alts crits a Pilat,
Que
falsament havia son fill a mort jutjat:
Car en null falliment no
l´havia trobat.
- Ah fill! dix la doncella, e com sots malmenat!

E com lo meu cor ab qu' eus he tant amat
Está en gran dolor
e per vos treballat!



XVI.



De
dos grans fusts fo fayt un molt greu bastiment
Per ço que lo meu
fill en éll sofris turment,
Fayta' n fó la crotz on pren
reperament
Trastot l' humá genre (8), e per avilament
Sobr´
el coll de mon fill lo posaren vilment,
Com si éll fos bastax li
feren manament
Que éll portás la crotz qui pesa malament,
E
per lo greu pes e per lo greu bastiment
Del seu cors glorios de
tot mal ignocent.
E eu, lassa, qu´havia fort gran pesament

Cridava als senyors: - Fayts li 'n tost acorriment!



XVII.



Com
mon fill fó al loch on fó crucificat,
E en subines ells l'
hagueren envessat,
E ab tres claus en la crotz forment
lagron clavat
E de cascuna part cascú clau rebavat
Per ço
que la pena fos en majoritat,
Car envers la terra estaba regirat
(9),
La sanch qui' s decorría tot era calcigat,
Cascun son
peu torcava e era despagat,
Com a la sanch de mon fill l´havia
acostat,
Sanch qui de font exia de home deytat,
E quant eu lo
volia baysar era' m vedat;
Ah lassa! ¿com no muyr o no m' est
ajudat?



XVIII.



Per
ço que al meu fill fos donat gran turment



E
que fos escarnit per trastota la gent,



Ab
corona d' espinas e cascuna punyent



Coronaren
mon fill quax qui fá honrament



A
rey per son regisme com pren honrament;



E
cascuna espina entrava tant fortment



Per
lo cap de mon fill que tot era sanguent,



E
per tota la cara era decorriment,



Del
cap tro als peus, mas la angoxos turment



Que
eu, lassa, havia no es home vivent



Qui
lo pogués pensar, car sols l' esguardament



Que
mon fill me fasía m' era quax foch ardent.



XIX.



Com
dreçaren la crotz e mon fill pendut vi
En aquell punt un gran
colp en mon cor sentí
De tant gran dolor que un pauc no ´m
morí:
E la sanch e suor que d' aquell cors exí
Reguá lo
payment, perqu' eu adonchs n' haguí
E bayselo molt car, mes per
ço nos pertí
La ira ne dolor, ans tota me scarní
Quant
sentí aquell sanch que Deus volch pendre en mí.
De mentre que
mon fill penjava (¡O) en axí,
Cascun lo deshonrá e cascun lo
escarní;
E' l meu fill callava, é ´l cap tenia clí
E al
peu de la crotz Sant Johan era ab mí. -



XX.



Esguardá
Jesu-Christ sa mayre e Sant Johan,



Ab
esguart angoxós com a hom engoxán,



E
dix a Sant Johan: - Ma mayre te comán;



Ella
sia' n ta guarda duy may en aván:



E
vos, mayre e dona, prenets per fill Johan. -



Trista
quant eu viu que de mí feu comán



Cell
qui no' m lexava nulla hora en quan,



Adonchs
mi sentí sola e pensí en están



Que
lo meu fill moría e que en gran afan



En
aquest mon viuría, on visquí beneran



E
´n estar ab mon fill al qual dix en plorán,



-
¡Ah fill! menem ab tú, per mercé t´ho demán! -



XXI.



De
mentre Jesu-Christ en la crotz pendía
En alts crits cridá que
gran sed havía,
Car tota humiditat de son cors exía,
En
sanch e en suor e per villanía;
Beuratje molt amar que sed no 'n
havía
De sutja e de fel vinagre on metía
En la sua boca que
mal no desía,
Boca douça d' amor e qui no mentía.
Ah,
lassa marrida! ¿com tanta aygua sia,
Que es aço que mon fill,
pus tant lo volía
No 'n pogué gens haver pus creada l' havía?

Trista fui quant no li 'n poguí dar aquell dia!



XXII.



Sentia
Jesu-Christ en la crotz gran turment
Per las nafres dels peus, e
per lo posament
De la sua persona, car en dislungament
Era de
sos nirvis è p' el coronament
De cascuna espina que era
trop punyent
En cara que havía aytant gran sentiment
De pena
e dolor, com fó lo falliment
De tot l' humá linatge e de li
primer parent,
Per ço que en fos fayt nostre reperament,
Altre
dolor havía Christ en son pensament
Quant vesia sa mayre en tan
gran languiment,
Encara que son cors mays fort n' era sintent.



XXIII.



Sentia
nostra dona per son fill grans dolors,
Tant que tota estava en
sospirs e en plors:
E en axí temblava com fembra per pahors (11)

Lo seu cors sant verge tot era 'n grans suors,
E lo cor se
depertia per força de langors,
Tant gran dolor havía que hanc
no' n fó majors.
Las suas mans torcía, e cridava: - Senyors!

Volentera morría, car les grans deshonors
E la pena que dats
a mon fill, qui amors
Lo fan morir en crotz per tuyts li
peccadors,
Mi costrenyen tant fort mon cor ab amargors
Que
tot se desleya e´s baxa en dolors (12).



XXIV.



Levava
nostra dona les mans e´ls uyls al cel,
En altes votz cridava: -
L' arcangel Sant Miquel, (13)
Cherubin, Seraphin, Gabriel é
Raphael,
Avallats e vejats esta mort tan cruel,
La qual fan a
mon fill li malvat infael,
Sens que éll no ha colpa, ans es
estat feel
Al payre qui 'l tramés en mí per Gabriel:
Veus
com mor de séd e donenlí de fel
Ab sutja e
vinagre, pus contrari a mel
Que no es foch ardent a pluja ni a
gel.
Ah Senyor! ajudats, car hanc Cayn d' Abel
No hac mes
crueldat com han aquest infael.



XXV.


Cridava lo Senyor qui morí en la crotz
Al seu payre Deu,
e gitava sanglotz
Per angoxa de mort que soferia per tots:
-
Oh Sant Pare, mon Deu! Vos qui tan bell sots
Pren lo meu esperit
car mudar lo pòts
D' Adam e los prophetes e desligaralnots
Del
pecat original qui estava en tots.
Ah Payre gloriós! vullats
ausir ma vots
E perdonats est layre qui pres mi es en crotz,
Car
en mí se confia que eu lo guart de lots
Hon estan li demoni en l'
abís mays de sots,
Los quals tracten ma mort e fan d' ira fals
mots.



XXVI.


Extremis Jesu-Christ è reclamet Ely, (Elí, Elí, lemá sabakhtháni?)
Qui es entrepetat: "Tú qui est Deu de mí,
(14)
Deus de l' humanitat la cual el relinquí,
En lexarla
morir mas d' ella no' s partí (15),
Mas volch que morís per ço
que hagués fí
L' original peccat que per sa mort delí."

E adonchs Jesu-Christ espirá e morí.
En lo punt de la mort
lo sol s´escuray
E si 's feu la luna, e 'l temple s´estomí;

Morí en quant hom, no en quant era daví:
Sa mayre qui´l
viu mori al soll casi se jaquí,
E dix a la mort: - Ah mort!
portatsne a mí!



XXVII.




Al
cors de Jesu-Christ estava restaurat



Un
fort petit de sanch per ço que calcigat



No
fos per els jueus; mas Longí al costat



Lo
ferí ab la lansa e ha lo cor trancát



D'
on exí aygua e sanch que ha Longí tocat



En
los ulls perque ha son vesér recobrat,



E
d' aygua e de sanch fó lo payment rosat.



Maravellás
Longí quant vi la claredat,



E
de la mort de Christ hac molt gran pietat,



E
penedís molt fort com lo hac nafrát,



E
eu, lassa, com viu que Longí fo sanát,



Dix
als jueus: - Vejats com havets trop errat!







XXVIII.



Quant
viren los jueus que Christ fo trespassats,



Cascun
lo lexá, e fó acompanyats



De
sa mayre e Johan e no d' altre home nats.



Lo
dól qu' abdos fasien no pòt esser comptats:



De
mentre axí ploraven e mitg jorn fo passats



Joseph
d' Arimatias qui era molt privats



De
Jesu-Christ, demaná a Pilats



Lo
cors de Jesu-Christ e ha li atorgats:



Si
qu' éll e Sant Johan de la crotz l' han levats



E
la douça puella prenlo en los seus brats,



E
‘n un nou moniment l' han tots tres pausats,



Ab
una nova tela en éll l´han soterrats.




XXIX.



Maria Magdalena vench al moniment



On
trobá la regina en desconsolament,



E
si' s feu Sant Johan e pregá humilment



La
puella d' amor que vingués mantinent,



Al
hostal e prengués un pauch de recreament (16).



-
Ah! dix la regina, tan greu depertiment



Es
aquest que eu fas de mon fill, car no sent



Virtut
ne força en anant ne en sient. -



E
adonch la regina donant baysament



A
la peyra del vás ab tal suspirament,



Que
pauch no fó son cor ab gran esclatament,



Vench
ab Magdalena en ella sustinent.

XXX.

Quant abdos
foren vengudes a maysó,
Maria Cleofé e María Salomó
Estaven
en la cambra en desconsolació;
Quant veren la regina que no‘ls
dix oc ni no (17),
Car quax morta estava, mudaren lo sermó

Que elles li dixeren, no doná responsó,
Car pres era de
mort per la greu passió
Que membret de son fill que a greu tort
mort fó,
E' sguardá la regina ça ella enviró
Si veuria
son fill rey de la mar e l' tro...............



XXXI.



De
mentre nostra dona estava en plorar
E en torcer ses mans e en
suspirs gitar,
A l´hostal vench Johan e volc la consolar.
La
regina que plorava hanc no ´s pòt star (18)
Que ab ella no
plorás e si volch esforçar;
Dix a la regina que no volgués
membrar
Lo seu fill e sa mort per ço que repausar
Poguessen,
car no ho poría molt durar.
- Ah Johan! dix la donçella, no
sabs be consolar
Car en membrar mon fill mort no‘m pòt sobrar
(19)
E si lo oblidava fallir mi ha amar,
Perque eu te prech
fill qu' em vulles d' éll perlar.



XXXII.



Finit
es aquest plant qui es tan dolorós,
De la Verge regina mayre de
peccadors,
Lo qual vòl que canten los grans e los menors
La
douça doncella qui es dona d' amors;
Perque eu Ramon Lull
qui del cant ay dolors
Do als uns e als altres per ço qu´ els
langors
Membren de nostra dona e la gran deshonors
Qu' es
fayta a son fill per Prelats e Senyors,
Car en la Terra Sancta no
fan dir lausors;
E si nostra dona hagués ara dolors
Quant
tant pauch honren son fill, les hagrá majors.
A vos Verge regina
coman est cant d' amors.



VARIANTES.




(1)
En veser son Deu fill que haút havia,



(2)
E tots temps ha fayt bé é falliment no fó.



(3)
Ah Judas traidor! ¿per qual intenció



(4)
Tuyt li seu companyon e 'l jueu mal apres.



(5)
Que apenas mi sostench, tan fort son castada,



(6)
Car eu no poria l' escarns qu' eus veig far,



(7)
Los braços tant forts ab un filet ligat.



(8)
Trastot l' humá linatje, é per avilament



(9)
Car envers la terra estava regitat,



(¡O)
De mentra que mon fill pendia en axí,



(11)
E enaxí semblava com fembre per pahors



(12)
Que tot se desfasia e 's baxa en dolors.



(13)
En altas votz cridava: - L' angel Sant Miquel,



(14)
Qui es interpretat: "Tu qui est Deu de mi



(15)
En lexarse morir mas d' ella no parti,



(16)
Al hostal é presés un pauch de recreament.



(17)
Quant vereu la regina que no' ls dix oc, no,



(18)
La regina que plorava mic no' s pòt estar



(19)
Car en membrar mon fill, la mort no ‘m pòt sobrar,



------



Las
estrofas VIII y XXX están incompletas en los dos códices que
tenemos a la vista.

domingo, 26 de julio de 2020

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

FOCHS
REYALS.

Vilafrancha de Penades. 453.

Vila de Cerbos. 137.
Piera. 118.
Gualada. 179.

Cubelles. 106.
Castell de Fontrubia e son terme. 85.

FOCHS
DE CIUTADANS.

Quadra de Canyelles: den R. Merquet ciutada de
Barchelona. 15.
Pujades de Les Cucales ab lo Mas denTorra del terme de Piera. (no hay número)
La Cort
Comdal: qui es den R. Pellicer de Vilafrancha. 1.
Castell de
Gillida: den Francoy Bertran. 95. (Gelida ?)
Castell
de Calafell: de Micer Gerau de Palou. 16.
Quadra de Rocha Crespa:
qui es den G. Ledo ciutada de Barchelona. 11.
Quadra de Salicrup
del terme del Castell de Sa Guialtrun (la Geltrú ?):
qui es den Bernat Merquet ciutada de Barchelona. 5.

FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Altafulla e Sanou: den Luys
de Requesens. 36.
Castell de Ça
Guialtrun
: qui es den Guerau de Sanehuja donzell
62.
Castell Desperaguera: qui es del prior de Muntserrat.
51. (de Esparraguera)
Castell de Masquefa: qui es del
pebordre del Penedes. 14.
Monistrol de Noya: qui es del
prior de Muntserrat. 8.
Quadre de La Fortesa: de la Almoyna de
Barchelona. 5.
Sent Jacme Ces Oliveres e Santa Creu de
Crexa: qui son del rector del dit loch dels quals ni ha VI den
Pont Ces Torres e IIII reyals. 24.
Castell de
Frexa: del pabordre de Solsona. 15.
Sent P. de
Riudebirles: del Cardinal de Sent P. 59.
Castell de
Terrasola: qui es del dit Cardinal. 32.
Loch de Malcavaller e
Quadra de Banas: del prior de Muntserrat.
9.
Loch o quadra del Gorner: del pebordre de Solsona. 5.
Santa
Fe: del archabisbe de Terragona. 16.
Castell de La
Granada: qui es del bisbe de Barchelona. 27.
Perroquia de Sent
Cugat Ses Garrigues: qui son del rector del dit loch e daltres
persones ecclesiastiques. 35.
Loch de Sent Sabastia:
qui es del Cardinal Dagrafulla. 14.
Castell de Avinyo: den
March de Avinyo. 24.
Quadra de Cantalops: del prior de Sent
Pol
. 15.
Quadra Dordal: del Espital de Cervello. 7.
Castell
de Franer de Sent P. de Melanta: qui son del abbat de Santes Creus.
12.
Quadra Dalbereda: qui es del dit abbat. 8.
Castell de
Pontons: del dit abbat 45.
Castell de La Roqueta: del dit abbat.
5.
Quadra de Vilaubi: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Gayans:
del abbat de Santes Creus. 17.
Castell de Muntmell: qui es del
bisbe de Barchelona ab V fochs de la Quadra den
G. Dayguaviva
donzell. 43.
Vila Rodona: del bisbe de Barchelona. 5.
Castell
de Muntornes: de Santes Creus. 30.
Castell de Crexell Bara
e Roda: del Prior de Caserres. 33. (Roda de Bará o Barà,
Creixell
)
Sent Vicens des Calder: del abat de Sent
Cugat de Vallés. 28.
Castell de Bonastre: del dit abat. 43.

Castell Dabinyana: del dit abat. 34.
Loch del Venrell:
del dit abat. 66. (Vendrell)
Santa Oliva: del dit abat. 33.

Albornar: del dit abat. 6.
Castell de Banyeres: del bisbe de
Barchelona. 45.
La Lacuna del terme del Castell de
Castellet: del abat de Santes Creus. 15.
Moja: qui es del pebordre
de Penades. 13.
Sent Steve del Castellot: qui son del dit
pebordre e den Mas-dovelles donzell. 8.
Castell de Ribes de
cavaller ab I foch de la Quadra des Cortey. 35.
Quadra del Clot
del terme de Ribes. 4.
Castell de Ciges: de la Almoyna de
Barchelona. 109. (Sitges)
Castell de Campdasens: desgleya.
15.
Castell de Garraf: del prior de Garraf. 2.
Castell
Delmella: desgleya. 16.
Perroquia de Santa Margalida: de
diverses senyors ecclesiastichs ab XIII de cavallers. 38.
Quadra
de La Serra de Santa Maria des Pla: qui es de cavaller. 4.

Perroquia de La Bleda: de Sgleya. 5.
Castell de Colbato: de
Sgleya. 32.
Castell de La Guardia des Bruch: desgleya. 43.
Castell
de Pierola e Quadra des Vilar: de cavallers ab II fochs de la Quadra
de Castellet. 84.
Castell de Sobirats: del noble En Ramon
Alamany de Cervello. 159. (Subirats)
Castell de
Sanit: de cavaller ab IIII fochs de la Quadra de Puig Alber qui es de
Micer Guerau de Palou. 41.
Castell de Cabrera: de cavaller e
Quadra de Vallbona. 26.
Castell de Pachs: den Ramon de Barbera ab
III fochs qui son del monastir de Santes Creus e IIII fochs qui son
del Spital de Sent Johan e II de la Almoyna e II fochs den
Vilafrancha. 21.
Castell de Sent Marti: qui es del infant En
Marti
ab la Quadra de Vernet qui es den Arnau de Vernet. 95.

Castell de Foix: de cavaller. 43.
Mas de Pontons: den Jacme
Davinyo donzell. 4.
Castell de Vila de Mager: den Guerau de
Cervello. 93.
Castell de Miralles: den Guerau de Cervello. 39.

Castell e terme de Querol: de Mossen En Ramon Alamany de
Cervello. 89.
Castell e terme de Muntagut: del dit noble. 60.

Castell de Salba: den Bertran de Gallifa ab II fochs de Vilardida
qui es den Tamerit. 22.
Castell e terme de Seguer: qui es
den P. de Muntagut donzell. 3.
Quadra de Puig Loret: den Johan de
Muntagut donzell. 6.
Santa Perpetua. 25.
Castell de
Marmellar: den A. de Vernet. 13.
Quadra de Cimitrells: den
Bertran de Galifa: 15.
Ardenya del terme de Muntoliu: qui
es den Bertran de Galifa. 8.
Quadra de Virgili: den Berenguer de
Boxados. 9.
Castell de Secabechs: de cavaller. 1.
Torra
den Barra
: den Berenguer Dolzinelles. 28. (Torredembarra)
Mas
den Armengol (nos troba comptat). 2.
Castell de Vespella e
terme: den Dalmau de Queralt. 33.
Roda e Bara: del Prior
de Caserres. 18.
Quadra de Bellvey: den Eymerich de
Bellvey. 18.
Castell Nou e Esquornal: den Francesch de Montbuy.
13.
Lorenc e Lotger: den Bernat de Tous donzell. 22.
Castell
e terme de Castellet: den Blascho de Castellet. 69.
Castell de
Conit qui es den Berenguer de Conit e la Quadra de
Segur qui es den
Jacme de Miralpex e la Quadra de
Vilasecha. 25. (Cunit, Segur de Calafell)
Quadra de Sent
P.: qui es del prior de Cubelles. 3.
Quadra de Galifa: qui es den
Jacme de Miralpex donzell. 10.
Castell de Miralpex: den Jacme de
Miralpex donzell. 14.
Quadra de Ses Gunyoles: desgleya e de
cavallers. 19.
Quadra den Veia e de Adarro: den Bernat de Castell
Bisbal
donzell. 6.
Casa de Jafer. 1.
Clariana: qui es den
Riera. 2.
Olerdola: desgleya e de cavallers. 12.
Quadra de
Vila de Lops: del comanedor de Vilafrancha. 16.

Castell de Çelma:
del Spital de Sent Johan. 32.
Castell de Claramunt: del Comte de
Cardona. 53.
Castell Dorpi: den Berenguer Sallent. 15.
Homens
de Santes Creus poblats en terme del dit castell. 6.
Homens den
Bernat de Tous castla de Clarmunt 3.
Homens
de Vilanova del Cami: de Mossen Johan de Muntbuy. 7.
Quadra de
Vilanova Despeya: son den Spitles donzell. 5.
Quadra de
Capellades: del pabordre de Sent Cugat. 22.
Quadra de La Torra de
Clarmunt: qui es den R. de Clarmunt. 20.
Castell de Mediona ab
XII fochs de la quadra den Gispert de Barbera e ab III de la quadra
den R. Sa Noguera e ab V fochs de Santa Margalida de
Clarmunt e ab II fochs de Sent P. de Riu de Birles. 88. (Sant
Pere de Riudebitlles
)
Castell Dodena. 52.
Castelleuli: del
Comte de Cardona. 27.
Castell de Muntbuy. 41.

FOCHS
ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Ortis, Ramon Venrell, Bertran
Vallés: del terme de Terraçola.
3.
P. Fabre, Bernat Fabre: Bertran Feliu: del terme de
Çanit. 3.
Galceran
Bertran, Berenguer Jofre: de perroquia de Sent Cugat Ces Garrigues.
2.
P. Soler de Durban, Jacme Rossell, March Alabutz, P. Font,
Francesch F., Bonanat Ruvire de Cases, Martines, P. Massana, P.
Tergell., G. Palau, R. Bertran Gilabert, Berenguer Gilabert, P. Soler
de Cases blanques, G. Balart : de perroquia de Santa Margalida.
14.
Clara (nos troba que sia comptat).
Berenguer Cuniy, R.
Triter, R. Brugal, G. Soler, Berenguer de Caldoy: de Olerdola. 5.
Mas
de Palams: del terme de Piera. 1.
La muller den Bernat Pellicer
quondam (fallecido): de la quadra de Ces Gunyoles.
1.
P. Miro de Sent P.: de Sent P. de Molanta. 1.
Francesch
Jorda: de Adarro. 1.
Jacme Gual, Francesch Mas, P. Busquet: de la
perroquia de Santa Maria de la Bleda. 3.
Romeu Sans hom espars: dd
terme de Ribes. 1. (Sant Pere
de Ribes, junto a Sitges?
)
P. Rossell des Viver hom
espars: del terme de Cubelles. 1.
P. Guerau aloer del mas des
Cortal, Jacme des Frexes, G. Paschal des Mas de Canaletes:
aloers del terme de Cabrera. 3.
G. Garriga, Berenguer Clariana, R.
Johan alias Jorda, R. Johan: aloers de Castell Nou e Desgornal.
4.
Castell Viy de Panades. 109. (Castellvell de
Penedés?
)
Lo Mas de Narbones. 4.
Los homens de
Sant Lorenç e de Salamo. 26.

Puig Tinyos. 25.
Los homens de la Figuerola e del Mas
Lorenç. 17.
Rocha
Mora. 5.
Lespital de Sant Johan del terme de
Castell Viy. 5.
Item homens sparsos de
Santes Creus del dit terme. 4.


martes, 19 de enero de 2021

27 DE ABRIL.

27 DE ABRIL.

No hubo sesión, por tenerse que ocupar los señores Diputados de otros asuntos de la Generalidad.
(Las generalidades, les generalitats, eran los impuestos de entrada, intrada, ixida, axida, exida, etc. No se encuentra la generalitat en estos textos, pero sí "casa de la diputacio", "casa de la Diputacio", los diputats del General.)
A continuación se hallan las cartas recibidas en este día.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. En Johan Salvi argenter ciuteda de aqueixa ciutat acordat en lo exercit per quant no es en punt de seguir e serveix aquell supplica atorgada licencia de tornar en casa sua oferint en loch seu donar hun home qui per lo temps havia servir seguis e servis en la forma e manera ell era tengut e obligat. E deduhint les coses supplicades en efecte ha donat hun home appellat Marti de *Iberca qui ha promes seguir e servir per lo temps e en la forma e manera lo dit Johan Salvi era tengut e obligat ha prestat sagrament e homenatge en la forma acustumada perqueus avisam e pregam lo dit Johan Salvi sens incorriment de alguna pena e violacio del sagrament e homenatge per ell fet e prestat puixa liberament en casa sua tornar. Dada en Fraga a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. A vostre honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. En Johan Vilardell (como la famosa espada) argenter ciutada de aqueixa ciutat acordat en lo exercit per quant no es en punt de seguir e servir aquell supplica li sia atorgada licencia de poder tornar en casa sua oferint en loch seu donar hun home qui per lo temps havia servir seguis e servis en la forma e manera ell era tengut e obligat. E deduhint les coses suplicades en efecte ha donat hun hom appellat Johan Cho (Juancho, Joancho) qui ha promes de seguir e servir per lo temps e en la forma e manera lo dit Johan Villardell era tengut e obligat ha prestat sagrament e homenatge en la forma acustumada per queus avisam e pregam lo dit Johan Vilardell sens incorriment de alguna pena e violacio del sagrament e homenatge per ell fet e prestat puixa liberament en casa sua tornar. Dada En Fraga a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Huy dade de la present per En Barthomeu Serda argenter ciutada de aqueixa ciutat conestable dels argenters havem rebuda vostra letra e per satisfer a vostra ordinacio lo dit Barthomeu Cerda (Serda, Cerda, Cerdà, Cerdán; como la c suena s, en ocasiones escriben s, como Seuma podría ser Celma) ensemps ab En March Fontstar Barthomeu de Muntpaho jovens seus Guillem Salvany Pere Johan Sabater Johan Olsina Matheu Ferrer Pere Muntiro e Francesch Burgues tots de la conestablia del dit Barthomeu Serda acordats del exercit son stats stapolats e licenciats lo die present e deiuscrit per tornar en aqueixa ciutat han prestat sagrament e homenatge. Encontinent seran aqui se presentaran a vostres reverencias e magnificencies restituiran lo sou del temps que no hauran servit e staran a manament e ordinacio vostra. Dada en Fraga a XXVIIII de març any Mil CCCCLXI.
- A vostre honor prest En Johan de Cabrera.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. No penç ignoren vostres grans reverencia e magnificencies com ab vostres multiplicades letres de la deliberacio per vosaltres ab vostre consell feta sobre la retencio dels sinquanta rossins utils e sinch cents homens de peu qui ab mi e ab les banderes en aquesta ciutat restassen continuant lo proces de somatent haven scrit al senyor comte de Modica que per res en la dita gent noy hagues homens de Leyda ne de circumvehins de aquella e aço segons los pahers dien a peticio llur per los sguarts en vostres letres mencionats. Ne axi poch pens ignoren com per lo senyor comte de Modica ans de sa partida ab son consell segons pens ell a boca vos ha dit es stat remes e comes an Johan Ferrer ab summa diligencia entenes en aturar e triar axi conestables com gent de peu per fer compliment als sinch cents homens en la qual cosa se hagut be e degudament e ha triat dels millors conestables ques trobassen en tot lo exercit e encara gent de peu compartint aquella per universitats del dit Principat sens que Leyda noy ha participat. E aço per obtemperar als volers e deliberacions vostres donant en aquells de ses dolçes paraules e bones sperançes per poder aquells assegurar e reposar per quant li semblave esser homens molt pertinents e disposts al servey del dit Principat hoc e encara de alguns aqui deyen no tenir diners per viure los ha bestret per conestablies qui quinze qoi deu qui sis florins dor en paga e porrata empero del sou que speraven a rebre. E com no obstant les coses sien en lo punt per mi dit per vostres reverencia e magnificencies ab vostre letre del tenor seguent. Al molt magnifich mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la veguaria de Barchinona. Molt honorable mossen. Per alguns sguarts volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual ere conestable de vint e sinch homens de peu en lo exercit stant a Fragua haja la mateixa o altre semblant conestablia dementres lo nombre dels D. homens restara en aqueixa ciutat perque provehim en totes maneres que la cosa pase juxta la voluntat nostra e que non haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLX hu. - A.P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests. Sia a mi stat scrit per lo dit Johan Vidal. Es stat delliberat per mon consell de aço fossen consultats e per mi amplament vos fos scrit de tot no obmetent los contraris quis seguirien ço es que si vostra letra per lo dit Vidal havia sortir son efecte seria per totalment destruhir lo exercit e encara lo exercit e fama de vosaltres mossenyors mes per dos altres inconvenients lo primer que si hu de Leyda volen fer conestable tots los altres conestables volran esser de la dita ciutat com ja se sia temptat hi encara demanat. Lo segon es que licenciant jo hu dels conestables ja creats e elets per lo dit Vidal seria donar loch que tots los demes conestables e dequianant la gent qui atura per amor dells sen irien. Lo que vosaltres deveu molt obminar e en alguna manera no permetre de ques creu que lo que haveu scrit haveu scrit ignorant les coses en quin punt son (falta el punto) E per ço placiaus vist lo avis de aquestes coses de algu per lo present ne en lo sdevenidor no tocar si ja no deliberaveu ampliar lo nombre de D. a mil o altre nombre. E per que aquests homens qui son empresos se conexen molt dient que han complit llur temps e lo sou tarde e encare vuy servexen sens sou e uns parlars semblants qui ab molt anug se han hoyr vos prech quant puch desempatxeu trametra los diners e la tramesa de aquells no deferir. E ab tant mossenyors molt reverend e magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXIII de abril any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend e magnifichs e molt savis senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors.
Aquesta ciutat per los fets e negocis occorrents a deenada evan quascuna nit moltes deenes per una especial custodia e guarda del castell portals e murs de aquella e no resmenys havent fet vinticinquenes ab sos conestables per ço que advenint lo cas siam prevists en lo que sera necessari havem mes fet cloure adobar e reperar molts portats portells e altres enfronts perillosos de persones legues que hixen a la part del riu e per la dita raho havem fetes e fem continuament moltes despeses. E per quant la dita custodia e guarda es comuna a tota la dita ciutat e no solament als leychs mas encara al senyor bisbe capitol e a totes les altres persones eclesiastiques habitants en aquella part de la dita ciutat es stat parlat ab lo dit senyor bisbe capitol e clero tancassen e tancar fessen aximateix alguns portals e portalets e adobassen e reparassen o adobar e reperar fessen alguns enfronts e lochs perillosos de persones ecclesiastiques que hixen devers lo riu e no resmenys que fessen adeenar los ecclesiastichs e concorreguessen quiscuna nit en la vigilia e custodia de la dita ciutat e per semblant fessen vinticinquenes e contribuissen en les dites despeses tot aço fins açi han recusat e recusen fer ans lo que pus fort es segons hauriem entes callada la veritat haurien scrit e informat vostres reverencies mostrants llur diligencia e participi en les dites coses lo contrari de les quals mostra lo fet e experiencia car los dits ecclesiastichs fins aci no han volgut tancar e reparar los portats portells e altres lochs perillosos que hixen a la part del riu ne axi poch se son adehenats ni volen contribuir en les guaytes e vigilies ques fan totes nits ne en les moltes despeses fins açi fetes e ques fan continuament en la dita custodia lo que aquesta ciutat bonament ja no pot comportar. Per tant afectuosament pregam e suplicam vostres reverencies sia plasent a aquelles fer trametre al dit senyor bisbe capitol e clero les altres necessaries sobre les dites coses a fi que ells participants en los dits carrechs e despeses que son comunes a la custodia de tots aquesta ciutat millor ho puixa comportar e la gran murmuracio e entrenyor que es entre les persones legues haga causa de reposar pus les dites persones ecclesiastiques contribuisquen en totes les dites coses axi comunes e necessaries lo que reputarem a gracia a vostres grans reverencies les quals la Sancta Trinitat conserve continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de abril del any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e molt honorables e de gran providencia los senyors de diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt magnifichs senyors. Per vostra letra a mi scrita e per vosaltres a mi tramesa son stat avissat queus trameta lo proces per mi rebut sobre la exida qui es stada feta per aquest pars per alguns contenguts en lo proces per mi pres e rebud los quals sense denunciar res son passats e exits del Principat de Cathalunya. Por que per complir vostren manament e ordinacio per lo senyer En Johan Valenti portador de la present de aqueixa ciutat dit proces vos tramet. Perque a mi alre no reste scriure sino quem refer al dit proces es ver que per quant he trobat per aquell inculpat En Boix de Cervera en dit proces mencionat aquell a vostres reverencies e grans providencies e remes lo qual dan a dos dies del mes de maig primer vinent se ha devant vostres reverend e honorables savieses representar per donar raho del contengut en dit proces lo qual be per VlIl dies ho anaguat per penrel una ensemps ab daltres. Daquiavant molt reverend e molt honorables senyors manenme vostres reverend e grans providencies que volen que façe car son prest de complir. Al pus com vostra letra digua e contengua quo a mi no calie fer correu de la letra pus lo tauler hi trametia e per conseguent quem pach los dos florins de aquell per tant jo no penseu sabes que lo dit tauler tremetes aqui ni menys men dix res per conseguent la culpa no ere mia pero com vostres reverencia e honorables savieses vullen que jols pach ne stare a vostra ordinacio la necessitat de mon avis fet en dit proces lo poreu veure tant solament vos placie haver sguart en los dies que he amagats sobre lo dit negoci que crech no sia vostra intencio quels degua perdre ni axi poch del notari del proces perque mossenyors no tinch mes a dir que soplich nostre Senyor queus don longa vida ab creximent de honor de la ciutat Durgel a XXII de abril. - Senyors. - Qui en gracia e merce vostra se recomane deputat local Christofol Quer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt reverend e magnifichs senyors deuen saber vostres reverencies com yo essent en Leyda pregui An Johan Ferrer que fos de sa bondat me volgues socorrer de alguna quantitat car de bosa e de mos diners propris havia despes pus de docents florins e lo dit Ferrer me respos que ell no ne havia comesio e deliberat scriure a vostres reverencies quels sia plasent volerme bestraure alguna quantitat car yo me despesos tots mos diners e no resmenys volerme pagar lo dret del peno car aci no pot hom fer res sino ab flori ciutat qui es algun tant carestiosa e de aço senyors molt reverend e magnifichs vos haure a singular gracia. Ab tant lo Sant Sperit sia en vostra proteccio.
En Leyda a XXII de abril. - Senyors. - Lo qui molt se recomane en vostra gracia e merce Arnau de Foixa.

Se mandó escribir, el mismo día las siguientes cartas.

Al molt honorable mossen Arnau de Foixa cavaller.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda la qual entesa havem scrit An Johan Ferrer dientli vos faça pagament per una mesada a la raho acustumada. E de aço lo encarregam vos don (se lee dou) recapte de continent per mes avant no podent fer per lo present fins ne fos feta altra delliberacio. E sia Deu ab tots. Dada en Barchinona a XXVII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera residents en Barchinona prest a vostra honor.

Al molt magnifich mossen Bernat Margarit cavaller.
Mossen molt magnifich. Sobre los afers que en dies passats haveu tenguts entre mans per quant no han pres aquell apuntament que hi pensaven haver donat ne algun altre abans stan axi en ubert com de primer es necessari vos venir aci si plasent vos sera. Per queus pregam afectuosament que de continent la present vista vos placia cavalvar (cavalcar) per venir aci per lo benefici dels dits afers en que sabeu tant va al repos e benavenir de aquest Principat. Per aquesta sola raho vos es trames lo present portador pregants vos altre vegada en lo vostre venir no haja falla ni dilacio. Dada en Barchinona a XXVII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera residents en Barchinona prests a vostra honor.

Dirigitur Johanni Ferrarii receptori etc.
Honrat senyer. Letra havem rebuda del honorable mossen Arnau de Foixa dientnos que no ha haut de vos soccorriment per quant dehiu no haver de nosaltres tal comissio perque si socorregut nol haveu e es axi que ell no tinga sou sino per les dues mesades que rebe en aquesta ciutat nos plau e volem lo socorregau per una mesada tant solament a la raho acustumada. E noy haja falla. Del que apres convendra fervos scriurem vos empero no façau mes avant fins ne hajau letra de nosaltres. Dada en Barchinona a XXVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Als honorables senyers lo veguer de Camprodon e lo balle de la vila de Sent Johan ces Abadesses e a quiscun dells.
Honorables senyors. Entes havem lo cas ques diu esser stat fet e comes per En Peyro Ferigoler (ver farigolero, diccionari lleidatà - català) e altres complices seus en la persona del procurador del reverend abbat de Sent Johan ces Abbadeses lo qual cas es molt scandalos e grantment digna (digne; digno) de castich signantment per quant es stat fet lo dit reverend abbat stant e residint en aquesta ciutat demanat e appellat per nosaltres per tractar dels negocis concernents lo repos e benefici de la cosa publica de aquest Principat per lo qual sguard totes ses coses devien e deuen star sots special guarda e proteccio. E mes per quant lo dit cas e delicte seria fet contra forma de la crida
a instancia nostra feta e publicada que tota persona sia e stiga constituida sots pau e treua en lo dit Principat. E com se diga que Nanthoni Giamar e Gabriel Giamar (Guimerà, Guimerá, Guimera; Giamar; Guia Mara) de la vila de Sent Johan haurien sabut consentit e tractat en lo dit crim e delicte e que serien presos e de llur culpa constaria assats per proces e per los dits sguarts sia molt interes de la cosa publica de aquest Principat que tal crim no romanga impunit. Per tant a vosaltres e a quiscun de vosaltres pregam e requerim que dels dessus dits Anthoni e Guabriel e altres si haver porets en aço façats tal castich juxta los llurs demerits que sia a ell pena e a altres eximpli e per cosa del mon tal cosa no romangues impunida car no succehiria a bon renom vostre ne satisfariets dignament a vostres oficis. E fahent en aço lo degut jatsia que justicia vos hi strengua vos ho haurem a complacencia molta. Dada en Barchinona a XXVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera residents en Barchinona a vostra honor apparellats. 

Entes havem lo cas ques diu esser stat fet e comes per En Peyro Ferigoler (ver farigolero, diccionari lleidatà - català) e altres complices seus en la persona del procurador del reverend abbat de Sent Johan ces Abbadeses lo qual cas es molt scandalos e grantment digna (digne; digno) de castich signantment per quant es stat fet lo dit reverend abbat stant e residint en aquesta ciutat demanat e appellat per nosaltres per tractar dels negocis concernents lo repos e benefici de la cosa publica de aquest Principat per lo qual sguard totes ses coses devien e deuen star sots special guarda e proteccio.

https://www.spain.info/es/destino/sant-joan-les-abadesses/