8, 9, octubre, 1461

8 DE OCTUBRE.

No se celebró consejo general, pero reunidos los señores Diputados con las nueve personas designadas para ocuparse de estos asuntos, y con los abogados de la casa, conferenciaron entre si sobre el contenido de las cartas que habían recibido del señor Rey y de los Embajadores, sin que se tomara, aquel día, acuerdo alguno.
Dióse cuenta de otras cartas que también se recibieron, y que siguen a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e conçell lo Principat de Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Vostra letra havem rebuda de tres del present ab la interclusa de una letra de la Majestat del Senyor Rey de XXVI del passat per les quals havem vist la dita Majestat ha pensat decorar lo lllustrissim don Ferrando Primogenit duch de Montblanch fill seu de titol del Principat de Gerona les quals coses sabudes havem delliberat sobre aço tenir consell e feta deliberacio sobre lo dit fet farem presta resposta a vostres reverencia nobles e magnifichs prudencies de les quals sia proteccio la Trinitat Sancta.
Scrita en Gerona a V doctubre del any M.CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt honorables mossenyors. Dies ha som assats certs de algunes letres e creençes que lo honorable mestre Marti Pere ha procurades dades e explicades tant al lllustrissimo Primogenit de gloriosa e sanctissima memoria com en aqueix magnifich consistori algunes per part de tots los jurats e altres per part de alguns daquells fetes occultament e sens intervencio del notari dels fets e negocis daquesta ciutat en poder del qual notari ha covengut aparer que alguna creença fou explicada per lo dit mestre Marti sens sabuda e voluntat dells jurats don conech als jurats per lur descarrech de aquells de qui era interes scriure del contrari de aquella explicacio. Ara novament havem rebut translat de una letra occultament ab la pratica dita feta per part de tres jurats nominats a XVII del mes passat e dirigida a vostres grans providencies ab narracio de molts fets impertinents e ab creença al dit mestre Marti Pere. E lo dia de la data de la dita letra lo notari de la ciutat troba en casa del dit mestre Marti Pere hun seu scrivent qui metia en bell aquella o altra letra de tres jurats e feu lo cessar de scriure com tals pratiques nos poden fer ab lo notari ne ab scrivent seu. E perque som certs vostres grans providencies hauran molt be compres lo contengut ordinacio auctoritat e la fi que dita letra pot profitar no haguerem curat satisfer en aquella sino per lo interes
de aqueix consistori e de aquesta universitat perque en sdevenidor no puga esser fet contrari ne decepcio a huns ne altres en special en tal occorrencia de fets qui son de la pus alta specia. E no podem pensar don proceheix tant animo e oblivio de la propria honor que tres jurats sols gosen afermar algu esser sindich de universitat e altres assercions de que lo contrari se mostra ab cartes e actes autentichs e molt forçats sino per lo interes predit de perill sdevenidor intram en merits de aquests fets per la honor de aquesta ciutat e dells ciutadans als quals moltes vegades los miradors fan participants e la culpa de pochs es comptada a tots sens causa per general parlar e lexant moltes superfluitats de dita letra qui per la sola assercio son vistes satisfahents erronees deduir a tanta reverencia e providencia solament a dar raho hi en aquesta ciutat ha sindich algu per lo present ne qui e lo que direm protestam no sia dada fe sino tant com per cartes e actes se mostrara. Certifiquam a vostres grans providencies que aquella declaracio feta per nosaltres per gran comissio de aquesta universitat sobre lo sindicat de mossen Sampso e de sos consindichs per la cort e per altres fets e sobre la tramesa de mestre Marti Pere sta ab carta publica e lo notari testifica en aquella la dita potestat la qual ab altra carta sta en fet es pot veure sens defecte algu e tal com poder de universitat es acostumat es pot dar en semblants e altres fets e si en aquella declaracio es vista per persones qui no sien obstinats per propia passio no foragita los jurats qui en comissio de fets particulars no hauria contrari ne conten revocacio de sindicat algu ne ha forma de sentencia ne de acte juridich qui fou en digmenge o dilluns no fa a proposit e es molt impertinent allegar en fets de universitat solament ha sguard a la resposta de Jhesuchrist non veni solvere legem sed adimplere. Ab cartes e actes appar que mossen Sampso e sos consindichs no foren alets (elets; elegits; electos, elegidos) per la cort sol ans expressament foren alets e tramesos per altres fets particulars e per tots altres qui occorregueren a coneguda dells jurats e de certes persones en aquells adjuncts per la universitat. E lo qui es allegat que privilegi dispon tot missatger ha a prosseguir los fets de aquella misatgeria dien veritat e expressament es contra lur opinio no es dubte que mossen Sampso fou elet en la embaxada dels quinze e com a sindich de aquesta ciutat e per aquella matexa causa per la qual mestre Marti fou trames apres molt temps e aquella eleccio de mossen Sampso e la prosecucio del negoci fou aprovat per los jurats e adjuncts havent ampla potestat de la universitat per aquell sindicat e per tots altres fets occorrents segons es dit e per aquells jurats e adjuncts fou enadit e dat carrech a mossen Sampso que per part de aquesta ciutat en singular prosseguir aquella matexa causa de la embaxada de diputats en supplicar per deliurar lo Senyor Primogenit e per defensio de libertats e appar per letres continuades per lo notari apres los diputats convocaren e perque mossen Sampso era a Çaragoça e laltre sindich havia esser a Leyda a la prorrogacio de la cort e lo terç sindich es volgut anar covench traure de bosses e fou trames mestre Marti Pere ab soles instrucciones molt limitades jurades ab homenatge. Donchs segons lur raho vengut mossen Sampso en aquexa ciutat pus per los jurats e adjuncts havent potestat de la universitat havia prevengut a mestre Marti Pere en la prosequcio e causa del negoci per lo qual lo dit mestre Marti Pere era stat trames la potestat e tramesa de mestre Marti era nulla e finida pero a nos es stat vist pus just declarar que tots hi han pogut entrevenir attes que la eleccio e tramesa de mestre Marti Pere fou forçada e per empatxament e absencia dells sindichs de la cort servada empero la forma de lurs instruccions e poders. Perque mossenyors per los jurats e adjuncts de aquell sindicat de la cort se mostra que mossen Sampso ha haut poder de aquesta universitat de entrevenir en la prossequcio del negoci de la diputacio e molt abans que mestre Marti Pere e apres es stat declarat e confirmat ab dita nostra declaracio. En lo que scriuen que novament es feta eleccio de mossen Sampso per vots contra forma de privilegi tal eleccio no sabem mes creem que equivoquen e dien eleccio del poder que fou dat a mossen Sampso per fer lo jurament al Senyor Primogenit. Per que vostres grans providencies millor comprenen lur intencio en tot lo que han scrit trametem translat ab la present de la declaracio feta per lo Senyor Primogenit e per son sacre conçell oyt mestre Marti Pere sobre aquella altercacio e no sabem que es la causa que tres jurats e mestre Marti Pere sols en opinio no sia fora de tota pertinacia. Per declaracio de tant virtuos Senyor e conçell havem a dir que en ells ha loch lo dit del psalmista Obscurentur occuli eorum etc. Certificats a vostres grans providencies que en la prossequcio de tot lo negoci los ciutadants de aquesta ciutat poder esser comendats de molta virtut e de bona intencio e per aquell bon zel de servar unio e concordia daven en parer concordament que lo poder de fer aquell jurament fos dat a mossen Sampso e a mestre Marti Pere oblidant que lo modo com mestre Marti Pere ses haut en la prosequcio dels fets meritaven lo contrari. E lo dit mestre Marti per quin sguard se vulla en presencia de tot lo conçell feu rahons que lo poder no podia esser dat a ell ne a altra ans se havia elegir de bosses e no fora vist que poder fos dat en aquell qui pretenia que nos podia fer. E nos pot cogitar que a mestre Marti Pere tenir tanta profidia (perfidia) e oblidar tanta amor e comport qui es fet a sa honor per aquesta universitat tota vegada que son recordants de les sues instruccions e dels seus procehiments no havem dit sino et peccatum meum contra me etc. que vol forçar que digam lo que volem cobrir e tollerar. Concluint que vostres providencies poden veure ab cartes e actes que en aquesta ciutat no ha ne resta poder ne sindicat algu sino per aquell acte sol e limitat de entrevenir mossen Sampso e sos substituits en aquell conçell e de necessitat fou confesat e atorgat per aquells tres jurats qui han scrit e per tots en presencia de mossen A. G. de Montanyans e de micer Soler e de molts ciutadans lo dijous mati com sabem la mort del lllustre Primogenit e los dits tres jurats negaren que no havien scrit a vostres providencies ne havien per sindich mestre Marti Pere ne altra haviem a molta gracia que vostres reverencies e grans providencies donen scilenci e repos a aquestes congoxes qui no poden fer altre fruyt sino enujar a tots tant com a nosaltres se sguarda e segons per aquesta ciutat molt justament e ab bona intencio es fet e provehit. Certificants a vostres grans providencies que tot lo qui per nos es fet ne provehit en virtut del predit gran poder e fet e tractat appellats tots los jurats e adjuncts e encara tots altres ciutadans que han poder e continuat per lo notari en lo libre segons fer se deu de fets de ciutat e no ocultament com sia scrit qui male agit odit lucem etc. Nostre Senyor Deu vos conserve eus faça tractar e consellar fets e obres qui sien a laor sua servey del Senyor Rey benefici e repos de tot lo Principat. Scrita en Gerona a cinch del mes de octubre del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los jurats e adjuncts major part de aquelles XV persones havent poder de la universitat de Gerona.

El mismo día fue entregado a los Embajadores el salvoconducto que sigue a continuación.

Reverendissimis illustrissimis egregiis magnificis et spectabilibus viris dominis episcopis abbatibus prioribus et aliis ecclesiasticis personis ducibus marchionibus comitibus vicecomitibus nobilibus baronibus militibus gubernatoribus potestatibus capitaneis conestabulis gentium armorum et peditum rectoribus quorumcumque universitatum et castrorum casellanis aliisque universis et singulis personis cujusvis status condicionis et preheminentie existant ad quam seu quos presentes pervenerint diputati Generalis Catalonie Principatus et concilium ipsum Principatum representantes in civitate Barchinone residentes salutem et prosperos ad vota successus. Nec non universis et singulis custodibus portuum et passuum rerum prohibitarum tam in dicto Principatu quam extra ubilibet constitutis cum honore salutem.
Accedunt missi Embaxiatores nostri ad sanctissimum dominum nostrum Papam et ejus romanam curiam viri nobiles spectabiles ac sacre regionis hospitalis sancti Joannis Jherosolimitani milites strenui frater Jacobus de la Gialtruu prior Catalonie et frater Joannes de Cardona preceptor del Mas Deu et aliarum preceptoriarum hospitalis predicti pro negociis hunc Principatum ejusque honorem maxime concernentibus quorum gressus et regressus ad prime cupimus salvos esse et securos et comissa eis negocia salubriter et sine impedimento pagi vestras ob eam rem reverendissimorum illustrorum magnificorum egregiorum spectabilium virorum paternitates serenitates magnificentias aliorumque amicicias ex intimis deprecamur ut nostri hujusque Principatus quem nos ut predicitur representamus intuitu amore complacentia et favore prenominatos nostros Embaxiatores cum eorum equitum et pedituum comittiva eorumque bonis rebus vestibus tam in auro quam in argento et alia quavis specie consistant tam conjunctim quam divisim per civitates castra villas et loca passus et portus vobis ant cujusvis vestrum submissa salve libere pariter et secure ingredi transire et in eis esse et morari ac abinde exire recedere et abire ac redire permittatis nullam vim injuriam ofensam verbis aut facto eis aut alium eorum in personis vel bonis aut eorum familie et societati inferendo seu inferri a quoque minime permittendo quinymo siquid premissorum eis vel alicui eorum seu familie aut societati eorum per quempiam illatum fuerit quam nollemus id placeat confestim facere emendari et reparari providendo eis si opus fuerit de securo et salvo transitu et conductu. Nos quippe id totum ad complacenciam nostris mentibus scribemus singularem paratos vice reciproca suo casu similia agere prompto animo et complere. In quorum testimonium presentes eis litteras nostro sigillo comuni Diputacionis sigillatas in pendenti duximus concedendas. Dattum Barchinone die VIII octobris anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagesimo primo. - M. de Monsuar dega de Leyda.

9 DE OCTUBRE.

No se celebró sesión formal, pero se reunieron los señores Diputados con algunas personas que habían llamado, para tratar de los diversos asuntos de que se habían ocupado en las últimas sesiones.

LXXX. Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXX.
Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

Com nos per diverses rahons expressades en Ia pragmatica sanccio per nos feta en lany prop passat sobre lo regiment de la ciutat de Mallorques hajam feta la dita pragmatica sanccio de la qual se son seguits molts bens utilitats et profits al dit regne et Deus volent se speren a seguir en sdevenidor e sia cosa rahonable que en los sindichs et consellers dels promens de fora jurats et consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora del dit regne sia posada certa forma util et profitosa per la qual foragitada tota parcialitat les dites parroquies sien ben regides et administrades: per tant fem e ordonam les seguents ordinacions les quals volem inviolablament esser observades.
- Primerament per tolra tota occasio de tot agabalament del sindicat et per minuar lo nombre molt excessiu del ajust et consell del dit sindicat con se aplega que son II promens de cascuna parroquia qui son XXXIII paroquies et son LXVl persones et los sindichs qui son X son LXXVI promens et per deduir lur salari qui es rao de VI solidos per cascun et puja molt et per justificar lo fet com no es raho que axi be hi venguen dos promens de Marrat et Calvia (parece çalvia o una mancha) et Puigpuyent et daltres parroquias fort sotils com de les parroquias de Incha Soller Polença et altres grosses de les quals paga mes una parroquia que XII de las poques en los talls e axi matex per tal com es pus convinent cosa que lo sindicat haja consell cert et determenat que no incert et a voler daquells qui saproprien lo rogiment car per ço fo lo consell de la ciutat que era semblantment incert et a voler dels jurats reduhit et tornat a consell cert et a nombre determenat et abreviat per mes be: et majorment se deu abreviar lo consell del dit sindicat per ço com lo consell del sindicat ha salari axi com dit es per la qual cosa lo salari de LXXVI persones que shan ajustar en cascun consell pren gran summa e per aço lo sindicat es fort carregat e per esta raho es ja estat moltes vegades ordonat en lo consell que per cessar aquests tan grans salaris elegien X promens tan solament ab consell dels quals los sindics tots aquella anyada feyen lurs afers: emperamor daço ordona lo seyor rey que daqui anant lo consell dels promens sia cert et determenat ço es assaber entre sindichs et consellers lurs XXXVII per aquesta forma: ço es de Incha Pollensa Soller Alcudia Muro Sineu Manachor Luchmajor Selva Rubines que son X parroquies les majors en poblacio et en riquesa hi haja continuament XX consellers ço es assaber II promens de cascuna parroquia. Item de Monthuiri Sentselles Arta Porreres Falanig Compos Sentanyi Campanet Sancta Margarida de Muro Vuyalfas Alaro Petra que son XII parroquies de les mijanes hi haja continuadament I prohom de cascuna de aquestes: item de Bunyola Andraig Caluja Puigpuyent Castelig Valldemussa Sancta Maria des Cami Sporles Sent Johan de Sineu Stoicha qui son X parroquies de les menos et de les pus sutils hi haja continuadament entre II parroquies I prohom per conseller e seran V ço es a saber la un any de I parroquia et laltre any de la altra parroquia ço es saber entre Bunyola et Valldemussa I e entre Andraig et Caluja I e entre Puigpuyen et Sporles un et entre Sancta Maria des Cami et Stoicha un e entre Castelig et Sent Johan de Sineu un: los noms dels quals consellers son aquests.
- Primo: Incha. Reyal Rotlan Pere Palou.
- Polença. Bernat Catlar Simon Lobera.
- Soller. Johan Lampalles Bernat Miro.
- Manacor e Bellver. Jacme Sena Bernat Ballester.
- Sineu. Pere Nadal Pere Desuhau (de Suau, comoel brandy).
- Selva. Pere Catlar Pere Paschal.
- Alcudia. Pere Albert Jacme ces Oliveres.
- Luch major. Guillem Ponç Arnau Verdera.
- Muro. Francesch Font Pere Dordis.
- Rubines. Jacme Gilabert Bernat Prohensal.
- Munthuiri. Bernat Virgili.
- Senseles. Arnau Guitart.
- Arta. Pere Pallares.
- Porreres. Pere Orell.
- Falanig. Ramon Comte.
- Campos. Guillem Carbo.
- Alaro. Andreu Palau.
- Petra. Guillem Fabregues.
- Santanyi. Anthoni Bramona.
- Companet (Campanet). Bernat Barnasses.
- Sancta Margarida. Pere de Farnania.
- Vuyalfas. Carbo Famari.
- Bunyola. Jacme Muntaner.
- Valldemussa. Lorenç Claret.
- Andraig. Guillem Coll.
- Caluja. Francesch Tauler.
- Puigpuyent Jacme Bonet.
- Sporles. Guillem Tirano.
- Sancta Maria des Cami. Pere Masquero.
- Stoicha. Arnau Bonmacip.
- Sent Joan de Sineu. Thomas Mercer.
- Castalig. Bernat Reus.
- Les quals XXXVII persones damunt anomenades sien ara de present et daqui anant consellers del dit sindicat et aquells o la major part facen tracten et ordonen tots los negocis et afers del dit sindicat: et de aquelles XXXVII persones sien trets Ios X sindichs per la forma davall contenguda en axi que romanguen XXVII persones qui sien consellers dels dit X sindichs et de et ab consell de aquells o de la majort part hajan a fer lurs afers e con los sindichs volran tenir consell ne fer alguna cosa que requerra consell general hajen e dejen appelar les dites XXVII persones et no altres ne mes avant. Empero que semblant veu e consell hajen los X sindichs com los XXVII consellers qui romandran e tots XXXVII sien hauts per consellers. - Item per la forma seguen sien fets sengles anys los sindichs ço es que XX persones de les X parroquias majors damunt anomenades sien meses cascun nom en un radoli de cera et sien meses en un buçot de cuyr et los noms de les XII persones (pone perones) de les XII parroquies mijanes sien meses en XII radolins e en altre buçot de cuyr et los noms de les V persones que aquell any vendran a consell en sinch radolins e en altre buçot de cuyr e per un infant poch de VII anys o aquen entorn present lo gobernador o son lochtinent et en presencia del dit consell dels dits XXXVII sien trets VI radolins del buçot de les XX persones de les X parroquies majors ço es I radoli de cascuna parroquia de aquelles e aquells VI sian sindichs aquell any et del altre buçot de les Xll personas de les Xll parroquies mijanes sien trets tres radolins et aquells sien sindichs et de les V persones de les V parroquies de les dites X menors de aquells qui aquell any vendran a consell sia tret un radoli et aquell sia sindich et seran X sindichs. Empero si de una matexa parroquia de les majors exien II radolins arren que sia sindich aqell qui primer sera exit et no laltre que apres exira per manera que de una matexa parroquia noy haja en un any dos sindichs. - Item per ço que lo dit sindichat no sia continuat en unes matexes persones ordonam que aquells qui seran estats sindichs un any noy puxen esser sindichs en los dos anys apres seguents. - Item que los dits III buçots ab los dits consellers en los dits radolins sien meses et tancats en una caxa la cual haja III tancadures e tinga la una clau lo gobernador et laltra clau la un sindich e clavari et laltra clau laltre sindich et clavari la cual caxa sia en la vila Dincha en aquell loch pus apta et convinent et pus segur que lo gobernador et sindich conexeran e elegiran: la cual caxa sia cascun any lo jorn de sent Johan uberta per lo gobernador o son lochtinent o per aquell a qui ell ho volra cometre e comanar son loc present lo consell et los dits clavaris et sindichs o la major part et de aquells sien trets los dits X radolins per la forma damunt dita et sien sindichs aquell any et aquells X sindichs que axiran aquell any del sindicat tornen aqui matex en altres X radolins per lo dit gobernador et sindichs et sien mesos cascun en son buçot segons lo nombre de que sera e tornats en la dita caxa per ço que romanguen XXVII consellers en los dits buçols et ab los dits X sindichs seran XXXVII en lur consell. - Item que aqui matex encontinen fets los dits X sindichs sien elets de aquells X dues bones persones et si bonament se pot fer que sapian letra per los dits sindichs et lur consell a les mes veus los quals aquell any sien clavaris del dit sindicat. E aqui matex por los dits sindichs et lur consell sien eletes III bones persones aptes et suficients que sien fora del nombre dels XXXVII per tal que los sindichs del un any no reten compte en poder dels altres car porias seguir que los favorejassen los altres: et aquelles VII persones hajen et defenesquen los comptes de la administracio del dit sindicat de aquell any e aço hajen a fer et finar dins II meses apres que hi seran elets sots pena de pagar les messions et de no haver salari algun si mes se prolongara et hajen aquell poder de hoir et diffinir los dits comptes que han los hoidors de comptes de la ciutat. - Item com rahonablament se degues tocar et minuar lo nombre dels sindichs que es massa de X et serien prou de IIII o de VI: empero la present ho relaxam e per obviar a les messions ordonam que en la ciutat tots X sindichs no dejen estar plegats sino lo un clavari et II dels altres sindichs et si gran et alt negoci sera que tots hi venguen et que no hi aturen sino dos jorns romanent ells tres tan solament. - Item que si algun dels dits consellers morra o per algun accident en lo dit consell esser e entervenir en alguna manera no pora que los jurats de aquella parroquia don lo dit conseller defalra elegen IIII bones persones et trameten los noms de aquelles closos et sagellats al gobernador et als sindichs que aquells meten en IIII radolins et sia tret I radoli de aquells et aquell que exira sia conseller et mes en lo buçot on deura entrar segons la parroquia don sera ab los altres. - Item que los ajusts et consells que los sindichs tendran per lurs negocis nos fassen en un loch determenat tota vegada ans se facen en aquella parroquia que ells conexeran et elegiran. - Item que algun que no haja retut compte al sindicat ni res Ii deya que noy puscha tornar ne tenir o usar de offici de aquell entro que haja finat son compte et restituit ai dit sindicat ço quen tindra. - ltem provehim que los jurats consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora daqui anant se facen per via de radolins ab aquelles formes et maneres que per lo gobernador de Mallorques sera ordonat. E com los jurats del any present sien elets ja en cascuna de les parroquies: volem que lo gobernador elegesca de present consellers per cascuna de les parroquies en cert nombre a sa bona coneguda ab consell dels cuals los jurats qui ara son et per anant seran hajen tractar et fer los fets de les parroquies. E si algu dels dits consellers defalra o per cas accident esser noy pora siay mes I altre per via de radoli axi com dit es. - Item com los sindichs de la universitat dels promens de fora et los jurats de cascuna de les dites parroquies de fora sien ja elets per lo present: volem que lo dit governador elegesca de presen los dits XXXVII consellers ab consell dels cuals los sindichs qui ara son hajen proceir et anantar en tots los fets: et en layn saguent se faça la eleccio per la forma damunt dita et en los precedents capitols expressada. - Rex Petrus.

26, 27 de septiembre, 1461

26 DE SEPTIEMBRE.

Se leyeron en consejo las cartas que se habían de enviar a los Embajadores, las que fueron pasadas luego al Concejo de la ciudad, y aprobadas por ambos cuerpos, se mandó que fuesen expedidas.
El mismo día, se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Per fets e negocis concernents interes de aquesta ciutat e singulars de aquella trametem aqui lo honorable micer Pere Cavertes com procurador nostre. Pregam e suplicam vos afectuosament aquell en los dits fets hajau per recomanat e donarli fe e creença en tot lo que de part de aquesta ciutat e nostra vos dira e explicara. E sia senyors molt reverend e magnifichs la Santissima Trinitat continuament en vostra guarda e proteccio. Scrita en Tortosa a XVI de setembre del any M.CCCCLXI. - A tota honor de vostres reverencies molt promptes e apparellats lo procurador de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de molt gran prudencia senyors los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran prudencia senyors. Per relacio de molts serieu stats informats com a nostre Senyor Deu haura plagut
apellar a la sua gloria lo Illustrissimo don Carles fill e primogenit de la Majestat del lllustrissimo Senyor nostre lo Senyor Rey Darago la qual cosa ab molta dolor e tristicia portam. E per ço sab Deus som constituhits e posats en molta angustia e turbacio e desigam esser avisats si axi en veritat sta com som informats e axi mateix sobre la intencio del Principat quina sera en lo qui per avant ha a succehir. Per tant senyors molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran providencia vos pregam tant com a nosaltres es possible vos placie avisar nos de la veritat e axi mateix de la intencio del Principat e quinas forma e pratica haurem daquiavant en aquesta universitat tenir e servar com la intencio nostra e de la dita universitat sien stades son e seran tots temps unidament e conforma anar ab lo dit Principat e no gens deviar de aquell. Nosaltres per lo present havem provehit en tancar tots los portals en las nits e de dies obrirne tant solament dos o tres e en aquells tenir nostras guardas fins per vosaltres siam avisats del parer del dit Principat com e en quina forma nos haurem a regir. E conserveus molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran providencia senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e comendacio. De Vich a XXIIII de setembre any M.CCCCLXI. - A vostra honor prests e apparellats los consellers de Vich.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors e de gran providencia. Segons creem a vostre consistori sera pervengut com mossen Franci
Raset Berenguer Ferrer e Pere Soler tres nostres conjurats (co-jurats; co-jurados) e VIIII adjunts per lo concell general poch dies ha impertinentment associats als jurats als quals adjunts han donada potestat puixen fer actes sols e los jurats totalment repellits e sens sabuda de aquells poden exequtar los fets de la ciutat es cosa de gran admiracio e en aquesta universitat ne menys per nenguna universitat del Principat may usitada e creem contra privilegis de nostra ciutat los quals en dia de digmenge XVI de juliol pus proppassat han attemptat donar sentencie e declaracio no appellada la part revocant quant poden lo sindicat fet en persona del honorable mestre Marti Pere. E per quant tals actes e revocacio de sindicat los dessus dits se sforçen incessantment a infringir los privilegis daquesta ciutat car apar per privilegi que negun sindich no pot esser revocat durant la causa del sindicat. E es manifest que a X de janer pus prop passat concordablement per tota la universitat demanada per tots los reverends e magnifichs diputats trametessem hun home ab plen poder don lo dit mestre Marti Pere fonch elet sindich e tret de les bosses segons nostre privilegi dels sachs requer per entrevenir per aquesta ciutat en tots los actes de la Diputacio concernents la liberacio del lllustrissimo Senyor Primogenit e defensio de libertats e privilegis del Principat. E per aquesta raho lo dit mestre Marti Pere ha entrevengut per sindich e no mossen Franci Sampso car no obsta lo sindicat fet per les corts de Leyda als honorables micer Gabriel de la Via Franci Sampso e Francesch Beuda com finida rompuda o licenciada la cort es finit e extinct tal sindicat segons vol nostre privilegi. E per conseguent creem lo dit Sampso no ha haguda ne ha potestat per la ciutat de entrevenir en los actes de la Diputacio ne per semblant creem haja valor la eleccio novament feta del dit Sampso per vots com tota eleccio de sindicat o missatger se haja a fer segons forma del nostre privilegi dels sachs ordenant ha esser tret dels sachs per sort de redoli (rodolino, redolino; redolí, rodolí; bolita con un papel, cédula, dentro) lo qual son tenguts servar e tenir. Certificant vostres reverencies e magnificencies que lo vertader sindic de aquesta ciutat segons tenor de nostre privilegi dels sachs elegit als actes de la Diputacio es lo dit mestre Marti Pere com dessus es explicat. E per quant creem que los dits actes per los dits tres jurats e nou adjuncts indegudament fets contra lo sindicat del dit mestre Marti Pere son derogants e impertinents als negocis del Principat havem deliberat a vostres grans reverencies e magnificencies e honorables savieses de la veritat consultar e avisar per nostre descarrech. E placiaus donar fe e creença en tot lo que a vostres reverencies e magnificencies sera explicat per part nostra per lo dit mestre Pere sindich de aquesta ciutat. E la Trinitat Santa sia en guarda de vostres grans savieses. De Gerona a XVII de setembre any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes. - P. Sentmarti Nicolau Frugell Francisco Vedruna tres dels jurats de Gerona. - Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors de gran prudencia los diputats e concell lo Principat de Cathalunya representants residents en Barchinona.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una vostra letra havem rebuda per la qual nos avisats de la dolorosa mort del Illustrissimo Senyor don Carlos Primogenit rebuts per ell los sagraments ecclesiastichs es passat desta vida present. Placia a la potencia divina lo vulla collocar en paradis entre los seus sants angels. Com nos scriviu que siam attents e vigils en lo benavenir e repos de aquest Principat nosaltres e tota aquesta universitat e lo poble de aquella sempre han acostumat de servar totes les coses fetes e ordenades a laor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Serenissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit don Ferrando fill lur duch de Montblanch tranquillitat e repos del Principat e de la republica de aquell. Pregant vos si plasent vos sera volernos informar e avisar de totes les coses que sien necessaries al cars e encara quina solemnitat devem fer per la mort del dit lllustrissimo Primogenit. E sia la divinitat proteccio e guarda vostra. De Cervera a XXV de setembre any Mil CCCCLXI. Molt reverends magnifichs e honorables senyors los pahers de la vila de Cervera apparellats a vostra honor.

27 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, entre ellas una presentada por el enviado de la ciudad de Tortosa y otra por los síndicos de Perpiñan, que fueron remitidas a los nueve de las banderas, según voto del obispo de Vich, que se tomó como deliberación, acordándose al propio tiempo otros varios asuntos de interés secundario.
El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas, advirtiéndose que de la primera se enviaron copias a las municipalidades de Lérida, Perpiñan, Vich, Villafranca y Tortosa.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vistes les crides manades publicar per la Excellencia de la Senyora Reyna una sobre la cominacio dels feudataris e altra sobre lo guiatge dreçat a tots e sengles encara que sien gitats de pau e treua considerat que ab tot los motius de aquelles hajen altra expressio empero es vist directament esser per empatxar les deliberacions e exercit de aquest Principat fetes per servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio de les libertats repos e benavenir de aquest Principat. Per ço
volem que lo deputat local de aqui en nom e per part nostra com a representants lo dit Principat a instancia vostra require los veguer sotzveguer e altres oficials que com lo efecte de les dites crides sia contra la capitulacio atorgada fermada e jurada per la Majestat del Senyor Rey e en gran dan e interes del repos e tranquillitat del dit Principat se abstinguen de publicar aquelles e si publicades les hauran aquelles tornen al primer stament en la manera que seran stades fetes ab cominacio que si ho recusareu fer nosaltres en virtud de la dita capitulacio et alias procehirem contra ells per totes vies degudes e permeses. E mostrau la present al dit diputat local per que li sia notoria nostra voluntat al qual manam que axi ho face. E sia Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona a XXII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la vila de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. En aquests dies no ha molt passats lo honorable En Berenguer Luch Ripol sindich de aqueixa universitat nos mostra vostra letra en virtut de la qual nos ha molt instats sublevassem vosaltres del perpleix en que significam star per quant haveu ayres la Senyora Reyna e lo Illustrissimo Primogenit deuen anar en aqueixa ciutat. E jatsia molta voluntat tinguessem en desempatxar aquell empero attes la materia es de gran importancia e les fahenes que tenim entre mans son moltes no havem hagut oportunitat de deliberar fins avuy en lo qual dia havem feta certa conclusio la qual vos comunicara lo dit sindich. Nous sia maravella com de aquella clarament ab la present nous avisam car coses hi ha que per bons respectes stan millor acomenades a la lengua majorment de persona discreta. E sia lo bon Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del Gene-neral (en dos lineas, en estos textos he encontrado varias veces este error: se repite un trozo de la linea superior. No sé si es fallo del editor, Manuel Bofarull, o en el texto original ya está así) e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat nos ha molt instats sublevassem vosaltres del perpleix etc. ut supra usque certa conclusio de la qual vos avisara lo dit sindich. Nous sia maravella etc. ut supra totum. - Los diputats e consell etc. a vostra honor apparellats.

Los diputats del General de Cathalunya e concell en virtut de la comissio en la prop passada cort de Leyda (estamos a 22 de mayo de 1462. Esta prop passada cort en Cataluña, con el rey Juan II de Aragón, fue en 1461) assumit representants ab intervencio de la ciutat de Barchinona tot lo dit Principat. Als honorables veguers sotzveguers batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol altres persones en lo dit Principat justicia ministrants. Saluts e honor.
Zelants la honor de nostre Senyor Deu lo servey del Senyor Rey e repos de aquest seu Principat nos son interposats mijançers e concordadors de la questio e questions gran temps ha gitades entre los pagesos vulgarment dits de remença de una part e lurs senyors de la part altra la qual dona gran torb no solament al comerci (comercio; comers, comerç) en gran dan de les generalitats del dit General mes encara a tot lo repos e tranquillitat del dit Principat en gran deservey de la corona reyal. Es stat plasent a nostre Senyor Deu han fets les dites parts ab intervencio de nosaltres e de la dita ciutat certs apuntaments e capitols de concordia dels quals porte gran necessitat esser a vostres jurisdiccions publicats e manifestats. Per tant a servey del dit Senyor Rey e repos de la sua cosa publica vosaltres e quascun de vosaltres ab tenor de les presents exortam e encara per deute de justicia vos requerim que vistes les presents quiscu en sa juridictio los dits apuntaments e capitols de concordia dels quals vos trametem copia ab lo segell del General sotz segellada ab veu de publica crida publicats intimats e manifestats a fi que los havents interes axi senyors com vassalls qui aci no son stats presents en lo apuntament dels capitols de la dita concordia e pusquen adherir e consentir per tot lo mes de juny primer vinent de Ilur adhesio nosaltres certificar. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio en lo prop passada cort de Leyda assumit representants ab intervencio de la ciutat de Barchinona tot lo dit Principat a qualsevol diputats locals als quals les presents pervendran. Saluts e honor.
Scrit havem als honorables veguers e sotzveguers batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol altres persones justicia exercints en lo dit Principat que vistes nostres Ietres ab veu de publica crida manifesten e publiquen certa concordia apuntaments e avinença peí intervencio nostra e de la vostra ciutat tractats e concordats entre los homens e pagesos vulgarment appellats de remença de una part e los senyors de aquells de la part altra dels quals trametem copia del segell del dit General sotz segellada. On com desijem provehir a totes coses les quals tal publicacio pusquessem empatxar o dilatar a vosaltres e a cascu de vosaltres ab los presents manam que si alguns dells dits veguers batles e altres dels dits oficials denegeran per qualsevol forma o diferian fer la dita publicacio aquells de nostra part en virtut del sagrament e homenatge per ells prestats en scrits o de paraula requeriats de fer e complir les dites coses ab
degudes protestacions. E de llurs respostes ab efecte nos certificats e contra los renitents sera feta la provisio deguda. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Los señores Diputados recibieron, en este día, las cartas que siguen a continuación.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors de diputats e concell en Barchinona sie dada.
Mossenyors. Ahir En Pere de Belloch vos scrivi avisant vos del maneig que tenia per haver Hostalrich. Apres continuant sa delliberacio ell parti ab cinch cents homens e per quant los homens Dostalrich nos podien concordar axi prest com fora stat necessari tenint nos vench al dessus e dormim a la Valloria. En Verntallat dormi prop de Ostalrich un territori apellat Maçanes. Vuy de mati En Pere de Belloch es partit de la Valloria per anar a Hostalrich no empero que ells may lagen fet cert que ells fossen contents que anant ell li obririen les portes e aço crech jo ho feyen per quant si la cosa per algun destorp no venia al degut efecte ells no fossen per lo comte mal tractats pero davenli tantes seguretats que al dit En Pere de Belloch es stat vist esser necessari lo sen anar (lo anarsen; el irse) e presentarse a Hostalrich e axi ho ha fet. Com som stats alli han nos fet star passades dues hores que may lo comte ses volgut deliberar de lexar nos entrar stant a la porta que ve a Barchinona. En Verntallat stava en vista nostra e nosaltres dells. En Pere de Belloch delibera fer demostracio de voler los tellar e quastar los splets. En aço lo comte veent que la gent sen tornava devalla lo carrer avall (sidevalla sirá cap avall, no devallará cap amún) com fou be avant alguns bons homens de la vila han nos ubert la porta e axi tota la gent nostra es entrada en Hostalrich ab molta victoria. Loat sia Deu e lo beneyt Karles. Lo castell e la torra de fora no havien encara haguda pero per quant lo castell es fornit de gent de la torra se ha bona sperança de continent se haura e jo crech a la hora dara es hagut. En Pere de Belloch e jo delliberam que jo vingues aci per fer vos lo present correu per quant en Hostalrich havia tant grant tabustol que no haguerem trobat qui hi vingues. Al fer de la present es arribat En Pere de Jolia lo qual ell e jo havem delliberat de continent partir per Hostalrich per donar tota endressa que puxam als fer e manen me vostres S. lo que plasent los sia. En Sentseloni XXII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors prest al manament vostre Guillem Ramon Catala canonge de Barchinona.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e llur conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors. Sobre algunes novitats ques dien es preparen fer contra aquesta ciutat e lo Principat e encara contra la capitulacio scrivim largament al honorable mossen Johan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat e li remetem certes instruccions de e sobre les quals coses sa a comunicar ab vosaltres. Per queus pregam affectuosament quant podem vos placia donar li fe e creença en tot lo que de nostra part vos explicara e provehir yvarçosament a la indempnitat de aquesta ciutat com sia de urgent necessitat e la triga puixa aportar molt gran e irreparable dan e inconvenient no solament aquesta ciutat mes consequent a tot lo Principat. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e nostra. De Lleyda (hasta ahora solo había aparecido Leyda en estos textos. En este caso, la segunda l no se ve clara, por mal scan, está como cortada por arriba, las otras l tienen forma de alcayata con el gancho arriba izquierda) a XVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e instruits de nosaltres explicaran a vostres molt gran R. N. M. e honorables providencies certas cosas de nostra part. Placiaus dar los fe e creença com si per nosaltres eren explicades a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e molt honorables senyors. Pochs dies ha passats vos scrivim una letra de creença a vosaltres explicadera per En Jaume Tallada sindich e missatger nostre la qual creença creem haura explicada a vosaltres apres per alguns sentiments que havem en aquestes parts los quals per prolixitat de scriptura obmetem scriure a vosaltres mas per letra e instruccions scrivim al dit Jaume Tallada dels dits fets. Lo qual explicara largament los dits fets e sentiments a vosaltres stesament. Placia a vosaltres donant fe e creença a tot ço e quant a vostra gran reverencia e honorables savieses per lo dit Jaume Tallada sera dit e explicat axi com si per nosaltres presencialment vos ere recitat. Vullats a nosaltres per letre e al dit Jaume Tallada de paraula respondre a les coses per ell explicades en forma que nosaltres siam prevists a les coses necessaries com lo cars o requira. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e
guarda. Scrita en Cervera a XX del mes de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Molt reverends egregis magnifichs e molt honorables senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e conçell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. A vostres grans reverencies tremetem lo honorable micer Johan Vello doctor en leys per esplicar vos algunes coses de part de nosaltres e de aquesta ciutat. Suplicam vos li doneu fe e creença en tot ço e quant vos dira e explicara axi com aquell qui es plenament informat les cosas necessaries a aquesta ciutat e vullau sobre aquelles provehir axi com confiam e speram de vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a toto ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e magnifichs senyors. Mossen vaguer daquesta ciutat rebudes dues crides de la Senyora Reyna aquella huy iniciave fer publicar en la present ciutat a la qual publicacio los senyors de pahers havents aquella per obviant a constitucions privilegis e libertats del Principat et alias me han request degues requerir lo dit veguer cessar fer la dita publicacio e request per mi de concell dels honorables micer Gabriel Beralda e micer Luis Cirera doctors assidents a mi jaquists per lo honorable micer Aran assessor meu ara absent daquesta ciutat. Lo dit mossen veguer en virtut de la dita mia requesta de continent feu cessar la publicacio de les dites crides translat de les quals vos tramet dins la present interclus. De aço he volgut consultar vostres reverencies los quals manen
a mi lo quils sera plasent dege fer. De Leyda a XX de maig any Mil CCCCLXII. - Quis comana en vostra gracia P. Arnau Sagrera loctinent de deputat local de Leyda.

Siguen los pregones a que se refiere la carta que antecede.

Ara hojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando princep e loctinent general del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya et cetera. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se façen alguns moviments de gent darmes de que no poch redunde en grandissimo deservey de la dita Majestat real e dan del dit Principat e la dita Illustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la execucio de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles comtes vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la dita lllustrissima Senyora Reyna e del Illustrissimo Senyor Princep per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohibicio de aquells lo qual guiatge dur tant e tan longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e disposicio e manament de la sua Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los loch e vegueries hon lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.
Ara ojats queus fa a saber la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya a tots e sengles comtes vescomtes barons nobles homens vervessors cavallers donzells e altres qualsevol tenints e possehints viles castells lochs jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey en feu que com per conservacio e defensio de les persones de la dita Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit per repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada volrien attentar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls e specialment de aquells qui tenen per lo demunt dit senyor viles castells lochs jurisdiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen o posseesquen res en feu
per lo dit Senyor que a XXV dies del present mes de maig sien ab la dita Senyora e ab lo dit Illustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona o lla hon que sien armats e aparellats per fer a la dita Senyora Reyna e al dit lllustre Primogenit aquell servey que cascu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algu en aço sera negligent o remis ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint feu en tal cars e tant necessari fall a son Senyor. - La Reyna.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e llur concell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends magnifichs egregis e honorables mossenyors. Ahir que comptavem vint del mes de maig present en absencia mia que ab mon assessor ere anat a la vila de Reus per pendre certa informacio e proces per vosaltres a mi manat pendre e lo qual vos tramet foren publicades açi en Terragona ab veu de publica crida dues crides per part de la Serenissima Senyora Reyna de les quals dins la mia present letra vos tramet trellats intercluses. Perque consulte vostres reverencies egregias e honorables savieses de aço per lo ofici qui me es comanat. Dada en Terragona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - De vostres reverents e egregies savieses humil servidor. - Pere Arlenbau (Arlambau en otra carta anterior) deputat local en la ciutat e camp de Terragona.

Siguen los pregones a que hace referencia la carta anterior iguales en todo a los ya transcritos.

24 DE ABRIL.

24 DE ABRIL.

Dióse lectura, en esta sesión, de las cartas que siguen.

Als molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors. Premesa humil recomissio los moviments dels homens nominats de remença e les grans menasses que en dies fan de entrar aquesta ciutat nos donen molta admiracio no vacua de grandissima congoixa attes majorment lo perill en que nosaltres stam car som en aquesta ciutat en si algun tant divisa sens cap com lo vaguer jatsia no ignoras los dits moviments e menasses no sab hom la causa sens dir res als consellers la sepmana santa la ha jaquida ab un sols sotveguer qui guastat en les cames no pot ne anar ne cavalcar no rebujant encara jaquirla en aquestes festes de Pascha en les quals fretura mes de oficials que en altra qualsevol temps com si don una general caritat per la qual entren de les persones tres milia strangeres. Encara qui pijor es continuament no sab hom hon es ne que es dell e fa nos mes dubtar de sa absencia una letra que los consellers de Manresa han tramesa als consellers daquesta ciutat de la qual per quant es materia dura vos trametem copia dins la present interclusa. Aquesta ciutat per que se trobe sens cap no es en lorde que deuria ne sobre se custodia ne altres coses al temps occurrent necessaries. Los consellers fan lo que poden mes per que son de par condicio ab los altres del poble no han la auctoritat potencia e forma que haurien necessaries. En tant que stan quasi en les mans e voluntat de aquells a qui Deu no vulle vinguessen nosaltres prestam lo poder e diligencia que podem en custodia de nostra sglesia e cases ab tot vehem seria frusta si lo que a Deu no placia la ciutat era entrada. Axi mateix es aci Seroli ciutada de aqueixa ciutat lo qual segons havem entes dama o laltre vol fer dins aquesta ciutat o pur aci prop ajustar los dits pagesos no sabem per que. Nons gradam dell ne de ses fahenes es per avis de les vostres reverencies. Per tant molt reverents magnifichs e honorables mossenyors a les reverencies vostres humilment e quant mes afecte podem suplicam pregam e encarregam que una tant urgent necessitat e tant perill nons vulla defallir abans vos placia donar nos com afrançosament speram tot conçell favor e promptissima ajuda en tal forma e axi promptament que ab mija de aquells siam de perills preservats. Membre som de aquest Principat lo qual a aquell nuncha ha deffellit ne daqui avant fara com siam promptes a tota ordinacio vostra. E per quant la cosa requer grandissima cuyda e es gran perill en la triga altra vegada e altra de aço vos pregam e encarregam. Suplicant la Trinitat Santa sia de les reverencies vostres special proteccio. De Vich a XXI de abril Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam papiri littera clausa et in ejus dorso de cera rubea ut primis videbatur spectibus sigillata missa ex parte consiliariorum civitatis Minorise (Manresa) honorabilibus consiliariis civitatis Vicensis epigrama cujus sive suprascripcio est sequentis lectura.
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Series vero ipsius littere ab intus scripte latis est ut sequitur.
Molt honorables e molt savis senyors.
Per quant hauriem entes dir que lo veguer vostra de aqueixa ciutat se seria absentat per causa de cert tracta segons se diu volia fer en aqueixa ciutat volent hi metre alguns dels pagesos de remença per barajar e infortir se de aquella. E per tant com entorn de aquesta ciutat ha alguns dels pagesos de remença e per que mils pugam provehir e obviar a sinistres molt honorables e molt savis senyors vos pregam afectuosament vos placia de les dites coses per letra de vostres savieses certificar nos largament. No res menys vos placia donar fe e creença de tot ço e quant lo portador de la present al qual dien Mauri sobre lo alt conciutada nostre informal a ple de nostra intencio sobre lo dit acte a vostres savieses ne explicara de part nostra axi com si nosaltres personalment lo explicavem. De Manresa a XX de abril any Mil CCCC sexanta dos. - A vostra honor apparellats los consellers de Manresa.
Presens copia in hac folea mano mea scripta fuit sumpta et translatata ab ejus originali littera et cum originali eodem fideliter comprobata per me Jacobum de Balle notarium publicum Vicensem auctoritate reverendi domini Vicensis episcopi et quia veritas sic se habet hoc meum in notaria appositi solitum hic apposui Sig+num in fidem et testimonium premissorum die XXI aprilis et anni predictorum.

Reverendo in Christo patri et domino domino Cosme miseratione divina Vicensis episcopo prestantissimo.
Molt reverend pare en Christ e Senyor. Apres humil recomissio regraciant primer a la Senyoria vostra la gran e bona voluntat que devers nosaltres e aquesta sglesia mostrau e los avisos axi de letres com altres que de dia en dia de la reverent paternitat vostra havem per quant senyor molt reverend aquesta ciutat e nosaltres qui en ella som poblats vuy stam en molt gran perill per les causes que scrivim als diputats e consell de la terra e als consellers e consell de la ciutat de Barchinona les quals lo honorable micer Johan Torres a la Senyoria vostra comunicara com de la letra li hajam tramesa copia havem deliberat e a la terra e a la ciutat de Barchinona demanar concell favor e ajuda. E jatsia en dita letra no siam venguts a specie del que demanam pero confiants la Senyoria vostra nos donara tota aquella endressa que pora havem pensat comunicar a aquella alguna particularitat ço es que si aqueixos mossenyors dilataven provehir en lo que demanam que aldamenys si fer se podia de la terra o de la ciutat de Barchinona haguessem per lo present hu o dos homens de auctoritat e feels a la terra qui attes que noyc ha oficials com a capitans metessen aquesta ciutat en orde de custodia e defensio. Suplicam per ço a la reverend paternitat vostra li placia en aço donar tot cami e orde en tal forma que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta ciutat e nosaltres qui en aquella som constituits de tot perill e scandel preservats promptes a tot lo que V. R. P. a nosaltres manar volra la qual la Trinitat Sancta vulla tenir en sa custodia e guarda special. De Vich a XXI de abril del any Mil CCCCLXII.
Vuy son stats a nosaltres los consellers daquesta ciutat per part dels pagesos dien serien contents lo fet de les remençes se vehes per los deputats e consellers de Barchinona segons ja era stat mogut e que entretant mentre los afers se menejarien se sobresegues en les terres del vet. Es los stat respost som contents los afers se leven per mija dels dessus dits segons ja los era stat ofert. En lo sobreseure de les letres consultariem a la R. P. V. e al nostre sindich e que apres los fariem resposta. Suplicam a vos Senyor molt R. que en aço vullats pensar e sertificar nos del parer vostre.
- De la R. P. V. devots oradors la capitol de Vich.

R. P. dominoque meo prestantissimo domino Cosme episcopo Vicensi.
Nuper aliis litteris T. R. P. protransmissa copia epistole salvacionis que incipit Apparuit temporibus nostris non condignas sed quas potui gratias habui simulque ut epistolam Neronis quam T. E. R. P. mihi servo tuo et viva voce et litteris spopopdit mittere dignareris oravi ut et presentibus iterum atque iterum obsecro. Existimo enim illam tuo ore laudatam multa bona continere qua propter non obstante quod inmuneris occuperis erga utilitatem reypublice necessariis actibus. Nihilominus (nichilominus; no res menys) ut tantum os aperias ad mandandum tuo secretario vel cui placuerit ut illam rescribat et mittat hoc modicum temporis propter caritatem Dei inte urgentem exponere pro tuo servo digneris. Ceterum recolo pater R. superioribus diebus super facto istorum pagencium de redimencia tibi scripsisse quod nisi reprimeretur celerite flagello justicie eorum temeritas. Postquam contra proprios dominos impune insurrexissent eorum tota iniquitas ad superiores extendent manus suas etiam si regali dignitate fulgeretur. En pater R. evenire incipit salutem verbo et non dubito quod si possent id exequerentur facto quod predictum est. Nam nuper veniente de exequiis sui fratris quidam domicellus vocatus Muntredon filius quondam de micero Colomer fuit captus ab eisdem pagensibus ibi en Bas qui ut refert decreverunt interficere quoscumque milites et domicellos quos capere poterint cui mortem suam ex dicto decreto nunciarunt quo obnixe rogante ne occideretur ab eis quibus nil mali fecerat tandem initis variis interest consiliis rogatu et interventu quorundam eorum qui inter eos erant et cum noverant vix vita sibi dimissa est tamen nil ab en violenter acceperunt. Cumque post decretum liberationis sue cum eis familiariter
loqueretur inter alia verba hec aut similia protulerunt quod domina regina incipiebat eos molestare et deierando cominabantur quod potarent eam de agua flumi Ticeris dicti vulgariter Ter. Cumque ille responderent quod bene facerent si preberent eam vino mixtam replicantes dixerunt quod ymmo darent sibi ejusdem aqua potum in tanta quantitate quod ascenderet super ipsius regine capud. Et quod nisi Rex faveret eorum voluntati jam nuncios suos miserant ad regem Francie ut veniret quin ipsi sibi preberent ingressum et multa alia que de directo M. et Serenissimi Regis et sue carissime consortis nec non pias audiencium aures ofendant. Et jam ad hoc malum eradicandum suspitor sufficientem esse simplicem medicinam verum qui ibi estis cum civitate nobili Barchinone multo majoribus malis occurrere posse non dubito quorum auxilio et Serenissimo Regi et sue carissime consorti ac eorum comuni filio locum tenenti prefati domini Regis ac suis officialibus obedient debita et correpcionis locum erga tam inhonesta verba restitui posse non dubito quod pro comuni pace etiam arbitror necessarium quam nobis concedere dignetur. Jhesus Christus rex glorie qui concilium vestrum confirmare dignetur in omni opere bono Amen. Ex. Vico XIII aprilis 1462. - R. P. - Humilis servus Paulus Alemani.

Juntamente con la carta que precede, iba también la nota que sigue.

Fertur insuper R. P. et pro vero reputatur quod dicti Rustici elegerunt sibi capitaneum quendam domicellum apellatum Vert Tallat cui prestiterunt homagium constituentes sibi L. viros ex se qui conmorentur secum et ad ejus imperium omnes alii certo signo habeant convenire ad locum ubi ipse fuerit.

Als molt reverend senyor lo senyor bisbe de Vich sia dada.
Senyor molt reverend. Recomendacions premeses ans de mes a dir sertificant vostra reverencia com aquests dies passats havem rebuda una vostra letra per lo senyor En Nicholau Rocha a la qual no havem pogut respondre com a consellers per que havem scriure ab molta dificultat e ab entreveniment de moltes persones qui en la voluntat que nosaltres haviem de explicar vos no hagueren donat loch en explicar nostra intencio e voluntat qui sab Deu quanta es en aqueixa part que vos demanau. Item avisam vostra reverencia com aci alguns dies ha es En Seroli lo qual ab una gran diligencia comou y (y griega) suscita los homens de remença ab tanta diligencia que nous poria comptar e per una vegada ha aplegats los sindichs ab alguns homens de remença e apres ha aportats alguns dels sindichs e als dit que ells no poden haver bona conclusio en lurs afers fins que lo Senyor Rey sia en la terra e que ells hi deuen molt attendre en demanar lo que ell los fara les gracias que demanen e moltes daltres per quant ell es ben informat de la gran voluntat que los homens de remença li han e moltes altres persones qui ab la ploma les lexam. Item avisam vostra reverencia com lo veguer daci sen ana lo dimecres sant e lo sotzveguer es malalt de que aquesta ciutat sta mal acompanyada de que tots havem stat maravellats que en tal temps en sa partida nons hage res dit com en lo dimecres sant tota la gent sia a la Seu e al diluns de Pascha molta gent entre en aquesta ciutat per causa de la caritat la qual acostumen donar perque aquella jornada havem hauda fer armar molta gent per custodia de la ciutat. Item que lo damunt dit Seroli lo jorn de Sant Jordi primer vinent se deu aplegar segons som avisats ab huns CCC homens de les remençes e per tant que vostra reverencia pus plenament sia informada dau fe e creença al portador de la present a qui dien En Miquel Manble lo qual per aquesta causa sola vos trametem. Apres havem desliberat trametreus traslat de una letra que los consellers de Manresa nos han tramesa. - De la vostra reverent paternitat a tots vostres manaments Andreu Sevila e Miquel Server. (Casi como Miguel Servet)

No estando conformes en una misma opinión las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, siete de las mismas presentaron la siguiente nota, que fue leída en Consejo.

Les set persones de les VIIII havents carrech del fet de les banderes ensemps ab les IIII eletes per la ciutat de Barchinona totes concordes apuntaren que per al present sien stipendiats CCC homens de cavall ço es e lançes e Mil homens de peu qui sien pagats per tres mesos donant lus lo sou acustumat donat derrerament en lo exercit fet per la liberacio del Senyor Primogenit de santa recordacio e apres quen sien stipendiats de cavall e de peu tants com necessari sia.

Ocupáronse también, en esta sesión, de nombrar las personas que habían de inquirir contra los enemigos de la capitulación y las que habían de llevar a varias universidades las cartas e instrucciones que siguen.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres que tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats
de aquell tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablement acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses e aximateix los sindichs de aquella les hores que sich son trobats comendant granment vosaltres e ells de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuant vostre be obiar vullau de continent tota dilacio post posada trametre aci sindichs o sindich qui per aqueixa universitat entrevinga en los consells com be es degut e pertinent e siau
vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica (republica) e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa vila es singular e assenyaladament membre de totes les dites coses mes amplament vos informara lo honorable En Pere Despluges donzell per aquesta sola raho a vosaltres e altres universitats del dit Principat trames. Placiaus donarli circa aquelles plena fe e creença. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Bajo igual forma se escribió a los jurados y concejo general de Gerona y a los concelleres y concejo de Vich.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Creem per letres e altrament vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament les comocions e concitacions de alguns homens dits de remençes e altres fetes per diverses parts del dit Principat les quals tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveeix a totes coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants lo dit Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat conservacio e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat e lo honorable procurador e sindich qui per aquella aci entreve virtuosament vos sou haguts e ses hagut en totes les coses comendants vosaltres e ell de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuants vostre be obrar sempre comendeu e insteu lo dit sindich façe son ofici com be ha acustumat e siau vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa universitat es singular e assenyalant menibre. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Se enviaron asimismo copias de la anterior, con leves variantes en algunas, a las municipalidades de Lérida, Villafranca del Panadés, Puigcerdá, Villafranca de Conflent, Manresa, Cervera, Arbós, Perpiñan y separadamente al cabildo de Lérida.
A las poblaciones de Igualada, Besalú, Figueres, Camprodon, Torroella, Colibre y Berga, les fue remitida copia de la que sigue.

Molt honorables e savis senyors.
Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres qui tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per anant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo quens par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acostumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aquexa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses per ço de totes les dites coses vos havem volgut avisar per vostra consolacio e confort. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Siguen las instrucciones que se llevó el honorable Pedro Desplugues.

Instruccions per los molt reverenda egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable En Pere Desplugues donzell de les coses que ha a fer en la anada que de present sera vers les ciutats e viles seguents ço es Gerona Perpinya Vilafrancha de Conflent Puigcerda Vich e Manresa.
Primerament com sera en Gerona dara orde ab los honorables jurats de aquella que lo concell general se aplech e aplegat premeses degudes saluts de part dels dits deputats e concell liurara als dits jurats e concell la letra a ells dirigida de la qual sen porta copia per son avis e ab aquella pertinencia de paraules que li semblara explicara a aquells les coses en la dita letra mencionades particularitzant e deduhint aquelles segons que son seguides remetent ho los dits deputats e concell a la bona discrecio del dit P. Desplugues lo qual en tot ha cabut e entrevengut com a hu dels qui convenen en lo dit concell. E apres comendara molt los dits jurats e concell del que virtuosament han fet ells e llurs sindichs en les coses que han occorregut e confortara aquells de la bona unitat virtut e sforç qui sempre son entre los consells de la casa de la Deputacio e de la ciutat de Barchinona en totes coses que hagen respecte a lahor de nostre Senyor Deu servici de la reyal Majestat conservacio repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. E a la fi de part dels dits deputats e concell pregara e exortara los dits jurats e consell general que per quant no ignoren les fahenes concorrents e qui tots occorren en lo dit Principat de quanta importancia e ponderositat son vullen de continent trametre als dits deputats e consell llurs sindichs o sindich o dar orde que alguna bona persona per ells entrevingue en consellar lo dit Principat com be degut e pertinent segons fan les altres universitats de aquell. E apres de la dita explicacio lo dit Pere Desplugues comunicara ab aquelles persones de la dita ciutat e del consell de aquella que li semblara per fer e procurar que prestament la tramesa dels dits sindichs o sindich o substitucio sie efectualment complida per aquesta empero raho lo dit P. Desplugues no aturara en la dita ciutat ultra tres dies.
E pus sera en Gerona informar se ha axi ab persones de la cort de la Senyora Reyna com de la XVI dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e ab altres persones que li semblara en qual punt stan los fets dels pagesos de reemença e encara de altres coses que li aparra. El del que haura fet ab los dits jurats e consell general e encara de totes altres coses scriura largament clara e veridica als dits deputats e consell. Mes avant liurara al deputat local de Gerona les letres que sen porte pera Besalu e Torroella de Mongri e Campredon encautant lo de la part dels dits deputats e consell que les trameta com abans pora per bona via.
Apres lo dit P. Desplugues tirant la via de Perpenya liurara als consols de la vila de Figueres e al consell general si haver se pora facilment sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals premeses saluts dira aquelles de les coses dessus dites que li semblara confortant aquells de part dels dits deputats e consell en la millor manera que li aparra no aturant per aço en la dita vila ultra mig dia.
En apres ira a Perpinya e congregats los consols e consell de XXVII de aquella dira explicara e fara tals o semblants coses que son dites demunt dels jurats e consell e general de Gerona. E en la dita vila no aturara ultra tres dies com dit es dessus. E de Perpinya enviara la letra de Cobliure o la dara al deputat local que ley envia.
Postea anant la via de Puigcerda liurara als consols e consell de Vilafrancha de Conflent e al consell general si facilment haver se pora sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals explicara axi com a Figueres. Aço empero afegit quels comendara molt del que be e virtuosament ells e llur sindich han obrat e obren en totes coses pregants los que a llur sindich scriuen sovint comendant e solicitant lo afer lo degut segons be ha acustumat. E per aço no aturara en la dila vila ultra mig dia.
Als consols e consell general de Puigcerda liurara aximateix la letra que sen porta als quals explicara axi com a Vilafrancha. Aço afegit que per quant En Juan Sitjar sindich que derrerament han constituit per sos negocis ha a fer absencies lus placia vullen dar potestat al dit Sitjar de substituir per manera que tota hora en lo consell dels dits deputats entrevingue home bo e abil aconsellar per la dita vila axi com es degut e pertinent. E per aço en la dita vila no aturara ultra dos dies.
Als jurats e consell general de Vich dara la letra que sen porta e explicara totes coses segons a la ciutat de Gerona en la qual no aturara ultra dos dies.
Als consellers e consell general de Manresa aximateix liurara la letra que sen porta e explicara semblants coses que demunt son scrites de la vila de Vilafrancha de Conflent. En la dita empero ciutat no aturara mes de un dia.
E sia avisat lo dit P. Desplugues que de totes noves e coses que li occorreran axi en Perpenya com en altres parts dessus dites scriure als dits deputats e consell liurant les letres als deputats locals o altres persones si altres hi haura qui vinguen la via de Barchinona.
Encara lo dit P. Desplugues jurara a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que directament ne indirecta no procurara alguns oficis o beneficis ne pendra carrech de tractar altres coses per si ne per altres sens divertir a altres coses. Ans ab tota diligencia se haura en les coses a ell comeses a fi que aquelles per son poder sortesquen son efecte e fara vertadera relacio de aquelles.
En totes les coses dessus dites lo dit Pere Desplugues se hage ab diligencia e hi do lo bon recapte que dell sespere e torn lo mes prest que pora per que la sua presencia no fassa fretura al consell. Dada en Barchinona a XXVII de abril del any Mil CCCC sexanta. dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Memorial en via de instruccio per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fet al discret En Pere Reyo notari de les coses que de llur manament e ordinacio ha a fer segons devall sera dit.
Primerament lo dit Pere Reyo hira a la ciutat de Tortosa e liurara als honorables procuradors de aquella la letra que sen porta a ells dirigida e de part dels dits deputats e concell los pregara que de continent vullen aplegar consell general per esser legida la dita letra e si resposta volran fer e liurar al dit Reyo prenguela. En apres parlara ab alguns dels honorables canonges de la Seu de la dita ciutat e dara orde que lo capitol ajust e congregat premeses saluts de part dels dits deputats e consell liurara la letra al dit capitol dirigida e ab tota bona pertinencia sollicitara aquells vullen trametre als dits deputats e consell sindich de continent per entrevenir en consellar lo dit Principat com es be degut e pertinent attesa la ponderositat dels negocis que concorren e si comodament no poden trametre sindich almenys fassen sindicat a algu aci en Barchinona ab potestat de substituir. Per les coses empero dessus dites no stara lo dit Reyo en la dita ciutat ultra dos dies.
Apres hira en la ciutat de Leyda e per lorde dessus dit liurara les letres que sen porta als honorables pahers e capitol de la dita ciutat preguant e sollicitant los ut supra referendo singula singulis. En la qual ciutat no aturara ultra dos dies.
En apres en la vila de Cervera premeses saluts ut supra dara als honorables pahers de aquella la letra que sen porta pregant los que de continent apleguen consell general per esser legida. E si resposta volran fer pot sperar aquella lo dit Reyo un dia e no mes.
Postea liurara les letres que sen porta als honorables consols e jurats de Golada (Igualada) Vilafrancha de Penedes e del Arbos pregant los que de continent ajusten llurs consells per aquelles esser legides. E si respostes volran fer pot sperar aquelles en quascuna vila un dia e no mes.
E si algunes noves e altres coses occorreran en les dites parts de que sie necessari avis lo dit Reyo scriura als dits deputats e consell de aquelles distinctament e veridica.
Lo dit Reyo de bona diligencia e presta expedicio en les coses dessus dites segons dell se confie e per virtut del jurament per ell prestat a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis. Data en Barchinona a XXVI de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sobre los puntos últimamente citados pasóse a votación, deliberando en seguida conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau los dits Pere Desplugues e Pere Reyo vagen segons es apuntat e que sen porten les letres les quals son be compostes e stan be e que hagen de salari per quascun jorn ço es lo dit Pere Desplugues cinch florins dor segons es acostumat e lo dit Reyo lo salari que la casa de la Diputacio acustume dar.
E no resmenys que sia scrit a les altres universitats del Principat confortantles en la manera que es scrit a les altres universitats remoguda empero la clausula que parle de sindich. E que les letres damunt insertes axi dreçades als diputats e concell com les altres dreçades a ell dit bisbe avisants e parlants dels fets dels pagesos de remença sien insertes en lo present proces. E que lo apuntament fet per los set dels VIII ab los de Barchinona se mete de present en exequucio segons es stat pensat e que sien elegides tres persones del present concell qui sien destinades a la Senyora Reyna per avisar sa Majestat de les coses e motius quils han induits en fer les gents de cavall e de peu e que solament sia dada paga per dos mesos.