1, 3, febrero, 1462

1.° DE FEBRERO.

Reunidos, en este día, para tratar del asunto de los remensas, la comisión que se había elejido para dar su dictamen sobre el mismo, expuso sus razones, y en consecuencia, se tomó la siguiente deliberación.

Ço es quant a les coses suplicades per part dels senyors dels homens de remençes demanants revocacio de la provisio que han del Rey don Alfonso de bona memoria e de la crida que en virtut de aquella fonch feta dels sis mals usos delibera la dit concell que decontinent se entena ab homens de sciencia pera veure en qual millor via pora esser demanat e prosseguit justament per manera que sen puga conseguir la desijada fi. E quant a laltre cap de les tasques e altres drets que los dits pagesos han acustumat pagar e ara recussen dellibera lo dit concell que tantost sien elegides algunes persones per lo present concell e per la ciutat les quals de continent entenguen en suplicar la Senyora Reyna que jatsia per sa clemencia e acostumada justicia haja feta certa provisio sobre les dites tasques e altres drets darrerament dits. Encara mes si master sera ne vulla fer altre e altres provisions a compliment del bon efecte de la cosa. E mes decontinent suplicaran que sien presos e mesos en segur los qui en aquests actes derrers han sabut entrevengut e consellat e donat loch a la perturbacio de la paga dels dits drets e de provisions injustes per causa dels quals provenen los ajusts dels homens e altres escandils. La qual preso se faça a fi que tals persones puguen esser castigades degudament.
Ocupáronse, además, de otros varios asuntos, entre ellos, del de don Jofre de Castro, sobre los cuales se hizo a un mismo tiempo la votación, quedando en mayoría el voto emitido por el conde de Pallars, a saber: que se suplicase a la señora Reina, o cuando no, que se expidiesen las cartas, del mismo modo que se había deliberado antes de tratarse el compromiso; y pasando en seguida a la
elección de las personas que habían de componer la comisión acordada en la sesión anterior, resultaron nombrados el abad de Poblet, el arcediano Çariera, micer Juan Çaplana, el vizconde de Illa, mosen Marcos Lor, Bernardo de Guimerá, y, según se deduce, los representantes de Lérida, Gerona y Cervera.
Dióse cuenta de una carta que se había recibido de los prohombres de Fraga, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los senyors de la vintisetena (vint i setena sí tiene i, pero no se encuentra en los textos i como nexo, solo y, et, e) lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Recomendacions precedents per alguns afers de aquesta vila enviam missatgers nostres a la Senyora de vosaltres En Johan Pallas juriste e En Manuel de Morach informats largament de nostra intencio. Placieus volerlos hoir e donarlis fe e presta execucio en quant de nostra part vos diran segons que be de la Senyoria de vosaltres confiam. E si per vosaltres molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors porem fer negunes coses ab molta bona voluntat ho farem. De Fraga a XVI de janer any LXII. - A les R. E. N. e magnifiques Senyories molt prest los jurats e prohomens de la vila de Fraga.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e consell residents en la insigna ciutat de Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Jatsia la hora que per los jurats e promens de aquesta vila de Fraga lo senyor comte de Modica capita general del exercit de aqueix Principat e son concell fonch suplicat de fer justicia dels danys donats per la gent del dit exercit als poblats e habitants en la dita vila segons per informacio presa legitimament present e entrevenint hi personalment los honorables frare Franci Oliver comenador de Torres e micer Bernat Destopinya assessor del mossen veguer de Barchinona foren per mi donats en memorial tots los danys a mi donats en una mia torra als dits frare Oliver e Bernat de Stopinya. Als quals veure e regoneixer les dites coses per lo dit senyor capita consell fonch comes e remes e per negligencia sua aquells foren perduts e amagats ab llur honor parlant en tal manera que de aquells no feren inspeccio alguna ne axi poch segons son (soc; soy; jo som en mallorquí) stat informat per hun meu procurador qui aqui es stat a nostres reverencies e magnificencies de aquells no han feta relacio alguna ni mencio com sia degut yo de aquells esser satisfet e reintegrat no menys dels altres qui son stats danyats. Per tant suplica vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vos placia la hora que dels dits danys per los dits jurats e promens de la dita vila demanats per vosaltres sera provehit sien satisfets que aquella hora per semblant vos placia provehir que los meus dans a mi donats segons mon procurador vos dara en memorial me sien pagats e satisfets lo que ultra que sia de justicia vos a gracia singular e ab tant me coman a la merce vostra. La qual nostre Senyor Deu prosper e guard de tot mal. De Fraga a XX de janer. - Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors lo qui es prest a ordinacio vostra lo justicia de Fraga.

3 DE FEBRERO.

Ocupáronse de varios asuntos; se nombraron las dos comisiones antes designadas para examinar los de don Jofre de Castro; de los remensas; se votó a algunos individuos para ver si debían ser admitidos o no en sus respectivos oficios; y se pasaron las últimas deliberaciones al Consejo de treinta y dos de la ciudad.

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL. 

Presentóse el Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es vengut en Aranda e se acosta ença e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja li havia trames a dir per Gonçalo de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy faça asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots la dolça capa.
Item que te IIII mil rocins ultra los que son en la frontera axi que no stiga per fretura de gent de fer lo que es necessari.
Item que tantost envia a dir al conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos, determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones hechas en contestación a las que dicha Señora había antes remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en este día.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de present aguts aquells puixa partir per que nosaltres vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa ultim apuntament nos a peregut ferne noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors. Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no ignoreu com mon star aci es de mes dich per res qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta fretura fas aqui en les fahenes mies segons amplament informar vos poreu ab lo egregi comte de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu fet. Yo per ço vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si restara per guarda de la ciutat e no per pus volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella. Pero la causa final e principal e per que jo reste aci es continuar e prosseguir lo proces del so matent com mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E per ço placieus en aço provehir e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres savieses ne certificas e particularment ne rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals contra Nuguet de Foxa he presa certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die fou donada una gran bastonada al cap den Narcis Ferran botiguer anantse confessar al peu de la scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra el nefraren greument de que ha passat perill de mort per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial ecclesiastich lo qual segons jo som imformat havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant divenres proppassat ses seguit que dintre la iglesia de Teranous prop Navata hore de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure prevere domer de dita sgleya (iglesia más arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat apres dita crida de que molta gent de paraula me fan gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia non es feta rigorosa axequcio totes vostres ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General staran daquiavant acordats o no. Aço dic per tant com alguns dels dits acordats fins assi se son alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant se guiats segons la crida feta de les quals coses tots signatment si los dits acordats restaran guiats o no e si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres suplich me vullan rescriure e manar quen fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich stat de aquest Principat siam curosos en les coses que poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab en Reig de Pampalona. Atteneu empero que los dessus dits facen lo degut circa la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per alguna via nos sia derogat al proces del somatent del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant tocas a fer algun acte darmes volem ens par en tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura queus havem dats en consellers a fi que les coses que en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna sien per part de aquest Principat explicades. Aço vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna. Tot lo restant sebreu particularment per rellacio dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi desigat de aquests afers son stats ordonats e composts certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e sindich de Gerona lo egregi comte de Prades e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers segons en lo memorial e replicats se conte e de tots comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors per lo dit Principat aggregats los reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona e sindich del capitol de aquella comte de Prades vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich. Los quals ab los dits altres embaixadors totes les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e tranquillitat repos e benifici de aquest Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera.

Siguen las respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que, por parte del Principado, le fueron presentados, las quales entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora Reyna als capitols qui li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e per part llur per lo venerable e magnifich lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de parer com encara non haja consultat ab la Majestat del dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat la sua Serenitat ab les modificacions e respostes seguents se conduiria a complaurels en la qual cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella sia stada moguda a fer la detencio de la persona del Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de sos regnes e terres si promptament fos stada executada majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit Principat e altres regnes a sa Majestat subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per lo dit Principat a soles ab gran instancia li era demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia e de present te ço es conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun dubte no posara ne comportara que per algun altre vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e Excellencia sua egual volia significar e lo contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels te ofir metrey tots sos bens vida e stat. Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda en les coses de avenir e ques porien seguir tals e semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit Principat reste en sa força e valor poder usar de tot ço e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la supplicacio dels dits cathalans.
Al terç capitol que parla de punicio e castich dels consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e inextimable admiracio es que aquells qui degudament e pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço es que sien privats de tots los oficis que regeixen e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat volran puys sien coses al servey seu a la honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte algu se stima les obtendran. E considerat lo dessus dit e que james los predecessors de la dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis sens demerits e procehint hi proces o pur de bona equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien fets processos los quals se creu la dita Majestat fara regorosament e segons atrobaria per sos demerits aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si aquesta nols plasia la segona es que vullen nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna porta al dit Principat se treballara es fatigara en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis requerra.
Al quart capitol que comença item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et cetera com no faça ne sia als sino la prefaccio disponent los bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis monedes e altres coses los regnes de Arago e de Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya no li par servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici de la republica de aquells. Car otorgant lo contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no volran esser de menor condicio del dit Principat e per semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita republica per la qual tota vegada postposaria son interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per ferse mils e pus prest la justicia los dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes atturar los dits oficials nos puixen et cetera e per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions (sobornos) et cetera para la dita Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del dit Principat al qual no poch desija complaure mas per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo present capitol tan com lo Principat cessara de pagar lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey son primogenit sos loctinents e los dits portants veus de governador de per si no puixen fer comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que par molt nova cosa que mes facultat e preheminencia sia donada ne tanta als dits portants veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit e loctinents los quals molt a tard son altres que de la casa e stirpa reyal. E no resmenys que los dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen fer les dites comissions ne alguna per important que sia en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver semblant que ho deurien e porien esser pus tost que no la dita Majestat e son primogenit los quals si lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit capitol era atorgat segons jau a la letra sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son primogenit restas libertat en casos de necessitat e que veessen los dits oficials algunes causes de justicia appasionats de fer les dites comissions car per gracia de nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al seten capitol parlant que los dits conceller (canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que tot lo contengut en lo dit capitol li par sia just honest e rahonable e que creu sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer no contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas de sa liberalitat principalment per lo servey de Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit Senyor que ço que los cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no acostumades com no sapia occasio o causes perque car en la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en altra manera esser administrada ço es per via de la governacio general eleginthi altres persones notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit Principat seria contenta aturarse en los altres regnes e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo Princep son fill e desig de complaure al dit Principat supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit Princep sia atorgada semblant loctinencia general del Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara nis delira de la memoria sua.
Al XVII capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que no puixa esser procehit contra los de la posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna supplicar lon e treballar que de aço los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans. 

Al XX capitol parlant que la potestat dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se conte respon la dita Senyora que puys les altres coses sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes alguns occorrien os fahien en los presents capitols la interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es alteracio del seny de alguna constitucio com aço sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII capitol parlant de don Felip de Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent sguart a la liberacio o deliurança de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de les forces e oficis del regne de Navarra que sien acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora Reyna que si aço se fahia seria rompre los seus privilegis e libertats del dit regne de Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien donades sino a navarros e lo contrari no deu voler. Lo dit Principat nis creu que apres informat lo vulla ni lo demane car no serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la conservacio de les sues libertats volguessen esser causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra. Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo Principat acceptades sien en les primeres corts confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les coses ques hauran de fer per los dits diputats e consell se hajen ha fer per la major part ab expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim que les presents persones dels tres staments ecclesiastich militar e real se puixen aderir a lo opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques demana e suplica per lo dit capitol.

E jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits cathalans sia obligatissima en procurar tot util e benefici del dit Principat no resmenys per la singular voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e poblats en aquell e ab molta reverencia los dits diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita prudentissima Senyora en la prefacio de dites modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo desig que an e molt voler als dits benefici e repos los dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima Senyoria efectualment los desigats repos e benefici donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent. E per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent e per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer capitol dien los dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant empero per via de parer et cetera deu esser levada e aço per tant com salva la real clemencia portarie prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat sens la retencio.
A la resposta feta al terç capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo dit capitol haje dues parts la una la remocio dels oficials segons en dit capitol se conte la altra lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist la primera part del dit capitol parlant de la remocio et cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat per gracia per la real Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats. La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol repliquen los dits diputats e consell ab la dita reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu simpliciter atorgar sens alguna modificacio. Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor Rey e que sia remoguda la clausula qui ho prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es posat.
A la resposta del sisen capitol dien los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo portant veus de governador no haura potestat de per si mas ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo repos e benefici del dit Principat majorment que los dits oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran contents los dits diputats e consell per servey de la Majestat real que sia modificat que ans de esser hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se conte e remogut lo dit contrafahent de son ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A la resposta feta al dehen capitol dien los dits diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey deure otorgar simplament e sens modificacio lo dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la sua serie e tenor deu esser simplament e sens modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e gran servey de la Majestat real e conservacio de la real posteritat e remocio de tots sinistres e inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real lo qual los cathalans per lur innata fidelitat molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que algu quisvulle fos entengues en fer deservey a la dita Majestat e posteritat concernents sues ans exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e conservacio de la dita real posteritat concernents lurs vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen capitol dien los dits diputats e consell que son contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI capitol feta dien los dits diputats e consell que com la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien los dits diputats e consell quels seria vist salva la real clemencia lo dit capitol poder star o almenys per lunyar no sia contra les libertats del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes no puixa ni dega pronunciar sino ab e de consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien los dits diputats e consell que per quant son informats que ara los dits oficis castellanies (castlán : catalán : chatelain) o forces o molts dels son en poder de castellans e gascons serie vist molt rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes, porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant complament al dit capitol en aquella part que vacua era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte del heretatge contengut en lo dit capitol docentes milia lliures Barchinonenses ço es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci james en Roma o altra part fora lo real domini scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e forçats com lo dit Ferrer procura convendralos lur glorios nom que eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e peticions per ventura no se publicassen e per ço fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus cove ne aquella intercar. Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes faça ço que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a donar orde en exaccio faedora del clero de que som en no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de aquella e lo apartament dells poria molt perill a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba. Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant inconvenient poria a la patria portar donar loch a tals exaccions com son procurades com les semblants de elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida submersa e destroida aquesta patria. Per que pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes coses ben considerar e en altre forma de la començada ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.

23 DE MAYO.

23 DE MAYO.

Recibiéronse varias cartas, entre ellas una de En Pedro de Belloch, en que hablaba de la prisión del conde de Módica, y pasándose a votación para deliberar sobre este asunto, acordóse que dicho conde fuese enviado a Barcelona, bajo la custodia y con el respeto necesarios, dándose asimismo que Juan Rafell fuese también remitido a esta ciudad, esperando lo que el Concejo de la misma deliberaría. Se leyeron al propio tiempo las contestaciones a las cartas enviadas por la ciudad de Gerona y su brazo militar, que fueron aprobadas en seguida.
Por último, la novena mandó insertar en el proceso que se iba formando de todos los acontecimientos de aquella época, la siguiente deliberación.

Que comissions sien fetes juxta forma de la capitulacio per inquirir contra aquells que son contravenguts e contravenen contra la capitulacio et alias. Les quals comissions sien fetes als honorables pahers consols o jurats de quiscuna universitat e als consells de generals de cascuna universitat qui hajen poder e facultat de elegir algunes persona o persones en poch nombre qui puixen fer les dites inquisicions e pendre les dites persones qui contra la dita capitulacio et alias hauran contrafet e aquelles ensemps ab lurs requestes remetre preses ab bona custodia als diputats e concell.

El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis e magnifichs los senyors diputats e consell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Ahir que fou divendres segons jaus he scrit me havien mes en alguna sperança quens donarien entrada en aquesta vila. Yo vahent la gran necessitat que era en haver aquesta vila no contrestant que era informat que En Verntallat seria en lo cami ab siscents cinquanta homens e vehent lo comte fahia son poder en metrel dintre la vila deliberi ab aquests senyors de capitans qui mostraven gran voluntat encontrarse ab lo dit Verntallat partir de Sant Celoni ab cinch cents homens fiant que no dich a ell mes a major que ell digueren. Essent a la Vetlloria (Valloria en una carta anterior) speri un home qui devia venir Destolrich (de Hostalrich, también sale Ostalrich; Hostalric) per portar me nove e com vench fou vespre deliberi restar a la Vatlloria e aqui stiguem tota la nit fora les cases ab les armes e aço per tant com En Verntallat me trames a dir que per tost que yo fos al mati a la Percha del Stor (perca, la ch en muchas palabras es una c, esturión? En alemán es Stör, latín Acipenser sturio) ell hi seria deliberam tots que anassem de dia que sil encontrassem quens vessem. Ell fou cortes nol trobam e arribam lo dissapte a Hostalrich e nons volgueren obrir e lo comte breveia (breveià; bravejà; de bravear, braveó, gritó?) molt a la muralla. Es ver la gent del a (de la) vila nons tiraren colp nengu. Yo vahent que no volien obrir deliberi ab los capitans de començar a talar hun poch de una vinya e de hun blat lavors hisque mossen Pons a parlar ab mi dient me que ells nos farien traure vitualla tanta com volguessem mes que en neguna manera nons lexarien entrar. Apres dix que si jo li volia prometre que no fahes sino dinar e exir e yo respongui que non tenia libertat sino de pendre e no lexar e que decontinent tots tornarien a talar el dit mossen Pons dix que parlaria ab lo comte. Stant axi los qui stavem aquí en hun puig (podio, podium, pueyo, pui, puy, Pueyos) veeren En Verntallat qui venia e tots metem nos en hun puig ben dispost e aventagat loch e param nostra batalla. En aço los de la vila veeren lorde en quens metiem obriren lo portal e tota nostra gent entra dintre de que mostraren los de la vila gran alegria fins a les dones cridar Charles. Axi mateix mossenyors havem mesa gent entorn del castell. Som avisats no tenen vitualles e le mes gent quey es es de la vila e fiança tantost se dara. Aci es lo comte fas lo star guardat. Haja resposta prest que volreu quen faça ell manassa malament als de la vila que han tengut en obrir los portals e jols he dit que no dubten de res. Lo dit Verntallat de continent gira e tornassen que nos acosta be (o acostabe). Man dit aci quel concell fahia venir hoc encara quel devia haver mes gent de la Senyora Reyna per donar sobre nosaltres e haver la vila. Mossenyors aci havem trames mig quintar de polvora tremateu ne altre mig o mes e remeteu lo a mi e passadors que no ni ha sino en los carcaixos.
E ordonau que volreu que faça. De Hostalrich a XVII del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Als molt reverent egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Ahir rebi una letra de vosaltres per En Pere Julia quatre o cinch hores apres que la vila fonch presa. Apres al mig dia fonch deliberat per algun tracte que teniem en lo castell que fos combatud sol ab spingardes sense pedres e axis feu e apres fuy avissat que no teniem que menjar gens ni micha (mica) carregui de molta gent per la guarda del castell fins en trescents homens pero que neguna vitualla noy entras. Vehent aço lo castella demana eser guiat pera venir a parlar ab lo comte e axi yol guihi e parla ab lo comte e lo comte fou content ell me lliuras lo castell de gent. Durant aquest tracte en la torre del pas baix fou vist no haver sino hun home per guarda trameti alla spinguardes e ballesters per combatrel e axis feu de fet e sens dan daquell hagui la torre a la mia ma e stabli la de gent. Perque mossenyors la vila lo castell e la torra es en mans nostres. Mes avant fuy avisat air la Senyora Reyna trames cinch ginets armats ço es Armengol Perea cavalleris (caballerizo; cavallerís) del Primogenit Sappata Gaspar e Julia tots homens destat e de casa de la Senyora Reyna. Venint per lo cami hagueren nova com la vila era presa anaren a parlar ab En Verntallat dient que puix lo castell e la torra no eren presos que parlassen ab lo comte per donar orde de socorrer la torra e lo castell.
E per ço trametien aci hun cavaller de Santiago a parlar ab lo comte e hun moço per tornar los la resposta. Lo qual cavaller a tirat la via de Barchinona no sabem com sa nom pero si hi feu tenir esment. Decontinent sabreu qui es e ab ell sabreu tota la veritat pero ell no gossa entrar en la vila e dix al moço per lo qual havem sabudes totes estes coses que sen tornas que ell no podía passar per la vila. Avisant vos mossenyors que en tot lo castell no ha forniment sino soles dues bombardes ans e scrit per haver polvora de spinguardes car ab estos combats sen ha despesa la major part axi mateix polvora de bombardes. Totes aquestes coses e les altres sien remeses a les senyories vostres. En Verntallat estech (estuvo) tot air prop daci en estes serres prop en vista que conexiam be la bandera. Vuy demati non sabem res pero crech tantost ne sabrem qualque cosa. Passadors no ni ha sino los dels carchaxos (carcaj). E manenme V. S. lo queus placia.
En Hostalrich a XXIII de maig. - Mossenyors prest al manament vostre Pere de Belloch.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents magnifichs e savis senyors. Apres que so partit de vostres reverencies e treballat en haver los actes de certa requesta e protestacio feta per En Barthomeu Feriça contra lo honorable En Pere Lorenç procurador terç e altres adherents en aquell e de la resposta per lo dit procurador terç feta a la dita requesta los quals actes fins ara no he poguts haver perque mossenyors los vos tramet tabellionats per lo portador de la present certificant vos mes com lo dit En Barthomeu Feriza part de la present ciutat a X del present e sen ana a Mora e vuy es ali segons la informacio quen he mes mossenyors certifich vostres reverencies com dimarts prop passat lo comenador de aquesta ciutat fra Pere de Biure me mostra una letra closa de la molt alta Senyora Reyna ab la qual me
scrivia molt stretament que yo prengues En Guillem Bonet e son fill e En Luis Pelicer ciutadans de aquesta e com veu lo dit comenador que yo nou volia exequutar sens consultar a vostres reverencies axi com per aquelles ne era stat request lo dit comenador se atura la dita letra e no la volgue haver per presentada e mes me mostra lo dit comenador una provesio patent de la dita Senyora Reyna contenent guiatge dell e de certs ciutadans de aquesta ciutat e no la volgue haver per presentada per ço com yo axi mateix li digui que no lay admetria sens consultarne a vostres reverencies e mostram altres provisions dient me que eren per levar me lo ofici sino volia exequutar les coses dessus dites e yo totstemps li digui que no les exequutaria sens consultar ne a vosaltres com axi fos request e mes encara air que era dijous lo loctinent de diputat lo qual de aquesta ciutat ab instancia dels procuradors e concell me requiri de part de vosaltres per la seguretat que he prestada que no proceix en execucio alguna de les dites provisions ne de algunes altres axi atorgades com per atorgar axi contra los dits Guillem Benet (Bonet más arriba) e son fill e Luis Pelicer (Pellicer sale en otras cartas) com encara contra altres ciutadans e habitans de aquesta ciutat axi del concell com de fora del concell fins tant que vostres reverencies ne fosen consultades e hagues cobrada resposta de aquelles e axi mossenyors me so ofert de ferho perque mossenyors vos certifich de les dites coses suplicant vos me vullau scriure sobre aquelles de vostra intencio car jo tots temps so e sere prest insiguir lo que ordenaran vostres reverencies axi com vos digui com fuy en exa ciutat e placieus mossenyors scriure al receptor de les peccunies del General de aquesta que pague los actes dessus dits queus tramet car jo e ofert al notari que jo hi fare pagar. E altres coses nom acorren a present sino que vostres reverencies me rescriuen tot lo que plasent los sia les quals tingue la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors
qui a vostres reverencies molt se recomana G.^m Comi veguer de Tortosa.

Als molt reverent egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostres grans reverencies certificam com havem sabut certament que lo comenador del temple frare Pere de Biure qui es vengut aquests dies passats de la Serenissima Senyora Reyna ha portades algunes letres o provisions ab les quals ere manat al vaguer de aquesta ciutat que apresonas als honorables Ea Guillem Bonet En Luis Pellicer e altres de aquesta ciutat les quals coses son stades molt greus e molestes a nosaltres e a tot lo conçell de la dita ciutat e han donat causa de comocio a molts e havem sabut que lo dit veguer com ha sabudes les dites letres ha respost que no les exequtaria sens consulta de vostres reverencies dient que axi nera per aquells request lo quens ha molt plagut e ha donat causa de assosech e repos. E vehents nosaltres que les dites letres e coses eren gran turbacio de pacifich stat de aquesta ciutat e de la defensio publica de aquella majorment per ço com los dessus dits son persones del concell notables e singulars los quals se recelen de la honor del Principat e de la defensio de aquell e de aquesta ciutat par causa dels dits occorrents havem request lo deputat local requeris als vaguer e sotzveguer de aquesta ciutat que no procehissen a exequcio alguna de les dites letres ne altres axi del concell com fora del concell de aquesta ciutat sens consulta de vostres reverencies e reposta de aquelles. E axi los dits oficials per lo dit diputat local ne son stats requests per la seguretat que han prestada e los dits oficials se son oferts fer segons son stats requests. Perque mossenyors suplicam vostres grans reverencies vullen scriure al diputat local o son loctinent que de part de vosaltres requira als dits veguer e sotzveguer e a tots altres oficials per vigor de la seguretat que han prestada que no exequten algunes provisions axi ja manades com per atorgar contra los dessus dits Guillem Bonet Luis Pellicer e altres ciutadans e habitants de aquesta ciutat axi del concell com fora de aquell car en altra manera aquesta ciutat staria en gran perill e romandria en defesa e destituida de concell en gran dan de aquella e de tot lo Principat.
Mes messenyors certificam vostres reverencies com per causa de certs avisos dels quals som be informats e dels quals vos scriu lo loctinent de diputat local havem request al dit loctinent de deputat que ajustas e metes IIII homens en lo castell de Amposta per custodia de aquell ultra los VI quey eren per manera que fossen X homens los quals al present hi son molt necessaris. Perque vos suplicam vullau scriure al receptor de les peccunies del General que pague aquells axi com es stat provehit dels sis homens dessus dits. Mes suplicam vostres reverencies vullen scriure als dits loctinents de diputats e receptor de certes bombardes polvora e passadors que son aci del General que les nos liure per defensio de aquesta ciutat com ne siam mol freturosos e que cert bescuyt quel diputat local de Leyda ha remes açi al dit loctinent de diputat local quel meta en lo castell de Amposta per provisio e forniment de aquell. Dels avisos que havem havem dit al dit loctinent que vos ne scrigue los quals som certes esser vertaders. Suplicants vos que sobre les coses que per lo honorable micer Johan Bello vos seran stades splicades vullau prestament provehir axi com aquesta ciutat confia e spera de vostres grans reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia. E tingue aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de maig del any Mil CCCC sexanta dos.

Mes mossenyors vos certificam com som avisats que lo Senyor Rey divendres prop passat entra en Saragossa e posa en lo palau del archebisbe e lo dissapte feu fer cride que negu no portas armes e apres aquell dia matex per la ciutat fou feta crida contraria que tot hom portas les armes que ben vist li fos e axi mateix com ha emprat tot Arago que li façen un home per casa. Mes encara per letra de hom de Çaragoça que scriu a un son amich la qual havien vista sabem com lo Senyor Rey fa tot son sforç de venir contra Cathalunya ab castellans e altres gents per barrejar e donar a sacco totes les terres de aquella fent los oferta de donar de bona guerra lo que pendran e les persones per sclaus les quals coses son greus e per ço es molt necessari que vostres reverencies procehesquen que algun bon nombre de gent ab algun bon capita sia trames en aqueste ciutat segons vos havem scrit e axis ne suplicam. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostra letra he rebuda de XVI del present sobre los sis homens del castell de Emposta manant a mi que done orde que lo receptor los faça bastreta (bestreta) per hun mes a raho de sis florins de les peccunies del General e axi mossenyors ho he fet e inseguit. E apres per causa de certs avisos dels quals la ciutat vos ha scrit per micer Johan Vello (Bello en una carta anterior) e per los perills per aquelles occorrents la dita ciutat me ha request ajustas quatre homens a la custodia e guarda del dit castell Damposta e axi mossenyors ho he fet entant que ara son en lo dit castell deu homens que guarden aquell. Suplich vos vullau scriure al dit receptor que de pecunies del General pague los dits quatre homens com haveu provehit dels sis. Mes mossenyors la ciutat me demana les bombardes polvora e passadors del General que romangueren aci del any passat e aço per la guarda axi del dit castell Damposta com encara de aquesta ciutat perque mossenyors placiaus deliberar e scriure lo que volreu ne faça. Mes encara Mossenyors a XVIIII del present he rebuts den Pere Çagrera loctinent de diputat local setze sachs de bescuyt assats mal tractat scriume quen faça lo que per vostres reverencies me sera manat. Los honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit lo meta en en lo dit castell de Emposta per causa dels fets occorrents per provisio del dit castell. Suplich vos mossenyors me vullau scriure lo que delliberareu ne faça. E placieus scriure al dit receptor que pague XX solidos de nolit de Leyda aci que costa lo dit bescuyt e lo loguer de la botiga e lo que costa de descarregar. Certificants vos mes com per los dits honorables procuradors mes stat dit que ells son certs e be informats que Johan
Farrandich de Heredia (Juan Fernández de Heredia, Ferrández) qui es capita de Terol e de les Aldeyes (Teruel, aldeas) fa ajust e empre dels mes rocins que pot per al Senyor Rey e que deu venir en Cathalunya e que a XX del present deu partir la via Dempurda (dónde debía estar para partir la vía de Empordá, Ampurdán, etc. ?) e que aquestes coses lo dit Johan Farrandich hauria scrites al batle de Terol. Perque mossenyors ab voluntat dels dits procuradors los quals de aço man dit vos stigues vos avis de los coses dessus dites. Mes mossenyors per ço com moltes gents passaven la barcha Damposta los dits procuradors suspitant se me han request no leixas passar neguns viandants per la dita barcha sino que vinguen aci e axi mossenyors ho he fet. Supplich vos me vullau scriure si ho haveu per bo car crech que no solament aprofitara a la deffensio publica del Principat mes encara per no esser fraudats los drets de les generalitats. E altres coses mossenyors a present no occorren sino que vostres grans reverencies me rescriguen e manen tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de maig del any Mil CCCCLXII.
Apres feta la present he sabut per home qui es vengut de Çaragoça com lo Senyor Rey entra divendres prop passat en la dita ciutat posa al palau del archabisbe e lo dissapta feu fer crida que negu no gosas portar armes e apres aquell dia mateix per la ciutat se feu crida contraria que tot hom portas les armes que pogues e volgues e axi mateix com ha emprat tot Arago que li donen home per casa per entrar en Cathalunya e ques dehia que no lin donarien nengun empero que encara no era delliberat. Mes encara per letra de home de Çaragoça que fa aci a hun son amich so avisat que lo dit Senyor Rey fa tot son sforç de venir contra Cathalunya ab castellans e altres gents (gascones se lee en cartas anteriores) per barrejar e donar a sacco les terres de Cathalunya faent los oferta quels donara de bona guerra tot lo que pendran e les persones per sclaus la qual letra yo he vista. Perque mossenyors siaus avis. Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres gran reverencies molt prest Domingo Cerda loctinent de diputat local de Tortosa.