Mostrando las entradas para la consulta vassalls ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vassalls ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de octubre de 2021

GLOSARIO, U, V, X, Y

U.







Ú.
Nombre numeral. Uno. - De ú en ú: De uno en uno.



UBLICH.
v. Obligo.



UBLIDA.
V. Olvida. - Quizás deba decir UBLIGA según el sentido de la frase
en que el autor usa esta palabra, en cuyo caso su equivalencia
castellana sería: obliga.



UBLIGAMEN.
sust. c. Obligación, obligamiento. (obligament,
ubligament
)



UBLIT.
sust. c. Olvido. (oblit)



UGAR.
V. HUGAR.



UL
‘TA. Quizás ultra. Palabra latina admitida en castellano.



ULTRA.
Ultra, más allá, más adelante. (non plus ultra)



ULTRAPASSAR.
v. modo inf. Pasar más adelante o más allá.



ULLS.
sust. c. pl. Ojos.



UMPL.
v. Llena.



UMPLATS.
v. Llenéis.



UNIMENT.
sust. c. Unión.



UNITAT.
sust. c. Unidad.



US.
pron. Os.



ÚS.
sust. c. Uso. (usos y costums)



UTILITAT.
sust. c. Utilidad.



UYL.
sust. c. Ojo. - Li uyl: los ojos. (Uyldechona, Uyldecona,
Ulldecona
)



UYLS.
V. UYLLS.



UYLLS.
sust. c. pl. Ojos.

V.







VACUITAT.
sust. c. Vacuidad, vacío.



VAEREN.
v. Vieron.



VAGEN.
v. Vayan.



VAIG.
v. Voy. (pronunciado vach)



VAJON.
V. VAGEN.



VAL.
sust. c. Valle, foso. (vall; valleta; uallem lacrimarum)



VAL.
v. Vale. (valer; valdre)



VALA.
v. Valga. (valgue)



VALAM.
v. Válgame.



VALEM.
v. Valemos.



VALENT.
adj. Fuerte, valiente. (esta es valenta pero va lenta: valiente
fem.
)



VALENTEMENT.
adv. Con valentía, valerosamente. (valentment : valenmén)



VALER.
v. modo inf. Valer.



VALETS.
v. Valéis. (valeu o valéu)



VALGRA.
V. VALGRE.
VALGRE. v. Valiera. - Valgre ‘t: valiérate.
(valguere; si aixó te valguere pera algo bo)



VALGREN.
v. Valieran. (valgueren)



VALGUERA.
V. VALGRE.



VALRÁ.
v. Valdrá.



VALRÁ
‘L. Valdrá el.



VALRÁN.
v. Valdrán.



VANA.
v. Envanece.



VANAGLORIAR.
v. modo inf. Vanagloriar.



VANITAT.
sust. c. Vanidad.



VANYATS.
part. pas. pl. de “vanyar”. Bañados, mojados. (banyats;
mullats : remojados)



VAS.
sust. c. Sepultura. (vaso)



VAS.
adv. Hacia. - Vas vos: hacia vos. (de versus, VS, latín)



VASALL.
sust. c. Vasallo. (vassall, vassalls)



VASSALATGE.
sust. c. Vasallaje. (vassallatge)



VÁSSEN.
v. Se va.



VAY.
V. Voy y otras veces ve (imperativo). (yo vach; ves cap a casa!)



VAYLA.
v. Valga.



VAYS.
adv. hacia. (si el ay : é : vers : versus)



VÉ.
v. Viene y otras veces ve (imperativo ves, ves t‘ en, vesten).



VE.
sust. c. Verdad. (veritas : veritat : vertat : verdat : ver : vero
: vera
)



VEÇÍ.
sust. c. Vecino. (vehí, veí)



VECILLAN.
v. Vacilan.



VEDAR.
v. modo inf. Vedar.



VEEM.
v. Vimos.



VEÉN.
V. VEENT.



VEENT.
v. gerundio de "veer". Viendo.



VEER.
v. modo inf. Ver. - Usado como sustantivo: verdad. Ausir veer: oír
la verdad.



VEEREN.
v. Vieron.



VEERLA.
Verla.



VEGES.
v. presente de imperativo de "veer". Ve, mira, observa.



VEGETAR.
v. modo inf. Vegetar.



VEGETAT.
part. pas. de "vegetar". Vegetado.



VEGETAT.
sust. c. Vegetal.



VEGUER.
sust. c. Veguer. (oficial del rey, vicario, encargado de la
justicia y demás
)



VEGUERIA.
sust. c. El empleo del veguer, territorio o distrito o que se
extiende la jurisdicción del veguer. (veguería de Lérida, por
ejemplo, Leyda en textos de 146x
)



VEHENT.
v. gerundio de "veher”. Viendo.



VEHÍ.
sust. c. Vecino. (veí; vehins, veins; vecinos)



VEHIA.
v. Veía.



VEIG.
v. Veo. (pronunciado vech)



VEIGME.
v. Me veo. (me veig, em veig; me vech)



VEJAM.
v. Veamos. (veigam)



VEJATS.
v. Ved, veáis.



VEJATZ.
V. VEJATS.



VEJES.
V. Veges.



VEJETAT.
V. VEGETAT.



VELLESA.
sust. c. Vejez.



VELVOS.
Mirad os lo.



VELVOS
AÇÍ. Helo aquí. (voilà)



VEN.
v. Viene.



VENÇ.
v. Vence.



VENÇA.
v. Venza.



VENÇÉ.
v. Venció.



VENÇEDOR.
sust. c. Vencedor.



VENÇERON.
v. Vencieron.



VENCH.
v. Vino.



VENCIMENT.
sust. c. Victoria, el acto de vencer.



VENÇRA.
V. VENÇRE.



VENÇRÁN.
v. Vencerán.



VENÇRÁS.
v. Vencerás.



VENÇRE.
v. modo inf. Vencer.



VENÇUT.
part. pas. de “vençre”. Vencido.



VENDRETS.
v. Vendréis.



VENDRIATS.
v. Vendríais.



VENGA
‘L. Venga al, venga el.



VENGON.
v. Vengan.



VENGO
‘N. v. Venga en.



VENGRON.
v. Vendrían.



VENGUESSON.
v. Viniesen.



VENITS.
v. Venid, venís.



VENJAMENT.
V. VENJANÇA.



VENJATS.
part. pas. pl. de "venjar”. Vengados.



VENS.
V. VENÇ.



VENON.
v. Vienen.



VENRÁ.
v. Vendrá.



VENRÁN.
v. Vendrán.



VENRÁ
‘T. Te vendrá.



VENRÁ
T' EN. Te vendrá de ello.



VENRÁS.
v. Vendrás.



VER.
sust. c. Verdad. - Digats lo ver: Decid la verdad. - Per ço no diu
ver: por esto no dice la verdad. - Mostr‘ el ver: demuestro la
verdad.



VER,
VERA. adj. Verdadero, verdadera; cierto, cierta. (Vera crux,
Veracruz
)



VER.
v. modo inf. Ver. (veure; vore)



VERAMÉN.
V. VERAMENT.



VERAMENT.
adv. Verdaderamente, con verdad.



VERAY,
VERAYA. adj. Verdadero, verdadera; veraz, sincero, sincera.



VERGERS.
sust. c. pl. Huertos, jardines.



VERGONYA.
sust. c. Vergüenza.



VERGONYÓS.
adj. Vergonzoso.



VERIFICABLE.
adj. Lo que puede verificarse.



VERIFICAR.
v. modo inf. Verificar.



VERIFICAT.
part. pas. de "verificar”. Verificado.



VERMENS.
sust. c. Gusanos. (cuc, cucs)



VERITAT.
sust. c. Verdad.



VERTADER,
VERTADERA. adj. Verdadero, verdadera, veraz.



VERTAT.
sust. c. Verdad. - No es vertats: no es verdad. (veritat, verdat)



VERTUT.
sust. c. Virtud, cualidad, facultad, fuerza, vigor, eficacia.



VES.
adv. Cerca de, junto a, hacia.



VESABA.
v. Veía. (E cant en Jacq tots sos navyls vesaba,) (verbo
veser y variantes
)



VESADA.
part. pas. de "veser”. term. fem. Vista.



VESENTVOS.
v. Viéndoos.



VESER.
v. modo inf. Ver. - Úsase también como sustantivo.



VESÉS.
v. Viese.



VESIA.
v. veía.



VESPRE.
sust. c. La tarde, el principio de la noche. - Equivale a la palabra
francesa soir y a la provenzal SER. (hora de vísperas;
víspera; vespertino; vesprada, vesprá etc..
)



VESSABA.
V. VESABA.



VESSADA.
V. VESADA.



VEST.
v. Viste, (del verbo vestir).



VESTA.
v. Vista, (del verbo vestir).



VESTIDURA.
sust. c. Vestidura, traje.



VESTIMENT.
sust. c. Vestido, el acto de vestir.



VESTIRS.
sust. c. pl. Vestidos.



VESTRÁ.
v. Vestirá.



VET.
v. Vete, ve, y también he aquí. - Vet te: hete aquí. (vet aquí)




‘T. Te viene.



VETLANT.
v. gerundio de "vetlar". Velando.



VETLAR.
v. modo inf. Velar.



VETS.
sust. c. Vez. - Altre vets: otra vez. - Tota vets: toda vez.



VETS.
v. Veis.



VETZ.
V. VETS.



VEURÁ.
v. Verá.



VEURAY.
v. Veré.



VEUS.
v. Ves.



VEY.
v. Veo.



VE
‘Y. Viene (aquí).



VEYG.
V. VEY.



VEYLENTAMENT.
Variante. El texto dice VE ‘Y LENTAMENT. Viene (aquí) lentamente.



VEYLL.
adj. Viejo. (agüelo)



VEYLS.
sust. c. pl. Viejos, ancianos. (agüelos)



VEYRÁ.
v. Verá.



VEYREM.
v. Veremos.



VÍ.
sust. c. Vino.

VI. v. Vi y alguna vez vio.



VIA.
sust. c. Camino, vía, ruta y también medio, manera, modo.



VIANDAS.
sust. c. pl. Manjares, viandas, alimentos. (viande fr. carne)



VIANDES.
V. VIANDAS.



VIATS.
part. pas. de "viar". Encaminados, dirigidos, dispuestos,
preparados.



VIATS.
adv. De prisa, prontamente. (anar aviats pera arribar aviat)



VIATZ.
V. VIATS.



VIDAL.
adj. Vital. (Apellido Vital, Vidal, como el segundo de Ignacico,
Vitalis, … Vita, vida
)



VIGOR.
sust. c. Vigor.



VIJARÉS.
adj. Regular, fácil. - Só que era vijarés
qu' es faes en dampnatje de la host: lo que era fácil que fuese o lo
que parecía que había de ser en daño de la hueste.



VILA.
sust. c. Villa, ciudad. (Casa de la vila : ajuntament :
ayuntamiento : ajustament
)



VILÁ.
adj. Villano.



VILANÍA,
sust. c. Villanía.



VILLANÍA.
V. VILANÍA.



VILMENT.
adv. Vilmente.



VILTAT.
sust. c. Vileza.



VINENT.
v. gerundio de "venir”. Viniendo.



VINENTEA,
sust. c. Ocasión, proporción.



VINGA,
V. Venga.



VINYA.
sust. c. Viña.



VIR.
v. Doy vuelta, viro. - No ‘m vir: no viro, no doy la vuelta.



VIRADA.
part. pas. de "virar”, term. fem. Virada, dada la vuelta.



VIRADOR.
sust. c. El que vira o da la vuelta.



VIRANT.
v. gerundio de "virar". Virando, dando la vuelta.



VIRANTE.
v. Volviéndote, dando tú la vuelta.



VIRAR.
v. modo. inf. Virar, volver, volver atrás, dar la vuelta. - Virar lo
camí: volver atrás en el camino o desandar el camino.



VIRATS.
v. Viráis, dais la vuelta.



VIREN.
v. Viran, dan la vuelta y otras veces vieron (veren, veeren).



VIRET.
v. Vira, da la vuelta, vuélvete. (vírate : pírate)



VIRGINITAT.
sust. c. Virginidad.



VIRME.
Vuélvome, doy la vuelta. (me vir; em vir)



VIRON.
adv. Rededor. - En viron: en torno, al rededor.



VIRS.
v. Vuelvas, des la vuelta.



VISCATS.
v. Viváis.



VISCH.
v. Vivo y otras veces vivió. (visc; vic; vixc; vixqué, va viure:
vivió
)



VISIBILITAT.
sust. c. Visibilidad.



VISITA.
v. Visita.



VISITADOR.
sust. c. Visitador.



VISITÁS.
v. Visitase.



VISITENS.
v. Visítanos.



VISQUET.
v. Vivió.



VISQUÍ.
v. Viví.



VIST.
sust. c. Vista.



VIST.
part. pas. de “veser". Visto.



VISTENT.
v. gerundio de "vestir". Vistiendo.

VIU. v. Vi, vio y
alguna vez visto. - Prest haurets viu: pronto habréis visto.



VIVEM.
v. Vivimos. (vivim)



VIVENS.
part. a. de "viure". pl. Vivientes,



VIVENT.
part. a. de "viure". El que vive, viviente.



VIVIATS.
v. Vivieseis, viváis.



VIVIFICA.
v. Vivifica.



VIVIFICANT.
v. gerundio de "vivificar". Vivificando.



VIVIR.
v. modo inf. Vivir. (viure)



VOCABLE.
sust. c. Vocablo.



VOLC.
V. VOLCH.



VOLCH.
v. Quiso.



VOLENTAT.
sust. c. Voluntad.



VOLENTER,
VOLENTERA. adj. Voluntario, voluntaria, de buena voluntad, dispuesto,
dispuesta.



VOLENTERÓS.
V. VOLENTER.



VOLENTEROSAMENT.
adv. Voluntariamente, de buen grado.



VOLENTSE.
Queriéndose.



VOLETS.
v. Queréis.



VOLETZ.
V. VOLETS.



VOLGRA.
v. Quisiera. (vulguera, vullguera)



VOLGREN.
v. Quisieron.



VOLGUEM.
v. Quisimos.



VOLGUERA.
V. VOLGRA.
VOLGUESSON. v. Quisiesen.



VOLGUÉUS.
Os quiso.



VOLGUIST.
v. Quisiste.



VOLIETS.
v. Quisieseis.



VOLON.
v. Quieren.



VOLP.
sust. c. Zorra. (vulpes)



VOLPELL.
adj. Cobarde, poltrón, tímido, artificioso, astuto. (vulpes :
zorro : rainard
)



VOLRÁ.
v. Querrá.



VOLRÁS.
v. Querrás.



VOLRÁSNE.
Querrás (de ello). - Volrásne encara menjar: querrás aún comer de
ello.



VOLRÁ
T. Te querrá.



VOLRAY.
v. Querré. (volré, voldré)



VOLRETS.
v. Querréis.



VOLREN.
Nos parece equivocación del texto, según el sentido de la frase en
que está usado el vocablo. Quizás el copista escribió VOLREN por
VOS REN: os rinde, os entrega.



VOLRIA.
V. Quisiera.



VOLRIETZ.
v. Quisierais.



VOLRIAUS.
v. Os quisiera.



VOLTE.
v. Te quiere.



VOLVENT.
v. gerundio de "volver". Volviendo, revolviendo.



VOS.
pron. Os, vos.



VOSALTRES.
pron. Vosotros.



VOSÉ.
Os he. (vos he)



VOSTRʻ.
pron. Vuestro, vuestra. - Vostr‘ amor: vuestro amor.



VOSTRA.
pron. term. fem. Vuestra.



VOSTRE.
pron. term. mas. Vuestro. - Del vostre: de lo vuestro.



VOSTRES.
pron. Vuestros. (vuestras)



VOSTR'
ES. Vuestro es, vuestra es.



VOSTRON.
pron. Vuestro.



VOTS.
V. VOTZ.



VOTZ,
sust. c. pl. Voces.



VUILA.
V. VUYLA.



VULL.
v. Quiero.



VULLA.
v. Quiera.



VULLAM.
v. Queramos.



VULLAS.
v. Quieras.



VULLATS.
V. VUYLATS.



VULLE.
V. VUYLA.



VULLES.
V. VUYLAS.



VUYL.
v. Quiero.



VUYLA.
v. Quiera.



VUYLAN.
v. Quieran.



VUYLAS.
v. Quieras.



VUYLATS.
v. Quered, queráis.



VUYLATZ.
V. VUYLATS.



VUYLE.
v. Quiera. - Vuyle ‘t: te quiera.



VUYLES.
V. VUYLAS.



VUYLI.
Quiérole. (le quiero; lo vuyl, lo vull)



VUYLL.
V. VUYL.



VUYLLA.
V. VUYLA.



VUYLLATS.
V. VUYLATS.



VUYLME.
Me quiero.



VUYLTE.
v. Te quiero. (te vull; t‘ am; t‘ estimo)



VUYLVOS.
v. Quiéroos.



VUYTENA.
Nombre numeral. Octava. (huytena; vuitena)







X.




XANT.
sust. c. Canto.



XANT.
v. Canto.



XANTAN,
V. XANTANT.



XANTANT.
v. gerundio de "xantar". Cantando.



XANTAR.
v. modo inf. Cantar.



XANTATS.
part. pas. pl. de "xantar". Cantados.



XECH.
sust. c. Jeque.



XÍ.
adv. Así.




Y.







Y'.
adv. Allí, allá, en aquel lugar. Tiene la misma significación que
la Y francesa.



YÇO.
V. AYÇO.



Y
'L. Y el. (Y lo)



YLA.
sust. c. Isla. (illa, illes)



YLLA.
V. YLA.



YO.
pron. Yo. (se usa también jo : Jo' n romanch dolorosa: e tu n'
est abatut!
)




FIN.

domingo, 12 de septiembre de 2021

16 DE NOVIEMBRE. (1463)

16 DE NOVIEMBRE.


Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.

Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega
comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria
e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona
benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats
e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando
nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte
)