50-60

QVOD NOTARII INFRA
MENSEM NOTENT

chartas, & infra
duos menses tradant partibus informa publica: & cogere possint
contrahentes ad taxationes soluendas.

L.

ORDINAVERVNT etiam &
statuerunt, quod dicti Notarij ex quo receperunt dicta instrumenta, &
contrahentes ipsos contractus firmarunt cum effectu, debeant &

teneantur infra vnum
mensem ab inde computandum; notare, & in suis notulis, seu
libris notularum scribere largo modo, & continuare per se,
vel eorum subrogatos, dictos contractus, & instrumenta, quae
receperint; & infra duos menses redigere in publicam formam, &
parare tradendos parti petenti. Dum tamen dicti contrahentes,
postulantes ipsa istrumenta, in publicam formam redacta,
realiter & de facto exoluerint praefatas taxationes. Si vero
dictis duobus mensibus elapsis, dicti contrahentes non curauerint,
seu negligentes fuetint recipere dicta instrumenta in publicam formam
redacta, & praesoluere de facto ipsorum taxationes, siue salaria
supradicta; quod dicti contrahentes quibus ineumbit seu pertinebit,
compelli possint, & debeant fortiari, & per Curiam executari,
ad soluendum eisdem Notarijs praefatas taxationes, & salaria:
simul cú expensis, & missionibus inde factis. (despeses,
mesions, messions; gastos, costas, expensas)

QVOD POST
CONTRACTVVM FIRMAM NOTT.

possint petere
medietatem salarij eis exolui.

LI.

Item ut dicti
Notarij libentius notare valeant, & largo modo continuare dictos
contractus, & instrumenta, in ipsorum forma, & non postponát
facere quae superius continentur, ordinarunt, & statuerunt, quod
firmatis instrumentis dicti contrahentes, seu illi ad quos solutiones
dictorum salariorum, seu taxationum facere pertinebunt, teneantur, &
debeant, medietatem illorum exoluere, & tradere dictis Notarijs
si illa petierint; & habere voluerint ab eisdem.

QVOD NOTARII NON
PROCVRENT, NEQVE
teneant scriptorium nisi primo examinentur, &
probentur á Vicario.

LII.

Item cum sepé
contingat nonullos Notarios in Iudicijs officium procuratorum, &
causidicorum exercere, etiam in contractibus, testamentis, &
alijs instrumentis per eos confectis; quae sunt nédum R. P. damnosa,
sed etiam eisdem Notarijs opprobiosa, & scandalosa: statuerunt, &
ordinarunt; quod de cetero, nullus in Ciuitate, & Insula
Maioric. Fiat, ordinetur, & creetur, vel admittatur, in Not.
nec arté notariae audeat exercere nisi in initio sui officij, iuret
in posse Vener. Vicarij Ciuitatis Maioric. (venerable
veguer, vaguer de la Ciutat de Mallorca, Mallorcha, la actual Palma
de Mallorca) officium procurationis, vel causidici suscipere nec
exercere in Iudicijs, nisi pro se filijs, parentibus,
fratribus, & sororibus suis dum taxat: nec hij, qui
iam sunt Notarij, in praedictis testamentis, vel contractibus, vel
aliis instrumentis per eos confectis, propter corum (eorum?)
honestatem, valeant dictum procurationis officium in iudicijs
exercere; In aliis autem tolleretur, ex quó iam tali officio
hactenus usi fuerint (no hay punto) Et hoc idem habeant iurare
Notarij creandi post publicationem horum statutorum, per Dominum
Regem; qui etiam non possint tenere tabularium, vel
scriptorium publicé, pro vtendo dicto officio Notariae, donec
fuerint examinati, & approbati per Venerabilem Vicarium
cum consilio Venerabilium Iuratorum Regni & eorum
Assessorum cum Proceribus antiquis Nott. adiunctis aliquibus
Iureperitis, super examinatione praedicta.

QVOD IN
CRIMINALIBVS, IVDEX, VEL ASSESSOR

sit praesens in
receptione testium: qui testes dicant in Vulgari, nisi in leui
crimine, quia tunc sufficit Notarius, cum vno Fiscali.

LIII.

Item cum aliquibus
temporibus citra fuerit quidam abusus in Ciuitate, & insula
Maioric. ut in Causis criminalibus (in quibus cautius est
procedendum, cum maiori puritate, cum sit in eis maius periculum)
Notarij, vel scriptores simplices, & idiotae,
sine officiali, seu Iudice ordinario (in Curia cuius causae ipsae
tractátur, solo nunch cú Procuratore Fiscali dumtaxat) procedunt ad
inquisitiones accipiendas contra delatos de criminibus, & eorum
confessioes, ac testium depositiones seu examinationes, ex
quibus sequntur grauamina Iniustitiae, & damna irreparabilia R.
P. & singularibus eiusdem statuerunt; quod de coetero Notarij vel
Scribae curiarum, vel quorumcunque officialium ordinariorum
Insulae Maioric. sint idonei, discreti, & sufficientes, ad
tantum officium exercendum arbitrio cognitioni ac electioni,
Gubhrnatoris dicti Regni seu eius Locumteneut.
(Locumtenent : Lugarteniente) & eius Assessoris; Nec etiam
tales sic electi possint ad dictas inquisitiones, & praeserrim
testium examinationes vllatenus procedere nisi praesente illo iudice
ordinario ad quem cause ipsae pertinere dignoscentur seu eius
assessore; adijciendo quod Notarij, seu Scribae iam dicti debeant, &
teneantur in confessione delatorum, & examinationibus testium
etiam ex officio Iudicis, vel ad instantiam procuratoris
Fiscalis, vel partis, priuatis accipiendis, continuare ad
literam in vulgari Catalanorum, omnia, &
singula quae dicentur & deponeniur (deponentur ?)
tam per dictos, quam per testes ante dictos; siue faciant pro
dictis delatis, siue contra ipsos, sub poena falsarij, Notarij
seu Scribe. Et ex quo aliquis testium iurauerit, teneatur
depositionem ipsius in scriptis redigere, & continuare; nec eius
depositionem dimitat vel omittat scriberei vel continuare. sub dicta
poena. Et predicta (e con rabito) de personali receptione
inquisitionis facienda per Ordinarios, aut Assessores ipsorum, vel
Iureperitum loco ipsius datum, solum intelligantur in criminalibus
quorum punitio. ex iure communi vel municipali est poena mortis
vel mutilatio Membri. In alijs vero leuibus criminibus,
possint inquisitiones accipi per Notarios cum procuratore, vel
Aduocato

Fiscali vt est aliás
in Maioricis assuetum.

(***)

QVOD ASSESSORES,
TAXENT SCRIPTVRAS, ET

pedagia in
criminalibus ipsis Nott.

LIIII.

Item, quod Assessor
Iudicum ordinariorum, habeat taxare salaria dictorum Notariorum seu
scriptorun causarum Criminalium, que ipsis debentur, pro
pedagiis, & scripturis. Nec

sibi dictus
Notarius, seu Scriba possit, vel debeat ipsas scripturas taxare; sub
dicta poena.

QVOD ELIGANTVR
QVATVOR HEBDOMMADARII

probi homines; in
Curijs Baiuli, & Vicarij.

LV.

Item cum antiquitus
eligi consueuerint, & deputari quatuor Probi homines in Curiis
venerabilium Baiuli, & Vicarij Ciuitatis, ad videndum, &
diligenter inuestigandum, quae & quot, & quales causae, tam
Ciuiles, quám Criminales, tractabuntur in ilis, ad hoc ut eorum
solicitudine facilius & citius terminarentur, & cessaret
Iurgia, calumniae, & expensae, quae antéa fieri consueuerant, &
ab aliquibus citra temporibus negligéter, in damnum R. P. fuerit hoc
omissum, volentes, per dictam laudabilem & approbatam
consuetudinem, siue vsum

antiquum dicte
Vniuersitatis, & singularibus eiusdem valde proficuunm &
vtilem, & neccesarium confirmare, statuerunt, & ordinauerunt,
quod de cetero, qualibet septimana, quatuor notabiles,
& probi homines Ciuitatis eiusdem eligantur & deputentur per
Venerabiles Iuratos dicti Regni, qui Proceres existant continui per
totam illam septimanam, duo videlicet in Curia Vicarij
diligenter inuestigandó quae quót, & quales causae tam Ciuiles,
quam Criminales, & in quas, & cótra quas ducuntur, &
tractantur illas toto eorum posse vt breuius & citius fieri
poterit expediri, & determinare facientes. Etiam attentius
procurantes ne aliquis delatus de aliquo crimine, vel aliqua quauis
causa, captus seu detentus in carceribus per Procuratores
Fiscales, vel alios quoscunq; Officiales, seu priuatos, contra
Iustitiam, seu franchesias, priuilegia seu bonos
vsus Regni praedicti oprimatur, detineatur, calumnietur, seu
molestetur, causam illius, secundum merita, seu

demerita ipsius, per
Iustitiam laborantes facere expediti; & partes litigantes quantum
poterint, ad coneordiam deducétes. Et alia inde facientes, ut
cessent litigia, & dispendia damna, labores, & expensae:
discretioni dictorum procerum omnia relinquendo. Adijcientes quod
praedicti probi homines quatuor, per dictos honorabiles Iuratos
renouentur qualibet, septimana ut facilius tale onus inter omnes
Ciuitatenses portetur, & illa septimana qua vacabunt, praedicti,
non possint compelli per aliquem ex dictis officialibus, vt
interueniant tanquam proceres in aliquibus sententijs per dictos
officiales

coneordandis, &
vt praesens salubris Ordinatio diligentius valeat obseruari:
statuerunt, & ordinauerunt quód dicti quatuor homines probi, in
fine illius septimanae in qua ad premissa fuerint electi,
debeant, & teneantur denuntiare dictis Honorab. Iuratis, eosque
saltem verbo certificare vt alios quatuor Proceres pro illa septimana
sequenti eligant, ad praemissa continuanda, & tali hora quod
honorabiles Iurati possint commode ad dictam electionem faciendam
procedi, & electos, possint vocare, & citare, ad hoc ut
absque aliquo interuallo noui electi, possint ea omnia in Curijs
continuare. Adsint etiam praedicti quatuor homines personaliter in
carcere Regio, diebus Veneris, vel alijs dum
honorabilis Gubernator, vel eius locumtenens visitat ipsum
carcerem, ut de praedictis omnibus colloquiis habeant, & super
ipsis prouideatur; praesentibus alijs officialibus Regiis.

QVOD REGISTRA FIANT
IN QVALIBET CVRIA.

LVI.

Item statuerunt, &
ordinauerunt. quód omnes Notarij & Scribe dictarum curiarum, &
alii, quicunque eiusdem Ciuitatis, & Insulae Maioric. debeant, &
teneantur facere originalia singularia, omnium procesuum, de
vniuersis, & singulis causis, & questionibus summam centum
solidorum excedentibus quae in eisdem Curijs de coetero ducentur
seu movebuntur; cum coopertis pergameneis, in quibus
originalibus, scribant singulas comparitiones quas partes litigantes
facient,& nomina propria ipsorum litigantium comparentium, siue
fuerint principales, siue procuratores eorum, designando per

extensum largo modo,
in eisdem originalibus Chalendarium videlicet; annum, mensem,
diem & horam, quibus dictae cóparitiones fient. Si vero dicti
Notarij seu scriptores audeant

alicui dictarum
partium, deliberare, seu dare copiam actorum predictorum processuum,
aut restituere translatum parti in quo erant continuata, donec illa
sint ab integro cótinuata, & scripta sicut fient in antedictis
originalibus; itaque dum dicta acta fient scribatur in dictis
originalibus, & postea tradatur copia illorum dictis partibus
comprobata cum dictis originalibus. Poenam ineurrant viginti quinque
librarum Fisco Regio applicandarum, pro qualibet vice, qua per
dictos Notarios seu Scribas, aut quoslibet ipsorum contrarium fuerit
attentatum (no hay punto) Vel praesens statutum obseruari
praetermissum, & perditionis

salarij scripturarum
in originali (pone origiuali) non continuatarum. Et quod
partes litigantes, non teneantur soluere integras scripturas, donec
dicta originalia sint perfecta: Sed solum habeant, & teneantur
soluere duas partes illius que solui debent pro scripturis,
retenta tertia parte pro dictis originalibus satisfaciendis. Et quod
scriptores Curiarum, non possint vltra exigere, vel recipere, sub
poena quinquaginta solidorum pro qualibet vice,

qua fieri contingat
exigenda, & pro medietate Fisco, & pro alia medietate,
denuntiatori applicáda.

QVOD LITTERAE
EMANATAE AB ALIQVA

Curia, signentur
manu Assessoris: & quod illorum portitores sint sub certo numero.

LVII.

Item quod de
coetero, nulla littera procedat seu emanet a Curijs Gubernationis,
Baiuliae, & Vicariae Ciuitatis, & Vicariae forensis; donec
fuerit per Assessorem illius Curiae subsignata: Sine aliquo salario,
vel grauamine, sub poena viginti solidorum Fisco Regio applicandorum,
pro qualibet vicé qua fuerit contrauentum. Quae literae non
portentur nisi per certos portitores, qui sint descripti in certo
libro, in Curia Baiulie Maioric. & habeat antequam vtatur
officio portitoris, iurare in posse Venenab. Baiuli, debene, &
legaliter se habere in officio seu exercitio officij portitoris: Et
de faciendo relationes legales de portatione litterarum, processibus,
& responsionibus quae fient per eos, contra quos litterae
portabuntur, aut per Baiulos quibus diriguntur. Possint tamen etiam
portari litterae per virgarios, (oficiales que llevan
verga; verguers; el veguer o vaguer es el Vicario) capita
excubiarum, vel sagiones: cum praedicta etiam ad eorum
officium pertineant.

QVOD SI POST PRIMAM
ET SECVNDAM LITTERAS

non exequantur;
possit mitti commissarius expensis proprijs Baiuli forensis.

LVIII.

Item cum per Baiulos
Villarum, & Parroquiarum forensium fauore eorum distictualium
contra quos requiruntur & mandantur fieri executiones per
Gubernatorem dicti Regni seu eius locumtenenté, vel per
Baiulum aut Vicarium forensem ne dictae executiones ad effectum
deducantur; fiant sepissimé diuersa impedimenta; admittentes
friuolas appellationes, & diuersas alias contradictiones, quae in
finalibus redundant nedum in dispendium creditorum, & aliorum
dictas executiones requirentium. Immo etiam in damnum ipsorum
debitorum, ad obuiandum supradictis malitiis, & dispendijs:
statuerunt, & ordinauerunt, quod Baiuli dictarum Villarum, &
Parroquiarum forensium, teneantur & debeant literas executorias
manu dictorum Assessorum subsignatas exequi indilaté omni friuola
appellatione cessante cum ab executione, non appelletur. Et nisi
primas litteras executorias Baiuli forenses antedicti, debitae
executioni mandauerint quod facta veridica relatione, eisdem
Gubernatori, Baiulo, & Vicario, de negligentia ipsorum Baiulorum
forensium, vel liquidata contradictione, vel appellatione, in termino
sibi non parente fiat secunda littera. Et si ipse Baiulus forensis
(se lee fotensis) illam illico non fuerit executus, mittatur
aliquis commissarius per illum officialem cuius littera prima fuerat
concepta, pro facienda executione in bonis illius, contra quem fieri
requirebatur; Expensis vero Baiuli contemnentis & recusantis
dictam facere executionem. Et hoc nisi ex aliquibus iustis causis seu
legitimis rationibus allegatis, & adueratis coram dictis
Gubernatore Baiulo, & Vicario forensi per eum contra quem
dicta executio requirebatur apparuerit eidem Gubernatori Baiulo, &
Vicario forensi, dictos Baiulos forenses, seu illum cui
littera executoria dirigebatur; fuisse rationabiliter excusatum a
facienda executione in dicta prima littera requisita, vel sibi
mandata.

QVOD ADVOCATI, ET
PROCVRATORES IVRENT
obseruare franchesias, & statuta,
dicti Regni Maioricarum.

LIX.

Item, quod quilibet
Aduocatorum, & Procuratorum Ciuitatis, & Insulae Maioricarum,
ante quam dicto Vtatur officio, & etiam quolibet anno si
requirantur debeat, & teneatur Iurare, & iuramentum
praestare in posse dicti Vener. Vicarij; seruare franchesias
priuilegia, bonos vsus & Ordinationes Curiarum dicti Regni; &
contra illas, vel illa, scienter non iudicare, aduocare vel
procurare; facta eis fides primitus de dictis franchesiis,
priuilegijs, & Ordinationibus Curiarum. Et si praedicti Aduocati,
& Procuratores, recusauerint requisiti, & iusi praestare
dictum iuramentum per vnam diem naturalem ab hora dicte recusationis
computandam, ad dicta officia procurationis, & aduocationis, non
admittatur: nec illo vmquam vti possint; donec dictum praestiterint
Iuramentum; cum effectu. Et quod proceres, antequam iudicent, vel
consulant, si requirantur, habeant iurare de seruando franchesias,
priuilegia, & Ordinationes, dictarum Curiarum.

QVOD SENTENTIAE CONCORDENTER CVM

Processu Originali Curiarum.

LX.

Item quod nullus Iudicum ordinariorum, vel delegatorú audeat vel possit de coetero, super aliqua causa Ciuili, vel Criminali, ferre sententiam, nec aliquis Assessor consulere, nec interesse in cócordatione alicui⁹ sententiae; nisi cú Processu originali, vel registro perfecto, vel cóceruato. Et hoc sub poena centú solidorú fisco Regio applicandorú, & a quolibet cótrafacientiú, proqualibet vice exigendorum.

Sumari, T.

TALLS,
TATXATS.

QVE
tothom, es tengut en pagar Talls, e ques poden fer en certs casos
expressats en la franquesa, comensant. Quoniam vniverse libertates,
en libre den Sant Pera en la 5. carta en la primera columna.

Tots
los qui posehexen en Realench hagen, a contribuir en Talls, es
en dit libre en la sisena carte en la quarta columna, comensa.
Noverint Vniversi.

Que
los Taxats en los Talls no pugan allegar compensacio, ne
sia hoit qui ve per corregir se fora lo terma prefigit a
correccio, es en libre en cartes 177, en la segona pagina, comensa.
Ioannes Dei gratia.

TERMENS
DE ALCHARIES, E PASTVRES.

De
questions de Termens de Alcharies, e pastures fa mensio la franquese.
comensa. Iacobus, en libre Sant Pera en la 9. carta en la 3. columna.

De
dits Termens de Possessions, e camins, e de Parroquies se fa mensio
en dit libre en cartes 29. en la tercera columna. no es axo
sino que confirma que no pugan forsar a nigu.

Quant
es questio dels dits Termens pettany aquella a conexer als
Balles de les Viles ab los Iurats ensemps, es en dit libre en 91
carta en la tercera e quarta columna.

Que
de les Sentencias dels termens de les Possessions si es
appellat se deu admetre appellatio en quatre casos
contenguts en la franquesa, comensa. Petrus Dei gracia, en libre den
Rossello en cartes 211. 1. pagina.

TRETA
DE FORMENT.

**
(no se ve esta palabra o palabras) habitadors de Mallorques
han liberament treta de Forments,
e altres vitualles de Valencia, e Cataluñya
franquement, e libera, es en libre den Sant Pera a 26.
cartes en la quarta columna, comensa. Circa la fi.

Asso
matex, es en dit libre en cartes 28. en la tercera columna, conensa.
Petrus Dei gratia.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 203. en la segona pagina,
comensa. Pateat Vniversis.

Treta
de forment, vitualles de Tortosa, e de tots los llochs
subiectes al Señyor Rey, es en libre den Rossello en
cartes 210. en la prinera pagina, comensa. Petrus Dei gra.

TESTAMENT,
E TESTMENT DE IVRATS.

Los
Testaments valen no obstants les solemnitats de dret, es en libre den
Sant Pera a 27. cartes en la primera columna entenent empero que lo
Hereu sia capas, comensa. Rursus &c.

Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 207. en la primera pagina,
comensa. Pateat Vniversis.

Del
Testament dels Iurats parla lo capitol, en libre de capitols de corts
generals en cartes 104. en la Primera pagina en lo principi, comensa.
Item com antigament.

Los
Testaments ques fan no sien publicats devant los testimonis en libre
den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item
Testamenta.

TVRMENTAT,
TVRMENTS, TORTVRA.

Que
negu sia Turmentat sens Sentencia ab concell de Promens dada e dels
qui hi entrevenien dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis, y de Asso
matex dispon la franquesa qui, comensa. Nos Ferdinandus en libre den
Sant Pera en cartes 198.

De
Turments, o questions parla la franquesa en libre den Sant Peta en
cartes 138. en lo principi de la *primera pagina, comensa. En
careus atorgam.

Que
los turmentats sien fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
141. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que
en les Tortures han entrevenir dos dels Magnifichs Iurats es en lo
dit libre en cartes 194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y
mes en lo Matex libre en cartes 198. comensa. Nos Ferdinandus.

Asso
matex dispon la franquesa Nos Ferdinandus en lo dit libre en cartes
198. en la primera pagina.

Que
no sia algu turmentat sens consell de Promens, e que aquells
entrevengan en dita Tortura, es en libre den Rossello en
cartes 208. en la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.

TAVLA,
E TAVLA DE CAMBI.

De
la taula que han de tenir los Officials mireu en la dictio capitols
de Corts Generals, e quins Officials hi son tinguts, mireu en lo dit lloch.

Que
los Officials qui executan per la Vniversitat aiustats devant
los Iutges de la taula no son tenguts posar lo basto fins, a
Sentencia difinitiva si son comdemnats, es en libre den Sant
Pera en cartes 199. en la segona pagina, comensa Noverint Vniversi.

Que
negu no gos tenir Taula de Cambi ab tapit si la
dita Taula no havia asegurade en poder de la cort, es en libre
den Rossello en cartes 171. en la primera pagina, comensa Sapien
tuyt.

Que
los Ordinaris son tinguts tenir taula, es en libre den Rossello en
cartes 153. en la primera pagina comensa. Pateat Vniversis.
Asso
matex, es en dit libre en cartes 206. comensa. Petrus Dei Gratia en
la I pagina.

Los
Taulers conegan de tots los Officials passats e que
no sien Impedits per lo Governador en cartes 308. en
libre den Rossello en la I. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

La
Taula Numularia de la Vniversitat de Mallorques
Institucio e capitols de aquella en libre Abello en cartes 135.

Los
Iutges de la Taula sien elegits de les mes Idoneas
persones e haut colloqui ab los Magnifichs
Iurats primerament, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia.

La
Taula del deposit sia de la Vniversitat de Mallorques al
exemple de Barcelona es en libre den Rossello en cartes 422.
l. pagina, comensa. Nos Martinus.

Los
capitols de la Taula, y creacio de aquells son en lo libre
den Abello en cartes 135.

TEXIDORS
DE LLANA

Les
Ordinacions, e capitols de Texidors, sien servats, es en libre den
Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu.

TESTIMONIS.

De
Punir falsos Testimonis, es en libre den Sant Pera en cartes 121. en
la primera pagina, comensa. Iacobus Dei gracia.

Que
les deposicions del Testimonis fassen personalment los
Nottaris de les corts e que nos cometen a Iovens
sino son ben Instruits e doctes, en libre den Abello en car. 90 en la
primera pagina, comensa. Sanctius Dei gratia.

TRESOR.

Los
qui troberan Tresor sia servat lo dret comu, es
en libre den Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, encareus
atorgam. Asso matex troberan en libre den Rossello, en 162.
cartes en la segona pagina.

TRAYCIO.

Si
algu es trobat en Traycio, o en falcia sia Iutiat per
la Cort, e promens, e en continent lo que sera Iutiat mes en
execucio, es en libre den Sant Pera en cartes 140. en la I.
pagina, comensa. Sapien Tuyt.

TINCTS,
TINCTORES.

Que
Los Tintores de Drap de Llana, e Lli no
habiten en mig de la Ciutat, es en libre den Rossello en 289.
cartes, comensa. Nos Petrus en la primera pagina. (Muy bien
legislado para evitar los malos olores típicos de la tintorería.
Tintar, tincts, tinctores, tintores, tintorers, tintoreros, etc. Lli
: lino, en otros textos antiguos se encuentra “li”.)

TAFFVRARIA.
(tafuraria)

Taffuraria
no pot esser ni en la Carce Real ni en algu
lloch de Mallorques es en libre den Rossello en cartes
297. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Asso
matex en dit libre en cartes 391. segona pagina, comensa. Nos
Ioannes.

TAXES
DEL SCRIVA DELS CONCOLS Y ALTRES.

Tatxacions
fetes per los Magnifichs Iurats dels Selaris del Scriva
del Consolat, y dels Verguers, y limitacions dels
calculs, y relacions, es en libre extreordinari de
Ramom Lull

Nottari
en Iañi 1540 registades en
la Governacio en libre de Suppor. Del dit dit Añy
comensa. Noverint Vnivers.

Tatxacions
fetes sobre les portades dels Bastaxos, stan continuades en lo
extraotdinari del discret en Perot Genovart
Nottari del Añy. 1543.

Capitol,
y Ordinacions de la Taula en lib. den Abello car. 205.
Taula de la Vniversitat intitucio, y capitols de
aquella en libre den Abello folio 135. 203. y 221.

Tolles,
ni Sindicats no poden resoldres en lo Gran y
General Concell sens el vot de la tersa part dels
consellers de le part Forana folio 86. del licre den
Abello.

Talaies
sien elegides per los Iurats folio 119. pagina 2. del libre
den Abello.

30 DE DICIEMBRE.

30 DE DICIEMBRE.

Reunido el Consejo, presentóse Galceran Oliver, en nombre de la Reina, y entregó la proposición que dicha señora creía del caso hacer, sobre el asunto de don Jofre
de Castro, cuyo contenido es como sigue.

La Senyora Reyna per satisfer e complaure no solament a les coses compreses e havents sguart a la capitulacio e concessio feta per la Majestat del Senyor Rey mas encara per la molta benivolencia e amor que ha a condescendre a totes instancies dels poblats en lo Principat de Cathalunya havents a memoria lo que per part de diputats e consell a la Excellencia de la dita Senyora Reyna en los fets de don Jofre de Castro (igual sale Castro que Castre, supongo que de castrum) es stat suplicat e demanat. Plau a la dita Senyora tots aquells fets cometre e soltament comprometre e lexar aquells en poder de una persona per part del Senyor Rey e de la dita Senyora e altra persona per part del Principat de Cathalunya axi que aquestes hagen e puguen satisfer integrar e totalment egualar e smenar qualsevulla dans e interessers que sien donats al dit don Jofre terres sues o vassalls seus pus a les dites dues persones haguda vera informacio sia vist aquells tals dans haver rebuts per occasio e causa del servey fet per lo dit don Jofre al dit Principat.
(Ya eran pesadísimos desde antiguo los catalanes, y además, muy hinchadicos.
En la “guerra” contra el rey de Aragón Juan II se morían de hambre por los llanos de Fraga y Leyda; me hubiese gustado leer qué les hubiese pasado en invierno intentando entrar en Morella a sacar al príncipe tejemanejes de Viana, que encima, al morir, hizo milagros. Los daños que hicieron en Fraga, que constan en los textos de esta “guerra”, aún a esta fecha no están pagados por “lo General”, en una carta posterior de lo justicia de Fraga se lee. )
Alargant aquestes coses a tota indemnitat e benefici del dit don Jofre sustancia no mudada. E si per cas les dites dues persones concordar no poran ara per lavors la dita Senyora Reyna nomena e es contenta sia tercera la ciutat de Barchinona prefigint temps en les sobredites coses axi breu com vist sera a deputats e consell oferint nomenar la persona decontinent haguda la resposta de la present scriptura oferint mes per la cosa judicada donar per fermançes mercaders de la present ciutat suficients e bastants.

Hecha la antecedente proposición, acordóse que pasase a las nueve personas designadas para ocuparse de este asunto, quienes podrían examinarla, hacer las observaciones y anotaciones que creyesen conducentes, y pasarla después al Consejo, para poder así deliberar.
En la misma sesión, se hizo lectura de una carta de los embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories la present es per notificar vos com a XX del present mes de novembre arribam aci en Roma e Iendama anam a fer reverencia al senyor vicicanciller (canciller de los vicios? No, vicecanciller, hay varias versiones de este cargo) e li donam vostra letra lo qual nos rebe molt graciosament e se oferi de molt bona voluntat fer tot lo que possible li fos per lo Principat de Cathalunya e de continent nos hague audiencia de nostre Sant Pare e apres de la humil recomendacio e besament de peus a la sua Santedat de part de vosaltres senyors de diputats e conçell representant lo Principat de Cathalunya li presentam la letra de creença e apres que aquella hague legida li explicam largament la creença segons per vostres instruccions nos es stat comes e apres quens hague hoyts ab molt bona cara graciosament nos respos significant nos com lo Principat de Cathalunya ha obrat molt virtuosament en la liberacio del glorios Primogenit e que ha gran plaer del repos e tranquillitat del Senyor Rey e de aqueix Principat oferint se fer tot lo que degudament pora per lo dit Principat quant tocha als miracles de que ya sa Santedat havia hoyts dir molts e per nosaltres li son stats ratificats mostra trobar hi gran plaer dient nos com la sglesia de Deu acostuma de fer grans proves e examinacions dels sants ans que sien aprovats per aquella (espero que con San Luisico Companys también sea así) e quen remet al temps ha venir e que en tal manera se poran continuar los miracles que seran gran laor de Deu e proteccio de aqueix Principat. De les altres coses que demanau de hoyr missa en temps de entradit lo jorn de Sant Jordi e del altar portatil ja es signada la suplicacio de continent que sia desempatxada la bulla. Laus (us la; to la; tos la; os la) trametem eus (e us; i us en catalán de Pompeyo Fabra; y us; y tos; y os) scriurem pus larch. A present nons (no ens; no mos; no nos) occorre mes scriure sino que la Sancta Trinitat conserve longuissimament vostres senyories les quals nos manen lo que plasent vos sia. De Roma a XXVIII de novembre any Mil CCCCLXI. - Prests a la ordinacio de vostres senyories quins comanam a vosaltres lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comanador del Masdeu.

Sigue la lista de los oficiales de la casa o servidumbre del señor Rey, creados en Cataluña, y que fue presentada a los Diputados de parte de la señora Reina.

Nomina dels oficials del Senyor Rey creats en Cathalunya.
(Están centrados en el pdf, los pongo a la izquierda, para que les guste más el texto a los rojillos que lo vayan a leer. )
Canceller.
Patriarcha e archabisbe de Terragona.
Governador de Cathalunya.
En Phelip Albert.
Vicecanceller.
Micer Marquilles.
Regent Cancellaria.
Micer Jaume Terranau. (Varias versiones, Taranau, Taranan)

Promovedors.
Mossen Johan Sorts.
Mossen Johan Dalmau. (Hostia, igual que lo caje de Beseit!)
Mossen Ramon Gilabert.
Mossen Galceran Hostalrich.

Alguacis.

Mossen Janer.
Mossen Anthoni Guillem Crespa.

Advocat fiscal de la cort del Senyor Rey.
Micer Anthoni de Mesa.

Advocat fiscal de la cort del veguer de Barcelona.
(Sale Barchinona, Barçelona, aún no había salido Barcelona.)
Micer Anthoni Riquer.

Jutges de cort.

Micer Pere Muntmany. (Montmany)
Micer Ramon Soler.

Hoidors de cort.

Micer Francesch Pujades.
Mossen Santdionis.

Advocats dels miserables.

Micer Francesch Alexandre.

Tresorer.

Mossen Galceran Oliver.

Prothonotari.

Micer Johan Dusay.

Loctinent de prothonotari.
En Gaspar Maymo.

Secretaris.

Mossen Johan Peyro.
Mossen Pere Perello.

Secretari extraordinari.
Mossen Jaume Vila.

Scrivans de manament del Senyor Rey.

Johan Sellent.
Bernat Audor.
Bernat Ros.
Johan Cirgos. (o Girgos, no se ve bien)
Daniel Bertran.
Johan de Gualbes.
Johan Solsona.

Scrivans de manament de loctinencia.

Johan Maso.
Johan Gallet.
En Lobera.
Berenguer Granell.
Barthomeu Timor.

Peticioners.

Pau Vida. (o Vidal, igual se me ha escapado la l)
Pere Çaçala.

Scrivans de manament de la thesoreria.

Miquel Bru.
Pere de Puig-gros.

Solicitador.

Luis Salvador.

Scrivans de registre.

Luis Cubells.
Bernat Baget.
Pere Descaus.
Johan de Cervello.

Sagelladors.

Johan de Sant Geordi.
Gaspar de Sadornes.

Scalfador de cera.

Francesch Pi.

Los del ofici de la tresoreria.

Barthomeu Scaler.
Pau Bedia.
En Riera.
Pere Ramon de Soler.
Miquel Cervia.
Tristan de Farrell.

Procurador fischal.

Garcia de Borau.

Procuradors de miserables.

Johan Brusca.
Jaume Johan.

Porters del Senyor Rey.

Johan Canet.
Gabriel de Mur.
Leonart Codina.
Rafhael lo Tort.
Gravalosa.
Fenals.
Eximeno.
Johan de Menargues.
Johan Sagarra. (Se ve Segarra justo más abajo)
Pere Calbo.
Venrell. (Como lo Vendrell)
Gaspar.
Olzina.
Geronella.
Johan Robro.
Johan Segarra.

Porters de la Senyora Reyna.

Garcia de Sant Audor.
Johan de la Reyna.
Sancho de Valmeseda.

Verguers.

Jaume Badia.
Pere Dempurda. (Empurdà, Empordà, Ampurdà, Emporium, Empuries, Ampurias, etc...)
Bernat Mariner.
Pere Sanchiz. (Sanchís, Sánchez, hijo de Sancho, Sancio, Santxo, etc,. Ramiro I, Ranimiro Sancio)

Anthoni de Marimon.
Johan de Valencia.
Pere Carnicer.
Francoy lo Giponer.
Johan lo Sabater.
Daniel Coll.

Verguers de la Audiencia.

Marti Dorna.
Johan Prats.

Se advierte, al pie de esta lista, que de los oficiales y ministros que en ella se mencionan, y que comprendía la capitulación otorgada por el Rey, se envía nota a los Diputados en satisfacción y cumplimiento de aquella, y de los demás no comprendidos, solo con la idea de manifestar y hacer ostensible la voluntad del monarca.
Leídas la lista y nota que preceden, se levantó la sesión, y para que quedase tiempo de meditar sobre lo que convieniese hacer, acordóse que se celebrase otra el día siguiente, a la misma hora.

LXXXIII. Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

LXXXIII.
Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos reges predecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus roncordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents. Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellers es stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes Xll persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytants com mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergami gros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidor et tots los altres dits rodolins sien vuyts los quals rodolins vuyts e scrits tinga lo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et con tot hom siura lo dit scriva deja comptar tots los ciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolins qui seran scrits e facey compliment dels altres vuyts tro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins mete dins un baci on haja aygua et aquells faça be mesclar e faça cobrir lo dit baci ab I drap de Ii e aquell baci axi cubert faça aportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom faça que un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubert et traga I dels dits radolins e aquell do començant al primer que siura en lo dit banch et aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siura al costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuyt pas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lo dit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidor dels dits consellers lo qual prohom en qui sera cayguda la dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolins present tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elgidor se haja a levar del banch on siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altre persona e aqui estigue cascun elegidor tro hajen compliment de tots los dits XII: et en apres lo dit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuran en los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuyts com mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrer dels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scriva en lo banch de la part esquerra on siuran los mercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab los rodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs qui stan devant lo dit banch dels mercaders en los quals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletes se hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e aço per esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascu daquells rodolins en I pergami grosset scriven lo nom de las dites III persones cascuna en son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma sia mes lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicis qui nul temps sian stats consellers e lo nom de cascun sia mes en I rodoli de cera groga los quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxen exir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessus et dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinet traga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continen mes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tenga lo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses los dits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obren los dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera groga sien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segon apres que seran stats consellers no puxen ne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi elets deguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C jurats sien elets en la forma seguent ço es que los dits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar los millors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparra esser sufficient per esser de consell de C mudantni empero cascun any com mes poran ço es que axi mateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentni cadany alcuns qui sapien la pratica del consell: et alli on no haja consols en loch daquells los dits consellers hagen alcuns bons prohomens ab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficients a consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triar los millors de aquells que nomenats o presentats Ius seran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletes VIII persones del dit consell departidas en quatre parts ab rodolins en aquella matexa forma e manera que dessus es expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidor en lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sien mesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor de la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinet de la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scriva e aquells III sien hauts per elegits en mostaçaf daquell any pero que aquell qui sera stat elet en mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenades altres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçaf sien daci avant elets en la forma seguent: ço es que apres aquel dit mostaçaf sera elet et publicat los dits consellers com abans puxen ensemps ab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degen elegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey ne la senyora reyna ne lo mostaçaf ne neguna altra persona no puxen forçar ne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llur bona conciencia Ius parra esser faedor. Los quals pesadors axi elets ans que usen de llur offici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e dar covinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixs en tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats los dels presents capitols sien fets per los consellers ab prohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Lucia o abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en loch del consell qui era dit de XXV sien elets per los consellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanaris de III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits cosellers per ço que algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots los dits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mester les hauran per consell a tenir et aço per los verguers de la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en lo començament et creacio de llur offici hagen a fer segrament de appellar et fer appellar tota frau cessant los XXX per los dits verguers missatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessus es dit. Item que Ios dits verguers e missatges hagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguer de Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lus sera manat: e en cas que los dits verguers e missatges o I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dell o dells hauran appellar los dits XXX hagen a fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxat de lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits los quals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs ab acord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagen e puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparra puxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.
- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publice ejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros
succesores in bona fide regia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacobo primogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam. Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVll regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalis Franciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regis prothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.

Sumari, V.

VENEDORS.

VENEDOR
de Vi, Farina, y de totes coses de meniar si tendra
false mesure perde totes les coses que ven, e la tersa
part sia de la cort e les dos parts de la Murade.

Asso
matex sen ten en lo Flaquer, o
Flaquera qui ven pa a manco pes, que sie
posat en lo Costell o do 5. sous apar an
libre den Sant pera en la primera carta en la 2.
columna circa la mitat de aquella.

Asso
matex es que nengun, es tingut a fer Crida del Vi, Oli, o de
les altres coses venals, ne puxa crexer
lo preu que en lo principi hi haura mes ni fassa
mescla, es en la dita franquesa vt supra.

Lo
Venedor de Mercaderies, y altres coses es primer aquelles
stants en poder del comprador que qualsevol altre creditor in libro
den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna,
comensa. Item si.

VEGVER,
E VEGVER DE FORA.

La
Iurisdictio del Vaguer, es en libre den Sant Pera en la segona
carta en la franquesa qui comensa. Hoc est tranlatum.
(translatum …. fideliter ...)

Del
Vaguer se fa mensio en dit libre en la sisena carta la
tercera columna a la fi de aquella franquesa, Noverint vniversi, es
en lo matex libre a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat
vniversis.

De
la lurisdictio del Vaguer fa mensio dit libre en la franquesa a 34.
cartes en la primera lolumna, comensa. Hoc est tranlatum.

Si
lo Vaguer tant de la Civtat com de fora sera
inhabil, e insufficient, mireu en dictio Ordinaris.

Del
Vaguer de la Ciutat, e Iurisdictio de aquell parla la franquesa en lo
dit libre en 100. cartes en la segona pagina, comensa. Li (In)
Xpi. Nomine.

Lo
Vaguer ha de vacar 3. Añys mireu en dictio Officials.

Lo
Vaguer no sie comprador de les Rendes de la Ciutat ne
Personers, es en dit libre en caates 138. en la primera
pagina.

Negu
pot esser Vaguer per causa de prestuch, o de compra, es en
libre den Rossello en cartes 51. en la primera pagina, comensa.
Encare donam.

Les
Armes de quisuulla sien e bans de aquelles deuhen
esser del Vaguer, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comensa la franquesa. Declara en Ramon
Alemañy.

Lo
Vaguer nos pot empatxar de les causes tocants al Execudor, es
en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa. Noverint
vniversi.

Los
Vaguers han de vacar 3. Añys, e los Assessors 2. es en Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

VSVRES.

Que
nos puguen pagar vsures mes havant de quatra
diles (dines, diners, dinés, dineros, denarios) per
lliura, es en libre den Sant Pera en lt quarta carta en
la segona columna, comensa. Noverint vniversi.

Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la sinquena carta en
la primera columna en lo principi.

Los
Ordinaris poden conexer de vsures es en libre den Sant Pera a 35.
cartes en la Primera columna, comensa. Attendat Locum Tenens.

VESINATGE.

Del
dret del vesinatge parla la franquesa en libre den Sant
Pera en la sisena carta en la primera columna, comensa. Quoniam
vniversae (o vniversoe) libertates.

VITVALLES.

Portants
vitualles en lo Regne son franchs de
totes imposicions, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la 1.
columna: excepta los Drets Reals acostumats a pagar.

Confirmacio
per tretta de vitualles de Arago, Valencia, e
Cataluñya per Mallorques, es en libre den Sant Pera en
cartes 200. en la 1. pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Portans
vitualles en lo Regne son franchs dels Drets
exceptats los Drets Reals acostumats pagar, es en libre den
Rossello en cartes 158. comensa. Pateat vniversis en la primera
pagina.

En
cas de necessitat los Iurats poden detenir los Navilis
portans vitualles, e compellir en descarregar aquelles
en libre den Sant Pera en cartes 72. en la tercera columna § finali,

comensa.
Pateat manifeste vniversis.

VIA
PUBLICA.

En
la via publica, e los camins, e llochs publichs
nos pot edificar ni aquella aminuar, es en libre den
Sant Pera en cartes 34. en la primera columna in primo.

Les
vitualles publicas se tengan en condret, e lo
qui demanará que sien adobades hage de pagar la
mitat del adob. e laltre mitat la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 310. en la segona
pagina, comensa. Petrus.

VENDES
FETES PER LA CORT.

Que
les Vendes fetes per la Cort puys sie servade
solemnitat deguda son valides, e nos poden Retrectar,
es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la quarta columna,
comensa. Postremum.

Que
les vendes, e alienacions fetes per la Cort hagen fermament, es en
libre den Sant Peta en cartes 136. comensa. Nos Petrus.

Que
les permicions e ordinacions sobre les vendes fetes per la
cort tant dels Mobles quant Immobles sien servades, es en libre den
Rossello en cartes 224. en la primera

pagina,
comensa. Nos Petrus.

La
Pecunia de la cosa venuda per la cort, es lliurade al vigilant
creador qui la feta vendra, dade empero
fermansa posats altres primers Creadors pretenen tenir hi
millor dret

perque
no trobant altres bens pora retornar contra lo dit vigilant en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera, comensa. Item si
bona.

VISALMIRALL.

Del
Offici de Vissalmirall parla la franquesa en libre den Sant
Pera en 26. cartes en la 2. pagina comensa. Nos Ioannes.

VIDVES.

Que
les Vidues lo primer Añy hagen provisio, e no altra
Goyda, es en libre den Sant Pera en cartes 123. en la primera
pagina, comensa. Sancius Deu Gratia.

Asso
matex en dit libre en cartes 182. carta 2. pagina.
(Texto
anterior: Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs, per la notoria
paupertat.)

VASSALLS.

Lo
Señyor Rey, es tingut deffensar los vaxalls,
llurs bens contra totes les persones del Mon, es en libre den
Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Prometen
en care. (Prometem encare)

VSOS.

De
bons vsos, mireu en la dictio consuetud. e bons vsos.

Vsos contra Privilegis no poden esser trets en consequencia, es
en libre den Sant pera en cartes 141. comensa. Nom fos.
(Namfos, En Alfons, N´Alfons, rey Alfonso, suele ser Alfonso V)

VNIVERSISAT.

La
Vniversitat per franquesa te binifici de Restitucio in
Intregrum (Integrum, integrum, íntegro, reintegrar)
com lo Menor, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina.

La
Vnivercitat ha tacita hypotheca en lo Matex lloch.

VILES.

Les
Viles tenen lo dit Privilegi de restitucio in Integrum com la
Vniversitat, mireu en la dictio Vniversitat, les Viles han tacita
hipotecha, mireu en dit lloch.

VET
DE BLAT.

Res
que parla de Vet de Blat mireu en dictio Blat.

VIGILANT
CREHEDOR.

Del
Vigilant creador, (acreedor) mireu en la dictio vendes
fetes per la cort en cartes 70.

VSATGES.

Los
vsatges antichs de les custumes de la cort que en
(la o con virgulilla, sin n, parecido a Ramó) Ramon
Berenguerves
Bescomte de Barcelona, e se Muller Stabliren
tenir en llur terra, son continuats en libre den Rossello en
cartes 181. e duren fins en cartes 199. no es cosa que hom se puga
servir, mes es stat posat pe seguir lorde del
libre que per vtilitat.

Dels
vsatges de Bercelona parla la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta en la segona columna, e
mirau dalt en Iniuria.

VERGVERS
DE LA GOVERNACIO, E DE LA VNIVERSTAT.

Los
Verguers de la Governacio han de salari 10. lliures dels bens de la
Vniversitat, es en vn capitol de la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola, en cartes 112. en la segona pagina, comensa. Item Statuim.

Lo Varguer pus vell dels Iurats te la guarda de la
Sala, e hage habitacio en aquella franca, es en la pragmatica de
Mosen Huc de anglesola en cartes 117. en la segona pagina,
comensa. Item com nos hajam.

VEHEDORS.

Los
Vehedors no han Salari de la Vniversitat, mes son pagats
per les parts segons llurs treballs, a coneguda del Mostassaph
e ha esser mestre, es en la Pragmatica de Mosen Huc de Anglasola
en cartes 113. en la primera pagina, comensa. Item que en tems
passat.

Vniversitat
no ven ceñs. a habitadors de fora Regne folio 6. del llibre
den Abello.

Valls
de la Ciutad que nos sembren Carta Real dat en Madrid a 27.
8bre 1574. folio 16. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
Iuren llisament observancia dels privilegis, vide observancia.

Virreys
no impedescan los Iurats (Inrats) en escriura,
a se Majestat, vide Iurats Virreys
de Barcelona amparen los Sindichs de Mallorca, vide bens.

Virreys
en materias de Pesta que dexen obrar a los
Iurats, vide Peste, Iurats, Morbaria.

Virreys
no deuhen impedir los Iurats, y Mostasaph en rao (hasta
ahora se encuentra solo raho) de provehir a se voluntad
les places de Carn: Carta Real dat en Madrid a 21. 9bre 1574. folio
17. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
deuhen comunicar los pregons, o Ordinacions que faran, a los Iurats:
Carta Real dat en el Pardo a 27. Mars 1577. folio 24. del libre de
Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
en materia de Provisions nos entremeten ab los Iurats Carta Real dat
en Madrid a 22 Agost 1627. folio 158. del libre de Cartes
ab cuberta de Plegami.