16 DE SEPTIEMBRE. Fin del tomo 17.

16 DE SEPTIEMBRE.

Ocupáronse de la resolución de varios asuntos de interés general, y reunidas, por la tarde, las nueve personas designadas para contestar a la proposición del Príncipe, junto con varios abogados, ocupáronse nuevamente de este asunto para ver lo que se podía acordar.
El mismo día, fueron recibidos los embajadores que el Principado había enviado a Sicilia, quienes presentaron a los señores Diputados varias cartas que para ellos les habían entregado diferentes universidades, prelados, el virey y otros barones del mismo reino, las cuales se hallan, por su orden, a continuación.

Reverendo magnificis et nobilibus viris deputatis et consilio representantibus Principatum Cathalonie amicis carissimis.
Reverende magnifici et spectabiles viri. Auduti li magnifici misser Francisco Paglares citano de Barchinona et misser Petro Clariana docturi vostri legati et ambaxiaturi et intiso czo che loro per vostra parti ni hanno discretissimamenti et cum optima intelligencia explicatu et visti et reconuxuti li instruccioni per ipsi apportati sub brevita vi respondimo che nui li havimo dato nostra resposta in scriptis la quale se portano et per ipsa porreti essere melius informati certificandove che li dicti legati si havino portati circa loro legacioni cum summa prodencia et optima discrecione offerendovi in omni vostro honuri et plachiri in tuctu quillu che per nui fari si putissi. Datta in Urbe felici Panhormi (Palermo) die II mensis may VIIII indiccionis M.CCCCLXI.

Li magnifici preturi judichi jurati et universita di la felici cita di Palermu havendu intisu la ambaxiata et visti li instructioni di li reverendu magnifici et spectabili deputati di lu insigni Princhipatu di Cathalogna explicata per li magnifici misser Francisco Paglares et misser Petru Clariana docturi rispondinu ut infra.
Et primo li dicti magnifici oficiali et universita di la felici cita de Palermu regraciamu a lu dictu insigni Principatu di lu amuri et carita che hannu usatu in notificarili per li dicti magnifici ambaxiaturi li cosi successi in lu dictu Principatu et intissi li dissidii et discordii successi infra la sacra real Majesta di lu serenissimu comuni nostru Re e Signuri don Johanni felichimenti regnanti el lu illustrissimu signuri Principi so figlu primogenitu a li dicti oficiali et a tutta la prefacta universita sunu stati multu molesti et assay displachenti et non diminu grandimenti si alegrano che la dita Magesta cum intercessu di la Illustrissima Signura Reyna haia liberatu lu dictu Signuri Princhipi e che fra loru si tracti bona pachi et concordia. La quali Deu per sua merci conduca a bonu et felichi exitu che sia honuri de la divina Magesta serviciu de lu Serenissimu nostru comuni Re et beneficiu de lu dictu lllustrissimu Principi et de tutti regni et dominu di lu dictu Segnuri Re.
Ad quillu che li dicti instructioni conteninu circa la expedioni et armamentu di vinti octu galey per tuicioni et guardia di li regni et Principatu di la prefata Magesta si respundi che le dicti oficiali et universita regracianu multu a li dicti reverendu et magnifici deputati. Verum al presenti non pari necessaria tal provisioni attentu che per la grandi potencia magnanimita prudencia et bon regimentu di la Majesta prefata et la inmensa et innata fidelita di tutti soi regni et vassalli quiscu regnu non timi alcuna invasioni ma quandu il casu occurrissi quod Deus avertat di haveri necessariu auxiliu tuicioni oy guardia allura si ricurriria a lu succursu et presidiu de la prefata Majesta a cui specta defenderi et succurriri soy regni et vassalli. La qual Majesta providendu haviri succursu si ricurriria a lu dictu insigni Princhipatu cum quilla fidi et fraternali afectioni che divinu haveri ad invicem carissimi et cordialissimi amichi confidandu di la antiqua amicicia et reciprocu amuri che sempri e statu infra la dicta felici cita di Palermu et lu dictu insigni Princhipatu.
Quantu a lu bona exhortacioni circa la fidelita et unioni versu la real Majesta rispondinu regraciandu al dictu Princhipatu di loru (lur, llur) bon confortu. La dicta cita sempre fu e et serra promptissima a la fidelita et sincera devocioni et obedientia di la sacra real Majesta et presertim a lu serenissimu et gloriusu nostru comuni signuri Re don Johanni feliciter regnanti cum lu solitu fervuri lu quali la dicta cita principaliter et tuttu lu regnu di Sicilia si ha demostratu inmediate da poy finiti li beneaventurati jorni di lu gloriusu quondam Re don Alfonsu di inmortal memoria a la qual fidelita obedientia bona et sincera volunta la dicta cita cum summa carita et fraternali dilectioni exhorta li dicti reverendu magnifici et spectabili diputati el insigni Principatu voglanu perseverari et essere unanimi per exaltamentu et serviciu del nostru serenissimu comuni Signuri et Re don Johanni.
Postremo li dicti magnifici oficiali et universita de la prefata felici cita di Palermu exhortanu et preganu li dicti reverendu et magnifici deputati et lu dictu insigni Princhipatu che una simul voglanu intendiri a la unioni et concordia di lu prefatu Serenissimu signuri nostru comuni Re et di lu lllustrissimu S. Princhipi so figlo primogenitu lu quali non dubitanu per li soy inumerabili virtuti et inmensa prudencia si conformira cum la volunta di lu dictu Serenissimu Segnuri nostru comuni Re so patri la qual concordia Deu per sua clemencia et infinita bonta metta a bonu et sanctu fini oferendusi sempre la dicta cita felici de Palermu operari per lu dictu insigni Princhipatu et persuni singulari di quillu quantu ad ipsa sia possibili ad honuri et gloria di la real Majesta del dictu Signuri nostru comuni Re lo quali Deu presti longa vita et felici statu.

Según una nota que se halla en el registro, las antecedentes respuestas fueron leídas y entregadas a los embajadores el día dos de mayo de la nona indiccion, o sea del mismo año 1461.

Reverendissimi magnifici et spectabiles viri auduti ad plenum li magnifici mossen Francisco Pallares chitatino de Barchinona et missere Petru Clariana docturi vestri ambaxiaturi in quillu che ni volsiri per vestra parti oretinus explicari et intisi cum diligencia li instruccioni vestri che loru portaru breviter vi respondimu che nuy li fichimu resposta in scriptis secundum che per loru et per la dicta nostra resposta purreti esseri melius informati oferenduni sempri in omni vestru honuri et plachiri. Scritta in Urbe felici Panormi die II mensis madii none indiccionis Mil CCCCLXI.
Reverendis ac magnificis et egregis viris deputatis et consilio insignis Principatus Cathalonie amicis et fratribus nostris carissimis.

Li reverendi spectabili er magnifici archiepiscopi episcopi comiti et baroni de lo regno de Sicilia ad instancia dili magnifici mossen Francisco Pallares citatino di Barchinona et missere Petro Clariana doctor ambaxiatori di li multi reverendi et magnifici deputati de lo Generali et loro consiglio de lo insigne Principatu de Cathalogna convocati per lo lllustre S. Vicere de lo predito regno presenti in la felice citate de Palermu havendu intisu la ambaxiata et visti li instruccioni de li dicti magnifici deputati explicati per li prefati ambaxiatori respondino ut infra.
Et primo regraciano li prefacti reverendi et magnifici deputati et consiglyo de la dileccione et carita che hanno demostrata in volere notificare et comunicare con lo dicto regno le cose entesse in lo dicto insigne Principatu et atço trametere li dicti magnifici ambaxiaturi et dicono che a li prefati prelati conti et baroni sonno stati molto molesti el displacenti li disidii discordii et caso successi imfra la sacra real Majestate de lo Serenissimo nostro comune Sengnyore Re don Johanno felicemente regnante et lo Illustrissimo Sengnyore Principe so figlo primogenito et relegranosi summamenti che la dicta Majestate per intercesso de la Serenissima Senyora Regina la cuy virtute et prudencia supra omne altra excelli habea liberato lo dicto Senyori Principe et che se tracte fra loro concordia la qual pregamo nostro Senyore Iddio che per sua infinita bonda et merce conduca ad bono et felice exito che sia honore et laude de la divina Majesta servicio de lo dicto Serenissimo nostro comune Segnyori et beneficio et consolatione de lo prefato lllustrissimo Sengnyore Principe et di tutti regni et dominio de lo prefacto comune Segnyore reposo et tranquillo stato.
Quanto a la expedicione de li XXVIII galei a la quali intendino li dicti deputati per la tuycioni et guardia de li regni et Principato de la prefata real corona si respondi che regraciano multo a li dicti reverendi et magnifici deputati et lo dicto consiglyo in quanto hanno facto pensieri si bisogno fosse a lo ayuto de lo prefacto regno per servicio de la dita Majestate ma al presente non e necessario fare tal provisione per lo dicto regno atteso che per la gran potencia summa prudencia magnanimita et bono regimento de la Majesta de lo dicto Serenissimo nostro comune segnyore Re e contenteza de animo verso tanto excelso Senyore et innata fidelita di tutti rignicoli soi vassalli lo prefato regno e in tranquella pace. Necune invasione de alcuna inimica potencia ma quando occurrisse caso haver necessario alcuno ayuto si recorreria allo succurso et presidio de la prefata real Majestate a cuy specta la tuycione et defensione de lo dito regno la qual Majestate cusi providendo si haveria recurso a lo prefato insigne Principato cum bona et fraterna affeccione como divino fare cari amici et comuni subdicti confidando de la antiqua et inveterata amicicia et comune mutuo et reciproco amore de lo quale foro sempre et so certi per li alternati placeri huic inde per lo passato facti fra li dicti insigne Principato et regno a li comuni servici de loro comuni Segnori Re passati. Come se haveria carissimo cum suma affeccione che occorrendo il caso lo dicto insigne Principato facessi et providissi securita de lo prefato regno a servicio et exaltamento de la real Majesta.
A la exortacione de la unione a la fidelitate et solita costancia a la real Majesta respondino che notoria e la innata et illesa fidelitate irrevocabile voluntate et infallibile sincera devocione de lo dicto regno a la sacra real Magesta et precipue a lo Serenissimo et glorioso nostro comune Re don Johanne felicementi regnante cum tutta obediencia reverencia et submissione continua cum promto et voluntario amore come per experiencia si ha demostrato dapoy inmediate finiti li beni adventurati jorni de lo glorioso Serenissimo nostro comune Re don Alfonso di memoria inmortale suo fratre et inmediato predecessore come ja per lo passato lo dicto regno fu costumato fare per li segnori Ri predecessori in ardui facti in la qual sincera fidelitate a lo Serenissimo glorioso nostro comune Re don Johanne con tucta reverentia et honore son disposti sempre firmamenti perseverare come per ipsi reverendi et magnifici deputati sonno exortati ad exaltamento et servicio de la sua sacra real Majestate cum infallibili el promta voluntate et devocione infina aspargere il sangue despesa de beni consumpcione di etate et perdere de persona et a la simile sincera solita fidelitate et devocione verso lo dicto Serenissimo nostro comune Signyore Re li prefali prelati conti et baroni de lo dito regno con somma carita et amore fraternali exortano li prefatti reverendi et magnifici deputati et so consiglyo representate lo prefato insigne Principato et in quista bona et sincera voluntati con tutta fedelitate voglyano esseri unanimi con lo dito regno per exaltamento et servicio de lo dicto Serenissimo nostro comune segnyore Re et quillo voglano sempre unanimiter reverire et como nostro comune segnyore honorare.
Et voglamo unanimi con tutte le forze intendire a la concordia et unione de lo prefacto Serenissimo nostro comune Segnyore et de lo Illustrissimo segnyore Principe so figlyo lo quale non dubitamo per li soi inumerabiii virtuti et gran prudencia si conformira con la voluntati de lo Serenissimo nostro comune Segnyore Re suo patre la qual concordia Dio per sua merce et infinita bonta permetta. Et ofereximo li prefacti prelati conti et baroni de lo dicto regno fare per lo dicto insigne Principato et singulare de quello tutto et quanto le sia possibile come farriano per ipsi medesmi et cossi lo videranno per efecto succedendo il caso ad honore exaltacio et gloria de la real Majesta de lo Serenissimo nostro comune segnyore et Re felicementi regnanti a lo quale Dio presti longa vita et conservi in prospero stato.
Hujusmodi responsiones facte et ordinate per reverendos et magnificos dominos archiepiscopos episcopos comites et barones hujus regni Sicilie in urbe felici Panormi presentes et convocatos per lllustrem dominum viceregem dicti regni ad instantiam infrascriptorurn magnificorum ambaxiatorum lecte fuerunt in capella regii hospicii Panormi per magnificum dominum Jacobum de Pilaya utriusque juris doctorem de voluntate dictorum dominorum prelatorum comitum et baronum in presentia lllustrissimi dicti domini viceregis et regii consilii presentibus ad hec magnificis domino Francisco Pallares cive Barchinone et domino Petro de Clariana legum doctore ambaxiatoribus reverendorum et magnificorum dominorum deputatotorum et consilii insignis Principatus Cathalonie representantibus dictum Principatum et date et consignate expedite et sigillate regio sigillo secreto dicti regni eisdem magnificis dominis ambaxiatoribus per me Johannem de Trapanzano militem regium secretarium prefacti regni de ordinatione comissioneque dictorum dominorum prelatorum comitum et baronum ejusdem regni Sicilie hodie II mensis madii VII indiccionis millessimo CCCCLXI.

Als reverends egregis e molt magnifichs deputats del General representants lo insigne Principat de Cathalunya.
Reverends e magnifichs senyors. Vostra letra de creença en persones dels magnifichs misser Francesch Pallares e misser Pere de Clariana embaxadors vostres he rebut als quals en la exposicio me han fet de les reverencies e magnificencies vostres he dat fe e creença segons me scriviu e entes ço que ells ab gran prudencia eloquencia e discrecio me han expost he fet la resposta ensemps ab los altres reverendissimos prelats e molt magnifichs comptes e barons del regne la qual les reverencies e magnificencies vostres poran veure e per no darvos tedi en legir dos voltes una cosa me remet a aquella oferint me a tot vostre honor e plaer. Data en Palerm a dos de maig M. CCCCLXI.

Reverendis et magnificis et egregis viris deputatis et consilio insignis Principatus Cathalonie amicis et fratribus nostris carissimis.
Reverendissimi magnifici et spectabiles viri. Recebida vuestra letra de creença en persona de los magnificos mossen Frances Pallares ciutadano de Barchinona e micer Pere Clariana doctor en leys vuestros embaxadores et entendido lo que por ellos en virtud de la dicha creença nos han querido de part vuestra explicar e per semblant oydas e reconocidas diligentment las instrucciones vuestras por ellos a nos traydas brevement vos respondemos que nos les havemos fecha repuesta en scripto segunt que por ellos e por nuestra resposta la qual se lievan poreys seyer millor informados certificando vos que los dichos embaxadores se han cerqua aquestas faziendas traydo con summa prudencia e optima discrecio. E muy reverentes e magnificos senyores sia la Sancta Trinitat vuestra continua guardia. Dada en la ciudat de Palermo el primero dia del anyo de la Nativitat de Nuestro Senyor M.CCCCLXI. (no escribe el mes : mayo)

Entendida la embaxada que vos magnificos mossen Frances Pallares e micer Pere de Clariana embaxadores del insigne Principado de Cathalunya nos haveys explicado e leidas las instrucciones que nos haveys dadas por nombre e part de los reverentes e muy magnificos diputados del General del dicho insigne Principado e consello de aquell vos respondemos que todo disidio discordia e mal contentament succeydos entre la Majestat del Senyor Rey don Johan gloriosament regnant vuestro e nuestro Rey e Senyor et el Illustrissimo Principe su figlo nos ha grantment desplazido e de aquella havemos havido molestia pena e dolor de coraçon car tal cosa entre patre fillo a sus vassallos no puede parturir sino desplazer e danyo haverse el sobre dito Principado interposado en conduyr union concordia e amor entre la Majestat del Senyor Rey su padre et el lllustrissimo Principe su fillo e suplicado ingenyado e cerquado. La liberacion de aquel loamos e grantment comendamos mas haver por passion e singular interes de algunos segunt el Senyor Rey nos scrive al qual creyemos e damos indubitada fe proceydo a dalgunos actos desplazientes a la prefata Majestat no loamos ni aprovamos car a daquellos no era trobada tal occasion del zelo del dicho Illustre Principe necessario ferse. Mas por quel juycio de aquestas cosas no se ha de fer por nos antes por la Majestat del Senyor Rey al qual por deudo de justicia pertenesce loar et aprovar las buenas obras de sus vassallos e improvar las malas remetemos el juycio de tales cosas a su Majestat la qual somos cierto como justo Rey e clement Senyor judgara por su gran prudencia a todo hombre segun sus meritos.
La liberacion fecha por la Majestat del Senyor Rey del dicho Illustre Principe su fillo nos ha dado tanta consolacion gozo e alegria quanto jamas nueva ha podido alegrar. Rogamos a Dios que meta en coraçon a la prefata Majestat et al dicho Illustre Principe que ayan a bivir en concordia union e amor por tal que a ellos sia alegria e contentamiento et a los vassallos reposo quieto e consolacion.
A la exortacion que fazen que a la buena e sincera devocion e fieldat de la real corona queraramos seyer unanimes e conformes con el dicho Principado respondemos regraciando el buen recuerdo e amor dellos que nos no havemos entendido ni entendemos ni podemos entender fazer otro que seyer devoto e fiel a la prefata Majestat como aquel que somos su natural vassallo et en aqueste regno por su gracia e merce su vicario e visrey por fieldat de la qual Majestat perdiamos vida e bienes e quanto havemos e de la sua fieldat mandamiento voluntat e devocion jamas divirtriamos e con tal opinion somos cierto viva la dita Majestat del dito Senyor Rey e vosotros et el dito Principado deveys esser ciertos.
Hujusmodi responsio facta fuit per lllustrem dominum Johannem de Moncayo militem regni Sicilie vicerregem et data de ejus mandato per me Johannem de Trapazanno militem regium secretariuin dicti regni magnificis domino Francisco Pallares civi Barchinone et domino Petro de Clariana legum doctori ambaxiatoribus reverendorum et magnificorum deputatorum et consilii insignis Principatus Cathalonie representatorum dictum Principatum lecta prius de mandato dicti domini viceregis in ejus presencia in pleno consilio regio intus capellam regii hospicii Panormi per Anthonium Perez secretarium dicti domini vicerregis presentibus dictis dominis ambaxatoribus hodie ll mensis madii VIII indiccionis M.CCCCLXI.

Als molt reverends nobles e honorables los diputats de Cathalunya.
Molt reverends nobles e honorables senyors diputats del General de Cathalunya. Vostres letres per mans den Andria Bacallar patro de nau havem rebudes e aximateix nos es stada explicada per part de vostra reverencia noblesa e honorable saviesa certa embaxada la qual nos han divulgada los honorables En Galceran Pallares (Francesch, Frances en cartas anteriores) ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana doctor embaxadors per nosaltres elects e destinats per los regnes de Sicilia e de Sardenya sots mesos a la Majestat del Senyor Rey. Aximateix nos son stades lestes les instruccions a ells donades per part vostra e dites moltes singulars paraules les quals coses totes enteses havem compres e vist en nostre plen consell que per nosaltres son stades fetes en exaltacio de la real corona avisant nos com lo inclit Senyor Princep Darago e de Navarra es desliure de preso e es vuy en la insigne ciutat de Barchinona en sa libertat de la qual cosa salvada tots temps la honor e fidelitat del molt alt Senyor Rey don Joan benaventuradament regnant prenen gran e subiran plaer. Supplicant a nostre Senyor Deus qui es vera pau quels faça star en bona pau e concordia e los illumini dels dons del Sant Sperit. Oferint nos si res podem fer per lo Principat de Cathalunya repetint lo honor del dit molt alt Senyor Rey e aquella tots temps salva som prests e aparellats dar bon compliment en lo que per vosaltres sera ordenat. E tengueus Jhesus en sa guardia. Aximateix significam vostres reverencies nobleses e savieses com en aquestes mars stan incessantment cossaris en tal manera que stam assetjats que fusta neguna no pot navegar ne fer mercaderia per que aquest regne es perdut e desviat per la dita raho suplicant vos tan carament com podem hi vullats provehir. Scrita en Castell de Caller a VIIII de abril any Mil CCCCLXI. (1)
(1) Esta carta se encuentra repetida en el rejistro, con la sola diferencia de que en la segunda copia, que se ha suprimido, hay la fecha de 27 de marzo, y falta el último párrafo que se lee en esta.

Als molt reverents e magnifichs senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Per mossen Franci Pallares e micer Clariana he sabut la nova molt bona del deliurament del molt lllustre Senyor Primogenit e la molt virtuosa cura que tal faena se ha hagut e que es molt necessari la concordia e unio de les Illes ab lo Principat de Cathalunya qui per la mia part seria e so content per servey de la Majestat del molt alt Senyor Rey Darago Senyor nostre e del molt lllustre Senyor Primogenit qui nostre Senyor concorde e conserve e en bens e honors exalte e augmente e apres la honor de tot lo Principat so prest fer quant yo pusca. De Serdenya a XI de maig Mil CCCCLXI.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del general e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverends e magnifichs. Una vostra letra he reebut per los magnifichs mossen Franci Pallares e micer Pere Clariana ab creença explicadora a mi per la part de vosaltres e hoydes les novitats e coses seguides en aqueix Principat per la detencio quel Senyor Rey Senyor nostre ha fet de la persona del Senyor Princep son fill sonen molt agrament en les orelles dels hoynts tant que encara que certament se saben les coses esser stades nos poden ben creure en tal manera esser fetes. Nostre Senyor Deus per sa merce les dex ben finar. Del deliurament de la persona del Senyor Princep a tots los fidelissims vassalls de la prefata Majestat de nostron Rey e Senyor es cosa de gran alegria los repos e libertat de la sua Illustrissima persona. Nostre Senyor per sa infinida clemencia vulla la persona de nostro Rey Senyor e tota sa genitura longament prosperar ab be e repos de sos regnes e terres. E la Sancta Trinitat sia ab vosaltres. De Caller a XXVIII de març.

FIN DEL TOMO DÉCIMOSEPTIMO DE LA COLECCIÓN, CUARTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.

15 DE SEPTIEMBRE.

15 DE SEPTIEMBRE.

Despachados varios asuntos generales, tratóse de instar a las nueve personas encargadas de contestar a las últimas cartas recibidas, para que redactaran asimismo una contestación a las que se recibieron de los Embajadores, relativas a algunos actos del Primogénito. Dicho señor propuso en esta última sesión que el General le diese una cantidad para su socorro, cuya resolución se dejó a arbitrio de nueve personas, y después de haber conferenciado entre sí sobre este asunto, tomó la palabra el decano y se expresó en estos términos.

Que entrar en pensament de donar res al Senyor Primogenit es contra jurament que creu los diputats ni conçell ho puguen fer e ques deu molt attendre que si ara se dona al Primogenit per avant se haura a dar al Senyor Rey e axi no cal sino exbursar totes les pecunies del General com al parer seu nos puixa fer sino en corts generals de Cathalunya.

Se recibió, el mismo día, la siguiente carta.

Molt reverends nobles magnifichs e molt honorables senyors. Per los grans danys fets en aquesta vila per les gents del exercit per vosaltres ordenat fonch feta oferta per lo senyor comte de Modica capita per lo Principat de Cathalunya e per los de son conçell que en la ciutat de Leyda serian integrats e pagats los dits damnatges per ells los quals ab molta despesa de aquesta universitat pobre son stats alli adverats e per ells limittats e moderats al que parague a ses consciences e per molt que las ofertes son continuades e vosaltres de aço siau stats supplicats e requests fins açi los dits damnatges no son stats pagats per aquesta raho vist que la vila e los singulars romanen en mes damnificats que la tacha no es feta e ultra aço han fet depeses per aquesta causa en gran quantitat no seria vist perdessen les dites quantitats ja que per causa del dit exercit han perduda molta quantitat de la amor del Senyor Rey. Per tant trametem a vostres reverencies nobleses e magnificencies lo discret En Joan de la Figuera de la present exhibidor sindich e procurador de aquesta universitat ab plen poder de demanar e cobrar de vosaltres les dites quantitats dels dits damnatges e firmara apoca del que rebra. En molta gracia vos demanam que vista aquesta e lo mes prest que a vosaltres sera possible per no anyadir a mes despeses de aquesta universitat vos placia manarli liurar les dites quantitats asi com foren tatxades a adverades ab les despeses que aquesta universitat ha fetes e fa per cobrar les dites quantitats asi com es just e la justicia vos hi obliga en virtud de les ofertes e obligacions que en la entrada del dit exercit en aquesta vila foren fets ab carta publica per mossen Pastor veguer de aqueixa insigne ciutat e les dites quantitats li sien liurades liberament e sens negun impediment en manera que vinguen a poder sens brogit dels damnificats axi com es just car per relacio del senyor capita conseller e altres gents del exercit poden esser certs del bon acolliment e companyia que per nosaltres lis fonch feta juxta nostra possibilitat. E ultra que aço es justicia vera encara ho reputarem a singular gracia e som molt prests a tot lo que de nosaltres vullau ordenar. De Fraga a cinch de setembre de LXI. - Senyors molt reverends nobles magnifichs e molt honorables dels qui son prests a tota vostra ordinacio los justicia jurats e prohomens de la vila de Fraga. - Als molt reverends nobles magnifichs e molt honorables senyors los senyors diputats e numero de vint e set persones representats lo Principat de Cathalunya residents en la insigne ciutat de Barçelona.

13, 14, septiembre

13 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

14 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de la Exaltación de la Santa Cruz.
Sin embargo, en este día mandaron los señores Diputados expedir las siguientes cartas.

Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.
De vostra gran Excellencia havem rebudes ab degudes humilitat e reverencia dues letres una de XXIIII de agost altra de tres del present. En la primera so (se) fa mencio del fet de la Illustre Princessa filla vostra e de les fahenes de don Joan Dixer e de mossen Rebolledo. En laltra se parla de provisio de oficials e en cascuna ha creença la qual amplament nos es stada explicada per Nandreu Cathala conseller e lochtinent de tresorer de vostra Altesa e tant per dites letres e creença quant per avisos dels embaxadors de aquest Principat de les dites e altres moltes coses som avisats largament als quals embaxadors scrivim responent succintament a tots los caps e aquelles referiran a vostra gran Altesa segons per nosaltres los es scrit. Supplicam humilment e devota vostra preexcellent Senyoria sia merce sua vulla aquells benignament oyrlos quals han carrech si a vostra Altesa plasent sera legir nostra letra davant lo sacre conspecte de vostra excellent Senyoria la qual nostre Senyor Deu conserve longament segons desija manant a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XIIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - De V. M. - Humils vassalls e subdits qui en gracie e merçe de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia sots data de aquesta vos scrivam molt larch empero per alguns bons respectes es stat vist les coses davall scrites apart vos sien manifestades. Considerat adonchs lo que haveu scrit en una de vostres letres ço es que a supplicacio vostra la Majestat del Senyor Rey vos dona la scriptura etc. haguerem pres plaer per vosaltres non fos stat supplicat. Jatsia fermament cregam a bona intencio sia stat fet e perço es stat deliberat que si daçiavant la Excellencia del dit Senyor Rey vos dira coses algunes les quals per no variar paraules e altrament paregues deure esser en scrits redegidores aquelles no demaneu mes per vostre descarrech suppliquen la sua clemencia li placia de aquelles scriure a nosaltres car aquest conçell ha per bo e expedient apartarse de totes cedules e scriptures en coses devallants de la capitulacio o afrontants aquella en qualsevol manera. E per quant en dita letra vos diem que si la Majestat del Senyor Rey veure volra aquella sia legida una e moltes vegades devant lo seu conspecte al qual axi mateix ne scrivim no entenem per ço ans expressament declarant que de aquella en tot o en part copia alguna sia liurada. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Catalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que mossen labbat de Poblet es partit de aci havem reebudes quatre letres vostres la una de XXIIII dagost altre del primer altre del segon e altra de VI del corrent mes de setembre entre les quals ne ha tres de larga seria havem hagut gran plaer dels avisos alli contenguts los quals son molts. Fins açi lo temps nons ha consentit fer resposta occupats en los davall scrits e altres negocis. Ara succintament e per orde responem al necessari e essencial e primerament venint al fet de la Serenissima Princessa filla del Illustrissimo senyor lo Senyor Rey. Veritat es que en los dies passats lo lllustre Senyor Primogenit dix a nosaltres havia informacio e avis que la dit lllustre Princessa germana sua era detenguda en nom de la Majestat del Senyor Rey e maltractada e desrobada per los qui a custodia sua eren deputats pregant e encarregant nos que la capitulacio sofragas a la dita Princesa volguessen pensar e dar orde la dita Princesa fos restituhida en sa libertad aço empero dix lo dit lllustre Primogenit no afirmativament mas informat o ajustat com dit es e volents nosaltres entrar en pensament sobre aques negoci a cascu de dos dies apres seguents nos fou dit per sa Senyoria que sobressehissem fins ell ho digues com speras de dia en dia home per lo qual mes vertadera informacio haguera del stament de la dita Princesa. E apres lo dit Senyor Primogenit nons ha dit res e axi la cosa es restada que la Majestat del Senyor Rey segons nos ha scrit no haja detenguda ne detinga presa la dita Princesa axi es cregut fermament e pot esser certa la sua gran Altesa que aquest Principat no te la creença facil a tots reports ans ab molta attensio e integritat vetla en les coses concernents servey de sa Excellencia e repos de aquest Principat. Quant al fet de don Jofre de Castro si passava com es afermat ço es que dementre *tos malfactors li robaven e destrohien les dites viles que ha en Ribagorça cridaven Rebolledo Rebolledo e dehien que lo dit don Jofre es enemich del Senyor Rey e ha pres sou dels catalans recauria en molta admiracio de aquest Principat e majorment que lo dit don Jofre preten no esser james stat ne huy esser en guerra e o deseximents ab lo dit mossen Rebolledo ne ab algun dels dampnificats. E jatsia molta instancia per part del dit don Jofre sie stada sobre aço feta nosaltres no donants laugera credulitat a paraules havem provehit per haverse vertadera e auttentica informacio la qual hauda si per aquella aparra la capitulacio predita esser prejudicada aquest Principat ab los mijans e termens permesos e degut hi provehira. E pot esser certa la Excellencia del dit Senyor Rey que alre que lo degut aquest Principat en aço ne en altres coses no fara ne enten fer segons ha be acostumat. Quant al fet de don Joan Dixer creu aquest Principat fermament que la gran Altesa del dit Senyor Rey com a virtuos e prudentissimo ha servat e servara e manara servar inviolablement lo capitol de la capitulacio de aço parlant quant al que dien la Majestat del dit Senyor Rey haver vos dit star ab alguna admiracio de la restriccio en vostres instruccions apres vostra partida posada pot creure la sua serenissima Senyoria e vosaltres mossenyors de molta intelligencia de tals podeu compendre alguns bons respectes han dat causa a dita restriccio. Quant al fet dels oficials novament provehits dels quals nos haveu stesament scrit stam en molta admiracio e contristacio no esser feta provisio dels principals oficials qui tant son necessaris a la administracio de la justicia e bon stament de aquest Principat. E molt mes recau en gran maravella e congoixa lo dit Senyor Rey no haver exaudides nostres tantes supplicacions axi per orgue vostre com per letres a la sua Majestat devotament e humil proferides ab commemoracions de les constitucions a aço afrontants e dels grans e intollerables inconvenients e dans qui per la tarda dels dits oficials continuament se causa en la dita republica de aquest Principat car si be es considerada la dita capitulacio lo XII capitol dispon lo Illustre Primogenit esser creat decontinent que la capitulacio fou fermada per la lllustrissima Senyora Reyna lochtinent ab plenissima potestat e exercici com donchs produira son efecte lo dit exercici si los oficials necessaris e assenyaladament los principals en la dita potestat e exercici no son creats. Suplicaren adonchs molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors altra e altra vegades la Majestat del dit Senyor Rey per merce sua li placia prestament provehir de oficials necessaris al dit exercici e administracio de justicia e axi la dita capitulacio per la sua Excellencia fermada e jurada la qual en la dilacio es vist pendre detriment sera observada. Quant al avis del tracte e compromes del Senyor Rey ab lo Rey de Castella restam molt contentissimos e alegres de totes coses que sien a respecte de conservacio de pau tranquillitat confederacio e concordia entre la sua Majestat e dit lllustre Rey de Castella e lo Senyor Primogenit pus no sien obviants o contrariants a la capitulacio predita les quals placia a nostre Senyor Deu se seguesquen a laor sua e benefici e repos dels regnes e terres a ells susdits. Quant al que dieu es necessari haverse aqui les fermes de les universitats de aquest Principat significants lo contracte de la capitulacio esser per aço retardat vos certificam que encara no les havem totes com hagudes sien sera feta deguda deliberacio. Quant al que dieu lo Senyor Rey haver vos en scrits donada certa scriptura parlant del fet de mossen Crespa e com se deu considerar que per dir diputats e conçell e ciutat de Barchinona han per sospitos e odios lo oficial provehit per lo dit Senyor Rey no es vist justa causa esser de repellir aquell afermam se deuen demostrar e allegar causes legitimes de odi e sospita devant lo Senyor Rey e no esser indicades ni admeses a fi de repulsio per los dits diputats e conçell e ciutat. E com se deu attendre que lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos o sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han administracio e exercici de justicia e no de protonotari lochtinent scrivants etc. Som maravellats dels qui sinistrament han informada la Majestat del dit Senyor Rey com sia cert mossen Crespa no esser stat admes ne repellit per nosaltres e per ço es ver dir no es detengut per la ciutat e com ho fos ordenat es provehit per dita capitulacio que en totes ha entrevenir e consentir la dita ciutat. En lals de allegar causes de odi e sospita la capitulacio qui al seny litteral ha esser entesa no vol ne streny lo pretes per lo Senyor Rey salva humilment la reverencia de la sua Majestat ans per lo consentit atorgat per la sua Altesa es ampla facultat attribuida als catalans ab tals paraules e no en alguna manera al dit Principat odioses o suspectes quant comprenen e que denoten aquelles paraules juntes ab los altres capitols vostres prestantissimes intelligencies creem ne som be certes. En lo article de esser attes en lo capitol Xe parlant dels oficials qui han administracio e exercici de justicia la dita capitulacio parla e dispon clarament ço es conforma a constitucions de aquest Principat de consemblants coses parlans. E pot creure la Excellencia del dit Senyor Rey que axi en admetra e o repellir oficials com en les altres coses aquest conçell ha fet e fara sempra lo degut. Quant al que scriviu den Sant Dionis es cert lo Senyor Primogenit li feu exequtoria e fi mana donar tot lo que mester hagues. Empero segons som imformats essent lo dit Sant Dionis en Gerona per pendre possessio del ofici de veguer ab les executories del dit Senyor Primogenit alguns cavallers e gentils homens se opposaren e protestaren en la sua admisio allegants esser contra constitucions e leys de la terra per la qual raho havem sabut fon manada certa provisio per lo vicecanceller per quant les coses se menegen per termens de justicia e aço es stat lo seu torb. Quant al que es dit se deu entendre als qui per lo Senyor Rey son provehits de ofici e los son dats deseximents o retudes paraules aço mossenyors no cove a aquest conçell e per ço demes seria attendre hi salva la reverencia vostra. Quant al fet del rahonament a vosaltres fet per lo Senyor Rey sobre les paraules dites per lo Senyor Primogenit a mossen Antoni Nogueres conseller protonotari e embaxador de la sua Majestat en lo qual incogitadament nosaltres diputats e oydors de comptes nos trobam som molt contents de la resposta a sa Excellencia per vosaltres feta la passa axi ab veritat ço es que intelligencia ne sentiment algu no haviem de les dites coses ne de part delles ans nos foren axi noves e alienes com nunqua havem cogitat. Mes per quant lo Senyor Rey juxta vostre scriure es de aço molt congoxat donant hi causa algun seminador de zizania e discordia qui altrament segons comprenem ha feta la informacio que la veritat no consent del que fou dit al dit mossen Nogueres havent deliberat tant per repos e contentacio de la Majestat reyal quant per lucidacio de la veritat e sensacio nostra e de aquells qui presents hi erem avisar vos de les paraules dites per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres lo qual vertaderament trames a demanar per Rodrigo Vidal e no per mossen Loppe Trompeta de les quals paraules nosaltres dits diputats e oydors de comptes e los consellers de aquesta ciutat e altres alli presents havem e han plena recordança e foren tals o semblants traduides en catala de lengua Navarra o castellana en la qual lo dit Senyor Primogenit molt comportament e ab gran honor e reverencia del dit Senyor aquelles proferi sots aquest orde e efecte. Nogueres yo so molt maravellat de dues coses la una del Rey mon Senyor haver vos enviat aci vist que sempre se deuen enviar persones grates a aquelles a qui van. Laltra de vos haver gosat empendre de venir devant mos hulls considerant que stant yo pres en Çaragoça hagues tanta audacia de venir ab tinta e paper a interrogarme e encara treballant e entenent per vostre poder que yo deposas sobre les grans malvestats e traycions que lavors a mi foren allevades e vull sapiau que james me record delles que la mia anima nos regir en tant grau que quaix exir de mon seny. E siau cert que si no fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes yo vos ne faria anar daci sens la lengua ab que me interrogas e sens la ma ab que scrivis. E perque nom *doaeu (doneu) causa de posarme en mes temptacio vos prech e man que de continent vos partiau devant mi que mos ulls se alteren en veure en presencia mia la persona qui en allevarme tals malvestats cabe e encare fareu be que decontinent vos partiau daquesta ciutat. E volent respondre lo dit mossen Nogueres dix Senyor sia de vostra merçe me lexeu respondre per ma scusacio. E lo dit Senyor Primogenit repplica No cureu de resposta que no farieu sino ensendre lo carbo. E axi lo dit mossen Nogueres se parti devant la presencia del dit Senyor Primogenit. Les dites paraules mossenyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables foren per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres dites. Es molt de attendre que si apparien greus a la Majestat del Senyor Rey considerat lo parlar condicionat ço es Siau cert que sino fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes etc. es vist lo dit Senyor Primogenit haver haut gran sguard al honor del dit Senyor Rey e a la observacio de la dita capitulacio. E veritat es mossenyors que nosaltres diputats e oydors de comptes qui com dit es presents erem veents la indisposicio del dit Senyor Primogenit deliberarem aquella ora no supplicar la sua Senyoria de voler oyr lo dit mossen Nogueres mas lendema demati per nosaltres e per los dits consellers daquesta ciutat la sua Senyoria fou supplicada la qual molt benignamente e humana atorga esser content lo dit mossen Nogueres explicas e fahes tot lo que volgues devant la sua presencia. E axi lo dit mossen Nogueres explica a aquest conçell e de la ciutat la creença que li era stada comanada per lo Senyor Rey e stech e feu tot lo que plasent li fou a tota sa voluntat. Quant al que la Excellencia del dit Senyor Rey vos ha dit ço es les coses dites al dit mossen Nogueres esser divisir e separar aqueix regne e regnes del Principat e lo Principat dels regnes de la sua real corona car daquiavant la sua Majestat impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten dar loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vingue davant ço que obra via a dita divisio e prive la sua Altesa de la Senyoria e domini de aquella de la molestia e congoxa que lo dit Senyor Rey ha presa per la informacio a sa Majestat feta grantment nos dolem e molta dolor e passio tenim com aquells qui visterosament devots e fidelissimos a la sua real corona desijam tota bona contentacio repos e alegria a la sua reyal persona esser procurades. Ne placia a Deu aquest Principat permetes e loch donas quant en ell sia a la pretesa divisio predita ans los temps sots lo acustumat reyal domini governat e en la indissoluble unio dels dits regnes e Principat conservat esser desija mas digna cosa stimam seria la sua Majestat donas pertinent premi als qui sinistrament tals congoxes causen en lo seu animo e conturbacio a sos vassalls e subdits ofenents la divina Majestat e lo dit Senyor Rey e la cosa publica dels regnes e terres (la república, como leemos anteriormente) a ell per nostre Senyor Deu acomanats. Veura donchs e sabra lo dit Senyor Rey les coses com son passades segons damunt es scrit e creem commutara altrament la sua congoxa e pensament. E axi ne supplicam devotament e humil la sua serenissima Senyoria de totes les coses dessus tocades mossenyors molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables havem volgut axi stesament e per orde respondre e avisar vostres reverencies e savieses pregants e encarregants vos que aquelles be e perçebudes segons de vostres prestances es comprovat e sespera al qual attensio humilitat e reverencia se pertany referiau a la Majestat del dit Senyor Rey per manera que de aquelles haja viva inteligencia. E direu que a la observacio de la capitulacio predita los diputats e conçell fins aci han be attes e attendran per avant ab tota integritat com aquells qui desigen esser plenament servada. Supplicants devotament per part de aquest Principat a la gran Altesa sua placia per sa benignitat e clemencia no fer coses contra aquella dita capitulacio axi com se diria algunes son stades fetes lo que facilment no creuriem. Ell es Rey e Senyor nostre del qual tota bona e virtuosa obra ha començ a la qual juntat aquest Principat afecta. Suplicareu mes avant la sua gran Excellencia sia de merce sua no donar credulitat a tots reports ne a mals consells com lo maligne sperit fahent son ofici e altres seminadors de mala e prava sement creem e sabem della e deça continuament se esforçen causar discordies e males voluntats don grans inconvenients e dans provenir porien a delir los quals per servici del dit Senyor Rey e repos de sos vassalls e subdits se deuria molt attendre e axi lo vertader amor que la sua Majestat ha a aquest seu Principat en si pendria fruicio acustumada a la devocio e obligacio dels catalans vassalls e subdits seus ardentment augmentaria. Totes altres paraules a aço acomodades que a les vostres reverend magnifichs e honorables savieses occorreran al negoci fructuoses vos placia dir e explicar com aquells qui de profunda sapiencia son dotats. Quant al que scriviu de la anada de Castella perque sou destinats la voluntat e intencio nostres e de aquest Principat son e axi vos ne pragam e encarregam aneu com pus prest poreu e compliau les coses queus son comeses on empero la Majestat del dit Senyor Rey vos digues esser major servici seu lo restar avisaunosne de continent per queus puixam scriure de nostra deliberacio. E per quant la present es de larga serie e conte molts caps jatsia vostra inteligencia ho compendra e racitara ab compliment encara on plasent sia al dit Senyor Rey e perque mes complidament la sua Excellencia veja totes les coses e la intencio e devocio nostra trobarem plaer sia una e tantes vegades com la sua Altesa volra o ordenara elegida devant lo seu conspecte. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.