Mostrando entradas con la etiqueta Cerdanya. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cerdanya. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de septiembre de 2021

16 DE NOVIEMBRE. (1463)

16 DE NOVIEMBRE.


Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.

Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega
comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria
e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona
benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats
e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando
nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte
)

viernes, 27 de agosto de 2021

LA LLAR. Joseph Lluis Pons.

LA LLAR.





Cuant los pichs de
Cerdanya


La neu glassada del
ivern blanqueja,


Y l' llop de la
montanya


Per les deveses
femolench rastreja,





La porta clivellada


De son alberch lo
montanyés barrota,


Y escolta ab sa
maynada


Lo vent que fibbla y
los abets assota.





En la llar agombola


Un feix d' estelles
y de sech brancatje,


Y lo flam que
s'arbola


Enlluerna dels
rústichs lo visatje.





EL HOGAR.


Cuando la nieve
congelada del invierno blanquea los picos de Cerdaña, y el lobo
montaraz rastrea hambriento por las dehesas,


Atranca el montañés
la resquebrajada puerta de su vivienda junto a su familia escucha al
viento silbar azotando los abetos.


En el hogar amontona
un haz de astillas y ramaje seco, y la llama que se levanta deslumbra
el semblante de los rústicos.





Allí entorn aplegantse


Pastors, bovers y
mesaders s'asseuen,


Y del fret
retornantse,


Dolses rahons,
joyosos fets retreuen.





Allí la mare troba


Recorts de sa
florida prometença,


Y 'l goig estrany
renova


Que hagué del
primer fill ab la naixensa.





Parla l' pare del
dia


Que alentorn
de sa llar segué ab sa esposa;


Dels prats de la
masía,


O del grá soterrat
baix de sa llosa.





Lo fill, per costum
sabi,


Deixa l'eyna, al
llindar y la má besa,


Ab respecte, del avi


Que tulit prop del
foch murmura y resa.





Y l' vell lo front
alsantne


Esplíca ab veu que
l' tremolor li minva (que'l; varios apóstrofes mal colocados)


Com l'arma al coll
portantne


Corregué ab
somatent per l'aspre timba.
…....





¡Santa llar dels
pagesos!


Niu de tendres amors
y pau cristiana, (se lee: crístíana)


En tos tions encesos


Crema l'foch de la
patria catalana,





Boyeros, pastores y jornaleros reunidos siéntanse allí a la redonda
y sacudiendo el frío sacan a luz alegres sucesos y sabrosas razones.


Allí la madre
renueva los recuerdos de sus floridos desposorios y el placer
desconocido que experimentó al nacer su primer hijo.


El padre habla del
día en que tomó asiento cabe el hogar al lado de su esposa, de los
prados de su hacienda y de los granos que guarda encerrados en los
silos.


El hijo, según
sabia costumbre, deja en el lindel sus aperos y besa con respeto la
mano del tullido abuelo que junto al fuego, reza y murmura.


Y el viejo, alzando
la frente, refiere con voz temblorosa, como en otro tiempo al oír el
rebato trepaba con el arma al hombro, por los ásperos derrumbaderos.


…....



¡Santo hogar de los
labradores! Nido de amores tiernos y de cristiana paz, en tus
encendidos tizones arde el fuego de la patria catalana.





Tú n'ets lo rústich temple


De virtuts que
honorá nostra vellura;


Tú n'ets lo viu
exemple


Que en lo fort pit
de nostre poble dura.



Sobre ton banch
singlota


La viuda sens
consol, la filla tendra,


Y de son plant la
gota


Cau y se fon sobre
la ardenta cendra.



Y ab ta blanca
fumera


Que ix
espurnant com a menuda pluja,


Y s'alsa falaguera,


L'encens de gratitut
al cel s'en puja.



Pensant ab tu
s'anyora


Lo catalá si
del Atlántich talla
La
onada tronadora;


Pensant ab tú es
invicte a la batalla.



Pensant ab tu s'anyora  Lo catalá si del Atlántich talla La onada tronadora;  Pensant ab tú es invicte a la batalla.


Jamay per ta defensa


Compte del estranger
l'host enemiga;


Y sols ab ton dol
pensa


Si son Rey perque
t'ama lo castiga.



Dins ta gaya
rodona


Troba l' conort del
greu que l'atormenta;


Per tú vol sa
corona;


Menysprea lluny de
tú la mes lluenta.

(Veis que escribían á, catalá, no à para intentar diferenciarse del castellano; y tildes en ía muchas
veces.)



Tú eres el rústico templo de virtudes que nuestros mayores
honraron: tú eres el ejemplo viviente que se conserva en el pecho
esforzado de nuestro pueblo.


Sobre tu escaño
solloza la viuda sin consuelo, la tierna hija, y las gotas de su
llanto caen y se secan en tus ardientes cenizas.


Y sube al cielo el
incienso de tu gratitud, con la blanca humareda que sale chispeando
como lluvia menuda y ligera se remonta.


El catalán
te echa de menos cuando surca las ondas atronadoras del Atlántico, y
cuando piensa en ti es invencible en los combates.


Por defenderse,
jamás cuenta las huestes enemigas del extranjero: y cuando su propio
Rey le castiga porque te ama, no piensa mas que en tu dolor.


En tu cerco festivo
halla consuelo a sus pesajes: para ti anhela sus coronas, y sin ti
desprecia las más resplandecientes.





Llors a ton mur penjantne


Lo front victoriós
modest humilia,


Y s' plau aquí
tornantne,


Gran pe 'l mon,
aymador per la familia.


…..


Pura y encesa flama


De nostra llar que
l's seggles atiaren,


Sant esperit
t'inflama


Puis tants vents
desfermats no t'apagaren.





D'aquells gloriosos
dias,


Del passat ensisera
recordansa,


Prech a Deu que tú
sias


Dels esdevenidors
rica esperansa.





_____

Colgando
sus laureles en tus muros, humilla con modestia su victoriosa frente,
y se regocija al volver a ti, grande para el mundo, y amante para su
familia.


Pura y encendida
llama de nuestro hogar que los siglos avivaron, santo es el espíritu
que te inflama, pues tantos vientos desencadenados no consiguieron
apagarte.


Recuerdo hechicero
de aquellos gloriosos días de lo pasado, quiera Dios que tú seas
rica esperanza de los venideros.

____

lunes, 1 de junio de 2020

XCVII. Reg.n.1898, fol. 183.1 mar.1391.


XCVII.
Reg.n.1898, fol. 183.1 mar.1391.

Nos Johannes etc. Licet vos consules et probi homines ac universitates locorum vallis de Querol terre Ceritanie pro tractandis et finiendis negociis vobis in universum incumbentibus consueveritis omnes de dicta valle ad consilium pro majori parte vos generaliter congregare: quia tamen contingit multociens et persepe quod propter rabiem procellarum et nivium que importune et continue in valle eadem pro majori parte anni cujuslibet viguerunt et vigent omnes qui dicto consilio sive consiliis interesse debuerint seu ad ipsa consilia fuerint evocati in eisdem consiliis adesse nequeunt fortuna temporis impediti ex quo vallis predicte negocia remanent quampluries pertractanda unde res publica vallis ipsius maximum suscipit nocimentum: eapropter supplicato nobis humiliter pro vestri parte quod infrascriptam licenciam vobis concedere de benignitate regia dignaremur cum sit multum difficile propter adversitatem temporis supradictam omnes de dicta valle in quocumque consilio generaliter et continue interesse ut negocia dicte vallis valeant salubrius pertractari nec illa cessare habeant pro premissis: vestris in hac parte supplicationibus favorabiliter inclinati tenore presentis concedimus vobis et licenciam ac facultatem plenarium elargimus quod amodo sine alicujus pene incursu possitis et liceat vobis jamdictis consulibus qui nunc estis et pro tempore fueritis una cum viginti personis vel inde circa seu probis hominibus dicte vallis juxta usum antiquum eligendis pro tractandis fiendis et finiendis quibuscumque negociis dicte vallis consilium quociens opus fuerit tenere et celebrare: que quidem viginti persone que ad interessendum dictis consiliis electe fuerint possint et valeant una vobiscum omnia ea que in eisdem consiliis pertractanda extiterint et finienda pertractare et finire que ac prout et eis modo et forma quibus omnes de dicta valle qui dictis consiliis interesse hactenus consueverant pertractare poterant et finire. Mandantes expresse et de certa sciencia gubernatori comitatuum Rossilionis et Ceritanie vicario et judici ordinario Ceritanie nec non castellano et bajulo castri et vallis predicte aliisque officialibus et subditis nostris ad quos spectet ipsorumque officialium locatenentibus sub nostre indignacionis incursu ac pena quingentorum florenorum auri quatenus licenciam nostram hujusmodi quam ad nostri beneplacitum tantum perdurare volumus et non ultra teneant firmiter et observent vosque eadem uti permittant et contra eam non veniant vel aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Data Cesarauguste prima die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXX primo regnique nostri quinto. - + Dominicus Mascho. - Guillelmus Gebelini mandato dominis regis facto per thesaurarium. (Nota: texto anterior: Gebellini)