Un familiar suyo intercedió por la pobre señora y, en medio de un silencio sepulcral, al conjuro de las palabras de Vicente Ferrer, parece ser que el demonio abandonó su cuerpo. Tras unos instantes de sorpresa, todos los asistentes desfilaron para ver y hablar con la pobre señora, que no tenía ojos nada más que para mirar a su salvador.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
martes, 23 de junio de 2020
291. LA PALABRA DE VICENTE FERRER EN AÍNSA
Un familiar suyo intercedió por la pobre señora y, en medio de un silencio sepulcral, al conjuro de las palabras de Vicente Ferrer, parece ser que el demonio abandonó su cuerpo. Tras unos instantes de sorpresa, todos los asistentes desfilaron para ver y hablar con la pobre señora, que no tenía ojos nada más que para mirar a su salvador.
283. VICENTE FERRER SALVA SU PROPIA VIDA , Caspe
martes, 26 de enero de 2021
19 DE MAYO.
19 DE MAYO.
No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de
la Generalidad, y en la recepción, que se verificó por la tarde,
del conde de Armanyach, el cual venía de Roma con dos
galeras de florentinos. Sin embargo, se mandó escribir
varias cartas, que siguen, y se dio cuenta de otras que se
recibieron, y que también se hallan a continuación.
Al molt
magnifich e molt savi mossen Arnau Guillem Pastor cavaller e regent
la vegueria de Barchinona.
Mossen molt magnifich e molt savi. Per
quant no sabem aci la jornada que lo noble don
Phelip de Castro vench a servir aqueix exercit ab
los quoranta
rocins que ha oferts servir e te paga per dos mesos no havem pogut
comptar ab ell per que vos diem e pregam que vos sapiau en cert lo
jorn que lo dit don Phelip vench servir en lo dit exercit ab los dits
quoranta rocins utils per servir aquell segons havia e ha ofert e
apres vejau los dits dos mesos quant passaren o finiren dels quals
com es dit es ja pagat prenent li en compte un dia per venir de
sa casa aqui e dels dies restaran de aquest mes finits los dits dos
mesos li façau pagar lo sou dels dits quoranta rocins an Johan
Ferrer si hi sera sino al diputat local de aqui qui en sa absencia
haura carrech dels afers que lo dit Johan Ferrer tenia segons nos
ha scrit. E axi mateix volem que dels dits restants dies li sia
abatut un dia per tornarsen a sa casa. Tot vos
ho remetem hi guardeu per lo General e per lo dit don
Felip. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil
CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat. - Los diputats et
cetera.
Al molt honorable mossen Tomas de Carcassona
cavaller diputat local de Leyda.
Mossen molt honorable.
Per quant creem que En Johan Ferrer sera de aqui partit e
haura lexat a vos carrech dels afers que tenia
segons nos ha scrit e per quant aci no podem saber en
cert qual dia vench lo noble don Felip de Castro
a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que
ha ofert e es pagat per dos mesos no li podem fer compte e per ço
scrivim a mossen lo veguer qui presideix al dit exercit que
sabia lo dit dia e veia abatut un dia per
venir de sa casa al dit exercit quant finiren los
dits dos mesos e finits aquells dels dies qui restaran de
aquest mes abatut un dia per tornarsen a la dita sa
casa li faça pagar per vos e lo dit Johan Ferrer hi si
a lo sou dels dits restants dies daquest mes. Per queus
dehim e manam que en absencia del dit Johan Ferrer façau
segons dessus se conte si lo dit Johan Ferrer hi
sera façau ell e haja la present per sua e a
cautela e manament seu. Dada en Barchinona a XVIIII de maig
any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats
et cetera.
Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo
senyor En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la
Diputacio.
Senyor molt honorable. La present no es per pus
sino que yo no trobant correu per qui tremetreus la
letra de Çaragoça en ça sino ab hun
grandissim aventatge que noy volian anar ne
portar la dita letra menys de XVI florins dor lo bon
home de aci volch em dona lo consell
que attenent que yo no podia scriure per correu sino ab lo
gran deseventatge axi com dit vos he que de continent
que yo partis fins aqui en Leyda e pus axi ni
havia home de fiança e que hi donaria recapte per correu molt
cuytadament que les tremates
e de continent
que men tornas asi e axi que mossen yo he
volgut fer ho axi per major seguretat lo qual vos tramet lo
present portador lo qual deu esser aqui dimarç per tot
lo dia e si abans pot abans per que mossen vos
dich que li donets VIII florins dor
car yo considerant que los altres ne
volien tant o mes empero tot sia remes a vostra saviesa
car yo he fet. Per que feya compte que no podia
anar en neguna manera pus segurament ne tant
prest vos tramet la dita letra dins la present ab lo
dit portador e ab tant mossen no dich pus sino que
devia si plaura a nostre Senyor Deu men torn en
Çaragoça per mes saber noves ab lo dit bon home e stare alla
fins a tant que vos me scrivau ja que volieu que faça
en casa del dit bon home car ell les me
donara de cominent lo qual te molt bona e gran
voluntat en aquest fet al qual se recomana molt
en gracia
e merce de aqueixos mossenyors de diputats e yo
ab ell e en gracia vostra. Lo Sant Sperit sia en
vostra bona guarda. Scrita ab cuyta en la ciutat de Leyda
a XVIII de maig del any Mil CCCCLXI.
En Çaragoça
dos o tres jorns ha son arribats dos embaxadors la hun
del Rey de Portogal e laltre del almirant de Castella. Han parlat aci molt ab lo Senyor Rey
e ara van aqui. Yo crech que no sino per metre zizania
e discordia entre lo Senyor Primogenit e lo Senyor Rey de
Castella hoc encara entre nosaltres car may
fan alre segons yo he sentit e sabut. - Lo tot
vostre.
Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo
senyer En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio
sia dada en Barchinona.
Mossen molt
honorable. Certifich vostra saviesa com sus ara entre deu e XI hores
de mati lo qual es divendres que tenim XV del present mes de maig Io
Senyor Rey es partit de aci per anar la via de Navarra per
çacorrer lo castell o força de Lumvirra
(Lumbierre en textos anteriores) si pora lo qual
te asetgat e te vuy la vila Xarles Dorteda
(Dartieda, De Artieda, en
texto anterior). Crech mossen segons acis
diu que lo dit Xarles caura pres abans que lo
Senyor hi sia e Viana la qual *sta en punt de perdres
per que la gent del conestable e del Rey de Castella la tenen
en fort punt e molt stretament que los de Viana stan ja ab
pactes ab lo dit conestable que dins cert temps lo Senyor
Rey nols ha socorreguts que ells se daran a
ell. E axi mossen segons se diu aci per aquells quiu
saben que en la manera que lo conestable la te que lo
Senyor Rey no la pora çocorrer
desta volte car lo Rey de Castella es
aqui en Algronyo ab calques vuyt o
deu milia entre cavall e a peu qui prestament los daran
de sobre que lo çocorriment
noy podra bastar. Dich vos que lo Senyor Rey ha
emprat tots los barons e cavallers de Arago e
axi que particularment los demes li fan valença.
Crech que segons se diu que lo Senyor Rey ab
tots quants ell hic pot axir no bastan a CC.
cavalls entre ginets a la guisa empero sense neguna
gent de peu que no sen va negu ab ell de açi
ni tempoch crech que daltra part car vuy
los quil saguexen vuy en dia en aquest
fet quasi los demes ho fan mes per por que per amor de que
mossen vos avis que lo Senyor Rey sen va molt congoixat he
ha fet e fa tot lo que pot per traure hic tanta de
gent com ell pot recobrar les dites terres de que mossen sen
mena abdos los fills del comte de Foy e
molts daltres barons e cavallers de aquesta ciutat e regne
entre los quals ne es lo comenador de Monço
e mossen Rebolledo ab sos fills e los Gilberts ab
molts daltres als quals jo de nom no conech ni sabria
anomenar e los fills del nostre governador ço
es de mossen Requesens e molts daltres cathalans tants
quants aci son poguts trobar aci en cort que tenguen
la voluntat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna contra
lo Senyor Primogenit.
Item mes mossen vos avis com a
nit vespre entre les sinch e les sis hores de pres
dinar axi poch mes que la Senyora Reyna fonch de
partida de aci e
lo Senyor Rey volia anar ab ella per
acompanyarla fins a la Perdiguera e lo sent dema
devia tornar aci vench hun araut
(herault; heraldo) del Rey de Castella lo qual
venia dreçat aci
als jurats de Çaragoça dient com ell hera aqui de part del
Senyor Rey de Castella lo qual los requeria
que pus ell era en bona e pacifica pau ab lo
Senyor Rey e terres sues ells li fessen servar
la IIur bona pau la qual era entre ells. E que de
continent dins dos hores li fessen resposta en altra
manera que ell sen tornaria sens llur resposta car
lo Senyor Rey de
Castella se sabia ques
tenia de fer. E axi que mossen los dits jurats esent
axi turbats en si mateix vingueren davant lo Senyor Rey
dihent li com ells li portaven la dita letra que lo
Rey de Castella los havia tramesa ja que manava sa
Senyoria que fessen ne li responguessen en tant
que mossen lo Senyor Rey de continent feu aplagar son
consell fins a gran hora de nit que nos pogue saber que
deliberaran sobre lo dit araut sino ques
diu aci que lo dit araut sen es anat e partit
sens resposta neguna e axi que mossen vos podeu creure e
avisar aqui aqueixos mossenyors de diputats que la
guerra es ab nosaltres o no romandra per lo Senyor Rey
tant quant ell pora per que mossen vos sia avis.
Item
mes mossenyors vos avis com lo Senyor Rey ha prorrogades
les corts de Arago fins a XV dies que diu que de continent
sera vengut e que haura recobrades totes les terres de Navarra e que
tant tost sen tornara aci mes no diu si plaura a
Deu. Lo senyor archebisbe diuen
que roman aci per fer mes gent per tremetre al Senyor
Rey e diners e segons se diu que si lo cas sera
continuera e prorrogara les dites corts de que
mossen vos avis que los aragonesos ne stan
baires a pits nom se com so (su; s´ho,
se ho) pendran. Nom puch pensar que aci no capia
calque gran barat si lo Senyor Rey pot fer la
sua car digau he avisau lo Senyor Primogenit
ques guard ara mes que may que no senten
sino totstemps en fer gran dan en ça
persona (falta el punto)
Item mes mossen vos avis com
segons son stat largament informat per lo bon home
de mercader de aci que sab be que la Senyora Reyna va
aqui per tenirvos a noves sobre lo fermar dels capitols
e de no fer ne res car diu que ella te la mel en
la bocha e lo gran fel e vari (hiel,
veneno) en lo cor car tot no son sino
malicies e manyes castellanes tot quant fan en guisa
que ells pugan metre qualque gran divisio aqui
entre vosaltres e que entretant vendria lo temps ques
mudarian diputats e ques mudaran les voluntats e axi
ells feran lurs afers e axi que mossen ells no pensen
sino com nos podran enganar que no es negu de
aquexos senyors qui saben en aquestes coses hi vagen sino per
pura passio e gran engan del Senyor Primogenit e nostre car
tot quant hic ha dit va molt desbaratat e que segons
ells diuhen ço
es lo Senyor Rey e la Senyora Reyna e tota la cort que no han
altra sperança sino que
poguessen anar aqui ço es per poder metre una gran
discordia entre nosaltres e lo Senyor Primogenit a fi que ells
poguessen fer de Cathalunya a tota lur guissa e
portarvos a total destruccio car jur vos per Deu mossen segons
yo veig e hoig (oigo) aci per casa del
Senyor Rey que aquests senyors de castellans hi
encara alguns traydors del nostres diuhen coses
de nosaltres que si ells nos podian menjar ab dents ells nos
manjerian.
(Para el rey de Aragón hubiese sido más
productivo a posteriori dejar que invadieran el Principado; los del
norte, en Francia, ya preparaban ataques, como otras veces
intentaron. El ejército catalán de muertos de hambre que robaban
por Fraga y esa zona, según podemos leer en estos tomos de la
"guerra" de catalanes contra Juan II de Aragón, poca
resistencia hubiera sido para gascones, francos, y otras naciones que
se hubieran llevado esta joya de la Corona.)
Item mes mossen vos
avis com he sabut per lo dit bon home de aci que lo Senyor
Rey tractava de donar a Barassi e a Sos Negros e
altres forçes moltes en
Arago als castellans ço es al almirant de Castella e axi que los
de la dita terra ço es del Barassi de una tant gran malesa e non han
volgut consentir ni fer en tant que hun jurista a qui diuhen micer
Toyola lo qual era lo tractador per part del Senyor Rey dihuen
que han scalabrat forment (fortment; fuertemente;
forment es frumentum, tipo de trigo, Formentera, Formenta de Beceite
a Fredes) e axi mateix mossen se diu que per via de Calatayud
venen DC. rocins dels cavallers los quals son contra lo Rey de
Castella per ajudar al Senyor Rey paraxent al Senyor Rey
que Arago ni los aragonesos no li son prou segurs e que si en
aquest regne se met gent stranya dich vos que
seria hun gran dan e mal de tota la terra e que donau tot lo
regne per destrouit.
Item mes mossen fonch
deliberat per lo dit bon hom de aci attenent que no
havian pogut fer correu propri cense (sin; sens,
sense) una gran despese ell si volch que yo
nich partis molt cuytadament per portar la dita letra fins a
Leyda e de Leyda en fora queus sia remesa e que yo men torn
molt cuytat aci per veure tots temps ja que podrem
sentir per la via de Navarra hoc encara sentir qualques coses
de aci que les coses segons diu lo dit bon home e speriencia
quiu mostra les coses no van massa be clares. Mes si plaura a
nostre Senyor Deu qualque dia elles vendran a lum. E ab
tant mossen no dich pus per la present sino que lo dit
bon home de aci vos suplica quel recomaneu en gracia e
merce de aqueixos mossenyors de diputats que per la mia fe ell
mostra esser home de molt de be e haver bon zel e intencio en la dita
fayena segons ell mostra e axi mateix mossen vos
supplich quem recomaneu en gracia e merce de aquexos
mossenyors de diputats e recomanme molt a vos. Scrita ab
cuyta en la ciutat de Çaragoça
divendres a XX del present mes de maig del any Mil CCCCLXl. - Lo
tot vostre.
miércoles, 3 de marzo de 2021
26 DE OCTUBRE.
26 DE OCTUBRE.
Aprobadas las instrucciones que se habían redactado
sobre el asunto de don Jofre de Castro, como también las cartas que
se habían de entregar por el mensajero que se designase a este
objeto, nombróse para este cargo a Juan Ferrer, ministro de la casa
de la Diputación, quien debía cumplir su cometido de parte del
Principado.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.
Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables
senyors los deputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends
egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Huy divenres
demati havem rebuda letra vostra de XVIIII del present
ab la qual licenciau
nostra embaxada volent e requirent nos que
partiam de continent per anar aqui cessant tota
consulta prefegint nos VIII jorns al cami per
esser aqui attessos la qual rebuda jatsia nos haja
aparegut que la preheminencia de aqueix Principat lo
qual en aquesta part representam per esser tramesos per aquell e
encara nostra condicio attesa no poguessem axi repentinament partir
ne accelerar la via com es lo vostre scriure e que per
vosaltres se deguera haver tal consideracio vostra reverencia
vostra. Pero ab tot axo nos disponguem decontinent
anar a la reyal Majestat per haver sa bona licencia e fer
tot lo quens es scrit per les reverencies nobleses e
magnificencies vostres. Anants donchs quant mes
cuytadament poguem trobam ya lo dit Senyor Rey a
cavall anant a Vilaroja tres legues de aci hon
es la Senyora Reyna per los afers que ya scrit
vos havem. E per quant lo dit Senyor Rey ere ya en via
nos covingue acompanyant sa Senyoria ab aquella
axir fora la vila a la exida de la qual decontinent la
suplicam de audiencia e aquella obtenguda li significam lo
que per vostres reverencies nobleses e magnificencies es dispost de
la nostra partida suplicantsla desa
bona licencia. Respos nos lo dit Senyor Rey que per
quant sa Senyoria ere axi en cami li aparia que tal
partir nostre ne licenciar nos de sa Majestat no
fos covinent per aquella hora mas que la sua
Excellencia fora aci dema indubitadament e per ço
nos pregava sperassem per dema tot dia per que mes decentment
e comoda esser pogues la dita nostra partida. A pregaries donchs
del dit Senyor Rey vista e attesa tanta decencia de la cosa es
stat per nosaltres delliberat axi fer ab aço
empero que si cas sdevenia lo dit Senyor Rey
no venir dema axi com dit ha delliberam que hu de nosaltres ço
es lo comte de Prades qui per afers del bisbe Delna e de don
Johan de Cardona juxta la facultat atorgada ha de comunicar ab lo
dit Senyor Rey vaja vuy a Vilaroja per haver en nom
de tots licencia del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna
e per fer lacte com es satisfet a la embaxada lo qual
ere stat diferit fins al partir e per ço sen va ab
ell lo notari nostre. La cosa donchs en axi disposta es
nostra intencio partir de aci digmenge apres
dinar Deu volent e tirarem per nostres jornades com mes porem
axi empero qui no anem precipitadament com correus ne
deroguem a la auctoritat de aqueix Principat ne
decencia nostra respecte algu de salari nons moura a fer
ne mes ne menys. Sera de aquell axi com a vostres
reverencies nobleses e magnificencies vendra be. Nosaltres
entendrem tots temps a la honor del Principat e nostra. De aço
si la jornada passava al vostre comptar vos havem
volgut fer lo present correu per que nous sia
admiracio alguna. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e
honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua
ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a
XXIII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los
embaxadors del Principat de Cathalunya.
Als molt
magnifichs e de gran providencia senyors los deputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs
e de gran providencia senyors. Vostra letra havem reebuda
de quinze del present ab que repetint les altres a nosaltres
trameses sobre lo pensament que la Majestat del Senyor Rey
ha haut de intitular lo Illustre don Ferrando primogenit
de princep o duch de Gerona sollicitant a nosaltres
scriurens pus stesament de les libertats que te aquesta
ciutat a aço obviants responent en vostra lettra lacte
mencionat en aquella fet per lo Senyor Rey En Pere dalta
recordacio al Illustre don Johan fill primogenit no perjudique
en res a aquesta ciutat ans per aquells mateix actes e altres
abans e apres fets es vist es mostre aquesta ciutat e
vegueria nos pot per nenguna via separar encara que fos
en persona de primogenit de la corona reyal e comdat de
Barchinona havent tals privilegis per molt ferms e
indubitats. E havem fiança que la Majestat del Senyor Rey
sertificada de nostres libertats e privilegis sa
acustumada clemencia e
humanitat se desistira de son reyal pensament e pensara en
insignir lo lllustre Primogenit de altres titols pus
preheminents de que son stats insignits altres primogenits e
derrer del dit lllustre don Johan. E per ço mossenyors
nons semble que al present sia necessari tramettre aqui
persona creents tots temps haja loch recorrerem a
vostres grans prudencies per defensio de constitucions
privilegis e libertats e fiam haurem aquella defensio e
ajuda que per vostra ofici es degut e molt virtuosament
acustumat. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres
magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXI doctubre
del any Mil CCCCLXl. - A vostres ordinacions promptes los
jurats de Gerona.
Als molt magnifichs senyors los
diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molts
magnifichs senyors. Una letra he resebuda de vostres
savieses ab la qual ma certificau de la mort del lllustrissimo
Sant Carles primogenit
(ya
llaman santo al príncipe de Viana; igual que llaman algunos santo a
Luisico Companys, el que se dio un paseo por Montejudaico después de
matar catalanes a mansalva)
nostra de la qual
mort ab hun gran anuix (enuig; enojo; parece auuix)
es confort nostra lo seu gran poder per los
grans e maravellosos miracles qui per ell son stats fets es
fan tots jorns incessantment. Deu ne sia loat qui
ha plagut ferlo possehidor de tanta gloria. Ab la qual
letra me pregau vulla star attent o
vigill en lo benavenir e repos de aquest Principat.
Dich vos que tots temps son stat e so vuy en dia
metre la persona e los bens per les libertats e
per la terra e de ço podeu star ben sagurs. De tots
aquests afes (afers) e de altres tocant en ma
casa e informat largament En Vilafreser portador
de la present lo qual tramet aqui sol per aquestes fahenes.
Per queus placia donar li fe e creença en tot lo que
de ma part vos explicara. E placie a vosaltres pendre
aquelles ab aquell sfors que deuen nis pertany
com be haveu acustumat. E per la present no dich pus
sino que ordeneu de mi lo que plasent vos sia. De
Paralade (Peralada)
a XIII de octubre. - Lo quim recoman a vostres savieses
vezcomte de Rocaberti.
El mismo día, los señores
Diputados mandaron expedir las siguientes instrucciones.
Instruccions per los molt reverends egregis nobles
magnifichs e honorables senyors diputats del General e conçell
lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al
honorable Ferrer qui per ordinacio e manament lur ha anar de
present a la Majestat del Senyor Rey per les coses que devall
seran dites.
Primerament lo dit Joan Ferrer precedents
humils e devotes recomendacions ab besament de mans a la
Excellencia del dit Senyor Rey de part del dit Principat
liurara a la sua Altesa la letra de creença que
sen porta. En virtut de la qual la hora per la sua
clemencia assignadora explicara a aquella com los dits
diputats e conçell
en los dies passats scriviren a la sua Majestat ab
letra e per mija dels embaxadors del dit Principat
notificaren los
robatoris e dans donats per
gents de mossen Rebolledo
ço es Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt ab molts
lurs complices e secasses (sequaces, secuaces) a
les viles de Laguarres e de la Sguarra que lo noble don
Jofre de Castro Casla de Cervera ha en
Ribargorça los quals robatoris e dans segons
informacio rebuda de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta
copia per esserli avis e per mostrar de aquella les coses que li
semblaran necessaries apparla esser stats fets per haver
adherit lo dit noble als actes dels cathalans fets per causa
de la liberacio de la persona del Illustrissimo don Karlos de
sancta recordacio fill primogenit del Senyor Rey suplicants
humilment la sua Excellencia que attes les dites coses son
contra la capitulacio fos de merce sua provehir e manar que lo
dit noble e sos vassalls fossen reintegrats e los
malfactors presos per manera que justicia mijançant
contra aquells pogues esser provehit degudament. A les quals coses lo
dit Senyor Rey ha respost que los homenys robatoris
e altres molts dans hinc inde seguits sien
pervenguts per occasio de la bandositat antiguada de don Felip
e dit don Jofre de Castro de una part e mossen Joan Cerdan e mossen
Rebolledo gendre seu de la part altra per causa de la mort perpetrada
per lo dit mossen Cerdan en persona de mossen Pero Martinez de Moriello sogre del dit don Jofre e no per haver adherit lo
dit don Jofre als catalans segons aquestes coses e altres molt
largament son contengudes en la letra de la sua
Altesa emanada als dits diputats e conçell dirigida de
la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per son
avis e perque sen serveixca en lo necessari.
E dira
lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey que ab
tota humil e subjecta reverencia de la sua Majestat parlant
encara que los robatoris e dans dessus dits no
aparagues esser stats fets per haver adherit lo dit don
Jofre com dit es poguera salva la dita humil reverencia haver
la sua Excellencia provehit e manat que les coses robades e
dans donats fossen venguts en ma de la cort o altra part
segura a fi que facilment pogues esser justicia ministrada car
com scrit han a la Majestat sua per la dita informacio conste
de les dites coses de que la han avisada a les quals dona gran
credulitat e conformitat lo que apres segons son
avisats es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo qui son
tornats a la dita vila de Laguarres e sen han portats cinch
homens presos e allançejat hu e manades VIII besties grosses
dients segons als dits diputats e conçell es stat los
malfactors en lacte exiu exiu vosaltres qui sou anats
en Leyda a pledejar les quals paraules son en neglecte
de aquest Principat per quant no donants laugera creença a
paraules ha fet pendre la dita informacio.
Hoc e ara
derrament (derrerament, darrerament; raderamén;
últimamente) som avisats los dits diputats e conçell
que los oficials del dit comdat de Ribagorça ab circa
CCC homens han dat assalt a la dita vila de la Sguarra
e aquella han presa e portats quatre homens a cavall que lo
dit don Jofre hi tenia destrohint aquella e los
vassalls no menys que si fossen enemichs formats e mes que los
de mossen Rebolledo los quals ultra lo que fet
havien segons son certificats los dits diputats e conçell
han apres morts dos homens de la dita vila de Laguarres e
trencades les portes e robades les cases fins als forrellats
los quals ab les preses son stats receptats en hun
loch del dit comdat appellat Capella.
Les quals
novitats e actes apparrien esser fets e seguits per haver feta
lo dit don Jofre la adhesio dessus dita segons la
informacio del primer cars presa com juxta aquella apparega
lo dit don Jofre no esser stat ne esser en guerra ab
lo dit mossen Rebolledo ne ab los dits
Blasco de Bardaxi e Steva Dagramunt ne altres
lurs complices ne haver feta part en la dita bandositat ans
haver manat a sos vassalls de les dites vilas
(vilas es el plural típico en a, occitano, incluso a veces se lee
las, no les) que acullissen les dites parts els
fahessen bona companyia ab lurs diners e les paraules
proferides per los dits damnificants mostren haverho
fet per la raho dessus dita la qual cosa quant sia
contra la dita capitulacio e en neclecte de aquest Principat
la Majestat reyal ho pot be veure.
Supplicara adonchs lo
dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey de part dels
dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat sia
de merçe sua vulla provehir en esser reintegrat e
satisfet lo dit don Jofre e sos vassalls dels dits
robatoris e dans ab tota eficacia significant a la sua
Altesa que sperants los dits diputats e conçell la sua
Majestat hi provehis han stat de fer les provisions a ells promeses e
degudes juxta forma de la dita capitulacio per observacio o
conservacio de la qual no entenem flixar a res ne
suportar aquella en alguna part esser violada o prejudicada majorment en consemblant cas qui particularment si provehit no hi
era cascuns del dit Principat tocar poria e de
que irreparables inconvenients e enfractes seguir se porien
ne dubtara lo dit Principat exequtar qualsevol coses
qui per observacio de la dita capitulacio sien vistes
necessaries e expedients com lo jurament per ells prestat e lo
multiplicat scriure del dit Senyor Rey qui sempre los
ha encautats esser atents a la observança de la dita
capitulacio los hi obliguen e semblantment comunicara lo
dit Joan Ferrer de totes les dites coses ab la Serenissima
Senyora Reyna.
Mes avant liurara les letres que sen
porta als LXXII representants la cort Darago e als altres
a qui son dirigides als quals de part del dit Principat dira aquelles
de les coses dessus dites que li seran be vistes treballant
sempre ab gran diligencia e cura en conduir que axi la
Majestat del Senyor Rey com los dessus dits quant a
ells se sguarda proveheixquen en les dites coses
talment que los dits diputats no hajen recaure en
necessitat usar de les coses permeses en e ab la dita
capitulacio.
Item per quant apres ferma de la prefata
capitulacio la Majestat del Senyor Rey novament ab sa
letra ha manat als veguer e sotsveguer de aquesta
ciutat que prenguen cert home e de aquell façen ço
que la sua Altesa ordene la qual cosa es de directo contra la
dita capitulacio com la sua Excellencia parlant ab
humil e subjecta reverencia sua abfixant aquella tal
manament fer no puixa. Per ço lo dit Joan
Ferrer ab gran e gran instancia suplicara de part dels dits
diputats e conçell e de tot lo dit Principat a la Majestat
del dit Senyor Rey sia de merce sua vulla
de fet revocar e per nulla haver la dita letra e
manament e la dita revocacio aport
auttenticament lo
dit Joan Ferrer per manera que do la observacio e no violacio
de la dita capitulacio clarament apparegua.
E de totes les
respostes axi del dit Senyor Rey com dels altres e encara dels
sentiments que haura e de tots successos dels dits negocis avisara
los dits diputats e conçell discretament e clara jurant lo
dit Juan Ferrer a nostre Senyor Deu e als sancts quatre evangelis que
be e leyalment se haura en les coses dessus dites e que
de alguns afers seus propris ne de persones particulars no
parlara o tractara directament o indirecta ab los dits Senyor
Rey e Senyora Reyna sino solament dels contenguts en
les presents instruccions e de altres si alguns li son acomanats per
los dits diputats prefets de la casa de la Diputacio
e que fara e exequtara totes coses de que per los dits
diputats o conçell li sera scrit. Data en Barchinona a XXVI
de octubre del any Mil CCCCLXI.
martes, 23 de junio de 2020
292. EL MAS DE FERRER, BENABARRE
Benabarre (Benavarri en chapurriau ribagorzano) es una localidad y municipio español de la Ribagorza, en la provincia de Huesca, Aragón. Es la capital histórico-cultural de la comarca y la antigua capital del condado de Ribagorza. Forma parte de La Franja del meu cul, oriental, de municipios aragoneses en los que se habla chapurriau ribagorzano. En algunos textos antiguos aparece como Benabarri. Benabarre se encuentra en el Prepirineo, a 90 km de Huesca y 65 km de Lérida, a una altitud de 792 m, en un pequeño sinclinal entre los ríos Ésera y Cajigar. La mayor parte del territorio, no obstante, pertenece a la cuenca del Noguera Ribagorzana. Al norte se encuentra la Sierra del castillo de Laguarres y al sur la Sierra del Montsec. Por su término municipal pasa la carretera N-230 que une Lérida y el Valle de Arán.
Es una población muy antigua, probablemente la "Bargidum" o "Bargusia" de los romanos y se dice que fue adjudicada a los árabes tomando el nombre de su primer señor Aben Avarre (Ibn Avarre). Fue conquistada al Islam en torno al año 1062 (aunque no existe documento alguno que acredite la fecha exacta). Lo que es indudable es que se ganó para el Reino de Aragón por su rey Ramiro I de Aragón dentro de la misma campaña militar en la que éste conquista, inmediatamente al norte de esta localidad, las plazas de Luzás, Viacamp, Litera, Tolva, Laguarres y Lascuarre y, justo al sur de la misma y al norte de Purroy y Caserras, la partida de Falces, Falcibus, de una de cuyas casas y sus alodios ese rey concede franquicia a Agila de Falces y sus hermanos el 1 de febrero de 1067 (según se documenta en esa fecha). Fue la capital del Condado de Ribagorza hasta que en la Guerra de la Independencia las tropas francesas de Napoleón decidieron hacer de Graus la capital de la región, a modo de represalia contra los habitantes de Benabarre. Después de esto, Benabarre dejó de ser la capital administrativa pero sigue siendo el centro cultural de la Ribagorza. Durante la primera guerra carlista (1833-1840) fue una de las poblaciones que más sufrió de las de la provincia de Huesca.
Núcleos de población del municipio:
Aler. Término agregado a Benabarre antes de 1930. Situado a 669 metros de altitud y en la cuenca del Río Ésera. 16 Al noroeste del lugar se encuentra la ermita de Nuestra Señora de las Ventosas. Antenza. Situado en la margen izquierda del Río Cajigar. Pertenece a Benabarre desde 1974. El castillo del pueblo fue el origen de la Baronía de Entenza. Benabarre (capital del municipio). (Sus calles mantienen una estructura medieval). Situado a 1 km al norte se encuentra el antiguo monasterio dominicano de Nuestra Señora de Linares. Caladrones. Está situado en una colina en la margen izquierda del Río Guart. Del antiguo Castillo de Caladrones sólo queda la torre. En 1974, el término municipal de Caladrones junto con sus pueblos: Caladrones, Ciscar y Antenza, se anexionó al de Benabarre. Castilló del Pla. Situado al pie de la Sierra de la Corrodella, a 762 metres d'altitud. Antiguamente formaba parte del municipio de Pilzán. Ciscar. Situado a 591 metros de altitud en la margen derecha del Río Cajigar. Estaña. Está situado a 716 metros de altitud en la sierra que separa el Río Guart y las aguas de la Sosa (Río Cinca). Pilzán. A 905 metros de altitud sobre el nivel del mar. Hasta 1972 fue un municipio independiente. Las entidades de población que comprendía el término eran: Estaña, Castilló del Pla, los despoblados de Penavera y Cabestany, y la quadra d'Andolfa. Purroy de la Solana. Situado encima del barranc del Molí. Término independiente hasta 1974. El municipio comprendía la ermita de Nuestra Señora del Pla.
miércoles, 25 de diciembre de 2019
CLIX, 27
Núm. 27.
Hic sunt nomina illorum scripta qui jurando fecerunt hominium et fidelitatem Raimundo comiti barchinonensi in regno aragonensi de Jacha scilicet et de aliis castris Aragonis. In primis de Jacha fecerunt hominium et sacramentum: Peregrinus Datrussil. Calvet filius Gali Dat. Bernad Andreu. Ponç Andreu. Constantini Sancti Antuli. Guillelmus de Forches. Petrus Richer. Nadal. Arnaldus filius Galiciani. Guillelmus Beli. Lambert. Johan de Meitat. Bartolomeu de Chahore. Peitavi Mercer. Banc Fertunons. Magnet. Bernad de Ban. Garner. Pere de Madel. Jorda de Gali Dat. Bernad de Tarbes. Alaman Sancti Antuli. Pere de Forches. Ermengodet. Geral de Chaorc. Ramon de Fortsanc. Bernad Guarter. Guilem Belabarba. Pere Beli. Pere Bonet. Guilem Barrau. Arnal Eschasset. Pere Gras. Selvan. Marti Domeng. Ebrard. Garcia de Porta. Beceli. Palai. Galton. Ponç de Campfranc. Domeneg de Madel. Guilem Assota. Pere Ramon Moneder. Ramon de Terrachona. Pere Assiu. Tebal Pelicer. Pere Giral. Bofil. Guilem de Pampalona. Bernard Celesti. Furtun de Madel. Ramon Mercer. Ramon de Carrio. Guilem Benassis. Bonet Estable. Arnal Ferrer. Esteva Mercer. Garsio Texener. Andres. Arbert Cabater. Pere Majorges. Berard. Muza de Caorc. Aimeric Mercer. Allbert Pellicer. Vidal de Liurada. Johan Long. Ez de Befoneria. Ponç Ferrer. Pere Bru. Bernad de Muli. Garsio Cabater. Pere de Ruphet. Sanc Guilem Pelicer. Garsia Sanc de Esa. Bernad Miroela. Sanc Galinc Alhaiat. Garsio de Baseia. Guilem Garsia. Guilem de Sanc Sandot. Gilabert Cabater. Vidal Cabater. Pere Choia. Elias de Peragiis. Bonet Carter. Sanc de Burgnou. Bru Cabater. Pere Bernad. Guilem Jouan. Arnall filius Sanc Habic. Bonet Beli. Jouan Radolf. Lucad. Joies Cabater. Osmo Cabater. Rogger Cabater. Pere Lambert. Arnal Calvet. Bonet Alleger. Guilem Paminer. Pere Trentalabres. Guilem Blanc. Bru Doreci. Guilem Trosseler. Ramon Colteler. Arnal Vestid. Pere Alleger. Jouan Richarc. Bernad Malvestid. Guilem de Campfranc. Duran de Morlans. Arnal Cabater. Guilem Arnal. Ug Cabater. Deussalvet. Sanc Dagossa. Calvet Ferrer. Ramon Constanti. Christia Madeler. Vidal filius Dominici. Marti Bataia. Jouan de Gorra. Constanti Ferrer. Pere Dorchau. Ramon Picho. Perola. Furtun Dates. Bonet. Arnolf. Marti Osmon. Francesc Cabater. Chastan Dates. Bonet Formes. Marti Cabater. Baro Muliner. Sanc Pelicer. Bertran Cabater. Bernad de Oscha. Constanti de Burgs. Ubert Borrel. Bru Camiador. Jocbert de Chaorc. Bernad Gocelm. Bernad Ros. Guilem Richer. Ramon de Todela, Guilem Burgnou. Galicia. Sanc Cabater de Tolosa. Vidal Cabater. Guilem Flotes. Steve de Chaorc. Pere Daissa. Ramon de Condom. Renall de Partanai. Ponc Barba. Garsio de Morlans. Pere Archimbal. Ramon de Forches. Jouan Fabre. Geral Rois. Bernard Umball. Vidal Ferrer. Armengod Cabater. Forester. Enego Duran. Garsia Madeler. Jofre Seler. Gocelm de Montpestler. Ponc Esteve de Jacha. Bertran filius ejus. Steva Carpenter. Guilem de Jacha. Gocelm de Jacha. Guilem Rocha. Pere de Toronia. Grasset. Esteve de Amer. Elies Fornes. Calvet Madeler. Garsia Tascher. Sanc Curador. Petito. Simon. Jouan. Duran. Gali de Madel. Folco de Treies. Aner de Forces. - Assotani: Abbas Blasc. Blac Oriol. Enego Blasc. Garciacec. Furtun Acenarc. Alchal. Garcia Sanc de Fau. Sanxo Fort. Bitarnall. Forts. Monxo. Beliartala. Garcia Tonoxoa. Ariol Arraia. - De Bardaisa: Galino Baions. Maiaio. Sanx Acenarc. Garcia Dat. Garcia Cenarc. Xemeno Garcians. Garcia Riol. Garcia Blasc.
- De Siroesa: Gali Prior. Oliver. Saxo Vorra. Salvo. Jouans. Dat Enecons. Garsia. Furtun. Blascho. Navarro. - De Vilanova: Lup Garcec. Ariol. San Sanc. Xeme Lobec. Acenar. Bonet. Benet. Furtun Lobec. - De Aruxo: Neco Blasc. Eneco Necons. Gali Garcec. Acenar Blasc. Enego. Gali Sanc. Anaiola. Ramon Galvan. - Daratores: Garcia Sanc. Banc Adogar. Arnal Oriol de Vergosa. Gali Garcec. de Vergossa. Gali de Vergossa. Sanxo de Castelo. Blasc Varcec. Garcia Dat. Garcia Xemenons. Garcia Blasc. Sanxo Arcec. Sanxo Arcec de Sancto Martino. Garcia Necons de Atoressa. Ato de Vergossa. San Xemenons. Acenar Galinc de Vergossa. Xome Acenar de Vergossa. Gali Marti de Verguo. Blasc Arcec de Voschos. Sanxo de Arox. Mucartica de Usa. Enec Acenarc do Darag. Eneg Xemenons Daratores. Blasc Varcec de Castel. Garcia Sentar Dosse. Sanx Enecons de Veschos. Ariol de Vila Noela. Sanx Acut. Sanx Oriol de Vila Noela. Petrus filius ejus. Alvaro de Vilanova. Mir de Vilanova. Arnal de Vilanova. - De Acin: Acenar. Enec Acenarc. San Garcec de Canalela. Acenarcec de Castel. Enec Oriol de Vila Noela. Acenar de Vergossa. Sanxo de Sires. Sanxo de Castelo. Enec Arcec de Rossa. Francho de Castello. Gali de Rossa. Petro Dacin. Garci Acenarc de Rossa. - Un Castel: Alchal. Enego Mic. San Sanx. Daniel. San Facivel. Petro Garcec. Eneg Xemenons. San Fertinons. Jouan Garcec. Petro Enegons. Garcia Orbita. Enec Arcec. Furtun Balast. Garcia Fertunons. San Fertinons. Jouan Sanc. Garcia Sanc. Jouan Fertinons. Jouan Cornei. Garcia Sanc. Almorabid. Sanc. Garcec. Garcia Canuto. Jouan de Certan. Eneg Fertunons. Fertun Lop. Petro Fertinons. Cantador. Garciacec. Jouan Oriol. Furtun Biel. Garcia Fertinons. Guilem Arnal. Ciprianus. Guilem de Samata. Garciacec de Bel. Furtu Enecons. - Aoer: Enec Arceec. Alcal. Garci. Alinic. Marti Garcec. Gali Acenarc. Garcia Necons de Comaire. Eneg Lobic de Liso. Garcia Sanc filius Sanc Sanc. Xeme Bacons. Garciacec. Menestral. Petro filio Enego. Sanxo Barcec Dargileva. Pero Lobec. Sanx Oriol. Pedro Acenar. Pedro Sanc filius de Carnerer. Eneg Alinic. De Cimel. Gali Sanc fil de Sanc Sanc. Blasc Arcec. Garcia Necons nepos ejus. Eneco Necons de Comarux. Garcia Necons Bronx. Furtun Garcec. Paracol. Enec Arcec de Rumpsacs. Xeme Galons. hanc Acenarc. Sanc Galinic. Garciacec de Nan. Eneg Fertinons. Furtu (o Furto) Xemenos. - Lusia: Pardo. Alchal. Pedro Sanc. Garcia Lobec. Bonet. Assiv. Furtun Sanc. Garcia Necons. Enec Sanc. Camariol. Pedro Sanc. Jouan Enecons. Furtun Sanc. Bonet Cabate. Saxo Arcec Jouan. Garcia Sanc. Morel. Abbas Gali. Gali Acenarc. Lop Enegons. Galidat. Lop Lobec. Bitanau. Gali Necons. Garcia Cenarc. Xeme Sanc. Eneg Xemenos. Gali Garcec. Furtun Fertunons. Gali Sanc. Garcia Sec. Gaicia Sanc, Garcia Bacons. Gali Garces. Enec Necons. Enec Acenarc. Garcia Fertinons. Eneg Sanc. Eneg Fertinons. Garcia Fertunons. Garcia Fertunons alter. Eneg Fertunons. Garciacec. Petro Galinic. Jouans. Sanxo Arcce. Garcia Sanc. Furtun Dat. Salvador Eneg Lobet. Sanxo. Pedro Arcec. Gali Jouan. Garcia Fertinons. Enec Ariol. Pedro Arcec. Garcia Sanc. Eneg Xemenons. Donat. Garcia Fertinons. Lop Enegons. Pedro Lobec. Sanx Enegons. Gali Enegons. Banc Enegons. Furtun Garcec. Acenar Fertunons. Biel. Alchal. Galegons. Eneg Sanc. Garci Ardonic. San Fertunons. Garcia Necons. Garci Arcec. Furtun Galinc. Sanxo Bacons. Garcia Sanc. At Acenarc. Fertu Jouans. Galino Bacons. Arid. Anaia. Eneco Necons. Sanxo Ferreto. Sanxo Galinic. Ato Garcec. Lop Enegonis. Enego Necons. Oriol. Enec Sanc. Fertuno. San Sanc. Garcia Necons. Enec Acenarc. Munter. Albaro. Dato. Xeme. Garcia Fertunons. San Sanc. Acenarc. Sanc.
martes, 23 de junio de 2020
284. VICENTE FERRER SE APIADA DE LA MADRE TRASTORNADA
282. EL CRUCIFIJO DE SAN VICENTE FERRER
sábado, 20 de junio de 2020
215. EL AUGURIO DE VICENTE FERRER (SIGLO XV. CALATAYUD)
Sin embargo, al parecer fue descubierto por sus extraordinarias virtudes y sus milagros. El mismo Sancho III el Mayor de Navarra fue a buscarlo para que se convirtiera en abad del Monasterio de Oña (Burgos), que rigió hasta su muerte el 1 de junio de 1068. Fue consejero de Sancho III el Mayor de Pamplona y confesor de su hijo, el rey Don García Sánchez III de Pamplona, a quién atendió en sus últimos momentos al morir en la Batalla de Atapuerca. Es autor de Observaciones singulares en la aritmética y Sistemas astrológicos sobre la natividad de algunos príncipes y de varias personas conocidas.
miércoles, 3 de febrero de 2021
1 DE JUNIO, 1461
31 DE MAYO. NO APARECE.
1.° DE
JUNIO.
No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores
Diputados de otros asuntos de la Generalidad.
Siguen las cartas
que se recibieron en este día.
Als molt reverend magnifichs
e honorables mossenyors los diputats del General del Principat
de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend
magnifichs e honorables senyors. Per vostra letra de vint e set del
present so avisat haveu molt a pler se done orde
aquests sinchcents homens e sinquanta rossins
sien per mi retenguts per alguns pochs dies ab
sperançes e paraules bones fins tant per vosaltres sia
feta deliberacio contraria a la que feta haviau de no dar
pus sou passat lo present mes. E jatsia ans
de haver rebuda vostra letra jo fos ja en congoixa de poderlos
assegurar e donarlos paraules per quant entre ells era
ja fama de vostra deliberacio dients moltes rahons. No
menys he hagut afer de reposarlos de present per esser
pus prop de la fi e terme del dit mes specialment que noy
havia nengun dells qui no hagues servit qui set qui
vuyt qui deu e dotze
jorns de buyt e ara en temps de messes (mies,
mieses, sembrat) e de guany servir sens neguna paga
sino ab sperança de esser pagats e que havien despes quant
tenien e que no sabian de ques visquessen. Quant
puch e pore treballare en reposarlos pus
los fassa segurs que hauran sou per lo mes qui
ve quim par joch forçat per la gelosia en que
stich tots nom lexassen e jo sols restas
ab les banderes en la present ciutat. E per quant aquest sou
hi tot laltre qui ses donat fora Barchinona ses
donat per En Johan Ferrer he pensat dirlos com per occupacions
vostres aqui la partida den Johan Ferrer per acordar a ells e ferlos
emprestança ses haguda a diferir fins diluns o dimarts
primer vinents e axi que no dubtassen car encara que lo
dit Johan Ferrer no fos aci sino dins tres o quatre jorns
dins lo mes de juny per lo qual deman venir los
diners jo ere content comensassen comptar sou lo
primer del dit mes de juny primer vinent e que de aço jo los
feya sagurs sens dubte algu hi en aquesta manera
jo los he reposats hi creu jo se
asseguraran. Per ço placiaus mossenyors molt reverends e
magnifichs lo dit Johan Ferrer expedir e prest daça
trametra ab diners e lo que mester sera com a mi
sia forçat ferlos fer emprestança al diputat local de
X o XII florins per conestablia per mes asegurarlos e tenirlos
ligats. Mes senyors molt reverend e magnifichs per quant la
convocacio del comdat de Ribagorça es serta e mes com
lo Senyor Rey sen va a Seragossa e sera dema
Deus volent. Los pobles de aquesta ciutat stan pus
sglayats que dir nos pot de que los pahers han
volgut ajusta son consell general los haja
trames micer Stopinya per lo qual ensemps ab
hun paher son stat pregat volgues trametra duas
spias la via del Rey de les quals la una
vingues e laltra restas e tornas alla e de aço los
pahers me pregaren molt. Jo vehent que lo cami
daci a Çaragoça no es tant lonch com fora
daci en Navarra son stat content per ajudar a
metre ells en repos per que siaus avis. Vostres letres
axi la mia com dels pahers de Leyda derrerament
rebudes han lavada a mi forma de molt bones paraules en
aquests acordats per quant nols he poguda mostrar
vostra letra en lorda en que sta e als pahers de
aquesta ciutat en molta congoxa per quant los del
consell general han volgut veure aquella en lo qual son tants
e de tantes condicions que corre gran perill mes pratichas e
paraules sien cregudes hi axi placiaushi
atendre per altres vegades. E ab tant senyors molt reverend e
magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e
guarda. Dada en Leyda a vint e nou de maig any Mil CCCCLXI -
Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.
Als
molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e
magnifichs senyors. La present sera per certificar vostres grans
reverencies e magnificencies com entre letres que hun
home de passada he trobada una letra que mossen
lo vicecanciller fa a la Senyora Reyna la qual es de la
tenor seguent. A la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna.
Senyora molt Excellent. Nova certa havem aci com lo Senyor
Rey havia delliberat de combatre …. e los qui
eren dins no han sperat lo combat se fes ans han
promes de donarse .... per tot lo jorn al Senyor Rey
sino hauran hagut secors e no es possible lo hajen
segons dehien los
qui hi son stats car los passos son dificils dentrar
e lo Senyor Rey quis troba ab D.CCC
cavalls e IIII mil pahons (peones, de pie) nostro
Senyor per la sua infinida clemencia
li don victoria el torne prest ab salut
com vostra Excellencia desiga mes se diu que son
entrats en Navarre VIII mil homens del comte de Foix
entre peu e de cavall. Mes Senyora molt Excellent la ciutat de
Çaragossa delibera
passat per consell de trametre al Senyor Rey trescents
ballesters axi que per gracia del bon Jhesus totes coses succeixen
de bo en millor e noy ha restat home de condicio no
haja seguit lo Senyor Rey. Ara resta placia al
bon Jhesus vulla dirigir vostra virtuosa Senyoria e confiam de
la sua infinida clemencia que ho fara pus la guarda
proseguida per vostra Excellencia es justa. De Çaragoça a
XXV de maig del any 1461. - Senyora molt alta. - De
vostra Senyoria humil vassall e sotsmes lo vicecanciller
del Senyor Rey e vostre. - Pages.
La qual letra no
obstant faent la present es ates hun correu del qual e
registra un plech qui va dreçat al maestra de
Muntesa dins lo qual he trobat trelat de una
letra la qual vos tramet en que segons lo qui scriu mereix de
lin poder dar fe del que ell scriu quis vulla
que vulla rahonar lo contrari. Hir es
passat un correu a vostres reverencia e magnificencies. Los pahers
e consell daquesta ciutat me feren anar a ells per
parlar de moltes coses de les quals volien consultar e comunicar ab
mossen lo veguer nostre. Entre les altres volien que segons
los ere ofert per vosaltres mossenyors quant mester haguessen
que yols fes pagar dues spies per la ont es lo
Senyor Rey de les quals la una vingues laltra
restas alla. Per no tardarnos tant han cridat ses hagut
a fer per ço com dona Olionor de Castro los ha
avisats largament del contengut en aquella letra que don
Felip (de Castro, de Castre) ha rebuda per lo derrer
correu haveu rebut nostre. Perque he delliberat avisarvosne a fi que sius plau sia fet. Axi sera fet sino per
altres voltes guardar hiem millor. Tot ço quis
fa es per mils servir vostres reverencies e magnificencies les
quals me manen tot quant los placia ordenar e en gracia
dels quals molt me recoman. En Leyda a XXVIII de maig
1461. - Mossenyors del qui es prest servir vostres reverencies e
magnificencies qui a vosaltres molt me coman. - Bernart de
Stopinya.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs e
savis senyors los diputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends
egregi nobles e magnifichs senyors. Huy demati havem
rebuda vostra letra ab copia de la letra
de la Senyora Reyna e de la resposta per vosaltres a la sua
Excellencia feta. Esnos dit ab la dita vostra
letra seguiscam la dita Senyora Reyna e anem en
aquel loch hon sa Excellencia elegira
aturar e reposar. Nosaltres lo vespre passat de continent
fom junts aci desempetxam correu a la dita
Senyora Reyna scrivintli que li plagues certificarnos del loch
hon sa Altesa delliberara aturar. Aquesta hora encare
lo correu no es tornat per que sapiam lo loch.
Per quant vuy es dia de diumeuga (diumenga,
aunque se lee una u) hoierem missa e apres
de continent nos metrem en cami seguint la via
de la dita Senyora Reyna e farem segons per vosaltres nos
es scrit. Per semblant fan los embaixadors de aquesta ciutat e
per ço pot esser comunicada la present als senyors de
consellers de la dita ciutat per quant ells no scriuen. Ab
tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta
Trinitat vos haja en guarda sua. De Caldes a XXXI de
maig any Mil (falta CCCC, sino sería el año 1061) LX hu. - A
tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.
Als
molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors los
diputats del General e consell representants lo Principat de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends
egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Ora tarda a
XXVIII del present mes de maig be resebut vostra desigada
letra de vint e quatre del dit mes e aquella lesta vos
responch que si no fossen los afers del regent la
governacio e consols daquesta vila en los quals per
vostra part jom so interposat partira mes a mi cove
veure los afers qui pesen prou si poran venir a bona
conclusio e lo dit regent qui ma vuy fet
pregar vulla treballar en lo dit fet e nom anuig
e fas compte que en spay de tres o quatre dies sen
veura la fi e si nos poden finar Deus volent diluns o
dimarts pertre car desig tinch de esser
aqui ab vosaltres mossenyors. E la Sancta Trinitat molt
reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors sia la
vostra continuada guarda. De Perpenya divendres a XXVIIII de
maig any Mil CCCCLXI. - Mossenyors. - Lo qui es prest a vostra
ordinacio Francesch Lobet.
Als molt reverend e honorables los
senyors deputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverends e honorables senyors. Notificam a
vostres reverend e honorables savieses com vuy ques
compte XXIII de maig ses publicada aci certa crida
tocant nostre negoci dels remenses la tenor de la qual no
havem pogut percebra ne lo notari de aquesta
deputacio local jatsia request ab carta nons
en ha volgut dar translat ans per contrari la
demanat de nostra requesta e per ço no havem pogut saber
sins cove a fer algunes coses. Hannos dit que En
Bernart Prat de Mata e alguns consindichs nostres son
stats devant vostres reverencies faents e instans certs
actes los quals nosaltres e la major part de nostres
consindichs consellers e principals ignoram amegantse
de nosaltres ans com los ne havem demanats nos
han callat donantnos aquest fet gran causa de sospita com ells
no hagen potestat alguna e a nosaltres sabria greu
volguessen decebre vostres reverencies meravellantnos de dit
Bernart Prat que ja en dies passats per III vegades per justes
causes es stat revocat de tota potestat de dit sindicat e
encare ell ab son frare Pere Prat
Esteve Guinard e P. Corones no ha cessat ingerirse
en nostre negoci contra voluntat de la major part dels sindichs
consell e principals nostres les quals coses nos meten en gran
pensament. Perque senyors molt reverend e honorables a vostres
reverencies suplicam queus placia manar fernos donar
translat de dita crida per forma que aquella vista ab nostres
consindichs consellers e principals ne pugam conferir
ab vosaltres. E sia lo Sant Sperit en proteccio
vostra. De Gerona a XXIII de maig del any de la
nativitat de nostra Senyor Mil CCCCLXI. - Qui a vosaltres molt
reverend e honorables senyors se recomanen. - Johan
Rocha Pere Plans Miquel Vidal sindichs. Johan Riard Jacme Bisbe
Pere Simon Pages Guillem Coll Jaume Salom
consellers de dit negoci poblats en lo bisbat de Gerona.