10, 11, 12 de agosto, 1461

10 DE AGOSTO.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de San Lorenzo.
El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Molt magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Per letra de mossen Sampso sindich de aquesta ciutat som certificats que per mestre Marti Pere seria stada dada una creença e aquella explicada a vostre magnifich consistori per part dels jurats en efecte de clamors e per defensio de constitucions contra lo batle e sotsbatle de aquesta ciutat e causant admiracio de la eleccio feta de la persona de mossen Sampso com a sindich predit en aqueix insigne consell. Perque mossenyors havent no poca admiracio de tals fets ne sabent res en aquells havem volguda saber la veritat ab nostres conjurats e ab lo notari de nostre ofici havem trobat de veritat que dites crençes son stades fetes occultament de nos e sens intervencio del notari sino ab hun seu scrivent al qual minuta ne res no ha restat per alguns dels jurats e segellades ab altre segell e no ab aquell qui es acustumat qui no pot segellar sens sabuda de tots e desliberat per la major part en cars de diferencia e lo qui pigor es aquells jurats afermen que james mestre Marti Pere ha hauda comissio de ells de explicar tals fets. En lo batle concorden tots. En lo sotsbatle diferenciegen e en la admiracio de esser del consell mossen Sampso. Es veritat mossenyors que dels dits oficials nos pot pretendre tal interes per al present com se diu es stat explicat per lo dit mestre Marti de haver admiracio per esser elet en lo consell mossen Sampso fa poch al fet. La determinacio e voluntat de aquesta universitat se mostra ab los derrers poders dats a mossen Sampso per jurar lo Senyor Primogenit e per substituir en lo consell. E vostres grans providencies hajen per molt cert que si per vostres predecessors e per los consellers de aqueixa ciutat qui per diverses vies occorrent los fets foreu certificats e istats e pogues esser endreçat que en aquesta ciutat se fos tengut consell general com era necessitat ha portat la diferencia e dubte assats voluntari qius feya si mossen Sampso podia entrevenir en lo consell fora stada aclarida com ara es fet e no ha fallit que no sien stats molt certificats que aquesta universitat james no expellira mossen Sampso ne encara los altres sindichs de la cort qui entrevengut haguessen en la prossecucio del negoci per lexar aquells a sol carrech de mestre Marti Pere no derogant a sa bona disposicio e virtuts que la intervencio del hun no empachava laltre almenys en lo benavenir e voluntat de aquesta ciutat e Deus perdo a qui ha culpa de haver sostenguda tal diferencia tant temps. Vostres grans providencies e aqueix magnifich consistori acostuma esser principals endreçadors de tenir en pacificacio aquest Principat. No es dubte aquest juredesch quant ne fretura e ha freturat en tota la prossequcio del negoci ne la predita creença e desorde de scriure en ofici de juredesch quant es praparatiu a scandels e suscitar bandositats. E mes en aquesta ciutat tant inclinada a tals desastres lo batle es ciutada de honor la perdicio dels fets de aquesta ciutat per aquesta causa es mes que publica lo remey es facil. Si per lo Senyor hi volra esser provehit de que es scrit al Senyor Primogenit si a vostres grans providencies sera plasent fer hi cara e darhi alguna endreça per aquesta ciutat per tots los principals ciutadans e per nos seria haut a molta gracia. E no poria esser sino en plaer e benavenir de vosaltres e de tots. E sia la Trinitat Sancta vostra proteccio e guarda. Scrita en Gerona a cinch del mes de agost any Mil CCCCLXI. - Als molt magnifichs honorables e de molt gran providencia los diputats del Principat de Cathalunya. - Mossenyors a tota vostra ordinacio apparellats Francesch Raset e Berenguer Ferrer Sasala (ipsa Sala, Sa Sala, Çasala, Lasala, etc) dos dels jurats de Gerona.

En la misma sesión mandaron los señores Diputados expedir la siguiente carta, que, según advertencia del registro, se había redactado ya el día ocho.

Molt reverend egregi noble magnifichs e savis senyors.
Jatsia en vostres instruccions vos sia dat special carrech e comissio supplicar e instar a la Majestat del Senyor Rey li placia proveir dels oficis de canceler vicecanceler regent la cancellaria portant veus de governador e altres oficials necessaris en aquest Principat per que la justicia sia be e degudament administrada a laor e gloria de nostre Senyor Deus e del dit Senyor util e bon regiment de la cosa publica de aquest dit Principat e poblats en aquell. Per quant la dilacio inimica a tots los dits bens e causa dans e inconvenients irreparables qui cascun dia se segueixen per fretura dels dits oficials car la provisio feta per la lllustrissima Senyora Reyna de vicecanceller per interim attesa sa antiguitat es quasi per inutil. E no obstant siam certs de la vostra acustumada diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanades vos pregam e encarregam molt e molt stretament façau molta diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanadas. Vos pregam e encarregam molt e molta diligencia e instancia ab la dita Majestat li placia per los dits sguards prestament e sens dilacio provehir dels dits oficis en aquest Principat necessaris a tals persones que sia servey e honor sua. E jatsia aço sia degut e pertinent nosaltres e tot aquest Principat ho haurem a gracia e merce. E placiaus scriurens de les coses occorrents. E sia molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio. Dada en Barchinona a VIII de agost any Mil CCCCLXI. - Manuel de Montserat (Monsuar en otra carta más abajo del día 15) dega de Leyda. - Als molt reverends etc. los embaixadors del Principat de Cathalunya. - Los diputats e consell etc. a vostra honor prests.

11 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos.

12 DE AGOSTO.

Se hicieron varias proposiciones, y entre ellas una relativa a las remuneraciones, sobre la qual se acordó, que se siguiera en todo lo arreglado por las nueve personas comisionadas a este objeto, y habiéndose leído la lista de las mencionadas remuneraciones, mereció la aprobación general.

19 DE ABRIL.

19 DE ABRIL.

Recordándose que era preciso inquirir contra los que procedían oponiéndose a la capitulación, y que nada se había acordado, procedióse a la votación para tomar una deliberación definitiva, la que fue, según el voto del señor obispo de Vich, que dijo corresponder aquel derecho a la Diputación y a la ciudad, no sin que los eclesiásticos protestaran, diciendo que no se entendiese, por ningún estilo que consentían nada, para lo qual fuese menester efusión de sangre, u otras irregularidades en que se pudiese incurrir.
Sigue una copia del requirimiento presentado al regente la veguería de Barcelona por los encargados del asunto de mosen Copons en nombre de los Diputados y Consejo.

Per memoria es aci scrit com les tres persones havents carrech del fet de mossen Copons en nom dels dits deputats e conçell presentaren a XX del dit mes de abril al honorable regent la vegaria de Barchinona una requesta de la qual fonch testificada carta continuada en lo manual de la Diputacio la qual requesta es de la serie seguent.

No es sens gran lesio de les libertats del Principat de Cathalunya e gran oppressio dels incoles del dit Principat o signantment de la ciutat o ciutadans de Barchinona ço que es attemptat per vos honorable mossen Galceran Burgues cavaller regent la vegueria de Barchinona no volent servar lo guiatge e guiatges fets a mossen Johan de Copons cavaller ciutada de la dita ciutat de Barchinona ne haver raho de aquell escusant vos e volent servar una aserta inhibicio que dien a vos feta per la Illustrissima Senyora Reyna tudriu del lllustrissim Primogenit loctinent general la qual inhibicio no ha dubte es feta contra les libertats del dit Principat e les constitucions de Cathalunya disposants quod cause vicarie intra vicariam e bajulie intra bajuliam (veguer; batle, batlle) etc. e per disposicio de les quals les causes del dit mossen Copons son tornades per absencia del dit Senyor Primogenit a vos es pertanyen a vostre examen e no de altri ne alguna inhibicio quis sia feta causa recognoscendi etc. pot haver loch en aquest cas com tal inhibicio no haja loch sino si e on los processos criminals e actes se eroguen dels ordinaris e o son començats per aquells mes on son fets los processos per lo princep mateix la constitucio qui disposa de inhibicio causa recognoscendi en causes criminals no ha ne pot haver loch. E jatsia per lo abat de Sant Benet de Bages mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e mossen Francesch Lobet ciutada de Barchinona per part del concell representant lo Principat de Cathalunya ajustant en la present ciutat. E per En Galceran de Prat Narbones Miquel Prats Melchior Rotlan e Johan Gorner per part encara de la dita ciutat e per les persones en aço deputades havent plen e special poder vos siau stat de paraula pregat e amonestat e instat traguessen de la preso lo dit mossen Copons observant lo dit guiatge et alias per observacio de la capitulacio novament feta entre lo molt alt Senyor Rey e lo dit Principat com sia clar e notori lo dit mossen Copons no esser per alre detengut sino per quant es stat sostenidor e defensor de la honor del dit Principat e dels actes fets per aquell axi en la liberacio del Senyor Primogenit com alias e axi conste per informacio rebuda vos empero postposant lo sagrament e homenatge per vos prestat per observacio de les libertats constitucions de Cathalunya e usatges de privilegis de Barchinona lo dit mossen Copons no haveu volgut desliurar de la preso jatsia stigues e stiga en perill de mort e es cert que si no es desliurat promptament es imposible la sua curacio axi com per relacio dels metges apar et alias donant causa a la mort del dit mossen Copons tenint aquell apartat en lo acte del article de la mort e quasi deneguant aquell los alaments ço que redunde a culpa e carrech vostre per ço los damunts dits a cautela altre volte en scrits vos requeren de continent e sens triga ne divertir a altres actes com la cosa no comporta dilacio lo dit mossen Copons tragau de la preso e solteu de aquella altrament si aço recusau fer sens pus sperar procehiran contra vos e bens vostres e en la liberacio del dit mossen Copons a gran culpa vostra de fet e de dret fahent aquells obstacles que seran necessaris segons es licit e per mes axi per la dita capitulacio com alias. Notificant vos que no responent vos o demanant acord e no executant de continent les coses requestes vos hauran per contradient e no volent obtemparar a la dita requesta reservantse les penes en que sou ja encorregut per la dilacio que haveu haguda en les dites coses requerint a vos notari etc.

Sigue la contestación dada por el veguer al requirimiento que precede.

E lo dit regent la vegueria de Barchinona responent a un protest e requesta donada per part dels reverents egregis nobles magnifichs deputats e consell consellers e consell de la insigna ciutat de Barchinona diu e respon que ell es inhibit per diverses inhibicions per la Senyora Reyna tudriu del lllustrissim don Fernando primogenit e loctinent general de les quals los fa prompta fe. E per conseguent no es en sa facultat de fer e exequutar les coses contengudes en dita requesta e protest. Empero attes la infirmitat del dit mossen Copons e relacio dels metges es prest e o fer donarlo a una casa per ells elegida a manleuta de deu milia florins dor ab idoneas fermançes. Requerint etc.

Sigue la réplica dada por las tres personas encargadas del asunto de mosen Copons a la contestación del veguer.

La requesta feta a vos honorable mossen Galceran Burgues regent la vegueria de Barchinona per part dels diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e de la insigna ciutat de Barhinona e o per les persones en aço deputades no es per demanar lo dit mossen Copons sia donat a manleuta mes que sia plenament desliurat. E per ço la resposta per nos feta no satisfa a la dita requesta per que les damunt dites persones en nom e per part dels dits deputats e consell e de la ciutat stan e perseveren en les coses requestes dites e protestades ço es que decontinent e segons negun acord desliureu lo dit mossen Copons de la dita preso no obstant la nulla inhibicio per vos allegada prenent qualsevulla dilacio que fareu per renitencia e contrafaccio. Volents haver aci per expressades totes requestes e renunciacions quis hagen e deguen fer per intemptar procehiments contra vos e bens vostres et alias axi de fet com de dret. Requerint a vos notari etc.

Acto continuo, el veguer manifestó conformarse con lo acordado, disponiéndose a dejar en libertad, como lo efectuó, a mosen Copons, entregando a este objeto la cédula o nota que sigue.

E lo dit regent la vegueria de Barchinona diu e respon que pus als dits reverends egregis nobles e magnifichs deputats e conçell consellers e conçell de la insigna ciutat de Barchinona es vist que lo dit regent la vegueria deu desliurar e soltar lo dit mossen Copons de la preso no obstants les dites inhibicions de les quals es stada feta prompta fe e altres coses per lo dit regent allegades. Es content lo dit regent deliurar e soltar lo dit mossen Copons de les dites presons segons per ells es stat demanat instat e request ab lurs requestes e protest requerint etc.

honorable mossen Johan Colom

 

Al molt honorable mossen Johan Colom cavaller embaxador del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen. Per la indisposicio del honorable En Francesch Ramis ha covengut a la ciutat elegir lo honorable misser Johan de Bellafia (Bellafilla más arriba) portador de aquesta. E per ço es nostra intencio e voluntat e
axi en lo contengut en les instruccions com en les letres de creença e totes altres coses en los lochs grau e punt que hagueren lo dits Ramis si present fos. E per que apres vostra partida es stat deliberat haver en tota manera tantes quantitats de peccunia com haver se poran fins en de lliures e no mes avant per dar sou a la gent darmes Dempurda per via de prestich o bestreta de aquelles per socors daqueix bisbat de Gerona queus sera vist e haver se poran havem dada a vos e al dit mossen Johan comissio e potestat de haver aquelles segons veureu en la provisio patent queus tramettem. Axi mateix scrivim a les sis universitats contengudes en les letres que seran ab aquesta les quals han carrech de plegar lo tayll ordonat a sosteniment de la dita gent darmes que aquell en tota manera cullen e continuen per mes temps per los sgarts contenguts en dites letres copia de les quals semblantment vos tramettem per vostre avis. Es donchs molt necessari e axi vos ne pregam e encarregam com mes podem aneu a les dites viles e liureu les letres als regidors de aquelles e ab ells e altres qui bons hi seran doneu orde axi en la exaccio del dit tayll com en haver les dites quantitats en via de bastreta de les persones qui comunament stan amonestades a les quals fareu assignacio e consignacio de les peccunies procehidores del dit tayll e de bens rendes e drets dels acuydats si ni ha segons es contengut en la dita comissio. Hajau vos hi ab diligencia segons lo negoci e la necessitat requeren significants vos e lo dit misser Johan a les dites universitats e altres gents ab que comunicareu que no passaran molts dies oiran dir e sentran coses de les quals hauran tanta consolacio e alegria quels dolra com no han mes fet per la terra. No matau empero en oblit de scriure al baro de Cruylles capita del carrech que teniu de traure peccunies e de la disposicio que trobareu de haver aquelles per manera que ell e la gent darmes stiguen en bona sperança de esser prest soccorreguts com hi vage molt. Axi mateix vos record squinsar les dues letres de creença que teniu una peral dit baro e altre per los consols de Castello car ates hi era nomenat lo dit Franci Ramis ha covengut aquelles refer per esser hi anomenat lo dit misser
Bellafia lo qual les vos aporte. E sia la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIIII de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

23 de septiembre, muerte del primogénito don Carlos de Viana

23 DE SEPTIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados, dedicáronse en esta sesión a hablar exclusivamente de la dolorosa muerte del Serenísimo señor D. Carlos, primogénito de Aragón y de Sicilia, acontecida entre las tres y las cuatro de la madrugada de este día, antes de salir el sol, en el palacio mayor real, a consecuencia de lo que, resolvieron participar tan triste nueva a todas las universidades, y tomaron desde luego los siguientes acuerdos:

Que sia scrit als embaxadors qui son ab lo Senyor Rey per part de aquest Principat supliquen la Majestat del Senyor Rey que attes la poca edad del lllustre Infant don Ferrando li placia que los qui seran diputats de son consell e encara tots los oficials ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio dels diputats e consell e de la ciutat de Barchinona.
Item que per les VIIII persones elegides en pensar sobre les coses occorrents per la mort del lllustrissimo Primogenit hagen carrech de veure e saber per que stan presos En Bertran Tonro e En Johan Benet de Migavila ciutadans de Barchinona hi ho reffiren al consell e encara hagen carrech de pacificar totes bandositats axi de aquesta ciutat com de aquest Principat e de tot lo quels parra refiren en lo consell.
El mismo día, mandaron expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Catalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres vos havem hagut scrit de la notificacio de la mort del Illustrissimo Senyor don Carles primogenit es stat deliberat per tots nosaltres e per lo consell de aquesta ciutat la Majestat del Senyor Rey sia per vosaltres humilment e devota suplicada de part de aquest Principat que attesa la edad del lllustrsisimo Senyor don Ferrando primogenit los qui seran deputats a son consell e encara tots oficials e ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio de aquest consell representant lo dit Principat e de la dita ciutat com sia cosa indubitadament succehira a laor de nostre Senyor Deu (la página 40 no se ve en el pdf, pero el texto podría ser este:)
e servey de la Majestat reyal e del dit Senyor Primogenit tranquilitat e repos del dit Principat e sera reputat a molta gracia per nosaltres e per los poblats en aquell. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostres reverends nobles magnifichs e honorables savieses. Scripta en Barchinona a XXIII de setembre any M.CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representats lo Principat.

Dirigitur dominis Embassiatoribus Principatus Cathalonie.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Nous poriem explicar quanta es la tristicia e dolor quens es sobrevenguda per quant a nostre Senyor Deu ha plagut aquesta nit passada entre tres e quatre hores apres miga nit rebuts los sagraments eclesiastichs catolicament e religiosissima appellar al seu regne lo Illustrissimo don Carlos fill primogenit del Senyor Rey. Mas com sia ordinacio divina conformant nos ab aquella en aquest Principat se pren confort. E volents provehir nosaltres a la indemnitat repos e salut del dit Principat ab summa unitat e conformitat es stat deliberat servar a la ungla la ley paccionada e per la capitulacio donada e fermada. E per ço vos pregam e encarregam molt afectuosament queus placia ab pertinents humilitat e lamentosa narracio notifique la mort a la Majestat del Senyor Rey e a la Serenissima Senyora Reyna (página 41) confortants aquella segons de vosaltres se spere e suplicant humilment e devota la clemencia del dit Senyor Rey sia de merce sua prestament do orde entrametre en aquest Principat lo lllustrissimo Senyor Primogenit don Ferrando duch de Montblanc fill seu juxta e segons forma e ab integra observança de la capitulacio e assenyaladament de dos capitols en ella contenguts ço es Xllll e XVI parlants de aquesta materia e significaren a la sua Altesa aquest Principat star deliberat observar aquella e dits dos capitols intactament e provehir a tota lur indemnitat. E si alguna altra opinio aqui concorrie o suscitave vosaltres mossenyors desenganau tot hom aquest Principat esser deliberat no donar loch en cosa alguna qui tocas derogacio o violacio de dita capitulacio e dels dits dos capitols. E en vostres reverencies nobles magnifiques e honorables savieses veessen esser expedient a la Majestat del Senyor Rey aquesta intencio explicareu e de la unitat en que esta aquest Principat fareu testimoni suplicant sempre la sua Excellencia vulle lunyar e apartar tals opinions. Per cuyta del negoci no curam scriure de altres coses mas pregam vos de continent del succes nos façau respostes ab correus volants. E per quant aquesta ciutat scriu al Senyor Rey e a la Senyora Reyna vos placia apres haver notificada la mort del dit lllustrissimo don Carles esser donados (donadors) de aquelles. E sia molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. - Scrita en Barchinona a XXIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell etc.

A la molt noble e molt magnifica Senyora dona Catharina Dixer e de Beamunt.
Molt noble e molt magnifica Senyora. No sens gran contristacio e dolor vos scrivim com a nostre Senyor Deus ha plagut aquesta nit passada entre tres e quatre hores apres la miga nit appellar al seu regne lo lllustrissimo Senyor don Carles Primogenit lo qual ha feta christianissima fi e ha rebuts com ha cristianissim princep los sacraments eclesiastichs de la mort del qual considerades les sues virtuts apenes se poria pendre confort sino que per salut de la anima es necessari conformar ab la voluntat divina la qual se ha a creure ordona saviament e per lo millor totes les coses. Donchs Senyora molt noble e molt magnifica per que som certs vostra noblesa portava e havia singular amor e voluntat a la persona del dit Senyor don Carles vos pregam e encarregam segons virtuosament vos sou haguda en moltes congoixes que lo mon dona en aquestes vos hajau eus mostrau la qui sou e don veniu havent esfors e paciencia en la dita mort car la paciencia e fort catolica se conformen a la voluntat divina e vencen totes coses e preparen lo millor. Aquest Principat Senyora molt noble e molt magnificha es molt content del servey e voluntat que lo noble e magnifich baro marit vostre ha fet e porta a aquest Principat no oblidara aquells ans ho haura a memoria en les coses qui sguarden honor e favor del e de la sua casa e sia molt noble e molt magnificha Senyora la Sancta Trinitat vostra consolacio e guarda. Dada en Barchinona a XXIII del mes de setembre del any M.CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats e consell etc.

Als molt honorable e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Nous poriem explicar quanta es la tristicia e dolor quens es sobrevenguda per ço com ha plagut a la divina potencia aquesta nit passada entre tres e quatre hores apres miga nit appellar al seu regne lo Illustrissimo Senyor don Carles primogenit rebuts per ell los sagraments
ecclesiastichs catolicament e religiosissima. Mas per quant es ordinacio divina conformants nos ab aquella preneu confort. Notificants vos adonchs les dites coses vos pregam vullau star attents vigils com be e loablement haveu acustumat en lo benavenir e repos de aquest Principat lo qual precipuament sia en esser servada la capitulacio la qual en semblant cas ha ja provehit car nosaltres representants aquest Principat entenem e volem aquella servar complidament e intacta e no permetre en res sia per nengu violada o prejudicada com sia composta e fermada a la honor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor e de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimo Senyor Primogenit don Ferrando fill lur duch de Montblanch e tranquilitat e repos del dit Principat e de a republica de aquell. Nosaltres havem ja scrit als embaxadors supliquen la Majestat del Senyor Rey prestament vulle trametre en aquest Principat lo dit lllustrissimo Primogenit don Ferrando juxta e segons forma de la dita capitulacio. De tot vos havem volguts
avisar per queus sia notori. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de septembre any M.CCCCLXI. - M. Monsuar dega de Leyda. - Los diputats e consell etc.

Sigue la lista de las universidades y particulares a quienes va dirigida la carta de aviso, bajo igual forma que la antecedente.

24 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados y Conselleres del ceremonial fúnebre para el entierro del señor Primogénito.

25 DE SEPTIEMBRE.

Se reunieron en este día los señores Diputados junto con las nueve personas designadas para tratar del mismo asunto.

En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona.

 

Al molt honorable mossen En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona. Molt honorable mossen. Reebuda vostra letra sobre lo contengut en aquella havem comunicat ab lo senyor don Johan de Beaumunt loctinent e ab los honorables consellers de aquesta ciutat ells vos scriuen siau president de tot lo exercit com es de rao e que resteu aqui en tota manera e tal es la intencio dels tots car los CCC homens be armats que lo sagramental ha oferts hi seran molt prest. Entretant seriem de parer ab les gents que son aqui visitasseu la vila de Sant Johan (d´es pi, Dezpí, Despí) de la qual havem ayres qui nons plauen e reformasseu aquella lexant hi algun bon capita per manera no perillas e semblantment la vila de Ripoll si mester era car si altre era delles no sens gran carrech vostre e dels altres homens de cap seguirie e molt desservey del Senyor Rey e dan de tota aquesta terra. E axi mateix fesseu fer corregudes a les gents que teniu per animar los e per exercir a fi no stiguen adormides. Tota via empero fahent les coses ab seny. Mas lo fet de Sent Johan no reste per cosa alguna com sie perill en la triga. Car no es vist haver hi perill per anar e tornar. Donau en tot lo bon recapte que de vos se confia e segons loablament haveu acustumat. E per res com dit es no vinguesseu car ultra lo carrech queus serie ne hauriem gran entranyor. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

Guimerà, Leyda:

viajes chavetas catalunya Guimerà

Wiki:

El escudo oficial actual de Guimerá se define por el siguiente blasón:

«Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde.»

Fue aprobado el 18 de julio de 1991. La villa fue el centro de una baronía, concedida en 1359 a Francesc Alemany, (de ahí el ALA, Alamany, Alamani, Alamanni) que posteriormente pasó a los Castre-Pinós, los cuales fueron elevados a condes en 1599. El escudo muestra la corona de conde y dos señales parlantes cogidas de las armas de los señores de Guimerá: el ala de gules sobre campo de argén de los Alemany y las piñas de sinople de los Pinós. Actualmente, el condado de Guimerá pertenece a la Casa Ducal de Híjar.

https://www.guimera.cat/

HISTÒRIA.

La vila de Guimerà té ascendents de població prehistòrica a partir del neolític, restes de l’època ibèrica i romana i possiblement continuació visigòtica.

El nom de Guimerà s’ha atribuït a un topònim germànic, Wigmar.

Der Name Wigmar stammt aus dem Althochdeutschen. Die Bedeutung erschließt sich aus den germanischen Namensbestandteilen wig (bedeutet „Kampf“) und mari (bedeutet „berühmt“).

"Lluita famosa"

El castell va ser una important fortalesa medieval, centre de tot el terme. Les primeres notícies que en tenim corresponen al s.XI; va pertànyer a la família Alemany de Cervelló (s.XII), als Castre (1343), als Pinós sota la denominació Castre – Pinós (1371) i als Ducs d’ Híxar (1663-183 ).
Els seus senyors s’anomenaven barons de Guimerà. Gaspar Galceran de Castre i d’Aragó va obtenir del rei Felip III el títol de comte de Guimerà el 1599.
Des d’aleshores és comtat de Guimerà i vigent com a títol nobiliari.

És un dels pobles que ofereix més bellesa al visitant. El paisatge del seu terme deixa veure estrats de pedra i vegetació de pins, alzina i rebolls. Els marges de pedra marquen els desnivells conreats dels turons i salven les terres de l’erosió de l’aigua de les pluges. Llevat de la llenca estreta d’horts regats pel Corb, els cultius són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya.

És una vila medieval que té una fisonomia única; un laberint de carrers s’enfilen cap a l’església i el castell , creant un original joc de formes arquitectòniques que podrien fer pensar en racons de plena Edat Mitjana. El poble fou declarat l’any 1975 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com una agrupació d’habitatges i edificis singulars.

Perdre’s pels carrers del poble, pujar fins a dalt de tot i contemplar la panoràmica de la vall des de la torre és una descoberta sorprenent. A més a més, Guimerà té bons productes de la terra per digerir aquesta rica història: entre ells tenim l’oli, el vi, la cansaladeria i la pastisseria. D’aquesta última cal destacar-ne les orelletes, els cócs, els carquinyolis i el pa cuit al forn de llenya. Tots aquests productes contribuiran a fer gaudir d’una manera més interessant la visita a la població.

No és estrany que moltes persones hagin escollit Guimerà com a segona residència

http://guimera.ddl.net/

http://www.guimera.info/

http://www10.gencat.net/pls/municat/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=2510950006

http://www.idescat.es/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=25109

Guimarães:

https://www.heraldrysinstitute.com/lang/es/cognomi/Guimaraes/idc/655650/

http://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/Genealogia/busqueda_apellidos/repertorios_apellidos/

En la "Nobleza General de España", de Francisco Lozano, se dice que este apellido es originario de Portugal. Hay en España distintas casas de este apellido. Desde muy remotos siglos fué conocida y muy considerada. Los historiadores hacen notar acertadamente que no todos los linajes de este apellido tienen un origen común. Sus descendientes se extendieron por varias regiones de España. Otros pasaron a América. De las numerosas obras que hemos consultado, solo recoge este apellido la bibliografía "Enciclopedia heráldica y genealógica Hispano-Americana. A. y A. Garcia Carraffa - Repertorio de blasones de la comunidad hispánica ". Por referencias de historiadores de la época y otras averiguadas por Araldis en los archivos registrales de ciudades y otros privados, podríamos afirmar, pero no asegurar, que este escudo u otro muy similar a él, apareció inicialmente desde el siglo XI al XIV. ...

12 DE DICIEMBRE.

12 DE DICIEMBRE. 

Diose cuenta de haberse recibido las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy mati a les quatre hores per correu havem reebuda vostra letra ab dos copies de letres intercluses avisatories del que lo reverend bisbe de Vich don Francesch Galceran de Pinos e micer Riquer embaxadors ham fet e obtengut de la Majestat del Senyor Rey e encara com los haveu associats a nosaltres per esser coembaxadors nostres de les quals coses totes havem molta consolacio e speram en nostre Senyor Deu que entre tots obtindrem lo fruyt desijat. Nosaltres havem dormit esta nit aci e ara partim per dinarnos a Montmaneu e tirarem dormir a Tarragua Deu volent. Maiors jornades faherem mas alguns de nostres coembaxadors son encara derrers. E ordonen vostres reverencia noblesas magnificencias e honorables saviesas de nosaltres lo que plasent los sie. Scrita en Agualada a XII de deembre any Mil CCCCLX. - A tota vostra ordinacio e honor promptes bisbe de Barchinona Marti Guerau de Cruylles Anthoni Guillem de Muntayans e Franci de Santmenat embaxadors et cetera.

Als venerables religios magnifichs amats e feels nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Diputats. Entes havem que vosaltres per causa de la detencio per nos feta de la persona del illustre Princep nostre molt car e molt amat fill haurieu delliberat fer e trametre a nos embaxada de nombre de dotze persones que havem presa gran admiracio per que nons par tal necessitat hi occorrega com si coses algunes vos occorren de supplicar a nos juxta lo dit cas aquellas nos podeu per mija de una o dos personas o al menys tres manifestar e supplicar majorment que ja ni ha tres en Fraga elegits per la cort per aquesta causa. E per ço mirau be de fer lo contrari que cuydant aprofitar porieu noure mes que no pensau. Dada en lo castell de Aytona a onze de deembre any Mil CCCC sexanta. - Rex Johannes. - Serena secretarius.

A las que se acordó contestar:

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Apres que de açi alguna part de vosaltres son partits nosaltres james havem cessat ne cessam cogitar e encerquar vies e maneras per les quals sie donat remedi a les grans e moltes congoxes que son es continuen per causa de la detencio de la persona del Illustrissimo Princep. E essent diligents en lo sobredit stants nosaltres congregats e sobre lo dit negoci cogitants nos ha occorregut esser util e expedient que apres que per vosaltres ab aquella diligencia que confiam e speram sera la Majestat del Senyor Rey multiplicadament supplicada atorgar la liberacio plenaria del dit Senyor Princep no volra fos supplicada ab deguda reverencia e molta afeccio plagues a la dita Majestat comanar la persona del dit Senyor Princep a la terra la qual a manleuta o en pena de carceller en altra forma de menys carrech e obligacio a perill de la terra la dita comanda acceptas e en si rebes. E en aço som moguts per quant se diu aci la persona del dit Senyor Princep star en molt perill constituida en la forma que a present sta la qual no se stima prou accepta ne de tanta seguretat com desijen los animos dels poblats en aquest Principat considerades les persones quis diu haver carrech de la custodia de la persona del dit lllustrissimo Princep jatsia se crega la Serenitat del Senyor Rey haver cregut en la dita custodia dignament provehir. De aquest nostre parer voler e intencio havem deliberat avisar V. R. P. noblesa e saviesas les quals per esser de tanta virtut intelligencia e auctoritat dotades e presents ab la Majestat del Senyor Rey veuran lo que pus util e expedient es per conduccio del fi degut e efecte per nosaltres desijats. Pregamvos per ço que deliberat per vosaltres lo que pus util e necessari sie e loch e temps congruu e opportu ab aquella millor manera queus semblara fassau la peticio e instancia damunt dita car nosaltres imitant e conseguint los medis ja per la cort començats haurem e reputarem lo demunt scrit medi per loable tota hora que per vosaltres approbat e a exequucio deduhit sera. E si lo cas sera plagues al Senyor Rey a la terra consentir e comanar la persona del dit Illustrissimo Princep certificantnosen vos serie trames poder bastant pera tot lo necessari. Pero tant en aço quant en totes les altres coses queus occorreran vos pregam nos scrivau de vostre parer e intencio. E si per ventura les coses se dilataven parnos serie pertinent e necessari al menys degues a present obtenir que les persones qui son a custodia del dit Illustrissimo Princep deputades fossen mudades e tals hi sien assignades qui sien del Principat de Cathalunya. En lo restant que occorrera successivament ab molta vigilancia pensarem eus seran nostres delliberacions significades. Spetxant lo sobre scrit e ja ordenat ha sobrevengut correu de la Majestat del Senyor Rey quens dona circa les VII hores de la tarda una letra de la dita Majestat de la qual letra trametem copia interclusa en la present. Es stat sobre lo tenor de la dita letra per nosaltres deliberat que placia a vosaltres per virtut de la letra de crehença queus trametem de nostra part dir e respondre al dit Senyor que no deu rahonablament la sua Serenitat admiracio pendre del nombre de la embaxada elegit com la arduitat e granesa del negoci sie de tant pes e stimacio que encara es reputat lo dit nombre no esser par a tant gran negoci com es demostracio de no esser observada benivolencia e amor entre tals pare e flll en que tant sta lo repos e benefici de aquest Principat e que es molt pertinent a la innata fidelitat dels cathalans entremetresen de tals diferencias e procurar unio observancia de amor e benivolencia en aquellas. E que si al dit Senyor plaura voler fer gracia als cathalans qui de aquella son be merexedors sera bon nom reputacio gloria e honor de la dita Majestat. E on per aquesta embaxada no li plagues tal gracia atorgar poder fer certa la sua Altesa que no
solament aquesta embaxada mas altra e altra de molt major nombre hi hiran. E axi remetentlo pus avant a la gran prudencia de vosaltres vos pregam a descarrech e excusacio nostra al sobre dit effecte fassau per nosaltres la resposta. E sia lo Sant Sperit en direccio e guarda vostra e dels affers que haveu en carreg. Dada en Barchinona a XII de deembre del any Mil CCCC LX. - A. P. abat de Muntserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Vuy entre VI e VII hores entrant la nit han rebuda una letra de vostra Majestat los deputats del General de aquest Principat a ells dressada la resposta de la qual havem remesa als missatgers qui aqui son de aquest Principat. Por ço supplicam a vostra Altesa li placia donar fe e crehença a aquells en tot lo que de nostra part diran e explicaran a aquella axi com si nos personalment ho dehiem. E mannos vostra gran Senyoria lo que li sia plasent. La qual la santa Trinitat guart e prosper votivament. Scrita en Barchinona a XII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - Senyor molt excellent. - De V. S. humils subdits e vasalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat. - Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.

19 DE MAYO.

19 DE MAYO.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad, y en la recepción, que se verificó por la tarde, del conde de Armanyach, el cual venía de Roma con dos galeras de florentinos. Sin embargo, se mandó escribir varias cartas, que siguen, y se dio cuenta de otras que se recibieron, y que también se hallan a continuación.

Al molt magnifich e molt savi mossen Arnau Guillem Pastor cavaller e regent la vegueria de Barchinona.
Mossen molt magnifich e molt savi. Per quant no sabem aci la jornada que lo noble don Phelip de Castro vench a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha oferts servir e te paga per dos mesos no havem pogut comptar ab ell per que vos diem e pregam que vos sapiau en cert lo jorn que lo dit don Phelip vench servir en lo dit exercit ab los dits quoranta rocins utils per servir aquell segons havia e ha ofert e apres vejau los dits dos mesos quant passaren o finiren dels quals com es dit es ja pagat prenent li en compte un dia per venir de sa casa aqui e dels dies restaran de aquest mes finits los dits dos mesos li façau pagar lo sou dels dits quoranta rocins an Johan Ferrer si hi sera sino al diputat local de aqui qui en sa absencia haura carrech dels afers que lo dit Johan Ferrer tenia segons nos ha scrit. E axi mateix volem que dels dits restants dies li sia abatut un dia per tornarsen a sa casa. Tot vos ho remetem hi guardeu per lo General e per lo dit don Felip. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen Tomas de Carcassona cavaller diputat local de Leyda.
Mossen molt honorable. Per quant creem que En Johan Ferrer sera de aqui partit e haura lexat a vos carrech dels afers que tenia segons nos ha scrit e per quant aci no podem saber en cert qual dia vench lo noble don Felip de Castro a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha ofert e es pagat per dos mesos no li podem fer compte e per ço scrivim a mossen lo veguer qui presideix al dit exercit que sabia lo dit dia e veia abatut un dia per venir de sa casa al dit exercit quant finiren los dits dos mesos e finits aquells dels dies qui restaran de aquest mes abatut un dia per tornarsen a la dita sa casa li faça pagar per vos e lo dit Johan Ferrer hi si a lo sou dels dits restants dies daquest mes. Per queus dehim e manam que en absencia del dit Johan Ferrer façau segons dessus se conte si lo dit Johan Ferrer hi sera façau ell e haja la present per sua e a cautela e manament seu. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo senyor En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio.
Senyor molt honorable. La present no es per pus sino que yo no trobant correu per qui tremetreus la letra de Çaragoça en ça sino ab hun grandissim aventatge que noy volian anar ne portar la dita letra menys de XVI florins dor lo bon home de aci volch em dona lo consell que attenent que yo no podia scriure per correu sino ab lo gran deseventatge axi com dit vos he que de continent que yo partis fins aqui en Leyda e pus axi ni havia home de fiança e que hi donaria recapte per correu molt cuytadament que les tremates
e de continent que men tornas asi e axi que mossen yo he volgut fer ho axi per major seguretat lo qual vos tramet lo present portador lo qual deu esser aqui dimarç per tot lo dia e si abans pot abans per que mossen vos dich que li donets VIII florins dor car yo considerant que los altres ne volien tant o mes empero tot sia remes a vostra saviesa car yo he fet. Per que feya compte que no podia anar en neguna manera pus segurament ne tant prest vos tramet la dita letra dins la present ab lo dit portador e ab tant mossen no dich pus sino que devia si plaura a nostre Senyor Deu men torn en Çaragoça per mes saber noves ab lo dit bon home e stare alla fins a tant que vos me scrivau ja que volieu que faça en casa del dit bon home car ell les me donara de cominent lo qual te molt bona e gran voluntat en aquest fet al qual se recomana molt
en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats e yo ab ell e en gracia vostra. Lo Sant Sperit sia en vostra bona guarda. Scrita ab cuyta en la ciutat de Leyda a XVIII de maig del any Mil CCCCLXI.
En Çaragoça dos o tres jorns ha son arribats dos embaxadors la hun del Rey de Portogal e laltre del almirant de Castella. Han parlat aci molt ab lo Senyor Rey e ara van aqui. Yo crech que no sino per metre zizania e discordia entre lo Senyor Primogenit e lo Senyor Rey de Castella hoc encara entre nosaltres car may fan alre segons yo he sentit e sabut. - Lo tot vostre.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio sia dada en Barchinona.
Mossen molt honorable. Certifich vostra saviesa com sus ara entre deu e XI hores de mati lo qual es divendres que tenim XV del present mes de maig Io Senyor Rey es partit de aci per anar la via de Navarra per çacorrer lo castell o força de Lumvirra (Lumbierre en textos anteriores) si pora lo qual te asetgat e te vuy la vila Xarles Dorteda (Dartieda, De Artieda, en texto anterior). Crech mossen segons acis diu que lo dit Xarles caura pres abans que lo Senyor hi sia e Viana la qual *sta en punt de perdres per que la gent del conestable e del Rey de Castella la tenen en fort punt e molt stretament que los de Viana stan ja ab pactes ab lo dit conestable que dins cert temps lo Senyor Rey nols ha socorreguts que ells se daran a ell. E axi mossen segons se diu aci per aquells quiu saben que en la manera que lo conestable la te que lo Senyor Rey no la pora çocorrer desta volte car lo Rey de Castella es aqui en Algronyo ab calques vuyt o deu milia entre cavall e a peu qui prestament los daran de sobre que lo çocorriment noy podra bastar. Dich vos que lo Senyor Rey ha emprat tots los barons e cavallers de Arago e axi que particularment los demes li fan valença. Crech que segons se diu que lo Senyor Rey ab tots quants ell hic pot axir no bastan a CC. cavalls entre ginets a la guisa empero sense neguna gent de peu que no sen va negu ab ell de açi ni tempoch crech que daltra part car vuy los quil saguexen vuy en dia en aquest fet quasi los demes ho fan mes per por que per amor de que mossen vos avis que lo Senyor Rey sen va molt congoixat he ha fet e fa tot lo que pot per traure hic tanta de gent com ell pot recobrar les dites terres de que mossen sen mena abdos los fills del comte de Foy e molts daltres barons e cavallers de aquesta ciutat e regne entre los quals ne es lo comenador de Monço e mossen Rebolledo ab sos fills e los Gilberts ab molts daltres als quals jo de nom no conech ni sabria anomenar e los fills del nostre governador ço es de mossen Requesens e molts daltres cathalans tants quants aci son poguts trobar aci en cort que tenguen la voluntat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna contra lo Senyor Primogenit.
Item mes mossen vos avis com a nit vespre entre les sinch e les sis hores de pres dinar axi poch mes que la Senyora Reyna fonch de partida de aci e lo Senyor Rey volia anar ab ella per acompanyarla fins a la Perdiguera e lo sent dema devia tornar aci vench hun araut (herault; heraldo) del Rey de Castella lo qual venia dreçat aci als jurats de Çaragoça dient com ell hera aqui de part del Senyor Rey de Castella lo qual los requeria que pus ell era en bona e pacifica pau ab lo Senyor Rey e terres sues ells li fessen servar la IIur bona pau la qual era entre ells. E que de continent dins dos hores li fessen resposta en altra manera que ell sen tornaria sens llur resposta car lo Senyor Rey de
Castella se sabia ques tenia de fer. E axi que mossen los dits jurats esent axi turbats en si mateix vingueren davant lo Senyor Rey dihent li com ells li portaven la dita letra que lo Rey de Castella los havia tramesa ja que manava sa Senyoria que fessen ne li responguessen en tant que mossen lo Senyor Rey de continent feu aplagar son consell fins a gran hora de nit que nos pogue saber que deliberaran sobre lo dit araut sino ques diu aci que lo dit araut sen es anat e partit sens resposta neguna e axi que mossen vos podeu creure e avisar aqui aqueixos mossenyors de diputats que la guerra es ab nosaltres o no romandra per lo Senyor Rey tant quant ell pora per que mossen vos sia avis.
Item mes mossenyors vos avis com lo Senyor Rey ha prorrogades les corts de Arago fins a XV dies que diu que de continent sera vengut e que haura recobrades totes les terres de Navarra e que tant tost sen tornara aci mes no diu si plaura a Deu. Lo senyor archebisbe diuen que roman aci per fer mes gent per tremetre al Senyor Rey e diners e segons se diu que si lo cas sera continuera e prorrogara les dites corts de que mossen vos avis que los aragonesos ne stan baires a pits nom se com so (su; s´ho, se ho) pendran. Nom puch pensar que aci no capia calque gran barat si lo Senyor Rey pot fer la sua car digau he avisau lo Senyor Primogenit ques guard ara mes que may que no senten sino totstemps en fer gran dan en ça persona (falta el punto)
Item mes mossen vos avis com segons son stat largament informat per lo bon home de mercader de aci que sab be que la Senyora Reyna va aqui per tenirvos a noves sobre lo fermar dels capitols e de no fer ne res car diu que ella te la mel en la bocha e lo gran fel e vari (hiel, veneno) en lo cor car tot no son sino malicies e manyes castellanes tot quant fan en guisa que ells pugan metre qualque gran divisio aqui entre vosaltres e que entretant vendria lo temps ques mudarian diputats e ques mudaran les voluntats e axi ells feran lurs afers e axi que mossen ells no pensen sino com nos podran enganar que no es negu de aquexos senyors qui saben en aquestes coses hi vagen sino per pura passio e gran engan del Senyor Primogenit e nostre car tot quant hic ha dit va molt desbaratat e que segons ells diuhen ço es lo Senyor Rey e la Senyora Reyna e tota la cort que no han altra sperança sino que poguessen anar aqui ço es per poder metre una gran discordia entre nosaltres e lo Senyor Primogenit a fi que ells poguessen fer de Cathalunya a tota lur guissa e portarvos a total destruccio car jur vos per Deu mossen segons yo veig e hoig (oigo) aci per casa del Senyor Rey que aquests senyors de castellans hi encara alguns traydors del nostres diuhen coses de nosaltres que si ells nos podian menjar ab dents ells nos manjerian.
(Para el rey de Aragón hubiese sido más productivo a posteriori dejar que invadieran el Principado; los del norte, en Francia, ya preparaban ataques, como otras veces intentaron. El ejército catalán de muertos de hambre que robaban por Fraga y esa zona, según podemos leer en estos tomos de la "guerra" de catalanes contra Juan II de Aragón, poca resistencia hubiera sido para gascones, francos, y otras naciones que se hubieran llevado esta joya de la Corona.)
Item mes mossen vos avis com he sabut per lo dit bon home de aci que lo Senyor Rey tractava de donar a Barassi e a Sos Negros e altres forçes moltes en Arago als castellans ço es al almirant de Castella e axi que los de la dita terra ço es del Barassi de una tant gran malesa e non han volgut consentir ni fer en tant que hun jurista a qui diuhen micer Toyola lo qual era lo tractador per part del Senyor Rey dihuen que han scalabrat forment (fortment; fuertemente; forment es frumentum, tipo de trigo, Formentera, Formenta de Beceite a Fredes) e axi mateix mossen se diu que per via de Calatayud venen DC. rocins dels cavallers los quals son contra lo Rey de Castella per ajudar al Senyor Rey paraxent al Senyor Rey que Arago ni los aragonesos no li son prou segurs e que si en aquest regne se met gent stranya dich vos que seria hun gran dan e mal de tota la terra e que donau tot lo regne per destrouit.
Item mes mossen fonch deliberat per lo dit bon hom de aci attenent que no havian pogut fer correu propri cense (sin; sens, sense) una gran despese ell si volch que yo nich partis molt cuytadament per portar la dita letra fins a Leyda e de Leyda en fora queus sia remesa e que yo men torn molt cuytat aci per veure tots temps ja que podrem sentir per la via de Navarra hoc encara sentir qualques coses de aci que les coses segons diu lo dit bon home e speriencia quiu mostra les coses no van massa be clares. Mes si plaura a nostre Senyor Deu qualque dia elles vendran a lum. E ab tant mossen no dich pus per la present sino que lo dit bon home de aci vos suplica quel recomaneu en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats que per la mia fe ell mostra esser home de molt de be e haver bon zel e intencio en la dita fayena segons ell mostra e axi mateix mossen vos supplich quem recomaneu en gracia e merce de aquexos mossenyors de diputats e recomanme molt a vos. Scrita ab cuyta en la ciutat de Çaragoça divendres a XX del present mes de maig del any Mil CCCCLXl. - Lo tot vostre.

Dels Monges de la cappella.

Dels Monges de la cappella. 

Per tal que les presents nostres ordonacions en totes les sues parts sien vistes perfetes e per defalliment de ministres no puguen esser en lo servey opportu en alcuna cosa depreses: per ço esguardants quel dit abbat continuament per lo carrech de son monestir bonament no pot la nostra cort seguir e car tots los divinals officis segons costuma de lur orde antigament en la nostra cappella observada son celebradors: per tal de necessitat ordonam que continuament estien en nostra cort dos monges de son monestir los quals honests e de honesta vida esser volem qui ab los altres cappellans e almoyners nostres per devesides semnanes misses e altres divinals officis hores ço es canonicals canten e celebren cascun dia. Encara volem que la un dells ço es lo primer reebut al offici lo baci tenga con nos offerir se covendra e no oblit hosties vi aygua e tota cosa al sagrament de eucaristia e al cappella celebrant necessaria faça diligentment tota hora que diaque no sera vestit en la missa: cor lavors per aquell volem que sia fet. Deura encara per si o per lescola de la cappella e encara com missa oyrem ministrar a nos libres del quals som acostumats de usar en misses e en altres hores divinals. Encara ordonam pertanyer a cura daquell dels dits monges qui pus antich sera en loffici apparellaments e ornaments de nostra cappella quals que quals ab diligencia guardar los quals fet enventari de tots tenga: mas laltre monge qui segon sera reebut haja copia daquell enventari per tal que ell aquelles coses guart e serve con lo primer absent sera o en altra manera empatxat: e en absencia dels monges lo cappella almoyner segon reebut al offici haja axi mateix enventari en la manera mateixa dels monges. Guardense encara que en escrit hajan e inviolablement observen la ordonacio nostra sobre los paraments e altres ornaments de la cappella posadors e mudadors segons la varietat dels dias sollennes e de les festes conseguentment. E encara aquell monge qui los ornaments guardar deu proveesca engir la reparacio daquells con menester hic sera o faent encara alcuns fer de nou segons la ordonacio la qual havem feta engir aquestes coses haja albara del escriba de racio contenent lo preu que pujaran les dites coses e ab diligencia reeba los diners del thesorer per pagar aquelles. E con segons dit havem lo dit abbat per lo carrech de son monastir no pot en la nostra cort continuament esser present: volem e ordonam que lun dels dits monges ço es lo primer reebut e ell absent laltre faça complesca e exercesca totes e sengles coses a la cura e ministeri del dit abbat pertanyents en e per la forma en lo seu capitol pus prop dessus scrit del qual translat ab si haja contenguda e expressada. Ajustants empero a aço que si abbat alcu present sera o maestre en theologia en nostra presencia aquell deura a nos donar lo besament de pau e del test del evangeli e fer la benediccio de la nostra taula. E en apres ordonam ells esser sotsmeses al canceller e a ell deure obeyr: los escolans empero de la cappella e encara los escolans de la almoyna e tots qui en la cappella usen al dit abbat e en absencia sua al dits monjes obeyr deuran cuant al servey lo qual a fer han en la capella: los quals escolans de la cappella los damunt dits monges si inobedients o negligents en lo dit servy hauran trobats a perdre la sua quitacio de tres dies o enjus pusquen condempnar. E en apres encara volem ells a nos sagrament e homenatge prestar lo qual lo dit abbat a nos prestar es tengut.

Nota:
servy: servey: servei: servicio: servissi.
E en apres encara: encore après francés.

escolan cappella

16 DE DICIEMBRE.

16 DE DICIEMBRE. 

Se hizo lectura en esta sesión de las cartas que siguen.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present es solament per avisarvos com havem sabut certament per molts que havem trobats en la via com ir mati lo Senyor Rey porta lo Princep en Miravet e la Senyora Reyna ana en Fraga e la cort Darago es prorrogada per tot febrer. Dien los quin venen e si trobaren que com lo trague de Itona lo dit Princep demana tres vegades Barchinona e que tot lo mon plorave. E som certs que lo Senyor Rey ha feta exuta resposta als embaxadors Darago. De tot aço havem deliberat avisarvos per correu a fi que puixau pensar e deliberar en tot. Mossen Pere Dez Torrent es ab nosaltres e tantost entrarem en Leyda tots plegats. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Belloch a XIIII de deembre que es dimenge circa les XI hores ans de mig jorn any Mil CCCC sexanta. - Apres havem sabut com lo Senyor Rey tirara la via de Ceragoça. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIIII embaxadors et cetera partits de aqueixa ciutat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Barchinona a XI del present per la qual nos es per V. R. e honorables savieses notificat de la molta vigilancia haveu en aquests fets haguda en provehir en la eleccio dels embaxadors feta e consell e units ells ab nosaltres ensemps encarragantnos la dita embaxada intimassem a la Majestat del Senyor Rey hoc e nos plagues aquella unio e carrech acceptar segons extesament en la dita letra es expresat per la qual no poch som stats aconsolats de saber tan singular provisio. E aquella denunciam a la Senyora Reyna per absencia del Senyor Rey qui era ab lo Senyor Princep cami de Miravet. Empero segons vos havem scrit per correu a la Majestat Reyal no es estada assats accepta ne menys lo consell format per la qual occasio lo carrech per vosaltres dat a nosaltres acceptam molt spontament e voluntaria per servey de la Majestat Reyal e repos de la libertat del Senyor Princep e beavenir de la cosa publica de aqueix Principat. Es ver que per quant tenim instruccions a nosaltres per la cort dades nos semble no freturar prestar jurament fins passat lo terme del XV de janer prefigit per la cort a nosaltres. Attes que per les instruccions nos es dada forma per la cort no obstant continuadament siam molt contents ensemps ab los embaxadors fer unidament e instar les supplicacions a la Majestat Reyal per la libertat del Senyor Princep e totes altres coses en aço per vosaltres mossenyors ordonades e ordonadores e passats los XV de janer som contentissims aquell jurament prestar e servar instruccions et alias in forma segons nos es scrit e los altres han jurat. E per quant vos havem scrit derrerament lo Senyor Rey sen mena lo Senyor Princep la via de Miravet estants congoxats que fariem en aquell instant attes lo mossen Cervello que fallia al nombre dels LXXII esser arribat recorreguem als LXXII e femlos congregar pregantlos quels plagues cloure lo acte del qual vos havem remes copia e aquell intimar a la Majestat Real a fi pogues tornar lo Senyor Princep segons era concordat. E axi de continent ho feren e ab lo acte fet trameteren lo Visrey de Sicilia al Senyor Rey e axi se parti ensemps ab letra de la ma de la Senyora Reyna que dona al Senyor Rey. E considerat aço la sua Majestat fonch contenta passar lo acte com vos es trames exceptat que si son affigides tres coses ço es que axi com lo acte sols comprenia Fraga e sos termes e fins per tot març e que aquell hagues a tornar en Cathalunya ara vol lo Senyor Rey que sia extes per tot lo regne de Arago lo puixa ab si menar sensa la manifestacio ni ferma de dret no haja loch e que dure per tot lo mes de maig e que trahentlo del Regne de Arago lo haja a tornar en Cathalunya o regne de Valencia e no en altra part ab tal pacte que si lo Senyor Rey solia anar a cassa o altre loch per X o XV dies lo puixa tenir en la Aljafaria de Caragoça o altre loch dins lo regne sense sa Majestat ni de la Senyora Reyna e aquells XV dies sense esser manifestat e aço jure sollemnament. E axi lo Senyor Princep torna de Asco aci en Fraga e lo Senyor Rey Reyna e Princep van la via de Çaragoça a festes segons expressament se diu. E tal resposta ha tornat lo Visrey e en aquesta forma es lo acte concordat ab lo Regne que per no poder haver mes nos semble alguna cosa major e millor que no star retret al castell de Miravet. E axi mossenyors per esservos de tot avis vos fem lo present correu del que fins a la hora parteix lo correu ses seguit. E mossenyors per quant nos scriviu de peccuniaria bestreta vos fem certs com a mossenyor de Vich son stats bestrets CCXXX florins e a don Françesch Galceran de Pinos CLXXVII florins e a miçer Riquer C florins. Remetem aqui procures cascu les quals per los qui les han vos seran notificades a rebre per nosaltres e cascu de nos pregantvos que ultra lo dessus dit fet compliment a cascu de sa bestreta nos vullau fer bestraure alguna quantitat mes attes que haja dies som en continua despesa per aquests fets e ara que tirarem la via de Çaragoça e encara creem fins a Navarra hon no som coneguts e speramnos fer moltes despeses e assats grans.
E axi mossenyors placieus fernos dar prest soccorriment pus ab bonissima voluntat podeu veure nostres treballs. Ab tot nos sien significades moltes coses segons vos havem scrit no temem res fahent lo degut e havent sperança en vostre bon consell e ajuda confiants tostemps de la misericordia de Deu. E no havem mes a dir sino que som promptes de fer tot ço que ordenareu. Lo correu se parteix huy data de la present a VIII hores de mati. Pagaulo segons lo servey fara com be haveu acostumat. Scrita en la vila de Fraga diluns a XV del mes de deembre any Mil CCCC sexanta. - A vostra honor prests lo bisbe de Vich don Francesch Gauceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia huy vos hajam scrit de Belloch remetent la letra al deputat local de Tarrega perqueus fos remesa per correu volant encara vos certificam com som arribats aci en Leyda nosaltres partits de Barchinona huy digmenge a les tres hores apres mig jorn e de continent ensemps ab nosaltres archabisbe de Terragona comte de Prades e Franci Sampso som tots anats a la posada de mi dit archabisbe e aqui premes lo jurament per vosaltres ordonat havem oides vostres instruccions e les letres per vosaltres trameses sobre les quals e encara sobre tot lo quens ha occorregut havem molt comunicat e amplament de la fahena de nostra embaxada e finalment havem deliberat spatxar axi com de fet havem spatxat sta nit correu ab una letra per fer venir dema aci los senyors bisbe de Vich don Françesch Galceran de Pinos e miçer Anthoni Riquer conembaxadors nostres qui son en Fragua per comunicar e apuntar ab ells lo negoci ans quens vejam ab la Magestat del Senyor Rey e havem spatxat altre correu ab una letra de mi dit archabisbe dreçada a don Pedro Durrea mon frare qui es ab lo Senyor Rey anat a Miravet on es lo Senyor Princep per saber lo Senyor Rey si tornara tan prest la via de Fraga on es la Senyora Reyna o quina via faria per manera quens puixam veure ab sa Magestat al pus prest que fer se puxe.
E per quant per avisarvos daquestes coses haguerem hagut spatxar correu havem aturat lo portador de la present qui es jove den Lombard e venie Darago e ja ere dues leugues della Leyda fahent aqueixa via per fervos lo present avis. Fins aci no hic ha mes de nou sino lo que ja vos es stat vuy scrit excepto que lo Senyor Rey a supplicacio dels aragonesos ira tant prest tenir festes a Çaragoça. Nosaltres per complir vostres ordinacio e deliberacio lo seguirem e farem quant porem en obtenir lo fi desijat de nostra embaxada juxta forma de les dites instruccions. Apres e continuament vos avisarem del que succehira. Lo dit jove portador de aquesta ha esser aqui dimarts a les X hores de mati si y es a la hora placieus donarli tres florins car axi li ho havem ofert si no hi es donauli ço que plasent vos sie. E ordonan vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Leyda a XIIII de deembre any Mil CCCC sexanta. - Dels embaxadors del Principat de Cathalunya los XII promptes a tota vostra ordinacio.
Mossenyors. Apres closa la letra los pahers daçi nos han dit que la ciutat fahie professons per la fahena del Senyor Princep e com los pahers son stats ab lo Senyor Rey ell lus ha dit e manat que no vol facen tals professons ne oracions publiques e axi ells han cessat com ja naguessen fetes dues. Tot vos sia avis.

En la misma sesión compareció también ante los diputados y consejeros el ciudadano de Barcelona Bernardo Çapila, el cual les entregó los documentos que siguen y que le habían sido remitidos con este objeto por uno de los servidores del Príncipe de Viana.


Remissio del Senyor Princep e de sa germana la Princesa.

Nos Johannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie. Etsi vos illustrissimus Princeps dilectissimusque filius noster Carolus operante humani generis hoste antiquo vosque etiam illustrissima filia nostra Blancha Principissa ejusdem Principis soror eodem operante inimico extra nostram paternam et debitam obedienciam per tempora permanseritis qua occasione plurima homicidia currerie
depredaciones furta rapine incendia capciones incarceraciones percussiones violencie extorsiones et multa alia hujusmodi et etiam acriora proch dolor facta et secuta fuerunt in regno nostro predicto Navarre queque hic pro expresis haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis Serenissime Regine consortis nostre carissime que pro vobis piam matrem humanissime se exhibet nostrum propulsavit auditum quod vos et idem Princeps et Principissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum paternum amorem gratiam et benedictionem reduci et a nobis veniam clementer obtinere eapropter supplicacione dicte Serenissime Regine consortis nostre exaudita benigne et etiam ad preces Illustrissimi Regis Portugalie nepotis nostri carissimi et quia proprium est nostri Regis domini et patris vestri dictorum Illustrissimorum Caroli et Blanche Principum natorum nostrorum tradendo oblivioni quamcumque causam et culpam quam vos dicti Illustrissimi Principes filii nostri dederitis seu habueritis in predictis volentesque etiam in his vobiscum pii Regis domini et patris morem gerere et viscera pietatis clementer aperire ut Rex Navarre dominus et pater vester predictus tenore presentis deliberate consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum amorem graciam et benediccionem vos illustrissimos Principem et Principessam filios nostros reducimus et ejusmodi contextu vobis eisdem illustrissimis Principibus filiis nostris omnia et singula quecumque minus bene acta et gesta perpetuo remittimus parcimus indulgemus et perdonamus vobis eisdem Principibus filiis nostris omnia et singula ac quecumque maleficia excessus crimina et delicta currerias percusiones homicidia incendia rapinas violencias res ablatas depredaciones furta damnificaciones incommoda illata jurium regiorum fischalium patrimonialium funccionum vectigalium tam debite quam indebite impositorum et tam generaliter quam particulariter exacciones retenciones redempciones captorum carceratorumque extorsiones et demum quarumcumque peccuniarum rerum et bonorum mobilium et se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta quelibet publica et privata aliaque scelera et forisfacta quantumcumque graviora et gravissima a quibuscumque preteritis temporibus usque ad realem integracionem per vos dictum Principem nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre nobis inobediente ubicumque quomodocumque et qualitercumque seu quocumque pretextu occasione sive causa in nos et subditos vassallos et servitores amicos et familiares nostros sive comissa et perpetrata fuerint sive non etiamsi manifestam inobedientiam et rebellionem ac crimen lese majestatis in primo capite sapiant sive non omnemque etiam culpam et ofensam et penam realem et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione vel causa vel alias quomodolibet forsitan incidissetis seu posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu hujusmodi nos Rex predictus cassantes cancellantes abolentes irritantes et anullantes ex plenitudine potestatis nostre absolute qua in hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro reique publice (rei publice, república) ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque regnorum nostrorum ab alto comissorum quoscumque processus banna bonorum jura contumacias sentencias tam definitivas quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut
oficiales occasione criminum excessuum et delictorum predictorum aut alias quomodolibet latas et promulgatas ac condemnaciones quaslibet inde secutas etiamsi jus partis private qualitercumque tangerent harum serie deliberate et consulte ac etiam ex dicta potestatis nostre absolute plenitudine qua in hac parte de dicta certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis imperpetuum amplissime benignissime et omnino cum misericordia clemencia et magnitudine remittimus parcimus indulgemus perdonamus et relexamus. Insuper omnem vobis ex premissis seu quibusvis aliis irrogatam infamie maculam inobediencieque et rebellionis notam si qua est et aliam quamcumque ignominiam sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam famam. Neo adversus vos aut vestrum aliquem pretextu rerum gestarum per vos eosdem tam in judicio quam extra vel alias tempore incepte inobediencie predicte usque ad realem integracionem partis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales nostros quoscumque quavis auctoritate dignitate et potestate infultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque qui exinde tangerentur vel per viam
inquisicionis seu accusacionis ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in judicio vel extra aliqualiter procedatur jure legibus foris constitucionibus regnorumque capitulis et rescriptis usibus consuetudinibus usaticis et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque et ceteris huic nostre disposicioni quam edictalis legis e statuti vim obtinere volumus statuimus atque decernimus forte contrariis nullatenus obstituris. Immo tu predicta firmius roborentur ex predicta nostra supprema potestate legem generalem tenore presencium super hiis condendo nobis et quibuscumque personis damnificatis et damna passis qualitercumque et quomodocumque durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus jus et facultatem agendi petendi supplicandi acusandi inquirendi et oficium judicis implorandi in et super quibusvis criminibus juribus bonis rebus mobilibus aut se moventibus et actionibus nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus pro bonis juribus actionibus rebus debitis et nominibus ab eis captis occupatis confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo transegerint vel pacti fuerint quoniam ut predicitur pro statu rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique jubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta tam in judicio quam extra per vos dictum lllustrissimum Principem filium nostrum seu vestros oficiales durante tempore quo extra obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu jurisdiccionis nulla possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu *tus jurisdictionis. Suplentes ex dicta nostra regia potestate legibus absoluta omnem et quantumque defectum dicte jurisdictionis. Propterea universis et singulis oficialibus et subditis nostris quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis in dicione nostra omni constitutis presentibus et futuris injungimus strictiusque mandamus sub obtentu nostre gratie et amoris subque fidelitatis debito quibus nobis astricti sunt quatenus premissa onmia et singula servent servarique faciant atque mandent contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota nec secus quippiam attentare presumant. Quod si contigeret ex nunc nullum esse deceruimus et inane ex quo contradictores secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas arbitrio ipso facto decernimus absque spe venie incurrisse premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam robur et firmitatem in judicio et extra judicium et ubique obtineat fidemque assequatur quas remissio indultum et reintegracio subscripta in sui propria forma expedita sigillata et debitis solempnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime operari cujus contrafactores quoslibet penis subscriptis mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula majori robore fulciantur juramus ad crucem domini nostri Jhesuchristi ejusque sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et observare tenerique et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea aut aliquod eorundem non facere vel venire aut permittere directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone die tricesimo januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto aliorum vero regnorum nostrorum anno tercio. - Rex Joannes. - Dominus rex mandavit mihi Dominico Detho et viderunt eam Johannes Pages vicecancelarius Andreas Catala locumtenens thesaurarii generalis Petrus Torrellas conservator Regii Patrimonii et Jacobus Pauli advocatus fiscalis domini Regis. - Vidit Vicecancellarius. - Vidit Jacobus Pauli. - Vidit Locumtenens thesaurarii generalis. - Vidit Petrus Torroella conservator.

Guiatge de don Johan de Beamunt e del licenciado de Viana.

Nos don Johan per la gracia de Dios rey Daragon de Navarre de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duque de Athenas e de Neopatria e encara comte de Rossellon e de Cerdanya. Por dar orden e disposicion a todo bien e ussar de oficio de rey humano e clemente e por contentament de seguridat de vosotros los noble religioso e amados nuestros don Johan de Beamunt e el licenciado de Viana don Joan Perez de Torralba de e con tenor de la present e de nuestra certa sciencia e expressa a vosotros los dichos noble don Johan de Beamunt e don Johan Perez de Torralba e a cada uno e qualquiere de vos guiamos e asseguramos en nuestra buena fe e parabla reyal e damos nuestro seguro e salvo conducto para que liberament e sin algun recelo podays e cada uno de vos pueda con aquellas cavalgaduras servidores e bienes que quereys ir venir estar e tornar por camino e fuera camino de dia e de noche a vuestro arbitrio e voluntat a las tierras del magnifico noble bien amado consellero e camarlench nuestro don Lop Ximenez Durrea virrey de Sicilia que tiene e possihe en el regno Daragon. E essomesmo podais ir venir estar e tornar en de e por qualesquiere otras tierras ciudades villas lugares e otras partes qualesquiere de nuestros regnos e tierras assi de aqua como de alla mar sin ser presos detenidos arrestados secrestados emparados vexados inquietados molestados executados ni en alguna otra manera agravados por nos ni por oficiales o subditos nuestros qualesquiere por causa o consideracion de qualesquiere excessos crimines e delictos que por vosotros o por qualquiere de vos sean o pudiessen ser en qualquiere manera fechos comesos e perpetrados siquiera suppiessen crimen de lesa majestat encara in primo capite siquiera no en todo el tiempo passado e encara venidero fasta el dia e ora que el present nuestro guiatge e salvoconducto mediant acto publico a vosotros o a qualquiere de vos sera librado por el religioso e bien amado consellero nuestro don fray Luis Dez-puig (o Dezpuig, en una linea) maestre de Muntesa. E queremos e declaramos que en el present nuestro guiatge e salvo conducto sean compresas e entendidas qualesquiere otras cosas encara que aqui no sean expressas e de aquellas se hoviesse de fazer expressa mencion car nos por aquesta mesma a qualesquiera oficiales e subditos nuestros tanto mayores quanto menores e otras personas de qualesquiere preheminencia dignidat ley grado o condicion que sean dezimos encargamos exortamos e mandamos quanto mas strechamente dezir se puede dius obtenimiento de nuestra gracia e mercet e incorrimento de nuestra ira e indignacion e pena de veinte mil florines doro de los bienes de qualquiere contrafazient havedores e a nuestros cofres applicadores que el present nuestro guiatge securo e salvo conducto e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan firmement e observen tener e observar fagan inviolablement por todos e contra aquel ni cosas en el contenidas no fagan ni vengan ni permettan ser contrafecho en manera alguna guardandose attentament de fazer al contrario quanto a nos servir e obedecer e en las ditas penas ultra otras mayores e mas graves a nuestro arbitrio reservadas no encorrer desean. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la present con nuestro sillo en el dorso seellada. Dada en la nuestra ciudat de Tudela el primero dia del mes de abril en el anyo de la Natividat de Nuestro Senyor Mil CCCCLX. - Rex Johannes.