DON JAIME EL JUSTO. 23 agosto 1308

DON JAIME EL JUSTO.
IV.
23 agosto 1308.

Divendres XXIII dies del mes dagost del any MCCCVIII en Valencia lo senyor rey ordena a declarament dels ordenaments damunt dits fets per lo senyor rey en Pere de bona memoria pare seu los ordenaments dejus scrits.
- Primerament mana lo senyor rey expressament al majordom que dege reconexer et fer observar los ordenaments damunt dits del senyor rey en Pere de bona memoria pare seu sots la pena que posada hi es - Item vol et mana lo senyor rey que tot fill de richhom senyor do cavallers et cavallers et officials majors et hom honrat de ciutat et prevers phisicans de casa del senyor rey sien ordonats de menjar a una taula. - Item mana lo senyor rey que tot fill de cavaller o de hom de ciutat honrat axi que sie en compte de manar cavall et armes et lo cavalleriz major seguen a I^a taula. - ltem mana lo senyor rey que tot fill de cavaller doncel et de honrat hom de ciutat que no men caval et armes que seguen a altre taula axi empero quel majordom cascu mati missa dita los dega fer
donar a dinar et que servesquen les dues taulades primeres tro que majordom age menjat: et qui al damunt dit dia fallira a servir que no menuch aquel dia en cort et
puys quel majordom len puche punir segons que li parra: - Item ordena lo senyor rey quels cavallers damunt dits els fils de cavallers qui son en comte de manar caval et
armes que degen esser pensats et servits axi com la taula del majordom. - Encara ordena lo senyor rey quel seu cambrer major puche menjar en lo repet tan solament ab aquell qui te les armes et si aquell noy era que menuch ab el I daquels de la cambra qual el vulla.
- Item lo cambrer de la senyora reyna menuch en lo repet tan solament ab I daquels de la cambra. - Item ordona lo senyor rey que tot hom de peu axi com homens de criaço correy et homens dalguazir et homens dels officis qui van a peu mengen a I taula. - Item ordena lo senyor que continuament estien III porters de porta forana en la cort per servir lo palau axi que non partesca nengun de la cort sens consciencia de majordom. Et si per ventura los dos partien de la cort que tota vegada romanguen los altres dos: et mana lo senyor rey quel majordom hi meta quals que li parega. - Item ordena lo senyor rey quel sobreazembler no dege pendre dret de nengu azembler qui men besties de loguer en la cort si el viage no durava X dies: et si durava mes quen prena mes de XII diners barchinonenses de cascuna bestia si es logada a barchinonenses et si es logada
a jaccenses VIII diners jaccenses. - Item ordena lo senyor rey et declara al offici de sobrecoch quel dia que pendra cena pledejada prena los colls et los blascos e les rabades dels moltons qui en la casa se despendran: et de les vacques los cols et los blascos: et aquests drets se partescan ab los cochs axi com acostupmat es. - Item ordena lo senyor rey que si nengun servey era fet als cochs per nenguna persona voluntariament quels sobrecochs no agen res del dit servey. - Item ordena lo senyor rey quel sobrecoch no hage nengu dret en nengun loch dorde on lo senyor rey prena cena si donchs lo dit loch no era tengut de donar cena ordinariament. - Item ordena lo senyor rey que tots los falconers et els escolans et altres qui hagen racio a bestia que no sien en offici seguen a I^a taula. - Item vol et mana lo senyor rey que les dones files de
richs homs et mullers de cavallers et vidues et dones honrades de ciudat si hi venien seguen a I^a taula. - Item donzels filles de cavallers et de hom honrat de ciutat a altre taula. - Item les cambres e les donçelles de la senyora reyna a altre taula. - Item ordena lo senyor rey que tota donçella que la senyora reyna mandara do als porters L morabetins daur si es filla de richom et si es filla de cavaller o de honrat hom de ciutat C solidos daquella moneda que en aquell loch correga: et daquests drets age les dues parts lo porter major et la terça part los porters de maça.

Carta de racio de candeles.

Aquestales han en absentia et en presentia.

Primerament a la cambra. VIII.
Item al rebost de la cambra. VI.
Item per cami. XII.
Majordom. XXV.
Scriva de racio. XII.
Tresorer. XII.
Maestre racional. XII.
Porter major. XII.
Reboster major. XII.

Labat de Sanctes Creus capella major. XII.
Alguazir. VIIII.
Coper major. VIIII.
Comprador major. VIIII.
Sobrecoch. IIII.
Aquell qui talla. IIII.
Panicer major. IIII.
Botiller major. IIII.
Cambrer major. IIII.
Cavalleriz. IIII.
Armer. III.

Don Pedro el Ceremonioso,V, núm 1529, pars I, fol 16

MISSER RODRIGO FALCO.

MISSER
RODRIGO FALCO.

CAPITVLA
VVLGO
DICTA DE MISSER
RODRIGO FALCO DONANTS

FORMA,
E MANERA ALS PORTADOR DE

LLETRES
E COMMISSARIS.

LA
CRIDA

Ara
hoiats, que notifique lo molt Honor. Misser Rodrigo Falco,
Conseller Vicecanseller, y Lloctinent General del molt
alt Señor Rey en los Regne, e Islas de Mallorca, a tot hom
generalment, de qualseuol lley, condicio, o stament sia: que com per
donar orde, y manera deguda, als portados, de lletres,
e commissaris, en fer les excucions; e per esquiuar
despeses, salaris, e peatjes excessius, é per obuiar, e ocorrer a
molts abusos quis son fets, per prouehyr a tota indamnitat,
axi dels crehedors, com dels deutors, e per bon zel, profit, e
vtilitat de la cosa publica, a la present Ciutat, e Regne, de
Mallorca; e habitadors de aquella. Lo dit Magnifich Lloctinent
General a supplicacio dels Honorables Iurats
de la dita Ciutat e Regne e dels discrets Sindichs, de la part
forana, e mitiensant determinacio, e approbacio del gran e
General Consell del dit Regne feta, haye fets, e ordenats: per e de
ma sua propria eutorizats certs capitols e ordinations
per tant lo dit Magnifich Lloctinent General, ab veu de la present
publica Crida a instansia, y requesta dels dits Honor.
Iurats, e Sindichs, mane a tot hom generalment é a tota persona, que
de aqui auant, los dits Capitols, é Ordinacions tenguen, e obseruen
segons llur serie, e tenor; e en alguna manera, contre aquells, o
algu de aquells, no fassen, ni vinguen: sots incorriment de les
penes, en los dits Capitols e Ordinacions contengudes e posades.
Certificant a tot hom generalment, que los dits Capitols, e
Ordinacions, attrobaran registrades en la Cort de la Gouernacio,
ahont podran pendre trellat e aquelles veure; per ço
que de llur obseruancia algu excusat nos pugue. Dat en Mallorca a 12
de Desembre Añy 1449.

Falco
Locumt.

PREAMBOL.
MANIFESTA, é
notoria cose sia a tots, que Diuenres, a 12. de
Desembre Añy M. CCCC. XXXX. VIIII. (1449) per donar orde, y
manera degude, als portedors de lletres é comissaris
en fer les execucions; e per esquiuar despeses, salaris, é peatges
excessius e p obuiar a molts abusos, qui en aço se son fets e per
prouehyr a tota indamnitat, axi dels creadors com dels
debitors: lo molt Magnifich Misser Rodrigo Falco Doctor en
quiscun dret, Vice Canseller, e Lloctinent General en lo present
Regne, del Molt alt Señor Rey:
fa ordena, é mana esser
seruats sots las penas de ius atorgades, los
Capitols, é Ordinacions seguens a supplicacio dels Honors.
Iurats, é Sindichs de las parts foranes del dit Regne: vists
los priuilegis per aquells exhibits e hoyts los portadors, e
llur Procurador e Confrares vists los Capitols de llur compañia,
mitiansant determinacio del
Gran, é General Concell del dit Regna feta Dijous a 27. de
Noembre proppassat, segons dauall es contengut.

I.

Primerament:
statuex, e ordena lo molt Magh.
Lochtinent Genetal, que tots los dits portadors de lletres e
commissions (cómissions); ço es los que vuy
son dins tres dies apres de la publicacio de las
presents Ordinacions, é los qui per hauant seran
creats, “ab n” que vsen, o sien admesos al vs, exercici del dit
offici hayen a iurar en poder del dit Magnifich Lloctinent General,
del dit Regne, ó de son Lloctinent; que be, é llealment se
hauran en lo vs del dit offici: e que esquiuaran tot frau é
berateria, e obseruaran los presents Capitols, e les coses en
aquell: e aço sots pena de priuacio perpetual de llur
offici; la qual incorreguen ipso facto si vsaran sens prestar
lo dit Iurament: e axi matex, si faran lo contrari, de las
coses en los dits de ius escrits Capitols contengudes.
Aquells empero portadors, qui seran en las parts
foranes e no sera de la Ciutat; hayen a prestar lo dit iurament,
enpoder dels Balles, ó Balle, de las Vilas, o llochs
ahont seran: e de aço hayen lletre, ó
escriptura testimonial, com hauran prestat lo dit iurament.

Falco
Loctinent.

II.

Item
statuex, e ordena; q si algu volia aportar lletres en son fet propri
ó de se muller, ó infans, o per algu ab qui
stigues ço es que
fos familiar ó comensal escuder o macip de aqll o
seruidor, o procurador, ó esclau; que ho pusca
fer; posar q no sia de la Confraria dels dits Portadors, ni
haye prestat lo dit iuramment, lo qual no
sia tingut prestar puys non fasse offici
de las dites coses: no obstant en aço los
Capitols de la dita Confraria.

Falco
Lloctinent.

III.

Item;
statuex e ordena que los dits portadors si portarán mes auant de vna
lletre ço es sin portarán duas ó tres hayen
un peatge e mitx tantsolament: e sin portaran quatre e
mes auant quantas que sien haien dos peatges tantsolament
entre totes que las aport en diuersos llochs en vn matex dia.
Empero los quals peatges sien pagats entre tots los deutors contre
los quals hauran portades (pottades) les lletres, cascu pro
sua virili portione. E per tal que aço sia tingut: statuex e ordena
que cascu dels dits portadors, quant presentarán algune lletre,
o comissio hayen a dir al Balle e Escriua dels llochs ahont las
portera, sin aporta altre o altres, é quantes seran: é
sin ha comenades, a altre, ó si las aporta per ell o per
altre portador o comissari que les (queles) haye comenades: a
la denunciatio, ço es quantes lletres aportara, é sin ha acomenades
a algu, ó altri a ell, sia continuada per los Escriuants de
las parts foranes: als peus de cascuna lletre en la
resposta que los dits Balle, ó Balles, feran a las
dites lletres, continuant en aquelles, si lo dit portador ha portade
vna lletre, o dues lletres, o commissions ó mes auant: en tal
manera, ques sapien quantes seran. E que los salaris é peatges sien
distribuyts entre tots los debitors. E axi matex los dits Balles, é
Escriuans sien tinguts interrogar de las dites coses los dits
portadors, é commissaris. E aximatex los interrogarán, en quin
altre lloch, ó Vila uan partintse de aquelles hont
seran, e quantes lletres, e commissions, hy porten, la
resposta, sia continuada axi matex al peu de cascuna lletre,
per esquiuar fraus: en la qual resposta, ço es en la fi de aquella,
sia continuada la iornada, é hore que lo dit comissari
sera desempatxat: e lo temps que haura estat.

Falco
Lloctinent.

IV.

Item
per tolre, é esquiuar tot frau, ques pogues fer per los dits
portadors, ó commissaris, qui per aço com no hauran mayor salari de
quatre, o sinch liures, o demes auant, q hauien
de dues, ó tres, nol volran portar (portat), ni pendre. Mes
auant statuex, é ordena, que cascu dels dits portadors, e
commissaris, sia tingut pendre, é portar tantes lletres, com si
seran aportades, ó lliurades per crehedors, ó per part de aqlls: é
aço no pugue recusar en alguna manera lo portador, o comissari, puys
empero las dites lletres vagen en vn matex lloch Vila, ó Parrochia,
hon lo dit portador, ó commissari haura, o anar volrá: ó en altres
llochs Vilas, ó Parrochias visinas, ó
propinques de aquell lloch, ó vila hont hira: o q no sien
lluñy de aquell, mes auant de tres lleguas, e aço
sots pena de deu lliures per cascuna vegade que fera contrafet, e
priuacio de offici del dit commissari, o portador ipso facto.
Falco Lloctinent.

V.

Item
que los portadors en vna matexa iornada, e hore, que seran aplegats
al lloch, o Vila hon hiran, hayen, é sien tinguts: totes, é
quantes lletres, é commissions aportaran per aquella Vila, o lloch:
en manera, que si no les presentassen en la dita iornada, dequi auant
no las pusquen presentar: ne hi sia fete
resposta, encareque los dits portadors, se partissen del dit
lloch, ó anassen en altre lloch, é apres tornassen en aquell dit
lloch primer per presentar les dites lletres: car volem, statuym, é
manam, que totes quantes lletres aportaran en vn viatge, hayen a
presentar ensemps en vn matex die.

Falco
Lloctinent.

VI.

Item:
que algun portador, p commissari, no pugue hauer algun salari, ó
peatge de lletre alguna, o commissio quis fasse, é es present en un
matex lloch, ó Vila, puys de aquella Vila,
ó lloch hont la dita lletre, o commissio se fara, ó de terma
de aquella, lo dit commissari, ó portador no hyxira (ixirá;
saldrá) sino tantsolament aquell salari; o peatge que haura vn
faix, o altre ministre, per presentar, ó intimar la dite
lletre, é aço per esquiuar
molts fraus, e abusos que de aço se son seguits e fets que en vna
matexa Vila se feyen, es presentauen lletres; de vn
Escriua, o altre Real.

Falco
Llochtinent.

VII.

Item
que lo portador, ó commissari, qui hira en lloch, ó Vila; que tant
solament per vna lletre, o menys sie lluny del lloch, ó Vila de hont
partirá; no haye ni pugue hauer si no mitx salari, ó peatge
sis vol port vna lletre, sis vol moltes compartint lo dit mitg
salari, entre tots los debitors quant portara mes auant de vna
lletre. Empero; si volra esser pagat a raho de llegues,
(llegües; leguas) en la forma instituhyda que ho pugue fer
compertint la dita paga entre tots los deutors, contre los
quals sera anat. E aço matex sie entes, e seruat si lo dit
portador ó commissari, se hera anat a algun lloch, hahont
haura presentada alguna lletre, ó commissio, é de aqll partira, é
hira en lloch que no sia mes de vna llegue lluñy
de aquell; que de las lletres, ó commissions, que aportaran en
aquell lloch, o Vila, qui no sera mes de vna llegua lluñy de aquell
lloch de hont partirá; no pugue hauer sino lo dit mitx salari, o
peatge, en la forma de sus dita.

Falco
Lloctinent.

VIII.

Item
que los portadors, o commissaris, o algu de aquells no gosen pendre
alguna cosa dels debitors, vltra llur salari, o peatge, encare que
aquell tal debitor, ó debitors voluntariament ley volguessen
donar; per difinir la execucio, ó suportar lo dit debitor, o
en altra manera: e aço sots pena irremissible de deu lliures per
cascune vegade, e de priuacio del offici la qual pena ipso
facto incorregue lo dit portador, ó comissari qui contrafara: é
haye restituhyr al doble, ço que rebut haura, e volra los dits
salaris, o peatges, a la portio del debitor, de qui rabut
haura.

Falco
Lloctinent.

IX.

Item:
que los dits portadors ó commissaris, hayen dir, e denunciar
vertaderament, las lletres, é commissions que portaran; si les
aporten per si propri; ó per altres portadors, ó
commissaris qui las hayen acomenades: é aço sia continuat per lo
Escriua en les respostes, que faran en les dites lletres; o
commissions, segons de sus es ya dit: é aço per esquiuar fraus é
barats quis son fets, es poden fer. Car
un portador, a quis serien lliurades diuerses (diurses)
lletres, é commissions, per hauer molts salaris, é peatges faria de
aquellas moltes comandes; compartintles per diuersos portadors; ço
es que fer no puga puys ell matex hyra,
li seran ensemps, ó en vn matex temps lliurades; ans sia
tingut ell matex totes aquelles portar, é comanar totes ensemps;
e aço per esquiuar moltiplicacio de salaris. Si donchs
las dites lletres, no anauen en diuersos llochs
separats é mes de tres llegues distans, o lluñys, lo
hu del altre, en lo qual cars puguen comanar
les lletres ó comissions totes quantes hyran an un
lloch; ha un portador, o commissari: é les altres, ó
altre, ó ell matex portar las que hyran totes en
vn lloch, e comenar les altres: no depertint; ni
disceptant aquellas en molts portadors: ni puguen comanar sino
a un matex portador les lletres, o commissions, qui hyran en
vn matex, ó en molts llochs, no distants, per mes de tres llegues lo
hu del altre.

Falco
Lloctinent.

X.

Item;
que los dits portedors, é commissaris, sien tinguts presentar
totes les lletres que aportarán, lo die que arribaran
en les Vilas, ó llochs hon las portaran: e per
comportar los debitors no deguen cessar ni diffinir aquellas
presentar, é executar, é si lo contrari faran, sien ipso facto
priuats de llur offici: aço sie entes, quant arribaran de dia: Car
si de nit arribaran, sien tinguts los dits portadors, fer las
sobredites cosas lo die saguent, sots la
dita pena.

Falco
Lloctinent.

X.
(repetido el X)

Item
que los dits portadors, é commissaris hayen, e sien tinguts
presentar o fer llegir, e intimar per lo Notari, o Escriuá de
la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las dites lletres, ó
comissions als Balles de les dites Viles, o llochs ó als Lloctinents
de aquells las dites lletres, ó commissions é requirirlos,
que executen las dites lletres. E de la dita presentacio de la
prouisio, é resposte, que los dits Balles, e Lloctinents de
aquells si faran sia feta, é continuada scriptura al peu de las
dites lletres, per los dits Notaris, é escriuans. En altre manera,
si les dites lletres, no serán presentades, lletgides, é
intimades als dits Balles, e Lloctinents de aquells los dits Notaris,
e Escriuans noy fassen ni gozen fer respostes, ni continuar res en
aquelles: e aço sots pena de deu lliures per quiscuna vegade, que
sera contrafet, al Fisch del Señor Rey applicadors: e
priuacio de llurs officis, e escriuanias; E per sos traballs alla
hont lo dit Escriuá continuat haura los sobredits actes, haje
sis diners per quiscuna lletra.

Falco
Lloctinent.

XI.

Item
que si per la primera lletre, lo deutor no pagara nis fara la
execucio del deute contre aquell; e sera feta, o tremesa le segona
lletre; que aquella presentade al Balle ó Lloctinent de aquell sia
tingut lo dit Balle, ó Lloctinent de aquell, aquella executar, sens
triga: E si aquella no volia ó dilatará executar; lo portador de
dite lletre haia requirir lo dit Balle, o Llochtinent seu, é
protestar contre aquell: e de la dita protestacio, fasse acte lo dit
Notari é Escriua al peu de la dita lletre; en tal manera; que
aparegue, del carrech, ó culpa del dit Balle per ço
que la commissio la qual se haura a fer sia feta a despeses del dit
Balle.

Falco
Lloctinent.

XII.

Item;
que si en la execucio, lo deutor, o la Cort, per son offici assignara
peñora moble, o immoble; la qual segons los
Priuilegis, o estils del present Regne se haye a subhestar,
(subastar) o sperar mercats; lo portador no estiga per
axo, mes hauant: mas lo Notari o Escriua
de aquella Cort, hont la dita execucio sera feta; haye; é sia tingut
per son offici, é per potestat, la qual per los presents Capitols li
es donada fer e anantar, en la dita subhestacio, e
execucio, e tenir los encants mercats alla hont seran
allegats, e requets per lo deutor; lo qual haye aço a
requirir, e fer enentar, e fersa fer totes las
assignacionts necessaries fins al lliurament de la peñora
assignada no dexant passar lo dit Escriua los termes ni hores vacuas,
é sens ferhi lo degut. E si la peñora sera moble lo dit portador

torn
al dit lloch passats quinze dies, apres quen sera partit; dins los
quals quinse dies los procehiments, e subhestacio e
mercats (emercats) de la dite peñora moble, hayen esser fets
per lo dit Escriua, a instancia del deutor: é si lo dit portador
fara vendre la dite peñyora, e si aquella no abastara al
deute, é missions, lo Balle ó lloctinent seu, a requesta del dit
portador, sia tingut de continent procehyr a captio de altres peñores
bastants; las quals sien executades e subastades en la forma
de sus dita (de susdita): ó si ere algun immoble o
siti, encaraque tal assignament de immoble haye lloch
segons las Francheses del present Regne, é disposicio de dret; ço
es, com lo deutor no haurá bens bastants mobles al deute si lo dit
immoble sera assignat a quatre mesos, a xxx. dies, en cars que lo
deutor haura renunciat a quatre mesos, ó alias, los quatre mesos en
tal deute no hauran lloch: lo dit Notari é Escriua, haye e sia
tingut fer é continuar los actes de la subhestacio, é
exacucio del dit immoble a instancia (instantia) del
dit deutor. E passats los dits quatre mesos, ó 30. dies, a cars sie
estat assignat; lo dit Escriua sia tingut e haia fer las
dites assignacions necessaries e acostumades fer, en semblants
(sébláts) execucions

e
tenir los encants, é mercats acostumats: si lo deutor ho requerrá:
e aço se haie a fer dins altres vint dies apres; los quals passats
lo portador torn al dit lloch, e requerrá lo Balle, o son
Lloctinent, que procehyesque a lliurament, é vende del
dit immoble, é si no ho volra fer, proteste contre lo dit Balle é
fassen acte al peu de la lletre. E si lo Balle assignara die, é hora
de marcat, a fer lo dit lliurament, lo dit portador hi sia per
aquell die, é requerrá lo dit Balle, o son Lloctinent, e fassen
lleuar acte, é si lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e no volra
debitament anantar en la dite execucio, é vendre; request per lo dit
portador a fer de aço acte en tal cars, sia feta comissio, a
despeses, é salaris del dit Balle. E si cars sera, que lo dit Notari
e Escriua; request per lo dit deutor no haye fetes las dites
assignacions.

Falco
Lloctinent.

DON PEDRO EL GRANDE. 1277. MCCLXXVII

DON PEDRO EL GRANDE. (Pedro III de Aragón)
III.
22 abril 1277. (MCCLXXVII)

E en Barchinona VIII dies a la ixida del mes dabril del any MCCLXXVII lo senyor rey ordena que daquiavant per tots temps tots los cavallers et fils de cavallers de casa sua com el entrara en Arago et exira de Cathalunya romanguen en Cathalunya aquels quin son et tornen en lurs alberchs et sofiren sen ab els matexes: et aço lur dege dir lescriva de racio. Et semblantment com lo senyor rey exira Darago et ira en Cathalunya o en regne de Valencia quel dit escriva de racio o dege dir als cavallers et fils de cavallers Daragon que romanguen en Arago ab si matexs. Atressi com exiran de regne de Valencia et iran en Arago o en Cathalunya que ho dege dir a aquels qui seran de regne de Valencia en aquella matexa manera dels altres de Cathalunya et de Aragon.
- Item en lo dia damunt dit ordena lo senyor rey que null de casa sua que no seguesca continuament la cort que si ve al senyor rey sens que no sia request per letra del senyor rey que no li sia fet albara de quitacio daytant com hi sera si donchs lo senyor no ho manava de certa sciencia et sia rich hom cavaller o altre de qualque condicio sia lo dia que vendra a la cort quel escriva de racio li dege dir si ve per sos affers o si ve per seguir continuament la cort que no li faria compte de res. - Encara en aquell dia matex ordena lo senyor rey que compartesca son estage per tots temps en aquesta forma que estia en los regnes de Valencia et de Murcia IIII meses del any ço es noembre deembre janer et febrer. Item en Arago altres IIII meses març abril mayg et juyn. Item en Cathalunya los remanens IIII meses ço es juyol agost septembre et vuytubre. - Encara el damunt dit VIII dia a la exida del mes dabril el senyor rey ordena que daquest dia a enant a tots cells de casa sua de qualque condicio sien que tendran lurs alberchs en qualque loch on lo senyor rey sia quels sia fet compte de lur quitacio complidament es assaber a aquells a qui compte dege esser fet: et ja sia ço que en lo temps passat tro al dia damunt dit fos ordenat que no fos fet compte a tots aquells qui serien en lurs alberchs en que la cort fos cor a la meytat de lur quitacio lo senyor rey o a relexat de special gracia axi que complidament los sia fet compte de lur quitacio segons que desus es dit.

Cent noms Deu, XL-XLIX, 40-49

XL.

¡O SOSTENIDOR!

Car per la fí per la qual ha Deus hom creat

Está en granea de poder e bontat,

Es en aquella fí tot lo mon sustentat.

Aquella fí es Deus membrar,

Conexer, amar e honrar,

E per home deificar.

Per aytal fí ha home sosteniment

En virtut contra falliment,

E está en vía de salvament.

Cell qui vòl son amar sostenir

En bé far no vulla fallir,

Car falliment fá amar consumir.

Hom sosté son bon membrament

Per entendre e amament,

En qui no fá null falliment.

Ja no 's poria sostenir gran bontat,

Sens bonificant, bonificar, bonificat.

Que sian de sa essencialitat,

En egualtat de bon amich e de bon amat

Está amar mills sustentat,

Que no fá en lur desagualtat.

Fe, esperança e caritat,

Justicia, paciencia e pietat,

Sostenen hom en virtut contra peccat.

Aquell sosté son bon pensament

Qui está leyal a tota gent,

E qui 's jutje com fá falliment.

L' home qui es deificat

Está en Deus fill sustentat,

Per ço que en éll sia personat.

XLI.

¡O EXOIDOR!

¡O Deus, qui exoeis tots aquells qui' t preguen ab bontat!

Exoeix mí qui' t deman volentat

Com puscha procurar que tú sias honrat.

Tú, Deus, qui exoeis de bé especial,

Exoeix mí qui' t prech de bé general,

Lo qual en tota rè mays que éll val.

Jo prech Deus que 's faça servir

A las gens per saber e desir,

E non scé si me 'n volrá exoir.

Ab sospirs, lágremas e plors

Prech Deus que ‘m dó preycadors

Qui per tot lo mon preyquen sas valors.

Deus exoeix aquells qui 'l preguen ab veritat,

Amor, temor, paciencia e humilitat,

Penediment, contricció e pietát.

Exoeix Deus en perdonán,

E exoeix en donán,

Ab que hom lo prech sens engán.

Deus exoeix com es pregat

Per Christ home deificat,

Car de tot fá a sa volentat.

Exoeix Christ sa mayre volenter,

Qui per nos tots jorns li requer

Que ' ns guard de mal pus que ho pòt fer.

Cascú de nos haja son sanct

Que sia per cascú pregant,

Car molt fá Deus a lur talant.

Deus exoeix ans l' hom gentil

Si 'l prega ab cor humil,

Que no fá l' home qui es vil.

XLII.

¡O ORDENADOR!

¡O Deus! A tú pertany trinitat,

Per ço que 'n tú sias ordenat

Com a payre, fill e espirat.

Ja no fóre en bontat ordinació

Sens bonificant, bonificable, bonificació,

Car per tots tres está en operació.

Ordenada está bontat en bonificar,

Ab magnificar, entendre e amar,

E ab virtut concordar e differenciar.

Deus gloriós ha tot lo mon ordenat

A esser membrat, conegut e amat,

Car per aytal fi l'ha de no rè creat.

Ha Deus lo mon ordenat per ço que s' encarnás

E ‘n que la carn que pres en órde trobás,

Ab lo qual órde a gloria nos manás.

Qui vòl ordenar son pensament

Començ Deus amar primerament,

E guard son pensar de falliment.

Aquell ordena son amar,

Qui ‘l posa en verificar

Ab natura d' entendre e membrar.

Hom ordena son parlar

Ab volentat de gran bé far,

Pausant en bé gran concordar.

Mays val órde en religió

Per consciencia e devoció

Que per silenci ne per gran caperó.

Ah Deus! ¡E com seria gran bé ordenar

Que homens sancts anassen guardar

Las ovelles dels lops qui les volen menjar!

XLIII.

¡O VISITADOR!

¡O Deus, qui est bon Visitador!

Visitens ab amor e temor,

Per ço que no siam peccador.

Si Deus visitás tant los mals ab temor

Com visita los bons ab amor,

No fóren tants li peccador.

Deus visita los homens ab humilitat,

En quant fá esser sí mateix membrat

Que en la crotz fó per nos crucificat.

Visita Deus bon pensament

Ab prosperitat, honrament,

Per ço que hom sia conexent.

Deus visita hom ab turment,

Per ço que sia pacient,

E que sapia Deus omnipotent.

Visita Deus home rich

Ab home pobre son amich,

Per ço que ab éll lo castich.

Deus visita bon amar

Ab bon entendre e membrar,

Per ço que hom vulla bé far.

Visita Deus home leyal

Ab veritat qu' es son cabal,

Tan bò que negun aur no 'l val.

Deus visita hom ab jutjar,

E visita ab perdonar,

E ab sospirs e ab plorar.

Adonchs com hom bò es temptat,

Deus lo visita ab fermetat

De abstinencia e de caritat.

XLIV.

¡O CONSOLADOR!

Deus consola hom peccador

Quant li remembra la dolor

Que volch sofferir per nostre amor. (Qne)

Mays eu no pusch haver consolament,

Per ço car veig tant gran deshonrament

Far en lo mon a Deus per tanta gent.

¿Qui 's pòt abstenir de plorar

Quant veu Deus tant petit amar

Per aquells que éll vòl honrar?

Tots jorns estaig desconsolat,

Car veig tants homens en peccat

Qui van a foch perpetuat.

Qui 's consola de bon senyor

Quant pe' ls seus es en deshonor

No sab que es força d' amor.

Deus consola hom per amar,

Per esperar e perdonar,

E consola hom ab donar.

Paciencia e pietat,

Justicia e leyaltat

Consolan hom injuriat.

Cell qui 's pensa qu' es amat

Per Deus, si es desconsolat,

De sol Deus no 's té per pagat (9).

Cell qui ha Deus en son cor mes

¿Qué li cal si pert nulla res

Pus que Deus basta a quant es?

No 's tany que sia consolat

Cell qui está en son peccat,

E de Deus es desesperat.

XLV.

¡O CONSELLADOR!

Deus es bò Consellador

D' aquells qui de Deus han pahor

E qui fan bé per sa amor.

Deus consella ab leyaltat,

Ab saber, bona volentat,

E qui éll creu no es enganat.

Consella Deus al home bé far,

Per ço que li puscha donar

Multiplicar en gloriejar.

Deus consella ab libertat

A hom que no faça peccat,

Per ço que no s'en leix forçat.

No deu hom consell demanar

A altre com puscha mal far,

Mays com s' en puscha mills estar.

Demanar consell a qui no 'l sab

Fá contra sí molt gran peccat,

E ha consell injuriat.

Cell qui consell vòl atrobar

En hom savi lo vaja cercar,

Qui nos assaute de mal far (10).

Molt m' assaut de Consellador

Qui consella mes per amor

Que per diners ne per honor.

Qui bon consell volrá donar

En Deus lo cové començar,

E a éll lo consell ordenar.

Qui vòl esser bé consellat

Consell deman ab veritat,

Leyaltat e humilitat.

XLVI.

¡O CONFORTADOR!

Deus es confort del homens ab concordar

De bonea, granea, poder e durar,

Saber, virtut, veritat, gloria e amar,

Confort requer gran leyaltat,

Paciencia, justicia, humilitat,

Qui de Deus aportan bon grat.

Deus conforta los homens en la mort

Qui han molt gran contricció e fort,

Car han fayt a Deus algun tort.

Conforta Deus home com es en tribulació

En quant li fá membrar la greu passió

Que volch sofferir per nostra redempció.

Deus conforta en los homens bon amar

Ab natura de bon entendre e membrar,

En la gran volentat que éll ha en perdonar.

Conforta Deus los homens qui son peccadors,

Com los fá penedir e els fá estar en plors,

E proposen esser tostemps sos servidors,

Conforta Deus gran amar ab magnificar,

E conforta bon amar ab bonificar,

E conforta hom ardit ab esperar.

Qui pèrt petit e ha molt guanyat,

Contra 'l guasany fá tort e peccat,

Si per poch perdre está desconfortat,

Cell qui vòl esser molt coratjós

Membre soven li fayt cabalós

E no consir lo perill venturós.

Mays val confort en home forçat

Que sia forts contra malvestat,

Que no fá plaer en hom honrat.

XLVII.

¡O DEFENSOR!

Deus defen los homens de peccat

Ab poder, granea e bontat,

Quant li aportan bona volentat.

Cell qui ha bon proposament

En servir Deus, de mal se defent,

Car Deus lo guarda de falliment.

Deus ha bon eximpli donat

Com nos defenam de peccat,

En quant per home fó crucificat.

Hom se defen de mal pensar,

De mal oir, de mal parlar,

Com a Deus dona son amar.

Hom se defen de temptació.

Com a Deus fá oració,

E li quer de son peccat perdó.

Bon nodriment en bon castich

Defenen hom del inimich,

E fánli desirar bé publich.

Qui vòl esser de mal defes

Am Deus mays que nulla res

E sia humil e cortes,

Cell qui 's defen ab leyaltat,

Ab dretura e veritat,

Se defen mills que no hom armat.

Vanagloria ne honor

No fán home defensador,

De malvestat ne de fallor.

Mays val defenció per virtut,

Que per lança ne per escut,

Car mills s'en leva hom cahút.

XLVIII
¡O SANADOR!

Hom qui es malalt per peccat

Deus lo sana ab pietat,

Ab perdonar e caritat.

Cell qui vòl sí mateix sanar

Vulla Deus servir e amar,

E no vulla tròp sajornar.

Hom pòt sanar malalt amar

Ab bon entendre e membrar,

E que a Deus lo vulla dar.

Qui ha malalt enteniment,

Si vòl que haja sanament

Poslo en bon cogitament.

Cell qui vòl sanar malalt membrar,

Ab bon entendre e amar

Lo pòt leugerament sanar.

A malaltia intellectual

Se cové cura espiritual,

E a corporal sensual.

Hom sana ab major bontat

Dels majors mals, car potestat

Ha major bé sobre peccat.

Malalt estaig per amor

Com consir la gran deshonor

Que hom fá a nostre Senyor.

Jerusalem e son termenat

Es malalt, car oblidat

Es lo loch hon Jesus fó nat.

Hom sana de contrariar

Com sab las virtuts concordar,

E un bé ab altre mesclar.

XLIX.

¡O CASTIGADOR!

Deus castiga hom peccador

Quant li fá membrar la dolor

Que volch sofferir per nostre amor.

Castiga Deus home ab turment,

Per ço que sia penedent,

Car ha fayt ves Deus falliment.

Deus es tant bò Castigador

Que castiga hom ab amor,

E car li fá haver temor.

Null hom no sab bé castigar

Si no castiga ab donar,

Ab tolre e ab manegiar.

No castiga qui hom repren

Quant no fá negun fallimen,

Car a ira 'l mou e l' encen.

Cell qui altre vòl castigar.

Castich anans lo seu amar,

E'l seu cogitar e parlar.

Ab bonea e veritat,

Penediment e caritat

pòt hom esser ben castigat.

Hom pòt ans sí mateix castigar

Que altre qui bé vòl consirar

Lo mal que Deus a hom pòt dar.

Cell qui no 's castiga per gran amor,

E qui 's castiga per gran pahor

Tost retorna a fayre follor,

Hom deu algun temps assajar

En hom malvat a castigar,

Sino leixlo del tot anar.

Car Deus no leixa son jutjament

Qui d' éll no pren castigament, 

Leixel estar en puniment.