LETRA TRAMESA AL SENYOR REY PER NARNAU PORTA REGENT LA PROCURACIO REAL DELS COMTATS DE ROSSELLO ET DE CERDANYA.

LETRA
TRAMESA AL SENYOR REY PER NARNAU PORTA REGENT LA PROCURACIO REAL
DELS COMTATS DE ROSSELLO ET DE CERDANYA.

Molt alt e molt
poderos princep e senyor.
A la vostra molt sacra reyal
maiestat humilment supplicant notifich que he
regoneguts los vostros castells de Cerdanya ço
es Livia Bellver castel de Querol e la Torra Cerdana
e he fet inventari de les armes qui en aquells son e memorial de les
obres necessaries que jatsia no sien grans son be
urgents en gran culpa daquells quiu han regit com obra
pocha jaquir aporta apres gran despesa e
vergonya axi senyor com vos he scrit de la plaça
de les cols de Perpenya que ab Deus he feta
obrar.
Item senyor apres he citat lo vescomte Devol En
Sicart de Lordat e tots los altres feudataris vostres
daquesta vegueria senyor de Cerdanya per los
feus que tenen per vos faent libre apartat de
regonexences de tots los dits feus qui son dins la dita
vegueria. E semblant senyor entench a fer dels feus de las
vegeries de Conflent de Rossello e Vallspir com
trobarets senyor que en lofici de la vostra procuracio
son axi los libres de vostres feus entremesclats que es
confusio de cercar aquells.
Item senyor he trobat lo
vostre feu de la honor de Enveyg obligat a censals
e benifets tot destroit et dissipat sobre lo
qual ab consell de savi he posada empara real.
Si a la vostra senyoria sera recorregut per aço
placiaus manar veure lo proces per interes vostre.

Item senyor he regonegut tot lo vostre patrimoni
daquesta vegeria hon he trobats los
empenyoraments seguents:
Ço
es primerament lo vostre castell de Allo qui fo
empenyorat per lo excellent Rey Johan dalta
recordacio frare vostre a mossen lo vescomte de Roda
segons he entes par mil liures. Diuse senyor que
pot valer cent liures de renda.
Item senyor los
prohomens de Puygcerda tenen lo vostre castell de
Salteguel qui fon donat en feu per lo excellent e
glorios senyor Rey En Pere de bona memoria pare vostre a mossen
Jacme de Pallars per preu de XVIII.m solidos qui apres lo
vene an Johan de Luçano
quil revene a la universitat de Puygcerda. Diuse
senyor que val de renda XXX liures pero yo trob
senyor que si a vostra senyoria hagues plagut tramettre letres
de creença
e provisions en aço
covinents que los consols e promens de Puygcerda
vostres venen acordats de fer aci bon peu de cobrar vostre
patrimoni e en lo preu del dit castell fer tant per reverencia vostra
que merexeran vostra gracia e merce. Si a la vostra
senyoria senyor plaura fer les dites letres yo son
apparellat treballar hi de mon poder.
Item
senyor la vall vostra de Villech e lo delma de Sogol e les
rendes de Maranges e de la Sajonia e los censes grossos de
Puygcerda ab lo castell de Arescot tot aço
fou empenyorat segons trop an Ipolit Garrius per
XXXVI.m solidos. Valen les rendes de les dites coses segons senyor he
trobat per informacio daquells que les han administrades ço
es los censes grossos de Puiygcerda LXXXI liura XVIIII
solidos Maranges XXVIIII liures X solidos Villech XXII liures
X solidos Arescot XVI liures X solidos Isogol IIII liures XI solidos
la Sajonia XVII liures que munten totes les dites rendes …. CLXII
lliures.
Es ver empero senyor que apres lo
dit Ipolit Garrius revene a micer Nicholau de Palou lo dit
delme de Isogol e la dita Sajonia e lo castell Darescot lo
qual castell Darescot fon apres atorgat segons
senyor he entes an Bort Daragall ab salari de XXV liures. E
trop senyor en los libres antichs vostres de la dita
procuracio que no solia haver de salari sino cent solidos.
Item
senyor les vostres rendes Dangostina e de Niula daquest
comdat ensemps ab daltres vostres rendes de Conflent
foren empenyorades per lo dit excellent Rey Johan an March
Pujol de la sua cambra. Diuse que les dites rendes foren
empenyorades per XII.m solidos quis diu li foren donats per
exovar de una donzella de cort.
Item senyor les
vostres rendes de Pratsdoçeja
e de Salagosa ab daltres son empenyorades an Francesch deç
Puyg savi de Perpenya per XXII.m solidos de que ell cull
II.m solidos censals qui es a rao de Xl.m per milenar.
Com me paragues que vos senyor perdiets en mes de XXI
liura tots anys fiu li letra requisitoria queu
tornas a preu just de que ses molt esquivat per que ho
remet senyor a vostra senyoria. Mas per por de negu no
estare de dir la veritat lla hon veyg vostre
gran interes senyor.
Item senyor la leuda de Puygcerda
passatge e pes e lo masell e los taulers
de la cort del veger e del batle e los molins ab
les rendes de Querol es empenyorat a mossen Francesch Bertran per
preu de CXXXV.m solidos e mes par que aquest preu sia
just com es per censal de VIIII.m DCXXXXIIII solidos X diners a raho
de XIIII.m per milenar e si les rendes munten mes es vostre
senyor.
Item senyor les rendes e drets vostres del tauler
dels clams e reclams del batle e veguer
de Puigcerda se solia tostemps cullir per
I scriva quin havia XXV liures. E apres senyor lo dit
excellent Rey Johan dona lo dit tauler an Guillem Gibilli scriva seu
e sobre lo dit tauler donali mes XXV liures per que senyor vos
perdets en aço
les dites XXV liures de renda part aço
senyor li dona los censes del vegueriu que lo veger de
Cerdanya solia pendre per son ofici e apres foren ajustades a
la procuracio reyal per pobresa del ofici. Valen de X en XII
liures.
Item senyor lo castell e Vall de Ribes fo empenyorat a
mossen Bernat de Pinos per XV.m florins. Diuse que los V.m florins de
cauteles de son frare e apres li son estats enadits
altres X.m florins e mes per deutes de la cort.
De totes les
dites coses senyor yo he parlat a mossen Torrelles lo veger
e ab lo jutge vostres daci per informar
vostra senyoria qui en los dits afers li placia provehir specialment
en trametre letres per la dita reempço
als consols et promens de Puygcerda. Nostre
Senyor Deus vos do vida longa e victoria contra
vostres enemichs. Escrite en Puygcerda a
XXVI dagost.
Senyor.
Lo vostre humil vassall
qui besant vostres mans et peus se comana en vostra gracia e
merce.
ARNAU PORTA.

/ Aquí hay un índice de castillos,
lugares, villas, con paginación, que no concuerda con este formato
/

A.
Argilers.
Aljama de juheus de Perpinya.
Castell de
Ariscot.
Loch de Angostrina.
Castell de Alt.
Castell de
Allo.
B.
Castell de la Bastida.
Banyuls.
Castell de
Belver. (Bellver)
Castell de Bolvir.
Castell de Bar.
Castell de
Bellpuig.
C.
Castell de Cochliure.
Castell de Corçavi.

Castell de Castellnou.
Casa Fabre e de Lottes.
Castell de
Clayra.
Loch del Camp.
Loch de Corbera.
Castell e Vall de
Conat.
Cerdanya.
D.
Castell de Daraleu.
E.
Castell
de Sant Esteve.
F.
Loch de Fulla.
Castell de Formiguera.

I.
Castell de Isogol.
I..
Castell de Lauro.
Leuda
de Stagell. - Emoluments de la cort e molins del dit loch.
Castell
de Sant Lorenç.
Castell de
Livia.
M.
Castell e loch de Muntesquiu.
Castell de
Maurelas.
Castell de Munbaulo.
Molins de Santa Cilia.
Vall
de Morangues.
Castell de Musser.
N.
Loch de Nafiach.

Vilar de Niula.
O.
Castell de Opol.
P.
Vila de
Perpinya.
Vall de Prats.
Portella.
Loch de Pollestres.

Castell de Puigbaladors.
Pesquer de Conflent.
Villa de
Puigcerda.
Castell de Prats.
Q.
Castell de Querol.
R.

Castell de la Rocha.
Loch de Reglella.
Castell de
Roders.
Vall de Ribes.
Castell de la Rocha de Villech.
S.

Loch de Stagell.
Castell e loch de Salvaterra.
Castell de
Salses.
Loch de Sahorra.
Sajonia de Cerdanya.
Loch de
Salagosa.
Loch de Santaguell.
T.
Castell de Tohir.
Loch
de Toluges.
Castell de Tautahull.
Loch de Tresserra.
Loch
de Torderes.
Treta de la mena de Conflent.
V.
Loch de
Vernet.
Castell del Volo.
Castell de Vinça.

Loch de Vilamulacha.
Vila de Vilafrancha de Conflent.

Castell de Vinça.

Vallsebollera.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 10

Núm. 391. Tom. 21. Fol. 1826.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: aquests jorns passats scrivi a vostres molt grans reverencies nobleses et honorables savieses de tot ço que havia poscut saber ab spies et en altra manera de mossen Bocicaut et de ses jens et de lur intrada en aquesta terra, Despuis lo dit Bocicaut segons son certament informat no es crescut de alguna gent qui sien en nombre de que cala scriure ni fer mencio: be es gran fama a Narbona on ell es et ha stat tot hora despuix queus scrivi que fort prestament deuen eser ab ell gran colp de gent darmes per intrar en esta terra et un dia de la setmana pasada ell si feu venir los consols de Narbona et gran colp de mercaders et botiguers et dixlos que ell sabia certament que en Cathalunya et specialment a la vila de Perpenya sabien de jorn tot quant ell et ses gens fahien de que era maravellat et convenia que aço fos per obra dells en que fahien ço que no devien perque los ne havia volguts avisar per ço que daquiavant ignorancia ni scusa no poguessen allegar alguna: certificantlos que si daquiavant ell los trobava meyns fahents en les dites coses quen faria tal punicio que seria castich a ells et a altres eximpli. Mes avant ses seguit que lo dit mossen Bocicaut ha scrit al governador de Rossello et als consols de aquesta vila et encara a mossen lo vescomte Dilla que li volguessen donar et aministrar viures en son passatge pagant ell aquels ab son argent segons largament porets veure en lo traslat de la dita letra lo qual los dits consols vos trameten: en aquestes coses me par que lo dit governador et consols se entenen a regir et reglar segons lo consell e ordinacio de que pochs dies ha los havets scrits. Lo vescomte de Castellbo qui ara es comte de Foix et de Bearn es capita general de la gent darmes tota qui eren ab lo senyor de Sent Jordi e dissapte primer passat ell el dit senyor de Sent Jordi partiren de Tolosa per anar contra lo comte Darmayach tenien segons relacio de una spia que es venguda lo cami de Aug: son molta gent car aquells que ell a vists segons diu eren mes de M et CCC bacinets e segons lo dit hom conta lo comte de Foix avia trames mossen Girau deMaller al comte Darmanyach per desafiarlo lo qual pres los desafis alegrament et en manera que mostrava quels presava tots segons aquest alla oye dir fort poch. Los senyors de França segons letres que hic ha de alsguns mercaders son en gran brogit et tabustol et essich ara novellament dit per alsguns qui tot dret venien de Paris que lo rey ab gran colp de gent darmes es estat davant Borges en Berri et que lo duch de Berri li es exit al encontre ab les claus en la ma et ses mes en son poder: per la qual raho se tracta gran avinença entre lo duch de Borgunya et Darliens et lurs adherents: si asos verificara o no ni si vindra a conclusio tost sen hic sabra la veritat et de aço que saber ne pore vos scriure Deu mijançant: e per lo present molt reverents nobles et honorables senyors no scriu altres coses a vostres grans reverencies nobleses et honorables savieses sino que aquelles me manen tot so quels sera agradable. Scrite a Perpenya dijous a XVI de juny.
- Apparellat a vostre manament et servir qui humilment se comana en vostra gracia.
- Johan de Ribesaltes.

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1828.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: sus ara en aquesta hora havem hauda una letra del governador et justicia Darago de la qual per tal que vostres reverencies nobleses et honorables savieses sien avisades de ço que han a fer vos trametem translat dins la present inclus: pregantsvos que vullats cuytar la venguda dels embaxadors de aqueix principat que deuen aci venir per hoir la publicacio de guisa que per tota la present setmana sien aci car sentiment havem que dins lo dit temps hi seran los altres qui venir hic deuen per la dita raho. Esia lo sant Sperit vostra garda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor arquebisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIIII de juny del any mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades a fer la investigacio et publicacio de nostre rey et senyor per justicia apparellades a vostre honor.

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1868.

A los muyt reverentes et muyt honorables senyores las nueve personas diputadas a investigar et publicar nuestro verdadero rey et senyor. - Muyt reverentes et muyt honorables senyores: A las vuestras reverencias et muyt honorables saviezas notificamos que nos en concordia havientes en aquesto poder del general parlament de aquesti regno havemos sleido las sis personas qui deuen ir ha hoir la publicacion segund por vuestras letras es sehido intimado adaquesti parlament: las quales personas son don fray Enyego del Faro comendador de Ricla los nobles don Pedro Durrea don Johan de Luna et mossen Johan de Bardaxi en Johan Dovelfa et Johan Sanchez de Sadornil: la qual eleccion havemos publicado huy dia sabbado en aquesti parlament. Las dichas sis personas mediant la gracia divinal seran en la vila de Casp prestament et dentro el tiempo por vosotros senyores intimado adaqueste parlament. Semblantment senyores muy reverentes et muyt honorables vos signifficamos que nostra intencion es de dar poder a las ditas sis personas sleydas a hoyr la publicacion que ensemble com los tres aragoneses de vosotros fagan eleccion de personas dellos mismos o de otros segunt bien visto les sera por ir a fazer la reverencia et intimar la publicacion o declaracion adaquell qui sera nuestro rey et senyor: e como siamos certifficados que de aquesto no sean en concordia en el parlament de Cathalunya de que havemos singular desplazer supplicamosvos que por vuestras letres intimedes al dito honorable parlament de Cathalunya la eleccion por nosotros fecha et el poder que entendemos dar a los sis sleydos com los tres aragoneses sollicitandolos que por la breu et bona conclusion de los negocios sea dado semblant poder a las sis personas sleydas a hoyr la publicacion por el parlament de Cathalunya ensemble com los tres catalanes de vosotros senyores por tal que las ditas sis personas sean prestament en la vila de Casp segunt seran las VI personas sleydas por aqueste regno. Muyt reverentes et honorables senyores el sant Sperit sia vuestra guarda. Scrita en Çaragoça a XVIII de junyo. - A servicio vuestro et honor prestos. - El governador et el justiciaDaragon.


Sesión del día 21.

Se reunió el parlamento por mañana y tarde para tratar del poder que debía otorgarse a los embajadores que pasasen a Caspe para asistir a la proclamación del futuro rey, y a los encargados de ir a poner en paz a los competidores que quedasen desairados; pero nada pudo resolverse.

Sesión del día 22.

Tomó desde luego la palabra el obispo de Gerona, y dijo en substancia lo que manifiesta el acta con estas palabras:

Núm. 394. Tom. 21. Fol. 1835.

Hujusmodi parlamentnm fuit mutatum in hac civitate Dertuse eo quia parlamenta regnorum Aragonum et Valentie debebant mutari prout mutata fuerunt in confinibus regnorum juxta dictam civitatem erat enim necessarium tunc quod dicta parlamenta essent ex quo comode in uno loco congregari non poterant saltim congregata in locis seu civitatibus convicinis nam tunc habebant concordare de omnibus preparatoriis necessariis ad cognitionem declarationem illius qui per justitiam est noster verus rex et dominus: et quia per Dei gratiam omnia predicta fuerunt feliciter concordata et expedita et negotium dicte successionis est commissum novem personis que jam erunt diu est congregate in castro ville de Casp secundum quod apparet in processu et per Dei gratiam sunt in puncto breviter publicandi nostrum verum regem et principem justitia mediante et parlamenta predictorum regnorum Aragonum et Valentie supradictis expeditis transmutata fuerunt a dictis locis convicinis dicte civitatis Dertuse ad alia loca interiora dictorum regnorum et per consequens cessant cause propter quas hujusmodi parlamentum fuit mutatum ad hanc civitatem Dertuse: attendens etiam quod necessario dictum parlamentum habet providere multis necessitatibus imminentibus principatui Cathalonie quibus non ita de contra provideri potest existendo in dicta civitate Dertuse que sita est in extremis dicti principatus: ideo dictum parlamentum per actum solemnem parlamenti prorogabat et continuabat idem parlamentum ad diem crastinam et nunc pro tunc sic continue de die in diem usque ad diem martis intermissive proxime venientis qua conputabitur quinta mensis julii proxime instantis: et illud utique parlamentum a dicta die martis se mutabat continuabat et prorogabat ad vicessimam diem dicti mensis julii in villa Montisalbi que satis est in medio vel circa dicti principatus constituta.

Sobre la mencionada prorogacion se adoptó también por el parlamento el siguiente acuerdo:

Núm. 395. Tom. 21. Fol. 1837.

Primo que cascu del dit parlament ans que entre en la dita vila jur et ferm la treua voluntaria o seguritat per lo parlament stant en Barchinona ordonada segons forma de aquella duradora en tota la dita vila et quatre leguas entorn de aquella duradora en tant com lo dit parlament se tendra et XV dies apres que sera finat o mudat. - Item ordona per cumuna seguritat lo dit parlament que tot hom de qualsevol condicio o stament sia qui volra entrar en la dita vila ab armes offensives en special lances et spases que aquelles hagen a deposar en poder de les guardes dels portals: e apres quant los portadors de les dites armes seran en las posades quels sien liurades per ço que les tinguen en lurs posades sens portar aquelles per la dita vila sino en cas que deguen partir per anar en altra part: empero attenent que moltes notables persones del dit parlament son per partir de la present ciutat et la dita treua sta en sa força et valor ordona lo dit parlament que sien restituides les armes qui son en poder de les persones a aço ordonades a cascu qui recobrar les volra.

Por ultimo, en esta sesión se leyó la carta y fueron adoptados los acuerdos que dicen como sigue:

Núm. 396. Tom.21. Fol. 1838.

Als molt reverents pares en Crist et honorables senyors les nou persones deputades a fer la investigacio publicacio et manifestacio daquel qui justicia mijançant es nostre ver rey princep et senyor residents en lo castell de Casp. - Molt reverents pares en Christ et honorables senyors: nosaltres instats pregats et requests per vosaltres que segons forma dels capitols dels preparatoris de la justicia de la successio de la corona reyal Darago concordats fermats et jurats en la vila de Alcanyiç trametessem tota triga foragitada les persones trametedores per aquest parlament en aqueixa vila de Casp per hoyr la benaventurada publicacio de nostre verdader rey et senyor per vosaltres justicia mijançant faedora: per vostra consolacio et plaer vos certifficam que per hoyr la dita benaventurada publicacio vos trametem los reverents pares en Christ mossen Galceran Durgell et mossen de Barchinona bisbes lo molt noble et gran baro don Johan comte de Cardona et los honorables mossen de Bages cavaller mossen Johan Dezpla doctor en leys de Barchinona et en Pere Grimau de la vila de Perpenya sindichs. Placia a nostre Senyor Deus en la infinida clemencia del qual reposen nostres penses daquest tan alt misteri que axi com havem singular confiancia nos sia manifestat publicat per vosaltres aquel qui es per justicia nostre verdader rey princep et senyor per lo qual tots los regnes et terres al ceptre real subjectes reporten tranquilitat et repos. E tingaus molt reverents pares en Christ et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a vint y dos de juny del any mil CCCC et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor apparellat.

Núm. 397. Tom. 21. Fol. 1843.

Primo que los reverents pares en Christ en Galceran de Urgell en Francesch de Barchinona bisbes lo molt gran baro don Johan comte de Cardona et los molt honorables mossen Ramon de Bages cavaller mossen Johan Dezpla de Barchinona e en Pere Grimau de Perpenya sindichs elets en oir la publicacio daquel qui es nostre verdader rey et senyor fahedora per justicia en lo castell o vila de Casp per les reverents et molt honorables nou persones a la dita investigacio noscio et publicacio eletes en nenguna forma prestament dels capitols dels preparatoris fermats et jurats en la vila de Alcayç pertesquen per anar al dit castell o vila de Casp per hoir la dita publicacio si plaura a nostre Senyor Deus benaventuradament fahedora la qual publicacio feta hajen per letra et persona certa intimar de continent al dit parlament. - Ordona encara lo dit parlament fahentne ara per lavors acte solemne de parlament les dites sis persones et lo reverent pare en Christ ..... Ramon Batle de Gerona mossen Narcis Astruc ardiacha major de Saragoça lo molt noble mossen Guillem de Moncada et honorable mossen Berenguer Dolms cavallers en Francesch Sent Celoni de Gerona et misser Gondissalbo Garidell de Tortosa sindichs ensemps ab els vajen al pus prest que poran intimar la dita publicacio et fer reverencia en nom del dit parlament a aquel qui sera declarat per justicia esser nostre verdader rey et senyor recomanantli lo principat et lo dit parlament et los singulars de aquell ab aquelles pus propries et pertinents paraules que a ells sera vist fahedor no entremetentse de altres affers si donchs per part del parlament nols ere manat o donat carrech: lexats tots altres poders donats a les dues sisenes continuades en lo proces del parlament en poder del dit parlament. - Los quals tots embaxadors solament puxen aturar deu jorns ab lo dit senyor rey: si mes hi aturaven que stiguen a lur despens fahentlos comte de la tornada al parlament hon que sebre.

Núm. 398. Tom. 21. Fol. 1845.

Sobre la dicepcio moguda en lo parlament sobre lo XIII capitol o tots altres capitols tocants interrogants de privilegis et libertats si les nou persones en virtut de alguns capitols en Alcaniz volrien procehir apres la declaracio et publicacio daquell qui es nostre rey et senyor es stat concordat per lo dit parlament que en cas que les dites nou persones no volguessen cessar de procehir en los dits actes per losprechs et instancia del parlament que ara per lavors sia comes et donat poder que vistes les fermes poders et juraments per lo dit parlament et per les XXIIII persones fets o donats facen en nom del dit parlament aquelles requestes desentiments et protestacions a les dites nou persones que ells conexeran et acordaran que mijançant justicia se dejen fer sens tota dilacio o excepcio: e aci fer consellar e complir encarrega lo dit parlament la conciencia dels dits reverents abbats e daço fa lo dit parlament acte solemne de parlament en plena concordia.

Sesión del día 23.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 399. Tom. 21. Fol. 1834.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya justat en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo honorable en Guillem Oliver ciutada de Barchinona un dels missatgers trameses per nosaltres senyors en lo regne de Sicilia et en Macia Just qui passa per scriba ab los dits missatgers son ara retornats de la dita missatgeria et ha aportades lo dit en Guillem Oliver letres quis drecen a vosaltres: senyors et altres letres quis drecen a nosaltres les quals legides et hoides havem vist que en aquelles son contengudes diverses coses del dit regne qui son de molt gran qualer et qui toquen molt ... de la real corona Darago: per les quals coses lo dit Guillem ha carrech de anar a vosaltres senyors ab lo dit scriva per explicarvos les dites coses axi com nos par esser be necessari: et lo dit en Guillem Oliver resposnos que jatsia lo temps dins lo qual se deija fer la dita ambaxada sia passat et expirat empero encara per la honor et be avenir del principat de Cathalunya ell era prest de anar aqui ab lo dit scriva et complir ço que ha pres carrech: mas que era ver que ara en sa tornada ell et lo dit scriva eren venguts ab las galeres dels venicians de la ciutat de Macina tro en Mallorques et que li havia costat de nolit cent et vint ducats dels quals pres cambi pagador per ell en Barchinona: et mes avant li costa lo nolit de la nau ab que es passatde Mallorques tro aci XXX florins Darago: et axi que nosaltres li deguessem pagar aquestes quantitats et mes avant deguessem pagar a ell et al dit scriba de tot lo temps que han servit tro a huy ultra los sis mesos de la missatgeria et axi mateix los haguessem acorrer per la anada que fan a vosaltres senyors car no entenia que ell ne lo dit scriva deguessen treballar en aquestos affers a lur cost et messio. Sobre les quals coses responguem que nosaltres no haviam poder de fer aquestes pagues car aço era cosa qui se sguardave fer a vosaltres senyors et que per aço no stigues de anar ab lo dit scriba car sens falla vosaltres hi auriets degut sguart et que aquesta ne era nostra intencio com de cosa justa et rahonabla. Perque senyors per tal que siats avisats en qual manera lo dit en Guillem Oliver va aqui a vosaltres ab lo dit scriva et sapiats nostra intencio de tots aquestos affers vos havem volgut scriure la present remetent tots los dits affers a relacio del dit en Guillem Oliver. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrite en Barchinona a vint et cinch dies de juny del any mil quatrecents et dotze. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.

Se trató después de los honorarios que debían satisfacerse a dichos embajadores, Oliver y Just.

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL. 

Presentóse el Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es vengut en Aranda e se acosta ença e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja li havia trames a dir per Gonçalo de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy faça asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots la dolça capa.
Item que te IIII mil rocins ultra los que son en la frontera axi que no stiga per fretura de gent de fer lo que es necessari.
Item que tantost envia a dir al conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos, determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones hechas en contestación a las que dicha Señora había antes remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en este día.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de present aguts aquells puixa partir per que nosaltres vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa ultim apuntament nos a peregut ferne noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors. Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no ignoreu com mon star aci es de mes dich per res qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta fretura fas aqui en les fahenes mies segons amplament informar vos poreu ab lo egregi comte de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu fet. Yo per ço vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si restara per guarda de la ciutat e no per pus volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella. Pero la causa final e principal e per que jo reste aci es continuar e prosseguir lo proces del so matent com mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E per ço placieus en aço provehir e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres savieses ne certificas e particularment ne rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals contra Nuguet de Foxa he presa certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die fou donada una gran bastonada al cap den Narcis Ferran botiguer anantse confessar al peu de la scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra el nefraren greument de que ha passat perill de mort per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial ecclesiastich lo qual segons jo som imformat havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant divenres proppassat ses seguit que dintre la iglesia de Teranous prop Navata hore de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure prevere domer de dita sgleya (iglesia más arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat apres dita crida de que molta gent de paraula me fan gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia non es feta rigorosa axequcio totes vostres ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General staran daquiavant acordats o no. Aço dic per tant com alguns dels dits acordats fins assi se son alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant se guiats segons la crida feta de les quals coses tots signatment si los dits acordats restaran guiats o no e si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres suplich me vullan rescriure e manar quen fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich stat de aquest Principat siam curosos en les coses que poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab en Reig de Pampalona. Atteneu empero que los dessus dits facen lo degut circa la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per alguna via nos sia derogat al proces del somatent del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant tocas a fer algun acte darmes volem ens par en tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura queus havem dats en consellers a fi que les coses que en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna sien per part de aquest Principat explicades. Aço vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna. Tot lo restant sebreu particularment per rellacio dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi desigat de aquests afers son stats ordonats e composts certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e sindich de Gerona lo egregi comte de Prades e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers segons en lo memorial e replicats se conte e de tots comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors per lo dit Principat aggregats los reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona e sindich del capitol de aquella comte de Prades vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich. Los quals ab los dits altres embaixadors totes les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e tranquillitat repos e benifici de aquest Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera.

Siguen las respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que, por parte del Principado, le fueron presentados, las quales entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora Reyna als capitols qui li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e per part llur per lo venerable e magnifich lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de parer com encara non haja consultat ab la Majestat del dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat la sua Serenitat ab les modificacions e respostes seguents se conduiria a complaurels en la qual cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella sia stada moguda a fer la detencio de la persona del Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de sos regnes e terres si promptament fos stada executada majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit Principat e altres regnes a sa Majestat subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per lo dit Principat a soles ab gran instancia li era demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia e de present te ço es conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun dubte no posara ne comportara que per algun altre vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e Excellencia sua egual volia significar e lo contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels te ofir metrey tots sos bens vida e stat. Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda en les coses de avenir e ques porien seguir tals e semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit Principat reste en sa força e valor poder usar de tot ço e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la supplicacio dels dits cathalans.
Al terç capitol que parla de punicio e castich dels consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e inextimable admiracio es que aquells qui degudament e pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço es que sien privats de tots los oficis que regeixen e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat volran puys sien coses al servey seu a la honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte algu se stima les obtendran. E considerat lo dessus dit e que james los predecessors de la dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis sens demerits e procehint hi proces o pur de bona equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien fets processos los quals se creu la dita Majestat fara regorosament e segons atrobaria per sos demerits aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si aquesta nols plasia la segona es que vullen nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna porta al dit Principat se treballara es fatigara en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis requerra.
Al quart capitol que comença item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et cetera com no faça ne sia als sino la prefaccio disponent los bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis monedes e altres coses los regnes de Arago e de Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya no li par servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici de la republica de aquells. Car otorgant lo contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no volran esser de menor condicio del dit Principat e per semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita republica per la qual tota vegada postposaria son interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per ferse mils e pus prest la justicia los dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes atturar los dits oficials nos puixen et cetera e per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions (sobornos) et cetera para la dita Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del dit Principat al qual no poch desija complaure mas per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo present capitol tan com lo Principat cessara de pagar lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey son primogenit sos loctinents e los dits portants veus de governador de per si no puixen fer comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que par molt nova cosa que mes facultat e preheminencia sia donada ne tanta als dits portants veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit e loctinents los quals molt a tard son altres que de la casa e stirpa reyal. E no resmenys que los dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen fer les dites comissions ne alguna per important que sia en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver semblant que ho deurien e porien esser pus tost que no la dita Majestat e son primogenit los quals si lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit capitol era atorgat segons jau a la letra sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son primogenit restas libertat en casos de necessitat e que veessen los dits oficials algunes causes de justicia appasionats de fer les dites comissions car per gracia de nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al seten capitol parlant que los dits conceller (canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que tot lo contengut en lo dit capitol li par sia just honest e rahonable e que creu sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer no contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas de sa liberalitat principalment per lo servey de Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit Senyor que ço que los cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no acostumades com no sapia occasio o causes perque car en la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en altra manera esser administrada ço es per via de la governacio general eleginthi altres persones notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit Principat seria contenta aturarse en los altres regnes e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo Princep son fill e desig de complaure al dit Principat supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit Princep sia atorgada semblant loctinencia general del Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara nis delira de la memoria sua.
Al XVII capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que no puixa esser procehit contra los de la posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna supplicar lon e treballar que de aço los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans. 

Al XX capitol parlant que la potestat dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se conte respon la dita Senyora que puys les altres coses sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes alguns occorrien os fahien en los presents capitols la interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es alteracio del seny de alguna constitucio com aço sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII capitol parlant de don Felip de Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent sguart a la liberacio o deliurança de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de les forces e oficis del regne de Navarra que sien acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora Reyna que si aço se fahia seria rompre los seus privilegis e libertats del dit regne de Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien donades sino a navarros e lo contrari no deu voler. Lo dit Principat nis creu que apres informat lo vulla ni lo demane car no serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la conservacio de les sues libertats volguessen esser causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra. Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo Principat acceptades sien en les primeres corts confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les coses ques hauran de fer per los dits diputats e consell se hajen ha fer per la major part ab expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim que les presents persones dels tres staments ecclesiastich militar e real se puixen aderir a lo opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques demana e suplica per lo dit capitol.

E jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits cathalans sia obligatissima en procurar tot util e benefici del dit Principat no resmenys per la singular voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e poblats en aquell e ab molta reverencia los dits diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita prudentissima Senyora en la prefacio de dites modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo desig que an e molt voler als dits benefici e repos los dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima Senyoria efectualment los desigats repos e benefici donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent. E per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent e per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer capitol dien los dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant empero per via de parer et cetera deu esser levada e aço per tant com salva la real clemencia portarie prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat sens la retencio.
A la resposta feta al terç capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo dit capitol haje dues parts la una la remocio dels oficials segons en dit capitol se conte la altra lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist la primera part del dit capitol parlant de la remocio et cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat per gracia per la real Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats. La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol repliquen los dits diputats e consell ab la dita reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu simpliciter atorgar sens alguna modificacio. Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor Rey e que sia remoguda la clausula qui ho prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es posat.
A la resposta del sisen capitol dien los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo portant veus de governador no haura potestat de per si mas ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo repos e benefici del dit Principat majorment que los dits oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran contents los dits diputats e consell per servey de la Majestat real que sia modificat que ans de esser hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se conte e remogut lo dit contrafahent de son ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A la resposta feta al dehen capitol dien los dits diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey deure otorgar simplament e sens modificacio lo dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la sua serie e tenor deu esser simplament e sens modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e gran servey de la Majestat real e conservacio de la real posteritat e remocio de tots sinistres e inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real lo qual los cathalans per lur innata fidelitat molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que algu quisvulle fos entengues en fer deservey a la dita Majestat e posteritat concernents sues ans exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e conservacio de la dita real posteritat concernents lurs vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen capitol dien los dits diputats e consell que son contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI capitol feta dien los dits diputats e consell que com la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien los dits diputats e consell quels seria vist salva la real clemencia lo dit capitol poder star o almenys per lunyar no sia contra les libertats del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes no puixa ni dega pronunciar sino ab e de consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien los dits diputats e consell que per quant son informats que ara los dits oficis castellanies (castlán : catalán : chatelain) o forces o molts dels son en poder de castellans e gascons serie vist molt rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes, porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant complament al dit capitol en aquella part que vacua era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte del heretatge contengut en lo dit capitol docentes milia lliures Barchinonenses ço es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci james en Roma o altra part fora lo real domini scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e forçats com lo dit Ferrer procura convendralos lur glorios nom que eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e peticions per ventura no se publicassen e per ço fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus cove ne aquella intercar. Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes faça ço que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a donar orde en exaccio faedora del clero de que som en no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de aquella e lo apartament dells poria molt perill a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba. Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant inconvenient poria a la patria portar donar loch a tals exaccions com son procurades com les semblants de elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida submersa e destroida aquesta patria. Per que pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes coses ben considerar e en altre forma de la començada ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.