Mostrando las entradas para la consulta Castiella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Castiella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 15 de marzo de 2020

II. Reg. n. 64, fol. 36. Dic. 1131.

II. 

Reg. n. 64, fol. 36. Dic. 1131.

Noverint universi quod coram nobis Alfonso Dei gratia rege Aragonum Majoricarum et Valentie ac comite Barchinone comparuerunt procuratores concilii Calatajubii et exhibuerunt in presentia nostra quoddam privilegium super populatione dicte ville concessum per dompnum Alfonsum regem populatoribus ejusdem ville et successoribus
eorundem et confirmatum per sumum pontificem Lucium papam tertium quod privilegium erat sigillo cereo predicti domini Alfonsi et bulla plumbea dicti pape pendentibus roboratum. Et quia dictum privilegium et fili dicte bulle consumi incipiebant nimia vetustate adeo quod nisi celera provisione sibi dictum concilium consulisset possent sustinere intollerabilem lesionem: nobis ex parte dicti concilii extitit humiliter suplicatum quod eis super hoc dignaremur congruo remedio providere. Nos nunc eorum justis supplicationibus inclinati dictum privilegium vidimus et legi et examinari fecimus diligenter quod non viciatum non rasum non cancellatum non abolitum in aliqua parte sui per dominum Petrum inclite recordationis regem Aragonum patrem nostrum invenimus confirmatum: sed cum ex ejus inspectione nobis aparenter patebat posse in brevi in tantum consumi propter sui nimiam vetustatem quod dictum concilium irreparabiliter lederetur: dictum privilegium mandavimus publicari et reparari ad perpetuam memoriam futurorum: quam presentem publicacionem et reparacionem similiter confirmamus ut dicta publicacio et reparacio sicut dictum privilegium perpetua de cetero gaudeant firmitate. Tenor autem dicti privilegii de verbo ad verbum sequitur seriatim. - In Dei nomine et ejus gratia scilicet Patris et Filii et Spiritus sancti amen. Gratia Dei ego quidem Alfonsus rex facio hanc cartam donationis et confirmacionis ad vos totos populatores de Calatajube qui ibi estis populatos et in antea ibi veneritis populare et quod amore Dei et quod bene sedeat populatum et totas gentes ibi veniant populare cum bona voluntate et sedeatis ibi
congregati ad honorem Domini nostri Jesuchristi et sancte Dei genitricis Marie Virginis et omnium sanctorum et ad confusionem et malediccionem paganorum destruat illos dominus Deus amen. Dono et concedo vobis quod habeatis foros tales quales vos ipsi michi demandastis. In primis quod habeatis medianeto cum totas meas terras ad vestra porta de Calatajube et nullo homine de Calatajube non fiat preso per nulla occasione foras de Calatujube et non respondeat foras de suo concilio ad nullo homine: et qui inde eum formaverit pectet M morabatinos tercia pars ad regem tercia ad concilio et tercia ad quereloso et adjuvet IIII senior et concilio: et totos populatores qui venerint ad Calatajube populare de totos debitos que habuerint factos et calonias et clamos fuerint super illos de rege et de todos alios homines sint soltos et finitos et ubicumque habuerint hereditates et avere habeant illum totum salvum et ingenuum liberum et franchum pro vendere dare et impignorare cui ipsi voluerint: et si evenerit causa quod inveniant homine mortuo in termino suo non sit omicidio pariato: et homine qui non sit de Calatajube si mataverit homine de Calatajube aut prendiderit vel discavalgaverit pectet M morabatinos tercia pars ad regem et tercia ad concilio et tercia ad quereloso: et si homine de Calatajube mataverit ad suo vicino et parentes de mortuo firmare potuerint ipse qui fecit pectet CCC solidos C solidos ad regem ducentos ad suos parentes et sit ille qui fecerit omiciero: et si non potuerint firmare parentes salvet se cum Xll juratores vicinos: et quod omiciero sicut superius dixi stet intro sua casa novem dies post novem dies exeat de villa et stet foras usque habeat amorem de parentes mortui: et qui fuerit mortuus non habuerit parentes concilio accipiat suo omicidio et partat per sua anima ubi fuerit necesse. Et vicino de Calatajube qui potuerit tenere homines in suo solare christianos aut mauros aut judeos ad illo respondeat et non ad ullo alio seniore: et nullo vicino qui rapuerit sua vicina qui sit de Calalajube paret illam in medianeto ante suos parentes et vicinos de Calatajube et si voluerit illa ire ad suos parentes pectet ipso a rabitore ad parentes de muliere quingentos solidos et postea sit omiciero et si illa voluerit ire cum illo vivant se ut melius potuerint et illa sit omiciera. Similiter vicino qui sua vicina forçaverit et illa venerit voces mitendo et illa duos testes habuerit pectet ut superius dixi et sit omiciero et si non potuerit illa firmare et ipse negaverit salvet se cum XII juratores et si se non potuerit salvare pectet ut superius dixi: et vicino qui sacaverit armas super suo vicino intro Ia civitate pectet LX solidos tercia pars ad regem tercia ad concilio et tercia ad quereloso. Similiter qui venerit in bando super suo vicino et ferirat vel peliarat pectet LX solidos similiter per tres partes: et concilio de Calatajube quod habeat judice quale ipse voluerit et sic usque ad anno et postea quomodo placuit ad illos: et qui excucierit pignos ad judice pectet IIII quinque solidos et qui excucierit pignos ad sagione pectet VI denarios et judex qui fuerit ipse demandet las colonias qui venerit ad seniore et nullo vicino non sit mino de rege neque de seniore et qui ibi intraverit pectet M solidos ad concilio et senior qui fuerit de Calatajube non firmet super nullo vicino et nullo vicino de Calatajube non donet ledam in tota terra de domino rege et qui IIII tulerit per força pectet M morabatinos in tres partes ut superius dixi et vicino cui pignoraverint per comprare cavallo videat concilio sua bona et si habuerit ad comprare compret et cavalgatores de Calatajube de ganancia quod fecerint emendent plagas totas et alçent cavallos et donent una quinta de.... et de ganato vivo et de totas alias causas non donent nata: et si evenerit quod prendant cativo qui sit rex sit de domino rege et de alio
captivo sua quinta et si habuerit dominus noster rex ire campale vadat tercia parte de illos cavallos et de illa tercia parte ipse qui non fuerit in hoste pectet I solidum et nullo cavallero de rege neque de seniore neque de nullo homine non habeat posaderia in casa de vicino de Calatajube sine sua voluntate et habeant vicinos de Calatajube fornos et bannos et tiendas et molinos et canales unusquisque ubi melius potuerit facere: et qui debuit jurare per omicidium vel per batalla juret super altare et per alias causas juret super cruce de fuste aut de petra et dicat qui debet jurare per Deum et ista cruce juro tibi et nonnulla causa alia et dicat qui prendet la jura quod si mentet perduto sit ille qui jurat respondat una vice amen et non sit ibi alter achaquia neque referta in jura et non pacet super la cruce et placito de jura de sol ad sol et vicino qui ad alia feriat intret IIII in manus sit pedone sit cavallero et vicino de Calatajube non habeat maciaria. Qui fuerit fidator de mandamento post medio anno non respondat. Qui fuerit fidator de pecto quamdiu vixerit respondat post mortem ejus non respondat uxor ejus neque filii neque nullo parente. Pro illo homicidiero qui fugerit ad Calatajube aut qui adduxerit muliere rapita si aliquis incalçaverit illos non intret post illos in termino de Calatajube usque faciat sciente ad concilio: et qui incalçaverit suo vicino per ferire aut prendere et si inserraverit illum in sua casa et ferirat vel pulsarat ad sua porta et si habuerit ipse inserrado duos testes pectet ipse qui male fecit ad ipse qui fuit inserrado CCC solidos et si non habet testes juret super altare ubi jurant per omicidium et quod non fecit et testes falsos sint tornados per batalla et nullo vicino solvat pignora de alio nec ganato qui mane exit de villa et nocte debet venire et qui juret domino de ganato qui mane exivit et nocte debet venire et postea vadat ille per quod est pignorato et mitat fidancia per ante suo judice et si noluerit prendere faciat ibi testes et veniat se et postea domino de ganato trabat illum ut melius potuerit: si preserit pignos de suo vicino et auguraverit illos foras de casa duplet illos et toto vicino qui fuerit de Calatajube si fecerit IIII virto senior aut alio vicino faciat rancura in concilio et postea adivet IIII concilio et si noluerit IIII adivare concilio laxet in villa uxor ejus et filios et avere et toto quanto habet ut sit IIII salvo per ad illo et postea exeat de villa et pignoret ad concilio ubi melius potuerit usque duplent IIII suo avere concilio: et toto mauro que est in termino de Calatajube et fugierit ad evouso donet concilio sua hereditate ad christiano et de judeo similiter fiat: et christianos et mauros et judeos comprent unus de alio ubi voluerint et potuerint: et christiano qui mataverit judeo aut mauro si fuerit manifesto pectet CCC solidos et si negaverit salvet se esse cum sibi altero cum jura quod non fecit et christiano firmet ad judeo cum christiano et judeo et judeus ad christiano similiter et de mauro similiter et christiano juret ad judeo et ad mauro super cruce et judeus juret ad christiano in carta sua Acora tenendo et mauro qui voluerit jurare ad christiano et dicat Alamet caucamo et talat taleta. Clericos qui fuerint in Calatajube sedeant unusquisque in suas ecclesias et donent quarto ad episcopo et quarto ad sua ecclesia de pane et vino et corderos et de nulla alia causa non donent quarto et serviant suas ecclesias et habeant foros et judices sicut suos vicinos: et qui venderit hereditate ipse qui comprat illa in collatione de ipso qui vendet ibi vadat et ibi faciat suo mercato et de hereditate qui fuerit vendita per L solidos in suso donet in roboratione qui comprat II solidos et si noluerit dare duos solidos det ad quatuor homines jantare et qui compraverit hereditate et tenuerit illa postea medio anno non respondat per illa ad nullo homine. Testimonia falsa qui per batalla cadet duplet illo avere. Et latrone qui furtaverit et postea negaverit et liciaverit et cadet duplet illo avere ad suo domno et novenas ad palacio. Et toto ganato forano de Calatajube qui post tres dias steterit in termino de Calatajube donet montatico de busco baca et de grege carenero medio ad seniore et medio ad concilio: et vicino de Calatajube non donet quinta in nulla parte nisi in Calatajube et qui tenet captivo mauro in Calatajube et pro ipso mauro tenent christiano in terra de mauros veniant parentes de christiano et donent in quanto fuit comprato ipso mauro et despisia que habet facta et accipiat lo mauro et trahat suo christiano. Et si non exierit postea per illo et christiano ipse qui fuit domino de mauro si voluerit accipiat suo mauro et tornet avere quod prisit. Et qui pignoraverit in villa sine sayone VI denarios pectet ad judice: et primo populator qui venerit non rendat ad alio qui postea venerit pro ullo pecto neque de clamo antea facto et si duo populatores in uno venerint et uno ad alio demandaverit stent ad laudamento de concilio: et qui malaverit vel scavennaverit mulierem maritata et habuerit duos testes pectet qui fecit CCC solidos ad marito et ad parentes de muliere et si non habuit testes veniat cum XII et jurent los sex cum illo et si muliere ad alia malaverit intret in manus et si fecerit livores pectet illos si habet testes et si non habet juret per suo cabo: et si mauros vel christianos levarent ganado de vicino de Calatajube et postea tornaverint ipso ganado cavalgatores de Calatajube veniat domino de ganato et juret sibi altero quod suum fuit et non illum dedit neque vendidit et si est cavallo aut egua aut mulo donet V solidos et prendat sua bestia et de bove et asino I solidum et homine de Calatajube si fiaverit captivo qui fugiat qui sit de villa habeat inde quinque solidos et si non fuerit de vicino habeat in illo lo medio. Et qui excucierit ganato qui non sit de vicino fores de termino habeat in illo lo medio: et homine de Calatajube qui habuerit rancura de alia.... et fuerit ad ipso concilio unde habet rancura et non fecerit ibi IIII nullo directo faciat ibi homines et postea veniat ad Calatajube et prendat homines et faciat pignora de campo et de ipsa pignora que fecerit prendat in assadura LX solidos et in ipsa homines de Calatajube pignora alia mactarent non sit omicidio pariato et si christiano ad judeo feriret non intret IIII in manu et si fecerit livores et habuerit judeo et christiano pectet las livores et si non habet testes juret quod non fecit et de mauro similiter fiat. Et si christianos vel mauros levarent ganado de Calatajube en preda et cavalleros vel pedones qui excucierint ipso ganato foras de termino prendant de cavallo et equa et mulo V solidos et de asino et bove I solidum et de res minuta de Ia cabeça II denarios et isto termino de isto ganato sit tale quale est scriptum unde terra partimus. Et insuper de totos foros et judicios totos qui fuerint inter vicinos minutos et grandes qui non sunt scriptos in ista carta que sint in arbitrio et laudamento de toto concilio domino Deo adjuvante: et qui fecerit plaga ad suo vicino unde exeant ossos pectet qui fecit ad ipso plagato LX solidos et qui crebaverit dente de suo vicino pectet C solidos et qui tallaverit mano de suo vicino aut pede vel oculo saccaverit vel nares tallaverit pectet omicidio de mancipia. Qui stat ad soldata mataverit homine et quando steterit cum suo amo demandarent IIII faciat directo et postea que exierit de suo amo suo amo non rendat: quod si nullo homo habuit baralla cum suo vicino per ipsa baralla filios de ipsos homine mataverit parentes pectent omicidio: et si pater filium suum mataverit et pro pecuniis inde morierit non sit omicidio pariato: quod si feriat cavallo vel bove vel bestia ad homine et inde morierit non sit omicidio pariato: quod si fecerit alios livores pectet illos: quod si casa caderet et mataverit hominem non sit omicidio pariato: quod si homine caderat in canale de molino vel acenia et morirat non sit omicidio pariato quod nullo vicino de Calalajube qui passarat per los portos de Pampilona vel per ipsos de Jaca non donent lezda in ida neque in venida et qui IIII presierit pectet M morabatinos per tres partes ut superius dicet. - Sig+num Adefonsi leonensis regis. - Ego Ramiro Dei gratia rex: petierunt michi cavalleros de Calatajube una dona quod dono eis cum bona voluntate et bona mente villa que dicitur Aranda cum suo termino et habeant illa libera et firma per secula cuncta amen et qui non donet majus quinta sed donent decimo et faciant illos aztores et illas turres de Calatajube de illa renda qui se levaverit in villa et in termino ejus. - Et ego quidem gratia Dei rex Alfonsus dono vobis terminos ad homines de Calatajube dono vobis Cadascun cum suo termino et quomodo las aquas cadent usque ad Calatajube et quomodo vadit illa serra de Castiella pro nomine Albiedano et quomodo vadit ipsa serrade Viduerna usque ad Calatajube et dono vobis Badello cum suo termino et usque ad Calatajube. Et dono vobis Caravantes cum suo termino usque ad Calatajube et dono vobis Albalat cum suo termino et inde usque Calatajube. Et dono vobis Fariza cum suo termino et inde usque ad Calatajube et dono vobis Anchel cum suo termino et inde ad Calatajube et dono vobis Mil Marchos cum suo termino usque ad Calatajube et dono vobis Guisamam cum suo termino usque ad Calatajube et quomodo vadit la Mata de Maxaran et sicut exit ad ipsa turro de la Leyda et dono vobis Cubel cum suo termino et inde usque ad Calatajube. Et dono vobis Villafelice cum suo termino usque ad Calatajube et dono vobis Langa cum suo termino et inde usque ad Calatajube et dono vobis Coda cum suo termino usque ad Calatajube.
- Gratia Dei scripta in mense decembris sub era MCLXVIIII. Et fuit roborata ista carta in die sancti Stephani de manu regia in villa que dicitur Bisense. - Sig+num regis Ramiri.
- Sig+num regis Adefonsi. - Et sunt inde testes auditores et visores comite de Pallars comite Artallo senior Enneco Semenones de Stramatura Bertran de Larves Sanccio Fortunones de Xavarre episcopus Petrus in Rota senior in Capella Blanquer Gonbaldo senior Guillermus Garocii in Bissense Petro Jozbert in Auzanue episcopus Arnaldus in Osca senior in Osca Sancio Johannes senior.... in Boyllo senior Ato Garcez in Barbastro episcopus Guillermus in Çaragoça sennior Lop Garcez in Alagone sennior Ortii Ortici in Borja comite de Percas in Tudela episcopus M.... in Taraçona senior Fortun Lopez in Soria senior Fortun Aznares in Belanga senior Lop Yeneguez in Monte-Regale episcopus Sancius in Pampelona senior Petro Tizone in Estella senior Fortun Garcez Casal in Najara senior Lop Lopez in Sors et in Ricla episcopus Sancius in Najara senior Deo Gomez in Careso Latron senior in Albera senior Petro Moinez in Monniz regnante me Dei gratia rex Adefonsi de Bilforade usque ad Pallares et de Bayona usque in Regalis Monte. - Et si aliquis rex vel comite aut senior vel vicino qui hoc supradictum disrumpere vel fraudare voluerit non habeat partem in Deum vivum et verum qui fecit celum et terram mare et omnia que in eis sunt sed habeant iram Dei omnipotentis et ejusdem Domini nostri Jesu-christi et sancte Dei genitricis et virginis Marie et beatorum apostolorum Petri et Pauli et omnium sanctorum et sit maledictus et anathematizatus et non habeat partem cum sanctis Dei neque cum nullis bonis christianis sed cum Juda traditore qui Dominum tradidit tribulatione et anxia et dolore inferni inferiori pari pene paciatur. Amen amen amen. Fiat fiat fiat. - Ego Dei gratia rex Adefonsus totum hoc superius scriptum laudo et concedo et confirmo vobis barones de Calatajube ut sit salvum et securum et liberum et firmum ad vos et omnis generatio vel posteritas vestra salva mea fidelitate et de omni mea posteritate per secula cuncta. Et qui hoc scriptum vobis forçare vel trahere voluerit sit tale quale superius dictum est ab omni tempore. Valeat amen. - Et ego Dei gratia Ramirus rex hoc superius scriptum laudo vobis et concedo et confirmo per secula cuncta et sunt inde testes senior Lop Lopez in Calatajube senior Castanno in Bel senior Lop Fortunones in Albero senior Ferriz in Sancta Eulalia Raimundus Periz in Tarbena Petro Romeo senior in Senato senior Sancio Sanz de Essun Trimoreades Guillermus Garcez majordomo en Gustan senior Semen Garcez de.... in Penna senior Lop Arcez Arcayne in Melcorna et Capellanos in Capella don Enneco in Alben don Fortuno de Monte-aragone senior Enneconi de Navasa in Billiella. Scripta carta in mense octobris II nonas sub era MCCXXII intra in Calatajube: et qui hoc scriptum disrumpere voluerit sit tale quale superius dictum est et in prima voce habent ira Dei et de omnibus et de XII apostolis et maledictio Dei et omnium sanctorum veniat super illo et generacione ejus amen. - Sig+num Raimundi Comes. - Signum + regis Ildefonsi filius Raimundi comitis Barchinonensis qui auctorizo hoc scriptum salva mea fidelitate et de omni mea posteritate. - Sunt testes domino archiepiscopo Raimundo Tarragonensi et domino Guillelmo episcopo Barchinonensi et domino episcopo Petro Cesarauguste et domino M.... episcopo Tirasone et comite de Pallars et don Petro de Castellersol senior in Calatajube et Fortuno Aznarez de Taraçona et Petro Ortiz et don Pelegrin et G. de Servant et Guillelmo de Castelvile et Petro Pardo et Sancius Rafena et Petro Perez de Terrez era MCC die kalendas septembris. - Lucius episcopus servus servorum Dei dilectis filiis presbiteris et clericis de Calatajube et de termino suo salutem et apostolicam benedictionem. Justis petentium desideriis dignum est nos facile prebere assensum et vota que a rationis tramite non discordant effectu sunt prosequente complenda. Ea propter dilecti in domino filii vestris justis postulationibus grato concurrens assensu ecclesias vestras de Calatajube et de termino suo cum omnibus pertinenciis suis ecclesiam sancte Marie medie ville cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Andree cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Johannis de Vallupul cum pertinenciis suis ecclesiam sancte Marie cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Jacobi cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Petri Serranorum cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Martini cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Salvatoris cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Petri Francorum cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Torquati cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Dominici cum pertinenciis suis ecclesiam de Miedes cum pertinenciis suis ecclesiam de Casteyon cum pertinenciis suis ecclesiam de Marha cum pertinenciis suis ecclesiam de Duran cum pertinenciis suis ecclesiam de Villalba cum pertinenciis suis ecclesiam de Sediles cum pertinenciis suis ecclesiam de Ruesca cum pertinenciis suis ecclesiam Durera cum pertinenciis suis ecclesiam de Viver cum pertinenciis suis ecclesiam de Finoges cum pertinenciis suis ecclesiam de Pietas cum pertinenciis suis ecclesiam de Marach cum pertinenciis suis ecclesiam de Cornay cum pertinenciis suis ecclesiam de Saviniano cum pertinenciis suis ecclesiam de Paracolle cum pertinenciis suis ecclesiam de
Embit
cum pertinenciis suis ecclesiam de Viver de la Sierra Castella cum pertinenciis suis ecclesiam de Turralba cum pertinenciis suis ecclesiam de Cuhela cum pertinenciis suis ecclesiam de Amienone cum pertinenciis suis ecclesiam de Villa-rubea (en dos lineas) cum pertinenciis suis ecclesiam de Vadiello cum pertinenciis suis et de Forcaro ecclesiam de Bedeyo cum pertinenciis suis ecclesiam de Torrijo cum pertinenciis suis ecclesiam de Moros cum pertinenciis suis ecclesiam de Monubles cum pertinenciis suis ecclesiam de Alhama cum pertinenciis suis ecclesiam de Buvierca cum pertinenciis suis ecclesiam de Casteyon cum pertinenciis suis ecclesiam de Atheca cum pertinenciis suis ecclesiam de Ferrer cum pertinenciis suis ecclesiam de Jarava cum pertinenciis suis ecclesiam de Jodes cum pertinenciis suis ecclesiam de Aguas cum pertinenciis suis ecclesiam de Cinvalla cum pertinenciis suis ecclesiam de Tiestos cum pertinenciis suis ecclesiam de Cuble cum pertinenciis suis ecclesiam de Pardos cum pertinenciis suis ecclesiam Davanto cum pertinenciis suis ecclesiam de Monobrega cum pertinenciis suis ecclesiam de Casteyonciello cum pertinenciis suis ecclesiam Dalbarba cum pertinenciis suis ecclesiam de Azret cum pertinenciis suis ecclesiam Dathea cum pertinenciis suis ecclesiam de Monçon cum pertinenciis suis ecclesiam de Fontes cum pertinenciis suis ecclesiam de Novella cum pertinenciis suis ecclesiam de Morata cum pertinenciis suis ecclesiam de Viliella cum pertinenciis suis ecclesiam de Malonda cum pertinenciis suis ecclesiam de Paracolle cum pertinenciis suis ecclesiam Dominici sancti.... cum pertinenciis eorum ecclesias Ospitalis cum pertinenciis earum ecclesias sancte Xive cum pertinenciis earum ecclesiam sancti Benedicti cum pertinenciis omnibus suis canonice vobis concessas sicut eas canonice et de antica consuetudine prout in scripto regis continetur possidetis devotioni vestre auctoritate apostolica confirmamus et presenti scripti patrocinio comunimus: statuentes ut nulli omnino hominum liceat hanc paginam nostre confirmationis infringere vel ei aliquatenus contra ire: si quis autem hoc atemptare presumpserit indignacionem omnipotentis Dei et beatorum Petri et Pauli apostolorum ejus se noverit incursurum. Data Velletri septimo calendas februarii. - Ego supradictus Ildefonsus Dei gratia rex Aragonum comes Barchinone et marchio Provincie ob remedium anime mee et parentum meorum dono laudo atque imperpetuum concedo domino Deo et omni clero et populo presenti atque futuro de Calatajube omnia que antecessores mei eis dederunt et sicut in hac suprascripta pagina scriptum est et a domino Lucio papa summo pontifice suo scripto et sigillo presenti concessum et corroboratum est sic ut in perpetuum firmus teneatur manu et sigillo meo proprio confirmo et corroboro. - Nosque Alfonsus Dei gratia rex Aragonum Majorice et Valencie ac comes Barchinone viso dicto privilegio publicato coram nobis et omnibus in eo contentis a principio usque ad finem diligenter inspectis confirmato per dominum Petrum illustrissimum inclite recordationis regem Aragonum patrem nostrum quod privilegium propter ipsius vetustatem et demolicionem filorum bulle pape summi pontificis in eo contente fecimus reparari: idcirco dictum privilegium et reparationem ipsius prout superius per singula continetur concilio Calatajube et tote posteritati eorum aprobamus ac etiam confirmamus nunc et in perpetuum prout melius sanius utilius ac perfeccius dici scribi et intelligi possit ad comodum et salvamentum dicti concilii et totius posteritatis ejusdem. Et ut presens scriptum confirmacionis et reparacionis majus robur obtineat firmitatis sigilli nostri appensione eum duximus muniendum. Datum apud Cesaraugustam XIIII kalendas madii anno domini MCCC octuagesimo sexto. - Signum + Alfonsi Dei gratia regis Aragonum Majoricarum et Valentie ac comitis Barchinone. - Testes sunt Bernardus Guillermus de Entiença Ermengaudus comes Urgelli Arnaldus Rogerii comes Pallariensis Artallus de Luna Petrus Ferrandez.


viernes, 13 de marzo de 2020

Núm. 53. Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Núm. 53. 

Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon et de Cerdanya salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes de Barberia e en otra manera havemos ovido cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha feyto secretament su pertreyto e su apparellamiento agora con gran havalio de galeas e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo e de pie entiende a envadir las tierras de christianos daqua mar e specialment en Cartagenia o en los regnos nuestros de Valencia o los otros lugares nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos e tierres nuestres. On como por aquestos aferes los quales no solament tocan vos e nos e las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer de lo que que sobre los ditos afferes vos dira de parte nuestra. Dada en Valencia a XXIX dias andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor MCCCXLVI. - H. Cancellarius. - Do. de Bis. (Biscarra) mandato regis facto per thesaurarium. - Aquesta es la informacio donada an Joan Scrivan de part del senyor rey Daragon per al alt rey de Castella. - Primerament que apres la salutacio li recomte com lo dit senyor rey nostre ha hauda certa informacio com lorey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus e aço fa certament per venir a Cartagenia o en la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual raho lo prega que per occorrer al dan esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar com mes galeas e com pus ivaçosament pusca les quals ab la armada del senyor rey ensemps la qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes aquelles rahons inductives que pusca tota ora empero guardanse que no faga alcuna mentio de la covinença que es entre los dessus dits reys. - H. cancellarius. - Item li diga com per dar oposit a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor rey tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a pregarlo que semblantment dega armar: e axi que li placie scriure letras inductivas que dega atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega com sie plaent a Deu et a bon stament de la christiandat: e no res meyns ne parle en prech la reyna de Castella que axi matex hi scriva et faça que un ballaster seu sen port ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab lo rey de Portogal que lo missatge del senyor rey. - Item que si per lo rey de Castella li era dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de Conteres lo qual es reneguat et dix com era en la terra per spia del rey del Garb et comptali tot larmament que fahia et encara com entenie a passar a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço dix que certs moros de la terra ho sabien et quey tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha preses partida et per confessio lur a trobada la cosa esser vera: e no resmenys ha ahuts diverses ardits de homens seus qui son en la terra del dit rey del Guarb en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua. - Item si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey arma tantost XX galeas en fa apareyllar XXX axi que si obs ho avia ne pogues haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la mar: e faça son sforç lo dit en Johan que lo dit rey ni tinga XX et faça adobar les altres o XV o X a tot lo menys. - Item si per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses spies et que res no li nan feyt saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a Bugia et que en aço son enganats et que no hi deu metre dupte com lo senyor rey ne sie cert et com fa tot lo pertret deça en Spanya de cavallers et de vianda. - Item si per lo dit rey era dit que daços maravellaba que fos ver per tal com el et lo senyor rey Darago havien treua ab lo rey de Garb et de Granada: sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la una que en la treua lur nos deu fiar com en la treua li prenes lo munt de Jubaltari: laltra que lo dit rey del Garb respos an A. de Quadres missatge (missatger a veces se escribe missatge) del senyor rey nostre qui ana a el per requerirlo de alcuns dans que avie fets a les sues gents quels degues satisfer pus durant la treua los havia fets respos que ver era que son fiyll lo rey de Granada sera entrames de tractar la dita treua entre el e lo rey Darago et que lo dit tractament no era nengun a nenguna fermetat e axi que ell no era ne entenie a esser en treua ab lo rey Darago. - Item si era cas que lo rey de Castella fees mencio de la covinença e postura que es entre el et lo rey Darago sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey nol requer per la postura mes solament per los bons deutes que han ensemps et per lo servei de Deu et per lo profit de la terra: et sobre aço sia dissimulada la postura aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol vol requerre per la postura car be sab que si lo senyor rey narmava XX galeas que el naurie a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari lo prega. - E parria que donada fi als dits affers et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun cas non volgues armar parria que la dita quantitat li degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella armas o no parria que feyts los dits afers lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille liures que lo senyor rey nostre li deu ço que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat al stret e que en tot cas faça son poder que cobre la carta debitoria de les dites IX mille lliures no contrestant que per ell sie deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus dites.
- Item si lo rey de Castella nolie armar Ies galeas et que li fossen reebudes en compte de un compte CLXXXVll mille CCCC morabatins parria que si als no si podie fer ques pogues sostenir car de guany serie agut. En tot cas del mon faça son poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada del rey del Garb que degues passar daça en la terra del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey de Castella sentis en los dits affers et per alcuna manera volie trigar lespeegament den Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir. - H. cancellarius.


Núm. 51. Leg. de cartas reales. Núm. 84. 25 mar. 1344. (ladino, aravigo)

Núm. 51. 

Leg. De cartas reales. Núm. 84. 25 mar. 1344.

.... (falta un trozo al principio) .... Granada et de Malaga et de Almaria et de Guadiex quisieredes la nuestra amistad et el nuestro amor por torna .... que .... aquellas onde vos .... et aquellas onde nos venimos recebimos vos a nuestra amistad eta nuestro amor. Matheus F. - Et otorgamos que ponem.... as conbisco el dicho rey de Granada por nos et por todos los del nuestro senyorio et de los nuestros regnos por mar et por tierra del dia de oy fasta dies annos complidos. Et en esta pas et en este amor ponemos conusco a don Pedro rey de Aragon et a las suas tierras et a las sus gentes et al duc de Genua et a todas las sus gentes si en ello quesieren ser. Matheus F. - Et otrosi otorgamos esta pas et esta tregua al dicho rey de allen mar et a las suas tierras et a los suos puertos por el dicho tiempo de los dichos dies annos el otorgandola a nos et al dicho rey de Aragon et a las sus tierras et a los genueses fasta dies annos segund dicho et que seamos enemigos de los que vos fueren enemigos de vuestros regnos et que seamos amigos de los que fueren amigos dellos: et si algunas villas o castiellos de los de vuestra tierra se vos alçaren prometemosvos que nos non los recibamos nin los mandemos recebir nin demos quien los reciba. Otrosi que non los recibamos en compra nin en don nin por furto nin por enganno ninguno nin en otra manera alguna et nos prometemosvos que vos ayudemos con nuestro poder fasta que los cobredes. Matheus F. - Otrosi otorgamos de non coger daqui adelante omes del vuestro senyorio nin les fagamos bien nin algo sin vuestra voluntad. Et si algunas cartas nos enbiaren algunos de vuestras gentes que vos las enbiemos cerradas. Matheus F. - Otrosi vos otorgamos et ponemos que todos los mercaderes et otros omes qualesquier de toda la vuestra tierra et del rey de allen mar que vengan salvos et seguros a la nuestra tierra et al nuestro senyorio salvos et seguros et de venida et de estada et de tornada los cuerpos et los aveves (averes): et que puedan conprar et vender todo lo que quisieren et menester ovieren et que lo puedan sacar et levar en salvo a la vuestra tierra et a la tierra del rey de allen mar. Pero que non puedan conprar nin sacar cavallos nin armas nin pan. Matheus F. - Otrosi vos otorgamos que si algun moro cativo siquier sea pleyteado o non fuyere de la nuestra tierra a la vuestra quel moro que non sea tornado et que sea tornado lo que levare. Matheus F. - Otrosi si algun robo o furto fuere fecho de la nuestra parte a la vuestra o algun moro fuere tomado que vengan de la vuestra parte a la nuestra por el rastro fasta el logar que fallaren que llego et que demanden complimiento de derecho a los que nos pusieremos en las comarcas pus que fagan enmienda et derecho desto. Et si fasta dos meses non alcançaren derecho que fagamos tornar lo que fuere tomado o robado o el apreciamiento dello. Et por las personas que fueren tomadas que mandemos tornar las personas: et si non las tornaren fasta dos meses que aquel o aquellos que las tomaron quel mandemos matar por ello. Et si despues fuere fallada la persona o las personas que sean tornadas. Et si fasta los dos meses non se fisiere enmienda del robo nin del furto que fuere fecho commo dicho es que puedan faser pendra por ello en nuestra comarca do nacio el danno segund la quantia que fuere tomado. Pero que non sea preso nin tomado persona de ome nin de muger por esta rason. Matheus F. - Otrosi otorgamos que pongamos omes buenos en las comarcas de la frontera et del regno de Murcia ... enmienda et derecho a los querellosos que danno recibieren de la nuestra parte. Matheus F. - Nos sobredicho rey don Alfonso juramos por el Dios verdadero et prometemos a bona fe sin mal enganno de guardar et tener et conplir todos estos pleytos que dichos son fasta el dicho tiempo lealmient et verdaderamient sin esc...na et sin entredicho ninguno a vos el mucho onrrado rey de Granada et al rey de allen mar. Et el que estos pleytos fallesciere o los menguare o los quebrantare en alguna cosa que Dios sea jues entre nos et de derecho al que recibiere tuerto del otro. Matheus F. - Et yo Almir siervo de Dios Yuçaf rey de Granada Almiramomelim por que seades vos el muy alto et muy noble senyor rey don Alfonso seguro de todos los pleitos et las posturas que se contienen sobre nos segund dichos son en esta carta que seamos tenudo de lo conplir et tener juramos por el Dios uno et verdadero et por nuestro senyor et nuestro profeta Mahomad et por el Alcoram que con el nos enbio et por todas las juras que deven jurar los moros de tener et de conplir et de guardar estos pleytos et estas posturas assy como dichas son en esta carta. Et si las non guardaremos et las non conplieremos assi commo lo prometemos et lo juramos ponemos a Dios por jues que de derecho al que recibiere tuerto del otro et fallesciere dalguna destas posturas. Matheus F. - Et porque esto sea firme et non venga en dubta fesimos faser dos privillejos escriptos en ladino et en aravigo et en una rason et en una manera et mandamoslos nos el rey don Alfonso seellar con nuestro seello de plomo. Matheus F. - Et yo Almir siervo de Dios Yuçaf rey de Granada Almiramomolin firmamoslos con letra scripta con nuestra mano et mandamoslos seellar con nuestro seello el uno que tengades vos el dicho rey don Alfonso et el otro que tengamos nos el dicho rey de Granada. Fecho en el real de sobre Algesira veynte cinco dias de março era de mille et trescientos et ochenta et dos annos (1382 – corresponde a 1344). - Et yo Matheus F. escrivano del muy alto et muy noble et mucho onrrado senyor don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jaen del Algarbe de Algesira et senyor de Molina et su notario publico en la su corte et en todos los sus regnos vy una carta del dicho senyor rey de Castiella et del rey de Granada sellada con su sello escripta en pergamino de las dichas condiciones que son entre ellos et el rey de allen mar donde fis faer este traslado et concertelo con ella et fis aqui este mio signo + en testimonio.


Núm. 50. Leg.de cartas reales. Núm. 84. 20 ene. 1344.

Núm. 50.

Leg.de cartas reales. Núm. 84. 20 ene. 1344.

Al muy alto et muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia et de Cerdenya et de Corcega conde de Barcelona don Alfonso por essa mesma gracia rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarba et senyor de Molina salud. Rey bien sabedes en commo vos oviesemos enbiado desir por otra nuestra carta que sopieramos que vos fesierades deffendimiento que ninguno non sacase vianda fuera del vuestro regno para lo levar a otra parte et que vos rogavamos que en quanto nos estavamos en esta cerca de Algesira que mandasedes que non fuese fecho vedamiento a las viandas que fuesen por traer aqui. Agora dixieronnos que algunos mercaderes que tienen cargadas pieça de vianda en algunos logares del vuestro senyorio para traer aqui a este real do nos estamos: et vos bien sabedes que desde luego que venimos aqui a esta real vos avemos enbiado rogar por muchas veces que toviesedes por bien de mandar a los del vuestro senyorio que traxiesen aqui viandas: por la qual rason avemos avido grant acorro de viandas en este real ca porque es ya aca sabido este defendimiento e noy resten nos de cada .... mucho las viandas en la hueste: et pues todo el tiempo pasado nos avedes fecho grand ayuda et buena obra por la mucha vianda que ha venido aqui del vuestro regno tenemos .... por lo menos non deviedes faser este defendimiento. Porque vos rogamos rey que tengades por bien de mandar que aquellos que quisieran traer viandas del vuestro senyorio para aqui a este dicho real que non les sea puesto enbargo en ello por este defendimiento que vos fesiestes commo dicho es. Et en esto faredes lo que devedes et nos gradecervoslo hemos mucho. Dada en el real de sobre Algesira seellada con el nuestro seello de la poridat veynt dias de enero era de mille et trescientos et ochenta et dos anyos. (1382 - 38: 1344) - Yo Lope Martines la fis escrebir por mandado del rey.


51

Núm. 49. Leg. De cartas reales. Núm. 84. 31 dic. 1343.

Núm. 49. 

Leg. De cartas reales. Núm. 84. 31 dic. 1343.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe e senyor de Molina. Don Pedro por essa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega e conte de Barchelona salud como a rey que tenemos en lugar de hermano que mucho amamos e preciamos e de quien muyto fiamos e para quien querriamos muyta onra e buena ventura e tanta vida e salud como para nos mismo.
Havemos recebida vuestra letra por la qual havemos entendido complidamente la grand victoria que Dios vos ha querido dar contra los moros que querian pelear con vos e con las gentes de vuestro real de la qual cosa havemos havido grand plazer por razon car esto es seydo en grand servicio de Dios e exaltacion de la fe catholica e honra vuestra la qual tenemos como propia nuestra et por quien rendimos grandes gracias a Dios e a la sua bendita madre santa Maria. Et rogamos a Dios qui vos ha dada victoria tro aqui de los moros enemigos comunes de vos et de nos que vos dexe bien mediar e fenir mellor al su servicio. Dada en Zaragoza miercoles zaguero dia del mes de diziembre en el anyo de nuestro Senyor MCCCXLIII.


Núm. 48. Leg. de cartas reales. Núm. 83. 3 dic. 1343.

Núm. 48. 

Leg. de cartas reales. Núm. 83. 3 dic. 1343.

Al muy alto et muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia de Mallorcas de Çerdeña de Corcega conde de Barcelona don Alfonso por esa mesma gracia rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallissia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen de Algarbe et senyor de Molina salud como a rey que tenemos en lugar de hermano que mucho amamos et preciamos et de quien mucho fiamos et para quien querriemos mucha onrra et buena ventura et tanta vida et salud como para nos mesmo. Rey bien sabedes como por otras nuestras cartas vos avemos enviado diros como el rey de Granada con todo su poder et un infante fijo del rey de Benamary et dos alguasiles los de que mas fia el rey de Benamary et muchos cavalleros que pasaron de allen mar que venieron todos a Gibraltar et que estavan a tres leguas por terra de aqui do nos estamos et otrossy las flotas del rey de Benamary et de Granada que eran venidas a Gibraltar et todos que venian por pelear conusco et con la nuestra flota por descercar esta villa. Et porque quando Dios tiene por bien de dar a algun omne victoria contra sus enemigos et buena andança es rason que lo faga saber a sus amigos et senyaladament aquellos que entiende que les plasera de su bien et porque somos ciertos que vos sodes uno de los omes a quien plasera de nuestro bien et de nuestra onrra: toviemos por aguisado de vos enbiar desir la bona andança que Dios tovo por bien de nos dar contra estos descreydos. Et sabet que viernes dos dias deste mes de desiembre estando nos en este nuestro reyal venieron a pelear connusco el dicho rey de Granada et el infante fijo del rey de Benamary con todos los cavalleros que tenian consigo que podien seer fasta dies mille et pasaron algunos dellos un rio que disen Palmones que es a media legua del nuestro real: et nos fuemos a la pelea con los nuestros vasallos et los nuestros naturales que estan aqui connusco quier que no podimos levar connusco tantas gentes commo eran los moros por rason que oviemos a dexar mas de dos mille omes a cavallo en guarda de la villa et fasta cinco mille omes de pie. Otrossy oviemos a poner gentes que peleasen con algunos moros sy veniessen por la syerra et nos con la compana que nos fico fuemos a la pelea et los moros que avian pasado el rio de que vieron que yvamos a ellos pasaron el rio fuyendo et ally murieron algunos pocos dellos et todos los cavalleros que avian ficado allende llegaron al rio por ayudar a los suyos que yvan fuyendo et nos con algunos de los nuestros pasamos el rio por el lugar do estavan todos los moros et otrossy enbiamos el pendon et los vasallos del infante mi fijo con algunos de los nuestros que pasasen el rio por otra parte et los moros de que esto vieron fesieronse tres tropeles encima de tres cabeças et nos con los cavalleros de la nuestra mesnada fuemos al un tropel dellos et mandamos a los de la nuestra delantera que fuesen al otro tropel et el pendon del infante et los nuestros que avian pasado por el otro vado fueron al otro tropel: et loado sea Dios que lo tovo por bien los moros todos fueron vencidos fuyendo et murieron en estas tres peleas pieça dellos et nos et los nuestros fuemos en el alcançe con ellos fasta una legua et mas ovieramos ydo sy non que lo partio la noche assy que quando nos et los nuestros tornamos al nuestro real era la media noche: et loado sea Dios los moros fueron vencidos et muertos algunos dellos. Et enbiamosvos lo decir porque somos cierto que vos plasera: et commo quier que esto aya acaescido pero los moros son muchos ca el poder del rey de Benamary es grande et son muy porfiados et siempre tornan en su porfidia. Dada en el real de sobre Algesira seellada con el nuestro seello de la poridat tres dias de desiembre era de mille et trescientos et ochenta et un anyos. - Yo Lope Martines la fis escrivir por mandado del rey. - Al rey de Aragon.


Núm. 46. Reg.n. 1117. fol. 18. 1 jul. 1343.

Núm. 46. 

Reg.n. 1117. fol. 18. 1 jul. 1343.

Al muy noble et muy honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Gallicia de Sevilia de Cordova de Murcia de Jaen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Sardenya de Corcega et conde de Barchinona salut como a rey que tenemos en lugar de hermano que muyto amamos et preciamos et pora quien querriamos tanta vida et salut como pora nos mismo. Recibiemos vuestras cartas que nos embiastes por Pero Gonçalvez clerigo vuestro tresorero de Cartagenia vuestro mandadero en que nos rogastes que vos embiassemos de las galeas que tenemos por la execucion que femos con el que fue rey de Mallorcas. Et maguera la dita execucion non sea acabada antes hayamos agora muy gran menester nuestro navilio et nuestras gentes darmas mas que al comienço por dar complimiento a la dita execucion segunt pertenece a la nuestra honra specialment que somos cierto que el dito que fue rey faze plega de galeas contra nos: pero queriendo complir al servicio de Dios et honrar a vos et seguir vuestro plazer como de hermano no catando que es a nos periglo de minguar nuestro navilio en el caso de agora: embiamosvos por Jayme Scrivan visalmirayl nuestro diez galeas de las que tenemos aqui bien apparelladas et sabe Dios que si agora de mas vos podiessemos acorrer que lo fariamos muy de grado por lo que dito es. Dada en Barchinona diuso nuestro siello secreto el primero dia de julio en el anyo de nuestro Senyor MCCCXLIII. (1343) - R. Sicardi mandato regis facto per Joannem Ferdinandi Munionis legum doctorem consiliarium.


Núm. 45. Leg. De cartas reales. Núm. 83. 23 may. 1343.

Núm. 45. 

Leg. De cartas reales. Núm. 83. 23 may. 1343.

Al muy alto et muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia et de Cerdenya et Corcega conde de Barcelona don Alfonso por esa mesma gracia rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jaen del Algarbe et senyor de Molina salud. Rey hermano facemosvos saber que don Bernaldin visconde de Cabrera vino a nos et traxonos una vuestra carta en la qual nos enbiastes desir quel mandastes que fablase conusco algunas cosas que nos el diria et que nos rogavades quel creyesemos lo que nos dixiese de vuestra parte. Et el por la creencia dixonos que para esta guerra que vos avedes con el rey de Mallorcas que aviedes mucho mester estas dies galeas vuestras que aca estan conusco en esta guerra de los moros ...... que vos las enbiasemos. Et sabet que al tiempo que don Bernaldin llego a nos .... sabido por cierto que el rey de Benamarin tiene baradas en la mar muy grand pieça de galeas las qu .... estan dellas cerca de Cebta et las otras en cada uno de los otros puertos que el ha et quierelas enbiar aqui para que peleen con la nuestra flota por descercar esta villa si pudiere. Nos por esto entendiendo que el ayuda destas dies galeas vuestras nos cumplen mucho en este tiempo atreviendonos asi commo a hermano et a buen amigo mandamos al vuestro visalmyrante que estoviese aqui con las vuestras galeas et que se non partiese daqui en este tiempo de .... ca tenemos que do fasta agora nos avedes fecho tan grand ayuda que en este tiempo en que cuidamos cobrar esta villa mucho ayna con la merced de Dios que querredes que estas vuestras galeas que se non partan daqui. Porque vos rogamos rey que por los bonos debdos et amistat que de consuno havemos et por las posturas que son entre nos et vos que tengades por bien de enbiar mandar al vuestro visalmyrante que este aqui con las dichas dies galeas et que se non partan d.... fasta que este fecho sea acabado et que mandedes quels envien pan et paga .... (ref)rescamiento de gentes. Et en esto faredes muy grand servicio a .... nos siempre seremos de vos faser ayuda por esto contra qualesquier vuestros contrarios que mester vos sea. Dada en el real de sobre Algesira sellada con nuestro sello de la poridat veynt et tres dias de mayo era de mille et trescientos et ochenta et un anyos. - Yo .... la camara la fis escrevir por mandado del rey. - Al rey de Aragon por el rey de Castiella et de Leon.


Núm. 44. Leg. De cartas reales. Núm. 83. 16 may. 1343.

Núm. 44. 

Leg. De cartas reales. Núm. 83. 16 may.
1343.
(Nota:
mille et trescientos et ochenta y un anyos. 1381).

Al muy alto et muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia et de Cerdenya et de Corçega conde de Barcelona don Alfonso por essa mesma gracia rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen dol Algarbe et senyor de Molina salud. Rey hermano bien sabedes en commo enbiemos (o enbiamos, no se ve bien) a vos a Diego Gonçales de Deça guarda del nuestro cuerpo vassallo de don Tello mio fijo con nuestra mandaderia con el cual vos enbiamos desir que aviamos sabido que el rey de Benamari ayuntava muy grand flota para venir a acorrer esta villa de Algesira que nos tenemos cercada y para pos .... et por esto que vos rogavamos que toviesedes por bien de enviar aqui al estrecho mas galeas destas dies que aca estan con Matheus Marcer vuestro visalmirante porque la mar pueda ser guardada asi como cumple servicio de Dios et de nos los dichos reyes: et vos enbiastesnos desir por vuestra carta que porque el rey de Mallorcas vuestro vassallo vos es rebelle que avedes a pasar a la cibdat et isla de Mallorcas et que para este viage que vos eran muy necesarias las dies galeas que el vuestro visalmirante aca tiene: empero que porque entendedes que estas dies galeas cumplen aca mucho a servicio de Dios et a honra de vos et de nos que vos plaçe que esten aca et que luego sin otro detenimiento les faredes enbiar pan et paga para el tiempo que es por venir et que enbiavades mandar al vuestro visalmyrante que de aca non parta sin vuestra licencia et sin vuestro mandado. Et agora el dicho Matheus Mercer dixonos que vos quel enbiavades mandar que se fuese para vos con estas dies galeas. Et rey hermano bien creemos que estando nos aqui do tenemos cercada esta villa et esperamos de cada dia lid con los moros por mar et por tierra que non querredes vos que la vuestra ayuda nos fallesca a tiempo de tan grant mester lo uno por los bonos debdos que de luengo tiempo fueron entre las casas de Castiella et de Aragon et que son entre nos et vos et lo otro por las posturas que de consuno avemos quanto mas que loado sea Dios los moros de Algecira son llegados a tan gran fincamiento que fiamos de Dios de cobrar esta villa mucho ayna et si estas vuestras galeas agora daqui se partiesen ..... muy grand mengua de que se nos podria seguir grand deserviçio et muy grand danno a nos et a la nuestra tierra et a toda la cristiandad lo qual somos cierto que querredes nos guardar. Porque vos rogamos rey hermano por los bonos debdos que de consuno avemos et por la postura que es entre nos et vos que tengades por bien de enbiar mandar al dicho Matheus Merçer vuestro visalmyrante que este aca en nuestro servicio et en guarda de la mar con las dichas dies galeas en quanto nos aqui estoviermos et quels mandedes enviar luego pan et paga para el tiempo que es por venir segund que vos nos enviastes desir et queste non parta daqui en quanto esta villa tovieremos cercada. Et desus Dios quiera que esto nos ayamos acabado si vos cumpliere nuestra ayuda por mar et por tierra .... vos la hemos muy de buena miente: et aun agora si el nuestro menester non fuese tan grande como es seed cierto que de las nuestras galeas que nos aqui tenemos enbiariemos alla en vuestra ayuda porque el vuestro fecho se acabase a grand vuestra onrra asi como es rason. Et sobresto enbiamos a vos a Ruy Martines de la nuestra camara et mandamosle que fablase convisco algunas cosas que vos el dira. Et tened por bien del creer de lo que vos dixiere de nuestra parte sobresta rason. Dada en el real de sobre Algesira seellada con el nuestro seello de la poridad disiseis dias de mayo era de mille et trescientos et ochenta y un anyos. - Yo P. Ferrandes la fis esenvir por mandado del rey. - Al rey de Aragon por el rey de Castiella et de Leon.


Núm. 43. Leg. de cartas reales. Núm. 83. 1° may. 1343.

Núm. 43. 

Leg. de cartas reales. Núm. 83. 1° may. 1443.
(Nota: 1343. Al final pone: primero dia de mayo era de mille et trescientos et ochenta et un anyos, 1381. En la siguiente también sale 1381. Hay que tener en cuenta el apunte de Bofarull respecto a los calendarios.)

Al muy alto et muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia et de Cerdenya et de Corcega conde de Barcelona don Alfonso por esa misma gracia rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jaen del Algarbe et senyor de Molina salut como a rey que tenemos en logar de hermano que mucho amamos et preciamos et de quien mucho fiamos et para quien querriamos mucha onrra et bona ventura et tanta vida et salut commo para nos mesmo. Rey bien sabedes commo enviamos a vos a Diego Gonçales guarda del nuestro cuerpo vasallo de don Tello mio fijo con quien vos enviamos desir lo que haviamos sabido de commo los reyes de Benamari et de Granada ayuntan muy grand flota para venir acorrer esta villa de Algesira que tenemos cercada et por esto que vos rogavamos que nos enviassedes toda la vuestra flota o las mas galeas que pudiessedes: et vos sobresto enviastesnos desir que des que fuesse desenbargado el proceso que contra el rey de Mallorcas fasiedes que nos enbiariedes todas las mas galeas que pudiesedes si mester las aviamos. Et rey gradescemosvos mucho todo lo que sobresto nos enbiastes desir las .... ayudas que havemos recebido de vos et somos tenudo en todo tiempo de faser todas las cosas que podiessemos en vuestra onrra .... en vuestra ayuda et vuestro bien. Et sabet que estas dies galeas que ara. . . han mester mucho .... escamiento de gentes et de armas et de xarcia et otrosi adobamiento de las galeas et .... . . compliria mucho por el vuestro servicio et por al nuestro que ante que se compliesse el tiempo por que estan pagadas que enbiassedes otras dies galeas refrescadas de gentes et de armas et de xarcia et de las otras cosas quels fose mester. Et sobre esto enviamos a vos a Simon Peres de Burgos nuestro alcalde et mandamosle que fablase convisco algunas cosas que vos el dira. Et rogamosvos quel creades de lo que vos dixier de nuestra parte sobresta rason. Dada en el real de sobre Algesira seellada con el nuestro seello de la poridat primero dia de mayo era de mille et trescientos et ochenta et un anyos. - Yo Marcos Peres la fis escrivir por mandado del rey. - Al rey de Aragon por el rey de Castiella et de Leon.


Núm. 41. Reg.n.1378, fol. 96. 15 may. 1342.

Núm. 41.

Reg.n.1378, fol. 96. 15 may. 1342.

Al muy alto et muyto noble don Alfonso por la gracia de Dieus rey de Castiella de Toledo de Gallicia de Sivilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por essa misma gracia rey Daragon etc. salut como a rey que tenemos en lugar de ermano que mucho amamos et preziamos et de quien mucho fiamos et pora quien querriemos mucha honra et buena ventura et tanta vida et salut como pora nos mismo. Rey fazemosvos saber que recibiemos unas letras vuestras de creyença las quales nos presento Diago Ivainyes Dayala alcayde vuestro el qual por virtud de la creyença por vos a el comendada entre otras cosas nos reconto de la vuestra parte en como a la guarda de la mar fuessen necesarias galeas ultra las quey eran que en esto dreceisemos en manera quey fuessen mas galeas de la nuestra parte segunt tenidos eramos por la postura. Encara fablo a nos que avia entendido quel nuestro almiral se avia partido del estreyto de Gibaltar et andav.... Et porque segunt el dixo esto podria tornar a grant periglo de la guarda si nos rogo que nos proveissemos sobre aquesto. Et seguramente nos le respondiemos quanto a lo de las galeas que continuament se parellavan a complimiento de aquellas vint galeas que entendiamos alla embiar segunt amos habiamos fecho salir: et cuanto a lo del almiral sil respondiemos quel dicho almiral escrivio que avia avido ardit de Barberia en como dos naves et un carao passavan a tierra de moros con grano armas et otras cosas et assi que por darles danno se yera partido del estreyto et andando por la costera de la Berberia encontro una nau et un carao et priso aquellas poderosament en los quales se trobaron muytos fierros de lanças et otras armas et assi entendiamos que avia bien avenido. Et subsiguient vino a nos con otra letra vuestra de creyença Blascho Garcia alcalde el qual nos reconto en como el vuestro almirant vos avia significado como el dicho nuestro almiral se yera partido del estreyto sobredicho et assi queriades saber si esso avia fecho con licencia nuestra o no et que sobre esto proveissemos en tal manera quel dicho almiral encontinent tornasse. Et como quiere que nos semblantment respondiessemos al dicho Diago Ivainyes si encara vos significamos que la partida del dicho nuestro almiral ha seydo en grant servicio de Dieus et honor vuestro et nuestro que ultra la dita nau e carao ha preso otra nau que semblantment andava o la Berberia con grano olio panyos et otras mercaderias por la qual razon ha dado grant danno a los enemigos de la fe qui son en gran necesidat et angustia de grano segunt entendido avemos: et yes verdat que por fortuna del tiempo ribo el dicho almiral nuestro en las mares de Mallorca et vino a Barcelona empero non consintiemos que prendies tierra ante lo en fiziemos encontinent partir et se fue a Valencia et esto veyeron los dichos vuestros mandaderos et alli trobara las galeas parelladas et con aquellas que tiene a complimiento de las vint galeas partira el primer dia de junio o ante de Valencia et se ira encontinent al estreyto sobredicho plaziendo a Dieus por fazer la dita guarda: et esto no dubdedes que por servir Dieus et por tener la postura a honor et provecho vuestro et nuestro ordenado avemos las dichas cosas muyto en voluntat de complir et fazer segunt a vos conviene: et cerca esto los dichos vuestros mandaderos vos podran mas largament recontar nuestra voluntat. Dada en Barcelona a XV dias del mes de mayo en el anyo de nuestro Senyor de mil CCC quaranta et dos. - A. vicecancelarius. - Franciscus de Prohomine mandato regis facto per thesaurarium et vidit eam per eum.


jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 40. Reg.n. 1378. fol. 74. 4 dic. 1341.

Núm. 40. 

Reg.n. 1378. fol. 74. 4 dic. 1341.


Al muy alto et muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Gallicia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por essa misma gracia rey Daragon de Valencia de Sardenya et de Corcega et conde de Barchelona salut commo a rey que tenemos en lugar de hermano que mucho amamos et preciamos et de quien mucho fiamos et pora quien querriamos mucha onra et buena ventura et tanta vida et salut commo pora nos mismo. Rey havemos recebido vuestra carta en que nos embiastes a rogar que commo hayades por cierto entendido quel nuestro almirayl se quiere venir contra nuestro mandamiento et non quiere fincar en la guarda de la mar del strecho de Tariffa entro que las otras dies galeras quel devemos embiar en janero sean alla fiziemos tal mandamiento al dito almirayl que non partiese de la dita guarda entro que hi sean las ditas otras diez galeas: e entendiendo todo lo que se contiene en la dita vuestra carta sabet rey que mandamos con nuestra carta al dito almirayl que non parta del dicho estrecho entro al tiempo sobredito et entendemos por cierto que no fara contra nuestro mandamiento del qual vos embiamos translat en esta nuestra carta. Data en Valencia IIII dias de desembre en el anno de nuestro Senyor MCCCXLI. - Subscripsit Arnaldus. - R. Sicardi mandato domini regis. - Predicta littera fuit tradita Garsie Ferdinandi balistario dicti regis Castelle.

41


don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Gallicia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina, Alfonso XI
Alfonso XI
https://www.nubeluz.es/cristianos/castilla/alfonsoXI.html

Núm. 30. Reg.n.1377. Fol. 139. 11 dic. 1340.

Núm. 30.

Reg.n.1377. Fol. 139. 11 dic. 1340.

Al muy alto et muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et cetera salut como a rey que tenemos en lugar de hermano que mucho amamos et preciamos et de quien mucho fiamos et pora quien querriamos mucha hondra et buena ventura et tanta vida et salut como para nos mesmo. Rey fazemosvos saber que recibiemos vuestras letras las quales agora nuevament nos enviastes con Ferrant Royç escrivano vuestro sobre razon de las nuestras galeas que alla enviamos con el noble et amado almirante nuestro Pedro de Moncada en ayuda vuestra: et havemos entendido bien et diligentment lo que el dito Ferrant nos reconto de parte vuestra por la creyença por vos a el acomendada en las dichas letras vuestras. Porque vos respondemos rey et assi vos fazemos saber que nos enviamos mandar et decir por nuestras letras muy expressamente al dicho almirante nuestro que este alla en la guarda de la mar por todo el mes de março con las ditas galeas por que nos le entendemos enviar luego complimiento de paga de dineros pora quitar et pagar las gentes que fueren en las ditas galeas a complimento del tiempo sobredito o otras galeas armadas de nuevo en manera que no le converra partir dalli por el dito tiempo porque nos Dios queriendo por todo el dito mes de março o antes havremos dreçado et enviado las otras galeas de la otra armada que entendemos enviar por al verano primero que viene en guisado que ninguna cosa non fallesca de lo que nos somos tenido de complir. Dada en Barcelona onze dias andados del mes de deziembre en el anyo de nuestro Senyor de mil CCC et quaranta. - Eximinus Garçes mandato regis facto per comitem Terrenove consiliarium.