Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Sesión del día 25. 

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 400. Tom. 21. Fol. 1858.

Als reverents nobles honorables et molt cars amichs del parlament de Cathalunya. - Reverents nobles et honorables et molt cars amichs: de vostra gran saviesa havem reebuda una letra contenent en aquella alguna favor de mossen Francesch de Vilamari: a queus responem que per amor et contemplacio de les vostres grans savieses nos havem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonrat et amat mossen Dalmau Çacirera e que ha aconseguit assats gran favor: perqueus pregam que dels als quens fets a saber en la dita vostra letra nos hajats a present per scusat. E confiats de nos perque nosaltres hi farem mes que persones qui visquen: pregantsvos molt affectuosament que nostra justicia quins es stada tant retardada migançant vostra diligencia prestament sia divulgada. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a vint de juny del any mil et cuatre cents et dotze. - Jacme Darago. - Jayme.

Tratóse además de algunos bandos de Cataluña, de ciertas cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios de Sicilia.

Sesión del día 27.

Reunióse el parlamento; pero el acta de este día está mutilada en el proceso, y no puede saberse en qué se ocupó la sesión.

Sesión del día 28.

Después de haberse dado audiencia a Guillermo Gavella, embajador que había llegado de Sicilia, y de haberse presentado el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación del parlamento a la villa de Montblanch; se dió cuenta de la carta que sigue: 

Núm. 401. Tom. 21. Fol. 1896.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: per vostra gran alegria et consolacio vos certificam que huy per lo mati en aquesta hora per gracia de nostre Senyor Deu et a lahor sua havem per justicia publicat et manifestat ab gran solempnitat lo molt alt excellent princep et senyor lo senyor don Ferrando infant de Castella esser verdader rey Darago et a ell axi com a verdader rey et senyor deure esser fet et prestat per tots los sotsmesos a la real corona Darago lo deute de fealtat. E placiaus senyors ab professons oracions et altres devotes et piadoses obres retre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et inextimable gracie que ha feta et fa a tots los regnes et terres sotsmesos a la dita real corona: al qual placia conservar et prosperar lo dit molt alt senyor rey benaventuradament per molts anys a servey seu et a profit et a bon stament de la cosa publica de tots sos regnes et terres. Scrita en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverent senyor archabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny lany mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades a investigar et publicar nostre rey et senyor per justicia apparellades a vostra honor. - Per aquesta raho molt reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a vosaltres lo honorable mossen Melchior de Gualbes qui açous dira pus stes.

Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en estos términos:

Núm. 402. Tom. 21. Fol. 1898

Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem presentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes unusquisque inhibi presens laudes uberrimas altissimo Creatori cui placuit sua infinita clementia plebem suam benignissime visitare.
- Et incontinenti reverendus episcopus Gerunde de ordinatione dicti parlamenti super modo publicandi dominum regem et an fuerit publicatum per omnes novem personas in concordia vel ne verbo interrogavit dictum honorabilem Melchiorem de Gualbes. - Quiquidem honorabilis Melchior de Gualbis verbo fecit relationem de cerimoniis factis per dictas novem personas valde honorifice ornate et ordinate in publicatione dicti domini regis premissis missa sermone et aliis verbis dicto negotio publicationis decentibus et habilibus. Et quod omnes dicte novem persone in magna et jocunda concordia publicarunt primo ad partem die sabbati proxime preterita dictum dominum regem et de illa publicatione fecerant fieri publicum instrumentum vocato ipso et quibusdam aliis pro testibus: quam publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes
astrinxerunt quod nemini publicarent donec per ipsos novem cerimoniose juxta eorum ordinationem notifficaretur omnibus regnis et terris patule et coram omni populo prout fuit notifficatum et intimatum die presenti cum tanta jocunditate fraternitate et letitia quibus dici posset. - Et tunc dictus reverendus dominus episcopus Gerunde ordinatione parlamenti illis melioribus verbis quo potuit dixit dicto honorabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum tanta bona nova sive novella tante gratie die presenti divulgate. Et quod contemplatione laborum per eum sustentorum in portando dictam magne jocunditatis et letitie novam seu domini regis publicationem haberet se taliter versus ipsum quod habebitur respectus debitus pro satisfaciendo suos labores quod contentabitur rationabiliter consideratis omnibus supradictis. - Et continuo jussit ipsam literam in processo parlamenti inseri et continuari de traditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem Melchiorem de Gualbis facta si opus fuerit etinde per dictum parlamentum seu quemcumque singularem ipsius aut alium quemlibet fuerit requisitum fieri et tradi unum et plura publicum seu publica instrumenta. - Et nichilominus dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et expediri intimatorias predictorum prelatis capitulis universitatibus collegiis et personis infrascriptis. - Et hiis peractis recedentes a dicta domo capituli magnam letitiam demostrando et reddentes gratias altissimo Creatori decantando Te Deum laudamus quasi omnes de dicto parlamento accesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et profunderunt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Christum qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis caput imponere est dignatus quo corpus misticum regnorum et terrarum suarum regatur et gubernetur servitio suo sancto per tempora longiora.

Fue después leída en la misma sesión la otra carta que sigue:

Núm. 403. Tom. 21. Fol. 1901.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Vich. - Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tempestuos et obscur ha reposat et conduit en claredat manifesta donam gracies et bendicions. Ja sabets com apres la dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti rey Darago de gloriosa memoria los regnes et terres subjectes a la corona real Darago destituhits de indubitat rey et senyor ab quantes perplexitats inconvenients sinistres et perills han treballat en saber et conexer aquell qui es justicia mijançant de tots rey princep et senyor: e creem no ignorets la miraculosa concordia de la eleccio de les nou persones de gran dignitat profunditat de sciencia auctoritat et devocio singular en que per operacio divinal som venguts les quals per justicia segons Deus et lurs bones consciencies coneguessen et publicassen nostre verdader rey princep et senyor: don ses seguit que oits per aquelles a ple tots los competidors de la dita real corona ab gran auctoritat justicia et puritat en tots lurs drets segons la arduitat de tan alt misteri requiria per laor et gloria del sobiran Rey dels reys font de veritat et justicia les dites nou persones vuy set hores passat mig jorn nos han intimada per lur letra scrita en lo castell de Casp lo dia present hora de tercia la benaventurada publicacio que han feta per justicia del molt excellent princep et senyor don Ferrando infant de Castella qui es nostre verdader rey et senyor. O publicacio de gran fidelitat longament desijada: o intimacio de trascendent alegria et consolacio: o repos singular de la cosa publica: o salut de fedelitat et naturalesa: lengues ni scriptura no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la qual molt reverend pare en Christ axi com a membre natural de la dita cosa publica vos intimam et nottifficam pregantvos cordialment que decontinent com la present letra de inextimable jocunditat vos sera presentada recorrent per devotes oracions al sobiran Rey del cel façats celebrar per aqueixa ciutat festa per tres dies continuus ab grans et solempnes professons et de nits grans alimares etc. tocaments de senys et altres coses denotants plenitut de gran alegria. E tingaus molt reverent pare en Christ Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a XXVIII dies de juny del any mil et quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor apparellat.

En los mismos términos se escribió también a los demás prelados, nobles y universidades de Cataluña.

Sesión del día 29.

Se recibió y se dió cuenta de la siguiente carta:

Núm. 404. Tom. 21. Fol. 1911.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: a vostres paternitats nobleses et honorables saviesas notifficam com apres partim de vosaltres continuant nostre cami ab petites jornades per ço quel senyor comte de Cardona fos attes et que ab ell ensemps tots entrassem en aquesta vila de Casp ses seguit que disabte per lo mati prop passat fom en la vila de Maella ab intencio que aqui sperassem lo dit senyor comte tro fos vengut o fossem certifficats dell que no podia venir: mas informats certament que la publicacio de aquell qui es nostre rey et senyor se faria huy dimarts et pensant quel temps era tant curt que si mes laguiassem no haguerem temps a exequir les coses en les instruccions et memorials per vosaltres a nos liurats contengudes: deliberam quel digmenge per lo mati entrassem en esta vila. Et apres lo depres dinar fom ab les nou persones et presentantlos la letra de creença et per nosaltres premeses degudes salutacions et scusada la tarda del senyor comte de Cardona los explicam com aqueix parlament trametia nosaltres per hoir la declaracio ab la ajuda de Deu per ells per justicia et concordablament fehedora e que tal era vostra sperança attesa lur gran saviesa sciencia et consciencia et gran fama: e per ço com vosaltres voliets saber si ells havien haguda alguna impressio ne temor e si franchament quiscuns podien dir lur oppinio de part vostra los pregarem que daço nos volguessen certifficar si ells tots serien concordants en una oppinio sobre la dita publicacio. E feta la dita proposicio et explicacio appartantse un poch nos respongueren que ells havien gran plaer de nostra venguda car ells entenien a publicar huy que es dimars et axi que nostra venguda era stada ben necessaria et que stava en veritat que ells tots temps eren stats quitis et sens tota por de impressio en lurs franchs et deliures coratges et que segons Deu et justicia ells publicarien qui es verdader rey et senyor e tots serien en una oppinio. Nols era licit explicarne mes tro a la jornada ques faria la dita publicacio et que lavors ho poriem veure et saber: et que speraven en nostre Senyor que iria en tal manera que seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles sotsmesos a la corona real Darago et tots ne serien ben contents. E apres hauda aquesta resposta appartamnos ab los tres de Cathalunya et donamlos la letra de crehença que vosaltres senyors los trametiets: et explicamlos com en lo tretze capitol dels capitols fermats en Alcanyiç se contenie que ells haguessen carrech de fer jurar privilegis libertats et altres coses expedients al ben de la cosa publica e com aquel acte fos comu de tota la condicio militar et en les nou persones noy hagues algun de lur condicio: per ço paria a nosaltres fos rahonablement que ells plagues no sentrametessen daço et si entremetre sen volien que era intencio vostra que alguns de la dita condicio militar fossen elets qui ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta molt reverents nobles et honorables senyors fon que durant lo temps de la conexença daquell qui es nostre vertader rey et senyor ells stats eran occupats per aquella que no havien pogut entendre en altre et per conseguent en les coses contengudes en lo dit XIII capitol no havien res procehit ni entenien daci avant procehir ne entendrer car feta aquesta benaventurada publicacio tot lur poder era extinct. Perque veents lur clara intencio et resposta no curam presentar la letra qui sobre aço se dreçava a tots los nou ne parlar ab los restants dels dits nou. Apres senyors nobles et honorables ses seguit que huy dada de la present bon mati les dites nou persones acompanyades de molts portes et molta gent darmes ab grans cerimonies et fort honorablament sen devallaren del castell et muntaren en un gran cadafal quells hagueren parat be et solempnement empaliat et aquí hagueren parat un solempne altar en lo qual lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament et pontiffical dix missa cantada et apres sermona lo honorable religios mestre Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per nostre verdader rey et senyor lo molt alt senyor infant de Castella e legi una carta la qual es subsignada de la ma propria de cascuna de les dites nou persones et segellada ab lurs segells pendents et subscripta de ma de VI notaris qui son entrevenguts en lurs afers la qual contenia la dita publicacio: et decontinent fon cantat alta veu Te Deum laudamus et dites moltes et diverses oracions apropriades al dit fet tocades campanes sonades trompes et altres diverses instruments et fon alsada una gran bandera real et apres moltes altres et muntades ab gran solempnitat en la sumitat del castell et sobre la sglesia et torres del mur foren desparades bombardes et fetes moltes et diverses altres solempnitats: e durant los dits actes los capitans staven en la plaça ben amarinats ab tota lur gent e los murs be stablits. Ab totes aquestes solempnitats et moltes altres les quals vostres paternitats nobles et honorables savieses sabran pus specificadament per avant fon publicat quel dit senyor es nostre verdader rey et senyor et que aquell erem tenguts de nostra feeltat et respondreli de tots drets et subjeccions de que som tenguts a nostre verdader rey et senyor: placia a aquell qui viu et regne eternalment lo faça regir et governar en tal guisa que per son benaventurat regiment merescha viure et regnar longament a creximent et honor et alxalçament de la corona real Darago et a profit et augmentacio dels pobles que comenats li son. Et per tal molt reverents nobles et honorables senyors com aquest acte es convencional et de tan gran auctoritat e majorment com a vosaltres ha plagut de donar carrech a nosaltres ambaxadors vostres que la present letra fos sotsignada de nostres propries mans perque li puxa eser dada la fe deguda: havem deliberat de no comanar la present a correu ans per auctoritat del negoci quiu requer havem comanada la letra present a mossen Esquerrer per lo qual vos sera liurada et no en menor espay et temps que fora per un correu. Placia a vostres reverencies nobleses et honorables savieses ço que plaent los sia. Scrita en la vila de Casp dimarts la novena hora a XXVIII de juny sotscrita de nostres propries mans et sagellada ab lo segell del reverent bisbe Durgell. - Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de prima ans que començassen loffici. - Ego Galcerandus episcopus Urgellensis. - Ego Franciscus episcopus Barchinone. - Johan comte de Cardona. - Ego Johanes Dezpla. - Johan de Lopia senyor de Bages. - Pere Grimau.

Sesión del día 30.

Se acordó dar una gratificación de seiscientos florines a Melchor de Gualbes, y otra de cuatrocientos a Berenguer Esquerrer, por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la elección de don Fernando.

Sesión del día 1 de julio.

Habiendo comparecido Bonanato Pere, recién llegado de Caspe, presentó para que fuese leída copia de la sentencia con que los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Aragón a don Fernando de Antequera. Tratóse después y fue acordado el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se habían gastado por cuenta del parlamento.

Sesión del día 2.

Despacháronse primeramente las credenciales para los embajadores que debían ir a felicitar a don Fernando; y luego se dio cuenta de las cartas que siguen:

Núm. 405. Tom. 21. Fol. 1935.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: jaus havem certifficats de la gloriosa declaracio la qual dimarts prop passat fon feta de nostre verdader rey et senyor: e araus certifficam que ab consell et deliberacio de les nou persones et encara de alguns embaxadors del dit senyor nos apparellam de partir daci per anar a la ciutat de Darocha la qual es pus avinent per sperar nostres companyons et anar fer reverencia al dit senyor rey lo qual segons sentiment que havem dels seus missatgers qui son a Ixar se acosta la frontera Darago vers aquelles partides. Perqueus placia senyors deliurar et fer al pus prest que puxen. E sia la sancta Trinitat molt reverents nobles et honorables senyors bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila de Casp a XXX de juny. - E placieus molt reverents nobles et honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors qui deuen venir diners per bestraure e a correus et altres coses necessaries et axi mateix aço quins es degut de nostre salari en guisa que siam agualats ab aqueixs senyors del temps que havem stat ans de lur partida. - Los vostres ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et fer reverencia a aquell prests a vostra honor.

Núm. 406. Tom. 21. Fol. 1936.

Als molt reverents noble et gran baro et honorables senyors los embaxadors del principat de Cathalunya. - Molt reverents noble et gran baro et honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Casp a XXX de juny prop passat continent que ab consell et declaracio de les nou persones et encara de alguns ambaxadors del senyor rey vos apparellats de partir per anar a Darocha per ço com es pus avinent a continuar vostre cami al dit senyor lo qual segons avets sentiment se acosta a la frontera Darago: perque deguessem desempachar vostres coambaxadors: part aço queus deguessem trametre diners de vostre salari segons lo temps queus havem egullats ab los dits vostres coambaxadors. A la qual letra vos responem que mijançant la direccio divinal vostres coambaxadors partiran daquesta ciutat diluns prop vinent et faran la via Dalcayiç: hauriem per propri et aquesta es nostra intencio que considerada la solemnitat de la ambaxada et altres deguts sguarts majorment que hauriets millor spay de praticar dels afers que en la dita vila de Alcayç vos trobassets ensemps et daqui per petites jornades compartir vostres aleujaments per haver millor dreça de posades de manera que tots plegats entrassets et daqui continuassets vostre cami vers la hon sabrets sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo eguallament de vostre salari et els diners que demanats per correus haurets bon recapte. Et tengaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat de Muntserrat a dos dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por la tarde del mismo día volvió a reunirse el parlamento, y en dicha junta se despidieron el obispo de Gerona y Francisco de Sanceloni, que eran otros de los embajadores destinados para ir a felicitar al nuevo rey.

Sesión del día 4.

Después de haberse acordado el pago de varias cantidades, algunas de ellas en recompensa de los buenos servicios prestados por diversas personas durante el interregno, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 407. Tom. 21. Fol. 1942.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjunctes. - Molt reverents nobles et honorables senyors: be crehem havets a memoria que entre los altres motius et sguarts perque fon feta la adjunccio de vosaltres sis foren
que vosaltres tots ensemps fahent un cor et sforç ab curosa vigilancia entenessets en haver et recobrar grans quantitats de monedes degudes al dit general per raho de les compres dels arrendaments de aquell o per qualsevol altra raho et manera et que ab deguda e pertinent informacio treballassets et metessets les mans en moltes inmoderades scuses et gracioses et altres coses tocant interes del dit general que indegudament se eren fetes en temps passat segons se diu per los deputats et que per millor introduccio et exequcio de les dites coses faessets ab gran diligencia regonexer tots los temps de la dita deputacio: e jatsia cregats saber les dites et altres coses conservades a utilitat del dit general hajats fet vostre dever empero veents aquestes coses axi necessaries et profitoses al dit general en lespatxament de les quals tota dilacio es nociva e aço hauran molt a cor per sguart de les grans et excessives despeses que enguany se son fetes segons sabets: pregamvos eus encarregam que ab gran solempnitat continuant vostra bona diligencia entenets et entendre farets en recobrar los dits deutes et regoneiximents de comptes et informarnos dels abusos et frivoles gracies axi per processes et altres coses segons dit es afers com encara fahedors fetes dels bens del dit general ponits et castigats et punir et castigar fahents tots aquells que culpables trobarets segons justicia et raho en tals coses ordonen et volen. Part aço senyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en nom de aquest parlament de la benaventurada publicacio de nostre rey et senyor sien fetes moltes letres segellades ab lo segell de la diputacio quis dreçen als governador et jurats de la ciutat de Malorques governador et jurats de Menorques governador et consellers de Eviça fahentslos en aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio de trancendent jocunditat et repos a les altres viles et lochs de lurs governacio: et axi mateix als veguer et consellers de castell de Caller et als governador et consellers de la vila del Alguer et daltra part algunes letres singulars axi com als molt nobles lo comte de Quirra lo marques Doristany et mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors memorials queus trametem dins la present interclusos paraules consolatories et de gran edificacio de la sobirana gracia que nostre Senyor Deus ha per sa clemencia demostrada a tots los subjectes de la molt excellent corona Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor: e semblants letres en saber ben et notablament ordonades en lati segons facets se fal fe a la senyora reyna et a mossenyer Bernat de Cabrera prelats barons et ciutats et viles reals del regne de Sicilia les quals farets dreçar als embaxadors daquest principat qui son en lo dit regne faentslos saber que prestament sen tornen car puys havem rey et senyor ell provehira en affers del dit regne ab lo adjutori divinal loablament segons se pertany. Per donar bona dreça a totes les letres dessus mencionades haveni ordonat et deliberat que per vosaltres sia noliejat un bon laut ben armat lo patro del qual haja carrech de presentar et donar segons orde li vendra en la sa via les dites letres aquells a quis dreçen: pregants et encarregants ço es que en totes les coses dessus expressades segons havem ordenat et deliberat donets bo et prest spatxament car axi ho requer la qualitat dels affers. E tingaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatre dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Acordóse además comisionar a Galceran de Rosanes para que pasase a ver al conde de Urgel y procurase consolarle por haber sido desatendidas sus pretensiones.

Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo día, se acordó el pago de algunos sueldos y otras cantidades que se debían, y fueron, por último, aprobadas las siguientes:

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui son en la ciutat de Tortosa per los altres daval scrits elets se ajustaran ab aquells sis qui son anats a Casp en algun loch cert per ells elegidor lo pus breu que poran et daqui avant segons la capacitat dels lochs per hon han a passar tots ensemps iran lo pus breu que poran via dreta en lo loch hon sera lo senyor rey: e si tots ensemps no poran anar per la lur multitut et incapacitat dels lochs ajustarse han tots en algun loch prop hon sera lo dit senyor. E premeses alguns de lurs familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en lo dit loch entraran honestament et ordonada segons pertany de tan grans et tan solempnes ambaxadors et abans que vagen a lur posades iran fer reverencia al senyor rey. E feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de assignarlos certa hora per explicar lur embaxada. - Item lo dia que los sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio segons semblant embaxada requer e conclouran en lur proposicio tres coses ab les pus propries et pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los regnes et terres de la corona real Darago romangueren per disposicio divinal sens cert hereter com lo dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que dix en la sua fi que succehis aquel qui millor dret hi hagues attes que ja en vida sua sen era altercat entre diversos: e per ço ques pogues investigar et saber clarament qui era lo verdader rey Darago et senyor lur lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab los altres regnes de la dita corona apres grans treballs et despeses innumerables sostenguts et fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera conexença de son ver rey princep et senyor per justicia e retre aquell deguda subvencio et per moltes ... del publich del dit principat et encara dels altres regnes et terres a la real corona sotsmeses elegi nou persones molt notables et de gran auctoritat sciencia consciencia et providencia les quals veessen investigassen et examinassen qui era lur rey princep et senyor verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts plenariament tots los competitors et tot ço et quant dir proposar et allegar han volgut axi de paraula com en scrits et collit tot lo proces amplament et complida ab gran solemnitat han concordablament publicat segons justicia per verdader rey Darago et senyor lur lo molt alt et poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de Castella perque lo dit principat de Cathalunya los ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra real majestat. - Segonament per offerirli tot lo principat de Cathalunya a servey et honor de sa excellent senyoria et explicarli que lo dit principat ab sobirana alegria spera sa benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor que lo dit principat et singulars daquell li placia vulla haver favorablament per recomanats: et vesitaran lo dit senyor en los jorns que staran en lo loch hon ell sera aquelles hores quels pora esser fahedor. - Item mes certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt notable ordinacio de casa et regiment de sos predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del dit principat que apres que sera en aquell li placia voler veure aquella et haver consell de la terra ans que proveesqua de alguns officis dins sa casa: et per semblant partida de aver consell de la terra placia al dit senyor observar en la provisio dels officis jurisdiccionals qualsque sien provehits de notables officials et segons ley de la terra hon va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los competitors en los regnes et principat hagen hauts diverses affeccionats et a ells favorables com ab consell de grans et solempnes doctors cuydassen los dits competitors haver bona justicia: quen placia al dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot per oblidades et per occasio de aquelles no soferir algun enantament esser fet contra los dessus dits que son stats affectats et honorables actes que decontinent que es stada coneguda e publicada la justicia per lo dit senyor les dites affeccions et favors per lur innada fidelitat sien del tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia. - Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici certificaran en general lo dit senyor com en sa benaventurada entrada del principat seguint lo bo et loabla costum de sos molt illustres predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar les leys generals del dit principat privilegis et libertats de aquell: suplicantlo que en son cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor rey del fet de la vila de Castello et procuraran tots remeys ab ells que la gent que es en la dita vila deliurament ne puscan exir sens algun scandol et que la vila romanga en lo bo e pacifich stament e sens tota vexacio: que tots los presones axi de la dita vila com de la ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats: e la hon los dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo dit senyor rey axi honestament com podran en fassen effectualment provehir. - Item mostren al senyor rey totes les letres qui son vengudes de Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et largament lo informen del stament de la illa et aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla provehir segons parra esser util et expedient a la sua senyoria ab tals et tan pertinents paraules que lo dit senyor rey entena clarament axi com es veritat que lo principat roman descarregat daqui avant et roman de carrech del dit senyor: suplicantlo que en la dita illa no vulla provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la dita illa han loablament treballat. - Item apres alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament li placia tractar.
- Item apres informen lo dit senyor dels merits et loables fets del noble governador de Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no havem haut rey et princep indubitat per justicia: suplicantlo quel vulla haver per recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes que poran et sens denotar alguna particular affeccio tant com puxen recomanaran lo comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell ha sustengudes per la questio de la successio ab consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo pus prest que poran lla hon sera lo parlament: car intencio es del dit parlament que los dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi aturen lo parlament nols faria negun comte de lurs salaris del temps que ultra los dits deu dies aturaran ab lo senyor rey.

Sesión del día 5.

Se leyó un escrito presentado por los estamentos eclesiástico y real, con el cual manifestaban desistir de que se continuase el parlamento en Montblanch, y declaraban que este debía dar por terminada su misión, por haber sido ya elegido el soberano. Fueron además aprobadas las siguientes instrucciones para Galceran de Rosanes.

Núm. 409. Tom. 21. Fol. 1971.

En nom de nostre Senyor Deus et de la sua beneyta mare la homil Verge Maria. Memorial et instruccio del molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes cavaller missatger destinat per lo parlament del principat de Cathalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de Urgell.
- E primerament lo dit molt honorable missatger recitara molt gracioses saluts al dit senyor de part del dit parlament. - Segonament empresa hora ab lo dit don Jayme li dara la letra de crehença la qual lo dit parlament li tramet. - Tercerament legida la letra en virtut de la creença li dira de part del dit parlament les coses seguents:
- Primerament que pus als regnes principat et terres de la corona real en concordia es stat publicat lur rey princep et senyor per justicia que li placia portarho pacientment et regirse ab gran saviesa segons sos molt egregis passats han acostumat et de la sua senyoria se pertany et algun cami desviant del comu acort dels dits regnes principat et terres no sia per ell elegit o per algun cas acceptat ans se vulla ab nostre Senyor Deus empero et ab lo deute de justicia consolar.
- Segonament li dira com lo dit principat per major consolacio del dit senyor comte ha donat special carrech als missatgers los quals ha tramesos al senyor rey que de part del dit principat specialment lo recomanen al dit senyor et li digua aquelles paraules millors que pora per aconsolar aquell et retraulo de tot regla et partit scandolos a ell et a la terra dampnos sustancia no mudada: certificantlo que si altre cami prenia la terra nol auria axi per recomanat. - Item li dira que li placia per sguart et contemplacio de aquest principat relaxar del tot mossenyer Francesch de Vilamari et sos ....

En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio cuenta de otro escrito presentado por el brazo militar, rebatiendo la declaración que habían hecho por la mañana los estamentos eclesiástico y real, que eran los que no querían que el parlamento se continuase en Montblanc (1).

FIN DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA.

(1) Aquí terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalan: y si bien se conoce que falta la conclusión en el manuscrito que tenemos a la vista, por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadernación; no podía ser su contenido de grande importancia, porque es sabido que el parlamento se disolvió a poco de haber tenido noticia de la elección de don Fernando, quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior acuerdo, y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empeñaba en la continuación.

19 DE JUNIO.

19 DE JUNIO.

Habiendo pedido la Reina a los embajadores una cédula, en la que se hacía mención, entre otras cosas, del juramento que suelen prestar los catalanes al Rey, a su entrada; acordóse que se proporcionase a dicha Señora la referida cédula, por copia, y levantando testimonio de ello; para lo que se nombró una comisión, compuesta de un individuo de cada estamento, quienes, al propio tiempo, debían entregarle ciertas instrucciones y una súplica, cuyos documentos se hallan todos a continuación.

Instruccions.

Instruccions per part del reverend e honorables deputats del General de Cathalunya fetes al reverend e magnifichs lo abbat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Johan Lull ciuteda de Barchinona embaixadors lurs tremesos a la lllustrissima Senyora Reyna de tot ço que per ells se ha a dir fer e exeguir en la present lur embaixada.
Primo pervenguts los dits embaixadors en Vilafrancha de Penedes on la dita Senyora Reyna es o si sa Senyoria era partida seguitsla fins al loch on se trobara dins lo Principat e feta a sa Excellencia deguda reverencia en nom dels dits deputats e consell e donada la letra de crehença que sen porten apres lectura de aquella suplicaran la dita lllustrissima Senyora Reyna li placia fermar en nom del Senyor Rey la capitulacio a sa Altesa presentada per part dels dits deputats e consell la qual ells seran contents passe juxta forma de les respostes per la dita Senyora Reyna derrerament donades ab les habilitacions seguents.
Primo en la resposta del primer capitol e en la fi de aquell sia afegida clausula qui digua axi. Salvo lo que devall en lo terç capitol se dira del noble mossen Galceran de Requesens.
En lo terç capitol en degut loch sia afegida clausula dient axi. E per quant a instancia dels dits deputats e consell e de la ciutat de Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat per lo qual es stat e vuy en die sta pres dins la preso comuna de la dita ciutat e lo dit Senyor Rey per alguns respectes hage ordenat e ordone ab la present lo dit mossen Requesens deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor Rey sots pena de privacio de la vida e annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cars de contrafaccio al General de Cathalunya salva empero al dit mossen Requesens la *obcio devall scrita per ço plau al dit Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens no contentantse de aço se volra defendre per justicia en tal cars stigua en la preso on vuy sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens per virtut del dit proces et alias per justicia. Les coses en los presents capitols contengudes en res no contrestants. Totes empero altres instancies o anentaments que fer se porien contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo dit capitol contengudes delenquit hagen os presumira haver delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarde a les persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey qui fins lo die de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits oficials e consellers puxen star e habitar segurament alt tota quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e fora de aquell on mes volran. E que semblant paraula e seguretat los sia donada per lo Illustrissimo Primogenit axi que per ell o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo die de vuy seguides encare que lo dit lllustrissimo Primogenit succehesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey e que lo dit Illustrissim Primogenit sie tengut aço prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari se fahia sia licit als dits consellers e oficials resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cars e puixen e degen los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e consellers juxta les constitucions leys e libertats del dit Principat.
La resposta del XIIe ha a passar segons per los diputats e consell era ordonada levant lo fet de les corts de Cathalunya ço es que nos puixen tenir per lo lochtinent. Tot lalre ha star com es posat per los diputats e consell sens mudarhi res salva la clausula derrerament posada per la Senyora Reyna que dispon de la facultat dels processos fahedors en cars que lo Senyor Rey entras a peticio dels deputats e consell.
La resposta del XVIIIe sera la seguent. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua no te en lo regne de Sicilia on pogues fer la dita assignacio de XII M florins deduit ço que es mester al sosteniment de la Majestat sua pero per contemplacio e amor del dit lllustrissimo Primogenit fill seu e per condescendre a la supplicacio del dit Principat es content consignarli sis mila (milia, mil, 6.000) florins e per aquells tantes tretes en lo dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia florins cascun any.
La resposta del XXIII capitol ha esser de tal tenor. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo present capitol star al que sera deliberat e aparra a les persones que a aço seran deputades per quascu dels dits regnes e Principat.
Lo capitol derrer concloent les respostes fetes per la dita Senyora Reyna ha esser de la serie seguent. Lo Senyor Rey fa e atorga les coses demunt contengudes segons que son de part dessus annotades en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e protestacio e no sens aquelles ço es que si cars era que lo contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la oferta e pagament de les CC mil lliures per los cathalans no era complit ab tot efecte ço es que les dites CC mil lliures no eren scrites dins los dits VIII meses en la dita taula de Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cars lo dit Principat de peccunies del General de Cathalunya hajen e sien tenguts respondre al dit lllustre Infant don Ferrando de annua pensio de censal per totes les dites CC mill libres o per aquella part delles que no sera dins lo temps scrita a raho o for de XXII mill per mill per tant temps com lo dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita taula. E per aço attendre e complir hi sia obligat tot lo dit Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e compulses a que son tenguts e obligats per los censals que lo dit General fa e presta les quals sien aci per expresses e insertes.
Item los dits embaixadors presentaran a la dita Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey la cedula que sen porten ordenada sobra la oferta de la ambaixada e suplicaran li placia manar al secretari de la dita Senyora queu leva carta e requeren lo notari que sen menen que apart leve carta publica.
Item mes los dits ambaixadors presentaran a la dita Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey la resposta que sen porten feta a la cedula de la qual la dita Senyora Reyna ha feta levar carta publica en Vilafrancha de Penede per mossen Pere Doliet secretari del Senyor Rey e prothonotari de la dila Senyora Reyna e suplicaran la dita Senyora Reyna que mane al dit notari e ells lo requerran continue la dita resposta a la fi de la dita cedula e sens aquella la carta no sia per ell closa e mes los dits ambaixadors requerran lo dit lur notari que apart ne testifich carta publica.
E per quant los deputats e consell fan ordenar una cedula o scriptura la qual sera tramesa als dits ambaixadors es necessari que en cas que la dita Senyora no vulla fermar la dita capitulacio en la forma damunt declarada e no en altre cars los dits ambaixadors presenten a la prefata Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey la dita cedula o scriptura requerint de aquella esser feta carta publica ut suppra. E
de continent aço complit partesquen e sen vinguen.
Si la dita Senyora Reyna sera contenta fermar la dita capitulacio en la dita forma sia publicada per los dits ambaixadors que ad caulelam li placia donar en nom de la dita Majestat del Senyor Rey licencia als deputats e consell de fer carragament de censals per haver les dites CC mill libres cum accessoriis suis.
E fermant la dita Senyora Reyna com es dit es necessari per lo prothonotari qui la sua ferma rehebia sia feta expressa mencio que la dita ferma sia valida de dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta testificar per lo dit prothonotari qui de aço parla ne encara qualsevol protestacions reservacions condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor Rey com per la dita Senyora Reyna o altre qualsevol persones havents ne potestat conjunctament o divisa on se vulla fetes e fets en contrari o que poguessen contrariar o noure o prejudici engendrar a la ferma dessus dita en alguna manera. - A. P. abat de Montserrat. - Expedite Barchinone die XVIIII junii anno a nativitate Domini millessimo CCCCLX primo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
La resposta que vostra Excellencia en nom de la Majestat del Senyor Rey havie derrerament feta al XXIII capitol de la capitulacio per part del Principat de Cathalunya a vostra dita Excellencia presentada conte entre les altres coses de verbo ad verbum les paraules seguents. E que per los cathalans sia feta sollenna embaixada al Rey de Castella dins quinze jorns comptadors del dia que la Senyora Reyna los presents capitols fermara avant o abans si abans poran que desista de les guerra e novitats que en lo dit regne fa e restituescha al dit Senyor Rey quis vulla que de aquell ell o gents sues hauran occupat o tindran e leix en pau lo dit regne de Navarra e li serva la concordia entre lo dit Senyor Rey e ell feta inida pactada e concordada pagantli integrament les quantitas en la dita concordia mencionades e compreses. E en mancament de aquestes coses los dits cathalans façen al dit Senyor Rey la ajuda e servey e les altres coses que a ells sien vistes honoroses e degudes ab aquell compliment e integritat ques deu e es necessari e de tant fidelissimos vassalls se spera e confia indubitadament Senyora molt alta. E no resmenys per vostra Excellencia en la conclusio de totes les respostes fetes a la dita capitulacio e liurades en Vilafrancha de Penedes als missatgers per part del Principat de Cathalunya ultimament destinats e en altres parts se fa comemoracio o expressa protestacio e retencio de les dites coses en cars de ferma de la capitulacio predita. Les quals coses Senyora molt Excellent ab deguda reverencia perlant no son covinents a la fidelitat pratica e observancia dels cathalans los quals en coses fora lo Principat per deute no son obligats tals coses fer com son demanades. Ab tot que per lur mera liberalitat han diverses vegades grans coses fetes fora lo dit Principat en servey e honor de llur Rey e Senyor. E per tant llur libertat los cathalans no altererien mas per servici del dit Senyor Rey e de vostra Excellencia los dits cathalans usant de llur libertat per la acustumada devocio e amor que han a lur Rey e Senyor fan oferta e son contents fer sollempna embaxada al Rey de Castella dins quinze dies apres la ferma de la dita capitulacio. E deuse creure Senyora molt alta que los dits cathalans per lur mera liberalitat no oblidaran daquiavant fer les coses que a ells seran vistes fahedores a gloria e lahor de Deu Omnipotent servey de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Excellencia e del lllustrissimo Senyor Primogenit repos del dit Principat e conservacio del inmaculat nom dels cathalans e de la presentacio de la present volem e requeran los cathalans esser feta carta publica per vos notari el cetera.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Jatsia la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey e vostra molt Excellent Senyora sia be certa del subseguit fins aci per causa de la detencio per la Majestat real feta de la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit de la dita Majestat. No resmenys per reduir a memoria a vostra Excellencia e per satisfaccio al que per vostra lllustrissima Senyoria es stat deduhit lo qual es del tenor seguent. La Serenissima Senyora Reyna no pot obmetre reduir a memoria a vosaltres reverend venerables egregi nobles magnifichs missatgers de diputats e consell del Principat de Cathalunya e de la ciutat de Barchinona e als cathalans ab quanta humanitat gracia e clemencia la Majestat del Senyor Rey e la dita Senyora se es portada en la capitulacio per part del dit Principat a la sua Excellencia presentada. La qual quant benefici e libertat al dit Principat confereix per vosaltres clarament es conegut. E nos pot dir que lo dit Senyor Rey haja attes principalment a la preeminencia e stat seus reals sino sols en satisfer e condescendre a les supplicacions per lo dit Principat a la sua Altesa fetes per lo benefici repos e contentament del Illustre Princep fill seu e del dit Principat per lo qual obmetent tant honor preeminencia e benefici del seu stat real es stat e fermantse la cupitulacio ab les modificacions per sa Senyoria fetes e donades lo dia present sera content abstenirse de no entrar en lo dit Principat confiant de tots vosaltres cathalans com de fidelissimos vassalls confiar e sperar se deu que la demanda de no entrar en lo dit Principat en breu temps a supplicacio dels dits deputats e consell e de la dita ciutat de Barchinona sera en lo contrari conmutada. Mes avant lo dit Senyor Rey sera content constituir lo dit lllustrissimo Princep son fill governador general per tots sos regnes e terres e aquell en lo dit Principat crear loctinent seu irrevocable remetentse de aço a la capitulacio respostes e modificacions per la dita Senyora Reyna fetes. E no sols lo dit Senyor los beneficis e actes havents esguard al repos preeminencia seguretat e contentament del dit Illustrissimo Princep e cathalans sera contenta atorgar mas encara tantes e tals gracias que per tots los reys predecessors seus de gloriosa memoria james no son stades atorguades jatsia moltes de aquelles los fossen per los cathalans demanades e grans donatius e servicis per aquells oferts. E si lo dit Senyor Rey tantes gracies preeminencies o libertats atorgar se contentara per lo tranquille stat seguretat repos e contentament del dit Illustrissimo Princep e del dit Principat e poblats en aquell com se pot hoir ni tollerar per los dits fidelissimos cathalans los predecessors dels quals precipuament lur Rey e Senyor de poqua Senyoria en major han augmentat aquell tantes gracies e libertats essent content de atorgarlos restar e esser oppres congoixat e guerrejat per lo Rey de Castella tyranicament e indeguda lo qual per si eo per ses gents es entrat en lo regne de Navarra e fa la guerra en aquell e ha occupades e te algunes forçes de aquell e ha fetes altres novitats en regnes e terres del dit Senyor Rey al qual axi mateix tyranicament te occupat son patrimoni que lo Senyor Rey son pare de sancta recordacio li leixa en Castella e ha contravengut a la concordia feta ab lo dit Senyor Rey. E no es justissima demanda feta per lo dit Senyor Rey que los dits cathalans per via de embaixada servey e ajuda ajudant al seu Rey e Senyor contra lo Rey de Castella fahent aquell desistir e cessar de la guerra que fa en lo dit regne de Navarra en sos regnes facen retornar. Certes si consideren dons los cathalans lur integerrima e sincera fidelitat miren e porten a memoria los actes e gestes de lurs predecessors e hauran vera noticia si la dita demanda tan justissima en manera alguna poden ni deuen diferir ni recusar. O fidelissimos cathalans vassalls del dit Serenissimo Senyor Rey obrense les vostres viceres e coratges considereu les preeminencies utilitats e libertats les quals sa Excellencia per gracia a supplicacio vostra de si aparta e al dit lllustrissimo Princep e a vosaltres per sua clemencia e benignitat no recusa atorgar. E recordantvos de la oferta dignament feta per los cathalans al Senyor Rey don Alfonso de inmortal memoria en la qual en si prengueren carrech de la guerra de Castella en tot cas que lo Rey de Castella de si no volgues fer justicia en los fets del infant don Enrich quant mes ara se deu fer toquant a la persona honra e stat de vostre Rey e Senyor natural oppres veixat e deseretat per lo dit Rey de Castella indeguda e injustament lo qual vostres passats no solament no tollerar mas encara hoir no han pogut de sos reys e Senyors. E per totes les dessus dites coses e altres es de creure que Deus Omnipotent de tots creador reys e princeps e tot lo mon clarament coneixeran la tanta humanitat clemencia e benignitat de vostre Rey e Senyor natural. E si a les gestes e actes de vostres predecessors dignament e virtuosa fets e per tot lo mon per tals celebrats haguts e reputats attendre no volreu lo que de tant fidelissimos vassalls com vosaltres sou sens dupte nos spera vullau attendre e be considerar a les coses ab les quals sou tenguts e obligats a vostre Rey e Senyor natural en virtut del jurament de fidelitat a sa Majestat prestat en la forma seguent. Yo t jur que sere feel de aquesta hora avant fins al derrer dia de la mia vida a tu molt alt e molt Excellent princep e Senyor Rey don Johan de Arago de Navarra de Sicilia et cetera gloriosament regnant que nunqua scientment sere en consell o en fet que tu perdes la vida o membre algu o tu rebes en la persona alguna lesio o injuria o contumelia o que tu perdes algun honor lo qual ara has o daquiavant posseiras. E si sabre o hoire algu que vulla fer alguna cosa de aquestes contra tu per mon poder prestare impediment que no sia feta. E si noy pore prestar impediment quant prest pore ho denunciare e contra aquell axi com pore prestare a tu lo meu auxili. E si se sdevendra perdre injustament o per cas infortuit alguna cosa la qual has o hauras ajudare aquella recobrar e recobrada tots temps retenir. E si sabre tu voler justament ofendre algu e generalment o special sere request axi com pore prestare a tu lo meu auxili. E si alguna cosa en secret a mi manifestaras aquella sens licencia tua no manifestare a algu o fare per que sia manifestada. E si consell a mi sobre algun fet demanaras donare a tu aquell consell lo qual a mi sera vist mes expedient a tu. E nunque de ma persona fere cosa alguna scientment la qual pertanga a injuria o contumelia tua. E jatsia la dita Senyora Reyna cregua fermament vosaltres que tot lo dit Principat representau no voler ni sols pensar fallir en les coses en lo dit jurament de fidelitat contengudes com aquells imitant vostres predecessors tingau impresses afixes e indeliblament unides en los vostres coratges per aquella innata fidelitat que sempre may los vostres passats e vosaltres han e haveu acustumat haver a vostre Rey e Senyor natural lo que per molts eximplis e actes virtuosos
es comprovat notori e manifest per tot lo mon. Empero la dita Senyora Reyna tant humanament e benigna quant pot per la potestat que a aquestes coses ha de la Majestat del dit Senyor Rey et alias vos prega amonesta exhorta e requer per aquelles deutes de vassallatge fidelitat e naturalesa que al dit Senyor Rey vosaltres en noms propris com encara axi com a missatgers del dit Principat e aquell e los poblats en aquell representans sou tenguts obligats e astrictes a la dita demanda per lo dit Senyor Rey feta de la embaixada faedora al dit Rey de Castella e auxili prestador al dit Senyor Rey per defensio del seu regne de Navarra e altres regnes e terres e honor de la sua Senyoria stat real e observacio de les coses entre lo dit Senyor Rey e Rey de Castella concordades vullau satisfer ab aquel compliment e integritat ques deu e es necessari e de tant fidelissimos vassalls se spera e confia indubitadament. E si la dita Senyora Reyna es e sera contenta condecendre a les coses contengudes en la dita capitulacio ab les modificacions protestacio e retencio per sa Altesa ultimament fetes lo dia present a vosaltres donades e se ofir fermar la dita capitulacio ab les dites modificacions protestacio e reservacio e ab tal pacte qualitat condicio e retencio e no en altre manera ço es que la dita ferma sia suspensivament feta en axi que no puixa sortir son efecte ne de aquella o part alguna de aquella usar se puixa nis dega ans sia haguda per no feta fins a tant que al dit Senyor Rey sia fet o oferta prometença e segura de les coses contengudes en la resposta del XXIIII capitol que lo dia present la dita Senyora Reyna dona tant per lo dit lllustrissimo Princep quant per los dits diputats e consell lo dit Principat representants e per la dita ciutat de Barchinona la qual oferta e prometença hajen a fer expeditament en altra manera la dita ferma que la dita Senyora Reyna fara sia deguda per nulla irrita e de neguna eficacia e valor e de aquella ni de part alguna della en tal cas en manera alguna usar nos puixa nis dega. E complintse axi les dites coses succeiran a gloria e laor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey benefici contentacio e repos del dit lllustrissimo Princep e Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona. E de les dites coses vol e mana la dita Senyora Reyna que sia feta rebuda e testificada carta publica per Pedro Doliet secretari del dit Senyor Rey prothonotari seu e notari publich una e moltes tantes quantes seran donades et cetera. Dien los dits diputats e consell e la ciutat de Barchinona que sentida per lo Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona e altres ciutats e viles reals del dit Principat la dita detencio fou divinament inspirada tant unida voluntat en lo dit Principat en treballar per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit que fonch e es stat reputat a cosa miraculosa la qual detencio fou feta en gran perturbacio molestia e dan irreparable de la casa real de Arago e de tots los feels de aquella e periclitacio de la posteritat de aquella la qual ha regnar e governar en tots los regnes e terres de aquella e encara contra usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya capitols de cort e privilegis e libertats del dit Principat per la Majestat real ab humil reverencia perlant jurats e si no fos la representacio molt regulada del dit Principat e la sollicitacio degudament e pertinentment feta per los qui lo dit Principat representen no se excusaven grans perills e inconvenients. Per la qual raho havents los cathalans sguard a lur innata e incorrupta fidelitat e per satisfer a aquella e a la conservacio de la corona real tremeteren a la dita real Majestat embaixada de XV persones de molta dignitat e saviesa dotades e la dita ciutat de Barchinona de VIII persones e les altres universitats de les ciutats e viles reals de Cathalunya per lo semblant trameteren lurs solemnes embaixades sperants axi com versemblantment sperar se debia que la dita Majestat per sa virtut donaria orde en reposar tantes congoixes e fer gracia al dit Principat de la dita liberacio. E jatsia innumeres vegades la dita Majestat sia stada supplicada per merce sua li plagues reduhir e rebre en bon amor pau e concordia lo dit lllustre Primogenit empero james ho pogueren obtenir los dits Principat ciutat de Barchinona e altres ciutats e viles del dit Principat a tot aço a tracte seduccio e induccio de alguns mals consellers no zelants lo honor de Deu servey de la dita Majestat benefici e repos del dit Principat e altres regnes e dominis del dit Excellentissimo Senyor. E si los cathalans haguessen demanat gracia derogativa al honor e corona real lo que james es stat vist ne farien fora digna cosa esser stat dificultat. Mas que demanaven cert honor de la real corona conservacio de la posteritat real repos e tranquillitat del dit Principat e altres regnes e terres de la dita Majestat e desistint de tal demanda podien degudament esser increpats e maldits. Vehents dons los cathalans que per aquesta via no podien gracia obtenir convingue entrar en termens de justicia e axi los dits embaixadors insistiren e supplicaren a la dita Majestat que fes justicia en lo dit fet administrada e que lo dit Illustrissimo Primogenit fos restituit en lo Principat de Cathalunya de hon de manament de la dita Majestat era stat tret supplicant la dita Majestat aço volgues fer per observancia dels usatges constitucions e altres libertats del dit Principat per la dita Majestat jurades la qual cosa jatsie lo dit Senyor Rey degues de justicia complir per disposicio dels dits usatges constitucions e libertats e per los altres sguards damunt dits axi poch lo supplicat ab deguda reverencia parlant nos pogue obtenir ans lo dit Principat vehie per experiencia molts oficials e consellers de la sua Majestat en nom e per part de la dita Majestat esser anats per lo dit Principat suscitants gents e procurants que nos pogues proseguir la dita peticio de gracia o justicia. Hoc mes moltes zizanies e divisions esser procurades lo que dignament portave als dessus dits supplicants gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses e multes aspres e dures cominacions que publicament exien e anaven per la terra axi per la dita Majestat dites als dits embaixadors quant en altra manera sembla als dessus dits molt diligentment e ab aquell esforç ques pertanyia deure attendre a la sua indempnitat e procurar virtuosament ab deguts e pertinents migans conformes a les leys e libertats del dit Principat esser complit lo que justament havien demanat. E per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir lo degut trameteren los dits cathalans XXXXV persones de les majors e pus preeminents del dit Principat ajustant aquelles a Ies XV persones e altres embaixades dessus mencionades ja trameses les quals totes prostrades e molt humilment altra e altres vegades supplicaren la dita Majestat li plagues atorgar e a efecte deduir les coses tantes vegades degudament supplicades. Pero axi com les primeres sopplicacions axi les derreres foren poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor lo coratge dels cathalans sostenir e ha sostengut. E per quant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda los dits cathalans vehents se frustrats de gracia e justicia jatsia acustumats fossen gracies de son Rey e Senyor obtenir unanimes treballaren e han treballat ab vies degudes e pertinents conformes a las leys del dit Principat donar orde en la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit. E axi mateix en perseguir aquells qui sinistrament havien e han consellat e seduhit la Majestat real fahent per aquestes coses molt grans despeses tant que mijançant la divina gracia lo dit Excellentissimo Senyor Rey es stat mogut en liberar la persona del dit Illustrissimo Primogenit axi com de fet es stat subseguit. Per les quals coses ha convengut ad dit Principat a fi que daqui avant fos tolta tota manera de discordies e zizanies e inconvenients irreparables los quals se porien seguir per causa de mals consellants e no zelants lo servey de Deu e de la dita Majestat e benefici e tranquillitat no solament del dit Primogenit e Principat e ciutat de Barchinona e altres mas encara dels altres regnes e terres de la real corona supplicat de la dita capitulacio e contengut en aquella la qual capitulacio en tot e per tot quant concerneix lo servey de la dita Majestat e de vostra Excellencia e del dit lllustrissimo Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e conservacio de aquells e repos del dit Principat a tots es manifest e notori. Donchs no es maravella si la dita Majestat per sa gracia e merce ve e deu esser inclinada en atorgar la dita capitulacio e coses en aquella contengudes. E si en los passats temps tals coses no son stades demanades ne consentides no havien seguits tals actes per los quals convengues de tals demandes usar per obviar los inconvenients e dans quis poguessen subseguir al stat e posteritat real e a la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e terres del dit Senyor Rey e tot aço per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda a la qual observar no fretura ne james ha freturat por la gracia de Deu ne afretura ne afreturara en lo sdevenidor incitar o convidar o requerir los cathalans com aquella en llurs coratges radicada tinguen e mostren e han ho mostrat los actes e gestes passats e fins aci fets los quals han augmentat e gloriosament prosperat la real corona e lunyat tot sinistre de la real posteritat. E per ço Senyora molt alta ab deguda reverencia parlant no era ne es necessari exprimir lo que conte fidelitat com los dits cathalans en lur animo e fets e obres hajen mostrat mostren e mostraran pus amplament que no es scrita aquella retenir e en memoria indeliblement haver tenir e obrar. E mostres apertament axi en la guerra e guerres de Castella passades e en altres innumerables fets als quals segons les libertats del dit Principat los cathalans obligats no eren ne son e per lur proprie liberalitat e no per obligacio alguna segons lo cas requiria pus fos a gloria e honor de Deu e servey de la Majestat real util e repos del dit Principat e dels altres regnes e terres del dit Senyor volien e han volgut les lurs persones e substancies exposar per augmentacio e conservacio de la dita real corona.
(Ahora imaginad que el rey de Castilla conquista en este orden los reinos de Navarra, Aragón y Valencia, fronterizos, pero deja tranquilos a los del Principado, y les da la independencia, como Puigdemont, unos segundos. O bien imaginad que los franceses entran en Cataluña y los catalanes tienen que luchar contra ellos, sin el apoyo de Valencia, Aragón, Navarra, y por mar Mallorca, Sicilia, Córcega, Cerdeña, etc, cuando hemos visto según los textos que se morían de hambre en los llanos de Fraga y Lérida.)
E per conseguent done als dits cathalans molta causa de maravellar que la dita Majestat en la concessio e ferma de la dita capitulacio la qual a tant servey de la sua e vostra excellentissima Senyoria e conservacio de la posteritat real sua e vostra e repos del dit Primogenit e Principat e altres regnes e terres del dit Senyor es demanada se vulla taturar apposant condicio tal a la qual per les libertats al dit Principat atorgades lo dit Principat no es obligat ne james sino per pura e mera liberalitat ha acustumat satisfer segons los fets gestes e actes antichs autenticament demostren. E per quant vostra molt excellent Senyora ha ordenat fer carta publica del proposat per vostra gran Excellencia suppliquen humilment a vostra serenissima Senyoria los dits deputats e consell e la ciutat de Barchinona sia merce vostra provehir e manar a fi que en e per tots temps a tot lo mon apparega quanta es stada es e sera la fidelitat dels dits cathalans e quant justificadament son stats fets lurs procehiments. La present al peu de la dita carta esser continuada e que no sia closa sens la present resposta.

Dirigitur domino archiepiscopo Terrachone.
(Esta ch no se pronuncia como en valenciano chona, chones, pechina, pichina, ni en Ulldechona, es una k, Terracone : que pasa muchas veces a g: Terragone : Tarragona)
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Per quant lo Illustrissimo Senyor Primogenit mostre haver plaer vostra reverendissima paternitat sia aci e nosaltres per semblant com vostre reverendissima paternitat sia dotada de molta virtut e intelligencia pregam e encarregam aquella li placia partir e venir aci decontinent car lo dit Illustrissimo Senyor Primogenit e nosaltres ho haurem a gran complacencia. E sia reverendissimo pare en Christ la Sancta Trinitat vostra
guarda. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de juny del any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra excellentissima Senyoria son destinats los reverend e magnifichs abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Johan Lull ciutada de Barchinona per part nostra e de aquest Principat explicadors certes coses de les quals son plenament informats. Suplicamvos Senyora molt alta placia a la Altesa vostra donar los plena fe e creença e haver los afers occorrents en aquella beningna recomendacio que fins aci virtuosament fet ha. Molt alta e molt excellent Senyora la Santissima Trinitat haja en la sua proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres man lo que li placia. Feta en Barchinona a XVIIII de juny any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humils vassalls etc. los deputats del General e consell etc.

Instruccions que sen portaren los sobredits mossen lo abat de Poblet e mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Johan Lull embaixadors a la Senyora Reyna tramesos.
Instruccions etc. (Son las mismas que se hallan anteriormente.)

HISTORIA DE LOS CONDES DE URGEL, Diego Monfar Sors

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. Próspero De Bofarull y Mascaró.

TOMO IX.

HISTORIA DE LOS CONDES DE URGEL,
escrita por D. Diego Monfar y Sors,
archivero del Real Archivo de Barcelona,
y
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
D. Próspero de Bofarull y Mascaró,
cronista de la Corona de Aragón.
Tomo I.
Barcelona.
En el establecimiento litográfico y tipográfico de
D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT.
1853.

/ Edición de Ramón Guimerá Lorente.
Se actualiza la ortografía en parte, y añado comentarios entre paréntesis y cursiva (así). Faltan bastantes páginas y otras están mal escaneadas /.

Deseando la Reina Ntra. Sra. (Q. D. G.) que vean la luz pública en esta colección diplomática, no solo los documentos interesantes a la historia y demás ramos de literatura en general, si que también diferentes códices inéditos que igualmente custodia este antiquísimo archivo, por considerarlos no menos conducentes al digno objeto de su ilustrado desvelo, según anunciamos y ofremos en el preliminar de esta empresa; daremos con oportunidad la preferencia a la Historia inédita de LOS CONDES DE URGEL, de D. Diego Monfar, por tratarse en ella de unos personajes, estados y hechos tan enlazados con los de la Corona de Aragón, como con sus Parlamentos, Compromiso de Caspe y demás documentos que acabamos de publicar, a tenor de las reales instrucciones que hemos recibido. En efecto, desde que Carlos Calvo dividió la Septimania en marcas, cediendo en plena soberanía la española, o marquesado y condado de Barcelona con sus agregados, a Vifredo el Velloso, que en su muerte heredó a su hijo Seniofredo con el de Urgel; este condado, erigido en la región de los antiguos Ilergetes, ha estado constantemente bajo el señorío de príncipes de la dinastía de Barcelona y Aragón, hasta que al cabo de cuatro largos siglos de gloriosa existencia la falta de sucesión en Don Martín, el fallo de los nueve compromisarios de Caspe y la rebelión de Don Jaime el desdichado contra el electo Don Fernando, autorizó a este nuevo rey a proceder militar y judicialmente contra su malhadado primo, confiscándole sus estados y condenándole a cárcel perpetua, en la que murió al cabo de muchos años, asesinado en el castillo de Játiva por los infantes hijos de su mismo antagonista.
Diego Monfar y Sors, ciudadano honrado y natural de Barcelona, hizo sus estudios, con el aprovechamiento que manifiestan sus obras, en la antigua y acreditada universidad literaria de Lérida: fue escribano de mandamiento de la cancillería de Aragón, y uno de los rehenes que envió a Luis XIV el Principado, en seguridad del ejército francés con que aquel monarca ausilió a Cataluña durante la guerra que sostuvo contra Felipe IV de España, llamada de los segadores. En 1641 fue nombrado por dicho rey de Francia archivero de su Real Archivo de Barcelona; y por estos años, hasta el de 1652, en que murió en la villa de Tarrasa, escribió este códice o Historia de los Condes de Urgel, después de haber examinado detenidamente, no solo los infinitos autores que en ella cita, si que también varios archivos de Aragón y Cataluña, y en especial este de la Corona de Aragón que tuvo a su cargo, del que copia muchos documentos curiosísimos e interesantes.
Consta este códice de 500 folios, escritos de puño propio del autor, en papel muy ordinario, con letra bastante difícil para quien no está versado en la paleografía; y se ignora cómo fue a parar al archivo de los Padres Mercenarios de Barcelona, del que lo recogió el archivero de la Corona de Aragón el año de 1835, depositándole en este mismo establecimiento donde probablemente fue escrito. El padre maestro Izquierdo, de la orden de san Agustín, sacó de él una copia en dos grandes volúmenes, que hemos consultado y existe en el archivo de la Academia de Buenas Letras de Barcelona; pero la hemos hallado llena de erratas, aunque en el testo esté conforme con el original que tenemos a la vista. Como Monfar escribió en una época tan turbulenta, cual fue la de aquella asoladora y desgraciada guerra, no es de admirar que no diese la última mano a su obra, ni que se hallen en ella algunas lagunas, no pocos barbarismos y otras faltas de lenguaje, que difícilmente podía evitar un catalan que escribía en castellano a mediados del siglo XVII, cuando el Principado conservaba aún en toda su fuerza el entusiasmo patrio por sus fueros e idioma.
a pesar de esto, para conservar en todo lo posible la pureza del testo, rara vez nos hemos atrevido a rectificar más que aquellos defectos que podían producir confusión en el sentido de la frase, y que sin duda ninguna hubiera el mismo autor corregido, a haber tenido espacio y sosiego para limar su obra. Nos hemos contentado con regularizar y uniformar su ortografía, suprimiendo todas las inflexiones exclusivas del catalan, más o menos antiguas, que Monfar aplicó al castellano, y que hemos sustituido con las letras con que propiamente debía escribirse en este idioma, a saber: ny por ñ, cuando se halla banyo por baño; I en principio de dicción por ll, cuando escribe levar por llevar; s líquida por es en las voces que deben empezar con estas dos letras; t por d, en algunos finales en ad; y doble s por la s sencilla, única y fuerte, castellana; y haciendo desaparecer todos los afijos, especialmente en los genitivos de los nombres que empiezan por vocal, que llevaban una d al principio, cuyo uso hemos variado, suprimiendo por consiguiente la sinalefa, y marcando el de.
La idea que nos guía, y el útil objeto que llevamos al publicar este libro, quedarán aun más patentes a medida que el lector se haga cargo de la importancia del códice, cuya corrección, para darlo a luz, esperamos con justicia que nos habrá de agradecer.