Mostrando las entradas para la consulta Fraga ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Fraga ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de marzo de 2021

1, 3, febrero, 1462

1.° DE FEBRERO.

Reunidos, en este día, para tratar del asunto de los remensas, la comisión que se había elejido para dar su dictamen sobre el mismo, expuso sus razones, y en consecuencia, se tomó la siguiente deliberación.

Ço es quant a les coses suplicades per part dels senyors dels homens de remençes demanants revocacio de la provisio que han del Rey don Alfonso de bona memoria e de la crida que en virtut de aquella fonch feta dels sis mals usos delibera la dit concell que decontinent se entena ab homens de sciencia pera veure en qual millor via pora esser demanat e prosseguit justament per manera que sen puga conseguir la desijada fi. E quant a laltre cap de les tasques e altres drets que los dits pagesos han acustumat pagar e ara recussen dellibera lo dit concell que tantost sien elegides algunes persones per lo present concell e per la ciutat les quals de continent entenguen en suplicar la Senyora Reyna que jatsia per sa clemencia e acostumada justicia haja feta certa provisio sobre les dites tasques e altres drets darrerament dits. Encara mes si master sera ne vulla fer altre e altres provisions a compliment del bon efecte de la cosa. E mes decontinent suplicaran que sien presos e mesos en segur los qui en aquests actes derrers han sabut entrevengut e consellat e donat loch a la perturbacio de la paga dels dits drets e de provisions injustes per causa dels quals provenen los ajusts dels homens e altres escandils. La qual preso se faça a fi que tals persones puguen esser castigades degudament.
Ocupáronse, además, de otros varios asuntos, entre ellos, del de don Jofre de Castro, sobre los cuales se hizo a un mismo tiempo la votación, quedando en mayoría el voto emitido por el conde de Pallars, a saber: que se suplicase a la señora Reina, o cuando no, que se expidiesen las cartas, del mismo modo que se había deliberado antes de tratarse el compromiso; y pasando en seguida a la
elección de las personas que habían de componer la comisión acordada en la sesión anterior, resultaron nombrados el abad de Poblet, el arcediano Çariera, micer Juan Çaplana, el vizconde de Illa, mosen Marcos Lor, Bernardo de Guimerá, y, según se deduce, los representantes de Lérida, Gerona y Cervera.
Dióse cuenta de una carta que se había recibido de los prohombres de Fraga, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los senyors de la vintisetena (vint i setena sí tiene i, pero no se encuentra en los textos i como nexo, solo y, et, e) lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Recomendacions precedents per alguns afers de aquesta vila enviam missatgers nostres a la Senyora de vosaltres En Johan Pallas juriste e En Manuel de Morach informats largament de nostra intencio. Placieus volerlos hoir e donarlis fe e presta execucio en quant de nostra part vos diran segons que be de la Senyoria de vosaltres confiam. E si per vosaltres molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors porem fer negunes coses ab molta bona voluntat ho farem. De Fraga a XVI de janer any LXII. - A les R. E. N. e magnifiques Senyories molt prest los jurats e prohomens de la vila de Fraga.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e consell residents en la insigna ciutat de Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Jatsia la hora que per los jurats e promens de aquesta vila de Fraga lo senyor comte de Modica capita general del exercit de aqueix Principat e son concell fonch suplicat de fer justicia dels danys donats per la gent del dit exercit als poblats e habitants en la dita vila segons per informacio presa legitimament present e entrevenint hi personalment los honorables frare Franci Oliver comenador de Torres e micer Bernat Destopinya assessor del mossen veguer de Barchinona foren per mi donats en memorial tots los danys a mi donats en una mia torra als dits frare Oliver e Bernat de Stopinya. Als quals veure e regoneixer les dites coses per lo dit senyor capita consell fonch comes e remes e per negligencia sua aquells foren perduts e amagats ab llur honor parlant en tal manera que de aquells no feren inspeccio alguna ne axi poch segons son (soc; soy; jo som en mallorquí) stat informat per hun meu procurador qui aqui es stat a nostres reverencies e magnificencies de aquells no han feta relacio alguna ni mencio com sia degut yo de aquells esser satisfet e reintegrat no menys dels altres qui son stats danyats. Per tant suplica vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vos placia la hora que dels dits danys per los dits jurats e promens de la dita vila demanats per vosaltres sera provehit sien satisfets que aquella hora per semblant vos placia provehir que los meus dans a mi donats segons mon procurador vos dara en memorial me sien pagats e satisfets lo que ultra que sia de justicia vos a gracia singular e ab tant me coman a la merce vostra. La qual nostre Senyor Deu prosper e guard de tot mal. De Fraga a XX de janer. - Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors lo qui es prest a ordinacio vostra lo justicia de Fraga.


3 DE FEBRERO.

Ocupáronse de varios asuntos; se nombraron las dos comisiones antes designadas para examinar los de don Jofre de Castro; de los remensas; se votó a algunos individuos para ver si debían ser admitidos o no en sus respectivos oficios; y se pasaron las últimas deliberaciones al Consejo de treinta y dos de la ciudad.

miércoles, 23 de diciembre de 2020

28 DE MARZO.

28 DE MARZO. 

Se recibió en este día una carta del rey de Castilla, por manos de un caballero suyo llamado Gonzalo de Caçeres, (Gonçalo de Caceres en el texto siguiente) cuyo contenido es el siguiente.

Nos el Rey de Castilla e de Leon enbiamos mucho saludar a vos los muy reverendos egregios et nobles magnificos diputados del Principado de Cathalunya en la ciutat de Barchinona.
Antes de agora vos ovimos scrito con un oficial de armas nuestro sobra la detencion del Principe nuestro muy caro e amado primo e por quanto despues mediante la gracia de nuestro Senyor ha vemos sydo certificado ell sea en su plena libertat en esta cibdat de Barchinona e por maior saber la dispusycion de sa persona enbiamos a lo vesytar a Gonçalo de Caceres cavallero de nuestra casa de quien mucho fiamos al qual de nuestra voluntad va largamente informado. Ell vos fablara algunos fechos complideros al bien e paz e reposo destos reynos. Rogamos vos le sea dada plenaria fe a lo que de nuestra parte vos dira. Muy reverendos egregios nobles magnificos Dios vos haya todos tempos en su special guarda. De Segovia a honse dias de março de sexanta e hun annos. El Rey - Por mandado del Rey. - G. Mendes.

Las razones o informes a que alude la credencial que antecede, y que expuso a los Diputados el mencionado embajador, eran substancialmente las que siguen.

Primerament lo dit embaxador dix que lo Senyor Rey de Castella los saludava molt els enviava una letra quels dona la qual era patent segons lo custum e stil de Castella signada de sa ma e segellada ab son segell la qual fou aqui legida e per quant hi havia creença en virtut de aquella ell explica com a noticia del dit Senyor Rey de Castella era pervenguda la liberacio de la persona del Senyor Primogenit su primo de la qual havia hagut singular plaer e consolacio per quant ell lo amava de molt bon cor e mes que altra qualsevol persona que a ell sia conjunta de parentela e per ço havia enviat a ell per veure e visitar la persona del dit Senyor Primogenit e que regraciava molt a ells e a tot lo Principat la amor e fidelitat que havian monstrada e mesa en obra en la recuperacio e
liberacio del dit Senyor Primogenit e los treballs e despeses que hi havian mesos e tant com si per la persona del dit Rey de Castella su Senyor ho haguessen fet comendant molt als dits diputats e consell e tot lo Principat com virtuosament e loable se eren hauts en aquest fet e segons lurs predecessors del Principat havian acustumat fer en les coses que emprenien. E que lo dit Senyor Rey de Castella segons los havia enviat a dir pochs dies havia per sa letre havia enviat a pregar lo Senyor Rey Darago li plagues deliurar e traure de preso le dit Primogenit e que per quant nol ne havia volgut complaure ell per mostrar la sua voluntat que havia a la liberacio del dit Primogenit e de conservar e tenir la pau que ell havia ab lo dit Senyor e ab los dessus regnes e terres que ell havia enviada en la frontera certa gent darmes de cavall e de peu per ajustarse ab lo exercit del Principat e entendre per son poder e ajudar a la liberacio de la persona del dit Primogenit ab proposit que si fos obs que vingues en persone ab tot son stat e sforç. E mes dix que lo dit Rey de Castella per conservacio del amor e bona concordia que lo dit Rey son Senyor havia ab lo Senyor Darago e sos vassalls havia fet moure matrimoni entre lo dit Senyor Primogenit e la infanta sa germana e que encara havia aquella mateixa voluntat e que lo dit Senyor Rey de Castella los pregava e encarregava molt stretament e afectuosa haguessen per recomenada la persona e lo stat del dit Senyor Primogenit car lo dit Rey de Castella havia voluntat fer per ells e per los de aquest Principat lo que volguessen e conservar e tenir la bona voluntat que es entre lo dit Senyor Rey Darago e sos vassalls e ell dit Rey de Castella e sos regnes e vassalls.

El abad de Monserrat contestó en nombre del Consejo al embajador, diciéndole que daban las gracias al rey de Castilla, por lo que de su parte les acababa de exponer; en consecuencia de lo que, se tomó desde luego la siguiente deliberación.

Que lo exercit partescha de Fraga e vinga a la ciutat de Leyda en la qual resten cinccents homens de peu de les parts foranes e mes remotes a la dita ciutat. E mes cinquanta rocins utils que per semblant no sien de la dita ciutat e aquells sien los millors e pus utils del exercit. E los dits D. homens e cinquanta rocins de aquells qui hauran voluntat romanir. Tota la altre gent de cavall e de peu sia licenciada. La capita general stiga en Leyda fins en altra manera sia provehit lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu que sen vinga.

Atendido el objeto de la anterior deliberación, se escribió al general y vizconde, a Juan Ferrer, a los diputados de Aragón y a los jurados de Zaragoza.
El propio día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. Per mans del magnifich mossen Bernat Margarit e rebuda una vostra letra e mes e entes quant me a volgut explicar de part de vostres reverencies nobleses e honorables savieses e responent a tot dit que jat se sia que a tota via de pau e de concordia entre mi e lo comte de Prades me conviden em impelesquen lo servey de Deu ma professio e encara edat pero no es poch lagullo de vosaltres mossenyors als quals yo summament cobeg complaure e encara obehir. E per ço que conegau no vull esser trobador de qualsevulla honesta e virtuosa operacio sere content per satisfer a la voluntat e just desig vostre metre soltament en vostres mans e poder e dels consellers de Barchinona tota la questio e debat que es entre mi e lo sobre dit comte de Prades e tota la casa de Cardona segons que aquella havia mesa en poder del Senyor Rey. Ab tot sa Majestat no hi haje dona aquella fi que fore digna de hun Rey virtuos e que zelas lo be e repos de sos subdits e vassalls. Sobre aço jo he a ple comunicat ab lo dit mossen Margarit. Placieus donarli fe e creença com a la mia persona propria. Oferintme sempre promptissim e apparellat de fer per vostres reverencies nobleses e honorables savieses quant de mi os sera plasent dispondre e ordonar. Jo per gracia de nostre Senyor so fora del tot de la febre. Rest pero molt e molt flach pero per tota la semana santa Deus volent yo sere en Sanahuga e de aqui enfora me dispondre a quant per vosaltres mossenyors me sera significat axi com aquell que en res que concernesque lo felicissimo stat del Principat de Cathalunya no sabria ne volria mencar. De Salas a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo patriarcha Delaxandria bisbe Durgell.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principal de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Pus fins aci vos sou stats de scriure en la manera acustumada per esser occupats per la beneventurada entrada del Senyor Primogenit en aqueixa ciutat considerant encara per ma indisposicio segons dieu en vostra letra de la qual sou cert ereu ben avisats daci avant vos placia hun tant delit com tots havem de vostres letres per falça creença nous sia tolt avisantvos com per gracia de Deu yo so molt milorat jatsia no prou fort pero so en tanta convalescencia
que per legir vostres letres so en prou disposicio. E per ço placiaus per lo que dieu no star de scriurem ans vos prech ho façau com pus sovint poreu aleviats de feynes que significau haver de la venguda de Senyor Primogenit. Quant al quem dieu que pensar no podeu la Majestat del Senyor Rey vulla metra en execucio les coses quis dien per reports e fames de gents segons per mi sou avisats dient la raho per que vos dich que hoig coses de que reste molt aconsolat pus sia en fet axi com vosaltres creeu e per obres se seguischa resta yo haja fet lo degut de havervos avisat del que sabia e sentia. Pregant nostre Senyor Deu vos illumini en be elegir de e sobre les coses dieu continuament tractar ab la Majestat de la Senyora Reyna per mija de vostres embaxadors los quals trames li haveu a Vilafrancha en la qual sa Senyoria es en manera tal ques seguescha la honor e servey de Deu dels dits Senyors Rey e Reyna e seguretat del Principat tranquillitat e repos de la cosa publica e poblat de aquell fentvos oferta entretant se fara ab compliment so que per vosaltres es demanat quant al ben star o segur de aquest exercit provehint aquell ab summa vigilancia de scoltes guaytes e altros provisions necessaries a tuycio e seguretat sua. E per quant lo temps dels dos mesos del acordament fet per vosaltres se abreugese com sabeu es prop de la fi considerada la pocha voluntat que los del dit exercit axi de peu com de cavall han en seguir aquell despuys que lo Senyor Primogenit es deliurat e restituit en libertat e la crehença tots havien no passaren Martorell vuy tots generalment grunyen e criden los huns quels donen licencia oferint tornar lo sou quels resta altres quels do temps dins lo qual corrent lo temps dels dits dos mesos sien junchs (?) e atesos en lurs cases pretenents que a ses despeses no sen deuen tornar mas ab lo dit sou altres que dihen que hora per hora que los dits dos mesos seran complits segons lur comple comptadors del jorn que prestaren homenatge e anant sens demanar a mi licencia ne pus dirme res sen iran e sen tornaran en lurs cases lexant a mi la bandera. Es stat deliberat de aço vos fos axi scrit pet manut en manera que dins lo temps que resta per vosaltres fos deliberat e provehit a la honor del Principat e de alguns de vosaltres qui deliberan eternalment aturar aci fins altrament per vosaltres sia ordenat e a vosaltres scrit de que restam ab major recel vista la deliberacio dels bons e hoyint dels folls lo que dessus vos he scrit. E per quem par faça prou al fet per que en tot e per tot reta mon deute de la capitania seguint los termens de la ley qui vol los mals sien punits e los bons premiats e remunerats deliber scriureus la contentacio molta que tinch dels de mon consell qui en sos consells hi en totes les coses occorrents al servey e conservacio de la honor del Principat de dia e de nit may han fallit prenent tots e hun cascu la sua porcio de les feynes ultra lo consellat ço es los huns los sobreguayts e ordonar les guaytes partir sollicitar e visitar aquelles los altres de inquirir dels lochs fora la vila en metra scoltes e sentintles e axi de tots los altres de mossen lo veguer e de son assessor o assident quant be man servit e quant ne so content per letres dir nous poria. E axi placieus voler aquells integrament satisfer e ultra axo abundantment remunerar e gratificar hun cascu segons lo ben obrar qui fet haura lo qual es tant publich qee amagar nos poria. Com lo General me par sia la mar qui a hun cascu egualment se comunica pero quiscu sen porta segons la mesura ab que ve e no pus. E ab tant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
La present es sol per avisar vosaltres de ma voluntat que no es pus de seguir lo exercit haver complit lo temps dels dos mesos e aço dich per lo socorriment que per vosaltres era ordonat me fos donat ço es cent cincuanta florins la qual cosa es per la pratica que mes servada per lo comte per moltes e diverses maneres. De tot aço vos ne he volgut avisar ab temps per quey provehischau en aquella manera que ben vist vos sera no dient que en tots altres negocis yo puga servir lo Senyor Primogenit e al Principat noy meta persona e bens e quant tinga en lo mon. Axi mateix vull avisar vostres savieses per lo carrech per vosaltres a mi donat en los sentiments que yo he passat lo temps dels dos mesos molts gentils homens no sen tornen e dien que no pendran pus sou em dubte que la gent no buyt en tal manera que la bandera no rest desacompanyada e que nos meta
gran desbaratat entre nosaltres. De tot lo que sent ne he volgut avisar vostres prudencies. Per queus placia volerhi provehir en aquella millor forma queus semblara. E ab tant ordonau de mi lo que plasent vos sia. Scrita en Fraga a XXVI de març - Lo qui es prest a a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres e aquest consell es provehit que tot lo exercit partescha de la vila de Fraga e sen vinga en aqueixa ciutat en la qual romanga lo capita ab les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e cinquanta rocins utils tant solament e que tota laltra gent axi de cavall com de peu daqui en fora sia licenciada. Pregamvos donchs senyors que vullau donar orde que junt aqui lo dit exercit sie allehujat e lo dit nombre qui romandra sia be tractat segons de vosaltres fiam.
E tingaus molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vostra letra havem rebuda per la qual vehem vostra voluntat de venir del exercit. Nosaltres per lo dit esguard e per altres som entrats en delliberacio que era de fer del dit exercit e havem concordat que ates daqui avant no afretura tenir la vila de Fraga que en nom de Deu lo dit exercit sen vinga tot ensemps en una companyia a la ciutat de Leyda en la qual per lo present romangen les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e de cinquanta rocins utils e que tota laltra gent axi de cavall com de peu sia licenciada segons de tot aço scrivim pus stesament al comte de Modica capita general. Pus donchs lo dit exercit sia en Leyda vos ne poreu venir e axi sera satisfet a vostra voluntat regraciantvos lo bon voler quens significau haver en lo honor e benefici de aquest Principat. E per quant vos speram aci prestament no curam mes dir remetent tot lo restant a la vista. En lo mig e tota hora tingaus lo Sant Sperit en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Pus a nostre Senyor Deu per sa clemencia e merce ha plagut que la desigada liberacio de la persona del Senyor Primogenit es obtenguda per quant no volriem que aqueixs senyors del regne de Arago se agrehuiassen de la tenuta de la vila de Fraga havem delliberat que vos senyor ab tot lo exercit parteschau de la dita vila de Fraga eus ne vingau a la ciutat de Leyda hon apres siau junt ab tot lo dit exercit provehireu en aturar aqui cinch cents homens de peu los quals pero no sien homens de la dita ciutat de Leida ne de lochs vehins abans remots de la dita ciutat e sien de aquells qui darrerament han pres lo sou dels XV jorns e que hajen voluntat de romanir mes avant si delliberarem aquells retenir en los quals no es intencio nostra romanga algun cap de cinquantena car no afretura. Per semblant vos reteniu cinquanta rocins utils e dels millors e mes dispots del exercit e que hajen voluntat de romanir si per mes temps del que han a servir los volrem e que no sien de la dita ciutat de Leyda sino de fora de aquella. E a tota laltra gent axi de cavall com de peu licenciareu per anarsen a lurs cases en lo nom de Deu. Vos senyor per quant no seria cosa pertinent a la condicio vostra aturar ab tant petit nombre de gent romandreu ensemps ab lo veguer per uns breus dies en la dita ciutat retenint aqui les banderes e sera per refermament de vostra salut e en lo mig nosaltres provehirem de alguna persona qui capitaneje la dita gent e provehit aço vos ho significarem e poreuvosne venir Deu volent. Per dar raho als diputats de Arago e jurats de Çaragoça de la stada e partida de la dita vila de Fraga nosaltres los scrivim per letres que rebreu ab les presents les quals de aqui en fora los trametreu. E mes en la partida vos agraciareu sius plaura dels jurats e prohomens de la dita vila de Fraga usant envers ells de paraules conducents a la amor e bennivolencia del dit regne e aquest Principat les quals conservar es a vosaltres molt acor. Si algunes coses subseguiran en la partida de Fraga nos avisareu de aquelles e sobre elles e altres que occorreguen vos scriurem a la dita ciutat. Ab tant molt egregi senyor tingaus la Santa Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat.
Los cinquanta rocins es intencio nostra sien de aquells qui han a discorrer encara mes temps puys sien suficients. Lo present correu ha pres carrech de anar ab les letres a Çaragoça axi que non calra haver altre. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable lo senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del general de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Per nosaltres e nostre consell es feta delliberacio que tot lo exercit jaguescha la vila de Fraga e en nom de Deu sen venga a la ciutat de Leyda en la qual romanga lo capita ab lo veguer e les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e de cinquanta rocins utils tant solament. Los dits cinch cents homens es nostra intencio sien de aquells qui darrerament han rebut lo sou dels quinze jorns e que no sien homens de la dita ciutat de Leyda ne dels lochs vehins abans forasters o remots de la dita ciutat e que sien dispots e hajen voluntat de romanir al dit sou si per mes temps al mateix sou si sera delliberat aquells per mes temps retenir. Per semblant dels cinquanta rocins es intencio nostra que no sien de la dita ciutat abans fora de aquella e los millors del exercit e hajen la mateixa voluntat de romanir al dit sou si per mes temps los volrem. En la gent de peu es intencio nostra no romanguen alguns caps de cinquantena per quant es vist no afreturar. Tota laltra gent axi de cavall com de peu volem sia licenciada per anarsen hon volran e axiu scrivim al capita. Conferiune ab ell e axi disponeu de totes les dites coses pero abans que aço no sia divulgat provehiu en haver adzembles e carnatge per portarvosne a Leyda totes les municions provisions e altres coses que fossen aqui del exercit per manera que ab lo exercit ensemps vos ne porteu e en la dita vila de Fraga no romanga res. Si ho menejau secretament e ab cautela haureu millor raho del carnatge per que en totes coses siau atent e provehiu a la seguretat e indemnitat de aquelles segons se fia de vos. Lo capita com dessus es dit aturara en Leyda fins hajam provehit de alguna altra persona qui capitanege la dita gent car no seria competent a sa condicio ell star aqui per un exercit tant poch. E per aço vos nos scriureu qui seran los dels cinquanta rocins qui romandran per que entre aquells pugam elegir aqui per capita. E mes nos scriureu quant passara lo temps que han a servir los dits cinquanta rocins per lo sou que tenen ja e quant hauran complit los cinch cents homens qui romandran comprenenthi los quinze jorns per ço que sobre tot puixam apres deliberar. Lo vezcomte de Rochaberti sen pora venir e axi lin scrivim. Apres scrivim als diputats del regne de Arago e jurats de Çaragoça donantlos raho de la stada e partida de la dita vila de Fraga. Ab les presents rebreu lurs letres es quals per correu daqui en fora los trameten provehint que sien ben donades. Los cinquanta rocins que romandran es intencio nostra sien de aquells qui han a discorrer mes temps del sou que tenen puys sien suficients. E axi de tot aço conferiu ab lo capita. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo present correu ha carrech de anar ab les letres a Çaragoça axi que nous calra haverne altre algu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

martes, 23 de junio de 2020

311. LOS CORPORALES DE FRAGA


311. LOS CORPORALES DE FRAGA (SIGLO XV. FRAGA)

Nos hallamos en un día del año 1460. En Fraga, los frailes predicadores de San Agustín tienen abierta casa. Están llevando allí a cabo una importante tarea evangelizadora, sobre todo entre la población judía, aunque bien es verdad que muchas de las conversiones que se producen lo son un tanto forzadas por las circunstancias extra religiosas, pues la monarquía de Alfonso V el Magnánimo y de la reina María favorecía esta política.

En ese día, en la iglesia conventual de los Agustinos se ha declarado un voraz incendio y, aunque las llamas no la han destruido por completo, sí ha ardido totalmente el hermoso retablo mayor, incluido el Sagrario que lo presidía.

En pocas horas, todo es ceniza: las maderas y los ropajes, los cantorales y los lienzos. Sin embargo, las propias llamas transportan por el aire, cercana al techo, la hostia consagrada que ocultaba el Sagrario en el momento del incendio: la depositan bajo un candelabro donde al cabo del rato volvió a su estado natural. También vuelan los corporales, completamente intactos, como llevados por ángeles, yendo a pegarse en las piedras de la crucería de la capilla mayor. De allí los recogerán con artificio unos frailes. También ha quedado milagrosamente indemne una imagen de Nuestra Señora.

El prodigioso hecho fue conocido rápidamente en todos los rincones del Reino y, desde luego, no había podido suceder en un momento más oportuno, cuando los herejes e infieles dudaban más que nunca. La palabra ilustrada de los frailes predicadores hizo el resto y les convenció no sólo a quienes negaban la veneración a las sagradas imágenes, sino también la real presencia de Cristo en el Santísimo Sacramento del altar. Allí mismo, aquel día aciago, acababa de darse una prueba palpable de ello.

Ferrer de Lanuza, el que fuera Justicia de Aragón, gobernador por aquel entonces de Fraga, por orden de la reina María mandó rehacer el retablo para reponerlo en su sitio y dar a conocer al mundo pruebas testimoniales de la verdadera fe.

[Blasco de Lanuza, V., Historias eclesiásticas y seculares de Aragón, I, lib. 5, cap. 30. Faci, Roque A., Aragón..., I, págs. 14-15.]

domingo, 12 de mayo de 2019

ALFONSO I EL BATALLADOR, CASTIGADO POR DIOS EN FRAGA


2.64. ALFONSO I EL BATALLADOR, CASTIGADO POR DIOS EN FRAGA
(SIGLO XII. FRAGA)

Alfonso I el Batallador, tras recorrer de forma victoriosa casi todo el actual Aragón central, se dispuso a asediar Fraga, importante población musulmana enclavada a orillas del río Cinca. Ante los preparativos llevados a cabo, Abén Ganya, de la tribu de los moabitas, gran príncipe de Valencia y Murcia, organizó un gran ejército y acudió a tierras fragatinas para socorrer a sus correligionarios. Pero, a pesar de su numerosa y aguerrida hueste, fue vencido dos veces consecutivas por el Batallador, dejando a los cristianos un enorme botín para repartirse como era costumbre.

La doble victoria de Alfonso I se debió, sin duda alguna, a que llevaba consigo una bella arca de oro, adornada con múltiples piedras preciosas. Dentro de ella guardaba varias reliquias, entre las que destacaba un leño de la cruz en la que murió Jesús. El rey aragonés había conseguido el arca en el transcurso de una de sus numerosas guerras, en casa de los mártires Primitivo y Facundo, allá por tierras del río Cea, en León.
Además de esta caja-relicario, que era la más preciada por él, poseía otras de marfil, oro, plata y piedras preciosas, en las que guardaba reliquias múltiples y variadas de la Virgen María; del leño del Señor; de apóstoles, mártires y confesores; de vírgenes; de patriarcas y profetas. Todas esas arquetas eran custodiadas por soldados y sacerdotes en la capilla ambulante que el rey llevaba consigo siempre que entraba en campaña.
Tras la doble victoria de los aragoneses sobre Abén Ganya, los moros de Fraga quisieron pactar y entregarse, pero el Batallador no quiso aceptar la rendición que se le ofrecía si no era con un baño de sangre, porque Dios había endurecido su corazón, en castigo, sin duda alguna, por los males que hizo a los cristianos de León y Castilla, tierras que recorrió en varias ocasiones con sus huestes.
Al fin, Abén Ganya, que recibió refuerzos extraordinarios de al-Andalus, venció a Alfonso I, apoderándose de las arcas.
[Huici, Ambrosio, «Chronica Adefonsi imperatoris», en Las crónicas latinas de la reconquista, t. II, pág. 228.]






Huici, Ambrosio, Chronica Adefonsi imperatoris


sábado, 12 de septiembre de 2020

7 DE FEBRERO.

7 DE FEBRERO. 


En este día se presentaron en el parlamento el maestre de Montesa y el virey de Sicilia, embajadores enviados por el rey, los cuales en virtud de la credencial que a continuación se copia leyeron las instrucciones que se les habían dado, reducidas a reclamar del Principado que mandase retirar sus embajadas y cesase en sus pretensiones.

Als venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres ab ells congregats en la ciutat de Barchinona.

Lo Rey.
Venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres. De algunes coses servir de Deu e nostre e benefici de aqueix nostre Principat concernents havem plenament informats los venerable religios magnifichs noble e amats consellers nostres frare Luis Dez-Puig maestre del orde e cavallaria de Sancta Maria de Montesa e Sant Jordi e don Lop Ximenez Durrea visrey per Nos en lo regne de Sicilia les quals per nostra part vos explicaran. - Pregamvos encarregam e manam que als dits mestre e visrey en tot lo queus diran e explicaran per nostra part doneu plena fe e crehença com a nostra propria persona. Dada en Fraga a XXI dies de janer del any Mil CCCC sexanta hu.
- Rex Johannes.

A lo expuesto por los embajadoras se contestó en los términos que siguen, contentándose aquellos con pedir copia de la carta e instrucciones a que se refería la respuesta.

Molt reverend noble magnifichs e de gran providencia senyors.
Ab molta devocio e reverencia lo present consell ha hoyt a vostras magnificencias a las quals infinidament regraciam com vos ha plagut fernos lectura de las instruccions per la Majestat del Senyor Rey a vosaltres donades las quals per quant per tants hoynts son stades ben compreses es stat vist no freturar donar congoxa o fadiga a vostras providencias de la copia demanada. E per quant aquesta materia del Illustrissimo Senyor Primogenit e successor es tant trita e delliberada en aquest consell que no fretura lonch temps consumir en delliberacio fer han acordat fer promptament resposta a las magnificencias vostras la qual vos sera legida e son les instruccions donades derrerament als embaxadors las quals son la final e incomutable intencio del Principat de Cathalunya.

En vista de esta embajada y del estado de los negocios se adoptó después de maduro acuerdo la resolución siguiente:

Recensida molt diligentment e en totes ses parts a gran vigilancia discutida e examinada la materia occorrent per servey e honor de la reyal Majestat e corona sua e per salvacio de la persona del Illustrissimo Primogenit e per reintegracio dels privilegis e libertats del Principat de Cathalunya e per observancia sdevenidora de aquellas indemnitat benifici e total repos del dit Principat es lo parer e voler dels diputats e lur consell que la persona del dit Illustrissimo Senyor Primogenit la qual en desservey de la dita Majestat indegudament informada e ab infraccio e derogacio de dites libertats en gran perjudici del Principat es detenguda sia treta e desliurada de la preso en que sta e haguda a mans e poder del dit Principat fahent per aço qualsevol sforç e potencia necessaria trahent per ço e fahent anar la bandera reyal e del General on se vulla sia lo dit Senyor Primogenit ab gent de cavall e a peu stipendiada e compartida en tot lo Principat fins a tant lo dit Senyor Primogenit sia hagut. E si per ventura en la sua persona cars advers e indegut seguira sien dignament castigats los metents e consentints e la posteritat de tals damnada de tot honor e haver.
Item per sostenir la mar e les illes e encara regne de Valencia e confortar a tots es vist necessari encontinent varar e donar orde sien armades les galeas qui hi sien promptes per trametre a les dites illes e conservar la costa degudament e que de continent sien posades stepes de XXIIII galeas e procehit a factura de les que necessari sera.
La exequucio de les dites coses en deguda promptitud es remesa a algunes persones per los dits deputats e consell elegidores.

Por último se presentó en este día y prestó el debido juramento Juan Pellicer, y se dio asímismo cuenta de los documentos que siguen.

AIs molt reverent e honorables mossenyors los senyors los diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables mossenyors. Una letra havem reebuda de vostres reverencies e honorables savieses responsiva a una altra que per part de aquesta universitat a vostres reverend e honorables savieses era stada feta sobre la eleccio feta de la persona de micer Johan Andreu a la embaxada feta al Serenissim Senyor Rey de la qual eleccio stam algun tant merevellats com siam de parer qualsevulla sindich dege usar de son poder al plaer de aquells per qui es elegit e no en altra manera com majorment per dita nostra letra vostres reverend e honorables saviesas fossen fetes certes de la intencio e voler de aquesta universitat e per haver fet lo contrari ne stam nosaltres e tot lo consell de aquesta universitat algun tant agreujats. Pero axo no obstant nosaltres havent sguart quant es de alta natura la materia que per vostres reverend e honorables savieses se tracta e volent tots temps condescendre e seguir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat havem provehit juxta lo contengut de una altra vostra letra que derrerament havem reebuda vage a vostres reverend e honorables saviesas En Johan Pellicer altre dels sindichs e principal de aquesta universitat per fer e complir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat supplicantvos lo hajau per recomanat. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Dada en Vilafrancha de Penedes a V del mes de febrer del any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vostres reverend e honorables saviesas apparellats los jurats de Vilafrancha de Penedes.

Molt reverents egregi nobles magnifichs e savis senyors.
Apres que ab gran vigilancia es stat entes en la provisio fahedora per recuperacio e salut de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e reintegracio dels privilegis e libertats de la patria repos e benifici del Principat hagut recors primerament a Deus omnipotent la gracia del qual humilment e devota es stada per diverses vies e formes invocada per salvacio de la persona del Senyor Primogenit e per reintegracio de les leys e libertats de la patria en la qual a disputacio no se enten loch donar es stat vist e delliberat que la persona del Senyor Primogenit sia deliurada e treta de la preso en que sta e haguda a mans e poder del Principat fahent per ço qualsevol sforç e potencia necessaria. E per ço se traura aci de continent la bandera reyal e del General es fa aci sforç de gent de cavall e a peu quens sera tramesa per seguir e haver lo dit Senyor Primogenit hon se vulla sia e per semblant per tenir la mar degudament de present se armen algunes galeas e se posaran XXIIII stepes per fabricar tantes galeas e fer per la mar totes coses necessaries a seguretat de les illes e reputacio daquest negoci. E ja mes de aquesta fahena nos desistira fins hagut sia lo dit Senyor Primogenit fahent certes vostres providencias que dema diumenge de mati a vuyt de febrer se trauran dites banderes es posaran les stepes. Aquestes delliberacions ha convengut fer en les quals concorren los dos consells aquest e dels cent jurats de la ciutat. E perque en lo principi de la exequucio de aquesta empresa va molt e lo tot daquest negoci vos pregam molt afectadament e quant pus carament podem vos encarregam ab aquella via pus util e segura queus sera vist per haver lo dit Senyor Primogenit vullau donar orde en exequucio del dit negoci car en aquest principi sta la salut de aquest negoci. A nosaltres semble lorde deure esser aquest ço es que si la Majestat del Senyor Rey en Leyda sia concertat ab la ciutat a la qual scrivim e la ciutat de Barchinona scriu que la hora concertada de la nit trenta de vosaltres ab alguna part de la host de Leyda hisquen fahent la via de Fraga e sils sera vist esser prou potens en haver lo Senyor Primogenit vagen prests sino stiguense detenint fins sia arribada la host de Cervera qui hi sera decontinent pero semblar nos hia cautament deurie esser provehit en trencar lo pont de Fraga perque nos pogues anar la via de Arago a fi que no poguessen tirar pus enlla lo dit Senyor Primogenit. E los altres XXX embaxadors o aquella part queus sera vist pugen segurament a la Majestat del Senyor Rey e ab aquell sforç que poran dihentli com los pobles stan arremorats per deullirament (delliurament) del Senyor Primogenit e que la sua Majestat stigue segura e sens dubte algu car ells son aqui per custodia de la sua persona. E de fet los dits embaxadors proveesquen los portals esser tanquats e negu no poder exir de Leyda.
E per quant si la dita Majestat exia seria perillos de inconvenients per evitar aquells sia provehit e ordenat ab supplicacions et alias la dita Majestat no puixa de Leyda exir. On la dita Majestat fos en Fraga semble que tots vosaltres senyors embaxadors ab tot lo sforç de Leyda façau segurament e cauta la via de Fraga provehint per semblant al pont per manera que lo dit Senyor Primogenit no puixa esser en Arago portat e tantost vos sobrevendra lo socors de Cervera e succesivament tot lo soccors de la terra. La exequucio sobredita senyors de gran providencia se ha a fer car es vista esser la salut del Senyor Primogenit del Principat e de tots. Lo modo de la exequucio nos par sia lo que scrivim pero si millor e pus util vos ni occorrie placieus exequutarho puys la cosa queus scrivim a efecte se deduescha pregantvos quant pus afectadament e streta podem de continent ho vullau a exequucio deduhir e per cosa alguna nous volguesseu detenir car seria destruccio del Principat e de tots e si en vosaltres detencio o renitencia (retinencia) havia vos certificam los pobles esser en tal disposicio en aquesta materia que havem per cert danunciarien qualsevol que en aço fallis ho (o) impediment hi prestas. Lo consell sta continuament congregat en aquesta casa e per semblant lo de cent jurats en la casa de la ciutat sens exirne per dormir o per menjar. Placiaus donar carrech al notari que scriva de hora en hora ab correus cuytats car vosaltres crehem sereu be occupats e tornamvos pregar no sia ara posar redupte en res mas queus placia promptament executar segons lo Principat e tots confiam e exiu de tota specie de tractes car aquesta es la saludable via e tota altra es la sepultura de tots attesos los tormens en que som. E si qualsevol persones exceptades aquelles qui per lo deute de fidelitat son e deuen esser exceptades vos faran contradiccio o obstacle algu sien tractats com enemichs de la cosa publica. Placiaus cogitar quant va en aço la honor del Principat e per major descarrech vostre a cautela vos ne requirim per vigor del jurament prestat. Reebuda havem vostra letra vuy dels partits moguts la qual no obstant ha convengut procehir en aquesta delliberacio fer. Hoyts havem los embaxadors del Senyor Rey e no contrastant lo que explicat nos han volem eus requirim que de tot en tot deduhisquau en obra e tota dilacio e consulta cessant la nostra delliberacio dessus dita. E provehireu senyors en trametre de continent al cami de Fraga per detenir tot correu o altra persona qui anas aquella via per no donar algun avis a la vila de Fraga e gents qui son en aquella. Lo Deu omnipotent senyors vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer any Mil CCCC LXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les suplicacions del Principat sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Princep primogenit de Arago que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit Illustrissimo Primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrastant a qualsevol altres exceptada la persona de la Majestat reyal qui impediment donar volrien. E per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam que vista la present ab gran sollicitut entengau en lo dit negoci provehint que attes la host de Leyda va la via de Fraga de continent vista la present trametau lo major sforç tant a peu quant a caball (normalmente se lee cavall; cavallo y cauallo en castellano antiguo, caballo en moderno; caball en chapurriau) que possible sie a la dita vila de Fraga a fi que mijançant la gracia divina lo dit Illustrissimo Primogenit se haja a les mans del Principat e sia delliurat de la detencio en que sta. Nosaltres lavem scrit als honorables pahers de Leyda per la execucio de les dites coses als quals axi mateix ne scriuen los honorables consellers e consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona e per semblant als embaxadors del dit Principat los quals promptament donaran conclusio en lo que sia necessari segons los scrivim. Per res no stigau de provehir en lo sobredit car seria total destruccio del negoci si lo contrari era fet. Axi mateix sera necessari siau sollicits que algun correu que pas si no era del General que sia detengut. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors don Francesch de Pinos mossen Marti Guerau de Cruylles e mossen Francesch Sampso embaxadors ensemps ab altres del Principat de Cathalunya.
Molt nobles e magnifichs mossenyors. Per quant axi per lo avis que havem hagut de vosaltres per medi de mossen Torrelles com encara per la letra per la hu de vosaltres tramesa restam avisats del home de Arago qui a vosaltres ha feta oferta e per tant com lo desig nostre es portar a bon fi si a Deus sera plasent aquest negoci vos pregam quant podem que en lo endres e adjutori ofert se do prompta exequucio majorment si Deu volra podia servir en lo que ara ab la letra comuna vos es scrit. E plaura a nosaltres per vosaltres sia ofert al qui oferta ha fet fer per ell lo que farieu per nostres persones e per un dels principals de aquest Principat. Siau be sollicits en dit negoci e encara en lo que a tots comunament es scrit conduhint los altres a virtuosament obrar car lo contrari seria sepultura de tots. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifichs e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt magnifichs e savis senyors. La delliberacio nostra e del consell acompanyada de determinacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat es que considerats tots los tractats fins aci sobre la recuperacio de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e observancia de les libertats de la patria fets e tenguts qui per conservacio de la unitat e benefici del dit Principat e per retre lo perfet deute de la fidelitat a la patria se entengue en recuperacio del dit Illustrissimo Primogenit. E axi deduhint la dita delliberacio en efecte dema que sera diumenge a les sis hores de mati seran tretes les banderes de sent Jordi e reyal de aquest Principat per anar la via de Fraga en lo auxili de la dita liberacio e per semblant dema se posaran juxta les determinacions en los dits consells fetes XXIIII stepes de galeres e aquelles se portaran a final acabament e entretant armades algunes galeres qui son aci per confort de les illes e de la costa. Daqui avant fetes per nosaltres dites delliberacions tenim en vosaltres e aqueixa universitat en tal reputacio que per lo honor de aquest Principat e interes de la cosa publica de aquell del qual aqueixa universitat es principal membre sera cau e fi gloriosa de aquesta divina delliberacio e per ço quant podem vos pregam exortam e encarregam que a la dita exequucio vullau donar tal e tant expedita direccio que contrari algu no prenga. E seria parer de alguns que fos feta en la manera seguent ço es que convocat per vosaltres consell general e pres jurament dels consellers de aqueixa ciutat de no exir de la casa fins al acte de la exequucio fos legida la present letra al dit consell e de continent feta delliberacio de la dita empresa fossen tanquats tots los portals de la ciutat sols hun acceptat e hisques lost de la ciutat acompanyat de aquella gent que a vosaltres semblara la via de Fraga que van a cobrar la persona del dit lllustrissimo Primogenit e axi una part dels embaxadors de la terra be acompanyats pujen a la Majestat reyal e per preservacio de tot dampnatge de la dita reyal Majestat en tot cas que exir o partir volgues de la dita ciutat li sie consellat e no permes de exir de la dita ciutat segons als dits embaxadors havem largament scrit. Empero si altre mija apartat de tot tracte e no desviant de exequucio pus acomodat e pertinent a la dita recuperacio del lllustrissimo Primogenit vos occorrera sia feta delliberacio vostra pus lo dit acte dilatat en alguna manera no sia. E si era cas per los embaxadors nostres o alguns dells alguna dilacio o empaig en qualsevol manera colorat hi ere donada nosaltres confiam que per mija de la virtut e potencia vostra e de aqueixa universitat lo dit acte tant glorios e digne de infinida fama sera exequutat. Estau ab ferma sperança lo socors univers de aquest Principat e de aquesta ciutat sera molt prest a vosaltres e provehiu que tots los rocins qui seran dins la ciutat e sien de qualsevol persones sens excepcio alguna sien per vosaltres retenguts a fi queus ne pugau servir. Lo Sant Sperit sia en vostra direccio. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.
La convocacio de vostre consell e execucio de la cosa queus scrivim es necessari sia feta o se faça hora per hora encara que a la mija nit rebau les presents.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana deputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Diputat local. Nosaltres scrivim una letra als pahers de aqueixa vila e aquesta ciutat los scriu. Aximateix remetemvos les letres. E perque va molt en la prompta exequucio de aquelles vos dehim e manam que de continent les doneu als dits pahers e encara los solliciteu que promptament e presta exequuten lo quels scrivim car tota dilacio seria dan e inconvenient irreparable. Data en la ciutat de Barchinona a VII dies del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les supplicacions de aquest Principat sobre la liberacio del lllustrissimo Princep primogenit del dit Senyor Rey que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit lllustrissimo Princep e primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrestant a qualsevol altres exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran. E axi deduhintho a efecte es stat delliberat que la ciutat de Leyda vage ab aquell nombre de gent que mes pora a la vila de Fraga per haver e cobrar lo dit lllustrissimo Princep e la ciutat de Cervera hi trameta gent. E aci se trau la bandera de Sant Jordi pera socorrer ab la mes gent que porem e posarem stepes pera XXIIII galeres per visitar les illes de Sicilia e de Cerdenya e de continent adobar e varar de les que son en la dreçana tres o quatre per guardar la costa e acordar gent de peu e de cavall. Per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam e encarregam encontinent nos trametau cent homens de peu e disposts a treball armats e a punt en los quals ne haja sexanta ballesters trenta empavessats e deu ab lançes largues car nosaltres los pagarem aci lo sou e per lo temps que delliberarem e vosaltres meteuhi los conestables e capita queus parra a la dita gent. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Francesch de sant Çaloni (sant Celoni) diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Diputat local. Per quant havem delliberat per certs sguarts que no curam aci explicar haver alguna gent de cavall volem eus manam que encontinent en lo cap de aqueixa vegueria façau fer una crida que qualsevol home de honor qui sia dispost esser home darmes e servir aquest General a cavall vinga açi car lo General li dara lo sou e per aquell temps que sera delliberat dar als homens darmes. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable e molt savi mossen Johan Agullo ciutada de Leyda hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossenyor e molt savi. Vostra letra havem reebuda vuy de mati que comptam set del present ab la qual nos avisau que puys la delliberacio fos feta aci fos scrit aqui als honorables los pahers de aqueixa ciutat de continent se donaria exequucio al dit negoci. E per tant de continent vista vostra letra la delliberacio es stada feta segons veureu ab les letres trameses als embaxadors del Principat e als dits honorables pahers. Reste donchs sia complit ab gran diligencia lo que vos es stat ofert car per nostra part es fet quant haveu demanat. E per cosa al mon no stigau car lo sforç vos sera ab gran poder de continent trames. E ateneu lo contrari no sia fet car seria grandissimo dan e total perdicio de tot aquest Principat. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

martes, 1 de septiembre de 2020

13 DE DICIEMBRE.

13 DE DICIEMBRE. 


Reunidos los diputados y consejeros en la casa de la Diputación, a la hora de costumbre, se dio cuenta de varios despachos que se habían recibido, los cuales, con las contestaciones que a ellos se acordaron, eran del tenor siguiente:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit et cetera.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia vos hajam scrit vuy de Agualada empero per quant fahent nostre cami sempre investigam de la fahena perque som tramesos avisam vostres reverencia noblesas magnificencias e honorables saviesas com apres havem trobat un correu quius porta una letra del Senyor Rey havem creença es del negoci. Apres havem trobat labat de Sant Johan ces Abbadesses qui ve de cort lo qual apres moltes rahons nos ha dit que ell ha haguts ayres que lo Senyor Rey ha deliberat e feta conclusio portarsen lo Senyor Princep en Navarra. Es cosa quens par devia venir a vostra noticia e per ço vos ne fem la present perque puixau pensar en tot. E ordenen vostras reverencia noblesas magnificencias e honorables saviesas de nosaltres lo que plasent los sie. Scrita en Muntmaneu a XII de deembre any Mil CCCCLX. - A tota vostra ordinacio e honor promptes bisbe de Barchinona Marti Guerau de Cruylles Anthoni Guillem de Muntayans e Franci de Santmenat embaxadors.

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverend honorables e savis senyors. Crehem haureu rebuda una letra nostra per correu propri per la qual vos fem certs del medi se tractave per lo Senyor Rey ab los setantados representants la cort general del Regne de Arago sobre lo fet de la manifestacio e ferma de dret e de les continues supplicacions fetes per nosaltres a la Majestat del Senyor Rey per part del Principat. E per quant lo tracte ha pres conclusio e fi segons vostres reverencia e honorables saviesas poran veure en lo translat del acte vos remetem dins la present sols lo Senyor Rey se dete de present per una ferma manque en lo acte de mossen Cervello qui es hu dels LXXII e de present es absent al qual per correu se ha provehit attes que negun acte fet per los LXXII no pot sortir son effecte sino tots concorts per esser expres capitol ha en lo poder dat als dits LXXII. Creents esser benefici per major libertat del Senyor Princep e repos dels regnes e Principat deliberam fer la present per lo carrech a nosaltres dat per la cort de aqueix Principat de conferir e consultar de tot lo occorrent en lo dit fet V. R. e honorables savieses. Ahir que comptavem X del present en lo castell de Itona fom ab lo Senyor Rey per continuar les supplicacions per la cort fetes segons lo poder a nosoltres dat e apres alguns colloquis nos remes pera Fraga. La resposta e maneig del supplicat per la cort e per nosaltres en nom de aqueix Principat de present e de dia en dia se espere la Majestat del Senyor Rey sols sta per la ferma dessus dita. No obmetents la molta voluntat e cara de la Senyora Reyna fa en aquests fets e tot quant fins aci ses obtengut per la major libertat ha lo Senyor Princep que no havia *es obtengut per mija de la Senyora Reyna la qual nos ha mostrada molta cara e affeccio ferhi per amor e voluntat que ha en aqueix Principat lo que sia possible a sa Senyoria. E axi per mija de la Senyora Reyna obtinguem visita del Senyor Princep e cascuna vegada nos es stada otorgada. E axi havem sperança en tot benefici e major libertat del dit Senyor Princep. Nosaltres havem comunicat ab los LXXII del Regne de Arago los quals han haguda molt accepta e grata nostra comunicacio e axi per semblant de quant ha occorregut a ells nos han amplament informats e axi vicissim nos comunicam segons la comissio a nosaltres dada per la cort. E no havem mes a dir sino que serem promptes en fer ço que vosaltres volreu. Scrita en la vila de Fraga sots segell del Senyor bisbe de Vich a onze dies de deembre any Mil CCCCLX. - Placieus donar al correu portador de la present sis florins dor ha esser aqui dissapte propvinent a mig jorn. - A vostra honor apparellats lo bisbe de Vich Francesch Galceran de Pinos micer Antoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

El Senyor Rey de voluntad de las setanta e dos personas representantes la cort general del Regno de Aragon attendido e considerado que el muy illustre don Charles principe de Viana fijo suyo es seydo detenido por el dito Senyor Rey dentro del Principado de Cathalunya e de present esta en el castillo e logar de Aytona del dito Principado e que es seydo supplicado al dito Senyor Rey por la lllustrissima Senyora Reyna e por el dito muy Illustre Principe e por el mesmo son estados rogados los setenta e dos que por beneficio del dito Illustre Principe por quanto quiere e desea ser trahido de los ditos castillo e logar de Aytona a la villa de Fraga en do de present se celebra la dita cort el infrascripto acto se ficiese. Por tanto considerando el gran beneficio e utilidad que de la dita venida e de lo infrascripto resultar puede al servicio del dito Senyor Rey e al beneficio del dito Principe e al reposo de la cosa publica de los regnos de su Senyoria e por otros muchos e buenos respectos por aquesta vegada tan solament statuece e ordena que durante el tiempo infrascripto prefixo al present acto en la present vila de Fraga e términos de aquella tan solament la persona del sobredito don Charles Principe non pueda ser manifestada por el Justicia de Aragon e sus logares tenientes o alguno dellos nin por oficiales de aquellos e que non se puede alegrar del beneficio de ferma de dreyto de alguna natura e que por los ditos oficiales nin por otro alguno durant el present acto el dito Principe non pueda seyer por via de appellido nin por otra via alguna por mero oficio o a instancia de part preso nin sacado de poder del dito Senyor Rey ni de aquellas personas que el dito Principe guardaran e el contrario fazient se pueda no obedecer. E quiere que el present acto nunque pueda ser trahido en consequencia en el sdevenidor e que por aquell no sia fecho ni causado agora ni en otro tiempo sdevenidor prejudicio o lesion alguna a los fueros privilegios libertades usos e costumbres del Regne de Aragon ante quiere que aquellos romanguen sin lesion e prejudicio alguno e que ell present acto dure por todo el mes de Março primero viniente inclusive e no mas. E ordena e statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de los ditos setanta e dos representantes la dita cort que el dito Principe non pueda ser sacado de la dita villa de Fraga e sus términos a otra nenguna parte sino por tornarlo a los ditos castillo e logar de Aytona de do deve venir de la qual tornada haya de constar por carta publica la qual se haia a liurar al notario de la cort hun dia apres que sera tornado a los ditos castillo e logar de Aytona. E statuesce el dito Senyor Rey de voluntad de los ditos setanta e dos representantes la dita cort que apres que el dito Principe sea tornado a los ditos castillo e logar de Aytona el present acto e cosas *en aquell contenidas sean extinctas e jure el Senyor Rey de tenir e complir el sobredito acto e cosas en aquell contenidas e contra aquellas no venir ne fazer venir directament ne indirecta - Semblant acte es stat fet per la persona de don Johan de Beamont.

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables Senyors. Vostra letra havem rebuda dimecres a deu hores de nit per la qual nos avisau de les coses per vostres reverencia e saviesas delliberades e provehides en lo cas occorrent de la capcio del Illustre Princep de Viana entre les quals haveu dispost de una embaxada de dotze persones mencionant la persona nostra entrels altres. E jatsia en la cort nos fos persuadit pendre aquest carrech per algun respecte nos parague retrens excusat sempre ab intencio de fer e obrar tot lo possible en lo cas ja dit. Vehent pero ha plagut en lo present a vostres circunspeccions ordenarnos en lo nombre dels altres delliberam obtemperar e seguir vostra voluntat e delliberacio. E perque vuy devem anar a Itona demanat per lo Senyor Rey tornarem de continent e sperant açi segons scriviu farem tot ço e quant nos instruhireu no quant mereix la importancia del cas mas quant la poquesa nostra pora bastar aprovant sempre vostres loables consideracions les quals vos pregam persevereu e no escuseu per descarrech de aquest Principat e molt gran servey de la Regia Magestat. Oferintnos en la part contingent e per vosaltres ordenada james fallir. E ab tant vostra reverencia e saviesas ordenan lo quels placia. Feta en Leyda a XI de deembre. - P. Archabibe de Terragona a vostra honor. - Los aragonesos renuncien a la ferma dins Fraga e son terme a temps de tres mesos per haver lo Princep alli. Creuse cert quel Senyor Rey hi devallara apres lo temps que tornen a Itona. Si als recrexia jo avisare.

Als molt reverend magnifichs honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya risidents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs honorables e savis mossenyors. Una letra vostra he reebuda sus ara a mija nit a deu de deembre per la qual rest avisat de la virtuosa provesio haveu feta en lo cas occorrent. Diheume per semblant en lo nombre dels que haveu diputat trametre al Senyor Rey haveu elegit a mi e ordenau sper los altres. Al que mossenyors responch ser prompte complir lo que per vosaltres mes ordenat e placiaus mossenyors voler desempetchar los que de aqui han de partir. E no pus per aquesta mossenyors sino que ordeneu lo queus placia e sera fet. Juneda X de deembre. - Mossenyors a vostra ordinacio apparellat lo Comte de Prades.

Al molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors e de gran providencia. Vuy que contam onze de deembre he reebuda vostra letra per la qual so stat avisat del carrech que plau a vostres providencias prenga ensemps ab los nominats en vostra cedula per exequutar lo contengut en la letra de la cort e per tant vos plau mes per aci fins hich sian los nominats per vostras providencias. E axi desijos en aquests fets e en tots altres que redunden en ben avenir he delliberat de aquest Principat e honor de vosaltres fere com per vostras saviesas mes scrit. Ordonant de mi mossenyors e de gran providencia lo queus sia plasent. De Leyda a XI de deembre. - Mossenyors a la ordinacio de vosaltres prest Franci Sampso.

miércoles, 30 de septiembre de 2020

23 DE FEBRERO.

23 DE FEBRERO.


Se despacharon en este día las cartas que siguen:

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor muy egregi. La nit passada desempatxam correu per lo qual stesament vos digerem nostra delliberacio e voler sobre la intrada per vos ab lo exercit fahedora en la vila e castell de Fraga e per lo nostre scriure haureu pogut assats compendre la voluntat nostra la qual es tal com per lo magnifich don Johan Dixer explicada vos es ço es que no solament vos e lo exercit hajau vitualles e passatge per la dita vila mas encara statge e en tal manera que no puixa esser levat tal pas. E axi crehem si la disposicio del temps ho haura sostengut que per vos sera stat deduhit en obra e hon no ho sia vos pregam e encarregam que de continent se deduescha. Daquiavant Senyor loam e comendam les coses per vos e lo dit don Johan e vostre consell pensades ço es que haguda la vila e castell de Fraga trametau aquell nombre de gent que a vos e al dit don Johan e a vostre consell sera vist la via de les barques de Ebro e que per miga del veguer qui es en
vostre exercit se hajen los castells de mossen Vilalpando a les dites barques e sia provehit que los dits castells e barques sien a ordinacio e voler del Principat tota vegada havent esquard a conservacio del exercit. Es empero nostra intencio que necessitat es que se haje a fer per los castells de mossen Vilalpando per anar a Morella e si no eren apresos a mans del Principat los dits castells portas contrari en tal cas sia feta la aprensio car podent passar segurament per altra part no es intencio nostra voler pendre castells de algu. E hon la dita aprehensio sia per vosaltres com dit es delliberada guardau no sia fet dan ni dampnatge als poblats en los dits castells ans los sia fet planament la contenta en lo modo e forma queus havem scrit en lo fet de Fraga. Per semblant comendam lo parer vostre e la provisio feta en haver lo castell de Algerri pero Senyor placiaus provehir e attendre que los homens qui tindran lo dit castell de Algerri stiguen ben avituallats e provehits a tenir lo dit castell. En apres vos avisam com dissapte proppassat partiren de aci cent cinquanta homens tramesos a la ciutat de Tortosa e vuy ne parteixen cent e ni trametem fins a compliment de cinch cents e havem scrit a la dita ciutat de Tortosa que preparen les gents de la dita ciutat en manera que sien promtes per executar lo que scrit los sera. Aço dehim a fi que quant sera delliberat anar lo exercit devers Morella la gent
de Tortosa sia presta per seguir. E axi senyor Deu volent tot sera previst e apparellat per fer lo degut del restant que apres se delliberara del qual prestament vos scriurem. En lo mig stiga e alleuje lo exercit en aqueixa vila de Fraga pacificament e quieta axi com scrit vos havem. En lo quens significau que sia home en lo exercit per pagar artelleries municions e altres coses necessaries vehem dieu raho e axi per nos es scrit an Johan Ferrer que haja persona que tinga lo dit carrech e li don peccunies per les dites necessitats. E per semblant scrivim al dit Johan Ferrer que done a vos Senyor docents florins dor per vostre soccorriment. Placiaus contentarvos de aquells e obrar virtuosament com tota vegada se spera de vos car lo Principat no fallira en haver degut esguard a vostra virtuosa operacio. Mes senyor vos significam com al altre nombre dels consellers vostres havem affigit lo noble En Roger Darill e los honorables En Pere de Sentcliment e En Johan Pere de Vilademany los quals vos placia pendre en lo consell vostre. La present vos placia comunicar a don Johan Dixer e que la prenga per sua. Ab tant Senyor lo Sant Sperit sia guarda vostra e director de tot lo negoci. Dada en Barchinona a XXIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan Senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Per quant scrivim stesament al capita e li dehim vos comunique sa letra no curam a vos particularment scriure sino remetreus a la dita letra e queus placia aquella pendre per vostra. E ab tot que hajam per cert que no afretura exhortar la virtut vostra en ço que per si ha en molta recomendacio pero per la nostra gran voluntat que havem al negoci no podem cessar dir e pregarvos que tota vegada vos placia fer axi virtuosament com se spera de vos. E daquiavant Deu poderos sie ajudador e director nostre e de tots los qui prosseguim tant honest e sant negoci com aquest es pregant e encarregantvos quant podem que continuament vos placia esser ab lo capita per quant speram que ab la companyia vostra Deu migançant haura tot bon succehiment. Don Felip de Castre vostre fill de quins scriviu per lo seu mereixer e lo respecte vostre sera hagut per aquest Principat en Iota bona recomendacio. Molt noble e molt magnifich baro rescriviunos francosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt noble e molt magnifich baro don Felip de Castre.
Molt noble e molt magnifich baro. Crehem vostra gran noblesa es be certa del negoci que prosseguim de la liberacio de la persona del lllustre Primogenit en la detencio del qual e extraccio de aquest Principat han presa violacio moltes constitucions usatges e libertats de aquest Principat. E jatsia fins aci nous hajam scrit ara empero reduhints a nostra memoria vos esser cathala e nat en Cathalunya e de gran e antiga progenie e posseir en aquest Principat gran part de vostre heretatge havem delliberat fervos la present pregants e exhortantsvos que en aquest negoci lo qual concerneix laor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat benefici e repos de tots sos regnes e terres e respon a la innata fidelitat dels cathalans vullau esser participant e coajudant com de vos plenament se confie. E ultra que fareu lo degut encara aquest Principat vos ho haura en aquella bona memoria que tots los altres cathalans virtuosament obrants son e seran haguts. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Donau per nosaltres al egregi comte de Modica capita general del exercit o a qui volra docents florins dor dels quals li fem socorriment e posaulos en compte vostre. Mes volem eus dehim e manam que hajats alguna persona que conegau fiable e a aço suficient e disposta qui haja carrech de seguir lo exercit e de pagar les artelleries e municions que convindra fer a la qual donareu la quantitat que coneixereu esser necessaria per aço. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana diputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Honorable senyer. Vostres letres havem rebudes sobre lo parlar que les gents acordades passants aqui fan contra lo call e juheus de aqueixa vila la qual cosa nos es molt enujosa e molt attentament volem que hi sia provehit e guardat que inconvenient no si puixe seguir. Perqueus dehim e manam que cascuna vegada que sentireu passar aqui gent requirau los oficials facen assistencia ab vos ensemps davant la juheria e guarden be que algu no sia tant arriscat que de paraula ne menys de fet se atrevesque a alguna tal cosa. E si en res se allarguen desordonadament sien los quiu faran presos punits e castigats segons lurs temeritats e demerits. Hajauvos en aço ab tota diligencia e encarregaune los oficials e encara los pahers als quals tots ne parlareu e que prenguen la present per sua. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Santceloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Ab la present vos trametem letres dreçades a mossen Johan de Pau e an Johan e Uguet de Foixa. Volem eus dehim e manam que aquelles per persona certa les trametau de continent a fi que sien dades en lurs mans. E haguda relacio del qui les haura portades scriviunosne. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable mossen Johan de Pau cavaller.
Molt honorable mossen. Per afers granment concernents benefici de aquest Principat havem necessari ab vos parlar. Pregamvos afectuosament que de continent vista la present vullau venir aci per la dita raho. E per quant desigau lo benefici del dit Principat no vullau metre en aço dilacio ni falla. Dada en Barchinona a XXIIl de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable senyer En Johan de Foixa donzell.
Molt honorable senyer. Per afers concernents benefici de aquest Principat havem necessari ab vos parlar. Pregamvos afectuosament que de continent vista la present vullau venir aci per la dita raho. E per quant desijau lo benefici del dit Principal no vullau metre en aço dilacio ni falla. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any MCCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li presenteu ab vostre scriva en façau levar acte a fi que lo dit veguer sia tengut anar e de fet vaja ab lo exercit axi com fa ab lo capita general lo veguer de Barchinona. Mes volem parleu ab los procuradors de aqueixa ciutat e sapiau dells en cert quanta gent se atrobara aqui disposta en armes per anar fora Tortosa. E en aço atteneu be prenent la nomina de aquells ab nolta diligencia e provehint que no sien gent flacha car nosaltres volem saber en cert quanta gent sera axi util en quiscuna part de Cathalunya. E per quant los honorables En Johan Bonet e Pere Gil de Villoro han pres carrech per nosaltres de algunes coses volem que ara vullen anar a cavall o a peu en
lo exercit que nols sia fet impediment. Direu de part nostra an Ferriça que nosaltres havem obs parlar ab ell e quel pregam decontinent vinga. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

domingo, 30 de junio de 2019

LA VICTORIA NAVAL DE ALFONSO I EL BATALLADOR (SIGLO XII. AMPOSTA)


104. LA VICTORIA NAVAL DE ALFONSO I EL BATALLADOR (SIGLO XII. AMPOSTA)

LA VICTORIA NAVAL DE ALFONSO I EL BATALLADOR (SIGLO XII. AMPOSTA)


Tras la derrota de Alfonso I el Batallador en Fraga después de haber reconquistado casi todo el valle del Ebro, las noticias de su suerte fueron confusas. Unos le daban por muerto en Zaragoza; otros, en San Juan de la Peña o Huesca. Por eso, algunos creyeron que estaba vivo cuando cuarenta años después se presentaba un falso Alfonso I.

Lo cierto es que una narración legendaria, debida al monje normando Orderic Vital, lo mantiene vivo tras el desastre de Fraga pues, una vez repuesto de sus heridas aparece de nuevo, sus guerreros se pusieron gozosos inmediatamente a su disposición. Rehízo como pudo sus tropas, hizo acopio de vituallas para varios días y, por caminos recónditos, se presentó en la orilla del Mediterráneo, donde numerosos sarracenos estaban cargando todavía las naves con el botín que habían ganado tras su victoria en tierras fragatinas. A la vista de las fuerzas enemigas, desde su puesto de observación estudió Alfonso I el Batallador la mejor táctica a emplear en aquella ocasión especial y se lanzó por sorpresa sobre los moros en el momento preciso, causándoles una gran mortandad.
Una de las naves iba cargada con las cabezas de los soldados cristianos derrotados, como presente que Buchar (Texufin ben Alí ben Yusuf) enviaba a África a su padre en testimonio de la victoria. También hallaron los hombres de Alfonso I a más de setecientos prisioneros, hacinados como animales en las bodegas de varias naves, y cuantioso botín capturado en Fraga y durante el camino victorioso de regreso.

Los prisioneros cristianos —tras la sorpresa que supuso la llegada inesperada de los soldados aragoneses, y aprovechando que sus guardianes intentaban repeler el ataque de Alfonso I el Batallador— fueron soltando sus cadenas en sus respectivas naves y, poco a poco, se incorporaron a la pelea. La derrota de los moros fue total.
Pudo Alfonso I enterrar cristianamente las cabezas de los muertos en Fraga, controló a los prisioneros moros para llevarlos a Zaragoza y recuperó multiplicado el botín. Pero la alegría por la victoria naval que acababa de conseguir se vio empañada por la enfermedad del propio rey que, fatigado y exhausto, acabó por morir ocho días después.

[Lacarra, José María, Vida de Alfonso el Batallador, pág. 132.]



Edificios religiosos:


Iglesia Arciprestal de la Asunción. Se empezó a construir en el siglo XVIII y está inacabada, ya que falta uno de los dos campanarios proyectados.
Iglesia de San José, en el barrio del Grao.
Iglesia del Sagrado Corazón en el barrio de Valletes.
Ermita de la Virgen del Montsiá (Mare de Déu del Montsià). Situada a pie de la montaña del Montsianell.

Museos:

Museo de las Tierras del Ebro, antiguo Museo del Montsià, situado en el antiguo edificio de las escuelas públicas. Contiene diversas exposiciones permanentes de arqueología del Montsià, fauna y flora del Delta del Ebro, y también cuenta con algunas salas de exposiciones temporales.
Casa de Fusta (Casa de Madera), cerca de l'Encanyissada, ubicada en un antiguo refugio de cazadores. Contiene una amplia exposición de flora y fauna del Delta.
Patrimonio civil:

Puente colgante de Amposta, construido entre 1915 y 1921, proyectado por el ingeniero José Eugenio Ribera.
Torre de la Carrova, torre defensiva s.XIV situada sobre un montículo en el margen derecho del Ebro a unos 3,5 km de la ciudad.
Torre de Sant Joan, torre defensiva s.XVII-s.XIX, ordenada construir por el rey Felipe II para la protecció de la boca del puerto de los Alfaques de los ataques sarracenos.
Restos del Castillo, s.XIII-s.XV, actualmente sede de la Biblioteca Comarcal y de la Escola d'Art i Disseny.

Enlaces wiki:

http://www.castillosnet.org/espana/informacion.php?ref=T-CAS-103