Mostrando las entradas para la consulta Laguarres ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Laguarres ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de marzo de 2021

7 DE ABRIL.

7 DE ABRIL.

Después de reconocidas y aprobadas por el Concejo de la ciudad las siguientes cartas escritas sobre el asunto de D. Jofre de Castro, fueron pasadas a los señores Diputados, y habiéndolas firmado mosen Manuel de Monsuar, dióse orden para que fuesen despachadas.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per moltes e diverses letres e derrerament per En Johan Ferrer per aquesta raho per nosaltres trames a vostra Majestat havem aquella devotament e ab molta instancia suplicada que fos merce sua provehir e manar al noble don Jofre de Castro castla de la vila de Cervera esser feta restitucio e esmena dels robols e dans donats per gents de mossen Rodrigo de Rebolledo ço es per Blascho de Bardaxi e Steve Dagramunt com a capitans ab lurs complices e sequaçes en les dues viles que lo dit noble don Jofre ha en lo comdat de Ribagorça los quals robols e dampnificacio per veridica informado daquen rebuda apar esser provenguts per quant lo dit don Jofre se era adherit en los actes dels cathalans seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor don
Charles
de santa recordacio Primogenit de vostra Altesa e per tant demostrava los dits procehiments directament esser stats fets contra forma de la capitulacio entre vostra dita Majestat e aquest Principat formada. E havem scrit e suplicat a vostra dita Majestat que li plagues fer deguda provisio en totes altres coses subseguidos e lo dit don Jofre concernents per manera que la dita capitulacio no restas prejudicada altrament que per observancia de aquella a la qual ab jurament som strets e obligats a nosaltres convendria procehir contra los dessus dits e altres en aço culpables e encara contra les universitats qui los dits robols o dampnificacio han receptats e no res menys contra lo magnifich mossen Luis Cosco loctinent de governador del regne de Arago e de procurador en lo comdat de Ribargorça per los greuges e prejudicis per ell fets contra lo dit noble don Jofre de Castro havents los dits greuges sguart al prejudici de la dita capitulacio en haverlos per enemichs e acuydats de aquest Principat. Et alias segons que juxta forma de la dita capitulacio a nosaltres licit e permes seria. E jatsia per major nostra scusacio e per conduir lo bon exit de aquest negoci a tota tranquillitat e repos e per justificacio de nostre proces havem volgut en aço interposar los LXXII representants la cort de aqueix regne los justicia e diputats del regne mateix e los jurats de la ciutat de Çaragoça scrivint als dessus dits per nostres letres volguessen talment intercedir ab vostra Majestat en quant a ells se sguardava que deguda provisio fos feta en lo dit negoci. E mes sobre aço hajam scrit al magnifich mossen Luis Cosco e als batles e oficials de les viles e lochs del dit comdat de Ribagorça. E fetes totes altres provisions per benefici del negoci que son stades en la facultat nostra. Pero Senyor molt alt e molt Excellent fins aci per la dita vostra Majestat salva tots temps la reverencia de aquella no es stada feta alguna provisio en lo dit negoci o saltim tal que a la reintegracio del dit don Jofre e de la dita capitulacio satisfaça. E com la instancia del dit don Jofre sia a nosaltres continua per la dita raho e la força del dit jurament e obligacio nos strenguen a retre en aço lo deute nostre. Per tant no volents al dit deute fallir com no podem ni devem per continuar nostre degut proces fins a la deguda fi del dit negoci de present scrivim al dit mossen Rodrigo de Rebolledo e al mossen Luis Cosco e als dits batles e oficials del dit comdat de Ribagorça amonestant e requerint los que dins spay de trenta dies apres la presentacio de les letres a ells fahedores en avant continuament comptadors hagen feta restitucio o smena al dit noble don Jofre de Castro dels dits dans greuges e prejudicis a ell fets o sobre aquells ab ell se convinguen e dins lo dit termini per si o procurador lur en nostre consistori compareguen e causes e rahons alleguen e suficientment aquelles proven per les quals a les dites coses tenguts no sien. En altra manera per delliberacio en nostre consistori ara per lavors ya feta los notificam son e seran haguts e reputats per enemichs de vostra reyal corona e de la cosa publica de aquest Principat e sera contra ells passat lo dit termini procehit axi e segons que la dita capitulacio e la facultat per vostra Majestat en aquella a nosaltres donada dispon e ordona segons en nostres letres sobre aço a ells trameses a les quals nos referim mes largament se conte les quals coses dessus dites Excellentissimo Senyor a la Altesa vostra significam ab les presents suplicants aquella humilment e ab la major instancia que podem sia merçe sua talment provehir en lo negoci que de altra provisio o remey usar no afretura la qual cosa succehira a lahor e servici de nostre Senyor Deu e de la Altesa vostra e benefici e repos de aquest Principat e procehira de dret e justicia e nosaltres e aquest Principat reputar la hem a singular merçe e gracia a la Excellencia vostra. Lo qual nostre Senyor Deu ab tota felicitat longament conserve e aquella man de nosaltres lo que sa merce sia. Feta en Barchinona a XVIII de febrer del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls etc. Los deputats del General e consell lur etc. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e conçell lur elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat derrerament convocada en la ciutat de Leyda aquest Principat representants. Al molt magnifich
mossen Rodrigo de Rebolledo cavaller domiciliat en lo regne de Arago salut e honor.
Com En Blascho de Bardaxi e Steve Dagramunt homens familiars vostres ab lurs complices e sequaces en los dies prop passats hajen invasides guerrejades e robades dues viles del noble don Jofre de Castro ço es de Laguarres e de la Squarra les quals lo dit noble don Jofre ha e possehex dins lo comdat de Ribagorça la qual cosa juxta informacio daquen reebuda consta provenir no per altra causa que per la adhesio que lo dit don Jofre havia e ha feta ab los cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio del Illustrissimo Senyor don Charles de santa recordacio Primogenit Darago e axi redunden en derogacio e prejudici de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey
sobre aço a aquest Principat atorgada la observança de la qual per facultat e potestat per lo dit Senyor Rey atorgada se pertany a nosaltres e som strets e obligats aquella. Per tant volents retre lo deute nostre instats e requests per lo dit noble don Jofre de Castro a vos dit magnifich mossen Rodrigo de Rebolledo qui a les dites invasio e preda havets prestat assentiment e auctoritat ab la present amonestam e requerim que dins XXX jorns comptadors apres la presentacio de aquesta los quals precisament e peremptoria vos assignam hajau feta o feta fer restitucio esmena al dit don Jofre e vassalls seus dels bens e coses depredades e dans donats sobre aço o ab ell e dits seus vassalls daquen no hageu feta concordia o dins lo dit termini comparegau per vos o vostre procurador davant nosaltres e en nostre consistori al qual la cognicio de les dites coses en virtut de la dita capitulacio se pertany e en lo dit consistori allegueu e proven (proveu) suficientment causes e rahons per los quals no siau tengut a les dites coses. Altrament siau cert que passat lo dit termini per deliberacio ya per nosaltres ara per lavors feta sereu hagut e reputat per enemich e acuydat de la corona reyal e de la cosa publica de aquest Principat e sera precehit contra vos e bens vostres axi e segons que en virtut de la capitulacio dessus dita e per la facultat en aquella a nosaltres donada nos es licit e permes e trobarem esser fahedor sens altra monicio o letra que no spereu de nosaltres per aquesta raho. Com aquesta per peremptoria vos trametam sobre la presentacio de la qual starem a relacio del portador qui ha jurat fer la verdadera. Dada en Barchinona a XVIII del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Al molt magnifich mossen Luis Cosco gobernador del regne de Arago e assert procurador del comdat de Ribargorça e als honorables los batle general e altres
oficials en lo dit comdat de Ribargorça juridiccio exercints a quiscun dells e loctinents seus los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit General derrerament convocada en la ciutat de Leyda aquest Principat representants salut e honor.
Per altres nostres letres sots data del III dia de octobre vos havem scrit que volguesseu restituir o fer restituir al noble de don Jofre de Castro castla de Cervera e a sos vassalls de la vila de Laguarres e de la Squarra situades dins aqueix comdat tots bens robes e altres coses que en poder vostre o de persones a vostra juridiccio sotsmeses eren pervengudes del e barrejament fet de les dites viles de Laguarres o de la Squarra per lo Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt homens de mossen Rodrigo de Rebollodo ab lurs complices e secasses. La qual cosa per informacio daquen rebuda constaria provenir per causa de la adhesio la qual lo dit don Jofre de Castro havia feta ab los cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio del lllustrissimo Senyor Primogenit de santa recordacio e axi redundaven en prejudici de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey sobre aço a aquest Principat atorgada e fermada segons aquestes coses en la dita nostra letra son deduides pus stesament en les quals coses no havem vist que per vosaltres sia stada feta alguna deguda provisio e com per la dita informacio consta los dits bens e coses robades ab los robadors de aquelles esser pervengudes e pervenguts en aqueix comdat e aqui esser stades receptades e receptats. Per tant volents retre nostre deute al qual tenguts som per observança de la dita capitulacio a instancia del dit don Jofre per facultat e potestat a nosaltres per la Majestat del dit Senyor Rey en e ab dita capitulacio atorgada vos monestam e requerim ab la present que dins XXX jorns comptadors apres la presentacio de aquella los quals precisament e peremptoria vos assignam hajau feta o feta fer restitucio e smena al dit don Jofre e vassalls seus dels dits bens robes e coses a ell depredades o ab ell e dits sos vassalls hajau feta concordia sobre aço o dins lo dit termini comparegau per nosaltres o per procurador vostre davant nosaltres e en nostre consistori al qual la cognicio de les dites coses en virtut de la dita capitulacio se pertany e en lo dit consistori alleguen e proven suficientment causes per les quals no sien tenguts a les coses dites. Altrament sia cert que passat lo dit termini vosaltres e les universitats de aqueix comdat e singulars de aquelles per deliberacio ya per nosaltres feta ara per lavors sereu haguts e reputats per enemichs e acuydats de la corona reyal e de la
cosa publica de aquest Principat e sera procehit contra vosaltres e ells axi e segons que en virtut de la capitulacio dessus dita e per la facultat a nosaltres en aquella donada nos es permes e trobarem esser fahedor sens altra monicio o letra que no spereu de nosaltres per aquesta raho. Com aquesta per peremptoria vos trametam sobre la presentacio de la qual starem a relacio del portador de aquella qui ha jurat fer la verdadera. Dada en Barchinona a XVIII de febrer (estamos a 7 de abril en el orden) del any Mil CCCCLXII. M. de Monsuar dega de Leyda.

miércoles, 3 de marzo de 2021

27, 28 de octubre de 1461

27 DE OCTUBRE.

Ocupáronse, en este día, de otros asuntos secundarios, y respecto del principal, mandóse únicamente expedir la carta para el señor Rey, que sigue a continuación.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
Sobre los fets tocants les novitats fetes en los lochs del noble don Jofre de Castro e altres emviam a vostra Excellencia En Joan Ferrer ministre de la casa de la Diputacio informat de les dites coses a ple per dir e suplicar a vostra Excellencia de aquelles de nostra part. Per tant humilment suplicam a aquella li placie donar fe e creença al dit Joan Ferrer en tot lo que de nostra part dira e explicara axi com a nosaltres si personalment ho dehiem. E man nos vostra Altesa lo que plasent li sia la qual nostre Senyor Deu prospere e defena votivament. Dada en Barchinona a XXVII de octubre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls etc. los diputats e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

28 DE OCTUBRE.

La sesión de este día fue igual, en cuanto al objeto, a la anterior, y en ella se mandó expedir la siguiente carta.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e justicia del comdat de Ribagorça o lur lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem que vosaltres ab certa gent a la vila de la Sguarra la qual es del noble don Jofre de Castro Castla de Cervera prenent aquella e lo castell e portats dos homens qui dins aquell eren appellats Alvaro de Fita e Pedro Dentramasaguas. E es pretes per lo dit noble aço esser gran dan e prejudici seu per moltes rahons entre les altres com en la dita vila haja tota jurisdiccio civil e criminal alta e baixa mer e mixte imperi e a ell e no altre pertany pendre castigar lo terme de aquell qualsevol malfactors. E com tant per aço quant per los precedents robatoris e dans fets o donats al dit noble e a sos vassalls per gens (gents; gentes; las consonantes que no se pronuncian, en ocasiones, no las escriben) segons es afermat de mossen Rebolledo en la dita vila e encara en altra vila de Laguarres nosaltres e aquest conçell trametem home propri a la Majestat del Senyor Rey havents ferma sperança la sua virtuosissima e humanissima clemencia degudament provehira al necessari per manera que tot bon repos se seguira. Per tant avisant vos de les dites coses vos pregam e encarregam vullau governar les dites coses e tractar aquelles talment que greuge algu causar nos puixa al dit don Jofre e on los merits dels dits dos volguessen aquells deuen esser exequtats. Encara vos pregam vullau sobreseir per los sguarts dessus dits no solament en exequtar aquells mes en tots altres coses qui la materia la qual davant la Majestat reyal es alterar poguessen cosa sera molt apropriada al repos dels negocis en los quals aquest Principat juxta certa informacio rebuda afronta. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barçelona a XXVIII de octubre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya etc.

26 DE OCTUBRE.

26 DE OCTUBRE.

Aprobadas las instrucciones que se habían redactado sobre el asunto de don Jofre de Castro, como también las cartas que se habían de entregar por el mensajero que se designase a este objeto, nombróse para este cargo a Juan Ferrer, ministro de la casa de la Diputación, quien debía cumplir su cometido de parte del Principado.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Huy divenres demati havem rebuda letra vostra de XVIIII del present ab la qual licenciau nostra embaxada volent e requirent nos que partiam de continent per anar aqui cessant tota consulta prefegint nos VIII jorns al cami per esser aqui attessos la qual rebuda jatsia nos haja aparegut que la preheminencia de aqueix Principat lo qual en aquesta part representam per esser tramesos per aquell e encara nostra condicio attesa no poguessem axi repentinament partir ne accelerar la via com es lo vostre scriure e que per vosaltres se deguera haver tal consideracio vostra reverencia vostra. Pero ab tot axo nos disponguem decontinent anar a la reyal Majestat per haver sa bona licencia e fer tot lo quens es scrit per les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Anants donchs quant mes cuytadament poguem trobam ya lo dit Senyor Rey a cavall anant a Vilaroja tres legues de aci hon es la Senyora Reyna per los afers que ya scrit vos havem. E per quant lo dit Senyor Rey ere ya en via nos covingue acompanyant sa Senyoria ab aquella axir fora la vila a la exida de la qual decontinent la suplicam de audiencia e aquella obtenguda li significam lo que per vostres reverencies nobleses e magnificencies es dispost de la nostra partida suplicantsla desa bona licencia. Respos nos lo dit Senyor Rey que per quant sa Senyoria ere axi en cami li aparia que tal partir nostre ne licenciar nos de sa Majestat no fos covinent per aquella hora mas que la sua Excellencia fora aci dema indubitadament e per ço nos pregava sperassem per dema tot dia per que mes decentment e comoda esser pogues la dita nostra partida. A pregaries donchs del dit Senyor Rey vista e attesa tanta decencia de la cosa es stat per nosaltres delliberat axi fer ab aço empero que si cas sdevenia lo dit Senyor Rey no venir dema axi com dit ha delliberam que hu de nosaltres ço es lo comte de Prades qui per afers del bisbe Delna e de don Johan de Cardona juxta la facultat atorgada ha de comunicar ab lo dit Senyor Rey vaja vuy a Vilaroja per haver en nom de tots licencia del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna e per fer lacte com es satisfet a la embaxada lo qual ere stat diferit fins al partir e per ço sen va ab ell lo notari nostre. La cosa donchs en axi disposta es nostra intencio partir de aci digmenge apres dinar Deu volent e tirarem per nostres jornades com mes porem axi empero qui no anem precipitadament com correus ne deroguem a la auctoritat de aqueix Principat ne decencia nostra respecte algu de salari nons moura a fer ne mes ne menys. Sera de aquell axi com a vostres reverencies nobleses e magnificencies vendra be. Nosaltres entendrem tots temps a la honor del Principat e nostra. De aço si la jornada passava al vostre comptar vos havem volgut fer lo present correu per que nous sia admiracio alguna. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a XXIII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt magnifichs e de gran providencia senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e de gran providencia senyors. Vostra letra havem reebuda de quinze del present ab que repetint les altres a nosaltres trameses sobre lo pensament que la Majestat del Senyor Rey ha haut de intitular lo Illustre don Ferrando primogenit de princep o duch de Gerona sollicitant a nosaltres scriurens pus stesament de les libertats que te aquesta ciutat a aço obviants responent en vostra lettra lacte mencionat en aquella fet per lo Senyor Rey En Pere dalta recordacio al Illustre don Johan fill primogenit no perjudique en res a aquesta ciutat ans per aquells mateix actes e altres abans e apres fets es vist es mostre aquesta ciutat e vegueria nos pot per nenguna via separar encara que fos en persona de primogenit de la corona reyal e comdat de Barchinona havent tals privilegis per molt ferms e indubitats. E havem fiança que la Majestat del Senyor Rey sertificada de nostres libertats e privilegis sa acustumada clemencia e humanitat se desistira de son reyal pensament e pensara en insignir lo lllustre Primogenit de altres titols pus preheminents de que son stats insignits altres primogenits e derrer del dit lllustre don Johan. E per ço mossenyors nons semble que al present sia necessari tramettre aqui persona creents tots temps haja loch recorrerem a vostres grans prudencies per defensio de constitucions privilegis e libertats e fiam haurem aquella defensio e ajuda que per vostra ofici es degut e molt virtuosament acustumat. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXI doctubre del any Mil CCCCLXl. - A vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molts magnifichs senyors. Una letra he resebuda de vostres savieses ab la qual ma certificau de la mort del lllustrissimo Sant Carles primogenit
(ya llaman santo al príncipe de Viana; igual que llaman algunos santo a Luisico Companys, el que se dio un paseo por Montejudaico después de matar catalanes a mansalva)
nostra de la qual mort ab hun gran anuix (enuig; enojo; parece auuix) es confort nostra lo seu gran poder per los grans e maravellosos miracles qui per ell son stats fets es fan tots jorns incessantment. Deu ne sia loat qui ha plagut ferlo possehidor de tanta gloria. Ab la qual letra me pregau vulla star attent o vigill en lo benavenir e repos de aquest Principat. Dich vos que tots temps son stat e so vuy en dia metre la persona e los bens per les libertats e per la terra e de ço podeu star ben sagurs. De tots aquests afes (afers) e de altres tocant en ma casa e informat largament En Vilafreser portador de la present lo qual tramet aqui sol per aquestes fahenes. Per queus placia donar li fe e creença en tot lo que de ma part vos explicara. E placie a vosaltres pendre aquelles ab aquell sfors que deuen nis pertany com be haveu acustumat. E per la present no dich pus sino que ordeneu de mi lo que plasent vos sia. De Paralade (Peralada) a XIII de octubre. - Lo quim recoman a vostres savieses vezcomte de Rocaberti.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes instrucciones.

Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable Ferrer qui per ordinacio e manament lur ha anar de present a la Majestat del Senyor Rey per les coses que devall seran dites.
Primerament lo dit Joan Ferrer precedents humils e devotes recomendacions ab besament de mans a la Excellencia del dit Senyor Rey de part del dit Principat liurara a la sua Altesa la letra de creença que sen porta. En virtut de la qual la hora per la sua clemencia assignadora explicara a aquella com los dits diputats e conçell en los dies passats scriviren a la sua Majestat ab letra e per mija dels embaxadors del dit Principat notificaren los robatoris e dans donats per gents de mossen Rebolledo ço es Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt ab molts lurs complices e secasses (sequaces, secuaces) a les viles de Laguarres e de la Sguarra que lo noble don Jofre de Castro Casla de Cervera ha en Ribargorça los quals robatoris e dans segons informacio rebuda de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per esserli avis e per mostrar de aquella les coses que li semblaran necessaries apparla esser stats fets per haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans fets per causa de la liberacio de la persona del Illustrissimo don Karlos de sancta recordacio fill primogenit del Senyor Rey suplicants humilment la sua Excellencia que attes les dites coses son contra la capitulacio fos de merce sua provehir e manar que lo dit noble e sos vassalls fossen reintegrats e los malfactors presos per manera que justicia mijançant contra aquells pogues esser provehit degudament. A les quals coses lo dit Senyor Rey ha respost que los homenys robatoris e altres molts dans hinc inde seguits sien pervenguts per occasio de la bandositat antiguada de don Felip e dit don Jofre de Castro de una part e mossen Joan Cerdan e mossen Rebolledo gendre seu de la part altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerdan en persona de mossen Pero Martinez de Moriello sogre del dit don Jofre e no per haver adherit lo dit don Jofre als catalans segons aquestes coses e altres molt largament son contengudes en la letra de la sua Altesa emanada als dits diputats e conçell dirigida de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per son avis e perque sen serveixca en lo necessari.
E dira lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey que ab tota humil e subjecta reverencia de la sua Majestat parlant encara que los robatoris e dans dessus dits no aparagues esser stats fets per haver adherit lo dit don Jofre com dit es poguera salva la dita humil reverencia haver la sua Excellencia provehit e manat que les coses robades e dans donats fossen venguts en ma de la cort o altra part segura a fi que facilment pogues esser justicia ministrada car com scrit han a la Majestat sua per la dita informacio conste de les dites coses de que la han avisada a les quals dona gran credulitat e conformitat lo que apres segons son avisats es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo qui son tornats a la dita vila de Laguarres e sen han portats cinch homens presos e allançejat hu e manades VIII besties grosses dients segons als dits diputats e conçell es stat los malfactors en lacte exiu exiu vosaltres qui sou anats en Leyda a pledejar les quals paraules son en neglecte de aquest Principat per quant no donants laugera creença a paraules ha fet pendre la dita informacio.
Hoc e ara derrament (derrerament, darrerament; raderamén; últimamente) som avisats los dits diputats e conçell que los oficials del dit comdat de Ribagorça ab circa CCC homens han dat assalt a la dita vila de la Sguarra e aquella han presa e portats quatre homens a cavall que lo dit don Jofre hi tenia destrohint aquella e los vassalls no menys que si fossen enemichs formats e mes que los de mossen Rebolledo los quals ultra lo que fet havien segons son certificats los dits diputats e conçell han apres morts dos homens de la dita vila de Laguarres e trencades les portes e robades les cases fins als forrellats los quals ab les preses son stats receptats en hun loch del dit comdat appellat Capella.
Les quals novitats e actes apparrien esser fets e seguits per haver feta lo dit don Jofre la adhesio dessus dita segons la informacio del primer cars presa com juxta aquella apparega lo dit don Jofre no esser stat ne esser en guerra ab lo dit mossen Rebolledo ne ab los dits Blasco de Bardaxi e Steva Dagramunt ne altres lurs complices ne haver feta part en la dita bandositat ans haver manat a sos vassalls de les dites vilas (vilas es el plural típico en a, occitano, incluso a veces se lee las, no les) que acullissen les dites parts els fahessen bona companyia ab lurs diners e les paraules proferides per los dits damnificants mostren haverho fet per la raho dessus dita la qual cosa quant sia contra la dita capitulacio e en neclecte de aquest Principat la Majestat reyal ho pot be veure.
Supplicara adonchs lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat sia de merçe sua vulla provehir en esser reintegrat e satisfet lo dit don Jofre e sos vassalls dels dits robatoris e dans ab tota eficacia significant a la sua Altesa que sperants los dits diputats e conçell la sua Majestat hi provehis han stat de fer les provisions a ells promeses e degudes juxta forma de la dita capitulacio per observacio o conservacio de la qual no entenem flixar a res ne suportar aquella en alguna part esser violada o prejudicada majorment en consemblant cas qui particularment si provehit no hi era cascuns del dit Principat tocar poria e de que irreparables inconvenients e enfractes seguir se porien ne dubtara lo dit Principat exequtar qualsevol coses qui per observacio de la dita capitulacio sien vistes necessaries e expedients com lo jurament per ells prestat e lo multiplicat scriure del dit Senyor Rey qui sempre los ha encautats esser atents a la observança de la dita capitulacio los hi obliguen e semblantment comunicara lo dit Joan Ferrer de totes les dites coses ab la Serenissima Senyora Reyna.
Mes avant liurara les letres que sen porta als LXXII representants la cort Darago e als altres a qui son dirigides als quals de part del dit Principat dira aquelles de les coses dessus dites que li seran be vistes treballant sempre ab gran diligencia e cura en conduir que axi la Majestat del Senyor Rey com los dessus dits quant a ells se sguarda proveheixquen en les dites coses talment que los dits diputats no hajen recaure en necessitat usar de les coses permeses en e ab la dita capitulacio.
Item per quant apres ferma de la prefata capitulacio la Majestat del Senyor Rey novament ab sa letra ha manat als veguer e sotsveguer de aquesta ciutat que prenguen cert home e de aquell façen ço que la sua Altesa ordene la qual cosa es de directo contra la dita capitulacio com la sua Excellencia parlant ab humil e subjecta reverencia sua abfixant aquella tal manament fer no puixa. Per ço lo dit Joan Ferrer ab gran e gran instancia suplicara de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat a la Majestat del dit Senyor Rey sia de merce sua vulla de fet revocar e per nulla haver la dita letra e manament e la dita revocacio aport
auttenticament lo dit Joan Ferrer per manera que do la observacio e no violacio de la dita capitulacio clarament apparegua.
E de totes les respostes axi del dit Senyor Rey com dels altres e encara dels sentiments que haura e de tots successos dels dits negocis avisara los dits diputats e conçell discretament e clara jurant lo dit Juan Ferrer a nostre Senyor Deu e als sancts quatre evangelis que be e leyalment se haura en les coses dessus dites e que de alguns afers seus propris ne de persones particulars no parlara o tractara directament o indirecta ab los dits Senyor Rey e Senyora Reyna sino solament dels contenguts en les presents instruccions e de altres si alguns li son acomanats per los dits diputats prefets de la casa de la Diputacio e que fara e exequtara totes coses de que per los dits diputats o conçell li sera scrit. Data en Barchinona a XXVI de octubre del any Mil CCCCLXI.

martes, 2 de marzo de 2021

21 DE OCTUBRE.

21 DE OCTUBRE.

Aun cuando se reunieron los señores Diputados con muchos de los individuos del Consejo, y conferenciaron largamente sobre los asuntos que ocurrían, no se tomó acuerdo alguno.
Sigue una carta que se recibió en este día.

Als molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Senyors molt magnifichs. De vostra Senyoria havem resebuda alguna letra fahent nos mencio de la mort del molt alt Senyor Carles primogenit nostre de la qual som stats e som molt despagats. Loat ne sia nostre Senyor Deu a qui ha plagut. Rescrivints a vostra Senyoria sertificam aquella com tots temps som prests do saguir servar e defendre vostres bones ordinacions e fer so que manarets perque manats e sera complit. Lo Sant Sperit sia ab tots Amen. Scrita en lo loch de Corça a X de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra manament en totes coses prests los consellers de Corça.

Los señores Diputados mandaron expedir, el mismo día, la siguiente carta.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los setanta dos representants la cort del regne Darago.
Molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors. En los dies passats vos scrivim sobre lo fet del noble don Jofre de Castro segons en la letra a la qual nos referim es contengut a la qual havem cobrada resposta ab vostra letra de XVIIII del corrent mes e per quant en lo interim que de aço havem supplicada la Majestat del Senyor Rey e a vosaltres scrit es stada feta altra novitat per homens segons som avisats de mossen Rebolledo a la vila de Laguerres la qual lo dit noble ha en lo comdat de Ribagorça apresonantli cinch homens de aquella e allancejat (en una carta anterior ponía aleusejat) hu e portantsen huyt besties grosses (en la misma carta pone groses, con una s) dretes segons nos es stat scrit en lacte los malfactors exiu exiu vosaltres qui sou anats a Leyda a pledejar. E derrerament los oficials del dit comdat ab circa CCC homens han dat assalt a la vila de Lasquarra qui es del dit noble e aquella han presa e portats certs homens a cavall que hi eren destrohint aquella e los vassalls nomenys que si fossen enemichs formats. Recaben tals coses en molta admiracio de aquest Principat per ço es tant per la informacio sobre lo primer cas rebuda quant per les altres coses subseguides qui donen causa de credulitat e conformitat a aquelles apparria aquestes novitats provehir per haver adherit lo dit noble als actes de aquest Principat fets per liberacio de la persona del lllustrissimo don Karlos de sancta recordacio fill primogenit del Senyor Rey e esser contra forma de la capitulacio per la Excellencia del dit Senyor Rey atorgada e fermada. Volents nos adonchs retre ben scusats per quant tals coses tollerar nos porien havem deliberat fer aquesta ab la qual vos pregam e exortam queus placia per conservacio de la mutua amor e comunio que sempre son stades entre aqueix regne e aquest Principat vullau talment intercedir ab la Majestat del dit Senyor Rey e quant a vosaltres se sguarda dar orde que prestament lo dit don Jofre e sos vassalls sien reintegrats de les roberies fetes e dans donats e sublevats de tals vexacions. En altra manera covindria a nosaltres constrets per la obligacio a que som tenguts de observar la dita capitulacio provehirhi per los mijans permesos e deguts ço que ab molta displicencia fer covindria. De aquestes coses comunicara ab vostres reverencies nobleses e magnificencies lo honorable En Joan Ferrer per aquesta raho trames a la Majestat del Senyor Rey al qual vos placia sobre aquelles dar creença. E sia molt reverend nobles magnifichs e honorabes senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barçelona a XXI de octubre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathaluya a vostra honor prests. (honorabes y Cathaluya pueden ser erratas de edición, por Manuel Bofarull y Sartorio, o bien estar así en el texto original.)

Iguales a la carta que precede, con leves variaciones, enviáronse otras al Justicia de Aragón, a los Diputados del mismo reino y a los Jurados de la ciudad de Zaragoza.
Al propio tiempo, se mandó expedir la carta que sigue.

Al molt noble baro don Jofre de Castro Casla (Caslà : castlà : català : castellà:  castellán, guarda del castillo ?) de la vila de Cervera.
Molt noble baro. Vostra letra de quinze del corrent mes havem rebuda per la qual som certificats de la derrera novitat que es stada feta a la vostra vila de Laguarres mostrant com es de raho starne molt congoixat. Responents a aquella vos dehim que ab no poch enuig prenem vostra congoixa e per ço trametem home propri ab instruccions en manera la sua Excellencia compendra que aquest Principat sta ab no poch entrenyor de tals actes. E no resmenys scrivim als LXXII representants la cort Darago e als altres a qui ja haviem scrit vullen intercedir ab la Altesa del dit Senyor Rey e quant a ells se sguarda vullen dar orde que vos siau reintegrat de les roberies e dans. Per ço avisants vos de les dites coses vos fem certs que circa aquelles aquest Principat fa e fara a descarrech seu tot lo possible. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Data en Barchinona a XXI de octubre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya etc.

En otra sesión, que se celebró el mismo día por la tarde, se hicieron las siguientes conclusiones.

Que attes la nit passada ha vengudes letres dels embaxadors parlants inter alia (entre altres coses) de la venguda del Senyor Primogenit e de la Senyora Reyna sia pensat per los VIIII del pensament si sera scrit als dits embaxadors res de la dita venguda et referant in concilio.
Item attes que lo Senyor Rey ha scrit per letra de XVII del present narrant largament lo fet de don Jofre de Castro als diputats e conçell sien revistes les letres e altres coses per los VIIII qui de aço han carrech e apunten que es de fer et referant.

lunes, 15 de febrero de 2021

22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 de agosto, 1461

22 DE AGOSTO.

Trataron de enviar unos comisionados a los embajadores, para que instasen el despacho de los principales negocios que convenía resolver.
Por la tarde del mismo día se celebró otra sesión, y en ella, después de haberse ocupado de varios negocios secundarios, se propuso, en nombre del Señor Primogénito, que se suspendiese la comisión o embajada que se había tratado de enviar al Señor Rey, para libertar a la Princesa y para tratar de la prestación del juramento, hasta que hubiese regresado el abad de Poblet.

23 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por ser domingo.

24 DE AGOSTO.

No hubo sesión, con motivo de ser la fiesta de San Bartolomé.
25 DE AGOSTO.

Reunidos los señores Diputados con los oidores de cuentas, se ocuparon del despacho de muchos y diversos negocios peculiares de su cometido, pero enteramente ajenos a la cuestión del Señor Primogénito.

26 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros trabajos de su oficio.

27 DE AGOSTO.

Se recibió una carta de los embajadores, por conducto del señor abad de Poblet, quien de palabra explicó a los señores Diputados el objeto de aquella, a saber, que el señor Rey intentaba hacer algunas modificaciones en las instrucciones dadas a los embajadores; y después de leída la referida carta y la nota o lista de las modificaciones, acordóse prorogar aquella sesión para la tarde, a ver si se presentaría el enviado del señor Rey, que era su protonotario Antonio Nogués, y en tal caso se le diese audiencia y se deliberase en seguida; de cuya resolución indicó el señor abad que se diese noticia igualmente, como se hizo, al Concejo de la ciudad.
En lo tocante al negocio de Castro, se mandó expedir dos cartas, que fueron leídas en consejo y aprobadas. Las demás que se recibieron en este día, o fueron expedidas, se hallan a continuación.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dia passat desempacham daci correu per lo qual vos scrivim notificant vos tot lo procehit e enantat per nosaltres fins en aquella ora e mes la deliberacio feta del anar aqui lo reverend abbat de Poblet e de les causes e necessitats urgents per les quals tal deliberacio es feta lo dia present que lo dit reverend abbat devia partir segons vos haviem scrit ses detengut a pregaries del Senyor Rey per sperar certa persona per la Majestat del dit Senyor Rey segons nos ha significat a vosaltres tramesa. Adonchs partira dema Deu volent e junt que sera aqui explicara a les reverencies e magnificencies vostres per part sua e nostra tot lo que occorre segons per vista e oyda ell sab plenariament. Placiaus donarli creença en ço que per part de tots dira e explicara axi com per nosaltres tots dit era. E apres vos placia entendre en la expedicio del dit reverend abbat per forma que sia de presta tornada com la dilacio sia en detriment dels afers e la aturada que fem aci no sia enujosa e molesta. La Sancta Trinitat molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors vos haja en guarda sua. Rescrivintnos de tot ço queus placia. De Calatayu a XVIIII dies del mes de agost any Mil CCCCLXI - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Molt honorables e savis senyors. Com lo noble don Joffre de Castro Calla major de Cervera nos haja exposat que alguns del regne Darago ab lurs complices e sequaces li han feta gran novitat en dos lochs seus que te en Arago segons es contenguda en una articulacio per part sua donada e com vullau de les coses en la articulacio contengudes esser vertaderament informats attes ques preten la dita novitat es stada feta al dit noble per quant ha pres sou del exercit de Cathalunya fet per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e per conseguent contra la capitulacio concordada ab lo Illustrissimo Senyor Rey e aquest Principat scrivim al diputat local de aqui que requira lo veguer e altres oficials dins sa diputacio constituits qui de les dites coses poran saber la veritat de aquelles prengau bone e verdadera informacio. E per quant per assistencia color e favor vostre les dites coses hauran millor e pus prompta exequcio vos pregam afectuosament en les dites coses vullau fer aquella assistencia color e favor que obs sia per saber ne millor la veritat segons pus largament ne scrivim al diputat local qui tot vos ho comunicara. E aço vos haurem a gran e singular complacencia. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXVII de agost del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar. - Los diputats del General e consell etc. a vostra honor apparellats. - Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.

Molt honorables senyors. Nosaltres scrivim als honorables pahers e al diputat local de aqueixa ciutat queus requira e inste en virtut del sagrament e homenatge que havets prestats e o devets prestar de obtemperar e exequtar nostres requestes reebau bona e vertadera informacio sobre les coses contengudes en certa articulacio per part del noble don Joffre de Castro Calla major de Cervera presentada per certa novitat que lo dit noble preten esserli feta en Arago per alguns aragonesos e lurs complices e sequaces per quant ell havia pres sou en lo exercit de aquest Principat per la liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit. E com vullam que en la recepcio de la dita informacio e dels testimonis que sobre aquells rebreu vos hajats ab summa diligencia segons de vos comfiam e lo cars requer pregant vos que los testimonis queus seran produits sien tals persones que rahonablement los puga e dega esser dada fe. Dada en Barchinona a XXVII de agost de any de la Nativitat de nostre Senyor Mil quatrecents sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell etc. - A vostra honor apparellats. - Als molt honorables los lochtinents de veguer e cort de la ciutat de Leyda e lur assesor.

Molt honorables senyors. Per quant lo noble don Joffre de Castro Calla major de Cervera no sens clamor nos ha exposat que alguns del regne de Arago ab lurs complices e sequaces li han feta certa novitat en los lochs seus que te en Arago segons es largament deduit e contengut en una articulacio per part del dit noble a vosaltres presentada la qual vos enviam closa e segellada apart e aço per ques preten la dita novitat es stada feta al dit noble per que ell ha pres sou del exercit de Cathalunya fet per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e per conseguent contra la capitulacio concordada ab lo lllustrissimo Senyor Rey e aquest Principat e vullam de les coses en la dita articulacio contengudes esser vertaderament informats volem eus manam que de part nostra insteu e requiriau lo lochtinent de veguer cort e son assessor e altres qualsevol oficials dins vostra diputacio constituits los quals sabien de les dites coses pugam e degam pendre informacio e saber la veritat en virtut de la seguretat que han prestada e son tenguts de prestar de obtemperar e exequtar nostres requestes sens dilacio consell o consulta que rebau sobre les coses en la dita articulacio contengudes e encara si per part del dit noble seran presentats altres articles sobre aquells axi mateix rebau bona e verdadera informacio de totes aquelles persones que per part del dit noble seran nomenades e de altres per les quals se pora saber la veritat de aquells e la dita informacio façau redigir en scrits e auctenticament per forma que plena fe hi puga esser dada. Encautant lo dit veguer e altres oficials qui la dita informacio rebran que rebeu (o reben) deposicio de persones que bonament sien tals los dega esser dada fe. E de aço axi mateix volem primer ne comuniqueu ab los honorables pahers de aquesta ciutat e ultra quels ne scrivim los pregueu de nostra part hi vullan fer aquella assistencia e dar aquella color e favor que obs sia per saber la dita veritat. Haveu vos hi segons de vos confiam. E rebuda la dita informacio enviau lans per persona certa. Dada en Barchinona a XXVII de agost dol any de nostre Senyor any Mil CCCCLX hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General etc. Als molt honorable senyor En Luis Dolzinelles donzell diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell per ells dat en consellar en los fets tocants la liberacio del lllustrissimo don Karlos princep de Viana e primogenit Darago e de Sicilia e ara loctinent general del Illustrissimo Senyor Rey pare seu gloriosament regnant e lo pacifich e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell als molt honorables lo lochtinent de procurador justicia e batle general e altres oficials en lo comdat de Ribagorça per lo Illustre Infant don Ferrando fill del dit Senyor Rey e comte del dit comdat de Ribagorça al qual o als quals las presents pervendran e seran presentades salut e honor.
Com a hoyda e noticia nostra sia novament pervengut per informacio a nosaltres feta per part del noble don Joffre de Castro Calla de la vila de Cervera e senyor de la questia del Arbos en lo dit Principat de Cathalunya que Nestevenet de Agramunt Blasco de Bardaxi e altres complices e sequaces lurs dels quals part son del abbadia de Sant Victoria (San Victorián) en Arago constituint no havent causa debat o questio alguna ab lo dit noble e sens deseximents ne altre titol saltem just en lo principi de aquest mes ma armada e hostil son venguts als lochs de la Squarra e Laguarres en lo dit comdat sitiats qui son del dit noble e possehits per ell pacificament e quieta e han correguts e robats violentment e hostil e ab si portats cent cinquanta peçes de copes e taces dargent setanta bisties grosses carregades de roba dels habitants en los dits lochs e en comptants del dit noble e dels dits sos vassalls habitadors dels dits lochs entorn cinch milia florins en diverses monedes axi daur com dargent poch mes o menys e totes les dites coses axi violentment per ells preses e robades encara sen han portades ab si lo rector del dit loch de la Squarra ab XXVII homens dels quals part ne han fet rescatar segons se aferma per la terra del dit comdat sens contradiccio o empaig vostre o de alguns de vosaltres que es cosa de maravellar. E com tals coses si axi es com se aferme sien de molt mal eximpli e fetes injustament e violenta e en gran dan del dit noble qui es catala e heretat nat e domiciliat en Cathalunya e per quant los dits malfeytors ab les dites coses axi preses e robades son retrets e receptats en alguns lochs del dit comdat segons es afermat. Ab la present vos pregam e exhortam que los dits malfeytors e bens e coses per ells axi robades e preses com dit es la on los poreu haver dins vostra jurisdiccio a mans vostres e poder hajats e detingats segurament tro a tant que havent loch les dites coses se pusquen fer deguda reintegracio fahent en aço aquella diligencia que de vosaltres confiam e lo cars requer per obviar a scandels e inconvenients qui facilment se porien preparar si prestament e deguda en les dites coses no era remediat e provehit. Datta en Barchinona a XXVII de agost del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

28 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por reunirse aquel día los señores Diputados con el Señor Primogénito, para tratar de la llegada del protonotario Nogueres, el cual traía unas cartas de parte del Señor Rey.

martes, 23 de junio de 2020

292. EL MAS DE FERRER, BENABARRE

292. EL MAS DE FERRER (SIGLO XV. BENABARRE)

292. EL MAS DE FERRER (SIGLO XV. BENABARRE)


Siguiendo con la ruta que se había trazado por el Somontano y el Pirineo (Barbastro, Graus y Aínsa), Vicente Ferrer, algo avanzado ya el verano de 1415, fue a parar a tierras de Benabarre. Como en el resto del recorrido, familias enteras, entre enfervorizadas y curiosas, acudieron a oír su palabra. No había camino por el que no llegaran a Benabarre, casi en peregrinación, los habitantes de todos los pueblos aledaños.

En esta ocasión, el fraile dominico se trasladó un día desde Benabarre al cercano Mas de la Pudiola, una de las muchas masadas que hay diseminadas por toda la comarca. Allí fue recibido con grandes muestras de cariño y respeto por sus masoveros, que le sentaron complacidos a comer a su mesa. Cuando al cabo del rato intimaron un poco, Vicente Ferrer les pidió que, en recuerdo de aquella corta pero entrañable visita, cambiaran el nombre que desde siempre había tenido la masada por el de Mas de Ferrer. Lo meditaron sus dueños y por eso se le conoce hoy así.

Este curioso suceso no hubiera dejado de ser una mera anécdota si doscientos setenta y cuatro años después, es decir, en 1689, en vísperas del día de san Vicente, no hubiera fallecido la entonces dueña del mas, doña Felipa de la Casa, devotísima del santo.

Decidieron trasladar el cuerpo de esta mujer desde la que había sido su morada hasta el convento de Nuestra Señora de Linares de Benabarre. Durante la media hora de camino y más de cuatro horas que duró el oficio, ardieron de veinticinco a treinta hachones. Cuando todo terminó, viendo que los hachones permanecían casi intactos los pesaron. Su peso era el mismo que cuando los sacaron de la bodega. Sin duda alguna, el santo valenciano había intervenido en hecho tan portentoso.

[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., págs. 231-232.]


Benabarre (Benavarri en chapurriau ribagorzano) es una localidad y municipio español de la Ribagorza, en la provincia de Huesca, Aragón. Es la capital histórico-cultural de la comarca y la antigua capital del condado de Ribagorza. Forma parte de La Franja del meu cul, oriental, de municipios aragoneses en los que se habla chapurriau ribagorzano. En algunos textos antiguos aparece como Benabarri.​ Benabarre se encuentra en el Prepirineo, a 90 km de Huesca y 65 km de Lérida, a una altitud de 792 m, en un pequeño sinclinal entre los ríos Ésera y Cajigar. La mayor parte del territorio, no obstante, pertenece a la cuenca del Noguera Ribagorzana. Al norte se encuentra la Sierra del castillo de Laguarres y al sur la Sierra del Montsec. Por su término municipal pasa la carretera N-230 que une Lérida y el Valle de Arán.


Es una población muy antigua, probablemente la "Bargidum" o "Bargusia" de los romanos y se dice que fue adjudicada a los árabes tomando el nombre de su primer señor Aben Avarre (Ibn Avarre). ​Fue conquistada al Islam en torno al año 1062 (aunque no existe documento alguno que acredite la fecha exacta). Lo que es indudable es que se ganó para el Reino de Aragón por su rey Ramiro I de Aragón dentro de la misma campaña militar en la que éste conquista, inmediatamente al norte de esta localidad, las plazas de Luzás, Viacamp, Litera, Tolva, Laguarres y Lascuarre y, justo al sur de la misma y al norte de Purroy y Caserras, la partida de Falces, Falcibus, de una de cuyas casas y sus alodios ese rey concede franquicia a Agila de Falces y sus hermanos el 1 de febrero de 1067 (según se documenta en esa fecha).​ Fue la capital del Condado de Ribagorza hasta que en la Guerra de la Independencia las tropas francesas de Napoleón decidieron hacer de Graus la capital de la región, a modo de represalia contra los habitantes de Benabarre. Después de esto, Benabarre dejó de ser la capital administrativa pero sigue siendo el centro cultural de la Ribagorza. Durante la primera guerra carlista (1833-1840) fue una de las poblaciones que más sufrió de las de la provincia de Huesca.


Núcleos de población del municipio: 

Aler. Término agregado a Benabarre antes de 1930. Situado a 669 metros de altitud y en la cuenca del Río Ésera. 16​ Al noroeste del lugar se encuentra la ermita de Nuestra Señora de las Ventosas.​ Antenza. Situado en la margen izquierda del Río Cajigar. Pertenece a Benabarre desde 1974. El castillo del pueblo fue el origen de la Baronía de Entenza.​ Benabarre (capital del municipio). (Sus calles mantienen una estructura medieval). Situado a 1 km al norte se encuentra el antiguo monasterio dominicano de Nuestra Señora de Linares.​ Caladrones. Está situado en una colina en la margen izquierda del Río Guart. Del antiguo Castillo de Caladrones sólo queda la torre. En 1974, el término municipal de Caladrones junto con sus pueblos: Caladrones, Ciscar y Antenza, se anexionó al de Benabarre. Castilló del Pla. Situado al pie de la Sierra de la Corrodella, a 762 metres d'altitud. Antiguamente formaba parte del municipio de Pilzán.​ Ciscar. Situado a 591 metros de altitud en la margen derecha del Río Cajigar.​ Estaña. Está situado a 716 metros de altitud en la sierra que separa el Río Guart y las aguas de la Sosa (Río Cinca). Pilzán. A 905 metros de altitud sobre el nivel del mar. Hasta 1972 fue un municipio independiente. Las entidades de población que comprendía el término eran: Estaña, Castilló del Pla, los despoblados de Penavera y Cabestany,​ y la quadra d'Andolfa.​ Purroy de la Solana. Situado encima del barranc del Molí. Término independiente hasta 1974.​ El municipio comprendía la ermita de Nuestra Señora del Pla.

sábado, 29 de junio de 2019

CÓMO ACCEDIÓ RAMIRO I AL TRONO DE ARAGÓN


91. CÓMO ACCEDIÓ RAMIRO I AL TRONO DE ARAGÓN
(SIGLO XI. NÁJERA)


CÓMO ACCEDIÓ RAMIRO I AL TRONO DE ARAGÓN  (SIGLO XI. NÁJERA)


Transcurría el siglo XI y nos hallamos en la corte pamplonesa del palacio real de Nájera. El rey Sancho III el Mayor, requerido por diversos e importantes asuntos, tuvo que abandonar el palacio real dejando allí a los infantes y a la reina, a la que encomendó personal y expresamente, entre otras cosas, la custodia de su caballo preferido.
Habían transcurrido pocos días cuando don García, el hijo primogénito de los reyes, pidió permiso a la reina, su madre, para que le dejase montar el caballo favorito del rey. Insistió tanto el infante que, a pesar de las recomendaciones al respecto del propio Sancho III, a punto estuvo de acceder, pero se lo desaconsejó un caballero de la corte.
Quedó enojado García por la negativa materna y para vengarse, contando con el beneplácito de su hermano Fernando, acusó a la reina de adulterio con el caballero que la había asesorado, jurando ante el rey que era verdad cuanto decía, para lo cual ponía por testigo a don Fernando, su hermano.
Sancho III el Mayor, tras dar crédito a la gravísima acusación de sus hijos, condenó a la reina, conminándole a que buscase un caballero que luchara por ella y la salvase, como era costumbre de la época. Nadie quiso indisponerse contra los infantes y la reina quedó totalmente desvalida, pero ante semejante situación, ofrecióse a lidiar en su nombre su hijastro, don Ramiro, que creía en la inocencia de su madrastra.
Casi al mismo tiempo que sucedían estos hechos, los infantes, apesadumbrados por el cariz que había tomado el asunto, confesaron a un monje najerense la trama urdida, y éste se lo contó al rey, que inmediatamente exculpó a su esposa.
Esta, agradecida a Ramiro por su valentía y fidelidad, logró que Sancho III el Mayor le nombrara heredero de sus tierras de Aragón. Así fue como Ramiro se convirtió en el primer rey de Aragón, donde gobernaría con el nombre de Ramiro I, destacando en su lucha contra los moros, incluido el rey de Huesca, al que venció en dos batallas.

Ramiro I, destacando en su lucha contra los moros, incluido el rey de Huesca, al que venció en dos batallas.



[Zurita, Jerónimo, Anales..., libro I, págs. 73-74.

Ubieto, Antonio, Crónica de los Estados Peninsulares, págs. 118-119.]




WIKI Ramiro I:

Ramiro I de Aragón (ca. 1006/7-8 de mayo de 1063) es considerado como el primer rey de Aragón​ (1035-1063) al que añadió los territorios de Sobrarbe y Ribagorza desde la muerte de su hermanastro Gonzalo en 1045, intitulándose así pues rey de Aragón, Sobrarbe y Ribagorza.


Conquistó, aliado con Arnal Mir de Tost y el Condado de Urgel de Armengol III, los castillos de Laguarres, Lascuarre, Falces, Viacamp y Benabarre, e intentó tomar la poderosa fortaleza de Graus al rey de la taifa de Saraqusta Al-Muqtadir —quien contó con la ayuda de la mesnada del aún infante Sancho II de Castilla en cuyo ejército figuraba un joven Cid de alrededor de catorce años: Rodrigo Díaz—, pero Ramiro I murió en el transcurso de esta operación bélica, seguramente a manos de un experto soldado de Al-Muqtadir.

Hijo de Sancho el Mayor de Pamplona y de Sancha de Aibar, contrajo matrimonio con Ermesinda de Aragón, una hija de Bernardo Roger de Foix, con lo que inició una tradición de alianza entre el reino aragonés y el condado ultrapirenaico, que se prolongaría por varios siglos. Estableció también alianzas con el Condado de Urgel, casando a su primogénito Sancho Ramírez con una hija de Armengol III de Urgel (a quien además dio en matrimonio a su hija Sancha) para así oponerse a las ansias expansionistas del conde de Barcelona Ramón Berenguer I en la zona del Cinca medio.

En 1045, a la muerte de su hermano Gonzalo, se anexionó los condados de Sobrarbe y Ribagorza que correspondía regir a su hermano García,​ unificando así los tres condados, junto con el de Aragón, que iban a formar el nuevo reino.

Instituyó un «obispo de Aragón» con sede en San Adrián de Sásabe; su hijo Sancho Ramírez convertirá posteriormente Jaca (que en tiempos de Ramiro era solo una aldea) en una ciudad que se convertirá en capital del reino y albergará la sede episcopalhttps://www.diocesisdejaca.org/

Hijo natural de Sancho el Mayor, rey de Pamplona, y una joven llamada Sancha de Aibar o Aybar, de la nobleza de las tierras de Aibar.

Representación heráldica de la Cruz de Íñigo Arista, una cruz patada apuntada en su brazo inferior cuando es de plata y figura sobre un franco-cuartel, sobre campo de azur. Aparece por primera vez en el siglo XIV, cuando la adopta Pedro IV el Ceremonioso como «armas antiguas de Aragón».
Después de la muerte de Sancho el Mayor, heredó el trono su hijo primogénito legítimo García Sánchez III el de Nájera, que gobernaba en todo el territorio paterno. A su hermano Ramiro se le había adjudicado la honor del espacio aragonés, y se proclamó baile en las tierras del Aragón que había recibido de su padre con trono en Jaca. Muy pronto se enfrentaron en la batalla de Tafalla y Ramiro inició una dinastía nueva en el reciente reino de Aragón tras usurpar los derechos de Gonzalo, que regía las rentas reales en Sobrarbe y Ribagorza.

Ramiro había sido el primer varón nacido de Sancho el Mayor pero era un hijo natural, fuera del matrimonio legítimo, con lo que quedó apartado de la primogenitura. Sin embargo nunca se consideró hijo bastardo, pues toda la documentación de la época se refiere a él como regulus, el mismo tratamiento que recibieron sus hermanos menores, y creció en la corte con su madre Sancha, tutora de Sancho III durante su minoría de edad entre 1004 y 1011, periodo en el que fue concebido Ramiro.

En su documentación auténtica el monarca aragonés se tituló como Ramiro, hijo del rey Sancho, sin usar el título de rey, pero no se consideró carente de legitimidad regia y actuó en todo momento ejerciendo a todos los efectos la potestas regia. En cualquier caso, recibió la fidelidad de los condes, barones y señores aragoneses en los que apoyó su autoridad. Aunque él mismo no se tituló rey, sí lo hicieron sus coetáneos, en documentos tanto aragoneses como navarros y castellanos. Aparece en ellos citado como rex Ranimirus, Ranimiri regis o meo regi entre otras expresiones. Así fue considerado por sus vasallos, reyes contemporáneos a Ramiro I y notarios. Los reyes de Pamplona García Sánchez III y Sancho Garcés IV el de Peñalén también le otorgarán el título de rey. Del mismo modo lo considerará su hijo y heredero Sancho Ramírez, al roborar como ego Sancius Raminiro regis filio 'yo Sancho hijo del rey Ramiro'.

Sentó las bases del que sería el Reino de Aragón garantizando la sucesión de su linaje al casar con Ermesinda, hija de Bernardo Roger, conde de Foix-Bigorra, en 1036, con la que tuvo a Sancho Ramírez, a García Ramírez (que posteriormente sería obispo de Jaca) y tres hijas más, Sancha, Urraca y Teresa. Con ello la continuidad dinástica estaba garantizada.

Con el tiempo fue rodeándose de nobles de su confianza, a los que asignó tenencias en castillos estratégicos. Reafirmó, además, la figura del obispo de Aragón aragonensis episcopus—, al que otorgó un monasterio, San Adrián de Sásabe y un cuantioso patrimonio, para ganarse el favor de la prelatura en su tarea de consolidación del poder.


signum regis, sello real, Ramiro I de Aragón


El signum regis era la firma que identificaba al rey en los documentos y remitía a la Cruz de los ejércitos empleada por las tropas cristianas en la batalla hasta el siglo XI. Posteriormente, Pedro IV el Ceremonioso lo identificó en el siglo XIV como la Cruz de Íñigo Arista y le atribuyó el carácter heráldico de antiguas armas de Aragón.
Tras hacerse con el control a partir de 1043 de los condados de Sobrarbe y Ribagorza a la muerte de su hermano Gonzalo, que nunca habitó en aquellos territorios, tuvo que entrar en pugna por los ricos territorios musulmanes a los que se accedía a través de la vía natural de la cuenca del Cinca. Las sustanciosas parias que pagaba el rey taifa de Saraqusta para evitar el ataque cristiano se las disputaban además de Aragón, el conde de Urgel, el de Pallars y el conde de Barcelona Ramón Berenguer I.

Para frenar el empuje de Ramón Berenguer de Barcelona, Ramiro I acordó un doble matrimonio de su hija Sancha con Armengol III de Urgel, y de Isabel, hija del conde urgelino, con su propio hijo primogénito Sancho Ramírez, el heredero al trono de Aragón. De este modo el Condado de Urgel y el Reino de Aragón establecen una sólida alianza, y la unión de sus fuerzas permitió a Ramiro conquistar los castillos de Laguarres, Lascuarre, Capella, Caserras, Falces, Luzás, Viacamp y Benabarre, con lo que impedía a Ramón Berenguer I —que había comprado castillos en la zona, en tierras que los condes catalanes JA JA JA reconocieron pertenecer al condado de Ribagorza como parte del reino de Aragón—​ el acceso al Cinca. La tenencia de Benabarre fue entregada al vizconde de Tost Arnal Mir, quien también se había convertido en aliado del rey aragonés.

Estos avances le hicieron concebir la idea de dar el asalto a la poderosa fortaleza de Graus, que el rey de Zaragoza Al-Muqtadir fue a defender en persona al frente de un ejército que incluía un contingente de tropas castellanas al mando de Sancho, el futuro Sancho II de Castilla, que pudo contar en su mesnada con el joven caballero Rodrigo Díaz, conocido posteriormente como «El Cid». Al-Muqtadir primeramente perdió las plazas de Torreciudad y Fantova, al norte de Barbastro, y la balanza parecía inclinarse del bando cristiano,​ pero finalmente consiguió rechazar a los aragoneses que perdieron en esta batalla a su rey, al parecer asesinado por un soldado árabe, llamado Sadaro o Sadada, que hablaba romance y que, acercándose al real de Ramiro I disfrazado de cristiano, le clavó una lanza en la frente. Murió ante las puertas de Graus el 8 de mayo de 1063.

Pese a la muerte de Ramiro I, su sucesor Sancho Ramírez y Armengol III de Urgel continuaron con un proyecto emprendido por el difunto rey y que contó con el apoyo del papa, que convocó a tropas francesas para emprender la cruzada de Barbastro que acabó con éxito en 1064. La importante ciudad musulmana pasó a formar parte del Reino de Aragón y su gobierno fue confiado como tenencia a Armengol III. Pero la permanencia en poder cristiano fue efímera, pues un año después sería reconquistada por la taifa de Zaragoza. En 1065 murió el conde de Urgel en tierras de al-Ándalus, probablemente en Monzón.

Ramiro I contrajo dos matrimonios sucesivos:

Su primer matrimonio fue con Gisberga, hija del conde Bernardo Roger de Foix, a quien entregó carta de arras el 22 de agosto de 1036. Gisberga en su bautizo pasó a llamarse Ermesinda.
De este matrimonio nacieron:

Sancho Ramírez.
Sancha de Aragón (1045-entre el 5 de abril y el 16 de agosto de 1097), casada con Armengol III de Urgel, tras enviudar de ese matrimonio, tuvo un relevante papel al servicio de la política de su hermano el rey Sancho Ramírez, dirigió el monasterio de Siresa e incluso llegó a regir el obispado de Pamplona entre 1082 y 1083.
García Ramírez (hacia 1046-17 de julio de 1086), obispo de Aragón (1076-17 de julio de 1086) y de Pamplona (1076-1082).
https://es.wikipedia.org/wiki/Garc%C3%ADa_Ram%C3%ADrez_(obispo_de_Arag%C3%B3n_y_de_Pamplona)
Urraca, que fue monja en Santa Cruz de la Serós.
Teresa o Taresa, casada con Guillermo Bertrand de Provenza.

// Aquí hay un lío : Con Inés de Aquitania (1025-1097) era hija del duque Guillermo V de Aquitania, se casó en fecha desconocida, aunque antes del 10 de octubre de 1054, fecha en la que aparecen juntos por primera vez en la documentación medieval. No se conoce descendencia de este matrimonio.
http://fmg.ac/Projects/MedLands/AQUITAINE.htm#_Toc276227873
//

Fuera de matrimonio, y antes de contraerlo, tuvo de doña Amuña (Amuina) un hijo natural:

Sancho Ramírez con diversas posesiones en las actuales Navarra y Aragón.


  • Durán Gudiol, Antonio (1993). Ramiro I de Aragón. Zaragoza: Ibercaja. ISBN 84-87007-90-2.
  • Lapeña Paúl, Ana Isabel (2004). Sancho Ramírez, rey de Aragón (¿1064?-1094) y rey de Navarra (1076-1094). Gijón: Ediciones Trea. ISBN 84-9704-123-2.
  • Montaner Frutos, Alberto (1998). El Cid en Aragón. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada; Edelvives. ISBN 84-88305-75-3.
  • Sesma Muñoz, José Ángel (2000). «El establecimiento de la monarquía aragonesa». La Corona de Aragón. Colección Mariano de Pano y Ruata, 18. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada. pp. 19-29. ISBN 84-95306-80-8.
  • Ubieto Arteta, Antonio (1960). El título de rey en Aragón. «Estudios en torno a la división del reino por Sancho el Mayor de Navarra». Príncipe de Viana (Pamplona: Gobierno de Navarra: Institución Príncipe de Viana). pp. 175-182. ISSN 0032-8472.
  • Viruete Erdozáin, Roberto (2008). Aragón en la época de Ramiro I. Zaragoza: Universidad de Zaragoza. ISBN 978-84-692-2032-0.