28 DE FEBRERO.
Después de
haberse tratado de la prisión de los abades, sin que se tomase
ningún acuerdo definitivo, se dio cuenta de las cartas que a
continuación se trancriben:
Als molt reverends noble
magnifichs honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort
elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables
senyors. Per hun correu lo qual huy dada de la
present he spetxat largament podeu haver vist com en
quina manera la vila present de Fraga e lo castell de aquella son
venguts a ma mia e vuy los
tinch per lo Principat en nom del Senyor Rey segons es stat
per mi scrit e encara de les coses que ladonchs occorrien de
les quals a la dita letra me refir. Apres del
qual per lo magnifich don Johan Dixer e nostro consell
es stat delliberat que per supplir als homens de aquesta vila qui
mostraven no esser contents que lo castell dessus dit fos acomanat an
Renard Perayre qui es en lo consell attes que no es home de
condicio com encara per altres sguarts que jo devia comenar lo dit
castell si a vosaltres era vist fahedor eus playa a mossen
Johan Torrelles cavaller senyor de Sant Boy e pera
companyia e guarda del dit castell li fossen donats doscents o
doscents cinquanta homens vist lo gran siti e circuhit
que lo dit castell ha e encara la vila e que de aço fos scrit per mi
a fi que del que es dit sabesseu la dita deliberacio e per vosaltres
de vitualles e altres coses al dit castell necessaries mills e
pus degudament si pogues provehir. Per semblant
es stat deliberat que lo magnifich don Johan Dixar parta
dema qualque hora acompanyat de quatre cents o sinch
cents (500, quinientos, cinc, cinch, sinch, sinc, sing) homens
la via de Penyalba perque del dit castell de Penyalba
per ell sia vist lorde en que sta e partit de
aquell faça la via de Statro (Escatrón?) per
haver les barchas a sa ma per lo dit Principat en nom
del Senyor Rey deliberat empero que partint ell del dit castell de
Penyalba faça hun home açi per dar
avis de sa partida e lo vescomte de Rochaberti
partescha de aquesta vila ab altres quatrecents o sinchcents
homens per star als dits lochs e castell de
Penyalba e tenir aquell per lo dit Principat en nom del Senyor Rey.
Mes es stat deliberat que En Galceran Merquet de Sabadell
ab letra de creença sia trames a Miquinença
(Mequinenza, Mequinença,
Mequinensa) a don Matheu qui jau malaut
(malalt; malo, enfermo; malal; dolén, doliente) splicadora
per lo dit Galceran la qual en efecte sera semblant e quasi daquella
que es stada tramesa a la ciutat de Balaguer de la qual largament fou
avisats per la letra derrerament spatxada trametentli mes a dir que
si e hon per cas jo deliberava ab mon exercit passar per la dita sua
vila de Miquinença si en aquella haure passatge vitualles e
statge e lo que mester ne haure a fi que segons lo quem
trametra a dir vos puixa scriure e avisar e encara jo
ab mon consell desliberar. Mes es stat delliberat que
seria molt necessari socorrer la gent per una messada (sueldo
de un mes) car alguns ni ha qui no tenen que menjar e han
hagudes empenyorar les armes per lur viure hoc
encara se son atravits en pendre o furtar
moltons gallines e obre de menjar de que los he fets
pendre e destrenyerlos per grat o per força han pagat lo que
han pres en manera que los que han rebut dan romanen
contents. Per via de Leyda he rebuda una letra dels jurats de
Valencia de la qual vos tramet traslat dins la present a fi que si
resposta los volreu fer en aquella fer ho puixau com jo no
haja voluntat ferlos resposta alguna o si lals fas sera
semblant daquella que fiu a mossen Piquer quim era
vengut per part de Balaguer poch mes o menys. E la Sancta Trinitat
vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en
Fraga a XXVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Bernat
Johan de Cabrera comte de Modica.
(Otra casi
igual a dos anteriores):
Molt spectable magnifich e noble
baro. No sens gran displicencia e contristacio de nostres animos
havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a
VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del
Senyor Rey e alguns habitadors de aqueix insigne Principat e de la
dita ciutat no solament perqueus hi obliga la comuna e innata
fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors
del regne de Arago del dit Principat e de aquest regne
de Valencia deguda a la reyal corona Darago e a la reyal
Majestat mas encara perque la unio indissoluble e fraternitat
dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e
prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient
preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata
Majestat es lo cap e los altres sotmesos de la dita reyal
dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels
quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu
exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es
disposta produhir augment e prosperitat del univers
se done orde que lo inconvenient no obre
diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car
segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat.
E per ço no creguen vostre virtut e noblesa
(aquí no aparece noblea, como en las dos anteriores) que
nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats
dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en
la ciutat de Leyda de la persona del lllustrissimo
Senyor don Carles princep de Viana primogenit del dit
Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo
delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia
dels dits senyors pare y fill ans ab
summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans
concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio.
Empero no havem aquest comu desig proseguit ab
demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es
stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia
cregam que lo dit Principat a bona fi e intencio hajau fetes
per la dita raho moltes embaxades. E nosaltres volents donar
raho a vos e als altres per una fraternal complacencia de la
dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses
tota materia (manera en la primera) de admiracio vos
significam que en aquest regne totes semblants
demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes
donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme
de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son
propinques e confinen ab aquest regne axi son
molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa
gent darmes era venguda a les dites fronteras e
devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent
concepte o audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la
dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals
coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los
nostres pobles les quals han cessat apres que han haut
silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat
que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit
Senyor e sens comissio de la dita cort la qual aqueix
Principat diu haver de la del mateix Principat no podia fer instancia
en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja
han fet les universitats e altres persones particularment als quals
es permes segons los furs e privilegis del dit
regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne
o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar
del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia
justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de
libertats furs e privilegis daquesta
ciutat o regne com los del Principat afermau de vostres
constitucions libertats e usatges. E aquesta
ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit
Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la
exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita
Majestat ab bones paraules (peraules en la primera) e
ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta
ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres
seguida la disconveniencia e los actes que havem enteses de
convocacions de hosts e de gents darmes fets per lo dit
Principat ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot
nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e
importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona
de Arago e al be e repos de tots los regnes e terres a
aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del
qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per
tal (ço) procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor
nostres embaxades e apres a vosaltres e creem lo semblant
faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo
dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde
tot ço que sia
fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab
aquells instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço
es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey
e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors partran
(partirán) indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt
prest.
E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que
podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre
Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio
encara de nosaltres vullau trebellar e serbar
orde ab tot efecte que sobreexquan e
sia sobrecehit
en qualsevol enantaments fahedors per part del dit
Principat. E senyaladament no vullau permetre passar avant les
hosts e gents darmes ques diu serien sots vostra capitania de
aquell loch hon seran quant les presents a vostres mans
pervendran car ab tota aquella major acceleracio que lo temps
comportara seran ab los dits vostres embaxadors los nostres per medi
dels quals obrant e disponentho la Potencia divina la qual en aço
specialment invocam speram sera feta tota bona concordia entre los
dits pare e fill e los habitadors del dit Principat tant util e
necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de
Darago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam.
Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e
obtenir la fi que desijam. E tingaus molt spectable
noble e magnifich senyor la divina Providencia en la sua
direccio e custodia. Scrita en Valencia
a XXI dies de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e
complacencia de vostra nobles e magnificencia be apparellats
los jurats de Valencia.
Als molt reverends nobles
magnifichs e honorables senyor los deputats del General de
Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e
assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors.
Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per
satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus
prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest
benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia
vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la
present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la
exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo
que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau
avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir
puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres
reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los
del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos
les armes huns cridant al pont al pont que castellans
venen altres al castell al castell que los castellans
sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab
alguns
altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades
hisquem en la carrera (carraria; calle; carré;
carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes
de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells
cultellades e donant splanissades entre tots apenes los
poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria
obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per
vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues.
E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell
que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a
mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part
mia lo desenganassen que per son repos me
liuras hem lexas lo dit castell. E de continent
los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit
mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta
que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme
del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent
haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io
vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit
Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una
sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues
per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre
aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque
quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per
vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra
dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e
comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo
que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen
lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a
mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites
barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se
fara ni si voleu que yo reste aci e mossen
lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar
aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos
com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo
consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen
Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos
porem flixar. Remetho en lo sdevenidor
segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades
en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons
lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e
habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia
de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be
encara per altres laus haja dita no res menys gelos
de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la
dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta
vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu
Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a
la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la
dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si
ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen
gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e
preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr
damnejar e anujar los circumvehins de aquella e
menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar
aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de
ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre
les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e
deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer
e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual
en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la
dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del
Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com
haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre
gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que
ells fratura poch demanarme temps per consultar
e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus
sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto)
consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e
exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem
dien (o dieu) del castell de Algerri lo
haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes
que segons som informats per En Johan Mayans quey
tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e
derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses
superflue e scampar la gent que he mester fins
altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de
Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master.
Pregantvos que si en mes letres som massa lonch
mo hajau per scusat com dues rahons mi
condoheixen esser tant larch la una es que vull ho
sapiau tot laltra que saber les coses particularment
com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo
interes quey han desijen saber com passen. E comanvos
al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e
direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta
hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de
Modica.
Als molt reverend e magnifichs senyors los
diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends e
magnifichs senyors. Ja per altra vos he scrit com esta vila e castell
es a comendament del Senyor Rey e general lo qual
castell es deliberat a vos plahent lo tinga mossen Torrelles ab CC
homens. Apres lo capita ha tengut consell e la conclusio es stada
jo vaja ab CCCC homens la via de Estatro (Escatró;
Escatrón) a pendre lo pas del riu en les spatles. Per
segurar lo cami vindra lo vezcomte ab D homens. Es ver que en lo
pas en hun loch que a nom Penalba esta
hun castell queus defendria la aygua e si aquella aygua
nos mancava encara que per altra part pot la gent be passar
pero no seria sens gran fadiga de nostra gent. Hair
hagui nova que los del loch savien leval e tenen lo castell a
peticio mia jan enviat a mi que jo lis envias capita e tantost yo
he provehit pero Johan Ferrer de algunes coses necessaries per
al castell que no valien deu florins ma dat mal recapta.
Senyor si aquestes coses que fan tant de profit en la despedicio
de aquesta empresa se fan mancament
a vegades lo flori pora pujar a escut
suplichvos per lo honor vostra hi provehisquau
per mi si fa tant en ço
que yo haure a fer com si yom hagues de salvar sperant
que haureu sguart al treball meu. Ja haveu les noves com la Regina
e larchabisbe son partits la via de Morella diuse per
liurar lo Primogenit. Senyors puix anant
anant la fahenas millora ab licencia vostra me
planire de consellar que devem anar avant. Aximateix so
avisat per ma muller com los de Çaragoça servidors
meus lan enviat a dir que mon fill stiga prest
que no trigara gayre que la ciutat estara en orde que enviaran
per ell. Scrichho a vostra saviesa per que sia
avisat de la voluntat nostra a fi que metam foch a la
polvara de la bombarda. E manau ço queus placia. A
Fraga a XXVI de fabrer. - Prest a ço que ordoneu Johan
senyor Dixar.
Als molt reverend e magnifichs los
senyors de diputats del Principat de Cathalunya.
Molt
reverend e magnifichs senyors. La present es sol per avisarvos com
vuy que tenim XXVI havem intrat en Fraga sens colp ni costada
havent vist sol lo nostre poder hi lo exercit
daquell de queus dich que res nons sta
al davant que al gran turch sereu de la Infanta. Crech
sien avisades vostres savieses dels bons tractes hi
concordias que managava hi aço podeu
haver vist per lo correu que li ha destroçat don
Johan Dixar en que podeu haver vista la sua bona
intencio quina es ne quala. Ma muller crech
sera davant vosaltres per algunes sobraries e per judicis quis
son fets placiaus haverla per recomanada en vostra justicia ni
no pus que maleyt sia de Deu qui mes ne
vol. E per
la present no pus que ordoneu de mi a la
voluntad de vosaltres. Scrita en Fraga a XXV de fabrer.
- Lo quim recoman a vosaltres vezcomte de
Rochaberti.
Als molt reverend e magnifichs senyors
los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. La
causa de la present es avis com en regne de Valencia lo
governador general del dit regne ha fet manament general e en
quiscuna vila axi de la sglesia com del realench
special als senyor ho senyors de aquella vila ho
viles guarden llurs castells e forçes e aquelles adoben
e facen adobar he provehir de vitualles e armes
e adehenar los pobles perque si lo Senyor Rey mester
los haura ells lo seguesquen. E aço ab
grans cominacions de ocupacions de castells e rendas si
lo contrari sera fet. E com aquesta sglesia de Tortosa
tinga la tinença de Miravet dins la qual son
los lochs seguents Cabanes Belloch Torra-
Blancha e Albalat e daltra part Almaçora ab
sos castells qui tots aquests lochs e castells son de la
mensa capitular episcopal ab moltes altres rendes
spargides per lo dit regne e mes avant huyt
pabordries que son de la mensa capitular e lo
dit castell de Almaçora qui esta en loch
que pot
llevar totes les aygues de Castello de la Plana
e les de la dita vila de Almaçora de que ad aquesta
sglesia sen speren molts enuigs e grans dans.
Ab tot que per grans anugs (vemos enuigs 8 palabras
antes) e dampnatges que sobrevenguen fins a capcio
de nostres persones inclusive e totes perdues soportarem per
lo sant stament lo qual Deu mantinga en
tota prosperitat del General de Cathalunya. Es ver que per
consolacio nostra haurem a gracia e merçe vos placia
comunicar quines vies tendrem ni com nos regirem car
aquelles entenem enseguir ad unguem. En altra manera tememnos
no venguessem en algun error contra la obediencia e
observancia del Principat de Cathalunya. E aquesta es la sola causa
de la present expedita ab correu cuytat.
Placiaus donarnos breu resposta. Data en Tortosa
a XXV de febrer any Mil CCCCLXI. - De vostres reverencia magnifichs
e honorables savieses devots bisbe e capitol de la Seu de
Tortosa.
Als molt reverend e honorables mossenyors los
diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e
honorables senyors. Vuy mati scrivi a vostra reverencia
e honorables savieses e crech haja errat loch a
valar que en loch de metre XXVI meti XXV. Lo
capita ha tengut consell vuy e parme han deliberat
de pendre a sa ma alguns lochs e barques segons
ell crech vos scriura que yo no entre ara en sos
consells. Ham dit que vituallas (vituallase;
vituallàs; vituallara) lo castell de aquesta vila e reste
quem do lo memorial. En aquestes despeses jo
veig inconvenients que si començam a pendre castells e
fornirlos de gents e de vitualles e armes haurem master
molts diners sils prenem e nols fornim es cosa
perillosa entrar en Arago lexantse res de sospita a les
spalles (espaldas;
esquena, espalla, spatla, spatlla, etc.). Si la nostra fe
es axi com crech haver lo Primogenit noy
havia tal cami a mon juhi com aygua avall de Leyda
o per terra anar la via de Ascho (Ascó) e de alli a
Morella o tirar via de Ulldecona car anant per aquest cami
passa lo camp per lochs molt sterills
(estériles; estérils o estèrils) e mal avituallats e
corrent molt. Yo nom se aquest orde si es deliberat per
vostra reverencia e honorables savieses o sil se ordona
lo capita. Senyors aquesta nostra gent esta disposta a gran
scandol perque negu no ha vergonya ni temor del altre
marevellme (me marevell; me maravillo, sorprengo) molt
que los consellers de aqui tardeu tant car
certament hi starien be. Letres del Rey e de
alguns altres sich son trobades en ques diu esser
entrat lo Rey en Çaragoça dimarts a vespre e
que la Reyna ab don Lop e mestra de Montesa
van a Morella per traure lo Princep. Huns dihuen
quel portara en Leyda altres quel
portara en
Arago en poder de les LXXII persones (72
de Aragón). Si sera ver ho (o) sera fama
tot se veura. Jo mossenyors dimarts a mija nit rebi
dues letres vostres la una en que manavau donas
al capita CC florins dor per soccorriment los quals li
he donat en laltra manaveu (manavau antes, manaveu
ahora) que elegis en lo exercit una persona
disposta a coneguda mia e
que en aquella donas una quantitat a ma discrecio per
pagar artellaries e altres coses necesaries del camp.
Jo mossenyors perque havia ja fet preparatori per venir aci e
havia fet fer ja schales e dues carregues de ferramenta
(ferramentes, ferraments, ferramén, ferraméns; herramienta,
herramientas; de hierro) crehent que Fraga se hagues a
combatra (combatre; combatir) en cert e lo camp
havia master gran forniment de vitualles delliberi de
venir aci car ab tot que mon venir noy
fes molt fruyt noy faria negun mal e aquests
senyors foren tant bons que nons feren questio a
ço e dit al capita en consell que elegis ell la
persona ell ni son consell nou han volgut fer e puix
axi es a nit ho dema jo hi provehire ab
tot quey ha pocha gent per aquest master.
Aquests senyors del camp se donen a robar sia de vostra
merçe ferne al comte qualque letra e vinga
prest de aqui lo consell e gent de cavall. Feta a Fraga
a XXVII de febrer a VIII hores apres mig jorn. - Quim
recoman en gracia e merçe de vostres reverencia e honorables
savieses Johan Ferrer.
A los reverend
venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats
nostres los diputats del Principat de Cathalunya XXVII e
altres per los dits diputats congregats residents en la
ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend
venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats
nostres. Venguts aci los venerable religios noble
magnifichs e ben amats consellers nostres lo mestre de Muntesa
e don Lop Ximenez Durrea visrey de Sicilia ab la
Majestat del Rey mon Senyor per ells som avisada
de tot lo stament dels occorrents fets e nos
continuants tots temps la afectada voluntat que havem haguda e havem
en la liberacio de la persona del lllustre Princep
nostre molt car e molt amat fill per ço ques
sguarda al servey de nostre Senyor Deu del dit Senyor
Rey e de Nos e al benifici del dit lllustre
Princep nostre fill be repos e sossech dels regnes e terres
del dit Senyor Rey e signantment (señaladamente;
señal, senyal : signum : sello) de aqueix Principat havem
eficacissimament continuat e supplicat la Majestat sua
de la dita liberacio e sa excelença usant de sa
clemencia acustumada per les dites consideracions es stat
content a les dites suplicacions condecendre. E axi
Deus mitjançant nos aquesta nit partrem de aci
la via de Morella e delliurarem de manament del dit
Senyor Rey lo dit
lllustre Princep nostre
fill e ab ell ensemps farem la via de aqueix
Principat. Perque tots resteu aconsolats e siau participants
en nostra consolacio e goig vos ho notificam esperants en nostre
Senyor Deu aquest acte axi digne de memoria sera causa de tots
bons efectes. Dada en la ciutat de Çaragoça a XXV de
febrer del any Mil CCCCLXI.
- La Reyna.
Als molt
reverends nobles e magnifichs e savis senyors los diputats del
Principat de Cathalunya XXVII e altres e altres per los
dits diputats congregats residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per la letra
que la Majestat de la Senyora Reyna vos fa compendreu com lo
Illustrissimo Senyor Princep es deliure a supplicacio
de aquella feta per sa part e per la vostra avisantvos com
aquella partra Deu volent vuy apres dinar per
esser a Morella e de alli conduhira lo dit Senyor
Princep en aqueixa ciutat per la qual compendra
quant la sua Altesa ha treballat en aquests afers e de quant
aqueix Principat principalment e apres tots los
altres regnes li son obligats.
E per no detenir lo
correu nons alargassem a mes scriure sino sols a
pregarvos de dos coses jatsia no calega ne fos
necessari a tanta prudencia com es de les reverencies providencies
nobleses e magnificencies vostres pero per nostra contentacio les
vos recordassem. La primera que novitat nos fassa puix
la cosa es conclusa a servey de nostre Senyor Deu a
servey de la Majestat del Senyor Rey a util e benefici
de la prefata Senyora Reyna e del Senyor Princep e de
tots sos fills e a pau e quietura de aqueix
Principat e altres regnes e no ha menys honor e reputacio de
aquell. La segona que aqueix Principat sia gratisimo
a la dita Senyora Reyna per havervos fet tanta de honor
e benifici axi en lo dessus dit com en
resecar qualsevulla desdenys e descontentaments
que fossen succehits los quals ab reintegracio
de amor e devocio singular singulis referendo seran
reparats e entregrats. E ordenau lo queus placia e sera
fet. En Çaragoça a XXV de febrer any LXI. - A la ordinacio
de vosaltres prests lo mestre de Montesa e Lop
Ximeneç Durrea.
Al molt egregi senyor e strenuu baro lo
comte de Modica capita general del exercit del Principat de
Cathalunya.
Senyor molt egregi e strenuu baro. Molta consolacio e
plaer es stat a nosaltres de la benaventurada entrada per vos e lo
exercit feta en la vila e castell de Fraga e tant mes quant aquella
es stada pacifica e sens inconvenient de algun scandol ne dan car
jatsia en les coses bellicoses aquella sia mes gloriosa que
admes gran strepit darmes e major dificultat se obte pero tot
aço cessa en lo nostre cas present en lo qual la nostra gloriosa
empresa es solament a servici de nostre Senyor Deus e servey e honor
de la reyal Majestat e liberacio del Senyor Primogenit a la qual
deute de fidelitat nos streny e les gents e terres per les
quals se ha de passar pus empero en aço no presten impediment
no altrament san a tractar que la patria propria
e com a nostres frares e germans. E per tant summament
regraciam a nostre Senyor Deu per gracia del qual aço tant be
succeheix e regraciam a la senyoria vostra qui ho administras ab
tanta prudencia e virtut. Sera doncs egregi senyor lo ofici
vostre aço continuar tota vegada com fins açi haveu fet e
feu tant loablament e tots temps persuadir amonestar manar e
destrenyer les gents del exercit que aqui e en altres benivols
lochs e no obviants com dit es a la empresa nostra hon
los convindra passar sien e stiguen sots tal
disciplina e moderacio que no solament no sien vists esser gent
molesta ço que de multitut moltes vegades sdeve mas que
capten lo amor e benivolença de aquells per manera que
de la justicia e humanitat de la nacio nostra se parle
en bon nom honor e fama de aquest Principat de la qual vos senyor qui
conduiu lo exercit haureu no pocha part. E sobre aço quals
exhortacions e manaments degen esser fets capitans conestables
e altres gents del exercit ne ab quals mitgans se dega
en observancia deduhir per quant la senyoria vostra ha molta pericia
e experiencia de tota disciplina militar e ha moltes images
dels seus predecessors que en tals coses se son haguts ab
molta circunspeccio e virtut remetentho a aquella no curam mes dir en
aquesta part avisantvos senyor que vuy al fer de la present es attes
correu de Çaragoça per lo qual havem nova que lo Senyor Rey
haurie atorgada libertat al Senyor Primogenit segons
per tenor de la letra copia de la qual vos trametem dins la
present veure poreu. E per quant no es encara vist aquesta
nova qual efecte produira es deliberat que vos senyor ab lo exercit
stigau en aqueixa vila sens passar avant ne moureus fins que
per nosaltres e aquest consell vos sia scrit. E axi de dia en
dia sereu avisat de les coses que succehiran. Per la nova
sobrevinguda havem volgut sperar en resprondreus fins vuy
dissapte de mati a XXVIII del present la qual hora havem rebuda
letra de la Senyora Reyna confirmant la dita nova de la
libertat del Senyor Primogenit segons veureu per copia de la
dita letra queus trametem. En apres la hora
mateixa havem rebuts dos correus ab Ietres vostres en
la una nos dehiu molt stesament la intrada
de Fraga e algunes vostres deliberacions en lo fet de les
barques e de Balaguer e de Algerri. Ab laltra nos
significau com lo magnifich don Johan Dixer
seria ja partit la via de les dites barches e apres de ell lo
vezcornte de Rochaberti per certa empresa a feta. A totes
les coses sobredites vos responem que per quant speram que aquesta
bona nova de la liberacio del Senyor Primogenit se metra en
obra e aquella migantçant lo negoci pora pendre
bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey
e benifici de aquest Principat que volem que façau axi
com ja dessus vos haviem dit ço es que pacificament e
quieta stigau en aqueixa vila ab lo exercit
guardant la dita vila e lo castell. E no passeu daquiavant ne
procehisquau (procedáis, proceder; procehir, proceir)
en altre fins per aquest consell ne sia feta deliberacio e
aquella a vos hajam significada. Al vezcomte de Rochaberti e a don
Johan trametreu per correu volant les letres sues que ab la
present rebreu ab les quals los dehim que posant al segur los
passos e coses a que seran pervenguts no passen daquiavant
ne en alguna cosa enanten (enantar).
E per cosa del mon Senyor ne per vos ne per ells
no fos fet ne attemptat res en contrari. Esnos
fet report que gents del exercit se atrevirien a furtar
moltes gallines e altres vitualles esnos cosa enujosa
de hoir e plaunos la esmena e castich que
fets ne haveu.E tota vegada vos pregam e encarregam ho vullau
axi be squivar que sia pena als delinquents e refrenament als altres
per benifici e tranquille stat del exercit. No
es vist que no donets loch que los capitans de
cinquantenes se puixen ajustar sens vostra permissio e
licencia. Del fet dels algutzirs vos scriurem
prest nostra intencio segons la deliberacio que per lo consell sera
feta. Tingaus Senyor molt egregi la Sancta Trinitat en guarda sua.
Closa a XXVIII de febrer lany MCCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell
en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor
prests.
Al molt noble e molt magnifich baro lo
vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del
Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vuy de
mati havem rebuda letra vostra de XXV del present ab la qual nos
certificau de la bona entrada feta en Fraga sobre la qual molt loam e
comendam la prudencia e virtut vostra e de tots los altres qui lo
exercit governen. Som en apres per altres letres certificats que
vos e don Johan Dixer ab cert nombre de gent devieu partir per certa
empresa. Sobre aço vos certificam com per letra que havem de la
Senyora Reyna e de altres persones som avisats que lo
Senyor Rey hauria atorgada libertat al
Senyor Primogenit e que la dita Senyora deu esser aci
prestament ab lo dit Senyor Primogenit de que prenem sperança
que aquests afers pendran asossech e repos a servici de nostre
Senyor Deu del Senyor Rey e a benefici de la terra. Per tant
es nostra delliberacio e voler que jaquint les coses en
lo stament que seran al rebre de la present e aquelles posant
al segur no procehischau o anenteu (anantar,
enantar) en alguna novitat mes avant fins per aquest consell ne
sia feta deliberacio (deliberación; se encuentra con
dos l, l geminada latina, y solo con una) e de aquella scrit
vos sia. Pregam e requirimvos sots virtut del jurament per
vos prestat sia axi
observat e res en contrari nos faça car no seria
benifici del negoci. E de aço mateix scrivim al
capita general e a don Johan Dixer. La Senyora vostra muller
si vindra o altri quis vulla en nom vostre e
vostres afers seran haguts per nosaltres en molta recomendacio
en la justicia. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich
baro vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona
a XXVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de
Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a
vostra honor prests.
Al molt noble e molt magnifich
baro don Johan Dixer senyor Dixer.
Molt noble e molt
magnifich baro. Vuy de mati havem rebuda vostra
letra feta a XXVI del present ab la qual nos dehiu
de la feta que vos partisseu tirant la via de Statro ab
cert nombre de gent de peu. E mes nos dehiu algunes altres
coses a les quals totes vos responem que per quant havem letra
de la Senyora Reyna e de altres persones sobre la libertat
atorgada per lo Senyor Rey al Senyor Primogenit e que
la dita Senyora deu esser aci ab lo dit Senyor
Primogenit prestament crehem los afers pendran
assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e
benifici de tota la terra e per tant es nostra deliberacio
e voler que jaquides les coses en lo stament que seran
al rebre de la present e aquelles posades al segur no proccesquau
ne enanteu en alguna novitat ni mes avant fins per
aquest consell ne sia feta deliberacio e de aquella
scrit vos sia. E de aço
vos pregam e requirim per virtut del jurament per vos prestat sia
axi observat e per vos o fill o coses vostres o ab vostre
assentiment res en contrari nos faça car no seria
benifici del negoci. De aço mateix scrivim al
capita general e al vezcomte de Rochaberti. La Sancta Trinitat
molt noble e molt magnifich baro vos tinga en guarda
sua. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer del
any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del
General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la
cort elegit e assignat a vostra honor prests.
Als molt
reverent e molt honorables e savis senyors los bisbe e capitol
de la Seu de Tortosa.
Molt reverend pare en Christ e molt
honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab
la qual nos significau lo manament fet per lo
Governador del regne de Valencia a quiscuna vila axi
de la sglesia com del realench del dit regne e
als senyors de aquelles de adobar e guardar castells e forçes de
provehir de vitualles e armes e adhehenar los
pobles perque sien a manament del Senyor Rey quant
manat los sia e que per causa dels lochs e pabordries
que la mensa de aqueixa esglesia ha en lo dit
regne vos redubtau de algun perpleix e congoixa les
quals virtuosament vos oferiu sostenir per lo benifici
e honor de aquest Principat. E demanaunos vos digam lo
parer nostre com vos degau regir en lo dit negoci. A
que molt reverent e molt honorable e savis senyors vos responem molt
regraciantvos tot primer la vostra bona voluntat virtut e sforç
que mostrau al benefici de la patria en que quiscuns
feu segons de vosaltres es pertinent e signantment vos dit Senyor
bisbe qui imitau los predecessors de la casa vostra los
quals per benifici e honor de la dita patria han fetes
coses de lahor e de conmemoracio dignes. Veniut apres
al consell o parer nostre per vosaltres demanat vos significam som
per letra de la Senyora Reyna e per altres certificats
que lo Senyor Rey inspirat divinalment e de reyal e
paternal clemencia mogut hauria e ha atorgada libertat
al Senyor Primogenit e que la dita Senyora Reyna es ja partida
de Çaragoça anant la via de Morella per traurel e manarlo
en aquexa ciutat ab libertad plenaria. Passara
Deu volent per aqueixa ciutat e axiu veureu. Speram
puys lo dit Senyor Primogenit sia en libertat
que tot lo negoci pendra assossech e repos a servici de
nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e de tota la patria
e axi cessaran totes congoixes tant que no afreturara
per lo present altre dir sino fervos certs que en lo
honor e benavenir vostre e de aqueixa esglesia serem
tota vegada molt voluntaris e prests e per obra ho coneixereu en
qualsevol cas que occorrega. Tingaus la Sancta
Trinitat molt reverend e molt honorables e savis senyors en proteccio
sua. Dada en Barchinona a XXVlll de febrer del any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General
de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat a vostra honor prests.
Al honorable senyer En
Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del
General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per altre
correu vos havem ja scrit qui parti la nit passada. Es ver quens han
dit no pot passar una aygua e per tant per aquest trames per
altra via vos tornam a dir lo mateix de que vos scriviem ço es que
no acordeu pus gent de peu ne de cavall e sobresegau en
fer despeses en artelleries ni municions fins que per nos altrament
scrit vos sia. De aço mateix nosaltres scrivim al
capita e al vezcomte e a don Johan Dixer als quals per semblant dehim
que en res mes avant no procehesquen sino que stiguen
en lo stament en lo qual se atrobaran al rebre
de nostres letres. E pregam e encarregamvos sia per vos
donat orde en quant en vos sia que axis faça.
Al que dehiu de la persona elegidora que seguis lo exercit a
pagar les municions et cetera vos significam que per quant crehiem
a vos no vingues be seguir lo dit exercit e quens convingues aturar
en Leyda per los acordaments vos habiam (haviem,
habiem; habíamos) axi scrit ab tot que hi
amarem mes a vos que a altre pero essent la cosa en los
termens que vuy es nous
cal haver la tal persona ne de altre curar sino que
sobresehint en tot spereu altra nostra resposta e fareu
segons vos direm per aquella. Dada en Barchinona a XXVIII de
febrer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputals del General de Cathalunya residents en Barchinona.
(Esta carta es de 8 de febrero, no de 28)
Nosaltres
frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis
Divorra cavaller En Miquel Cardona ciutada de Barchinona
diputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona considerants que per causa de la liberacio del
Illustrissimo don Carles Princep de Viana e
primogenit Darago e de Sicilia per la Majestat del Senyor Rey
son pare detengut no sens violacio e derogacio de les
libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats
en aquell ha convengut a nosaltres ab deliberacio de
nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de
Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a
nosaltres feta elet per la dita liberacio del dit
Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats
e repos e tranquillitat de la republica
(res publica, rem publica, rei publice, cosa pública; el Rey sale
un poco más arriba) del dit Principal que representam ab
nostre consell aquell que les quatre galeas sotils que
son en la Dreçana (atarazana;
drassana, dressana, draçana, dreçana) de aquesta ciutat
ço es dues de la ciutat una del General e una que era
de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora
fer sien adobades verades e armades migançant
aquells ministres que los dits diputats e consell lur
determenaran e encara fou deliberat ques
posassen stepes pera XXllll galeres e que fessem
boscar lenyam per aquelles e volents nosaltres deduhir
a efecte e metre en obra les dites debiberacions
confiant de la industria e lealtat de vos honorable En Pere
Steve dreçaner de la Dreçana del dit General al
ofici del qual es propri e pertinent fer les coses davall scrites ab
la present a vos dit Pere Steve dehim cometem e manam que les
dites quatre galeres façats adobar e metre a punt
entro a poderles varar e metre en mar. E axi
mateix hajats stepes per les dites XXIIII galeres e
façats boscar lenyam per aquelles e hajats
persones necessaries a fer les dites coses e paguets (pagueu;
pagad) a aquelles los salaris e altres coses per aço
necessaries cobrant apocha de les quantitats que per aço
pagareu segons lo stil de la casa de la dita diputacio
car nos sobre les dites coses e cada una delles e
incidents dependents e emergents de aquelles vos donam e comanam plen
poder e nostres veus. E nosaltres requerim e pregam als hoidors
de comptes o altres qui de vos per aquesta administracio hoir
han compte e raho vos admeten totes aquelles quantitats qui
per aquesta administracio haureu pagades cobrant de vos les dites
apoques de aquelles quantitats que segons stil e
pratica de la dita casa de la Diputacio es acustumat
cobrar e haver segons es dit. Dada en Barchinona a VIII de
febrer any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat.
Al
honorable lo batlle de la vila de Cobliure.
Batlle.
Jatsia per altres nostres letres haguessem scrit
e manat no leixasseu partir fusta alguna de aqui ara
per certs sguarts que no curam aci splicar vos
dehim e manam jaquiats varar e partir de aqueix
port e anar hon se vulla lo lahut (llaut,
llaüt, laúd, tipo de embarcación, típica del Ebro, camí de sirga) den Françesch Valenti carregat de lli
(li, lli; lino) e altres coses de aquesta ciutat lo
qual es aqui. E noy haja falla com axi
vullam se faça. Dada en Barchinona a XXVlll de
febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats
del General de Cathalunya residents en Barchinona.
