Mostrando las entradas para la consulta cambra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cambra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 5 de enero de 2020

De la Illuminacio de la cort real.

De la Illuminacio de la cort real

Cor celsitut reyal per eminencia e estament ennobleit per rahon en la cort daquella illuminacio magnifica es observada: emperamor daço ab aquesta nostra sanccio manam que aytal copiosa illuminacio totes nits en lo nostre palau nos menjants o els nostres domestichs sia hauda. Primerament que quant nos menjarem costa la nostra taula quatre brandons o tortes sien tengudes: en apres un tortiç de una unça e mija en lo cap de la nostra taula sia haut e un altre entre nos e aquell qui pus prop jusan de nos siura: e entre tots los altres menjants en la dita taula de dos en dos un tortiz de una unça sia posat. E en la taula dels altres cavallers qui en nostra taula no menjaran entre quatre menjants sia posat un tortiz de una unça: en les altres empero taules entre quatre menjants un parell de candeles sien posades. En apres si en alcun loch apres sopar anan o estan serem dins nostre alberch ordenam que quatre brandons o tortes devant nos sien tengudes e si en nostra cambra on solem dormir e repos nocturnal haver volrem en qualsevol cas esser en aquell cas devant nos de les dites tortes dues tan solament ne sien tengudes. Si empero de fora lalberch de nostra habitacio cavalcan o a peu irem en lo temps damunt dit deu brandons enceses ab aquesta nostra sanccio covinent manam esser portats: pero con en temps de nit quant dormirem en la cambra en la qual jaurem un estadal fet observada similitut de candela lo qual servesca nos durment de nit e dos ciris cascun de dues unces e longuea de dos palms de cana de Barchelona enceses continuament sien tenguts costa els quals dotse candeles volem esser haudes les quals sien a servici de les nostres cambres. Declaram encara la quantitat de les coses desus dites que cascun brando sia haut de pes de set liures de Valencia les candeles empero disposam esser aytals que sinquanta ajustades sien justes de pes de una libra de Valencia. Disposam encara esser observat que cascun any en la festa de la Purificacio de la Verge Maria nos divinal e solennial missa hoents tingam un ciri de cera blancha de pes de una libra e a tots aqui estants oents los divinals e solennes officis damunt dits sien donats ciris de diverses peses segons varies qualitats dels estaments daquells ço es a reys cardenals et fills de reys primogenits si aqui seran ciri de una libra axi con a nos mateix e a patriarches arquebisbes e fills o frares de reys qui primogenits no sien de miga libra e a bisbes e als reyals e a comtes de quatre unçes et a vescomtes e a barons e a cavallers e a abats e al tres prelats un ciri de tres unces sia donat e sia tribuit a cascun dels escuders e altres anants cavalcant ciri de pes de dues unces: sia liurat ençara (encara) a cascun dels altres ciri de pes de una unça. En apres subjungim a les coses damunt dites que tots los ciris de pes de una libra els altres de mija els altres de pes de quatre unces els altres de pes de tres els altres de dues els altres de una per nostre reboster sien apparellats per lo divinal servey en la nostra cappella axi con se pertany faedor.


illuminaria defunts se celebra

martes, 14 de enero de 2020

Índice, tomo V (5)

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

Advertencia.

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragóterç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

Dels Majordomens
Dels Copers
Del Pastador
Dels Sobrecochs
Del Argenter de la nostra cuyna. 
Dels Cochs comuns.
Del Moseu.
Del Manucier. 
Del Portador daygua a la cuyna.
Dels Escuders portants le taylador real.
Del Comprador. 
Dels Cavalleriçes.
Del Menescal.
Dels Falconers
Dels Azemblers
Dels Juglars. 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

Dels Camarlenchs. 
Dels Ajudants de la cambra. 
Del Barber. 
Dels Meges de phisica.
Dels Meges de Cirurgia. 
Dels Escrivans secretaris. 
Del Armador real. 
De la guarda de les tendes. 
Del Sartre et sos coadjutors. 
De la Custurera et de la coadjutora. 
Del Apothecari
Dels Rebosters majors. 
Dels Rebosters comuns. 
Del Escombrador del palau e lavador del argent.
Dels Uxers darmes. 
Dels Porter de massa.
Dels Porters de porta forana.
Del Posader.
Dels Algutzirs. 
Dels Homens del offici del Algotzir. 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

Del Canceller. 
Del Vicecanceller. 
Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.
Dels Ajudants de la nostra Scrivania.
Dels Missatges de verga de la cancellaria. 
Del Calfador de la cera perals segells pendents. 
Dels Promovedors.
Dels Endreçadors de la conciencia.
Dels Oydors.
Dels Escrivans dels Oydors. 
Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.
Del Confessor.
Del Abbat de Sanctas Creus.
Dels Monges de la cappella. 
Del Escolan de la cappella. 
Dels Almoyners
Del Escolan de la Almoyna. 
Del Servidor de la Almoyna. 
Dels Correus. 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional. 
Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.
Del Tesaurer. 
Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 
Del Escriva de Racio. 
Del Lochtinent et scrivans de Racio. 
Dels Convits. 
De les viandes. 
De la manera de dar racions. 
Dels frens e altres apparellaments de cavalls.
De les vestidures e altres ornaments.
De les oblacions. 
Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.. 
De la illuminacio de la Cort Real.
Del argent de la cort nostra. 
Dels Consellers nostres.
De la manera del seer e proposar en consell nostre.
Dels serveys. 
De la manera de escriure letres a diverses persones. 
De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.
De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.
Dels beneficis donadors. 
De la ordinacio de la cappella. 
De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.
De la festa de sent Johan evangelista. 
De la festa de la Circuncision de nostre Senyor.
De la festa de la Epiphania. 
De la conversio de sent Paul.
De la cadira de sent Pere. 
De la festa de Ram e Palma. 
Del dijous de la Cena. 
In Parasceve de nostre Senyor. 
De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.
Del dilluns e del dimars seguents. 
De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 
De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 
De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 
Del dicmenge de Trinitat. 
De la festa del Cors de nostre Senyor. 
De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 
De la festa de sent Pere. 
De la festa de sancta Anna. 
De la Transfiguracio de nostre Senyor.
De la festa de sent Lorenç. 
De la Corona de Jesuchrist. 
De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 
De la Dedicacio de sent Michel. 
De la festa de sent Luch evangelista. 
Del dia de Tots Sants. 
De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 
De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.
De la festa de sent Marti. 
De la festa de sancta Katarina. 
De la festa de sent Nicolau. 
De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 
Dels Martirs. 
Dels Confessors. 
De les Verges. 
De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 
De les vigilies de les festes. 
Dels dies dominicals. 
Dels divendres. 
Dels dissaptes. 
Dels dies ferials. 
De les quatre tempores del any. 
De la Almoyna. 
De les Fayles e dels Missatges. 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

Fin del índice.

sábado, 21 de diciembre de 2019

XXIX, perg 109, 23 febrero 1139


XXIX

Perg.n°109. 23 feb. 1139.

Conneguda cosa sie. Quod ego Erme .... et co .... re Rouric et filio nostro Ermengaudus junioris facimus tibi meliorament ad te Ramon Arnad et ad tuis de ipsas casas que tibi as per tuum alau (o alan) in Acrimont in barrii de Cervia ad ipsa porta de Balaguer et sunt in ipsa rocha. Nullus omo nec femina qui tort te faciat et not vulla fer directum que te monstrat ad prodi omines de ipsa vila et illos que te adjuvent a demmanar et ad guerrejar et ipsas casas suprascriptas siant si franchas et onoratas et legitimas et securitas quod ipsa cambra de ea (o ea) contessa. Nullus omo nec femina qui ipsas casas toch ne forcar voluerit sic siant demandatas quo ipsa cambra de ea contessa. Sig+num Ermengaudus comte Durgel. Sig+num comtessa Helvire Rouriz. Sig+num Ermengaudi junioris. Nos qui ista comandavimus scribire et ad testes firmare. Que est acta Vll kalendas marcii anno III regni Leudovice junioris. Sig+num Pere de Pugeru. Sig+num Guillem de Pontis. Sig+num Mir Guillem. Sig+iunu Arnad de Pontis. Sig+num Ponc Pilicer. Sig+num Guillem Mir. Isti sunt testes. Petrus sacerdos rogatus scripsit et signum hoc im+pressit et die et anno quo supra.

Nota: Conneguda cosa sie. Quod ego Erme ... ngaudus .... et co ... ntessa Helvire Rouric.


Pau de Pontis:

lunes, 9 de marzo de 2020

CXLVIII, secret, 2, Alfon IV, fol 16, 21 junio 1417

CXLVIII, secret, 2, Alfon IV, fol 16, 21 junio 1417, Alfonso V de Aragón

CXLVIII.

Secret. 2. Alfon. IV. fól. 16. 21 Jun. 1417.

(Nota: Alfonso IV nació en 1299 y murió en 1336. Alfonso V nació en 1396 y murió en 1458, por lo que estas cartas (1417) pertenecen a Alfonso V de Aragón, el "magnánimo" y/o "sabio").

Nalfonso etc. als amats conseller e feels nostres en Francesch Martorell canonge de la Seu en Johan Suau e en Johan Pujades ciutadans de Valencia comissaris e collectors generals a collir haure e reebre los drets e rendes pertanyents a la cambra apostolical en los bisbats de Valencia de Segorb de Tortosa e de Cartagena salut e dileccio. Dihem e manamvos que de qualsevol monedes de la dita cambra a mans vostres pervengudes o pervenidores per raho de la dita comissio donets e paguets a les persones deval destintament especificades o a lurs procuradors Ies quantitats a cascun personalment declarades les quals lus manam donar per noranta dies qui comensaran lo quart dia del mes de juliol prop vinent del any dejus scrit e finiran lo primer dia del mes de octubre apres seguent per ço com de manament e ordinacio nostra stan per embaxadors nostres en lo sant concili de Constança per la prosequcio de la unio de la santa mare Esglesia. Et primo al noble mossen Johan comte de Cardona per lo salari dels dits LXXXX dies a raho de XV florins per dia mil CCCL florins. Item a mossen Ramon Xatmar per altres LXXXX dies a raho de vuyt florins per dia DCCXX florins. Item an Sperandeu Cardona per altres LXXXX dies a la dita raho de vuyt florins per dia DCCXX florins. Item a micer Gonçalvo de Santa Maria per salari dels dits LXXXX dies a raho de VII florins per dia DCXXX florins. Item a micer Miquel de Naves per salari dels dits LXXXX dies a la dita raho de VII florins per dia DCXXX florins. Item an Pere Margayll per salari dels dits LXXXX dies a raho de tres florins per dia CCLXX florins: les quals quantitats totes en univers prenen suma de quatre milia trecents vint florins dor Darago. E en la paga quels farets cobrats dels damunt nomenats o de lurs procuradors la present ab apocha de rebuda car nos ab aquesta matexa manam al mestre racional de la nostra cort o a altre qualsevol de vosaltres compte ohydor que en la reddicio de vostres comptes vosaltres posants en data dita quantitat o restituhints la present ab la dita apocha aquella en vostres comptes reeben e admeten tot dubte cessant. Dada en Valencia sots nostre segell secret a XXI dies de juny en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXVII. - Rex Alfonsus.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_V_de_Arag%C3%B3n

Alfonso V de Aragón (Medina del Campo, 1396 - Nápoles, 27 de junio de 1458), llamado también el Magnánimo y el Sabio,​ entre 1416 y 1458 fue rey de Aragón, de Valencia, de Mallorca, de Sicilia, de Cerdeña y conde de Barcelona; y entre 1442 - 1458 rey de Nápoles.

Era el hijo primogénito del regente de Castilla Fernando de Antequera y posteriormente rey de Aragón con el nombre de Fernando I, y de la condesa Leonor de Alburquerque. Pertenecía, por tanto, a la Casa de Aragón​ por ser nieto de Leonor de Aragón (ya que la dignidad real aragonesa podía transmitirse por línea femenina)​ y al linaje Trastámara por ser nieto de Juan I de Castilla.

El 28 de junio de 1412 se convierte en heredero al trono de la Corona de Aragón cuando su padre fue proclamado rey tras el llamado Compromiso de Caspe y tres años más tarde, el 12 de junio de 1415, en la catedral de Valencia, contrae matrimonio con su prima la infanta María hija de Enrique III de Castilla y de Catalina de Lancáster.

El 2 de abril de 1416, tras el fallecimiento de su padre le sucede como rey de Aragón y de los demás reinos de los que era titular.

domingo, 29 de diciembre de 2019

Del Armador real.


Del Armador real.

Altitut de real cadira mayorment establida en rectitut per conservacio o sotsministracio daquella molt fretura de armes axi ço es que nos en aquelles volents entendre perque les armes mayorment de nostre cors ab pulcritut de bellea e congruents sens lesio sien servades e entires ço es assaber que no sien corroses per roveyl o per altre esdeveniment foran nos consumen ordonam que a custodia de nostres armes un hom sufficient e feel sie deputat qui armador per la conveniencia del offici sia nomenat qui les armes nostres diligentment guart: et guartse que aquelles nedeament tenga e onesta. Veja encara soven si freturen de reparacio o de renovacio per tal que de continent lo defalliment corregesca o faça als menestrals de la art esmenar. E daço que costaran de reparar o fer de nou cur haver albara de scriva de racio contenen la quantitat que costaran la qual quantitat ab diligencia procur haver del tresorer. E encara en la reparacio de les armes nostres faedora lo dit armador aytal cautela haver manam quel fabre ol faent lart al loch on les armes se servaran os reposen amen o si aytal reparacio hi sera faedora que sia obs que de necessitat se hagen a portar a la casa del dit fabre o art faen lavors no manifestament mas en secret loch aquelles faça reparar: cor no es covinent a nostra honestat que aquelles coses les quals son a us de nostra persona deputades per diverses mans axi patentment discorreguen que cascun per son voler les puga contractar: ordenants que per lo servey de nostra persona almenys armes complides de les mellors que trobar ne fer se poran per diverses maneres almenys per vuit cavallers et aytants mateixs cavalls degudament armats per larmador dessus dit sien tengudes continuament apparellades entre Ies quals alscunes secretes esser no oblit les quals secretament et en lochs opportuns portar puscam. Tenga encara vuit apparellaments militars et altres vuit de cavalls: e aquests volem sien tenguts oltra aquells qui per raho de donar o per altre raho tenir volriem. Encara tenga senyeres poques et grans segons que nostre estament ho dura requeridor. Statuents que si defalliment sesdevendra per colpa dell la meytat de la quitacio de un any perda la qual de la cort nostra ha acostumada de reebre. Conseguentment encara ordenam que cascuna nit larmador deja liurar a un dels escuders de la nostra cambra armes complides de la nostra persona per tal que aquelles posen de prop lo nostre lit: e si per aventura per alcuna cosa manariem les armes nostres costa nos en alcun loch esser portades oltra aquelles les quals los escuders han a portar lo dit armador aquelles ab si port axi prop nos que con les demanarem sien apparellades. E aquest armador sera als camarlenchs sotsmes als quals encara con demanaran de les armes nostres compte haura a retre et raho. Perque guartse que totes les armes prena ab inventari et reeba et sia diligent que en escrit pos con a alcuna persona alscunes armes haurem manades liurar o donar: empero diligentment se guart que a algu no prest ne liure de les coses damunt dites sens carta ab nostre segell segellada. En apres con sesdevendra nos voler armes pendre majorment en temps de guerra sia larmador molt diligent et no peresos que les armes a nos necessaries tenga tots temps apparellades e encara que aquelles en temps de guerra pus sovinerament regonega e armes complides de nostre cors et totes altres dins la nostra tenda meta et complides armes de cavalls a nostre cavalleriç liurar no ometa: e res no menys de les dites nostres tendes cura haja que per los homens a aço deputats aquelles parar et fermar faça en lo loch on lo nostre peno posader sera fermat. E per tal que con daquelles volrem usar algun defalliment no puga esser trobat e sil armador sera alscunes vegades per enfermetat o per absencia o per altra manera rahonablement embargat en aquell cas son offici coman a un dels escuders de la cambra et linventari que ha de les armes liure a aquell lo qual nos o nostres camarlenchs cascuna vegada durem nomenador. En apres volem que a nos larmador faça sagrament et homenatge que per fet seu dampnatge a nostra persona no vendra ans esquivara per son poder aquell lo qual sabes a nos en qualque manera poder esdevenir majorment per aquelles coses les quals a la sua custodia son comeses e allo a nos no resmenys revelar no trigara. Encara que res no ha fet ne fara perque les coses dessus dites no pusca degudament observar.

lunes, 30 de agosto de 2021

MATEU OBRADOR. LA MAL CASADA. SECRET D'AMOR.

MATEU OBRADOR.


Eix
jove poeta apenes té vint anys. En fá pòchs se doná a conexer per
algunes poesies 
escrites
en lo
matern llenguatge, y en los Jochs florals de Barcelona,
celebrats en l'any 1871, obtingué lo segon accéssit al premi ofert
per la Diputació provincial de les Balears per son Romanç de la Conquesta de Maylorcha. Ha publicat altres composicions en los
periódichs de Palma y de Barcelona, y especialment en la Revista
Balear y en La Renaxensa. Tot lo que havem vist de sa ploma está
escrit en la
llengua nativa,
lo que mostra son vertader
catalanisme.


Es
natural de la vila de Felanitx.





LA MAL CASADA.




-
“Si no estás, Ayna María,


Desvetlada
dins la cambra,


Y
has pogut dormir un sò


Desque,
en mal punt, te casaren,





Ton
sò jo venen a trencar


Per
la derrera vegada,


Ans
d'anarme 'n fora terme


Per
no veure 't morir mártre.





Obri
un través la finestra,


Y
si caminas descalsa,


Posahi
esment, a les fosques,


A
no pegá' ensopegada;





No
fós cosa qu'aquell jay


Adormit
en l'altre cambra,


Se
desxondís y t' renyás


Per
ser venguda a escoltarme.





LA MAL-CASADA.



-
“Si no te agitas desvelada en tu aposento, querida Ana María; si
desde que en mal hora te casaron, has logrado dormir tranquila y
reposada,

Yo
vengo por última vez a interrumpir tu sueño, antes de desterrarme
de mi aldea para no contemplar tu martirio.


Abre
un tantico la ventana, y si caminas descalza, ves con cuidado, no sea
que yendo a oscuras tropieces.


No
sea que se despierte aquel anciano que duerme en el otro aposento, y
te reprenda por haber venido a escucharme.






Quant la lluna m' peg' de
ple,


Ja
'm donarás una ullada,


Y
repara si m'assembl'


Al
fadrí d'altres diades.





Temps
era temps que gaudiam,


Temps
era temps que folgavem...


¡Qui
'ns haguera hagut de dir


Lo
que s'ha estrevengut are!





Anys
fa tal dia com vuy


Que
'ns varem donar paraula


En
el ball de la revetla


Ahont
la primera ballares.





Glosadors
cantaven gloses,


Sonadors
destres sonaven,


Quant
tot baix me prometeres


Ser
la meua enamorada.





¿No
ho tens present, bona amor,


Quínes
estones passavem,


Com
ens haguérem promesos


Per
sempre mes un al altre?





Com,
a entredeta de fosca,


En
el portal m'esperaves


Per
veure'm venir de lluny


A
festetjar, de vetlada?





Com,
de estiu, tots dos preniem


La
fresca baix de la parra,


Y
d'ivern, devall teulat,


Fent
rotlet ens escaufavem?




Cuando la luna dé en mi
rostro de lleno, échame una mirada y repara si me parezco al 
joven
de otros días.


Un
tiempo conocimos el gozo, un tiempo fue que alegres holgábamos....

¡Quién nos hubiera dicho lo que acontece ahora!


Hoy
hace años que nos dimos palabra de casamiento en el baile de la
vigilia, en donde bailaste la primera (29).


Glosadores
(30) cantaban trovas, diestros tañedores tañían, cuando en voz
baja me prometiste ser la muy amada de mi corazón.


¿No
recuerdas, amor mío, las dulces horas que juntos pasábamos, cuando
nos hubimos prometido eterna fidelidad?


¿No
recuerdas como al cerrar la noche me esperabas en la puerta de tu
casa, para espiar desde lejos mi llegada?


Cómo,
en el estío, sentados bajo la vieja parra, aspirábamos las dulces
brisas de la noche y nos recreábamos en invierno en torno del hogar?






Com vora del foch, filant


Ens
contava la teua ávia


Rondalles
de pastoretes


Qu'ab
fills de rey se casaven?





Com
seyes en tots los balls


Al
cap de la bancalada,


Y
'ls glosadors, cada punt,


De
tú 'n treyen codolades?





Com
sembravem clavellers,


Vaumes
d'olor y baladres,


Y
'ns baratavem brotets


D'aufabaguera
y vidauba?





Com
anavem a cullir


Taronges
y peres d'aigua,


Pomes
y melicotons


A
l' horta de Binifarda?





Com
a la Mare de Deu


Del
puig de Bon-any muntavem


Per
maig, a ferli novena


Perqu
'ns donás bona anyada?





Com,
els diumenges y festes,


Per
vila a fer volta anavem,


Jo
ab guardapits floretjats,


Calçes
blaves y xamarra,






ab rebosillo de punt,


Botons
d'òr com á vellanes,


Cordoncillo
y creu de pedres


Y
sabateta escotada?




Cómo tu abuela, hilando
junto al fuego, nos contaba las deliciosas consejas de pastorcillas
que se casaban con hijos de reyes?


Cómo
en el banco te sentabas la primera en todos los bailes, y los
glosadores te dedicaban a porfía sus cantares?


Cómo
sembrábamos claveles, y malvas de olor, y adelfas, y yo te regalaba
un ramillete de mirto, mientras tú me ofrecías olorosa albahaca?


Cómo
íbamos a coger naranjas y sabrosas peras, manzanas y melocotones en
la huerta de Binifarda?


Cómo
en mayo subíamos al monte de Bon-any para rogar a la Virgen que nos
diese año feliz y abundante cosecha?


Cómo
dábamos nuestro paseo por la aldea los domingos y fiestas, yo con
chaleco de floreado percal, calzas azules y zamarra,



con rebocillo (31) de tul, botones de oro como nueces, cadenica y
cruz de esmeraldas y zapatito escotado?









Com, després de la
verema,


Ens
féren les novïançes,


Y
aquell llit entorcillat,


Y
la caxa llavorada...?





¿Qué
n'es estat, bona amor,


De
tants de goigs y gaubançes?


Son
boyres que 's váren fondre,


Estelets
qui s'apagaren.





Mes
valría, estimadeta,


Per
la sort que t'ha tocada,


T'haguéssen
tancada monja,


De
viu en viu soterrant te.





T'en
prendrá com a la flor


Que
creix sens sol ni rosada;


Ningú
t'encobehirá,


En
lloch veurás bones cares.





A
les teues cansonetes


Ningú
hi respondrá, si cantas;


Y
si plores, de tes penes


Ningú
nat s'en sabrá planyer.





Si
't demana 'l teu marit,


En
veure't color trencada,


De
que t'has enmalaltida,


Fesli
esmentar lo que passa.





Al
bri de blat si 'l calcigan,


Al
peix si li manca l'aigua,


A
l' eura si 'l mur li esfondran,


Al
dia si 'l sol s'amaga.




Cómo nos desposamos
después de la vendimia, y aquella cama de pilares enroscados, y
aquella arca adornada de labores?


¿Dó
fueron, amor mío, tantos gozos y venturas? Son nieblas que se
disiparon, estrellas que se perdieron en el oscuro horizonte.


Más
te valiera, bien mío, tal ha sido tu suerte, que te hubieran
enterrado en vida entre las paredes de un claustro.


Vendrás
a ser como la flor que crece sin sol y sin rocío; nadie te amará,
no encontrarás un rostro que te mire sonriendo.


Nadie,
si cantas, responderá a lus canciones; y nadie en el mundo
compartirá tus penas, si lloras.


Si
te pregunta tu marido, al ver mustios los colores de tu rostro, de
que proviene tu enfermedad, hazle ver lo que le pasa


A
la espiga si pisan su tallo, al pez si le falla el agua, a la yedra
si derriban el muro a que estaba asida, al dia si se esconde el sol
tras de las nubes.





Are si que t'escaurá


La
cansó que t'cantussava


La
dida quant lt'adormia,


Les
nits d'ivern, dins sa falda;





La
que mes tart deyes tú


Quant
els clavellers regávem:


Vola,
vola, rossinyol,


Deu
te do llarga volada,





Ja
dirás a mos parents


Que
mon pare m'ha casada,


Que
m'ha casada ab un vell,


Ab
un vell barba gelada...”





¡Ay,
poncelleta garrida,


Males
mans te malmenaren,


Al
punt que t'volgué cullir


Aquell
qui tant t'estimava!





Si
't veus a tení una filla,


No
vulgues que la t'mal casen


Per
amor de l'interés,


Com
váren casar sa mare.





Si
un dia vas al fossar


A
dur un ciri a les ánimes,


Y
reparas el meu nom


Escrit
demunt pedra márbre,





Ja
m'dirás un Pare-nostre


Y
revivarán encare


Els
òssos meus d'alegría,


Sols
de sentir tes petjades.” -




Ahora sí que viene de
molde la canción que murmuraba tu nodriza, al mecerle en su regazo
las noches de invierno.


La
canción que al regar los claveles cantabas tú poco ha: “Vuela,
vuela ruiseñor, Dios dé vigor a tus alas,
Diles a mis parientes
que mi padre me casó, me casó con un viejo, con un viejo de canosa barba (32)”


Ay!
manos traidoras le marchitaron, hermoso capullo, cuando iba a cogerte
el que tanto le amaba.


Si
llegas a tener una hija, no permitas la malcasen por el maldito
interés, como hicieron con su madre.


Si
vas un día al cementerio para encender una vela a los difuntos, y
reparas mi nombre escrito en el mármol,


Rézame
entonces un Padre-nuestro, y volverán a la vida mis huesos, sólo al
gozo de oír tus pisadas.”-





Axó cantava un fadrí,


A
l'hora del trench de l'auba,


Just
abaix de la finestra


De
la qui fóu sa estimada.





Y
diu qu'ella quant lo veya


Poch
a poquet allunyarse,


Par
que 'l cor se li nuás


De
pena qui l'aufegava.





Y
méntres demunt el llit


Tombava
estesa, axugantse


Ab
el doblech del llensol


Un
riu de bullentes llágrimes,





Esmaginava
sentir


La
trista veu qui cantava:


Vola,
vola, rossinyol,


Deu
te do llarga volada...”


________

Así,
al despuntar la aurora, cantaba un mancebo, al pie de la ventana de
la que fue un tiempo su amor.


Y
cuentan que a la bella se le anudaba el corazón y moría de pena al
ver como el joven se alejaba paso a paso.


Y
mientras doblaba la cabeza sobre el lecho, inundándolo desconsolada
con un río de ardientes lágrimas,


Creía
a lo lejos oír la voz triste y dolorida que cantaba: “Vuela,
vuela ruiseñor, Dios dé vigor a tus alas.....”


_________






SECRET D'AMOR.





Secret
d'amor forjat en ma follía,


Ensòmni
delitós color de rosa,


En
ta contemplació l'ánima gosa,


Volant
per alts espays ma fantasía.





Jamay
la sabidora n' fou m'aymía


Del
tendre amor qu'en ella mon cor posa,


Mes
are, vés; que n' fóra folla cosa


Amarla
sens contarli l'amor mia.





Parteix,
y digueslí per cosa certa


Que
l' am; demanalí si ab alegransa


Acull
de mon amor la pura oferta....





Mes
no; en lo fons del pit tostemps descansa,


Que
bé es millor que la bonesa incerta


Lo
pler qu'al cor me dona l'esperansa.

____





SECRETO DE AMOR.


Secreto
de amor que he forjado en mi ardiente delirio, deleitoso ensueño de
colores mágicos, mi alma se absorbe en la contemplación de tu
hermosura, volando por las altas esferas de mi fantasía.


Jamás
mi amada sabedora fue del tierno amor que a mi corazón inspira: mas,
parte, parte ya, locura fuera amarla tanto sin que sepa mi amorosa
cuita.


Parte,
y asegúrala de mi amor inmenso, y demanda si acoge con placer la
purísima oferta de mi voluntad.


Mas
no, detente! quédate en el fondo de mi pecho, que más que la
felicidad incierta, prefiero el placer de que me inunda la esperanza.


_____

https://denip.webcindario.com/obrador.html

http://magpoesia.mallorcaweb.com/poemessoltsabansXX/obradormateu.html

Todocolección:


el trovador perdut, Mateu Obrador, manuscrit

el trovador perdut, Mateu Obrador, manuscrit 2