2 DE JUNIO.

2 DE JUNIO.

Acordóse que de los ginetes y peones que estaban con el veguer en Lérida, quedasen solo con este los indispensables de aquellos y aun de los últimos, a quienes se pagase el sueldo del mes de junio, y que los demás fuesen licenciados, satisfaciéndoles únicamente los días que hubiesen servido.
Además, se dio lectura de una carta de los señores embajadores, que sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Lo dia present seguints la Senyora Reyna juxta forma de vostres instruccions som pervenguts en aquesta vila en la qual la dita Senyora per sa letra nos ha scrit se reposaria e circa les VI ores apres mig jorn havem haguda audiencia de sa Senyoria a la qual ab pertinent reverencia e humilitat es stada explicada la delliberacio per vosaltres feta ço es que sa Excellencia se volgues contentar per lo present de no intrar en aqueixa ciutat com no fos vist expedient esser al servici del Senyor Rey e de la Serenitat sua ne benefici del occorrent negoci. E que mes plagues a la sua Excellencia donar obra en la ferma de la capitulacio a la dita sua Excellencia presentada e no portar aço daquiavant per alguna dilacio com aquella no succehis a servey del Senyor Rey e seu abans obris via a inconvenients los quals ab tot studi los cathalans evitar desigaven evadints mes avant que sa Excellencia no volgues insistir circa la dita capitulacio en algunes modificacions com ja per lo replicat fet a les respostes donades per sa Altesa a la dita capitulacio eren stades fetes totes aquelles modificacions que eren stades vistes esser pertinents e degudes al dit servey e benefici e res alre noy afreturava. E fet en apres per los embaixadors de aqueixa ciutat rahonament a la dita Senyora Reyna per lo qual se son adherits e aço que per nosaltres es stat explicat la dita Senyora Reyna benignament nos ha respost que per apartar les sospites e opinions que de la sua intrada se havien aqui concebudes e per evitar tots sinistres e inconvenients ere stada ya contenta sa Senyoria no solament no intrar en la ciutat mes tant apartarsen quant haven vist e veheu e anar al loch per vosaltres designador segons vos ha scrit per ses letres. E mes avant sobre la forma de la dita capitulacio havie ofert star a vostre consell e de la ciutat confiant de la virtut lealtat e probitat vostra e de tots los cathalans e que axi era
disposta sa Senyoria en seguir e per obra complir lo que per vosaltres e la dita ciutat consellat li fora. E que vosaltres vos vullau apartar de consellarla en aço li ere cosa de gran admiracio car no sab que mes avant pogues fer que posarse totalment en vostres braços segons largament haveu pogut compendre per serie de la sua oferta. Pus empero aquella no plau a vosaltres acceptar ha dit sa Excellencia esser solta de la obligacio de aquella. E vist que de vosaltres no pot haver consell diu lo demanara e haura dels qui son aci del consell del Senyor Rey e ab aquells fara delliberacio e donara tal resposta que Deu volent vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura causa de contentacio molta. De que per nosaltres referides gracies a la sua Altesa sperants segons li havem dit aço se seguescha axi ab tot efecte. E de aço suplicants sa Altesa eficacissimament haguda licencia de la sua Serenitat nos som de aquella agraciats per lo present romanint sa Altesa en la dita delliberacio e nosaltres aquella sperants hoir e axi la instarem de hora en hora. Aço es lo procehit en la jornada present lo qual havem volgut per les presents notificar a les reverencies nobleses e magnificencies vostres les quals la Divinitat conserve. De Vilafrancha de Penedes lo primer jorn de juny any LXI.
La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aqueixa ciutat com a casa de tots comuna. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors vostres.

En la misma sesión mandaron expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Dirigitur dominis embaxiatoribus.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra havem rebuda feta en Vilafrancha de Penedes lo primer de aquest mes. A la qual vos responem quens plaguera be la lllustrissima Senyora Reyna hagues feta resposta de voler fermar la nostra capitulacio pero puys sa Senyoria respon que haura consell de sos consellers los quals te aqui ab si respondra totalment ne serem contents. E no podem pensar puga haver molta dilacio vos pregam e
encarregam que ab molta instancia vullau instar e demanar a la sua Excellencia li placia donarnos la resposta que desigam sens dilacio. Com segons sa Altesa e vosaltres senyors no ignorau la dilacio quants inconvenients pot parir. E de totes respostes e parlaments que ab sa Senyoria haureu ous don vos pregam que ab letra ne siam certificats continuament. E placiaus haver record de molta diligencia en sollicitar resposta per la dita Senyora fahedora. Car no deu esser oblidat a vostres providencies com en la ciutat se donava opinio de fer alguna prefixio de temps a la qual se volria defugir. E per ço la diligencia e sollicitud vostra pot bon compliment donar segons be comfiam. E sia molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell et cetera a vostra honor apparellats.

Dirigitur domino Arnaldo G. Pastor vicario Barchinone et presidenti in exercitu Principatus Cathalonie. (Arnau Guillem Pastor, veguer de Barchinona, president del exercit de lo Principat de Cathalunya.)
Mossen molt magnifich e molt savi. Algunes vostres letres havem rebudes ab eventatges dels correus qui les porten de que som maravellats com les coses de
quens scriviu no sien de tal importancia que meresquessen despeses de eventatge. Axi mateix som maravellats que sens comissio nostra hajau trameses spies ni faceu tals messions les quals se deurien evitar e no feçeu compte ne pagassem res car ja fem prou despeses en moltes altres coses. E si los de aqueixa ciutat han tanta pahor e son ten sgleyats a llur despens envieu spies e correus com se vulla. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per certs sguards que no curam aci explicar es stat delliberat en nostre consell que dels cinchcents homens de peu que son aqui sien tantost aviats e licenciats los CCCC als quals sia pagat de continent lo sou quells sera degut dels dies que hauran servit de aquest mes e los cent sien retenguts e pagats per aquest mes. De aquests remetem al veguer de aci e a vosaltres que hi haja aquell nombre de ballesters scudats spinguarders e Iances largues queus sera vist. Axi mateix sien retenguts solament los rocins del dit veguer e dels standarders e no pus. Comunicaune ab lo dit veguer a fi que la gent quis retendra sia bona. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats et cetera.

Al molt magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. Vist la ocorrencia del temps e per certs sguarts que aci no curam explicar es stat delliberat en nostre consell que solament romanguen ab vos e ab les banderes los vostres rocins e los dels standarders e cent homens de peu en los quals ne haja de ballesters scudats e de spinguarders e de lances largues segons vos sera vist e als pahers de aqueixa ciutat als quals ne scriviu en comunicareu e als quals cent homens volem sia pagat lo sou de aquest mes de juny e triau bona gent. Los altres volem que sien aviats e licenciats pagantlos lo sou per aquells dies que hauran servit de aquest mes e seran retenguts per vos e de nostre manament. De aço scrivim al diputat local que pach la dita gent segons dit es. Comunicaune ensemps e dau hi lorde que de vosaltres confiam per complir nostra delliberacio e podeu axi fer que pagen primerament los CCCC homens que aviareu dels dies que hauran servit de aquest mes. E apres fareu emprestança als cent qui restaran segons es dit car a darlos compliment de paga de aquest mes prestament hi provehirem e hi enviarem En Johan Ferrer. E sia mossen molt magnifich e de gran saviesa la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
En lo fet de Fraga per quant los embaxadors tramesos a la Senyora Reyna son molts e dels principals cove sperar a ells de continent que sien venguts ne farem delliberacio Deus volent. - Los diputats del General etc. residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Mossen molt honorable. Nosaltres scrivim al veguer de aci que solament retenga cent homens de peu en los quals ne haja aquell nombre de ballesters e de lances largues e de spinguarders que li sia vist. E encara als pahers de aqueixa ciutat ab los quals ne comunicareu. E primerament pareus (pagueu) los CCCC homens que aviareu dels dies que hauran servit de aquest mes. A pres sino basten los diners que teniu a pagar los cent que retindreu feulos emprestança que prestament hi enviarem en Johan Ferrer ab recapte de compliment de paga de aquest mes. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General etc. residents en Barchinona a vostra honor prests.

8 DE FEBRERO.

8 DE FEBRERO. 

Se adoptaron en esta sesión los siguientes acuerdos:

Primerament que les stepes sien fetes e apparellades esser meses per lo fuster de la casa de la Diputacio.

Item que los dos caps de cinquantenes determenats per los diputats e consell sien en la casa de la Diputacio de continent be armats e a punt.
Item que presents los dits diputats e aquell consell llur que ells elegiran sien meses les banderes reyal e de Sant Jordi sobre lo portal de la casa de la Diputacio qui mira sobre lo carrer de la plaça de Sant Jaucme.
Item que posades les dites banderes e aquelles restants acompanyades ab los dits cent homens armats los dits deputats e hu dels consellers de la dita ciutat acompanyats de aquells de llurs consells qui ells elegiran vagen la via de la ribera e meten XXIIII stepes de galeas en lochs condecents e utils per la faccio de les dites galeas e daqui avant de aquelles fassen boscar acabar e armar ab son efecte tantes com per los dits deputats e consell sera determenat.
Item es deliberat que les dues galeas de la ciutat e una del General e altra de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora fer sian adobades varades e armades mijançant aquells ministres que los dits deputats e consell determenaran.
Item que per ordinacio e desliberacio dels diputats ab llur consell tots los rocins o cavalls disposts per guerra qui sien de la present ciutat e en poder de qualsevol persones sien manifestats e tenguts per los dits diputats e consell e per la defensio de la republica de aquest Principat.
Item es deliberat per los dits diputats e consell que totes e sengles messions e despeses necessaries e opportunes a la bona expedicio e exequucio de les dites coses sien pagades es paguen de pecunies e bens del General a noticia e conexença dels dits diputats e de les persones e ministres que per ells diputats hi seran.
Item que attes que dema que sera diluns se ha a fer la crida del acordament e per la qualitat del fet rahonablament se dege contentar tota la gent de menor sou encara attesa la despesa qui per aquells qui sacordaran se ha a fer es pensat quiscun home darmes qui compren pilart e patge haje quiscun mes de sou quaranta cinch florins corrents e bestreta per dos mesos e quiscun home de peu haje sis florins corrents per quisqun mes e bestreta pera dos mesos. E mes sia donat a quisqun home sol de cavall util quinze florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos e sia donat de sou als conestables vuyt florins per mes ab bestreta de dos mesos.
Item es mes pensat que sia per los diputats elets hun capita general de tota la armada de la terra e tres consellers ço es hun de quiscun stament a consell dels quals lo dit capita haja star.
Item es pensat que sien soldejats tres milia homens de peu los quals ja son compartits per les universitats del Principat dels quals hi haja haver mil o vuyt cents ballesters vuyt cents pavesos e doscentes lançes largues e cent spingardes o menor nombre si als diputats e consell en sdevenidor apparra.
Item es pensat que sien soldejats doscents cinquanta homens darmes si haver se poran e rocins particulars utils tants com trobar sen puixen.
Item que per los diputats e consell de continent sien eletes tres persones ço es una de quiscun stament per seure entrevenir e expedir la armada de la terra.
Item es deliberat que la eleccio del capita de la dita gent darmes e los consellers de aquell e los acordadors de la dita gent que han esser tres ço es hu de quiscun stament sia remes als dits deputats.

En cumplimiento de estos acuerdos, y deseando ponerlos por obra desde luego, fueron enarboladas en este mismo día, encima de la puerta de la casa de la Diputación, la bandera Real y la de San Jorge; y fueron asímismo los diputados con numeroso acompañamiento a poner las quillas de las veinticuatro galeras que habían de construirse. Después de estas solemnidades, se volvió a reunir la Junta y se despacharon las cartas que siguen:

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Ara toquades sis hores apres mitga nit havem tretes les banderes reyals e del General ab MD homens qui les acompanyen la via de vosaltres e no solament los dits M e cinchcents homens mas infinida gent. Es necessari promptament hajau donat conclusio efecte e exequucio en lo que a vosaltres es stat scrit. Lo consell general de aquesta ciutat stan tots temps nit e jorn congregats e nosaltres axi mateix. Siaus avis e lo Deus omnipotent queus endreç. Dada en Barchinona a VIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati toquades les sis hores havem tretes les banderes reyals e del General e van ab elles mil e cinchcents homens certificantvos que no solament aço mas tanta gent segueix que es sens nombre car tanta es la inclinacio e voluntat que no es stat possible fer altra car ya eren en punt que nostres persones volien exequutar. Es necessari per restauracio de vostres persones e de nosaltres promptament doneu conclusio en lo que a vosaltres es stat scrit e aço sens dilacio alguna. La cosa endreçara en tot be nostre Senyor Deus si li plaura o lo benaventurat sant Jordi. Dada en Barchinona a VIll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vuy de mati a sis hores toquades havem tretes les banderes reyals e del General van ab elles mil e cinchcents homens be a punt e no solament lo dit nombre mas altra gent infinida tanta es la voluntat. Es necessari senyors vosaltres promptament hajau executat lo queus es stat scrit e no hajeu falla. Nostre Senyor Deus vos endreçe. Dada en Barchinona a VIII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

9 DE FEBRERO.

9 DE FEBRERO. 

Se resolvió que se mandase al regente la veguería, que mandase publicar por el pregonero, acompañado de diez trompetas y en la forma acostumbrada, el bando que sigue:

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan precehint delliberacio del consell en virtut de la comissio de la cort assignat que com lo Illustrissim Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana per consell e instigacio de malvats consellers contra Deu omnipotent e contra la reyal corona sia detengut en gran dan del Principat de Cathalunya ofensa de Deu fractura e violacio de les libertats del dit Principat e de la cosa publica de aquell e per ço lo dit Principat precehint certes degudes provisions e pratiques observades com fins aci no haje pogut obtenir lo fi desijat per satisfer a la fidelitat sua a la reyal corona deguda vulle haver lo dit lllustrissim Primogenit de Arago e de Sicilia e Princep damunt dit e aquell hagut reduir en pau amor e bona concordia ab la Majestat reyal a gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat e poblats en aquell per tant lo dit honorable regent notifica a tot hom generalment quis vulla acordar en la armada la qual lo dit Principat ha delliberada fer per causa de la recuperacio e liberacio del dit Illustrissim Primogenit si es home de armes portant pillart e patge haura quaranta cinch florins corrents per home per sou de un mes ab bestreta de dos mesos e si es home de cavall util haura quinze florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos e quiscun home de peu haura sis florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos. E mes sera donat a quiscun conestable de XXV homens vuyt florins corrents per mes ab la dita bestreta de dos mesos. E tots aquells qui lo dit sou desigeran e volran pendre sien en la casa del General la qual es davant Lotga de la present ciutat hon seran les persones a aço deputades. E feta la seguretat acostumada hauran lo sou e bestreta dessus dits. 

Después de esto se nombró una comisión para cuidar del enganche de soldados y distribución de los fondos en los términos que expresa el documento que sigue; y luego se procedió a la elección de capitanes y otros oficios necesarios.
Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller e En Miquel Cardona ciutada de Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona considerants que per causa de la liberacio del Illustrissimo don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera per la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey son pare detengut no sens violacio e derogacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab delliberacio del nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a nosaltres feta per la dita liberacio del dit Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats e repos e tranquillitat de la republica del dit Principat lo qual ab lo dit nostre consell representam fer certa armada de gent de cavall e de peu e per conseguent acordar gent e fer e pagar moltes despeses per la dita raho
per ço confiants de la industria saviesa e lealtat de vosaltres honorables mossen Johan Dalmau canonge e pabordre de la Seu de Barchinona mossen Guillem Çamaso e de Monpalau donzell e En Bernat Dezllor mestre en arts e en medicina hoidors de comptes del dit General ab la present fem constituhim e ordonam a vosaltres dits hoidors de comptes acordadors de la dita gent de cavall e de peu ab e de consell dels honorables mossen Arnau de Viladamany mossen Roger Alamany cavallers e Nartal de Claramunt donzell o de la major part dells donant e cometentvos plen poder que ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells acordets (occitano; acordéis; acordeu) aquell nombre de gent darmes de cavall e de peu que obs sia e sera per nosaltres delliberat ab lo dit nostre consell tatxat. E encara façats e fer façats (occitano; feu; haced) ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells pagues e totes altres coses necessaries e opportunes a la dita armada e exercit de aquell car nosaltres sobre les dites coses e emergents e dependents de aquelles ab consell dels dessus dits vos donam e comanam plen poder e totes nostres veus. Volem empero que en lo dit acordament de la dita gent axi de cavall com de peu e pagament del sou de aquells e per les altres coses per la dita armada necessaries entrevingue algun jurat de la scrivania de la dita deputacio qui lo nom dels acordats per vosaltres e la seguretat que han a prestar e lo pagament del dit sou e de les altres coses que pagareu en virtut de la present comissio scriva e continuu en faça libre segons es acustumat. Dada en Barchinona a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Por último, se mandó que se quitasen algunos pasquines contra el rey, que habían aparecido en varios puntos de la ciudad, y se dio cuenta de los despachos que a continuación van insertos:

Als molt magnifichs mossenyors los capitans de les banderes reyals e del General e a quiscun dells.
Mossenyors molt magnifichs. Nosaltres aci per nostre poder fem tot lo que es ordonat per nostros principals e ja la gent de aci es fora e tira la via de Fragua (Fraga) ab la mes part de nosaltres e laltra part es stat deliberat restar aci per aviar mes gent e compondre e ordonar laltra gent que ve e provehir a moltes coses necessaries. Avisantsvos haviem tramesos homens per sentir on fore lo Senyor Rey e lo Senyor Primogenit e fins aci nols havem cobrats dubtant no sien presos ni havem tramesos mes. Trobariem pler nos avisassseu sovint dels lochs on vos trobareu a fi que sentint nosaltres on sera lo Senyor Primogenit vos ne puixam certificar perques puixa provehir degudament al negoci. Nosaltres no havem fet trenchar lo pont de Fraga com nos era scrit per quant lo riu es tant baix que en tots lochs se passe e fore de mes e perillos de perdre molta gent. E sia lo bon Jhesus ab tots. Scrita en Leyda a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los embaxadors del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Stants tots ajustats en la Seu de aquesta ciutat continuant nostre ofici e exequutants vostres delliberacions es arribat Johan de Sant Per correu ab vostra letra de la qual havem molta congoixa e contristacio. De continent aquella rebuda per quant lo loch nons semblave segur e ya era hora tarda devallam açi en ciutat e aplegamnos en la sglesia de Sant Johan on stam provehint a tot lo necessari e axi per orde de continent havem provehit ab los pahers aplicanthi persones de nosaltres per consellar e dirigir les coses a tota direccio de vostres provisions scrites e jatsia aço sia fet ab quanta diligencia se ha pogut com los pahers e la gent son stats en orde ja lo Senyor Rey es stat absent creem e pensam la via de Fraga. E per nostre scusa e satisfer encara a vostra ordinacio havem trames al Senyor Rey mestre Ferrando lo procurador del Patriarcha de Alexandria bisbe Durgell e lo capitular de Terragona los quals en lo palau han demanat la Majestat del Senyor Rey e per hun cambrer los fou dit lo dit Senyor esser empatxat es veritat que les taules eren parades e lo tinell ab continença de voler sopar e axi vehents tardar los sobredits qui muntats eren algun tant se infestaren ab lo cambrer quels fos ubert e a la fi lo dit cambrer lus dix com lo Senyor Rey era fora del palau e regonegut per los dessus dits que axi era tornantsen trobaren lo palau abandonat que tota la gent de la ciutat hi entrave e exie liberament e lexades les coses del palau en segur e degut orde tornaren a nosaltres e axi tots ensemps aprontam deliberam e metem en exequucio les coses per vosaltres mossenyors scrites. Per al present no havem mes a dir e lo torb del negoci qui talment nos occupe que noy podem mes attendre. E sia lo bon Jesus en proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a Vlll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Rebuda havem vostra letra e vist la virtut vostra en aquesta materia experimentarse. Crehem ab menys inconvenients fora aquesta materia venguda a conclusio si la custodia ordenada en nostres letres pera la persona del Senyor Rey fos stat possible esser observada pero continuau e no dubteu en res prosseguir aquesta materia car la virtud e bon sforç ha traure a tots daquestes congoxes. E no redubteu en res certificantvos com les banderes Reyal e del General son ja fora la ciutat ab gran gent de cavall e a peu e lo veguer primer qui va ab lo sometent haurem tantost mes gent que volrem. Curt vos scrivim comanantho tot a la grandissima providencia de vosaltres e fins hajau lo Primogenit a vostres mans per res no sobresegau ne desistau. E obrau virtuosament no obmetent haver a vostres mans los del consell e aquells fer star be custodits. E de hora en hora donau carrech a algu spatxe correus volans. E sia Deus omnipotent en vostra direccio e endreça e de tots. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller deputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossenyor. De continent provehim que si lo noble mossen Galceran de Requesens sera aqui li sia presentada per vos mijançant notari la requesta present la qual vos trametem e si cas era que veheu ell no venia aci o vehieu que empatxas lo negoci del Senyor Primogenit princep de Viana o les gents qui van per la dita causa sperant per aço spay de una hora si ja donchs no vehien que la spera de una hora portas dan o torb al dit negoci del Senyor Primogenit de continent feu publicar al veguer de aqui la crida la qual ab la present vos trametem e noy haja falla. Dada en Barchinona a Vllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Com per gran interes e de importancia grandissima lo General e dret de Generalitats del Principat de Cathalunya concernent lo reverend e honorables deputats del dit General del dit Principat hajen necessari a vos molt noble mossen Galceran de Requesens portant veus de Governador general del dit Principat per fer e exequir certs actes lo dit General e dret de Generalitats directament tocants per tant mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local requer a vos dit noble portant veus de Governador en virtut del sagrament e homenatge per vos prestat de obtemperar les requestes dels dits reverend e honorables deputats no sperat consell consulta o altra qualsevol delliberacio que de continent sens divertir a altres qualsevol actes anets e siats (occitano; aneu; id; seáis; sigáu, sigau, sigueu, siguéu) en la ciutat de Barchinona com los dits reverend e honorables diputats del dit General per los dits sguarts e interes del dit dret de Generalitats hajen a vos dit noble portant veus de Governador necessari dins la ciutat de Barchinona. En altra manera procehiran contra vos dit noble portant veus de Governador fahentvos publicar per trencador de sagrament e homenatge e privat de vostre ofici requirint et cetera.

Ara hojats tot hom generalment queus fa a saber lo honorable …. veguer de la present ciutat per lo molt alt Senyor Rey a requesta dels reverends e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya sie stat request que de continent sens divertir a altres actes anas a la ciutat de Barchinona per exequir certs actes tocants directament lo dret de les Generalitats e lo dit portant veus de Governador no haja obtemperat a les dites requestes per ço lo dit veguer notifique que daquiavant hajen lo dit noble mossen Galceran de Requesens per trencador de sagrament e homenatge e per privat de son ofici.

Los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables balles (batlle; baile; bajulo) jurats e prohomens de qualsevol viles e lochs als quals les presents seran presentades salut e honor.
Com per certs respectes qui esguarden gran servey de Deu e benifici de la cosa publica de aquest Principat enviem en Francesch Pi portador de la present quius dira algunes coses de nostra part vos pregam e encarregam que al dit portador doneu plena fe e crehença e ho metau en prompta e deguda exequucio axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Reebuda havem vostra letra de crehença scrita en Cervera a vuyt del present mes per En Pere de Plegamans de aqueixa vila e explicada la dita crehença e considerada la nostra delliberacio la qual es que las banderes reyal e del General vagen la via ahon sera la persona del lllustrissimo Primogenit e les quals banderes partexen lo dia present vos pregam encarregam e exortam que de continent reebuda la present dellibereu donar orde en partir ab vostre host acompanyada de CC homens utils tant solament e partint de continent aneu la dita via. E placieus sens tarda donarhi expedit compliment e sia lo vostre crit que anau a desliurar la persona del dit Illustrissimo Primogenit detenguda contra libertats de la patria. E sia la Sancta Trinitat en vostra direccio. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Monserrat - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable micer Pere Çabater diputat local en la ciutat e camp de Terragona.
Molt honorable mossenyor. Lo dia present per nosaltres e nostre gran consell representant lo Principat de Cathalunya ab aprovacio e delliberacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que per servey e honor de la corona reyal liberacio de la persona del Senyor Primogenit reintegracio e obser-servancia de les libertats e privilegis de la patria e per satisfer al deute de la fidelitat que son tenguts los cathalans la persona del dit Senyor Primogenit sia desliurada de la preso en que sta e haguda en mans e poder del dit Principat lo qual axi procurara e donara orde entre lo dit Senyor Rey pare e lo dit Primogenit fill sia deguda concordia e pertinent observada. E per segurament haver e obtenir la persona del dit lllustrissimo Primogenit es delliberat esser fet algun esforç e potencia de gent a cavall e a peu compartida en tot lo Principat. E lo compartiment o porcio feta en la ciutat e camp de Tarragona es cent homens de peu e XV a cavall los quals ha conduhir e esser cap lo honorable En Johan de Riglos procurador del camp de Tarragona al qual de aço scrivim. Perqueus pregam molt stretament doneu orde e manera ensemps ab lo dit procurador la dita gent se haja e sien homens disposts al mester armats e ben apunt en que haja sexanta balesters trenta empavesats e deu ab lançes largues e vagen tantost a Leyda hon sera quils donara lo sou delliberat per aquest Principat e sera aquest ço es sis florins corrents per home lo mes e sera feta bastreta (bestreta) per dos mesos e a quiscun conestable de XXV homens vuyt florins per mes ab semblan bestreta de dos mesos. En la dita ciutat de Leyda trobaran qui donara lo dit sou e bestreta e dira lo que a fer hauran. Los conestables sien mesos per lo dit procurador del camp e per vos compartint que ni haja de quiscunes universitats del camp segons la occorrencia de les persones que se acordaran de aquelles. Comunicareu donchs de aço ab lo dit procurador del camp e entre abdosos (ambos) donarets (occitano; donareu; daréis) presta expedicio a la cosa haventvoshi ab la diligencia que de vos e de ell se spera. E si tot lo nombre de cent homens no trobareu e de tants coro ne hajau trobats nos certificareu per vostra letra. Data en Barçalona a Vllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Al molt magnifich mossen Johan de Riglos procurador general per lo senyor archabisbe en lo camp de Terragona.
Mossenyor molt magnifich. Per les causes e rahons algun tant deduhides en la letra per nosaltres tramesa al deputat local de la ciutat e camp de Tarragona es stat delliberat per nosaltres e nostre gran consell representant lo Principat de Cathalunya ab aprobacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat ferse alguna potencia de gent darmes a cavall e a peu compartida en e de tot lo dit Principat. E lo compartiment o porcio feta de la dita ciutat e camp de Tarragona es cent homens de peu e XV a cavall de la qual gent axi de cavall com de peu volem vos esser conductor e cap si plasent vos sera. E scrivim al dit deputat local que ab vos ensemps faça lo acordament dels dits cent homens de peu sots lo sou e bestreta en sa letra contenguts. A vos sol remetem lo carrech dels dits XV homens de cavall lo sou dels quals es delliberat esser a home darmes portant pilart e patge XXXXV florins corrents per un mes ab bestreta de dos mesos e a home de cavall util quinze florins corrents per mes ab la dita bestreta de dos mesos. Placieus en aço entendre de continent e donarhi orde per obra attenent e provehint sius plaura que no sien presos ni admesos axi en la gent de peu com de cavall sino persones utils e fructuoses al mester e ben armades e a punt en manera que de aquelles vos qui serets lo cap hajats honor e puixats (occitano; serets, hajats; pugau, pugueu) fer la del Principat e ab aquells ab la mes celeritat que poreu tirareu la via de Leyda hon trobareu persona qui fara la bestreta eus dira lo queus convinga fer. Vullatsvos haver mossenyer en aço que molt sguarda la honor e interes de aquest Principat segons se confia de vos. Del nombre que hagut haureu axi a peu com de cavall nos scriurets per vostra letra. E tingaus mossenyer molt magnifich lo Sant Sperit en sa guarda. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

7 DE FEBRERO.

7 DE FEBRERO. 

En este día se presentaron en el parlamento el maestre de Montesa y el virey de Sicilia, embajadores enviados por el rey, los cuales en virtud de la credencial que a continuación se copia leyeron las instrucciones que se les habían dado, reducidas a reclamar del Principado que mandase retirar sus embajadas y cesase en sus pretensiones.

Als venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres ab ells congregats en la ciutat de Barchinona.

Lo Rey.
Venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres. De algunes coses servir de Deu e nostre e benefici de aqueix nostre Principat concernents havem plenament informats los venerable religios magnifichs noble e amats consellers nostres frare Luis Dez-Puig maestre del orde e cavallaria de Sancta Maria de Montesa e Sant Jordi e don Lop Ximenez Durrea visrey per Nos en lo regne de Sicilia les quals per nostra part vos explicaran. - Pregamvos encarregam e manam que als dits mestre e visrey en tot lo queus diran e explicaran per nostra part doneu plena fe e crehença com a nostra propria persona. Dada en Fraga a XXI dies de janer del any Mil CCCC sexanta hu.
- Rex Johannes.

A lo expuesto por los embajadoras se contestó en los términos que siguen, contentándose aquellos con pedir copia de la carta e instrucciones a que se refería la respuesta.

Molt reverend noble magnifichs e de gran providencia senyors.
Ab molta devocio e reverencia lo present consell ha hoyt a vostras magnificencias a las quals infinidament regraciam com vos ha plagut fernos lectura de las instruccions per la Majestat del Senyor Rey a vosaltres donades las quals per quant per tants hoynts son stades ben compreses es stat vist no freturar donar congoxa o fadiga a vostras providencias de la copia demanada. E per quant aquesta materia del Illustrissimo Senyor Primogenit e successor es tant trita e delliberada en aquest consell que no fretura lonch temps consumir en delliberacio fer han acordat fer promptament resposta a las magnificencias vostras la qual vos sera legida e son les instruccions donades derrerament als embaxadors las quals son la final e incomutable intencio del Principat de Cathalunya.

En vista de esta embajada y del estado de los negocios se adoptó después de maduro acuerdo la resolución siguiente:

Recensida molt diligentment e en totes ses parts a gran vigilancia discutida e examinada la materia occorrent per servey e honor de la reyal Majestat e corona sua e per salvacio de la persona del Illustrissimo Primogenit e per reintegracio dels privilegis e libertats del Principat de Cathalunya e per observancia sdevenidora de aquellas indemnitat benifici e total repos del dit Principat es lo parer e voler dels diputats e lur consell que la persona del dit Illustrissimo Senyor Primogenit la qual en desservey de la dita Majestat indegudament informada e ab infraccio e derogacio de dites libertats en gran perjudici del Principat es detenguda sia treta e desliurada de la preso en que sta e haguda a mans e poder del dit Principat fahent per aço qualsevol sforç e potencia necessaria trahent per ço e fahent anar la bandera reyal e del General on se vulla sia lo dit Senyor Primogenit ab gent de cavall e a peu stipendiada e compartida en tot lo Principat fins a tant lo dit Senyor Primogenit sia hagut. E si per ventura en la sua persona cars advers e indegut seguira sien dignament castigats los metents e consentints e la posteritat de tals damnada de tot honor e haver.
Item per sostenir la mar e les illes e encara regne de Valencia e confortar a tots es vist necessari encontinent varar e donar orde sien armades les galeas qui hi sien promptes per trametre a les dites illes e conservar la costa degudament e que de continent sien posades stepes de XXIIII galeas e procehit a factura de les que necessari sera.
La exequucio de les dites coses en deguda promptitud es remesa a algunes persones per los dits deputats e consell elegidores.

Por último se presentó en este día y prestó el debido juramento Juan Pellicer, y se dio asímismo cuenta de los documentos que siguen.

AIs molt reverent e honorables mossenyors los senyors los diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables mossenyors. Una letra havem reebuda de vostres reverencies e honorables savieses responsiva a una altra que per part de aquesta universitat a vostres reverend e honorables savieses era stada feta sobre la eleccio feta de la persona de micer Johan Andreu a la embaxada feta al Serenissim Senyor Rey de la qual eleccio stam algun tant merevellats com siam de parer qualsevulla sindich dege usar de son poder al plaer de aquells per qui es elegit e no en altra manera com majorment per dita nostra letra vostres reverend e honorables saviesas fossen fetes certes de la intencio e voler de aquesta universitat e per haver fet lo contrari ne stam nosaltres e tot lo consell de aquesta universitat algun tant agreujats. Pero axo no obstant nosaltres havent sguart quant es de alta natura la materia que per vostres reverend e honorables savieses se tracta e volent tots temps condescendre e seguir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat havem provehit juxta lo contengut de una altra vostra letra que derrerament havem reebuda vage a vostres reverend e honorables saviesas En Johan Pellicer altre dels sindichs e principal de aquesta universitat per fer e complir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat supplicantvos lo hajau per recomanat. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Dada en Vilafrancha de Penedes a V del mes de febrer del any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vostres reverend e honorables saviesas apparellats los jurats de Vilafrancha de Penedes.

Molt reverents egregi nobles magnifichs e savis senyors.
Apres que ab gran vigilancia es stat entes en la provisio fahedora per recuperacio e salut de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e reintegracio dels privilegis e libertats de la patria repos e benifici del Principat hagut recors primerament a Deus omnipotent la gracia del qual humilment e devota es stada per diverses vies e formes invocada per salvacio de la persona del Senyor Primogenit e per reintegracio de les leys e libertats de la patria en la qual a disputacio no se enten loch donar es stat vist e delliberat que la persona del Senyor Primogenit sia deliurada e treta de la preso en que sta e haguda a mans e poder del Principat fahent per ço qualsevol sforç e potencia necessaria. E per ço se traura aci de continent la bandera reyal e del General es fa aci sforç de gent de cavall e a peu quens sera tramesa per seguir e haver lo dit Senyor Primogenit hon se vulla sia e per semblant per tenir la mar degudament de present se armen algunes galeas e se posaran XXIIII stepes per fabricar tantes galeas e fer per la mar totes coses necessaries a seguretat de les illes e reputacio daquest negoci. E ja mes de aquesta fahena nos desistira fins hagut sia lo dit Senyor Primogenit fahent certes vostres providencias que dema diumenge de mati a vuyt de febrer se trauran dites banderes es posaran les stepes. Aquestes delliberacions ha convengut fer en les quals concorren los dos consells aquest e dels cent jurats de la ciutat. E perque en lo principi de la exequucio de aquesta empresa va molt e lo tot daquest negoci vos pregam molt afectadament e quant pus carament podem vos encarregam ab aquella via pus util e segura queus sera vist per haver lo dit Senyor Primogenit vullau donar orde en exequucio del dit negoci car en aquest principi sta la salut de aquest negoci. A nosaltres semble lorde deure esser aquest ço es que si la Majestat del Senyor Rey en Leyda sia concertat ab la ciutat a la qual scrivim e la ciutat de Barchinona scriu que la hora concertada de la nit trenta de vosaltres ab alguna part de la host de Leyda hisquen fahent la via de Fraga e sils sera vist esser prou potens en haver lo Senyor Primogenit vagen prests sino stiguense detenint fins sia arribada la host de Cervera qui hi sera decontinent pero semblar nos hia cautament deurie esser provehit en trencar lo pont de Fraga perque nos pogues anar la via de Arago a fi que no poguessen tirar pus enlla lo dit Senyor Primogenit. E los altres XXX embaxadors o aquella part queus sera vist pugen segurament a la Majestat del Senyor Rey e ab aquell sforç que poran dihentli com los pobles stan arremorats per deullirament (delliurament) del Senyor Primogenit e que la sua Majestat stigue segura e sens dubte algu car ells son aqui per custodia de la sua persona. E de fet los dits embaxadors proveesquen los portals esser tanquats e negu no poder exir de Leyda.
E per quant si la dita Majestat exia seria perillos de inconvenients per evitar aquells sia provehit e ordenat ab supplicacions et alias la dita Majestat no puixa de Leyda exir. On la dita Majestat fos en Fraga semble que tots vosaltres senyors embaxadors ab tot lo sforç de Leyda façau segurament e cauta la via de Fraga provehint per semblant al pont per manera que lo dit Senyor Primogenit no puixa esser en Arago portat e tantost vos sobrevendra lo socors de Cervera e succesivament tot lo soccors de la terra. La exequucio sobredita senyors de gran providencia se ha a fer car es vista esser la salut del Senyor Primogenit del Principat e de tots. Lo modo de la exequucio nos par sia lo que scrivim pero si millor e pus util vos ni occorrie placieus exequutarho puys la cosa queus scrivim a efecte se deduescha pregantvos quant pus afectadament e streta podem de continent ho vullau a exequucio deduhir e per cosa alguna nous volguesseu detenir car seria destruccio del Principat e de tots e si en vosaltres detencio o renitencia (retinencia) havia vos certificam los pobles esser en tal disposicio en aquesta materia que havem per cert danunciarien qualsevol que en aço fallis ho (o) impediment hi prestas. Lo consell sta continuament congregat en aquesta casa e per semblant lo de cent jurats en la casa de la ciutat sens exirne per dormir o per menjar. Placiaus donar carrech al notari que scriva de hora en hora ab correus cuytats car vosaltres crehem sereu be occupats e tornamvos pregar no sia ara posar redupte en res mas queus placia promptament executar segons lo Principat e tots confiam e exiu de tota specie de tractes car aquesta es la saludable via e tota altra es la sepultura de tots attesos los tormens en que som. E si qualsevol persones exceptades aquelles qui per lo deute de fidelitat son e deuen esser exceptades vos faran contradiccio o obstacle algu sien tractats com enemichs de la cosa publica. Placiaus cogitar quant va en aço la honor del Principat e per major descarrech vostre a cautela vos ne requirim per vigor del jurament prestat. Reebuda havem vostra letra vuy dels partits moguts la qual no obstant ha convengut procehir en aquesta delliberacio fer. Hoyts havem los embaxadors del Senyor Rey e no contrastant lo que explicat nos han volem eus requirim que de tot en tot deduhisquau en obra e tota dilacio e consulta cessant la nostra delliberacio dessus dita. E provehireu senyors en trametre de continent al cami de Fraga per detenir tot correu o altra persona qui anas aquella via per no donar algun avis a la vila de Fraga e gents qui son en aquella. Lo Deu omnipotent senyors vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer any Mil CCCC LXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les suplicacions del Principat sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Princep primogenit de Arago que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit Illustrissimo Primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrastant a qualsevol altres exceptada la persona de la Majestat reyal qui impediment donar volrien. E per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam que vista la present ab gran sollicitut entengau en lo dit negoci provehint que attes la host de Leyda va la via de Fraga de continent vista la present trametau lo major sforç tant a peu quant a caball (normalmente se lee cavall; cavallo y cauallo en castellano antiguo, caballo en moderno; caball en chapurriau) que possible sie a la dita vila de Fraga a fi que mijançant la gracia divina lo dit Illustrissimo Primogenit se haja a les mans del Principat e sia delliurat de la detencio en que sta. Nosaltres lavem scrit als honorables pahers de Leyda per la execucio de les dites coses als quals axi mateix ne scriuen los honorables consellers e consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona e per semblant als embaxadors del dit Principat los quals promptament donaran conclusio en lo que sia necessari segons los scrivim. Per res no stigau de provehir en lo sobredit car seria total destruccio del negoci si lo contrari era fet. Axi mateix sera necessari siau sollicits que algun correu que pas si no era del General que sia detengut. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors don Francesch de Pinos mossen Marti Guerau de Cruylles e mossen Francesch Sampso embaxadors ensemps ab altres del Principat de Cathalunya.
Molt nobles e magnifichs mossenyors. Per quant axi per lo avis que havem hagut de vosaltres per medi de mossen Torrelles com encara per la letra per la hu de vosaltres tramesa restam avisats del home de Arago qui a vosaltres ha feta oferta e per tant com lo desig nostre es portar a bon fi si a Deus sera plasent aquest negoci vos pregam quant podem que en lo endres e adjutori ofert se do prompta exequucio majorment si Deu volra podia servir en lo que ara ab la letra comuna vos es scrit. E plaura a nosaltres per vosaltres sia ofert al qui oferta ha fet fer per ell lo que farieu per nostres persones e per un dels principals de aquest Principat. Siau be sollicits en dit negoci e encara en lo que a tots comunament es scrit conduhint los altres a virtuosament obrar car lo contrari seria sepultura de tots. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifichs e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt magnifichs e savis senyors. La delliberacio nostra e del consell acompanyada de determinacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat es que considerats tots los tractats fins aci sobre la recuperacio de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e observancia de les libertats de la patria fets e tenguts qui per conservacio de la unitat e benefici del dit Principat e per retre lo perfet deute de la fidelitat a la patria se entengue en recuperacio del dit Illustrissimo Primogenit. E axi deduhint la dita delliberacio en efecte dema que sera diumenge a les sis hores de mati seran tretes les banderes de sent Jordi e reyal de aquest Principat per anar la via de Fraga en lo auxili de la dita liberacio e per semblant dema se posaran juxta les determinacions en los dits consells fetes XXIIII stepes de galeres e aquelles se portaran a final acabament e entretant armades algunes galeres qui son aci per confort de les illes e de la costa. Daqui avant fetes per nosaltres dites delliberacions tenim en vosaltres e aqueixa universitat en tal reputacio que per lo honor de aquest Principat e interes de la cosa publica de aquell del qual aqueixa universitat es principal membre sera cau e fi gloriosa de aquesta divina delliberacio e per ço quant podem vos pregam exortam e encarregam que a la dita exequucio vullau donar tal e tant expedita direccio que contrari algu no prenga. E seria parer de alguns que fos feta en la manera seguent ço es que convocat per vosaltres consell general e pres jurament dels consellers de aqueixa ciutat de no exir de la casa fins al acte de la exequucio fos legida la present letra al dit consell e de continent feta delliberacio de la dita empresa fossen tanquats tots los portals de la ciutat sols hun acceptat e hisques lost de la ciutat acompanyat de aquella gent que a vosaltres semblara la via de Fraga que van a cobrar la persona del dit lllustrissimo Primogenit e axi una part dels embaxadors de la terra be acompanyats pujen a la Majestat reyal e per preservacio de tot dampnatge de la dita reyal Majestat en tot cas que exir o partir volgues de la dita ciutat li sie consellat e no permes de exir de la dita ciutat segons als dits embaxadors havem largament scrit. Empero si altre mija apartat de tot tracte e no desviant de exequucio pus acomodat e pertinent a la dita recuperacio del lllustrissimo Primogenit vos occorrera sia feta delliberacio vostra pus lo dit acte dilatat en alguna manera no sia. E si era cas per los embaxadors nostres o alguns dells alguna dilacio o empaig en qualsevol manera colorat hi ere donada nosaltres confiam que per mija de la virtut e potencia vostra e de aqueixa universitat lo dit acte tant glorios e digne de infinida fama sera exequutat. Estau ab ferma sperança lo socors univers de aquest Principat e de aquesta ciutat sera molt prest a vosaltres e provehiu que tots los rocins qui seran dins la ciutat e sien de qualsevol persones sens excepcio alguna sien per vosaltres retenguts a fi queus ne pugau servir. Lo Sant Sperit sia en vostra direccio. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.
La convocacio de vostre consell e execucio de la cosa queus scrivim es necessari sia feta o se faça hora per hora encara que a la mija nit rebau les presents.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana deputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Diputat local. Nosaltres scrivim una letra als pahers de aqueixa vila e aquesta ciutat los scriu. Aximateix remetemvos les letres. E perque va molt en la prompta exequucio de aquelles vos dehim e manam que de continent les doneu als dits pahers e encara los solliciteu que promptament e presta exequuten lo quels scrivim car tota dilacio seria dan e inconvenient irreparable. Data en la ciutat de Barchinona a VII dies del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les supplicacions de aquest Principat sobre la liberacio del lllustrissimo Princep primogenit del dit Senyor Rey que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit lllustrissimo Princep e primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrestant a qualsevol altres exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran. E axi deduhintho a efecte es stat delliberat que la ciutat de Leyda vage ab aquell nombre de gent que mes pora a la vila de Fraga per haver e cobrar lo dit lllustrissimo Princep e la ciutat de Cervera hi trameta gent. E aci se trau la bandera de Sant Jordi pera socorrer ab la mes gent que porem e posarem stepes pera XXIIII galeres per visitar les illes de Sicilia e de Cerdenya e de continent adobar e varar de les que son en la dreçana tres o quatre per guardar la costa e acordar gent de peu e de cavall. Per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam e encarregam encontinent nos trametau cent homens de peu e disposts a treball armats e a punt en los quals ne haja sexanta ballesters trenta empavessats e deu ab lançes largues car nosaltres los pagarem aci lo sou e per lo temps que delliberarem e vosaltres meteuhi los conestables e capita queus parra a la dita gent. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Francesch de sant Çaloni (sant Celoni) diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Diputat local. Per quant havem delliberat per certs sguarts que no curam aci explicar haver alguna gent de cavall volem eus manam que encontinent en lo cap de aqueixa vegueria façau fer una crida que qualsevol home de honor qui sia dispost esser home darmes e servir aquest General a cavall vinga açi car lo General li dara lo sou e per aquell temps que sera delliberat dar als homens darmes. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable e molt savi mossen Johan Agullo ciutada de Leyda hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossenyor e molt savi. Vostra letra havem reebuda vuy de mati que comptam set del present ab la qual nos avisau que puys la delliberacio fos feta aci fos scrit aqui als honorables los pahers de aqueixa ciutat de continent se donaria exequucio al dit negoci. E per tant de continent vista vostra letra la delliberacio es stada feta segons veureu ab les letres trameses als embaxadors del Principat e als dits honorables pahers. Reste donchs sia complit ab gran diligencia lo que vos es stat ofert car per nostra part es fet quant haveu demanat. E per cosa al mon no stigau car lo sforç vos sera ab gran poder de continent trames. E ateneu lo contrari no sia fet car seria grandissimo dan e total perdicio de tot aquest Principat. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

XCV. 

Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

En nom de Deu sia et de la verge nostra dona Sancta Maria regina de gloria mare sua. Sapien tots presents et sdevenidors que nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. per tal com procurant lenamich de natura envejos de tota concordia entrels feels nostres los promens qui sappellaven de mans major mijana et menor de Vilafrancha de Panades es stada discordia suscitada sobrel regiment e eleccio de jurats consellers et altres officials de consell de la dita vila pretenents los majors ab alguns de la ma mijana que axi en lo regiment com en la eleccio dessus dita son empetxats torbats et agreviats per los altres de la ma menor et alguns de la ma mijana a ells adherents et fort prejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquen fetes per lo senyor rey pare nostre de bona memoria et per nos en gran dampnatge del be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derrerament feta tengren los dits menors et altres de ma mijana a ells adherents fort desordonades illicites et inusitades maneres e tals que la major partida se apoderaren la eleccio esser feta dels mateys et per conseguent tenir lo regiment dessus dit e per lo contrari los altres de ma menor et alguns de la ma mijana diens que lo dan et menyscabament de la dita vila era esdevengut et sesdevenia per culpa et mal regiment dels majors qui oppremien et subpeditaven los menuts tant com podien et axi en talles com exaccions eran fort mal menats et oppreses a ma dels dits majors comunament occupants a si lo regiment de la dita vila: finalment considerants et duptants que per les dites et altres occasions qui daço son sortides no pervenguessen majors errors e escandells e desijants saludablament obviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialment a la utilitat de la dita vila et bon stament de aquella: som personalment venguts a la dita vila jassia fahents nostre cami vers les parts de regne Darago e en aquella habem aturat alguns dies per posarla en bon stament. E vists et regoneguts en nostre ple e madur consell los dits privilegis et provisions somnos informats del us antich sobre aço observat e oides plenerament axi de paraula com per scrits les dites parts et cascuna daquelles e regonegudes et examinades les informacions e rahons que cascuns han volgudes dar produir et allegar denant nos a nostre consell e hauds no res menys diverses parlaments ab ells separadament et ensemps per gran et evident profit de la cosa publica et ben de pau et de concordia et utilitat dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres viles insignes de nostra senyoria abolints et totalment irritants et anullants totes et qualsevol ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et per qualsevol altres predecessors nostres et per nos fetes tro al jorn de huy a la universitat de la dita vila et singulars daquella de et sobre la eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et denominacio de mans axi que mans noy haja ney sien nomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemna deliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia copia de doctors juristes et altres persones scientifiques et expertes en aytals affers: ab tenor del present nostre privilegi durador et servador per deu anys comptadors de la prop vinent vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit entenem la concessio de offici de mustaçaf dejus scrita: axi com a princep e senyor et encara per lo poder a nos donat per los dessus dits del qual poder apar per carta publica feta en la dita vila a XII del present mes de octobre en poder del feel secretari nostre en Pere Despont notari publich per tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa sciencia les ordinacions quis seguexen. Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dos consellers et quatre jurats façen consell en la dita vila daçiavant los quals sien elegits per la manera seguent: ço es que la vigilia de Ninou pus prop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia dels jurats qui huy son convocats ab veu de crida en lo monastir dels frares menors de la dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en altre loch on a ell fos vist fahedor les comunitats dels tretze officis daquella vila ço es de homens de plaça de savis de drapers de notaris et scrivans de mercaders de sabaters de ferrers de texidors de mulaters de lauradors de picapedrers de fusters de carnicers et de corredors per elegir et presentar als dits batle et jurats persones de cascun dels dits officis que lany esdevenidor sien consellers: e cascuna comunitat se apart en qualque casa o loch del dit monastir o del altre loch on seran et segons Deu et lur bona consciencia sens tota frau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquen sis persones de son offici o daquells qui segons comuna usança et parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici: o si per aventura del dit offici e compreses o enteses en aquell hi havia tan poques persones sufficients a aço que a parer lur o de la major part dells sis bonament non poguessen o deguessen trobar elegir et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres oficis dessus dits aquell o aquells quils deffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les dites comunitats present los noms dels dits sis per aquella elets al dit batle et jurats aqui presents los quals batle et jurats facen scriure per lescriva del consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau e apres en sis troçets de paper o pergami cascun nom en son troçet: e cascun dels dits sis troçets meten en I rodoli de cera los quals rodolins sien de I pes talla color e fayço et aquells meten en I baci plen daygua: et apres hagen I infant de VII anys o menor e facenli metra la ma en lo dit baci et remenar o mesclar be los dits sis rodolins et apres que aquells haura remenats e mesclats dins lo dit baci facenli traure daquell quatre dels dits rodolins de I en I Ios quals lo dit batle prenga de ma del dit infant et apres II façen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lescriva del dit consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et public per foragitats de consellers los noms que trobara scrits en los dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli presents obre los dits quatre rodolins que preses haura de ma del dit infant e aquells los noms dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII rodolins quel dit infant haura trets sien consellers lany esdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit batle mantinent per consellers: e axis faça de cascu dels dits tretze officis de I en I successivament. E quan de cascu dels dits officis seran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers segons que dit es: declarants que si cars sera que les dites comunitats o alguna daquelles elegissen o nomenassen les dites sis persones en discordia sien reebudes per los dits batle et 

jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio sia dels batle et jurats dessus dits o de la major part dels dits batle et jurats si seran discordants los quals empero hajen elegir dels nomenats a ells en discordia. Segonament ordonam que lendema que sera festa de Ninou lo dit batle instants los dits jurats convoque semblantment ab veu de crida los dits cincuanta dos consellers quel dia passat seran elets al dit monastir o altre loch per ell ordonador per semblant que dessus es stat dit et aqui en presencia de tot lo consell juren cascu en poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en lo dit ofici tota favor amor oy et rancor foragitada. Terçament apres que jurat hauran sens divertir a altres actes los dits consellers per officis ço es aquells quatre de o per cascun offici elets lo dia passat se aparten et de quatre en quatre fora si axi que no pusquen elegir dells mateys ne encara qui sia dels cincuanta dos consellers elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona del lur ofici: e si en lo dit lur offici nols paria que hagues persona sufficient a aço pusquen elegir de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et seran les dites persones axi eletes tretze ço es una per cascun ofici. Et los dits consellers presenten aqui matex encontinent que elegides les hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits batle et jurats los noms dels quals los dits batle et jurals facen primerament scriure per lo dit scriva del consell en registre per esquivar frau et apres en tretze troçets de paper o pergami ço es cascun nom en I troçet: los quals tretze troçets de paper o pergami sien meses en tretze rodolins de cera ço es cascu en son rodoli los quals rodolins sien de una matexa color de cera talla pes et fayço: et dels dits tretze rodolins sien preses primerament los tres rodolins en los quals seran meses los noms dels elets per loffici dels homens de plaça et per loffici dels savis et lofici dels drapers et aquells tres rodolins sien meses en lo baci plen daygua et lo dit infant o altre de semblant edat meta la ma en lo dit baci et remen be et mescle los dits III rodolins et apres que aquells haura be remenats e mesclats facenli traure un dels dits tres rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lo dit batle et apres II facen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lo dit scriva del consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et publich per foragitats de jurats los noms que trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lo nom del qual trobara scrit en lo troçet del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli. E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent. E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liurat al dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici dels mulaters lauradors et per lofici dels sabaters et per lofici dels texidors et sia fet axi matex et per la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit batle dins lo rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat. E apres sia fet aço matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicers et per lofici dels corredors et per lofici dels ferrers et per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila en lo dit offici de juraria et administren et regesquen aquell any loffici dels jurats et juraria de la dita vila. E per aquesta manera se faça cascun any en los dits dies. Entenem pero volem et ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en nombre egual ço es quen hagues dos o I de cada part ladonchs sia la eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dells los quals empero hagen a elegir dels nomenats a ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos pogues acabar de fer per qualque raho que aquella pusquen et hajen continuar et acabar lendema que sera dia de Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats novels com axi necesariament et encara rahonable se deja fer. Inhibim empero et manam que algu lo die de Ninou no vengue als frares menors o altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fisch aplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce: la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivar desagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e tot lo consell secret çaentras acustumats de tenir en la dita vila en axi que daciavant noy haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et IIII jurats segons que damunt havem ordonat: lo qual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la major part de aquells pus tots sien convocats segons es acustumat façen et representen universitat et no altre. Per los dits empero aboliment et tolliment de consells no entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et scriva de la dita vila nos puxen ajustar et parlar entre si et ab los quels parra dels affers de la juraria et de la dita vila ans ho puxen be fer segons abans havien acustumat et solien fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre de Vilafranca o son lochtinent sie e entervengue en los consells que lo consell dessus ordonat tendra et celebrara daçi avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit consell: et aximatex sia et entervengua en cascun ajust o consell fahedor per qualsevol dels officis de la dita vila axi que nols sia legut fer algun ajust consell o apartament per via de offici sens continua presencia del dit batle o de son lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui seran stats jurats I any hagen a vagar del dit offici de jurat per II anys apres axi que entre lany que ho seran stats et lany que hi poran tornar et los dits II anys que vagat hauran sien IIII anys: pero puxen esser consellers lany apres que seran stats jurats mas que no administren ne regesquen altre offici ni bens de la dita universitat entro que hauran retut compte a la dita universitat de la administracio del dit juradesch et tornat tot ço que per lo dit compte sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella: declarants et ordonants empero que alcu dells o altre qui haura hauda administracio en la dita vila no sie o stigue en lo consell ans ne hage a exir mentre ques parlara os tractara en lo dit consell dels regiment et affers e comptes de sa administracio per ço que la presencia de aytal persona no tolgue o embarch a algu libra explicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonarn que lo dit consell elegesque daçi avant los baners et guardians de fora los quals baners sien presentats per lo dit consell al batle nostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que be et leyalment se hauran en lo dit offici conferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de baner dur sis meses tan solament: declarants que per dues vegades lany se faça la dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres seguent axi que cascuna baneria dur per mig any: et axi matex sia fet dali avant cascun any en la forma en lo present capitol tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot lofici de baners de la vila et en loch del dit offici ordonam et a la dita vila per gracia et privilegi special atorgam offici de mustaçaf. E que lo dit mustaçaf qui exercira lo dit offici haja dins la dita vila et territori de aquella semblant jurediccio que ha lo mustaçaf de la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de aquella: lo qual mustaçaf elegesque lo dit consell de la vila lo dit jorn de Ninou cascun any per aquella manera que lo consell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per concessio nostra et de nostres antecessors lo lur mustaçaf: lo qual com elet sera nos si presents serem en Cathalunya e si serem absents de Cathalunya lo nostre batle general de Cathalunya dejam confermar per aquella manera que devem confermar lo dit mustaçaf de Barchinona. Vedants et expressament declarants que algu simple coronat no puxe esser elet en conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta punto) E si sesdevendra que clerga conjugat hi sia elet et en lo dit regiment volra caber ordonam que aquell aytal ans que en lo dit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea fidejussoria caucio sots pena de cent morabalins dor que durant lo dit regiment al qual sera elet o apres no allegara directament o indirecta privilegi clerical per alcun acte qui toch o sia vist tocar lo dit regiment et encara que lo contrari fos assajat que les dites fermançes les quals de necessitat hagen esser lechs e de for et jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhi contra ells execucio realment et de fet e no res menys les dites fermançes tengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nos que si per aventura en les damunt o davall scrites coses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptos o escur allo puxam declarar et interpretar axi et lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part aço volents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que la dita universitat ha a levar per via de talles et collectes: ordonam que los deu milia solidos perpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et fa per questa real cascun any sien exigits et collits per via de talla segons la valor dels bens de cascun singular a sou et a lliura et eguals e ço que la dita universitat haura a pagar per dons o profertes de corts o parlaments sia exhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella manera que per la cort o parlament qui aquell do o proferta haura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quen fos la donchs sia exigit e levat per aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunya o la major partida de aquelles exegiran entre si aquell do o proferta. Totes les altres quantitats que la dita universitat haura necessaries a exegir o levar sien levades daçi avant per via de talla a sou et lliura deseguals per la manera seguent: ço es saber que aquell o aquella que haura valent D solidos: (dos puntos en el original) o menys faça una lliura de XXV solidos: et per tolre desagualtat qui en altra manera se seguiria ordonam que aquell qui haura valent de D solidos tro en DC solidos inclusive pach aytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui haura valent de DC solidos tro a mil solidos inclusive faça lliura de XXX solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a MCLV solidos inclusive pach aytant matex com aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos tro a dos mil faça lliura de XXXV solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos tro en dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX solidos tro a tres mil inclusive faça lliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pach aytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusive faça lliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatre mil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinch mil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de once mil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos fins a vint y dos mil DCCC solidos inclusive faça lliura de LXV solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatre mil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateix com aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setanta sis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens de cascun axi mobles com seens segons lo manifest ja fet et segons los manifests faedors en esdevenidor en la dita vila los quals per la manera ques fan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem que sien fets daçi avant. Aço entes et declarat que si alcu scientment celara o jaquira manifestar alcun siti o renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la meytat a nostre fisch et laltra meytat a la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la talla moneda o collecta ques haura levar per via de solidos et lliuras en la dita vila segons dessus es dit sia imposada egualment en et per las ditas lliuras jassia desaguals ço es que no sia imposat ne pach pus per la lliura pus grossa o de mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat com per algunes justes rahons axi o hajam ordonat eu provehim per la present. E com lo compertiment de les pagues o collectes pogues esser inutil si lo compte et administracio daquellas no era retut et reebut diligentment: per tal ordonam que cascun any la primera setmana de queresma sien eletes per tot lo dit consell o major part daquell quatre persones qui oyen loscomptes (todo junto) dels jurats clavari collectors et altres qui hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et hauran retre compte los quals quatre axi elets apres que hauran fet solempne sagrament segons et semblant que dessus oyen los dits comptes et impugnacions daquells et diffenesquen segons lus parra encarragant sobre aço lurs consciencies: et la diffinicio lur o de la major part dells o en lur egual discordia la diffinicio daquell o daquells axi egualment discordants ab qui lo batle et jurats o la major partida dells sacordara vala et sia ferma sens tota appellacio reclamacio o recors et sen faça encontinent per lo dit batle real execucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada. E per ço que alcu dels retents o oints los dits comptes no puxa aquells dilatar ordonam que cascu qui hage retre compte en la dita manera sie tengut metre sos comptes en poder de les dites quatre persones dins tres jorns apres que per lo consell seran elegides sots pena de cent morabatins dels quals encontinent se faça execucio dels no complints et dalli avant no puxen als dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per ço que a les dites quatre persones lur offici no sia dampnos ordonam que cascun haja per salari dels dits comptes cinquanta solidos per los quals sien tenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes tro a la diffinicio daquells la qual haja essor feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la qual seran estats elets sots pena de cent morabatins dor pagadors per cascun daquells per qui estara. Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudes e servades per la dita universitat et singulars de aquella presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Darago habedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com fara tractara o tentara de fer lo contrari et guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants per la present carta nostra espressament et de certa sciencia et deliberadament sots la dita pena encorredora sens tota merce et dels contrafahents habedora a tots et sengles habitants et habitadors de la dita vila presents et esdevenidors de qualque ley estament et condicio sien et encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra ordinacio et totes et sengles coses en aquella contengudes observen a la letra sens algun mudament et contra noy venguen directament ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o raho: la qual pena volem que aytantes veguades quantes comesa sera lo batle de la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la nostra cort requesit ne sera exegesca et per aquella faça execucio yverçosa realment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada ab nostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari et notari davall scrit en lasgleya del loch dez Venrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan Amigo savi en dret et en Pere çes Illes (çes Illes: Balears) jurats et missatgers et en Pere de Comalonga lochtinent de escriva del consell de la dita vila presents encara micer Domingo Mascho vicecanseller de regne de Valencia et ara regent la cancellaria en absencia del vicecanceller del principat de Cathalunya et Nesperendeu Cardona (Sperans in Deo Cardona) savi en dret promovedor dels affers de la cort et per testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxer de armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. - Sig+num mei Petri de Beviure secretarii dicti domini regis ac notarii publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI primerament los tres redolins en los quals. Et in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIIl fet. Et in LII dita univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure. - Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - Petrus Margall.