Recordándose que era preciso inquirir contra los
que procedían oponiéndose a la capitulación, y que nada se había
acordado, procedióse a la votación para tomar una deliberación
definitiva, la que fue, según el voto del señor obispo de Vich, que
dijo corresponder aquel derecho a la Diputación y a la ciudad, no
sin que los eclesiásticos protestaran, diciendo que no se
entendiese, por ningún estilo que consentían nada, para lo qual
fuese menester efusión de sangre, u otras irregularidades en que se
pudiese incurrir. Sigue una copia del requirimiento
presentado al regente la veguería de Barcelona por los encargados
del asunto de mosen Copons en nombre de los Diputados y Consejo.
Per
memoria es aci scrit com les tres persones havents carrech del fet de
mossen Copons en nom dels dits deputats e conçell
presentaren a XX del dit mes de abril al honorable regent la vegaria
de Barchinona una requesta de la qual fonch testificada carta
continuada en lo manual de la Diputacio la qual requesta es de
la serie seguent.
No es sens gran lesio de les libertats
del Principat de Cathalunya e gran oppressio dels incoles
del dit Principat o signantment de la ciutat o ciutadans de
Barchinonaço
que es attemptat per vos honorable mossen Galceran Burgues
cavaller regent la vegueria de Barchinona no volent servarlo
guiatge e guiatges fets a mossen Johan de Copons cavaller ciutada de
la dita ciutat de Barchinona ne haver raho de aquell escusant
vos e volent servar una aserta inhibicio que dien a vos
feta per la Illustrissima Senyora Reynatudriu del
lllustrissim Primogenit loctinent general la qual inhibicio no ha
dubte es feta contra les libertats del dit Principat e les
constitucions de Cathalunya disposants quod cause vicarie
intra vicariam e bajulie intra bajuliam (veguer;
batle, batlle) etc. e per disposicio de les quals les causes del dit
mossen Copons son tornades per absencia del dit Senyor Primogenit a
vos es pertanyen a vostre examen e no de altrine
alguna inhibicio quis sia feta causa recognoscendi etc. pot
haver loch en aquest cas com tal inhibicio no haja loch sino si e on
los processos criminals e actes se eroguen dels ordinaris e o
son començats per aquells mes
on son fets los processos per lo princep mateix la constitucio
qui disposa de inhibicio causa recognoscendi en causes criminals no
ha ne pot haver loch. E jatsia per lo abat de Sant Benet de Bages
mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e mossen Francesch
Lobet ciutada de Barchinona per part del concell representant lo
Principat de Cathalunya ajustant en la present ciutat. E per En
Galceran de Prat Narbones Miquel Prats Melchior Rotlan e Johan
Gorner per part encara de la dita ciutat e per les persones en
aço deputades havent plen e special poder vos siau
stat de paraula pregat e amonestat e instat traguessen de la preso lo
dit mossen Copons observant lo dit guiatge et alias per observacio de
la capitulacio novament feta entre lo molt alt Senyor Rey e lo dit
Principat com sia clar e notori lo dit mossen Copons no esser per
alre detengut sino per quant es stat sostenidor e defensor de
la honor del dit Principat e dels actes fets per aquell axi en la
liberacio del Senyor Primogenit com alias e axi conste per informacio
rebuda vos empero postposant lo sagrament e homenatge per vos
prestat per observacio de les libertats constitucions de
Cathalunya e usatges de privilegis de Barchinona lo dit mossen Copons
no haveu volgut desliurar de la preso jatsia stigues e
stiga en perill de mort e es cert que si no es desliurat
promptament es imposible la sua curacio axi com per
relacio dels metges apar et alias donant causa a la mort del dit
mossen Copons tenint aquell apartat en lo acte del article de la mort
e quasi deneguant aquell losalamentsço
que redunde a culpa e carrech vostre per ço losdamunts
dits a cautela altrevolte en scrits vos requeren
de continent e sens triga ne divertir a altres actes com la cosa no
comporta dilacio lo dit mossen Copons tragau de la preso e
solteu de aquella altrament si aço
recusau fer sens pus sperar procehiran contra vos e bens
vostres e en la liberacio del dit mossen Copons a gran culpa
vostra de fet e de dret fahent aquells obstacles que seran
necessaris segons es licit e per mes axi per la dita capitulacio
com alias. Notificant vos que no responent vos o demanant acord e no
executant de continent les coses requestes vos hauran per contradient
e no volent obtemparar a la dita requesta reservantse
les penes en que sou ja encorregut per la dilacio que haveu
haguda en les dites coses requerint a vos notari etc.
Sigue
la contestación dada por el veguer al requirimiento que
precede.
E lo dit regent la vegueria de Barchinona
responent a un protest e requesta donada per part dels reverents
egregis nobles magnifichs deputats e consell consellers e consell de
la insigna ciutat de Barchinona diu e respon que ell es
inhibit per diverses inhibicions per la Senyora Reynatudriu
del lllustrissim don Fernando primogenit e loctinent general
de les quals los fa prompta fe. E per conseguent no es en sa
facultat de fer e exequutar les coses contengudes en dita requesta e
protest. Empero attes la infirmitat del dit mossen
Copons e relacio dels metges es prest e o fer donarlo a una
casa per ells elegida a manleuta de deu milia florins
dor ab idoneas fermançes.
Requerint etc.
Sigue la réplica dada por las tres personas
encargadas del asunto de mosen Copons a la contestación del veguer.
La requesta feta a vos honorable mossen Galceran Burgues
regent la vegueria de Barchinona per part dels diputats e consell
representants lo Principat de Cathalunya e de la insigna
ciutat de Barhinona
e o per les persones en aço
deputades no es per demanar lo dit mossen Copons sia donat a manleuta
mes que sia plenament desliurat. E per ço la resposta per nos feta
no satisfa a la dita requesta per que les damunt dites persones en
nom e per part dels dits deputats e consell e de la ciutat stan e
perseveren en les coses requestes dites e protestades ço
es que decontinent e segons negun acord desliureu lo dit mossen
Copons de la dita preso no obstant la nulla inhibicio per vos
allegada prenent qualsevulla dilacio que fareu per renitencia
e contrafaccio. Volents haver aci per expressades totes
requestes e renunciacions quis hagen e deguen fer per intemptar
procehiments contra vos e bens vostres et alias axi de fet com de
dret. Requerint a vos notari etc.
Acto continuo, el
veguer manifestó conformarse con lo acordado, disponiéndose a dejar
en libertad, como lo efectuó, a mosen Copons, entregando a este
objeto la cédula o nota que sigue.
E
lo dit regent la vegueria de Barchinona diu e respon
que pus als dits reverends egregis nobles e magnifichs
deputats e conçell consellers
e conçell de la insigna
ciutat de Barchinona es vist que lo dit regent la
vegueria deu desliurar e soltar lo dit mossen Copons de
la preso no obstants les dites inhibicions de les quals es stada feta
prompta fe e altres coses per lo dit regent allegades.
Es content lo dit regent deliurar e soltar lo
dit mossen Copons de les dites presons segons per ells es stat demanat
instat e request ablurs requestes e protest requerint
etc.
DE DOCUMENTOS INÉDITOS del ARCHIVO
GENERAL DE LA CORONA DE ARAGON; PUBLICADA DE REAL
ÓRDEN POR EL ARCHIVERO MAYOR D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.
/ Tomo II /
PROCESOS DE LAS ANTIGUAS CORTES Y PARLAMENTOS DE CATALUÑA, ARAGON Y VALENCIA, CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO
GENERAL DE LA CORONA DE ARAGON, Y PUBLICADOS DE REAL
ÓRDEN POR EL ARCHIVERO MAYOR D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.
BARCELONA. En el establecimiento litográfico y
tipográfico de D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT. 1847.
PARLAMENTO EN BARCELONA.
/ Nota de Ramón Guimerá Lorente: hay algunas palabras con ortografía actualizada,
como dia: día, a: a, había: había, fue: fue, Aragon: Aragón, etc.
En los textos originales se intenta transcribir el texto tal como
Bofarull lo editó, pero como el texto es un OCR de un SCAN de un
PDF, puede haber errores, sobre todo en el caso del latín. //
Sesión del día 27 de diciembre de 1411 (1). (l)
Principiando entonces el año por Navidad, pertenece al 1411 el día
27 de diciembre, que, según la cuenta que ahora usamos, sería del
1410.
Compareció en el parlamento Pedro de Vergara,
embajador del rey de Navarra, manifestando que dicho soberano
entraría en Barcelona el próximo lunes, 29 de este mes, y pidiendo
se le señalase alojamiento; a cuya demanda fue contestado,
destinándole la casa de Geraldo de Palou. Presentáronse
luego embajadores del papa y de la reina de Navarra, enviados para
pedir que se ausiliase a la reina de Sicilia; a todos los
cuales contestó el parlamento, que deliberaría sobre lo que debiese
hacerse.
Sesión del día 29.
El síndico de
Barcelona, Bonanat Pere, mandó leer un escrito que había
presentado en contestación a un requirimiento hecho por el
procurador de Rosellon y Cerdaña, y otro en respuesta
al de Juan Llinás de que se hace mérito en las sesiones del
20 y 25 de este mismo mes, cuyas contestaciones fueron aprobadas por
todo el parlamento. Compareció después Berenguer de Monravá,
enviado por el obispo de Urgel, con una carta de dicho
prelado, en la que se disculpaba de los cargos que se le habían
hecho por el parlamento, acerca de sus disensiones y guerra con el
conde de Pallars.
Sesión del día 30.
Instado el parlamento
por el rey de Navarra, acordó pasar a visitarle a las tres de la
tarde de este día. Presentóse luego el enviado de Aragón, pidiendo
se le diese respuesta a las cartas que había entregado a 22 de este
mes; y le fue contestado, que siendo arduo el negocio, el parlamento
deliberaría. Finalmente, Raimundo Xatmar dio cuenta de todo lo que
había practicado en cumplimiento de las instrucciones que le fueron
dadas al ir a recibir al rey de Navarra, manifestando que en cuanto
al negocio de Francisco de Vallgornera, habían sido vanos sus
esfuerzos para que este firmase paz o tregua con Manuel de
Rajadell; que acerca de las disensiones que había en Perpiñan,
había logrado que las partes contendientes sometiesen sus
diferencias a la decisión del parlamento; y por último, que en
cuanto al rey de Navarra, había procurado que fuese bien recibido en
todas las ciudades, villas y lugares del tránsito.
Sesión
del día 31.
Acordóse que el arzobispo de Tarragona con
algunos otros individuos de su elección deliberasen, para proponerlo
al parlamento, sobre lo que el rey de Navarra había pedido (no lo
expresa el acta) en su entrevista ; y se ocupasen al mismo tiempo en
ver qué medidas podrían adoptarse para conciliar los bandos de
Lérida. Leyóse por último una carta credencial, espedida
por los cónsules de Perpiñan a favor de Raimundo Xatmar,
autorizándole para manifestar lo que expuso ya en la sesión del día
30.
Sesión del día 2 de enero.
Tratóse de los
bandos de Lérida, y propuso el arzobispo de Tarragona a nombre de
sus compañeros, aprobándolo el parlamento, que se escribiese al
obispo de aquella ciudad y a Raimundo Cescomes y Bartolomé
Calvet, citándoles para comparecer ante el parlamento. Después
de leídas las cartas escritas con arreglo a la resolución que
antecede, tratóse del nombramiento de la comisión a quien debían
encargarse los asuntos tocantes a la defensa del pais; pero
nada se acordó.
Sesión del día 3.
Pasóse en
nuevos altercados con el pretendido brazo de los caballeros y hombres
de paraje, que querían también nombrar individuos de su seno para
la comisión de que se hace mérito en la sesión anterior.
Sesión
del día 5.
Reunióse el parlamento por la mañana, y se
trató de enviar una embajada a la reina de Sicilia. Vuelto a reunir
por la tarde, deliberóse sobre la respuesta que debía darse a lo
solicitado por el rey de Navarra y sobre la cuestión pendiente
entre los aragoneses y los recaudadores de la lezda
de Cadaqués.
Sesión del día 7.
Si bien se
reunió también en este día el parlamento, se levantó luego la
sesión, sin haber tratado de ningún asunto.
Sesión del día
8.
Leyóse en primer lugar la siguiente carta:
Núm.
54. Tom. 15. Fol. 427.
Als molt reverents nobles e honorables
senyors celebrants lo parlament de Cathalunya en la ciutat de
Barchinona. - Molt reverents nobles e honorables senyors. Alguns dies
passats que nosaltres vehents que alguns fills de iniquitat de les
parts del comtat de Comenge e daltres lochs e terres de nacio
estranya ab proposit de depredar e occuparse viles e lochs et alias
dampnificar los singulars de aquesta vall eren entrats ma armada en
los termens de la dita vall e sen havien aportats grans
multituts de bestiars grosses et menuts tallades diverses
ortalisses cremats alguns lochs e amenats ab si alguns
presoners de la dita vall nulla causa saltem justa precedent:
e ço que puscruu es congregats en gran nombre ab
coratge hostil tiran et dampnat caminaven e sesforçaven entrar en la
dita vall e aquella totalment exterminar: e veents encara que aquesta
dampnada gent les universitats et singulars de la dita vall
bonament no podien provehir ni a lurs necessitats socorrer sens
singular e special ajutori e provisio del senyor rey en
Marti de gloriosa memoria qui lavors vivia e benefici del
principat de Cathalunya: suplicam al dit senyor rey e exposam
ab nostres sindichs e missatgers en la reverent noble et honorable
cort de Cathalunya qui derrerament se celebrava en lo monestir
dels fraresmenors de Barchinona los plagues
provehir al dit occurrent cas de remey condecent en altra
manera on lo contrari fos ço que Deus no volgues convenguera
als dits singulars de la dita vall aquella jaquir deserta e
per conseguent donar loch al cas inaudit: e stant la dita cort una
veguada e moltes en delliberar per provehir e socorrer a la dita vall
instant o requirent lo dit senyor rey volch Deus quensentrevench lo cas molt doloros de la mort del dit senyor don
la dita cort fini e totalment expira: axi que als dits nostres
sindichs et missatgers covench recorrer als reverent e
honorables deputats de Cathalunyaprotestants contra
ells del cas sinistre ço que Deus no vulla sis contingra: los quals
diputats considerants lo evident perill et dampnatge quespogren subseguir a la dita vall e a tot lo principat de
Cathalunya per la exterminacio de aquella si prestament no hi era
provehit e volents socorrer a la corona Darago e a la
tranquillitat utilitat e be avenir del dit principat
provehiren que fossenassoldats a tres meses
trenta pillarts e CC servents per deffensio de la dita
vall ab tal covinent que la dita vall se aunis al dit
principat e contribuis en los carrechs en que contribueixen
les universitats et singulars del dit principat per raho de
generalitats e axi fo fet e complit per los dits
deputats e per la vall damunt dita: e aquesta provisio es estada molt
nobla et notable bona e fructuosa al dit principat car
la dita vall sen es deffesa virilment et honorable qui en
altra manera fora per la dita dampnada gent cremada e
dissipada e anichilada en gran menyspreu e
vergonya de la dita corona e principat: e fo fet
a requesta de la dita vall per relevar lo dit principat de mes
despeses quel dit sou fon compartit a VI meses ço es part de
aquell a tres meses primers e lo restant a tres meses prop
seguents los quals finiran per tot janer primer
vinent confiant la dita vall que en aquest espay de temps losenemichsperterrits
et tementsse de tal socors et tractant lo noble mossen Arnau
Darill capita de la dita vall faessen bona pau o longa ab
la vall damunt dita: e no ha plagut a Deu ni lo dit noble capita
jatsia request diverses vegades ab carta publica e de paraula es
james volgut venir a capitanejar lo dit socors ans ha
tostempsrespost que ell occupat de altres
capitanies no pot entendre en la capitania de la dita
vall: don es vist clarament que passat lo dit mes de janer la dita
vall romandra sens capita e despulada de tot socors si
per vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors noyes en altra manera provehit. Be es certa la dita vall que los
dits comengeses e dampnada gent estan apersabuts en
grand nombre que pasat lo dit mes de janer ells entren
ma armada en la dita vall e aquella atrobada sola de tot
socors cremen e abolesquen e meten a total destruccio:
la fortuna iniqua mala e adversa no sadolla de aquesta
mesquina de vall qui enriquehida de tants privilegis e
libertats ha volgut per mantenirse a la reyal corona renunciar
liberalment a aquells e sotsmetres al jou e altres
carrechs del dit principat dels quals era franch e aunirse
a aquell e qui ha vist e veu tots jorns talar sos bens
cremar ses possessions matar sos pares fills e germans
e finalment si mateixa a propinqua e total destruccio no vol
ni permet que encara haja fi a tants mals ansenedit
mal a mals ha fet quel comte de Pallars nostre vesi ses
irritat contra nosaltres per rao de certa demanda quens fa
inhibint lo pas de sa terra e faent altres procehiments contra
nosaltres de que sabem que sots ja avisats per los dits
deputats. Perque molt reverents nobles e honorables senyors com
aquesta dita vall axi oppresa e oppremuda que ja no pot
spirar a present no haja altre recorsrefrigeri
o ajuda sino en vosaltres senyors celebrants lo present parlament del
dit principat al qual ella se es aonida segons que damunt:
pregaus eus suplica ab aquella humilitat et reverencia ques
pertany que en aquest cas tant urgent et necessari no la vullatsdesemparar ans ab aquelles bones persones queus para necessari
vullats tractar que sia feta treua o pau entre aquella
e los dits enemichs seus e en lendemig passat lo dit mes de
janer si la dita pau o treua no havia hagut compliment
provehir a la deffensio de aquella e provisio de algun bon capita
quilsregescha com a present siamsens
algu capita o regidor: e sera cosa queus tindrem a gran gracia e
merce. Scripta en lo loch de Vella (Vielha) a
XXIII de decembre. - Los gentils consols et promens de
la vall Daranapparellats a vostre servey.
Cuya caria se acordó que pasase a los diputados del general
de Cataluña, para que, como mejor enterados de este negocio,
adoptasen las medidas que juzgasen oportunas. Dióse después cuenta
de un nuevo requirimiento presentado por Juan Llinas para que
fuese socorrido el castillo de Perpiñan, y se despacharon las dos
cartas que siguen a los embajadores en Aragon y
Valencia.
Núm.55. Tom. 13. Fol. 430.
Als
reverent nobles et honorables los missatgers del principat de
Catalunya tramesos en Arago. - Reverent nobles et
honorables: Vostres letres havem rebudes a les quals vos responem que
havem sobiran plaer de la bona unitat e concordia que per gracia de
nostre Senyor ses seguida en aqueix regne segons nos havets
scrit. Crehem be que vosaltres hi havets molt be treballat e
retut vostre dever. De la diligencia e gran cura
que donada hi havets som molt contents: pregantsvos affectuosament
que axi com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar segons be
confiam que faretsen tal guisa e manera que per
intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. Mes avant segons havem entes entre don Pedro
de Castre duna part e don Lop de Gurrea e don Pedro
Durrea de la altra ha gran divisio e dissensio e cascuns
han fet e fan ajust de gents de ques porien
seguir grans dampnatges e inconvenients qui fortleugerament daran gran destorb als affers de la terra:
volem eus pregam que vullats tractar pau treua o
seguretat alguna entre los sobredits de guisa que per lur
divisio sinistre algu seguir nos pusca: interposant en
aço nostre sant pare e totes altres persones qui approfitar hi
pusquen. E si mester sera vaje a les parts
dessus dites lo un de vosaltres e los altres romanguen
a prosseguir los fets principals perque sots aqui en los quals
per aquestes ne per altres no volem se perda una hora.
De dinershavem ja provehitqueussiaoccorregut. Dada en Barchinona sotslo segell
del arquebisbe de Terragona a VIII de giner del
any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor.
Núm. 56.
Als reverent e honorables
los missatgers del principat de Catalunya trameses en
regne de Valencia. - Reverent e honorables: Vostres letres
havem rebudes a les quals vos responem que havem
sobiranplaer de la bona disposicio en que la unitat e
concordia de aqueix regne es stada posada e mesa
segons osu havets scrit: crehem
be que vosaltres hi havets molt be treballat e retut
vostre dever. De la diligencia e gran cura que donada hi
havets som molt contents: pregantsvos affectuosament que axi
com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanatsvullats aquells continuar
segons be comfiam que farets en tal guisa e manera que
per intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a VII dies de
giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principal de
Catalunya a vostra honor.
En el mismo día volvió a reunirse
el parlamento por la tarde; pero se separó sin deliberar.
Sesión
del día 9.
Accediendo a lo instado repetidas veces por el rey
de Navarra, por los aragoneses y por otros, tomó el parlamento el
siguiente acuerdo:
Núm. 57. Tom. 15. fol. 433.
Lo parlament per
servir e honor del Rey de Navarra e de la senyora reina de Sicilia e
consolacio del dit regne de lur mera liberalitat (1) elegeix les sis
persones dejus scrites (2) en dues missatgeries de les quals la una
partida vajen a la dita senyora e a mossen Bernat
de Cabrera e laltra partida a la dita
senyora e als regidors del dit regne a les quals sis persones done lo
dit parlament facultat ques pusquen partir tots concordablament
axi com ben vist los sera segons que en les instruccions sera
contengut la una tant com se esguarda
a la dita senyora e a mossen Bernat
e laltra tant com se esguarda a la dita senyora e regnicolars
e habitants en aquell regne.
Siguiéronse sobre este acuerdo
varias protestas y altercados por causa del titulado brazo de los
caballeros y hombres de paraje, y se levantó la sesión.
(1)
No se creía el parlamento obligado a enviar tal embajada, y por esto
más adelante protestó que no pudiese de este precedente deducirse
ninguna consecuencia a favor de semejante obligación. (2) No se
espresan
aquí; pero se hallarán mas adelante.
Sesión del día 10.
Reunióse el parlamento, pero no hubo deliberación.
Sesión
del día 12.
Leyóse una carta, cuyo contenido, por faltar en
el acta, solo puede deducirse de la contestación que sigue:
Núm.
58. Tom. 15. Fol. 438.
Als honorables misser Johan
Suirana (Siurana)
prior de Tortosa e anJohan Eymerichdonzell
missatgers del principat de Cathalunya.- Molt honorables: Vostra
letra havem rebuda a la qual vos responem que havem gran plaer de la
treua que obtengudahavets
entre aqueixs
senyors. Som molt contents de la diligencia e bona cura que
donada hi havets: pregamvos que desempaxets
axi com porets
vostres fets eus ne tornets
en nom de Deu a nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona
a XII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Catalunya.
Dióse después cuenta de otras
varias cartas, a saber: de una escrita por el obispo de Lérida, en
contestación a la que le había dirigido el parlamento mandándole
comparecer; de otra escrita a dicho prelado, repitiéndole el
llamamiento; de otra al gobernador de Rosellon, dándole el cargo de
conciliar las desavenencias que había en Perpiñan; de otra a los
cónsules de esta ciudad, dándoles las gracias por haber confiado la
decisión de sus debates al arbitrio del gobernador de Rosellon, y
suplicándoles que así lo hagan absolutamente, y nó
con las condiciones que habían puesto; y de otras dos a los
mercaderes etc. y al castellano de aquella misma ciudad, sobre el
propio asunto de que se trata en las dos anteriores. Acordóse además
escribir a los embajadores en Valencia, a los jurados de dicha ciudad
y al gobernador de aquel reino, sobre ciertas innovacio-ciones
(innovaciones) introducidas por este último en la villa de Morella:
denunció después Dalmacio çacirera,
que el senescal de Carcasona
había quitado el escudo de armas del duque
de Berry del pecho de un heraldo que
iba de parte de dicho duque al conde de Urgel; y últimamente se
encargó al arzobispo de Tarragona, que asociándose algunos otros
individuos cuidase del despacho de los embajadores que debían ir a
Sicilia.
Sesión del día 13.
Presentáronse los
embajadores de Francia, entre ellos el senescal de Carcasona,
reclamando contra lo que en el día anterior se había dicho en el
parlamento; y se acordó que fuese comisionado el arzobispo de
Tarragona para ventilar y resolver este asunto.
Sesión del
día 14.
Leyéronse tres cartas en que se daba noticia de la
embajada a Sicilia, dirigidas una a Bernardo
de Cabrera, otra a los aragoneses,
y otra a la reina, que es como sigue:
Núm, 59. Tom. 15. fol.
449.
A la molt alta e molt excellent senyora la senyora reyna
de Sicilia. - Molt alta e molt excellent senyora: Nosaltres per
servir e honor de vostra senyoria e per consolacio e be avenir de
aqueix regne havem ordonat trametre a vostra dita senyoria e a mossen
Bernat de Cabrera e als incoles
del dit regne grans e solemnes embaxades
les quals devem spaxar
prestament Deus volent informades plenerament
de nostra intencio. Scrivim de aço a vostra gran senyoria crehents
quen haura plaer e per tal axi mateix que per aquella ne sien avisats
los incoles
dessus dits: a la qual supplicam li placie toldre
en lendemig
tota occasio de sinistres e scandols e obviar a aquells e donar tot
loch e manera que aqueix regne sie conservat en pacifich
estat unitat e concordia segons desijam
e confiam de vostra excellent senyoria la qual conserve e prosper
nostre Senyor Deus longament segons sos desigs.
Scrita en Barchinona
e segellada ab lo
segell del molt reverent pare en Christ larquebisbe
de Terragona de ordinacio de tots
nosaltres a XIX dies de giner
del any MCCCCXI. - De vostra excellent senyoria humils servidors quis
comanen en gracia de aquella lo parlament general del principat de
Cathalunya.
Concluida la lectura de dichas cartas, Dalmacio
çacirera, a nombre del conde de Urgel, protestó ser falso que dicho
conde tratase, como se había dicho, de hacer entrar en el principado
tropas estranjeras;
y para desvanecer cualquier recelo ofreció manifestar a todo el
parlamento, menos a algunos individuos que le eran sospechosos, las
cartas que había recibido por medio de un heraldo.
Sesión
del día 15.
Recibióse y se leyó en este día la siguiente
carta:
Núm. 60. Tom. 15. Fol. 453.
Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors: Hir
vos scrivim per un correu notificants
la treuafermada
entre aquests senyors e per gran cuyta
oblidam que no fem mencio de les companyes. A la vostra reverencia
noblesa e saviesa notificam que de continent que fon fermada la dita
treua lo comte avia presents nosaltres totes les companyes que li
eren romases apres quel vezcomte de
Cosserans sen ere anat: la qual cosa
entenem vos sera plasent. E sia lo sant Sperit ab vosaltres amen.
Scrita ab cuyta en lo loch de Salas
dissapte a X de giner. - De vostres reverencia noblesa e saviesa
humils servidors lo prior de Tortosa e en Johan Aymerich.
Leyéronse después
otras dos cartas, en las que Raimundo
çescomes y Bartolomé
Calvet, vecinos de Lérida, decían
estar dispuestos a presentarse en cumplimiento de la orden que se les
había dado, y se levantó la sesión.
Sesión del día 16.
Comparecieron los embajadores de Francia, pidiendo se les
contestase a lo que habían manifestado en 25 del último diciembre;
y lo hizo el arzobispo de Tarragona en los siguientes términos:
Núm. 61. Tom. 15. Fol. 455.Quod
dictum parlamentum non credebat aliquatenus quod ipsi ambassiatores
procurarent intrare gentes extraneas
in hunc regnum
nec unquam credidit: et regratiabatur eis multum de oblatione quam ex
parte ipsorum et dominorum de Francia
faciebant: et nichilominus quod negotia successionis dictum
parlamentum una cum aliis regnis etterris corone Aragonieacceleraret
quantum magis posset per viam equitatis et justitie prout ipsi
ambassiatores postulaverant. Super adventu autem regineSicilie
uxoris regisLudovici
ad hanc civitatem de quo ambassiatores ipsi in eorum propositione
tetigerant respondit dictus dominus archiepiscopus nomine parlamenti
predicti: Quod quando aliquis magnus vir vel aliqua magna domina
volebat hunc regnum intrare consueverat semper regi si esset vel si
non esset patrie notificare adventum suum et aliquando petere salvum
conductum et conductum: credebat dictum parlamentum quod dicta regina
servando morem aliorum dominorum intrare volentium in hunc regnum
notificaret patrie et faceret adventum suum scire et tunc patria
faceret sibi responsum prout necessarium vel expediens videretur.
Terminado este discurso del
arzobispo, presentóse Bernardo de
Gallach, quien ofreció a nombre de la
reina Violante
una cédula que no se halla continuada en el acta. Tomó luego la
palabra el mismo arzobispo para manifestar que al despedirse él y el
gobernador del rey de Navarra, a quien habían acompañado el día
antes hasta el collum crucis
(Cruz cubierta), les había dicho que pensaba tener una entrevista
con el infante de Castilla,
y que para este caso se dirigiría quizás al parlamento para que le
enviase algunos notables varones que le diesen consejo en lo que
debía tratar con aquel príncipe; a lo cual contestó el parlamento,
que estaba dispuesto a servir a aquel monarca, y que cuando
escribiese sobre lo que pedía, se deliberaría y acordaría lo
conveniente.
Sesión del día 19.
Para oponerse a la
invasión del valle de Aran,
espidióse
la siguiente carta al capitan
de dicho valle: Núm. 62. Tom. 15. Fol. 460.
Al molt noble
mossen Arnau Darill.
- Mossen Arnau: Entes havem que la vall
Daran es guerrejada per alguna gent
estranya
del comtat de Comenge
e esta vuy
en iminent e facil perdicio per absencia vostra qui sots capita e
regidor daquella: e segons havem entes per relacio de dos missatgers
de la dita vall recorreguts per aço a nosaltres no volets
anar a la dita vall per regir e capitanejar aquella. E com per la
expedicio de la dita vall ço que Deus no vulla se poguessen
leugerament seguir grans dans
e inconvenients al principat de Catalunya e als altres regnes e
terres de la corona Darago
a que en aquest temps majorment viduat
de indubitatrey
e senyor devem sobiranament obviar e sia necessari que la dita vall
sia regida e capitanejada per vos o per altra notabla
persona: pregamvos que per los dits esguards e es a vos propri e
pertinent vullats
anar sens triga en la dita vall per capitanejar e regir aquella: e
lla on per
vostres necessitats e fets deliberassets
de no voler capitanejar ne regir aquella prestament nos scriviu
vostra intencio per lo portador de la present que trametem a vos per
aquesta sola raho: car en aquest cas lo governador de Catalunya ab
consell de nosaltres hi provehira saludablament
e deguda. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de
Terragona a XVII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament
general del principat de Catalunya. Acordóse además escribir al
lugarteniente de dicho valle para que guardase a cierto preso que
tenía en su poder, y contestar a la última carta de los embajadores
en Aragon.
Sesión del día 20.
Leyóse la siguiente carta,
escrita con arreglo a lo acordado en la sesión del día 19.
Núm.
63. Tom. 15. Fol. 463.
Al honrat en Bertran
de Lobets lochtinent de capita de la
vall Daran.- Honrat: segons havem entes vos tenits
pres en Castell Leo
en Guillem çacera
del comdat
de Comenge
e seria perill dan
e iminent destruccio de la vall Daran si per rescat o en altre manera
ere deliurat
de la preso attes que lo pare del dit presoner es un dels
capitans e regidors de la gent del comtat dessus dit per quis fan
preparatoris de guerrejar e dampnificar la dita vall e es presumidor
que la preso del dit son fill dara retardament o per ventura desviara
per treua o pau la dita guerra: perqueus avisam requerim eus pregam
que per los dits e altres bons sguards ab bona cura e vigilancia
tingatsaprop
segurament e ben guardat lo dit Guillem
çacera e sobre la deliurança
daquell no donets
loch algu tro
a tant que nosaltres per vos daço
consultats vos hajam scrit de nostra intencio. Dada en Barchinona
sots lo segell del arquebisbe de Terragona
a XX dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya.
Dióse después cuenta de otra carta
escrita a los embajadores en Aragón, del tenor que sigue:
Núm.
64. Tom. 15. fol. 463.
Als reverend
nobles e honorables los missatgers del principat de Catalunya
tramesos en Arago. - Reverend
nobles e honorables: Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem
(res-responem en el original)
que ensemps ab
vosaltres nos dolem de la dilacio dels affers: crehem be que
vosaltres hi fets tot ço que podetspregantsvos
que com aqueixssenyors Darago
seran justatscontinuets
prosseguir la celeritat de aquells axi com havets be e loablament
començat: e hon veessets
que los fets se metessen
en dilacions o lonchs termes prosseguits e instats aquells ab
aquelles millors et pus
savies maneres e ab aquells bons remeys
que semblara a vosaltres: e si duptes alguns vos ocorreran
scriviunosnecar en les
coses que requerran celeritat prestament cobrarets
respostes. De diners vos es stat ja ocorregut
los quals devets
haver rebuts
ab altres letres nostres. E sia
lo sant Sperit vostra garda.
Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe
de Terragona a XX dies de giner del any
MCCCCXI - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostre
honor.
Finalmente se publicaron en esta misma sesión dos
cédulas acordadas en el parlamento, una en contestación a las
reclamaciones del castellano de Perpiñan; y otra prescribiendo al
gobernador de Rosellon que tuviese en buena custodia aquel condado, é
indicándole de qué fondos podría valerse para atender a su
conservación y defensa.
Sesión del día 26 (1). (1)
Está, al parecer, mutilado el proceso, y faltan las sesiones de
algunos días intermedios.
Abrióse con la lectura de una
carta dirigida a la reina doña Margarita (no se halla en el acta).
Tomó después la palabra Dalmacio çacirera para denunciar al
parlamento, que por persona fidedigna había sabido que algunos
nobles, caballeros, etc., en número de cincuenta y siete, habían
escrito a la reina de Nápoles,
invitándola a que entrase y residiese en el principado; y que Juan
de Pau había encontrado ya al senescal
de Carcasona,
que iba a recibirla y acompañarla. Acordó, pues, el parlamento que
fuesen llamados los embajadores de Francia, para que diesen
esplicaciones
sobre este asunto. Leyéronse luego las dos cartas que siguen: Núm.
65. Tom. 15. fol. 477.
Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Be
creem que vostres reverencies nobleses et honorables savieses han a
memoria com per nostres letres derrerament
vos havem largament certificats
dels grans affanys
e treballs que havem per occasio del divis
e discordia que es en aquest regne e com dubtavem que poguessem
proposar a ells en unitat e concordia: e per ço consultants vos
scriviem queus plagues
de rescriurens
de vostra clara intencio e voler
com nos hauriem en proposar e explicar nostra missatgeria en cas que
nos poguessen concordar: per la qual raho a dos del present mes de
janerreebem de
vostra part una letra del senyor archebisbe
de Tarragona responsiva donantnos forma per aquella com nos hauriem
en nostra proposicio en cas que los dits tres braços entegrament
nos poguessen ajustar en concordia segons aço
et altres coses en la dita letra son contengudes. E jassia
senyors nosaltres apres
hajam fet extrem de poder explicar nostra missatgeria a la jornada a
tres de janer assignada segons vos haviem scrit: pero per alguna via
ne partit no ha pogut haver loch segons davans
era estat concordat: e aço
per moltes rahons: la una per ço com los barons e cavallers de fora
per les festes no eren encara tots aconseguits ne ajustats: laltra
que la divisio e rancor hi es axi
radicada que es fort difícil de concordar: car jassia entre mossen
Berenguer
e mossen Ramon
de Vilaragut
de una part e los Pardos
de la altra mort lo senyor rey en Marti
dalta recordacio hajen feta treua a cert temps e aximateixlo bando dels Sentelles
de una part et don Pero Massa
de la altra fins sapiam
qui es nostre reyprincep et
senyor per justicia e tres meses apres e sien
tots jornsensemps ab
gran familiaritat de que son dignes de gran renom: pero mossen Pere
de Vilaragut qui esta dins la ciutat no
volguefermar en
la dita treua per la qual occasio se
segueix grans inconvenients als affers de nostra ambaxada:
e perque principalment lo braç militar es molt divisit
car lo dit mossen Pere et altres nobles et cavallers fort pochs
en esguart dels altres son dins la dita ciutat entenents e
esforçantse fer braç per la favor quel governador e altres
officials jurats et los regidors de la ciutat lus
donen mantenint aquells tant com poden e abrassantlos com a bras
et habentslos
per aquell e no hajen en grat molts dels barons nobles cavallers et
altres homens
qui son fora la
ciutat los quals sens tota comparacio son mes en nombre hesenyorejen
molt mes vassalls
que no los altres no permetents
aquells qui son de bandositatjassia
hajen fetes treuesleixar
entrar dins la dita ciutat sino ab fort pochacompanya e
ab aquesta manera ells non entrarien nes sotsmetrien
a tal perill ne los dins no exirien
per res defora car los uns no fien
dels altres. Mes avant quel dit governador ha prohibit ab grans penes
als barons e cavallers de fora que nos ajusten sino dins la dita
ciutat e que noy
poguessen entrar sino ab pocha companya: la qual cosa ells no farien
ni encara nos ajustarien per sos
manaments segons ja per altres letres vos havem scrit: e perço
nosaltres forçadament
havem aturar
en aquesta ciutat ab gran desplaer e perill de nostres persones per
raho de les morts. Mes jassia los braços ecclesiastich
e reyalsien
concordes en certes coses pero entre lo dit braç ecclesiastich
e algunes universitats de viles reyals daquest regne han algun
debat ab los jurats e regidors daquesta ciutat e ab los nobles e
cavallers qui son dins aquella perço com ells no volen admetre braç
los de dins nils defora despuys
que nosaltres hic som
sino eren units sino en la manera ques pertany: e axi que per les
rahons dessus dites principalment e per moltes altres la divisio es
axi multiplicada entre
ells que quaix
havem tengut per impossible fins ara
poderlos ajustar en deguda concordia. Nosaltres ensemps ab lo senyor
bisbe de Valencia
quins ha notablament
e ab gran esforç ajudat ens
ajuda continuament e encara sens ell som estat diverses vegades a
Torrent e
a Xilvella
e en altres lochs per haver colloquis
et parlaments
ab los barons et cavallers de fora per induirlos a nostre proposit: e
aximateix som estats una et
moltes vegades ab los nobles et cavallers dins la ciutat et ab los
jurats et altres regidors daquella hoc
encara ab los braços ecclesiastich et de les ciutats e viles reyals
e ab ells e cascun dells donantlos gran carrech daquests affers havem
tractat ginyat
e tengudes aquelles bones et industrioses maneres et ab la millor
cura et diligencia que havem pogut que ab unitat e concordia
nosaltres poguessem explicar nostra missatgeria. A la final ab grans
dificultats e ab
no pochs treballs per molts inconvenients que de dia
en dia hi
resultaven entre ells en diverses maneres e ab molts engins
que dir ni explicar nos porien sens gran prolixitatmigençanLesperit sanct
e la ajuda entrevinent
del dit senyor bisbe havem portats per hoyr
la proposicio e explicacio de nostra embaxada
a desijada
unitat e concordia los tres braços o
estaments daquest regne en cert nombre
e en certa manera segons per capitols translat dels quals vos
trametem ensemps ab la present porets
veure largament: fahentstreues e
certes seguretats entre ells segons forma dels dits capitols: e per
seguretat dels absents apart han donada fe a mossen Bernat
de Vilarig nostre companyo
que duran lo nostre tracte
nos dampnificaran ans se faran valença
fins a la mort contra totes altres persones quils volgues maltractar
ni dampnificar en alguna
manera. Perque
molts reverents e egregis nobles et honorables senyors vos certificam
que vuy
dada de la present en lo Reyal de
Valencia ab deguda serimonia
et honor e ab gran plaer e alegria e fahentse
bons aculliments los uns als altres elegrament
e ab forma decent e cortesa e en mils et pusrahonablament
havem pogut segons les instruccions de nostres memorials havem feta
en nom de nostre Senyor Deus la proposicio e explicacio general de
nostra benaventurada embaxada als tres braços daquest regne ajustats
en unitat e concordia per oyr
aquella segons dit es en lo Reyal de
Valencia. Per ells nos es stada feta
allitantostnotabla e
molt savia resposta segons de feels
e naturals sotsmeses de la corona reyal
Darago se pertany: e a la conclusio los
braços ecclesiastich e reyal e los nobles et cavallers qui son dins
la ciutat per estrenyer
los affers han eletes
certes persones per tractar ab nosaltres sobre aquella: e los barons
et cavallers et altres qui son estats elegits
a la dita general explicacio per part dels barons et gentilshomens de
fora han dit que ells solament eren venguts
per oyr la dita proposicio e havien a referir aquella a lurs
principals al loch de Torrent
mes que al pus prest
que poguessen lurs
principals et ells delliberarien
que era fahedor
en sobre les dites coses. Duptamnos
que los de fora e de dins puxen
venir ensemps en lo tracte
dels dits affers: pero faremhi
de nostre poder e saber tant com en nosaltres sera axi com havem en
ferlos
venir ab concordia a la proposicio o explicacio general damunt dita.
Daço que
per avant farem vos certificarem per nostres letres de continent.
Senyors ja vehets
com lo temps de nostre accurriment
passa dun
mes e a la veritat atteses
les cavalcadures
que haguem a comprar abans de nostra
partida ens haguem a
vestir e arrear nosaltres et nostres companyes per honor del
principat et de la missatgeria nons resta molt daço que fom
acorreguts per lo despens: perqueus placia senyors
nos vullats provehir prestament daquella quantitat que a vosaltres
sera vist fahedor: quar
en veritat ja hic ha
qui viuen de manleuta
et no seria honor
del principat ni de nosaltres quens haguessem a destorbar
en manlevar
ni trafegar
en alcuna
manera. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors
Lesperit sanct illuminador
e guiador de vosaltres. Scrita en Valencia a XV de janer
del any mil CCCCXI.
- Vostres missatgers en regne de
Valenciaprests
a vostres manaments. Núm.
66. Tom. 15. fol.
481.
Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors
del parlament general de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles
et honorables senyors: Dimarts prop
passaten
la nit fugiren
del castell de la ciutat de Sogorb
los barons sicilians
los quals lo senyor rey en Marti
de gloriosa memoria fahia
alli guardar com a presoners hun
exceptat qui per sa vellesa no podent seguir es romas: on nosaltres
attes lo cas de ques porien seguir sinistres havem fetes aquelles
provisions que havem pogut scrivintne
per tota la costa daquest regne
e dintre terra a vilesetlochs
excitant et pregant los officials
e universitats que ab
crides et
per tota manera factible investiguen o cuiten
los dits fugitius et les persones qui van ab ells per terra o per mar
en manera que si lur
fortuna los duhia
a esser trobats los puixa
cobrar et haver la corona reyal Darago:
pregants vostres reverencies nobleses et savieses honorables queus
placia ferhi aquelles bones e prestes provisions que sien de vostre
vegares et
honor vostra: e si algunes coses senyors vos son plasents scrivitsnefiablament.
E tengueus senyors Laltisme
en sa guarda. Scrita en Valencia a XXII de janer. - Los jurats de la
ciutat de Valencia a vostra honor.
Por último, habiendo el
síndico de Gerona puesto en noticia del parlamento ciertos debates
que se habían suscitado entre el abad de Bañolas
y Bernardo Avellaneda,
acordóse escribir a ambos contendientes que dejasen al arbitrio del
parlamento la conciliación de sus desavenencias.
Sesión del día 27.
Leyéronse en primer lugar dos cartas, dirigidas, una al abad
de Bañolas con arreglo a lo acordado en la sesión anterior; y otra
a los enviados a Valencia, del tenor siguiente:
Als reverend
et honorables los missatgers del principal de Cathalunya trameses
en Valencia. - Reverend et honorables: Vostres letres havem
reebudes a les quals vos responem que havem sobiran plaer de
la bona cura et diligencia que havets donada no solament en procurar
bona unitat e concordia que per gracia de nostre Senyor Deu ses
seguida en aqueix regne mes encara com apuntadament et be havets
prosseguit que la explicacio de vostra ambaxada sia estada feta per
vosaltres ab amor concordia et unit voler dels tres braços daqueix
regne segons vostres dites letres largament contenen. Som molt
contents de la diligencia et bona cura que donada hi havets:
pregamvos affectuosament prosseguescats et vullats
continuar los negocis a vosaltres comanats segons be confiam ab
intenta et diligencia e cura en tal manera que per vostres
entrevinents et solicites instancies venguen a desijada et
benaventurada conclusio. De diners havem ja provehit queus sia
acorregut. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe
de Terragona a XXVI de janer del any MCCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.
Leída
esta carta, tomó la palabra el noble don Pedro de Fonollet para
denunciar que se había fletado una nave que debía trasportar gente
armada a Sicilia; por lo que acordó el parlamento ponerlo en noticia
del gobernador a fin de que lo impidiese. Presentáronse después los
embajadores de Francia, y se trató con ellos de la venida de la
reina de Nápoles. Bernardo de Gallach pidió también
fuese leída la siguiente cédula de la reina Violante:
Núm. 68. Tom. 15. Fol. 485.
Les coses
divinals han en si tanta e tan gran perfeccio que humanitat nos pot
rependre de algun defalliment: e per ço les ordinacions de
Deu son fermes et stables eternalment mas aquelles dels homens
on fragilitat humana ha tant defallit que los uns per
affeccio privada los altres per preu los altres per ambicions no
reten dret a egualjuhi en aquelles virtut de
saviesa deu obrar majorment lla on penja lo estament de la cosa
publica ab conservacio de la innada fe et naturalesa de tots
los subdits de la corona Darago e nos deu perpetuar cogitaciorahonable que en religio de prudents haja tant defalliment que
per desordonat voler de la creaturalom oblida la
temença de Deu ni a perfeccio stranya dampnar si
mateix ni per comport daltri denigrar sa propria honor e de
tota la posteritat. Nis deuria presumir lo contrari en loch
de tanta prudencia com es aquest loable parlament on se tracte de
cosa tant urgent et de tant gran preu niy deu esser negun
comportar: per ço la molt alta senyora regina dona Yolant del
molt alt princep et senyor don Johan rey Darago de gloriosa
memoria quondammuller havent clara conexença
per obres exteriors com en aquest parlament entrevenen persones
notoriament sospitoses a les parts contendents per sospita importable
les quals per actes publichs et notoris continuats
voluntariament per aquells a part de fora demostren publicament et
continuada parcialitat et passio manifestes a propri interes ab
affeccio privada segons que aço es pus que notori et importable no
solament a les parts de qui es interes mas encara a tota la
cosa publica e al benefici daquella: e per ço no podentse mes avant
supportar en lo dia ques contave XVI del present mes la dita senyora
offeri et dona a vosaltres reverents nobles et honorables senyors lo
principat de Cathalunya en aquest loable parlament representants
una cedula en effecte continent que tals persones no permetessets
entre vosaltres entrevenir ni sofferissets donar veu en
especial en toquants la general successio de la corona
Darago com tota disposicio de dret et de bona raho les haja
avorides de vot et de juhi en tots affers e negocis
encara pochs quant mes en aquest on se tracten los intermedis
de la exquisicio e conexença del vertader rey et
senyor lo qual fet ha en si qualitat propria no solament que si
faça justicia mas encara et precipuament ques faça justicia
tota suspicio et frau cessant rahonablament: et
aço deu romanir en clar et notori a tot lo mon per tal que
atrobat per tots los regnes e terres ensemps ajustats
per justicia a qui pertany la dita reyal corona Darago aquell
e no altrisiareyet senyor e los altres
contendents vajen a part defora et hajen esser rahonablament contents
del juhi: e axi que la terra haja dues coses ensemps vertader
rey et senyor e reposada pau als pobles qui procehira de la dita
justicia e egualtat del juhi. aquestes coses no poden
concorrer ni haver stabilitat rahonable si procuradors de les parts
contendents vassalsstipendiats familiars domestichs
e encara ambaxadorsdaquelles et part publica fahents
entrevenen entre vos: per tal altra vegada la dita senyora reina per
interes dels infants et descendents del dit senyor rey don Johan
rey et senyor vostre als quals la reyal corona Darago pertany
o afferma pertanyer per pura et clara justicia o Bernat de
Gallach trames a vosaltres ab special manament de la dita senyora en
aquests escrits vos requer que les dites persones vullatsexpellir et foragitar de vostre loable parlament e
actes en aquell fahedors tant com dels intermedis e actes de la dita
successio o incidents daquella entre vos se tractara la condicio de
les quals persones es clara et indubitada a vosaltres per actes
publichs e en altra manera per notorietat de fet: requirentvos a
cautela ne reebats deguda informacio per vostre descarrech
en altra manera si aço dilatats pus avant e ab aquest
prejudici al voletsenantar la dita senyora reina
protesta del dret dels dits infants o daquells de qui es o sera
interes et de haverne recors al general ajust fahedor de tots
los regnes ab lo principatet alias axi com deja e requer
que la present cedula e laltra de la qual dessus es feta
mencio sien continuades en lo proces del dit parlament per
tots los scrivans e sien fetes carta e cartes publiques et liurades
a aquesta part per conservacio del dret de aquells daqui es o sera
interes.
Ultimamente, Raimundo de Perellós, a
nombre de su padre el gobernador de los condados de Rosellon y
Cerdaña, presentó un escrito en queja de la respuesta que a 20 de
este mes había dado el parlamento a sus reclamaciones.
Sesión
del día 28.
Dióse cuenta solamente de una protesta del abad
del Estany contra los que con sus debates estorbaban que se
adoptasen providencias para la defensa del pais.
Sesión
del día 29.
Habiéndose quejado Pedro de Fonollet, a
nombre de la condesa de Ampurias, de que el conde de Urgel
se hubiese apoderado de una hija de dicha condesa y de su primer
marido Hugo de Anglesola, queriendo casarla contra su
voluntad; se acordó enviar embajadores a dicho conde, para que
averiguasen el hecho y viesen de qué parte estaba la razón.
Bernardo de Gallach se quejó nuevamente de que no se hubiese
aun contestado a la recusación interpuesta por la reina Violante;
y por último se espidió una carta a los religiosos de Rodas,
recomendándoles el asunto de Bartolomé Suñer, a quien se
habían injustamente confiscado ciertas mercancías.
Sesión
del día 30.
Los embajadores enviados al conde de Urgel, que
se hallaba a la sazón en Sanboy, dieron cuenta de su
entrevista, y de lo que les había dicho acerca del asunto de
Magdalena de Anglesola.
Sesión del día 31.
Dióse
cuenta de la siguiente contestación dada a las reclamaciones de la
reina Violante.
Núm. 69. Tom. 15. fol. 499.
A la
requesta feta per en Bernat de Gallachaffermantse
esser trames per la molt alta senyora reyna dona Yolantmuller
del molt alt princep et senyor lo rey en Johan dalta
recordacio quondam respon lo parlament et diu que ell
es prest e apparellat de fer en les coses requestes ço
ques pertany e sera a ell legut per justicia e en serena
veritat de les coses requestes en son cas loch temps covinents
e apres hi provehira segons per dret et justicia e bon
expedient sera faedor: e la present resposta requer e demana lo dit
parlament esser continuada et insertada dejus e apres
la dita requesta eab ella ensempsesserne
feta carta publica per vos notari etc.
Leyóse en seguida una
carta del conde de Urgel, concebida en estos términos:
Núm.
70. Tom. 15. fol. 499.
Als molt reverents nobles et honrats
qui son residents en lo parlament de la ciutat de Barchinona. - A la
gran saviesa de vosaltres notificam que es vengut a nostra hoyda
que alguns quis dien parents de na Magdalena Dangleola
han dit devant lo parlament essent ajustat que per quina causa teniem
nos la dita Magdalena et ab gran colp de paraules
applicant les quals parien que no isquessendomens
rahonables mes voluntaris: de que notificam a la saviesa de
vosaltres que nos tenim la dita Magdalena per quens foncomanada per lo noble mossen Ponç de Ribelles que era
son tudor ab benivolença de sa mare e aximateix
com son avi et son pare foren amichs et
servidors infant nostro avi et del senyor comte nostre pare
als quals Deus do sancta gloria e reeberen de grans
beneficis dels dits senyors e la avia de la dita donzellaisque de la casa de Ribelles qui son poblats en lo
comtat Durgellquere dels senyors damunt dits e morint lo
senyor rey en Marti qui Deus perdo e lo dit mossen Ponç
qui era tudor e la dita nobla donzella romanent en casa
nostra veent que la successio del regne pertanya a nos e erem
governador general per esguard de les coses damunt dites et daquelles
altres queus han specificat de nostra part los ambaxadors quius
havem trames de nostra part et per aquests esguards tenim la dita
pupilla e tendrem tant com raho dictara e escoltarem a
tots aquells quins demanaran res per justicia: certificantvos
que alguns nos han dit ques dien algunes paraules
devant la saviesa de vosaltres dient que les dien en favor de
la damunt dita: vulla guardar vostra saviesa que los dits mes
son per lurpropri interes et no per profit de
la dita pupilla pero veurets en nostres obres quel profit se
seguira daquella per moltes rahons que al present nonsqual
specificar. Dada en Sentboy sots lo segell de nostre anell a
XXX de janer del any MCCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme. /
nos qual : no mos cal : no ens cal : no nos hace falta
especificar. /
Por ultimo fue leída la siguiente carta de
Arnaldo de Erill,
Núm. 71. Tom. 15. fol. 500.
Als
molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general
del principat de Catalunya. - Molt reverents nobles et honorables
senyors: vostra letra rehebihu dissapte a XXIIII de janer
a la qual senyors vos respon que sobre aquest mateix fet de la vall
Daran he haudesdues letres de vostra senyoria
e yo a aquelles respos que lo senyor rey que
Deus haja comana la capitania de la dita vall al comte de Pallas
e a mi com sens lo dit comte per res no men volgues empararattes lo petit soccors o no mica quel senyor rey
feu en sa vida a la dita vall: perque senyors a mi es semblant
que jo sens lo dit comte no puxa ni deja
capitanejar la dita vall majorment attes que yoson
capita X anys ha passats daquesta ciutat de Barbastre e
daltres notables lochs daquesta capitania la qual apres la
mort del dit senyor rey ha gran mesterma presencia
segons vostra senyoria pode esser ben certificada per molts et
ara pus novament per vostre correu portador de la
present queus pora dir en quina vida estam en aquesta comarcha
per les grans bandositatsvehines daquesta capitania
robaries et daltres grans malificis ques fan prop de
nosaltres on me cove estar abla espasa en la ma
perque negunnos faça mal ni los de la dita capitania
nos mesclen en les dites bandositats o molt voluntaris de
mesclarsi per dubte meu no era quils tinch continuament
la ma a la bridacar tota aquesta terra son dues
voluntats etvolenter farien part los uns ab los unsetlos altres ab los altres de que seria final
destruccio daquesta capitania la qual merce de Deu al present nes
preservada per la dita mia presencia et
no perque lo volernoysia en tot mal. Perque
senyors vos placia haver a mi per scusat per les dites rahons
et de voler provenir a la dita vall segons de vostra senyoria se
pertany la qual me man tot ço que li placia. Scrita en la ciutat de
Barbastre a XXV de janer. - Prest a vostre manament. -
Arnau Derill.
Sesión del día 3 de febrero.
Abrióse
con la lectura de las tres cartas que siguen:
Núm. 72. Tom.
15. fol. 502.
Als molt reverents egregis nobles et honorables
senyors lo parlament del principat de Catalunya resident en
Barchinona. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors:
vuy dada de la present havem reebuda una vostra letra
dada en Barchinona a VIII dies del mes dejus scrit e hirreebem les letres del acorriment a nosaltres enviat per
un mes: a la qual letra responem que ja nosaltres dies ha
certificats del ajust de gents que fahen don Pedro de
Castroduna part et don Lop de Gurrea de la altra
haviem scrit per nostres letres a cascuna de les dites parts
pregantlos et induhins per moltes rahons en les dites nostres
letres contengudes de fer pau treua o seguretat de guisa
que lur divisio no destorbas o laguias la
prossecucio de nostra ambaxada et encara non havem recobrada
resposta ne sabem que despuys la una part ni laltra
haja en res procehit: e mes avant haviempregats et
ajustats los officials daquest regnequeyfaessen les provisions que ferhipoguesseneytrametessen algunes persones: e lo governador Daragoans ha dit quey han trames et fetes les provisions que
ferhi podien. En apres molt reverents egregis nobles e
honorables senyors sic havia suscitada una altra divisio entre
don Ferrando Lopez de Luna duna part et Pedro de Sesse
del altra en ajuda dels quals anaven molta e gran gent daquest regne:
e nosaltres veents que aquesta divisio donava gran destorb
e lagui en la prosecucio de nostra ambaxada e que per aquesta
raho les letres de la convocacio del parlament que deu
tenir aquest regne en la ciutat de Calatiu (Calatayud)
et alli esser aplegat a VIIIe dia de febrer primer vinent segons vos
havem ja certificat per altres letres se laguiaven de trametre
e mes quens era dit que los daquest regne no gosaven anar al
dit parlament durant la divisio dessus dita tantostanam suplicar al sanct pare que en pacificar la dita divisio
se volgues entreposar e fon acordat queytrameses son auditor de la cambraapostolical et
que dos de nosaltres hi anassem: perquey son anats lo
dit auditor et mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere
de Cervello considerat que don Anthon de Luna fahia
valença al dit don Ferrando e partiren dacivuy
ha quatre dies no sabem encara que hauran fet. Nosaltres ço abad
de MonserratFrancesch de FerriolFrancesch Burges
e Guillem Lobetromanentsaçiençaragoça havem ab gran instancia solicitat que les
letres de la dita convocacio de parlament fossen spatxades et
trameses: la qual cosa ses feta ab gran dificultat com alguns fossen
de intencio quel temps dessus dit foçprorogat et per
gracia de Deu les letres de la convocacio son tramesses segons
lo temps et loch ja concordats: e com açi a present nosaltres no
puscam en res aprofitar havem delliberat de anar de present a
la dita ciutat de Calatiu per mostrar nostra diligencia e per
donar exempli als qui deuen anar al dit parlament quey sien
la jornada sobre dita: e quant lo dit parlament sera aplegat
nosaltres per tot nostre poder et studicuytarem nostra
ambaxada servants les instruccions a nosaltres donades. E com
alguns daquest regne nos hajen dit que ells quant seran aplegats
entenen esser tant curts et tan prests que volen esmenar
la dilacio del temps passat: placiaus de fernos
provehir de correus los quals seria necessari fossen
tres un per trametre a vosaltres en cas de consultacions e altre per
trametre als missatgers trameses al regne de Valencia e altre
qui nos partis de nosaltres per ço quel tinguessem
prest en lo cas qui poriaoccorrer: car a
Calatiu nos trobaran correus e si daçi los haurem
haver costaran massa et sera gran lagui dels affers: e mes vos
placia que sobre nostres consultacions nosenvietsprestament les respostes car si tardaven seria gran confusio e
destruccio dels affers atteses les discordies daquest
regne. Lo sanct Sperit sia vostra guarda et faça tots vostres
fets ben avenir. Scrita ençaragoça a XIX dies de
janer. - Apparellats a vostra honor etserveylos vostres missatgers al regne Darago tramesos.
Núm.
73. Tom. 15. fol. 504.
Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya
resident ... - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors:
segons per altres letres havem significat a vostres reverents
nobleses et grans savieses nosaltres pus les letres de la convocacio
del parlament ques deu tenir
en aquest regne Darago eren spatxades et trameses ab gran
importunitat et instancia de nosaltres havem delliberat
de anar a la ciutat de Calatiu on se deu tenir
lo dit parlament: e despuys es stada suscitada divisio
novellament entre don Ferrando Lopez
de Luna de una part et Pedro de Sesse et mossen Johan
Ferrandez de Heredia de la altra part per raho de la tutela
del comtat de Luna la qual tutela lo governador Darago
ha donada al dit mossen Johan Ferrandisfill seu:
e es en ajuda del dit don Ferrando Lopez
don Anton de Luna ab molts
daltres et ja han pres lo loch de Oesahe combaten lo
castell del dit loch en lo qual es lo dit Pedro de Sesse: e al
dit don Pedro de Sesse fa valença don Pedro Durrea ques
aplega ab molta gent a Epila per lo qual lo sanct
pare al qual anam tantost nosaltres sabents la dita
suscitacio molt turbativa la prossecucio de nostra ambaxada el
supplicam ab gran instancia que li plagues de entreposarse
per remediar la divisio dessus dita e sobre los remeys que
donar se podien haut entre alguns de son consell e nosaltres
algunrahonamentfon
delliberat que anas als dessus anomenats discordants lo
auditor de la cambra apostolical del dit sanct pare et de
nosaltres mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere de
Cervello axi com de fet hi anarem e los quals
encara no son retornats ne sabem que haja res profitat luranadaansduptam que
concordia alguna se puxa seguir: eperço
nosaltres posats assats en gran perplexitat
et considerants la longa dilacio del temps discorregut
havem acordat de partir daçi en continentper
anar a la dita ciutat de Calatiu per demostrar nostra
diligencia en la prossecucio dels affers per los quals som tramessos
e per retre en aquells nostre deute e aximateix per posar en
major culpa los qui deuen venir al dit
parlament si noyseran la dita
jornada de la qual cosa havem assats gran dupte com hajam
sentiment que ja sic faça rahonament de prorrogar la dita
jornada del aplec del dit parlament: e apparie
a nosaltres que si la dita jornada no eren en la dita ciutat de
Calatiu aquells qui esser hi deuen o era prorrogada que per part
vostra los fos protestat e fetes degudes requestes. Perque molt
reverents egregis nobles et honorables senyors placiaus de
certificarnos encontinent que acordaran vostres reverencies
nobleses et savieses de esser fet sobre les dites coses: e en cas que
acordets et vullats que façam protest ne
requestes placiaus trametrens prestament vostres motius segons
los quals acordarets que façam los dits protests e
requestes justificant aquells tant com sia posible considerades les
culpes en que aqueste seran trobats les
quals nosaltres veem segons lurs debats et dilacions esser
moltes car a nosaltres es estat dit que alguns volents desviar quel
dit parlament nos tingue procuren esser suscitades divisions et
debats en aquest regne: e en cas que hajam a protestar ne fer
requestes sera necessari a nostre parer que aquelles faça
sindich et procurador vostre havent en aço
special poder e que sia intimat als aragoneses lo loch e lo
temps en los quals se deura fer la congregacio general et les altres
coses pertinents en semblant acte: e daço et de totes altres
consultacions per nosaltres fahedores vos placia
trametre a nosaltres cuytadament vostres respostes. Hir
molt reverents egregis nobles et honorables senyors reebem
letres de don Pedro Galceran de
Castro et de don Lop de Gurrearesponsives a
nostres letres quels haviem trameses pregantlos affectuosament de
part vostra que volguessen donar fi a lurs debats e questions et
sobreseure en aquells: e fannos saber cascun per virtud
de creença als portadors de lurs letres comanada que ells per
reverencia de nostre Senyor Deu et per honor del parlament de
Cathalunya et per no donar destorb en los affers que nosaltres
prosseguim ells sobreseuran en no fer aplech de gents
ne enantaments los uns contra los altres fins hajen rey
et per tres meses dalli avant comptadors. Per altra letra havem scrit
a les dites reverencies nobleses et savieses que com alguns daquest
regne nos haguessen dit que ells pus fossen ajustats serien fort
prests et cuits en la expedicio dels affers que prosseguim vos
plagues de fernos provenir de tres correus un per trametre aqui altre
per trametre als vostres missatgers qui son en regne de Valencia e
altre qui nos partis de nosaltres per
haverlo prest en lo cas que cuytadament sobre
consultacions los haguessem a trametre dubtansnos que
enCalatiunepuscamtrobaraxi
prest com lo cas poraoccorra o que no hajen massa a
costar: façenhi provenir segons los plaura vostres
reverencies nobleses e savieses de les quals sia guarda et proteccio
la sancta Trinitat. Scrita en çaragoça a XXIX de
janer. - A vostre honor et servey apparellats vostres
missatgers en Arago trameses. - Volents ja cloure
e liurar al portador la present letra son açi retornats los
dits mossen Guillem Ramon de Monchada e mossen Pere de
Cervello los quals han a nosaltres reportat quels dessus
dits discordants per reverencia del dit sanct pare et
per honor del dit principat de Cathalunya et per no donar destrich
ni lagui en lo aplech del dit parlament han donat loch
de sobreseure en lurs questions et debats et sobre
aquells fet compromes en poder del archebisbe de çaragoça
et del dit don Anthon de Luna et que les gents per la dita rahoaplegades sen son retornades: e mes lus han offert
que ells tots seran al dit parlament en la
dita ciutat de Calatiu la jornada assignada. E pus tan bon
novell Deu gracies havem hautdema o laltre
partirem daçi si a Deus plau per anar a la dita ciutat de Calatiu e
de tot ço ques seguira per avant
certificarem continuadament Deu migençant vostres reverencies
nobleses et grans savieses al pussovin que porem.
De Monadersse fa mensio en la tercera carta del libre den Sant Pera en la quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio de Monades (la a es una e invertida), e señyale, les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vnmot de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi.
De dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa en la 15. carta se parla de dites monedes, Morabatins e masamodines e besants en la primera columna.
De Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei gracia.
De quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la paga dels Dots.
Axi matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.
De Florins e ques puganbatre en Mallorques, es en lo dit libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra segusnt, comensa. In Dei nomine.
De Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lobetiment de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3. columna, comensa. Nos Ioannes.
De Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.
Que no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes 138. en la primera pagina.
Revocacio de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se lee latreu sepert).
De Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes 194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Que los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes de Sicilia, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es capitol II.
Moneda de Barcelona correga en terres de Rossello e Serdañya Conflent vallespir e caucholibero es en libre den Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.
Que Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.
De Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Lo Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Lo Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.
Revocacio de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del Señyor Rey, es en dit libre en cartes
271. en la segona pagina, comensa. Petrus.
En Mallorques se poden batre 20. marchs de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
De Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.
Los Mallorquins son hauts per Catalans, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los Mallorquins (falta punto. Hay más adelante otra dictio: Monaders)
MERCAT.
Que losdisaptesse puxa tenir Mercat, es en libre den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la franquese. Noverint Vniversi.
MILITARS.
Que los Militars comprans Possessions en Reaench (realench, realenc, realengo) de persones no privilegiades tenen apagar, de asso parla la franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera columna.
Que en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.
Los Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.
Que los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Asso matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine, comensa. Encare per nos.
Contra los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.
Los Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com, mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus Dei gracia.
Que sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en cartes 246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.
Privilegi Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos, continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. en la primera pagina, comensa. Iacobus.
MOLL.
Del Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.
MVRS, MVRADE, VALLS.
Que en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi.
Asso matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina, comensa. Encare donam.
Lo Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la dictio Clero, e en dictio Clergue.
Les Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.
De adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184. en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.
La terça part dels bans pertañy a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
MOLINERS, MVLTVRERS.
De Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.
Los Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en dit libre en 90. cartes en la 3. columna. Los Moliners han de rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.
MOLA DE ANDRAIG.
De la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta) Los drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de Deu. (Falta Andratx)
MARCHA.
No pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis.
De Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en la quarta columna, comensa. Nos Petrus
De Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.
Asso matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.
Marca no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.
Contra los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.
MOSTASSAF.
Del Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.
Privilegis perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes 104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell elegidors.
E en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras de Forment per revendre, es en dit lloch.
Es axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per tot.
E lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e en dita carta 109. en libre den Sant Pera.
E que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari de aquell, es en 109. cartes en dit libre.
E del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes 321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,
Que lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.
Del Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Certa Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor Rey es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos Petrus.
Que lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello, en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.
Asso matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa. Petrus
Que lo Mostassaf conega de Parets, Finestras, e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona pagina, comensa, Nos Petrus.
Lo Mostassaf de Mallorques pot fer crides, e Remetre bans, es en dit libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.
Lo Mostassaf pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
Lo Mostassafos son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
Que lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
Lo Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey: la altre per ell: laltra als macips o socios per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.
MERCADERS.
Los Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcassian de quines Nacionsvulla,ensemps abses mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans franqueses.
Los Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171. en la segona pagina, comensa Namfos.
Los capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats, es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina, comensa. Martinus.
Los Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.
MENAMENTS PENALS.
Manaments Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.
Que no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
No poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
Que no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes 450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est in libro den Sant Pera. .
MERCADERIES E FET MERCANTIL.
Per fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item per deposicio.
En les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en cartes 69.
MASSIONS DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)
De Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83. cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.
MOROS.
Moro, mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes den Sant Pera en la primera columna.
METGES.
Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9. capitol de Leyda.
MANLLEVTA.
De les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla, e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.
Si algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera
columna, comensa. Item si aliquis manuleuauerit.
De Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes 16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat lo Añy la Manleuta, es nulla.
MONADERS. (Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más arriba)
Del Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.
Los Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia. De Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.
Privilegi contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus. Privilegis de Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.
Sobre los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.
Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa Ioannes Dei gratia.
Moneders pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e 189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi Nos Ioannes.
Los Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de Barcelona, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa. Petrus Dei gratia.
Revocacio de vna Lletra Real ab que manavalo Señor Rey que la causa quismenava entre la Vniversitat, e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en cartes 271. 2. pagina, comensa. Petrus.
Los Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera pagina, comensa. Petrus.
Los Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.
Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.
MISSATGERS, MISTATGES.
De salari de Missatges mireu en dictio domestichs.
Los Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en laltra dictio Missatgers.
MESVRATGE.
De Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.
MORBERS.
Capitols dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV. (1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.
MALIFICIS.
Que algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant Pera en cartes 138. en la segona pagina.
Que los Maleficis se pugan pasificar e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la cort mireu en dictio pacificarmalificis, e en la dictio Catius.
Que los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.
MVLES.
Qui haura 55. Añys puxa caualcarMula, es en libre den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.
Licencia que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.
Que cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos Ioannes.
MATRIMONIS.
De Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee Ioanues).
E de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.
Les Donesnos Gosencasar ni fer matrimoni ab llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.
MALLORQVES, E MALORQVINS.
Los Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans naturalses poden alegrar de Officis, e Binificis del Principat de Catalunya, e de les Costitucions Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges, de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los Mallorquins.
Que la Ciutat de Mallorquessiaaguda per patria comuna, e cascupuxa en aquella esser convengut, es en lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense. Nos Ioannes.
MESTRA DE GVAITA.
Del mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.
Los capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190. comensant en dita carta fins en cartes 193.
Addicions de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.
Que lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
Los Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello en cartes 362. e duren fins en cartes 365.
Lo Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
MASSAMODINES, MORABATI, MONEDATGE.
La Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183. comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un espacio bien definido) en la primera pagina.
De Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes 77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Que havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta seguent de aquella en la primera pagina.
Lo morabati del fogatgenos paga sino de set en set Añys, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
Que per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes 289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
MONESTIR DE SANTA MAGDALENA. (Malena)
Les 67. quorteras de Formentcens. Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.
MENORS.
Les difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudorsy Curadors mireu en dictio diffinicions.
Los menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de Anglesola en cartes 118. en la segona
pagina, comensa. Item Statuim, e ordenam.
MANTELLS DE BAGASSES.
Lo Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,
comensa. Martinus.
MVNITIONER.
Lo Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.
MISSATGERS.
De Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol seguent 42.
E axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent 43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera pagina en lo capitol 45.
Ques poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y hu de la part Forana, apar en lo libre del NovellReçiment folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c. Com anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell) de la Ciutat.
Mallorquins poden liberament Navagar en AlexandriaChypre, y demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de Mallorca del libre den Abello folio 12.
Mostessaf en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586. folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.
Iuni 1587.
Mostessaf no pot donar llochse fassentres dies sino en elPorxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bolleteel Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa Illustricima en libre de Decrets f.
Mandatos penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell folio 165.
Moneda ques treu del Regne es perduda, o senblantquentitat libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz, creu ).
Mostessaf, y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.
Mostessaf ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.
Mostessaf es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.
Monaders han de contribuir en talls per Barcas de Forments en dit libre folio 174.
Mallorca esta vnida ab la Corona de AragoRossello nou folio 124.
Mallorquins poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge, greuges) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum estatuimus.
Mallorquins poden negociar abMoros Rossello fol. 8. & 154.
(salta página) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a 31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.
Morbo, o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre de cartes reals ab cubertas de plegami.
Moretorias, dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de Debitors Censalistes no puga concedir laSeñor Rey ni sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.
Ministres extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol 37. de les corts de Monsódel Añy
1363 en libre de Corts Generals.
Mostessaf te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.
Mercaderies qui estresbalsen, no deuhen dret vide Dret.
Mallorquins no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78 & 222.
Mallorquins no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera, & segona.
Mallorqui qui es sentiraagravat de algun mandato del Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort. Rossello nou folio 3.
Mandatos penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com per provisio Real. &c.
Militars en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.