Sententia

Sententia.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona (Pere Garcia, Pedro García, obispo de Barcelona) e nos Antoni de Contreras en decrets doctor e Pere Pariente (no Parent) en Sacra Theologia licenciat capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna (Elna; Helenensis) per la Sancta Seu apostolica creats e deputats. Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el texto, como se encuentra varias veces).

E vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador fiscal de la Sancta Inquisitio feta. E vista la summaria informatio per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula) axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio (apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per les quals confessions se monstra clarament tots los dessus nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha confessat la dita Joana Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a les nou hores o per aquent ella famajava que la creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li demanava si dejunava que li digues que si e al vespre sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean alguna faena. E en dits tres dies no manjaven pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per les dites persones crea que totes les dites coses eran bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant poch no complia les penitentias que lo confessor li donava pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata (escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo

mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles (cabañitas) empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet e servat ella confessant tambe stant en Tarragona ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha confessat que les coses sobre dites no haguera confessades sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha damanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol apagava fins que per si mateix se apagava. E aquestes coses ha servat ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho manava la ley que no manjassen carn de christians e les galines que manjavan volian que fossen degollades e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster (Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix e faves tenres o galines degolades empero no manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells fan. - E aço deya trahentse scarn daço que faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo jorn fins al vespre ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. - E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades abans que vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell dientli - per que no feu faena - e ell confessantli (confessant li) deya que curas de simateixa en mal viatge. E mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. - E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons (cigrons, sigrons; garbanzos) molto (moltó, mouton) carn salada e ous. Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament ha demanat perdo venia e misericordia.

Item se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava (netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel

apparellaven una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e misericordia.

Segons que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes altres mes largament conste en les confessions per los damunt dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos (perea : pereza; pereosos : perezosos) en llur convertiment empero consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats (transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit segons que han dit ells se convertexen es tornen es volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto)

Et lecta et publicata huiusmodi supra scripta sententia usque in hunc presentem passum et locum et lectore cesante et tacente praedicti Joana Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte fuerunt interrogati si volebant abjurare in forma juris crimina haeresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et clara voce responderunt se fore promptos et paratos abjurare dicta crimina heresis et apostasiae per eos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et de facto praedicti Juana Libiana Marquesia Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte adjurarunt (abjurarunt) dicta crimina heresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis Sacrosanctis Dei quattuor evangeliis et signo Sanctae Cru+cis coram ipsis positis sub modo forma et tenore sequentibus. 

Resto de fechas de noviembre.

17 DE NOVIEMBRE.

Nombramiento
de Juan Terré, para colector de derechos antiguos y de los
nuevamente impuestos por el parlamento, en el veguerio (la
veguería) de Villafranca del Panadés, a cuyo efecto le
dirigió Çaportella la siguiente carta.

Bernat Çaportella cavaller unich
deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Tarregona
e en qui recau tota la potestat de la Deputacio del dit General
per la inobediencia e rebellio per los altres olim
condeputats
nostres feta a la Magestat del senyor Rey.
Confiants de la
prohomenia fidelitat e suficiencia de vos En Joan Ferre de la
vila de Vilafrancha de Penedes ab tenor de la present vos deputam e
assignam en
collector e receptor de les peccunies provenidores en
la dita vila de Vilafrancha e vegueria de aquella dels drets de
generalitat del dit Principat de la bolla de plom e segell de
cera e altres axi antichs com novellament imposats en virtut del
parlament celebrat novament per la Magestat del dit senyor Rey
en la dita ciutat de Tarragona remogut qualsevol altre qui tingues la
dite collecta. La qual vos tingau e los dits drets
rehebau e hajau e de aquells respongau al
general receptor per lo dit parlament assignat durant la sua recepcio
e apres a qui per Nos vos sera manat. E mes vos cometem e donam
comissio facultat e poder de posar collectors als dits drets per les
viles e lochs de la dita vegueria hon
convingua juxta los
apuntaments e disposicions del dit parlament e enseguint aquells a
vos sia vist faedor e de rebre sagrament e homenatges e altra
qualsevol seguretat dels dits drets et alias usar de tota
preheminencia en la exactio de aquelles atorgada. E dels dits
collectors per vos posats rebre lo que per ells sera collit e haver
ne degut compte. En les quals coses totes dessus dites vos hajats
en tal manera quen puxau retre bon compte e raho segons per vos es
ofert e promes migançant sagrament e homenatge per vos prestat en
poder nostre. E Nos ab la present requirim lo vaguer de la dita vila
e tots altres oficials axi ecclesiastichs com seculars en la dita
vila e vegueria constituits sots

virtut
del sagrament e homenatge per ells fet e prestat e o que fer e
prestar son tenguts de obtemperar e exequir nostres requestes e diem
e significam a totes altres persones que a vos dit En Joan Terre
hagen e tinguen per collector dels dits drets en la dita vila e
vagueria e que los dits vaguer e oficials a vos
facen respondre e
satisfer de aquells per qualsevol persones et alias vos assisten e
donen tot auxili e ajuda en la dita collecta e complesquen vostres
requestes sobre aço faedores. Del salari empero de la dita collecta
la qual a vos a beneplacit nostre acomanam volem vos hajau a
contentar de la tatxacio per Nos faedora. Dada en Terragona a
XVII de noembre any MCCCCLXIII.
- Bernat Çaportella.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Consta, al
pie de la carta que antecede, el juramento y homenaje prestados por
el mismo Terré, a quien va dirigida aquella, en poder del diputado
único.

El mismo día, a instancia y requirimiento de
Çaportella, para ejecutar lo concluido y determinado en el
parlamento que se celebró en Tarragona, fue publicado, por las
calles de esta ciudad, el siguiente pregón.

Ara hojats
queus fa asaber e notifica la senyoria de part del molt alt e
molt excellent senyor lo senyor Rey a instancia e requesta del
magnifich mossen Bernat Çaportella cavaller unich deputat del
General del Principat de Cathalunya y la inobediencia e
rebellio per los altres olim seus condiputats a la Majestat del dit
senyor Rey feta. Que com los del parlament per la dita Majestat
novament convocat e celebrat en la ciutat de Terragona per suplir a
la oferta per ells feta al dit senyor Rey de CCC homens de cavall per
a temps de un any ab licencia del dit senyor Rey hagen augmentats los
drets de generalitats ques acostumaven pagar en lo dit Principat
e novellament imposats alguns drets en algunes coses. Per tant ab la
present se notifiqua a tota persona generalment per ço que quiscu e
quiscuna se tingua per dit pagar los dits drets en e juxta la forma e
manera seguents e aço per a temps del dit any tant solament.
Primo
lo dret de segell de cera de draps de llana e altres per los quals se
acostumava pagar II sous per lliura es stat augmentat I sou
axi que se haja a pagar per lo dit dret tres sous per lliure.
E lo dret de bolla de
plom dels dits draps per lo qual se acostumava pagar IIII sous per
peça es augmentat I sou ax¡ que se haja a pagar per lo dit dret V
sous. E de scapolons que no abasten a peça se pach afegint al
que pagaven segons mes e menys juxta aquesta addicio.
Item han
ordenat que lo dret de segell de cera de draps dor e de seda e altres
per los quals se acostumava pagar miga bolla sie augmentat I terç
axi que lo
que pagava XII diners pague XVIII diners e axi segons
mes e menys.
Item han ordenat que lo dret de intrades e
exides de totes coses de les quals se acostumave pagar en lo
dit Principat sie augmentat mig per mig.
Item es stat ordenat e
imposat en qualsevol canamaceries teleries e borres ques vendran a
tall o en altra qualsevol manera dos sous per lliura de diners.
E
que tots los dits drets se paguen sots aquelles formes e maneres
penes e bans que les dites generalitats se acostumaven exhigir
rebre e cullir.
Item es stat ordenat que per tot drap de lli
canem e stopa ques faça per cases de qualsevol
casolans os texira se pach dos diners per cana. E que lo dit
dret se hage a pagar abans que lo drap no hisque de la casa
del texidor. E lo dit texidor no sen gose desexir ne
aquell tornar o donar al de qui sera sino ab bolleti del collector de
aquests drets sots pena de X lliures pertides en la manera que
les penes de les altres generalitats se acustumen pertir.

Item es stat ordonat e imposat en la farina de forment net o en
que haja mescla ço es que quiscun quintar deu diners e en tota altra
farina que no haja mezcla de forment sis diners per quintar e
axi segons mes e menys ço es del de la dita farina comptant a la
raho dessus dita. E que per les dites farines se pague de totes
aquelles ques menjaran del present dia anant per lo dret se comença
exhigir encara que fossen moltes de primer. E es ordenat que lo dit
dret se pague al collector dels dits drets en quiscuna ciutat vila o
loch hon haura tal collector e que los blats no puxen anar a molre
sino ab albara o bolleti del dit collector e lo moliner no gose molre
altrament sots pena de C sous per quiscu e per quiscuna vegada
partits segons dessus. En les viles empero lochs e perroquies
hon per lo poch nombre dels habitadors no haura collector lo dit dret
se pague al moli hon se molra es culla lo dit
dret per lo moliner quin haja a donar raho tots dissaptes al
collector de la vila o loch qui li sera mes propinch e de aquell
terme o senyoria hon sera lo moli e quiscun moliner qui haura haver
aquest carrech hage a prestar sagrament e homenatge de haver se
leyalment e be en cullir lo dit dret e donar de aquell bona raho tot
frau cessant. E haja lo dit moliner per son treball a raho de dos
diners per lliura de diners del que cullira. E es ordenat que per
haver raho de les farines ya fetes lo collector de aquests
drets puga anar e intrar per les cases e altres lochs hon li
sera vist e migançant lo oficial de aquell loch rehebre jurament
dels casolans e altres qualsevol persones de qualsevol stat o
condicio sien axi ecclesiastiques com seglars de manifestar les dites
farines e per aquelles pagar juxta lo dessus ordenat. E tota persona
que en frau h¡ sera atrobada pague C sous per pena per quiscuna
vegada ultra lo dret que nos puxa scusar.
Item es stat ordenat e
imposat en lo vi vermell most (mosto; vino tinto;
bermejo, rojo) dos sous per bota maresa (supongo que la
bota maresa es una bota, barrica, barril, carretell, donde está la
madre, mare, solada, solera, heces que hacen el vino como el Jerez,
rancio, etc) axi als casolans com del ques vendra del qual haja a
donar raho lo venedor. E per semblant en vinblanch (vi
blanc; vino blanco) del ques vendra tant solament. Axi que del
blanch que veuran los casolans nos pague res. E es ordenat que lo
collector o collectors de aquests drets puxa intrar en quiscun celler
hon vi haura e veure e regonexer lo vi e scriure aquell e
encara tatxar los vexells per haverne deguda raho. E
que haja a pagar quiscu per lo vi que haura venut o begut
juxta lo que dessus es dit. E la persona que sera atrobada en
frau del dit dret pague C sous per pena pertida segons les altres
penes de les generalitats
(los penes de la Generalitat
siguen siendo un cáncer, como en 1461-)
e no res menys pague
lo dit dret.
Item es stat imposat en quiscun quintar de oli
ques vendra en gros o en menut I sou VI diners per quintar. E aço
per la primera vegada ques vendra que la
segona e terça e altres
vegades se pach solament de laugment o crex ço es del
anant o ço que sera mes venut que la primera vegada. E es ordenat
que quiscuna persona qui vendra lo dit oli en gros o en menut
hage aquell a manifestar al collector de aquests drets e pagar juxta
lo que dessus es dit.
E altrament nol gose vendre sots pena de X
lliures partides en la dita manera ultra lo dret que scusar nos puxa.

Los quals dits drets se han a paguar per totes persones
axi ecclesiastiques com seglars de qualsevol preheminencia stament
o condicio sien.

19 DE NOVIEMBRE.

Nombramiento
a Juan Rosanes de diputado local de Santa Coloma de Queralt, con la
provisión que sigue.

Bernat Çaportella cavaller unich
deputat del General del Principat de Cathalunya et cetera (Igual a
las demás en el proemio.) Com la vila de Cervera sie inobedient e
rebelle a la Magestat del senyor Rey la qual ere cap de vegueria e se
ha haver en ella deputat local per la dita vila e tota la vegueria e
per ço covingua crear tal deputat per los lochs de la dita vegueria
obedients al dit senyor Rey. Per tant confiants de la prohomenia
fidelitat e suficiencia de vos En Joan Rosanes major de dies de la
vila de Santa Coloma de Queralt ab tenor de la present vos
constituhim e deputam en deputat local en la dita vila
e totes e sengles viles e lochs obedients a la Magestat del dit
senyor Rey en la dita vegueria de Cervera. Axi que vos dit En Joan
Rosanes siau deputat local en les dites viles e lochs termens e
territoris de aquells e lo dit ofici regiscau e exerciscau.
E los drets e preheminencies del dit General guardeu mantengau
defenseu e conserveu e totes coses façau (eu y au) que
al dit ofici se sguarden e que los altres deputats locals han
acostumat e fer poden car nos vos ne fem e atorgam facultat e
potestat plenaries. E nos vos fem e atorgam comissio e poder de metre
e posar collectors particulars dels drets de les generalitats
vells e novells en los lochs e termens de Tous de Jorba Argençola
Queralt Aguilo Bellmunt Talavera Canella Segura Conesa Biure Les
Piles e
Guialmons de la dita vegueria de Cervera. E
rebre dells seguretat de haverse be e leyalment en lurs collectes e
de respondre del que rebran an Francesch
Lorenç de la
vila de Santa Coloma (de Queralt) collector e tauler en
aquella.
En les quals coses totes vos haureu be e diligentment a
tota honor e profit del General segons per vos es ofert e promes en
virtut del jurament e homenatge que haveu prestats en poder nostre. E
nos dehim e requirim tots e sengles oficials axi ecclesiastichs com
seglars en les dites viles e lochs constituhits e a lurs lochtinents
e a tots capitans de gent darmes e altres persones per lo interes de
les dites generalitats dehim e manam que a vos dit En Joan Rosanes
hagen e tinguen per deputat local e en aquest dit ofici vos
obehesquen e los dits oficials sots virtut del jurament e
homenatge per ells fet e prestat e o
que fer e prestar sou
tenguts vostres requestes complesquen segons la serie e tenor de les
constitucions generals de Cathalunya capitols e actes de cort los

strenyen. Del salari del dit ofici lo qual a beneplacit nostre
vos acomanam stareu a la tatxacio per nos faedora. Dada en Terragona
a XVIIII del mes de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Prestados el juramento y homenaje por Juan Rosanes, le fue
entregada copia del pregón antes inserto, comunicándole al mismo
tiempo las siguientes instrucciones.

Memorial del honorable
En Joan Rosanes deputat local de Santa Coloma de les coses que ha de
fer ara de continent per son ofici.
Primo rehebre jurament de
tots oficials ecclesiastichs e dels seglars sagrament e homenatge que
obtemperaran e compliran totes requestes a ells per part
del
deputat faedores et consell consulta e dilacio cessants e fara
fer cartes dels dits juraments e trametra aquelles a mossen
Çaportella deputat.
Item fara fer decontinent en Santa Coloma la
crida dels drets imposats que sen porta e farala
continuar e scriure per que apparegua qual dia es stada feta e per
semblant la fara publicar en los altres lochs de la vegueria
de Cervera.
Item posara collectors en los lochs de la dita
vegueria obedients al senyor Rey e rebra dells jurament e homenatge
de haver se be e leyalment e de donar
compte e raho an F. Lorenç
collector e tauler de Santa Coloma e per semblant rehebra sagrament e
homenatge del dit En Francesch Lorenz
tauler de Santa Coloma juxta forma de la provisio que li porta e de
tot scriura mossen Çaportella deputat.
Item rebra semblant
seguretat dels moliners en lo que han a fer juxta los capitols.
Item
fara fer diligent inquisicio als cullidors de les farines ya
fetes per ques pague lo dret per aquelles. E de totes les altres
coses ques han de fer per la deguda collecta dels drets.

Fueron
expedidas, en el mismo día, por el mismo diputado, las siguientes
provisiones.

Bernat Çaportella unich deputat et cetera.
Confiants de la prohomenia fidelitat e suficiencia de vos En
Francesch Lorenç de la vila de Santa Coloma de Queralt ab tenor de
la present vos acomanam la collecta dels drets de les generalitats de
la bolla de plom e segell de cera e de altres drets de generalitats
vells e novellament imposats en virtut del parlament per lo senyor
Rey novellament celebrat en la ciutat de Terragona. La qual collecta
e taula de aquella vos hajau e tingau en la dita vila de Santa Coloma
de Queralt remogut altre qualsevol qui tingues la dita taula e
collecta de aquella. E mes vos acomanam e atorgam facultat e potestat
de demanar compte e raho a tots altres collectors de drets de
generalitats en la dita vila de Santa Coloma e altres lochs
constituits dins la vegueria de Cervera qui fins aci hagen res
cullit e rebut per lo dit General e qui daciavant res
culliran o rebran per aquell en la dita vila e lochs de la dita
vagueria e que pugan rebre dells lo que al dit General tenguts
sien. E vos de totes les pecunies que a mans vostres provendran
donareu e siau tengut donar compte e raho al honorable En Joan
Berenguer Thora receptor general deputat per lo dit parlament a temps
de un any e apres a qualsevol altre que sera deputat a la dita
general collecta. Volem empero que vos dit En Francesch Lorenç no
useu ne puxau usar de la present nostra comissio fins sia per
vos prestat sagrament e homenatge en poder del deputat local en
aquexa vila posat de haver vos en aço leyalment e be e de donar
compte e raho de la dita vostra collecta. Per la present no entenem
derogar a certa comissio per nos feta an Pere Molgosa de la dita vila
de Santa Coloma de veure e regonexer en aquella los safrans e rebre
lo dret per aquells. Del qual dret empero volem done a vos
raho e compte. E ab la present dehim e manam al dit deputat local per
nos assignat en la dita vila e requirim tots oficials axi
eclesiastichs com seglars als quals se pertangue sots virtut del
sagrament e homenatge per ells fet e o que fer son tenguts de
obtemperar nostres requestes. E a tots capitans de gents darmes e
altres persones dehim e requirim e per lo interes de les dites
generalitats manam que a vos en les dites coses queus cometem
obtempereu e los dits oficials a vos asisten de consell e auxili en
quant necessari vos sia. Dada en Terragona a XVIIII dies de noembre
any MCCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt nobles e molt magnifichs
mossenyors.
Ya saben les magnificencies vostres los
apuntaments fets en lo parlament en aquests dies passats
convocat e celebrat per lo senyor Rey en la present ciutat de
Terragona. En virtut dels quals son imposats certs drets en
algunes coses e aquells e los altres qui eren ya imposats en
les generalitats que son augmentats se han cullir per
suplir al sou dels CCC homens de cavall per lo dit parlament a
temps de un any oferts al dit senyor Rey. Los ministres qui han haver
carrech de exhigir los dits drets en aquexa vostra vila e baronia e
altres coses fer que concernexen interes del General son
assignats e han carrech de exercir lurs oficis. Placiaus donar
orde que no sien en res impedits. Abans per vosaltres e
vostres oficials los sie donat tot consell favor e ajuda.
Persones son qui lo senyor Rey te en molta figura e qui molt
comprenen en aquest Principat. Vullau per servici del dit senyor Rey
e honor del dit Principat haver vos hi en tal manera que retau vostre
deute e doneu bon eximpli als altres. Dada en Tarragona a XVIIII de
noembre any MCCCC sexanta quatre.
- Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya a vostra
honor prest.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Als
molt nobles e molt magnifichs mossenyors mossen Guerau de Queralt
e mossen Dalmau de Queralt senyors de la vila e baronia de
Santa Coloma e a quiscun dells.
(de Queralt; lógico,
¿cómo se llamaba en 1463 Santa Coloma de Gramanet?)

En
este mismo día, prestaron juramento y homenaje, en poder de Pedro
Arlambau, diputado local de Tarragona, los individuos, cuya lista
sigue a continuación, nuevamente empleados por el diputado
Çaportella.

Juan Celma, (como el padre
de mi primo Juan Enrique Celma Guimerá; lo tío Juanito de Severo)
cirujano de Tarragona, que tiene el derecho de la imposición del
trigo.
Juan Ponçada, de Tarragona, que tiene el peso de los
trigos de la misma ciudad.
Jaime dez Ferreres, platero, de
Tarragona, guarda del portal Real de la misma ciudad.
Jaime
Gallench y Antonio Fuster, molineros, de Tarragona, que
prometieron no moler sin que se satisfacieran los competentes
derechos por los interesados.
Juan Amargós,
que tiene el molino de Juan Molgosa, con igual juramento que
los otros dos molineros.

20 DE NOVIEMBRE.

Nombramiento
de colector de Agramunt a Gaspar Muntada,
a quien dirigió Çaportella la siguiente provisión.
(Por
aquellos tiempos me imagino el chiste fácil machista con este
apellido.)

Bernat Çaportella et cetera. Confiants de la
fidelitat al dit senyor Rey probitat e suficiencia de vos En Gaspar
Muntada de la vila de Agramunt (Acrimonte y variantes. Sale mucho
en otros tomos de Bofarull padre, ese archivero al que le gustaba
“tatxar” y los tachones del llibre del repartiment – del regne
de Valencia - lo despistaron)
ab tenor de la present vos
deputam e assignam en collidor e rebedor dels drets de generalitats
de bolla de plom e segell de cera e altres acostumats e novellament
imposats en virtut del parlament novament celebrat per la
Majestat del senyor Rey en la present ciutat de Terragona

(la c de Tarraco pasa a g, Tarrago; pero este Tarra se lee
muchas veces Terra. Hay muchos otros ejemplos c-g y g-c en estos
textos: regonexer: reconocer: re+cognoscere)
los quals vos
cullau e rebau en aquexa vila de Agramunt e la
taula dels dits drets e collecta de aquells en la dita vila a vos
acomanam a beneplacit nostres.
Per la qual collecta pusquau
(q, c: g: pugau, pugueu; podáis de poder)
fer e exequir
totes les coses que per la exactio dels dits drets axi en virtut dels
capitols antichs (esta ch : c, antics, antic; antiguo, antiguos;
antiquitatem etc) com novellament concordats (novel:
nuevo: hace poco, como un conductor novel. No significa “nuevamente”,
o sea, que se han vuelto a concordar, sino que se han concordado hace
poco) per lo dit parlament fer se poden. E mes vos acomanam e
donam facultat e potestat de posar e metre collectors dels dits drets
en e per tots los lochs de la vegueria de Urgell hon los dits
drets cullir e levar se hagen. Ço es aquelles persones que a vos
seran vistes idonees e suficients per a tal carrech. Les quals en la
exaccio dels dits drets hagen la potestat matexa e sien tengudes dels
dits drets que a mans lurs pervendran a vos donar raho e compte. E de
aço fer leyalment e be puxau rebre en nom nostre de les dites
persones sagrament e homenatge e altra qualsevol seguretat que a vos
sia vista. E mes vos atorgam comissio e potestat de rebre seguretat
dels oficials ecclesiastichs e seglar de la dita vila de Agramunt e
altres lochs de la dita vegueria. Ço es dels ecclesiastichs
sagrament e dels seculars sagrament e homenatge de
obtemperar e exequir totes nostres requestes o per part nostra a ells
faedores tot consell consulta e dilacio cessants. En les quals coses
totes dessus dites que a vos acomanam e cometem vos haureu
diligentment leyal e be a tota honor e profit del dit General
guardant e mantenint aquell e los drets e preheminencies sues.
E vos de les peccunies e tot quant a mans vostres pervendra de la
dita vostra collecta siau tengut donar compte e complida raho de tres
en tres mesos e tota hora que request ne sereu. Ço es al honorable
En Joan Berenguer Thora receptor general per lo present any assignat
per lo dit parlament e apres lo dit any a qui pertangua.
Segons totes les dites coses haveu promeses fer e complir en virtut
de jurament e homenatge per vos prestats en poder nostre. Adonchs nos
ab la present requirim los dits oficials axi eclesiastichs com
seglars de la dita vila e vegueria de Urgell sots virtut de la
seguretat per ells feta e o que fer e prestar son tenguts de
obtemperar e exequir nostres requestes. E dehim e intimam e per lo
interes del General manam a totes persones de qualsevol condicio sien
en la dita vila e vegueria constituides que a vos dit En Gaspar
Muntada hagen e tinguen per collector e tauler en la dita vila de
Agramunt e que en los afers toquants la dita collecta e altres coses
dessus a vos comeses a vos obtemperen e los dits oficials obtemperar
facen e encara asistesquen de consell auxili e ajuda en quant
necessari sia. Del salari empero de la dita collecta e altres coses
dessus contengudes volem vos hajau a contentar de la tatxacio
per nos faedora. Dada en Terragona a XX dies de noembre any
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el antedicho Gaspar
Muntada el juramento y homenaje de costumbre, en poder del diputado,
y le fue entregada copia del pregón a que se alude, para que mandara
cumplirlo, junto con las siguientes instrucciones.
(Aquí hay
tres ces, ccc, instruccciones; página 88 del pdf que edito.
Se
encuentran muchos más errores de transcripción, como es normal,
“Agramnt” por ejemplo en la página 87. Estas nimiedades las
corrijo. En otras ocasiones lo dejo como está y lo subrayo.)


Memorial del honorable En Gaspar Muntada collector de la vila
de Agramunt dels drets de les generalitats antichs e novellament
imposats del que ha de fer
per son ofici.
Primo rebre la
seguretat dels oficials juxta forma de la sua provisio.
Item fara
publicar la crida en la vila de Agramunt e altres lochs de la
vegueria hon li sie vist necessari e fara continuar la jornada que
sera en quiscun loch
publicada.
Item posara collectors en los
lochs de la dita vegueria e rebra dells jurament e homenatge de haver
se leyalment e be e per semblant dels moliners. E tot lo
dessus
fara continuar per que apparegua eu certificara mossen
Çaportella diputat.
Item provehira en lo fet dels texidors.

Item fara e fara fer diligent inquisicio de les farines
fetes e dels vins e altres coses contengudes en los capitols per ço
que los drets haver se puxen.
Les altres coses han esser
remeses a discrecio sua segons pora compendre que han
exequutar juxta forma de la crida e capitols que sen porta e la
informacio
que lo dit mossen Çaportella li ha donada.
El
mismo día, mandó expedir el diputado Çaportella las siguientes
carta y provisión.

Honrat senyer. Ab tot que pensam tal sie
vostra intencio e axi ho hajau compres pero encara vos volem dir com
los drets de generalitats vells e novellament imposats en
totes les coses segons la crida queus ne havem portada se han a pagar
per totes persones axi ecclesiastiques com seglars de qualsevol
preheminencia stament e condicio sien. E axi ho digau an Francesch
Lorent tauler e als altres. De Tarragona a XX de noembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat.
Al honorable senyer En Joan Rosanes menor de dies
deputat local en la vila e vegueria de Santa Coloma de Queralt.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

(En los
textos anteriores se encuentra Lorenç, Lorenz. Yo soy Guimerá
Lorente. Mi madre era castellana, de Alustante, Guadalajara - no la
que está en un llano, sino muy alta, en la meseta, muy cerca de
Orihuela del Tremedal, Teruel. Mi padre, a día de hoy, 9.9.2021, es
aragonés, nacido en Beceite, Beseit, Teruel, donde yo me crié y
viví muchos años al amparo de “los ports”
- pero nací en
Alcañiz, en el hospital. Muy cerca hay un pueblo llamado La
Portellada, con su portell, portillo, portiello: Çaportella; se
pronuncia “Portellá” por los autóctonos y habitantes del
Matarraña - Matarranya – Matarramam).

Bernat
Çaportella cavaller unich deputat et cetera. Confiants de la
fidelitat envers lo dit senyor Rey probitat e industria de vos
honorable En Joan Fariça ab tenor de la present vos comanam
e cometem (am, em) que per nos e en nom nostre pugau
exhibir e presentar al noble e magnifich lo portant veus de
governador general del dit Principat e tots e sengles algutzirs
vaguers sotsvaguers batles
sotsbatles e altres
qualsevol oficials axi ecclesiastichs com seculars e axi reyals
com altres e encara a qualsevol capitans e gents darmes e persones
publiques e privades de qualsevol stat o preheminencia sien dins lo
dit Principat de Cathalunya constituides una patent provisio del dit
senyor Rey de son segell reyal en lo dors
segellada continents certes concessions e gracies en favor del dit
General per lo dit senyor Rey a supplicacio dels del parlament per sa
excellencia novament convocat (el “novellament” pasa a
“novament”; repito que significa “hace poco : novel”, no “de
nuevo”) e celebrat en la present ciutat de Terragona fetes e
atorgades segons en aquella la data de la qual es en la dita ciutat a
XVIII del present e juscrit
(jus: dejus: como el Pallars jussà: abajo, debajo, devall,
davall) mes de noembre largament es contengut.
(Como
podréis ver, la l simple inicial todavía era muy común en estos
textos. Llargament; largamente; longa; longua, etc; la LL final es
muy común pero se leen excepciones con l simple: consell, ell,
Sabadell, incluso con y: Rey)
E requirir los dits portant
veus de Governador e altres dessus dits que la dita provisio tinguen
e observen e tenir e observar facen sots la pena en aquella
contenguda. E los dits portant veus e oficials facen e presten la
seguretat que deuen e son tenguts de exequir e complir nostres
requestes e per part nostra a ells faedores tot consell consulta e
dilacio cessants. E de les dites coses requerir e fer continuar acte
publich. Mes vos fem comissio de remoure e privar per nos e en nom
nostre qualsevol collector guardes e sobreguardes oficials e
ministres del dit General en qualsevol ciutat vila loch o pas del dit
Principat de obediencia del dit senyor Rey constituits excepto de la
fi de les terres del vezcomte Dilla en lla. E altres
collectors oficials e ministre novament fer crear e
deputar per defensar e cullir los dits drets de generalitats
ax¡
antichs com imposats novellament en virtut del dit parlament
e rebre de aquells seguretat mijançant sagrament e homenatge e altra
que a vos sie vista de haver se be e leyalment en lurs oficis e coses
a ells comeses guardant lo
profit del General e tot frau squivant e de respondre e donar de
tot quant a mans lurs provendra
dels dits drets raho e compte. Ço es los plegadors e
collectors dels lochs foraneus a aquells de les ciutats
viles e lochs hon son les principals taules e aquells de les dites
taules principals al honorable En Joan
Berenguer Thora collector
general de tots los dits drets en e per lo dit any deputat per los
del dit parlament e apres lany a qualsevol general collector a quis
pertangue. Los salaris empero dels dits collectors oficials e
ministres que per vos se deputaran volem sien remesos a conexença
nostra. Encara vos acomanam pugau fer publicar en qualsevol ciutat
vila e loch del dit Principat al dit senyor Rey obedient e dins los
limits dessus (sus, de sus: arriba) designats enclosa
la augmentacio e novella imposicio dels dits drets de
generalitats e los capitols fets per lo dit parlament e fer
instar e requirir que totes coses
se facen e complesquen
que son en lo dit parlament acordades. E no resmenys com en dies
passats per nos fos feta certa comissio an Gili Splugues

(Gili como nombre se encuentra en textos anteriores; ninguno
con Polles de ”cognom”, linatge, apellit, apellido; Spluga:
Spelunca) de posar vehedors en los safrans e rebedors del
dret pertanyent al General per aquells del qual dret responguessen
al dit Gili Splugues com a sobre collidor que apres sie
detengut de malaltia per la qual no pot entendre en la sua
comissio dessus dita o actes de aquella. Per tant sens
deregacio (derogacio:
derogació; derogación) de la dita comissio (comissió;
comisión) sino en quant e mentres que lo dit Gili
detengut de la dita sua malaltia en los actes de la dita sua
comissio entendre no pora. Per quant en la dilacio de la cosa
corre perill e dan al dit General acomanam a vos dit En
Joan Fariça eus donam potestat de demanar e rebre dels dits
vehedors e cullidors dels safrans lo que hauran cullit e rebut per lo
dret del General de aquells e de fer e exequir circa lo dit
negoci dels safrans ço que al dit En Gili
era e es comes e juxta sa comissio fer podia. E generalment sobre les
dites coses totes e sengles ab ses incidencies e dependencies
acomanam a vos dit En Joan Fariça lo loch e veus nostres sobre les
quals vos hajau ab tota cura e diligencia guardant lo profit del dit
General e lo damnatge squivant segons per vos es ofert o promes
migançant sagrament e homenatge que haveu prestats en poder nostre.
E nos ab aquesta requirim los dits portantveus de Governador e altres
oficials e lochtinents lurs en virtut de la dita seguretat per ells
feta e o que fer son tenguts de obtemperar e exequir nostres
requestes. E a totes altres persones de qualsevol stament o
preheminencia sien constituides dins lo dit Principat dehim e intimam
e per lo interes de les dites generalitats manam que a vos dit En
Joan Feriça en e sobre les dites coses obtemperen e los dits
oficials assistesquen de consell ausili
e ajuda en quant per lo benefici del dit General necessari
sia. Data en Terragona a XX del mes de noembre
any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.
Prestó el juramento y homenaje Juan
Fariça, en poder del
diputado, después de lo que, le fue entregada copia del pregón que
antes se menciona, junto con las siguientes instrucciones.

Memorial
del honorable En Joan Fariça de les coses que ha de fer e expedir en
virtut de la comissio a ell feta per lo magnifich mossen Bernat
Çaportella diputat del General de Cathalunya.
Primo tirara dret
a la ciutat de Leyda e donara al deputat local les provisions que li
porta e comunicara ab ell de tot ço que ha carrech de fer e expedir
en la
dita ciutat. E abdosos ensemps e encara ab ells En
Manuel de Vilaplana

(¿Había algún Manuel y no Manel
entonces? Pues sí, sólo hace falta ver el texto. No creo que lo lea
lo grillat de Manel Riu Fillat, Manuelico Río Hijado según alguna
traducción, profesor de lengua castellana impartida en un dialecto occitano con mucha superbia denominado catalán. Añado que no
aparece ningún Lluís ni Lluïs, como el genocida catalán, sino Luis, o Loys, como algunos reyes de Francia)


qui es cullidor presentaran al Governador e al veguer e altres
oficials de la dita ciutat axi ecclesiastichs com seculars la
provisio del senyor Rey e requerran los que facen e presten la
seguretat acostumada de obtemperar e exequir les requestes del dit
mossen Çaportella deputat o per part sua fahedores.
Tot consell
consulta e dilacio cessants. La qual seguretat reba lo
deputat local. E de aquella se faça carta e cartes
publiques les quals sien trameses a mossen Çaportella deputat.
Item
donaran orde que encontinent sie publicada la crida dels drets
imposats e ques continue lo dia que sera feta e daqui anant
sie donat carrech al dit En
Vilaplana de fer la inquisicio
per les farines e vins e olis. E encara de rebre les seguretats dels
texidors e moliners segons lo dit En Vilaplana es ya informat

per lo dit mossen Çaportella.
Per semblant donara carrech al
dit En Vilaplana de proveir a la collecta de totes les taules e lochs
de la dita vegueria axi com de aço li es feto (feta)
comissio.
En Leyda no ha mes que fer lo dit En Fariça
sino dir al diputat local que sobre lo fet de la pelleria
faça ço que lo dit En Manuel de
Vilaplana li dira.

Partint de Leyda lo dit En Fariça hira
a Balaguer e donara la letra al deputat local e ab ell ensemps
presentara als oficials de Balaguer la provisio del senyor Rey e fara
que los oficials presten la seguretat acostumada en poder del deputat
local axi com en Leyda e apres faran fer la crida. E lo dit En Fariça
comanara la taula dels drets an Guerau de Cervello e attendra que en
la collecta dels dits drets sie be aqui provehit axi com es en les
farines e altres coses segons es ya dessus dit per
Leyda. E donara carrech al dit En Guerau de Cervello de fer e posar
cullidors e provehir a la collecta dels dits drets per tots los lochs
de aquella deputacio ço es lo vezcomdat Dager (d´Ager)
e terra del marquesat e informara largament de totes coses
que occorren en la exactio de aquests drets al dit En Guerau de
Cervello.
En apres lo dit En Joan Fariça vindra a Tarregua e
presentar se ha al diputat local e andosos (abdosos; ambos)
faran que los oficials facen e presten la seguretat acostumada. E
faran fer la crida e comanara la taula de aquella vila a aquell
que mossen Joan Ferrer li dira qui haja carrech de proveir de
cullidors per tots los lochs de la vegueria per ço que lo dit En
Fariça no si hagues a torbar. E de tot lo que sa de fer
informara lo collector del qual e del de Balaguer e altres que posara
rehebra seguretat migançant sagrament e homenatge e encara ab
fermances si li sera vist de haver se leyalment e be a profit del
General tot frau squivant e que donaran compte e raho de terça en
terça e tota hora que requests ne sien al honorable En Joan
Berenguer Thora collector dels dits drets per lo present any
assignat e apres a quis pertangue.
En Balaguer e en Tarregua e en
altres lochs de Urgell e de Segarra lo dit En Fariça se entremetra
dels vehedors e collidors dels safrans qui son stats posats
per
En Gili Splugues e per la malaltia del dit En Gili veura e regonexera
lurs comptes e rebra dells tot lo que cullit hagen.
Tirara en
apres lo dit En Fariça la via del comdat de Cardona e dispondra de
cullidors en quiscun loch hon passara e donara carrech als qui li
sera vist de
proveir per los lochs foraneus donant
informacio a aquelles persones a les quals donara aquests carrechs de
tot lo que hauran a fer per la bona endressa de aquest negoci. E
apres tirara la via de la Seu de Urgell e dels lochs principals del
bisbat de Urgell e apres del vezcomdat de Castellbo e per tot
provehira al necessari.
Pero attendra que en res no derogue al
que En Ramon Draga hage fet ni dispost per lo General en
aquelles parts com sie persona que en les coses de
les
generalitats per donar molta endressa.
E per semblant attendra de
no constituir salari a dengun collector sino aquell que a
mossen Çaportella deputat o al general collector vist sie.
De
Leyda o de Balaguer lo dit En Fariça haura haguda informacio del
comte de Foix hon se atroba e fer hi ha decontinent correu ab
la letra del Senyor Rey e
de mossen Çaportella e cobrada
resposta si veu que lo dit comte sie content que los drets se paguen
en ses terres e en les que ha conquistades lo dit En Fariça poran
donar orde que sia axi dispost. Car lo dit comte ne scriura a sos
oficials. E si era lo contrari ço es que al dit comte no vingues be
lo dit En Fariça significar ho ha per correu a mossen Çaportella
per ço que ell hi provehis en lo que fos necessari.
En quiscuna
part hon presentara la letra del senyor Rey fara aquella regestrar
decontinent e cobrar la ha en sa forma.
(Este “sa”,
se convierte en “la seva”, por arte de Pompeyo Fabra el cubano catalanista. La e-i no la tenían clara, regestrar; pero pueden ser
errores de transcripción de “Bofarull junior” y su equipo.
Todavía se dice y se escribe “la seua”, con u, en muchos lochs
del Principat “y rodalíes”).
Les altres coses totes han
esser remeses a la bona discrecio del dit En Fariça qui ha larga
informacio del negoci e per aquella e son bon sentit pora veure lo

que sia pertinent e degut de proveir a totes les dites coses. E
axi ho deduira en prathica mils que (millor,
milló, mejor) per informacio posar nos poria.


Expidió, en este mismo día, el diputado las siguientes
provisiones.

Bernat Çaportella cavaller unich deputat et
cetera. Confiants de la fidelitat envers lo dit senyor Rey probitat e
industria de ros honorable micer Anthoni Riquer juriste de
la ciutat de Leyda ab tenor de la present vos assignam en diputat
local en la dita ciutat e vegueria de aquell e lo dit ofici de
deputacio local a vos acomanam a beneplacit nostre. Axi que durant lo
dit beneplacit siau deputat local en la dita ciutat e vegueria los
drets e preheminencies del dit General guardant defensant e mantenint
e altres coses fahent que al dit ofici se sguarden a les quals
vostres predecessors en aquell han acostumat e fer poden. Volem
empero que ans que useu del dit ofici façau e presteu sagrament e
homenatge en poder del veguer o altre oficial reyal de aquexa ciutat
de haver vos leyalment e be en aquell e de guardar defensar e
mantenir los drets e preheminencies del dit General e totes altres
coses diligentment leyal e be fer que sguarden al dit ofici. E
nos ab aquesta requirim tots oficials axi ecclesiastichs com seglars
en la dita ciutat e vegueria constituits sots virtut de la seguretat
per ells feta e prestada e o que fer e prestar son tenguts de
obtemperar nostres requestes e a totes altres persones a les quals se
pertangue dehim intimam e per interes del dit General e
generalitats sues manam que a vos dit micer Anthoni Riquer hagen
e tinguen per deputat local e que a vos obtemperen e los dits
oficials obtemperar facen en lo exercici e totes coses concernents lo
dit ofici. Del salari del qual volem vos hajau a contentar de la
tatxacio per nos faedora. Dada en Tarragona a XX de noembre any
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Mossen molt honorable. Per quant lo
senyor Rey en lo parlament aci celebrat ha reformat lo General
e atorgades moltes coses en reformacio de aquell.
Yo vos
he novellament proveit del ofici de la deputacio local en aquexa
ciutat e vegueria segons veureu per forma de la provisio que ab la
present rebreu. Per que cove façau lo sagrament e homenatge juxta
forma de la dita provisio e apres rebreu dels oficials axi
ecclesiastichs com seculars la seguretat acostumada de obtemperar e
exequir nostres requestes e per part nostra faedores. Cessants tots
consell dilacio e consulta. E fareu ne fer cartes per vostre scriva e
aquelles e la del vostre jurament me remetreu aci. En apres mossenyer
vos notificam com en virtut del dit parlament son eletes tres persones havent carrech de certes coses a fer juxta forma de
alguns capitols concordants per lo dit parlament copia dels quals
rebreu ab la present. Vos sou una de les dites tres persones e juxta
lo contengut en los dits capitols haveu a prestar lo jurament en los
dits capitols mencionat. Per que placiaus aquell fer e prestar en
poder de algun oficial reyal e de la prestacio de aquell feu fer acte
lo qual nos trameteu aci. En apres donareu obra al de que vos es
donat carrech. E haureu vos hi en tal manera que la conciencia vostra
ne sie descarregada. Postposades totes favors segons de vos se
confia. Dada en Terragona a XX de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Aqui va En Joan Fariça havent carrech e comissio de
mi de algunes coses per lo General. Conferiu ab ell e hajau ho tot
per recomanat. Sobre los afers de la pelleria fareu axi com vos sera
dit per En Manuel dez Vilaplana.
Al molt honorable mossen
Anthoni Riquer juriste en la ciutat de Leyda.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Con la carta que
precede fueron remitidos a Antonio Riquer los siguientes capítulos,
conforme a los cuales había de recibir juramento de los capitanes de
la gente de armas en el acto de pasar revista.

Item
delliberaren que les tres persones dejus scrites per semblant
nomenades per lo dit senyor Rey a qui es stat remes ço es mestre
Joan Vidal sacrista de la
Seu de Terragona lo qual stara
en la dita ciutat e mossen Joan Ferrer cavaller qui stara en
la vila de Tarregua e micer Anthoni Riquer juriste qui stara
en Leyda hagen carrech quiscu en son loch hon stara de rebre
mostra al temps del pagament ques haura de fer del sou als dits CCC
homens de cavall ço es de aquells que seran en aquella partida
disposts e colloquats. E sots virtut del jurament per ella prestador
no admetran degu al dit sou qui no sia be encavalcat e armat juxta la
designacio de les armes feta en la oferta et alias idoneu a fer lo
servici. E si en aço lur juy no abastara ne hauran
consell de persones expertes. E. en aço se hauran tota favor amor e
odi apart posats.
E faran nomina de aquells qui passaran e
admetran la qual scrita o signada de lurs mans ço es per quiscu en
sa porcio remetran al General receptor o collector scrivint li que
pach lo sou a tals e per tants quants seran aquells de qui la mostra
hauran rebuda la qual mostra se haja a fer de tres en tres mesos e
per aquells fer se lo pagament tot frau cessant.
Item
delliberaren que les dites tres persones sien tengudes e hagen
carrech de veure e regonexer los comptes del dit general collector de
tres en tres mesos passada la primera terça del any los quals
comptes empero no puxen difinir mas los dits tres sien tenguts en
virtut del jurament per ells prestador de be e
leyalment veure
examinar e regonexer diligentment los dits comptes e sens algun
comport manifestar si res de fraudulencia e engan conexeran o hauran
trobat en aquells. E lo dit collector los sia tengut exhibir e
ensenyar lo dit compte e comptes e libres de aquells. E per donar
aquell e haverse leyalment e be en aquesta administracio lo dit
General receptor hage a fer e prestar sagrament e homenatge e donar
fermances idonees a conexença dels venerable e magnifichs mossen
Joan Ram ardiacha major de Terragona mossen Bernat Calba
cavaller e micer Barnaba Azam sindich de Leyda o de lurs
substituits e ensemps ab mossen Bernat Çaportella deputat.
Item
delliberaren que les dites tres persones per salari lur de les
dites coses de les quals hauran carrech hagen ço es quiscuna delles
cinquanta florins dor.
Item delliberaren que axi los capitans
dels dits CCC homens de cavall com tots los de la companya llur
qui seran admesos al dit sou abans que aquell reben ço es al temps
de la mostra sien tenguts fer e prestar sagrament e homenatge en
poder de qualsevol de les dites tres persones eletes ço es de servir
be e leyalment per tot aquell temps per lo qual rebran lo sou. E que
los dits capitans e ells staran a tota ordinacio e comandament del
dit senyor Rey e en absencia sua de la senyora Reyna e senyor
Primogenit e de son lochtinent o capita general en lo dit Principat
de Cathalunya. E los cavallers o gent darmes staran ço es quiscuns a
obediencia de llur capita.
Item delliberaren que si en alguna
part o loch se recusara pagar lo dit dret e haura obs sforc (sforç)
o ma poderosa per fer pagar aquell que los dits capitans e llurs
gents e qualsevol dells requestes per lo collector o
collectors
general o particulars hagen anar e assistir al loch hon sera
necessari per fer la ajuda e sforç necessaris per fer pagar lo dit
dret.
Les paraules contengudes en la oferta.
Los homens
darmes encavalcats en cavalls encubertats e los cavallers armats en
blanch o saltim ab cuyraces cubertes arnes de cama e de cuxa
cabacet e bavera o elmet o celada francesa e bavera e lança de ma.

E los dits genetaris ab ….. armadura de …..... e lança.

Fueron expedidas en el mismo día las siguientes cartas,
con inclusión, en cada una de ellas, de los capítulos que preceden.


Mossen Montros. Per quant lo senyor Rey novellament ha
reformat lo General e atorgades moltes coses en reformacio de aquell
segons veureu per tenor de una patent provisio la qual en Joan Fariça
qui va per afers del dit General ab certes comissions mies vos
comunicara es necessari que aquella matexa provisio presenteu als
oficials de aquexa vila axi ecclesiastichs com seculars e de quiscuns
rebau ço es dels ecclesiastichs jurament e dels seglars sagrament e
homenatge de obtemperar e exequir totes requestes a ells per part mia
com a deputat faedores tot consell consulta e dilacions cessants. E
fareu de aço fer cartes e tremeteu les a mi. E siau ab lo dit En
Joan Fariça en totes les coses que ha de fer aqui com es la
publicacio de la crida dels drets imposats e altres coses de les
quals ha de mi comissio e manament e feu que tots los actes se
scriven. Per semblant a mossen Joan Ferrer es denat
(donat) carrech per los del parlament que ses tengut aci per
lo dit senyor Rey de rebre mostra de la gent darmes qui la volra fer
aqui juxta forma de uns capitols copia dels quals vos tramet
interclusa dins la present veureu per aquells com lo dit mossen Joan
es tengut de prestar jurament de fer segons los dits capitols
contenen. Rebreu lo dit jurament e feu lo continuar per vostre scriva
e certifiquau men per letra vostra e prestat lo dit jurament podeu
donar al dit mossen Joan los dits capitols per que sapia que ha de
fer per tenor de aquells. Hajau vos en tot a honor e profit del
General per manera que hi retau lo deute vostre e scriviu de tot lo
que occorregua. De Terragona a XX de noembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de
Cathalunya resident en Terragona.
Al molt honorable mossen Franci
de Montros cavaller deputat local en la vila e vegueria de
Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable mossenyer. Sobre la
oferta per los del parlament per la Magestat del senyor Rey convocat
e celebrat en la present ciutat de Terragona feta al dit senyor Rey
de CCC homens de cavall ço es L homens darmes e si atrobar se
poran e CCL ginets e aço per a temps de 1 any segons en la oferta se
conte son eletes tres persones havents carrech de algunes coses
contengudes en los capitols copia dels quals es tramesa al deputat
local de aquexa vila lo qual aquella vos donara. De les dites tres
persones vos sou la una segons veureu per serie de hu dels dits
capitols. E com les coses per vos e los altres dos faedores redunden
molt a servici de la Magestat del dit senyor Rey e honor e benefici
de aquest Principat e de les generalitats de aquell. Adonchs per
quant desigau lo dit servici e la honor e benefici dessus dits
vos prech e requir que acceptat per vos aquest carrech presteu en
poder del dit deputat local de aquexa vila lo jurament en los dits
capitols designat e apres façau e deduhisquau en obra les coses a vos acomanades sobre les
quals vullau be attendre per descarrech de vostra conciencia. Axi que
a nostre Senyor Deu qui es conexedor de aquella ne puxau donar bona
raho. Les armes de les quals los dits homens de cavall axi homens
darmes com ginetaris han esser armats e qual ha esser lo modo lur
veureu per un memorial continuat al peu dels dits capitols tret de
les paraules formals contengudes en la dita oferta e ab tals armes e
modo ha esser feta e rebuda la mostra segons en los dits capitols se
conte. Fareu continuar per lo scriva del dit deputat local lo
jurament que per vos sera prestat e per semblant fareu continuar lo
jurament en poder vostre prestador per los capitans dels dits homens
de cavall e los de la companyia llur de servir be e leyalment e
altres coses fer segons en los dits capitols se conte. E de tot fareu
que lo dit scriva faça letra o testimonial.
Lo qual a mi trames
sia. Dada en Terragona a XX de noembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
prest a vostra honor.
Al honorable mossen Joan Ferre cavaller en
la vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Siguen otras cartas que fueron expedidas en la
misma fecha.

Molt honorables e savis senyors. Vostres
savieses crech no ignoren los apuntaments fets e concordats per los
dels tres staments convocats a parlament per lo senyor Rey en la
present ciutat de Terragona en virtut dels quals es feta certa
augmentacio dels drets de generalitats ques acostumaven pagar e fets
novells imposits en algunes coses e aço a temps de un any per suplir
al sou dels CCC homens de cavall per lo dit parlament al dit any
oferts al dit senyor Rey. Per los quals drets acullir se ha entendre
ab tota diligencia.
E per ço dispondre son tramesos los
ministres del dit General aqui e en altres parts. Placiaus senyors
ajudar e endreçar los com quiscuns son tenguts en virtut de la dita
oferta e no voler ne permetre per algu los dits drets sien perturbats
ne difraudats abans en la exaccio de aquells doneu tot consell
favor e ajuda com la majestat del Senyor Rey a servici del qual aço
sguarda de vosaltres confia. E no resmenys es cosa concernent
benefici e seguretat de aquest Principat. Ço que per vosaltres e
quiscuns se deu molt attendre.
E sie lo Sant Sperit vostra
guarda. Scrita en Terragona a XX de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
prest a vostra honor.
Als molt honorables e savis senyors los
pahers de la ciutat de Balaguer.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Otras dos cartas iguales a la que precede, y
con la dirección respectiva, fueron enviadas a los paeres de Tárrega
y de Lérida, con la sola diferencia que la última tenía al
principio las siguientes palabras.

Com per relacio o avis de
vostres sindichs qui en aço son entrevenguts crech vostres savieses
ya saben los apuntaments fets e concordats per ells e per los

dels staments et cetera (Sigue igual a las anteriores.)

Molt honorable mossenyer. Per lo
senyor Rey es stat reformat lo General e atorgades moltes coses circa
la dita reformacio e aço a supplicacio dels del parlament per lo dit
senyor Rey convocat e celebrat en aquesta ciutat de Terragona qui li
han feta oferta de CCC homens de cavall per a temps de I any e per lo
sou de aquells se son hagudes augmentar les generalitats e drets de
aquelles e imposar drets en algunes coses novellament per el
temps del dit any. En Joan Fariça es trames aqui e en altres parts
del Principat ab comissio
mia de fer publicar e cullir aquests
drets e de altres coses. E comunicara ab vos. Ajudau lo e endreçau
lo en totes coses axi com sou tenguts per deute de vostre ofici e
signantment provehiu que los oficials facen la seguretat acostumada
segons per lo dit En Fariça vos sera dit. Dada en Terragona a XX de
noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Dirigitur deputato locali Balagarii.

Bernat Çaportella
cavaller unich deputat local del General et cetera.
Confiants de
la fidelitat e probitat de vosaltres En Gabriel March e En
Joan del Mas de la vila de Falcet (Falset) ab
tenor de la present vos deputam e assignam en collectors e rebedors
en la dita vila de Falcet dels drets de generalitats de
bolla de plom e segell de cera e altres axi vells com novellament
imposats en virtut del parlament novament celebrat per la Magestat
del senyor Rey en la present ciutat de Terragona. Axi que vosaltres
siau collectors dels dits drets e tingau la taula de aquells en la
dita vila e per causa de la dita collecta puxau rebre juraments e
altres seguretats de qualsevol persones e inquirir e investigar e
totes coses fer que los capitols vells e novells dels dits drets
disponen. En la qual collecta vos hajats leyalment
diligentment o be a tot profit del dit General e de tot quant
cullireu siau tenguts donar compte e raho tota veguada que requests
sereu al honorable En Joan Berenguer Thora collector general a temps
del dit any per lo dit parlament diputat e apres lany a quis
pertangua e que per aço siau tenguts abdosos a quiscu per laltre. E
axi es stat ofert e promes per vos dit En Johan del Mas en virtut del
sagrament e homenatge per vos prestat en poder nostre. E vos dit En
Gabriel March hajau aço
matex prometre e prestar ne la matexa seguretat en poder del batle de
Falcet abans que useu del dit ofici e que conste per acte
publich de aquella. E nos ab la present requirim lo dit batle e a
totes altres persones dehim e intimam e per lo interes de les dites
generalitats manam que a vosaltres dits Gabriel March e Joan del Mas
feta empero e prestada primer per vos la dita seguretat hagen e
tinguen per collectors e a vosaltres en les coses concernents la dita
collecta optemperen e donen tot consell e ajuda. Del salari de
la qual collecta la qual a beneplacit nostre vos acomanam volem vos
hajau a contentar de la tatxacio per nos faedora. Dada en Terragona a
XX de noembre any Mil CCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

A consecuencia de la
carta que precede, el referido Juan del Mas prestó juramento y
homenaje, con obligación de su persona y bienes, renuncias y demás
formalidades acostumbradas en estos casos.

Bernat Çaportella
unich diputat et cetera.
Confiants de la fidelitat e probitat de
vos En Dalmau de Tolosa de la vila de Falcet ab tenor
de la present vos deputam e assignam en cullidor e rebedor en
lo
comdat de Prades e baronia Dentença e priorats de
Cartoxa e de Cabaters (Çabaters) dels drets de
generalitats de bolla de plom e segell de cera e altres drets axi
antichs com novellament imposats en virtut del parlament en aquests
dies convocat e celebrat per lo dit senyor Rey en la present ciutat
de Terragona.
Axi que vos dit En Dalmau de Tolosa siau cullidor e
rebedor dels dits drets en los dits comdat baronia e priorats
exceptat en la vila de Falcet en la qual es ya per nos
provehit. En totes les altres viles e lochs los dits drets cullau e
rebau. Donant vos encara facultat e potestat de posar e metre
cullidors particulars en quiscu de aquells axi com a vos sie vist
faedor. Dels quals puxau rebre jurament e homenatge de haver se
leyalment e be guardant lo profit del General e que donaran a vos
raho e compte de tot ço que hauran cullit dels dits drets. E vos
semblantment en la dita vostra collecta e sobre collecta vos hajau
diligentment e be a tot profit del General e siau tengut donar raho e
compte al honorable En Joan Berenguer Thora general receptor en lo
present any deputat per lo dit parlament e apres lo dit any a quis
pertangue e aço de terça en terça e tota hora queus ne sie feta
requesta. E de aço volem presteu sagrament e homenatge en poder del
batle de Falcet ans que useu de la dita collecta e de la dita
seguretat apparegua per acte publich. Del salari de la qual collecta
e sobre collecta la qual a beneplacit nostre vos acomanam stareu a
conexença nostra e per semblant h¡ hagen star tots los collectors
particulars per vos posadors en aquestes coses. Adonchs requerim los
oficials dels dits lochs e als altres dehim e intimam e per lo
interes del dit General manam que a vos e als qui per vos seran
posats en e circa la exaccio dels dits drets obtemperen e los dits
oficials vos h¡ presten auxili e ajuda. Dada en Terragona a XX de
noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.


En Dalmau de Tolosa. Per una
patent provisio nostra que apart rebreu veureu les coses queus
acomanam. Sobre les quals vos pregam e encarregam doneu bona
diligencia e cura los drets que son imposats e la forma com se han
exhigit. Veureu per tenor de la crida o capitols dels dits drets que
ab la present vos trametem. Havem encara parlat ab En Joan del Mas de
algunes particularitats que occorren en aquest negoci. Conferiu ne ab
ell e provehiu axi com ell vos dira e segons vos sie vist per
benefici del General car molt ha esser aço remes a la prathica. De
vostres treballs siau cert que lo General nols se acostuma tenir de
algu qui be servescha. Data en Terragona a XXI de noembre any
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et
cetera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Al
honrat En Dalmau de Tolosa collidor de les generalitats en lo comdat
de Prades baronia Dentença e priorats de Cartoxa e de Çabaters.


Inclusa en la precedente iba el pregón a que antes se hace
referencia y todo lo demás que fue remitido a otros nuevamente
empleados en casos análogos.

22 DE NOVIEMBRE.

En
este día, el honorable Bernabé Azam, que figuraba como síndico de
Lérida y diputado en el parlamento celebrado en Tarragona,
comisionado para reconocer la idoneidad de las fianzas prestadas por
el referido Juan Berenguer Thorá, comisionó en su lugar, al mismo
objeto, al honorable Bartolomé Cases, de la ciudad de Tarragona,
cumpliendo este acto con todas las formalidades necesarias.
Por
mandato del senyor Rey, expidió, en este mismo día, el diputado
Çaportella las siguientes provisiones.

Bernat Çaportella
cavaller unich deputat et cetera.
Confiants de la fe e probitat
de vos honorable En Francesch Thora de la vila de Monblanch ab
tenor de la present vos donam e assignam en deputat local en
la
dita vila de Monblanch e vegueria de aquella e lo dit ofici de
deputacio local a vos acomanam a beneplacit nostre. Axi que durant lo
dit beneplacit siau
deputat local en la dita vila e vegueria los
drets e preheminencies del dit General guardant defensant e mantenint
e altres coses fahent que al dit ofici se sguarden e les quals
vostres predecessors en aquell han acostumat e fer poden. Volem
empero que ans que useu del dit ofici façau e presteu sagrament e
homenatge en poder del vaguer o altre oficial reyal de la dita vila
de haver vos leyalment e be en aquell e de guardar defensar e
mantenir los drets e preheminencies del dit General e totes altres
coses diligentment leyal e be fer que sguarden al dit ofici. E que
conste de la dita seguretat que per vos se prestara per acte publich.
E mes volem siau tengut en lo dit ofici e actes de aquell star a
consell del honorable micer Jacme Nicolau juriste de aquexa vila. Lo
qual vos donam per conseller e assessor pus haja prestat semblant
sagrament e homenatge de consellarvos leyalment e be en totes coses
del dit ofici. E volem e disponem que lo salari del dit ofici sie
partit egualment entre vos e lo dit micer Jacme Nicolau per sos
treballs de la dita conselleria e assessoria e altre salari per
aquella del General demanar no puxa. Adonchs ab la present requirim
los oficials axi ecclesiastichs com seculars en la dita vila e
vegueria constituits sots virtut de la seguretat per ells feta e
prestada e o que fer e prestar son tenguts de obtemperar e exequir
nostres requestes. E a totes e sengles persones dehim e intimam e per
lo interes del dit General e generalitats sues manam que a vos dit En
Francesch Thora hagen e tinguen per deputat local en la dita vila e
vegueria e que a vos obtemperen e obtemperar facen en lo exercici e
totes coses lo dit ofici concernents. E los oficials sobre dits vos
hi asistesquen eus hi presten auxili e ajuda. Dada en Terragona a XX
de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Bernat Çaportella
cavaller unich deputat et cetera.
Confiants de la fe probitat e
industria de vos honorable En Gabriel Maloll burges de la vila
de Monblanch ab tenor de la present vos deputam e assignam en tauler
e collector en la dita vila de Monblanch e vegueria de aquella de
tots los drets de generalitats axi de bolla de plom segell de cera
intrades e exides com altres antichs e novament imposats en virtut
del parlament en aquests dies prop passats per lo dit senyor Rey
celebrat en la present ciutat de Terragona. Axi que vos dit En
Gabriel Maloll siau collector e rebedor de tots los dits drets e
tingau la taula de aquells en la dita vila e façau los
desempatxaments per als dits drets necessaris. Donam encara a vos
comissio facultat e potestat que ensemps ab lo honorable micer Jacme
Nicholau juriste de aquexa vila lo qual en aquesta part com a
assessor e lochtinent del deputat local sia vostre companyo e
participant de aquest carrech ço es de anar per la dita vegueria e
posar e metre collectors dels dits drets en totes les viles lochs e
passos de aquella les persones que a vos e al dit micer Jacme Nicolau
seran vistes idonees e suficients per al negoci. De les quals e de
totes altres qui en la dita vegueria hauran carrech de res exhigir o
rebre dels dits drets puxau rebre seguretat mijançant sagrament e
homenatge e altra queus sie vista de haver se leyalment e be guardant
lo profit del General e tot frau squivant e de donar compte e raho a
vos dit En Gabriel Maloll sobrecollidor llur de tot quant a mans lurs
sera pervengut dels dits drets tota hora que requests ne sien. En la
dita collecta e sobrecollecta vos dit En Gabriel Maloll e en la
disposicio e ordinacio dels collectors ab lo dit vostre companyo
pugau fer tot quant los capitols dels dits drets disponen. En les
quals coses vos e lo dit vostre companyo vos hajau leyalment e be a
tot profit del General e tot damnatge e frau squivant. E vos dit
En Gabriel Maloll de la dita collecta e sobrecollecta siau tengut
donar compte e raho de tres en tres mesos e tota hora que request ne
sereu al honrat En Joan Berenguer Thora collector general per lo
present any per lo dit parlament deputat e apres lany a quis
pertangua. E de aço vos hajau fer e prestar seguretat migançant
sagrament e homenatge en poder del deputat local e encara lo dit
micer Jacme Nicolau la face e preste semblantment per la sua porcio
de ço que li acomanam. E aço sia fet abans que vos ne ells usen de
les dites coses e que apparegua de la dita seguretat per acte
publich. E vos del salari de la dita collecta e sobrecollecta e alre
dessus dit e lo dit micer Nicolau de sos dits treballs stareu a la
tatxacio per Nos faedora. Adonchs requerim ab la present los oficials
de la dita vila e vegueria sots virtut de la seguretat per ells
feta e o que fer son tenguts de obtemperar e exequir nostres
requestes e al deputat local dehim e manam e a totes altres persones
intimam e encara per lo interes del dit General manam que a vos dit
En Gabriel Maloll hagen e tinguen per collector e sobrecollector
dessus dit e que a vos e al dit micer Jacme Nicolau en ço que
ensemps vos es acomanat obtempereu e los dits oficials e deputat vos
assistesquen de auxili e ajuda necessaris. Dada en Terragona a XXII
de noembre any MCCCC sexanta quatre. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Bernat Çaportella
unich deputat et cetera.
Confiants de la fe probitat e industria
de vos honrat En Manuel de Vilaplana de la ciutat de Leyda ab
tenor de la present vos deputam e assignam en tauler e collidor en la
dita ciutat de Leyda e vegueria de aquella de tots los drets de
generalitats axi de bolla de plom e segell de cera intrades e exides
com altres antichs e imposats novament en virtut del parlament en
aquests dies prop passats per lo dit senyor Rey celebrat en la
present ciutat de Terragona. Axi que vos dit En Manuel de Vilaplana
siau collector e rebedor de tots los dits drets e tingau la taula
de aquells en la dita ciutat e façau los desempatxaments per als
dits drets necessaris. Donam encara a vos comissio facultat e
potestat de posar e metre collectors dels dits drets en totes les
viles lochs e passos de la dita vegueria ço es aquelles persones que
a vos seran vistes abils idonees e suficients per al dit
negoci. E de aquelles e de totes altres qui hauran carrech de res
exhigir o rebre dels dits drets pugau rebre seguretat migançant
sagrament e homenatge e altra que a vos sia vista de haver se
leyalment e be guardant lo profit del General e tot frau squivant e
de donar compte e raho a vos dit En Manuel de Vilaplana com a
sobrecollector lur de tot quant a mans lurs pervendra dels dits drets
tota hora que requests ne sien. E generalment vos dit En Manuel de
Vilaplana pusquau fer en la dita collecta e sobrecollecta tot quant
los capitols dels dits drets en e circa la exactio de aquells
disponen. En les qual coses vos hajau leyalment e be a profit del
General e tot frau squivant. E siau tengut de tota la dita collecta e
sobrecollecta donar compte e raho de tres en tres mesos e tota hora
que request ne sereu al honrat En Joan Berenguer Thora collector
general per lo present any per lo dit parlament deputat e apres lany
a quis pertangua. Segons les dites coses son ya axi per vos
ofertes e promeses migançant sagrament e homenatge per vos prestats
en poder nostre. Del salari de la qual collecta e sobrecollecta la
qual a beneplacit nostre vos acomanam volem vos hajau a contentar de
la tatxacio per nos faedora. Adonchs ab la present requerim los
oficials de la dita ciutat de Leyda e vegueria de aquella. E manam al
deputat local e encara dehim e intimam e per lo interes de les dites
generalitats manam a totes persones a quis pertangue que a vos dit En
Manuel de Vilaplana e als qui per vos seran posats e assignats en los
lochs de la dita vegueria obtemperen e los dits oficials e deputat
local vos assisten eus presten auxili e ajuda en quant necessari sia.
Dada en Terragona a XXII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello. (22
de diciembre)

En consecuencia, el referido Vilaplana
prestó juramento y homenaje, en poder del diputado, con obligación
de su persona y bienes.

Bernat Çaportella unich deputat et
cetera.
Com per nos lo dia present sie deputat e assignat lo
honrat En Manuel de Vilaplana de la ciutat de Leyda en tauler
collidor e rebedor en la dita ciutat e vegueria de aquella dels drets
de generalitats axi de bolla de plom segell de cera entrades e exides
e altres qualsevol drets de generalitats axi antichs com imposats
novellament en virtut del parlament en aquests dies passats celebrat
en la present ciutat de Terragona segons en la provisio per nos a ell
feta se conte. E los afers de la dita taula e de la dita collecta
sien tals que bonament no puxen esser expedits per una persona.
Adonchs volents provehir a la expedicio de aquells e a la bona
endressa del dit General e de les persones qui
hauran obs
la tal expedicio ab tenor de la present donam deputam e assignam a
vos honrat En Gabriel Fraga ciutada de la dita ciutat de Leyda
de la fe probitat e industria del qual confiam en assident e
ajudant al dit En Manuel de Vilaplana en la dita taula dels dits
drets de generalitats en la ciutat dessus dita
e en la expedicio
dels afers de aquella. Axi que vos dit En Gabriel Fraga siau e stigau
a la dita taula ajudant al dit En Vilaplana e bolleu spatxeu e altres
coses façau que a la bona expedicio dels negocis de aquella se
pertangua. Les peccunies empero de la dita taula e drets de aquella
vinguen a mans del dit En
Manuel de Vilaplana segons se conte en
la provisio que li havem feta. E vos en aço que hajau a fer e
expedir vos hajau leyalment fael e be guardant lo profit del General
e lo damnatge squivant. E de aço volem façau e presteu seguretat
migançant sagrament e homenatge en poder del diputat local de aquexa
ciutat. De la qual seguretat apparegua per acte publich e aço ans
que useu del dit ofici. E de vostre salari del dit ofici queus
acomanam a beneplacit nostre volem stigau a la tatxacio per Nos
faedora. Adonchs requirim los oficials de la dita ciutat e dehim e
manam al dit En Manuel de Vilaplana tauler e collector e al deputat
local de la dita ciutat e encara per interes de les dites
generalitats a totes altres persones a quis pertangua que a vos dit
En Gabriel Fraga hagen e tinguen en lo loch e carrech queus acomanam
e en aquell vos obtemperen e per res no contrafecen. Dada en
Terragona a XXII dies de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Bernat Çaportella et cetera.
Confiants de la fe e
industria de vosaltres En Joan Berga de Leyda e Joan de
Viladecans ciutadans de Barcelona ab tenor de la present vos
deputam e assignam en cullidors e guardes en la dita ciutat de Leyda
dels drets de generalitats axi de bolla de plom segell de cera
intrades e exides com altres qualsevol axi antichs com novellament
imposats en virtut del parlament en aquests dies fet e celebrat per
lo senyor Rey en la present ciutat de Terragona. Axi que vosaltres
siau collidors e guardes dels dits drets e assistats a la
taula de aquells e ajudets a lur expedicio segons per lo
honrat En Manuel de Vilaplana tauler e collector sera ordenat e
dispost. E inquirats e investiguets diligentment de
aquells e altres coses façau que los capitols dels dits drets en e
circa lur exactio disponen Les peccunies empero de aquells vinguen
decontinent a mans del dit En Manuel de Vilaplana tauler e collector
per nos deputat en la dita ciutat e vegueria de aquella e per
vosaltres no sien gens retengudes. Siau tenguts en lo dit vostre
ofici haver vos diligentment fiel e leyal guardant lo
profit del General e lo damnatge e tot frau squivant e de aço volem
façau e presteu sagrament e homenatge en poder del deputat local de aquexa ciutat de la prestacio del qual apparegua per acte
publich. E aço siau tenguts axi fer abans que en res useu del dit
ofici e del salari de aquell lo qual a beneplacit nostre vos acomanam
volem hajau a star a la tatxacio per nos faedora. Adonchs ab la
present requirim los oficials de la dita ciutat de Leyda e al deputat
local de la dita ciutat e altres persones per interes de les dites
generalitats dehim e manam que a vosaltres hagen e tinguen per
collidors e guardes del dit General e queus obtemperen en ço que
concernescha al dit ofici. Dada en Terragona a XXII de noembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Molt honorable mossenyer. Los del
parlament convocat en aquesta ciutat per lo senyor Rey han feta
oferta a sa Excellencia de CCC homens de cavall per a temps de un any
e per lo sou de aquells han en algunes coses augmentats los drets de
les generalitats del Principat e imposats novellament en algunas
coses e aço per lo dit any tant solament. E en la oferta feta dels
dits CCC homens de cavall es axi deduit per los dits drets se hagen a
pagar per totes les terres del dit Principat de obediencia del dit
senyor Rey axi de ecclesiastichs com de barons e altres en tant que
en aço vendrien les terres del Illustre comte de Foix que ha en
aquest Principat axi de son heretatge com les que ha conquistades. Lo
senyor Rey li scriu per aço e yo encara per lo carrech que
tinch dels afers de les generalitats per mon ofici. Creu se que sa
senyoria sera prompta e voluntaria en tot ço que sie servici del
dit senyor Rey com es aquesta cosa en la qual va son stat. Car
sperança se ha ab Deu que ab aquesta potencia e ab laltra del dit
senyor Rey se cobrara en aquest any tot lo que es inobedient e
rebelle. E per quant los del dit parlament han pensat que vostre
entreveniment pora molt fer a conduir ab lo dit senyor comte la dita
faena me han donat carrech de scriureus del dit negoci. Pregant vos
de part del dit parlament que hi vullau treballar per vostre poder a
fi que la cosa haja efecte.
Certificant vos queus sera pres per
les gents del dit parlament a molta complascencia. E ultra axo vos
son oferts per vostres treballs cinquanta florins dor los quals yous
fare desliurar tota vegada que la cosa haja lo seu bon efecte. Scrita
en Terragona a XXIII de noembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona a vostra honor prest.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.
Al honorable micer P. Miquel
procurador del Illustre comte de Foix e de Begorra.
(Bigorra)

Senyor molt Illustre. Per la Magestat del
senyor Rey es scrit a vostra lllustrissima senyoria dels apuntaments
fets en lo parlament per sa Altesa convocat e celebrat en la present
ciutat de Terragona. En virtut dels quals entre les altres coses ha
covengut augmentar e crexer los drets de generalitats ques
acostumaven pagar en aquest Principat e encara novellament imposar
alguns drets en algunes coses. E aço per suplir al sou de CCC homens
de cavall oferts per a temps de un any a sa Altesa e al servici de
aquella.
E com sia axi deduit en lacte de la dita oferta que los
dits drets se paguen en totes les terres de aquest Principat de
obediencia del dit senyor Rey axi de
ecclesiastichs com de barons
militars e de tot altre stament. Per tant los dit senyor Rey
scriu a vostra Senyoria que li placia provehir e manar que los dits

drets se paguen en les terres de aquella e en les que ha en lo
dit Principat conquistades. E jatsia en les coses concernents honor e
benefici del dit senyor Rey no calegua miga de alguna
intercessio ab vostra Senyoria. Pero encara per la molta devocio ques
ha al servici del dit senyor Rey e desig que aquesta oferta puxa
haver compliment la qual en altra manera no hauria efecte es feta per
mi e per lo carrech que tinch de mon ofici. La present suplicant
vostra dita lllustrissima Senyoria li placia axi proveir ço es que
los dits drets realment e ab integritat se paguen en les dites
vostres terres e per vostra senyoria conquistades e vinguen en mans
dels collector o collectors per lo dit parlament deputats axi com se
fara en les altres terres de aquest Principat de la dita obediencia.
Scrivint e manant ho axi vostra Senyoria a sos ministres e oficials de les dites terres. Sera cosa principalment concernent lo
servici honor e benefici del dit senyor Rey e ab lo qual Deu
migançant se guanyara e reduira tot aquest Principat. Pero encara
los de aquest dit Principat obedients al dit senyor Rey e yo
per ells vos ho haure a merce e a gracia. Placiaus senyor per lo
present correu per aquesta raho trames haja vostra resposta aquella
que de vostra Senyoria sespera ensemps ab les letres per als dits
oficials vostres per aço necessaries. Ab la present es tramesa a
vostra Senyoria copia dels capitols dels drets imposats per ço que
la dita Senyoria vostra si li sera plasent aquells veja. E sia lo
Sant Sperit molt lllustre senyor vostra protectio e guarda. Feta en
Terragona a XXII de noembre any MCCCCLXIIII.
Senyor lo qui
devotament se recomana en gracia de vostra senyoria Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Al molt lllustre senyor lo
comte de Foix e de Begorra.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Honrats senyors. Sobre la diferencia que seria entre
vosaltres en la collecta dels drets de generalitats queus he
acomanada es ma intencio e voluntat que andosos (abdosos)
treballeu en exhigir e cullir los dits drets axi en la taula com en
altres coses. La dita taula empero e los libres e peccunies dels dits
drets sien e stiguen vers lo dit En Gabriel March e axi vos prech
queus ne concordeu e doneu recapte al queus es acomanat. Altrament
fariay altra provisio que non haurieu ni la hu ni laltre. Feta
en Terragona a XXIII de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de
Cathalunya.
Als honrats En Gabriel March e En Joan del Mas
cullidors dels drets de generalitats en la vila de Falçet.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Bernat
Çaportella et cetera.
Desigants proveir a la indemnitat del dit
General e de les generalitats de aquell e que totes fraus sien
squivades. Ab tenor de la present fem e cream a vos En
Joan de
Tagamanent ciuteda de Barcelona fael e obedient al senyor
Rey en guarda del dit General e dels drets de generalitats de aquell
axi que vos dit En Joan de Tagamanent aneu e pugau anar per totes
ciutats viles lochs e passos del dit Principat de Cathalunya de
obediencia del senyor Rey e veure investigar e inquirir dels drets de
les dites generalitats axi antichs com novellament imposats en virtut
del parlament celebrat per lo dit senyor Rey en la present ciutat de
Terragona e be sguardar e attendre e instar que los dits drets se
paguen ab integritat als cullidors de aquells per totes persones
segons los capitols de les dites generalitats disponen e ordonen. E
per aço fer totes instancies e actes necessaris. En les qual coses
vos hajau diligentment fael e leal a tot profit del dit General
segons haveu ofert e promes en virtut del jurament e homenatge que
per aço haveu prestats en poder nostre. E sots virtut dels dits
sagrament e homenatge no pugau fer exaccio de alguna persona ni
pendre subornacio ne alguna composicio fer de algun frau per
alguna persona comes e per vos atrobat en les dites generalitats
abans siau tengut lo dit frau manifestar a nos o al deputat local o
collidor dels dits drets en la ciutat vila o loch hon per vos atrobat
sia segons totes les dites coses migançant la dita seguretat son per
vos ofertes. De les quals fraus o penes e bans de aquelles vos hajau
la part ques pertany al accusador o denunciador dels fraus dels dits
drets segons los capitols de aquells declaren. E de la part de les
dites penes e bans vos contenteu sens altre salari per lo dit vostre
ofici.
Adonchs ab la present requerim tots e sengles oficials axi
ecclesiastichs com seculars sots virtut del sagrament e homenatge per
ells fet e prestat e o que fer e prestar son tenguts de obtemperar e
exequir nostres requestes. E manam a tots e sengles deputats locals e
altres persones a les quals se pertangua que a vos dit En Joan de
Tagamanent hagen e tinguen per guarda del dit General e a vos en les
coses concernents lo exercici del dit ofici obtemperen e los dits
oficials asistesquen de ajuda e auxili necessaris. Dada en Terragona
a XXVII de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

El referido Juan de
Tagamanent prestó, a consecuencia de esta nueva provisión, el
correspondiente juramento y homenaje en poder del diputado, con las
formalidades de costumbre.
Igual a la carta que antecede, se
expidió, con objeto análogo, otra a Manuel Salvat de
Tarragona, sin más diferencia que la fecha, que era de seis
noviembre, y por lo mismo prestó también el nuevamente nombrado
juramento y homenaje de costumbre.

Bernat Çaportella
cavaller unich deputat et cetera.
Confiant de la fe e industria
de vos En Joan de Cardona notari de la vila de Cardona
ab tenor de la present vos deputam e assignam en sobrecollidor
(sobrecollidir) en la dita vila de Cardona e altres viles e
lochs del comdat de
Cardona e vezcomdat de Vilamur
dels drets de generalitats de bolla de plom e segell de cera e altres
axi antichs com novellament imposats en virtut del parlament en
aquests dies passats celebrat per la Majestat del senyor Rey en la
present ciutat de Terregona. Axi que vos dit En Joan de
Cardona cullau hajau e rebau de mans dels collectors dels dits drets
en la dita vila de Cardona e altres viles e lochs dels dits comdat e
vezcomdat deputats les quantitats dels dits drets que seran per ells
exhigides e tretes. E vos aquelles desliurareu al honorable En Joan
Berenguer Thora collector general per lo present any assignat. E
apres lany a quis pertangua. Donant de la dita vostra sobrecollecta
al dit general receptor compte e raho plenariament de tres en tres
mesos e tota hora que sereu request e havent vos en les dites coses
faelment e leal e be tot frau e dolositat cessants segons es stat
per vos axi ofert e promes migançant sagrament e homenatge per vos
prestats en poder nostre. E per la dita sobrecollecta la qual a
nostre beneplacit vos acomanam vos contentareu del salari juxta la
tatxacio per nos faedora. Adonchs ab la present requirim los oficials
axi ecclesiastichs com seglars de la dita vila e comdat de Cardona e
vezcomdat de Vilamur e dehim e manam als dits particulars collectors
o a totes e sengles altres persones a les quals se pertangue que a
vos dit En Joan de Cardona hagen e tinguen per sobrecollector dessus
dit e los dits collectors a nos responguen e los oficials respondre
facen e en lo exercici de la dita collecta vos asistesquen de oportu
auxili. Dada de Terragona a XXVII de noembre any MCCCCLXIIII. -
Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Prestó el referido Juan de Cardona, en poder del
diputado, el juramento y homenaje que se requiere en tales casos, con
las formalidades de costumbre.

Bernat Çaportella et cetera.

Confiants de la fe e probitat de vos En Gabriel Claris de
la vila de Prades ab tenor de la present vos deputam e
assignam en cullidor e rebedor en la dita
vila dels drets de
generalitats de bolla de plom segell de cera e altres antichs e
novellament imposats en virtut del parlament per lo dit senyor Rey
convocat e celebrat en la present ciutat de Terragona. Axi que vos
dit En Gabriel Claris tingau la taula dels dits drets en la dita vila
e cullau e rebau aquells juxta forma dels capitols per aço ordenats
e totes coses façau a la dita collecta opportunes e necessaries en
la qual vos hajau faelment leyal e be tot frau e dolositat cessant e
de la dita vostra collecta doneu e siau tengut donar compte e
raho de tres en tres mesos e tota veguada que request ne sereu ço es
an Dalmau de Tolosa sobre collidor en lo comdat de Prades o al
honorable En Joan Berenguer Thora receptor o collector general als
dits drets per lo present any assignat e apres lany a quis pertangua
segons totes les dites coses migançant sagrament e homenatge per vos
en poder nostre fet e prestat son oferts. E de la dita collecta la
qual a beneplacit nostre vos acomanam vos contentareu del salari
juxta la tatxacio per nos faedora. Adonchs requerim los oficials de
la dita vila sots virtut de la seguretat per ells prestada o que
prestar son tenguts de obtemperar nostres requestes. E a totes altres
persones per interes de les dites generalitats dehim e manam a vos
dit En Gabriel Claris hagen e tinguen per collector dels dits drets
en la dita vila e de aquells a vos responguen e los dits oficials
respondreus facen e no contravinguen per alguna causa. Dada en
Tarragona a XXVII de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Prestó
dicho Gabriel Claris el juramento y homenaje, en poder del diputado,
con las formalidades de costumbre.

Nos Bernardus
Çaportella miles deputatus unicus Generalis Cathalonie
Principatus residentes Terrachone totam potestatem oficii
deputacionis dicti Generalis habentes propter inobedienciam et
detestandam rebellionem per olim condeputatos nostros Majestati
Serenissimi domini Regis factam quam ob causam decretum es per dictam
regiam magestatem totam dictam
potestatem in nos esse et residere
et actus quoscumque ad dictum deputacionis oficium pertinentes nos
exercere posse atque debere.
Cum inter eos qui in dictam
Magestatem regiam dicte rebellionis crimine nephandissimo
conspirarunt Michael Vives civis Barchinone qui oficium
defensoris jurium generalitatum dicti Cathalonie Principatus
obtinebat reus existat ob quod eum et ceteros suos complices dicta
Magestas regia damnavit juste quidem eos que omni honore oficio et
beneficio decrevit esse indignos. Cui decreto et sentencie regie nos
adherentes quo ad nos et dictum oficium nostrum pertinet Michaelem
Vives predictum dicto defensoris jurium generalitatum oficio
provaverimus et presentis serie de certa sciencia et expresse
provamus. Expediatque pro utilitate dicti Generalis et suorum jurium
conservacione de oficio ipso persone alteri ad illud idonee
providere.
Nam ex vaccacione ipsius jura dictarum generalitatum
proculdubio paterentur jacturam. Ideoque indemnitate Generalis
predicti in hiis premisa et attenta de suficiencia industria et
multarum rerum usu atque pericia vestri Bernardi Dala civis
Barchinonensis plurium confusi cuiusque fides et devocio erga dictam
regiam Magestatem pluribus in rebus sunt comprobate. Nam laribus et
rebus vestris omnibus post habitis exposuistis vitam et bona pro fide
regia observanda quibus respectibus estis non in merito favoribus et
honoribus prosequendus. Igitur dictum defensoris jurium
generalitatum oficium sit ut premittitur vacans. Cum omnibus suis
preheminenciis et prerogativis et eius usu et exercicio vobis dicto
Bernardo Dala ad nostri et successorum nostrorum in dicto
deputacionis oficio beneplacitum concedimus comittimus et etiam
comendamus. Ita quod vos dictus Bernardus Dala durante dicto nostro
et successorum nostrorum beneplacito sitis defensor jurium
generalitatum dicti Cathalonie principatus ipsumque oficium habeatis
teneatis reguatis et exerceatis fideliter atque bene dicta jura
defendendo procurando conservando et in omnibus manutenendo aliaque
universa et singula faciendo et libere exercendo pro et cum dicto
oficio que ad ipsius onus et exercicium pertinent et incumbunt. Et
habeatis et recipiatis pro dicto oficio quociens illius plenariam
adeptus fueritis possessionem ex et de juribus et emolumentis
dictarum generalitatum illud annuum salarium quod per dictum
Michaelem Vives aliosque predecessores vestros in et pro eo erat
haberi et recipi consuetum.
Interim vero quod ipsius oficii
propter rebellionem dicte civitatis Barchinone aliorumque parcium
dicti Cathalonie Principatus a obediencia dicti domini Regis

deviancium et propter scismam et guerram inde subortam in dicto
Cathalonie principatu possessionem integram non obtinueritis et eius
usum et exercicium plenarie non poteritis exercere habeatis et
recipiatis pro salario dicti vestri oficii viginti quinque libras
barchinoneses vobis annis singulis ex et de dictis emolumentis et
juribus exolvendas. Itaque prestito jam per vos juramento ad Sancta
Dei quatuor Evangelia per vos corporaliter tacta ac homagio manibus
et ore comendato quorum virtute promisistis in dicto oficio bene
fideliter et legaliter vos habere et alia facere que et prout
superius enarrantur. Harum serie dicimus et intimamus quibuscumque
oficialibus tam ecclesiasticis quam secularibus quacumquo auctoritate
et potestate fungentibus in dicto Cathalonie principatu eosque
requirimus sub debito obligacionis qua tenentur nostris obtemperare
requisicionibus et illas exequi oficialibus autem et ministris dicti
Generalis et aliis quibuscumque personis intra dictum Cathalonie
Principatum
constitutis dicimus et pro interesse dictarum
generalitatum quatenus potestatis est nostre mandamus ut vos dictum
Bernardum Dala pro defensore predicto habeant teneant et admittant
vobisque in oficio ipso et ejus usu et exercicio pareant et attendant
ac preheminenciis et prerogativis pro illo vobis debitis non derogent
oficialesque predicti in occurrentibus circa usum et exercicium dicti
oficii vobis asistant auxilio et opera oportunis. In quorum fidem et
testimonium presentes fieri jussimus manu nostra signatas sigillique
dicti Diputacionis oficii pendentis munimine roboratas. Datum
Terrachone die XXVII mensis novembris anno a Nativitate Domini
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Prestó dicho Bernardo Dala, en poder del
diputado, el juramento y homenaje, con las formalidades de costumbre.


Bernat Çaportella cavaller et cetera.
Confiant de la fe
probitat e industria de vos En Luis Garriga de lu
ciutat de Terragona ab tenor de la present vos donam e deputam en
cullidor e receptor en la dita ciutat dels drets de generalitats de
bolla de plom e segell de cera e altres axi antichs com novellament
imposats en virtut del parlament en aquests dies prop passats
convocat e celebrat per lo dit senyor Rey en la present ciutat de
Tarragona. Exceptats empero de la present vostra recepcio e collecta
los drets de intrades e exides la collecta dels quals es a altri
comesa. Mes a vos encara deputam e assignam en receptor de tots los
dits drets e ab aquells ensemps de les dites intrades e exides per
totes les viles lochs e passos del camp de Terragona e aço de
mans dels collectors particulars posats o ques posaran a rebre e
cullir aquells. Vos donchs dit En Luis Garriga tingau la taula en la
dita ciutat dels drets que dessus son dits e siau collidor e rebedor
de aquells e bolleu e spatxeu de plom e de cera e altres coses façau
que a la dita collecta se pertanyen. Siau en apres sobrecollidor de
les taules foranes ço es de les viles lochs e passos del dit camp de
Terragona e dels cullidors qualsevol drets de generalitats en les
dites viles lochs e passos de aquelles. E en les dites collecta e
sobrecollecta vos hajau be leyalment e fael tot frau e dolositat
squivant. E siau tengut de la dita collecta e sobre collecta donar
raho e compte de tres en tres mesos a tota hora que request ne sereu
al honorable En Joan Berenguer Thora collector e receptor general de
tots los dits drets per lo present any assignat e apres a quis
pertangue. Segons totes les dites coses en virtut de la seguretat
migançant sagrament e homenatge per vos prestada haveu ofertes e
promeses. De la qual collecta e sobrecollecta o del salari de aquella
o aquelles les quals a beneplacit nostre vos acomanam stareu a la
tatxacio per nos faedora. Adonchs requerim los oficials axi
ecclesiastichs com seglars de la dita ciutat e camp de Terragona
e al deputat local e altres persones per interes de les dites
generalitats dehim e manam a vos dit En Luis Garrigua hagen e
tinguen per collector e sobrecollector dessus dits e de les dites
coses queus acomanem a vos responguen e obtemperen e los dits
oficials respondre e obtemperar facen. E a vos en e circa lo exercici
de les coses a vos comeses vos asistesquen de auxili necessari. Dada
en Terragona a XXVII de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el
referido Luis Garriga el juramento y homenaje, con garantía de su
persona y bienes y demás formalidades de costumbre, en poder del
diputado, el cual mandó al nuevo empleado, que de les
derechos de su colecta satisfaciese doscientos cincuenta florines de
oro, que se habían de repartir entre varias personas que él
designaría, en remuneración de ciertos trabajos ejecutados por los
mismos, según así se había dispuesto por los individuos
que
componían el parlamento; a lo que contestó el jurante con las
siguientes palabras.

Que tindra caxa de les peccunies de sa
recepcio e de aquelles nos plenira sino

que
aquelles per aquelles liurara al dit general receptor o a les
persones qui per ell li sera manat tot frau cessant en dara bon
compte e raho et cetera.

Honorables senyors. Vostra letra
havem rebuda e quant al primer cap del orde que havem posat en lo
collir del dret de les farines ques fa per los pesadors
de aquexa
vila a beneplacit fins nos ne haguesseu consultat nos es vist que pus
la cosa sta be arreglada en aquexa vila dels dos pesadors e libres e
que mils no si poria provehir nos plau be que axi stigua ab aço que
lo blat e la farina nos pertesqua del pes fins lo dret sie
pagat e que vos collector tots dies si fer se pora sino axi sovin
com poreu rebau lo dret que los pesadors hauran cullit e quen façau
libre de compte per jornades ques concorde ab los libres dels
pesadors. E rebreu dels dits pesadors sagrament e homenatge de haver
se leyalment e be e encautar las heu hi donen bon recapte que
sguart se haura a lurs treballs. E per quant als molins vindran blats
de altres parts hon no haura pesadors cove los moliners facen la
seguretat que dien los capitols e encara preneu jurament de les
mullers el de tots altres ministres llurs provehint a tot frau
que si pogues fer. Car com dehim molt ha esser remes a la prathicha e
feu que dells moliners se haja compte e raho no solament los
dissaptes mas encara tots dies si bonament se pora fer. E vos
collector preneu ne afany. Car com dit es dessus a tot se haura
sguart pus sie vista la diligencia e bona cura. Al altre cap de anar
lo notari per la vegueria ab vosaltres nos plau. Pero ques tingue per
dit que no pot comptar lo salari de la constitucio ni altre
acostumat. Car nou comporta lo temps sino que stara si vol a
conexença nostra. En lo que dehiu de la Spluga e altres lochs
que no han pes es nostra intencio lo dret se culla per los collectors
dels lochs abans de anar al moli segons diu lo capitol. Car ya poran
saber quant pesa una mitgera o quartera de blat e axi levar de tot lo
que hira a moli lo compte e als moliners no cal acomanar sino allo
que de necessitat ha a venir a ells com es los blats dels lochs pochs
als quals altrament proveir nos poria. Al que dehiu En Fariça hauria
demanat al bollador lo procehit apres la capitulacio es stada aci
publicada e fins ell nes stat remogut. Jaquiu ho star per lo present
fins vos ne scrivam per altra. Al restant que lo dit En Fariça
hauria proveit En Marcal culla aqui los safrans no som de
aquex parer que per tant pocha cosa hi calegua fer ministre. Car molt
cove stalviar despeses. E per tant vos En Maloll donau hi recapte com
a les altres coses e lo dit En Marçal no sen cure. Lo treslat
de la capitulacio haureu si En Perello era un poch desafanyat de
moltes coses que ha a desempatxar. Cove vos micer Jacme li trametau
lo sindicat e poder vostre. Dada en Terragona
a XXVIII de noembre
any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya resident en Terragona.
Als honorables
micer Jacme Nicolau lochtinent de deputat local e En Gabriel Maloll
collector de les generalitats en la vila e vegueria de Monblanch.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Al deputat
e collidor de Monblanch.
Honorables senyors. Sobre lo quens haveu
consultat e per certs sguarts nous haviem respost delliberadament ara
feta delliberacio vos dehim demaneu al collector o collectors qui
collien aqui les generalitats tot lo procehit de aquelles del onzen
dia del present mes de noembre ença. Car lo dehen dia del dit mes
les dites generalitats foren restituides e atorgades per lo senyor
Rey als del parlament en aquesta ciutat convocat axi que començaren
correr per lo Principat lo dia apres seguent que comptavem onze.
Adonchs demanarlos heu compte e raho de aquell onze die inclusive e
dels dies apres mentres ho han tengut e tot lo proceit. E si en alre
sen metien feu los fer la exequucio sens algun comport. Avisant vos
enapres com havem informacio que alguns pellers per difraudar
lo dret dels XII diners que es stat augmentat lo segell de cera
havien bollada pelleria e scapolons per al temps de aquest any e aço
abans que la crida sie stada publicada havent ells sentiment de la
dita augmentacio del dret ço que redunda a molt frau de aquell. Per
queus dehim e manam façau bollar de cera novament tots los pellers
axi de scapolons com de pelleria feta e tot ço que los dits pellers
haguessen bollat abans de la crida e no sia encara venut e feu los
pagar a raho de III sous per liura per lo dret del segell de cera.

Ço es comptant sobre los II sous a raho dels quals han ya bollat
e pagat e prenent los aquells en compte. Dada en Terragona a XXVIIII
de noembre any MCCCC sexanta quatre. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Als honorables micer Jacme Nicholau lochtinent de diputat local e
En Gabriel Maloll collector de les generalitats en la vila e vegueria
de Montblanch.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Als collidors de Falcet.
Honrats senyers. Informacio
havem que alguns pellers havent sentiment de aquests drets
novellament imposats abans de la publicado de la crida han bollat o
segellat de cera pelleria o scapolons a raho dels II sous per lliura
ço que ha a servir per aquest any e redunda en gran frau del dret
imposat novament. Per queus dehim e manam façau altra vegada
sagellar de cera la dita pelleria e scapolons e tot ço que
sia per pellers sagellat a raho de II sous e no sie encare
venut e feu pagar per allo a raho de III sous per lliura. Prenent los
empero en compte los II sous per los quals haurien ya bollat e pagat
axi ques compte sobre aquells. E digau aço matex de part nostra an
Dalmau de Tolosa sobrecullidor del comdat si aqui sera sino trameteu
li la present la qual prengua per sua. Dada en Terragona a XXVIIII de
noembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Als honrats En Gabriel March e En Joan del Mas collidors de les
generalitats en la vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Al collector de Leyda.
Honrat senyer.
Vostra letra havem rebuda. Plau nos la bona diligencia e orde donat
en les coses. Continuau daquiavant axi com se confia de vos. E en lo
restant que dehiu del fet dels pellers nos scrivim al deputat local
molt stretament e cauta per que no aparescha per avis vostre. Donauli
la letra e comunicau ne ab ell. Car nos li dehim quen scrivim a ell e
a vos. E scriviunos com si haura. De Terragona a XXVIIII de noembre
any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella et
cetera.

Per servar la prathica acostumada cove doneu
fermances per vostra collecta en poder del deputat local e feu les
continuar per lo scriva qui nos ne certifique.
Nos ne scrivim al
deputat local quey do orde axis faça. Ab la present rebreu treslat
de la letra del deputat local per que vejau la forma com li scrivim
sobre lo fet del pellers.
Dirigitur Manueli de Vilaplana
collectori Illerde.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Al deputat local de Leyda.
Molt honorable
mossenyer. Per proveir al frau que per los pellers se podia fer en
bollar de cera scapolons e pelleria abans de la publicacio de la
crida de
aquests drets novament imposats e aço per a temps de
aquest any vos trametem a dir per lo honorable En Manuel de Vilaplana
collector que fesseu tornar bollar de cera tota pelleria scapolons e
altra roba de pellers que no fos venuda e pagar per aquella a raho de
III sous per lliura. Ço es comptant sobre los II sous a raho dels
quals haurien ya bollat e pagat e prenent los aquells en compte.
Crehem axi sera fet e si fet no era vos dehim e manam ho façau axi
complir sens algun comport. Car lo dan serie tan gran que no es cosa
que
tollerar se puxa. E som certs que molts han tenguda la dita
astucia. De aço matex scrivim al dit collector. Donau orde la cosa
se faça axi e noy haja falla alguna. Data en Terragona a XXVIIII de
noembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.
Apres feta la present havem feta paraula al senyor
Rey sobre lo fet de mossen Erill al qual lo dit senyor Rey scriu
letra. La qual rebreu ab la present. Donau
orde li sia tramesa. E
donau orde que En Manuel de Vilaplana done fermances per la collecta
que li es comesa. E certifiquau nos ne quant fet sia.
Al molt
honorable micer Anthoni Riquer deputat local en la ciutat e vegueria
de Leyda.

Per En Franci Prats.
Bernat çaportella unich
deputat et cetera.
Confiant de la fe probitat e industria de vos
honorable En Franci Prats de la vila de Vilafrancha de Penedes
ab tenor de la present vos donam posam e assignam en deputat local en
la dita vila e vegueria de aquella. E lo dit ofici vos acomanam a
beneplacit nostre. Axi que vos dit En Franci Prats durant lo dit
beneplacit siau deputat local en la dita vila e vegueria los drets
del dit General prerogatives e preheminencies de aquell guardant
defensant e mantenint e totes coses fahent que al dit ofici se
pertanyen e les quals vostres predecessors en aquell han acostumat e
fer poden. En lo qual ofici vos hajau faelment leal e be a tota honor
e profit del General salva tots temps veritat. E de aço volem façau
e presteu sagrament e homenatge en poder del vaguer de aquexa dita
vila o lochtinent seu abans que en res useu del dit ofici. E volem de
la dita seguretat per vos prestadora apparegua per acte publich. Per
lo dit ofici lo qual com dit es vos acomanam nous constituhim altre
salari sino aquell que a nos sera vist axi queus hajau a contentar de
la tatxacio juxta la occurrencia del temps per nos faedora. Adonchs
ab la present requirim lo dit vaguer e tots altres oficials axi
ecclesiastichs com seglars en la dita vila e vegueria constituits
sots virtut de la seguretat per ells feta e o que fer sou tenguts de
obtemperar e exequir nostres requestes. E als collectors dels dits
drets de generalitats en la vila e vegueria sobredites e totes altres
persones a quis pertangua per interes de les dites generalitats e en
quant es de nostra potestat dehim e manam a vos dit En Franci Prats
durant lo dit beneplacit hagen e tinguen per deputat local en la
dita vila e vegueria e a vos en les coses concernents lo exercici del
dit ofici obtemperen e los dits oficials obtemperar facen eus
asistesquen de oportu auxili. Dada en Terragona a XXX de noembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Al deputat local de Sancta Coloma.

Honrat senyer. Com vos sabeu vos havem assignat En P. Molgosa de
aquexa vila en cullidor e rebedor del dret pertanyent al General per
los safrans que en
aquexa dita vila se pesaran e vendran ab
potestat de mudar los vehedors segons li sera vist. E per quant havem
dell plenaria confiança que donara bon recapte e compliment al que
li havem acomanat. Vos dehim e manam que en res toquant los dits
safrans ne los vehedors de aquells nous cureu entremetre. Ne encara
si safrans hi hixen
falsificats nous cureu de aquells. Jaquint ho al dit P. Molgosa. Car
nos havem proveit e ordenat e al dit P. Molgosa manat que ell nos
trameta aci los tals safrans (safans) si alguns ni
hixen. En les altres coses de vostre ofici donau recapte e
hajau vos en aquell promenivolment e feu per manera que no sinta
hom algunes privades passions. Car no es pertinent que algu dega de
aquelles usar tenint ofici altrament covendria provehirhi. Dada en
Terragona lo primer dia de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Al honrat senyer En Joan
Rosanes deputat local en la vila de Sancta Coloma e altres
lochtinents de la vegueria de Cervera.

Al collector en la
vila de Sancta Coloma.
Honrat senyer. Informacio havem que alguns
pellers havents sentiment que lo dret del segell de cera se devia
augmentar han segellat abans de la publicacio de la crida robes
moltes per vendre dins aquest any ço que seria en gran frau del dit
dret. Per queus dehim e manam façau bollar o sagellar de cera altra
vegada tota pelleria scapolons e altres robes de pellers ques tropien
en poder lur bollades o sagellades abans de la publicacio de la dita
crida e feu los pagar per aquelles a raho de III sous per lliura
prenent los empero en compte los II sous a raho dels quals haurien ya
pagat axi ques compte sobre aquells en manera (manara) que paguen lo
dret novellament augmentat tot frau cessant. Dada en Terragona lo
primer dia de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Francisco
Laurencii collectori generalitatum en Sancta Coloma de
Queralt.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Als
prohomens del comdat de Prades.
Honrats senyors. Sabut havem que
vosaltres haurieu feta instancia que los drets de generalitats
novellament imposats no sien publicats aqui ni menys exhigits per
quant haurieu entes que encara los dits drets nos (no se)
exhigirien en alguns lochs del camp de Terragona. Veritat es que per
quant los qui han carrech de fer publicar aço no poden esser en una
matexa jornada per tots los lochs. Cove axi fer que uns lochs
comencen primers que altres. Pero tots ne han a passar e de fet
passaran una anyada e axi aquesta ciutat ha mes de X jorns que ha
començat o de dia en dia comencen los lochs del camp e de les altres
parts de aquest Principat e quiscu te son compte de lany. Per ço que
qui haura abans començat abans haura acabat e no hajau pensament que
algu se puxa exhimir del dit carrech. Per que disponeu vos a pendre
aquell pus la fortuna ho importa que axi ha de passar. E nous ne
metesseu en alre. Car nos poria tollerar abans si hauria a
fer provisio rigorosa la qual sens falta vos redundaria en molt
damnatge. Dada en Terragona lo primer dia de dehembre any
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et
cetera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Al
noble mossen Franci Derill.
Mossenyer molt noble e molt
magnifich. Com crehem sapia la noblesa e magnificencia vostres la
Magestat del senyor Rey en lo parlament per sa Excellencia en aquests
prop passats dies convocat e celebrat en la present ciutat de
Terragona ha restituides e atorgades als del dit parlament en nom del
dit Principat les generalitats de totes les terres obedients al dit
senyor Rey en lo dit Principat fins als limits de les terres del
vezcomte Dilla inclusivament e donada licencia als del dit parlament
de augmentar e crexer los drets de les dites generalitats e de
imposar novellament drets en aquelles coses que als del dit parlament
fora vist. E axi es stat fet per los del dit parlament ço es que han
augmentat en algunes coses los drets de les generalitats antichs. E
imposats novament alguns en altres coses. E aço per suplir al sou de
CCC homens de cavall oferts al dit senyor Rey per al temps de un any
per lo qual es feta la augmentacio e nova imposicio de drets. E per
aquells acullir a convertir en lo dit pagament del dit sou es donat e
deputat cert general collidor e receptor e se han a deputar collidors
particulars per quiscuns lochs hon com los dits drets se hagen a
cullir en vostres terres del port de Xuert (Pont de Suert) e de Vella e
altres vostres axi com en les altres del dit Principat obedients al
dit senyor Rey. Per tant per lo carrech que es de nostre ofici en
defensar e mantenir los drets de generalitats e signantment aquests
tant dedicats al servici del senyor Rey e benefici e honor del
Principat vos pregam mossenyer e requirim doneu loch provehisquau e
maneu los dits drets de generalitats antichs e novament imposats se
paguen es cullen en les dit es terres vostres e vinguen a mans
del dit General receptor o dels particulars collectors qui seran
tramesos per aço. Als quals no sie fet en la exactio dels dits drets
algun embarch abans los sie donada tota endressa e auxili
opportu els sia respost del cullit del onzen dia del mes de
noembre prop passat ença que foren atorgats per lo senyor Rey.

Vostra magnificencia pot compendre aquesta cosa quant sguarda
servici del senyor Rey e honor e benefici del Principat. Placiaus
donchs ferhi per los dits sguarts ço que los altres del dit
Principat de quiscun stament obedients al senyor Rey han fet e fan e
la sua Magestat e quiscuns del dit Principat confien de vos.
Altrament seria grantment destorbar los dits servici e benefici ço
que
de vos en alguna manera nos creu. Ab tant molt noble e molt
magnifich mossenyer tingaus lo Sant Sperit en guarda sua. De
Terragona a dos dies de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Al molt noble e molt
magnifich mossenyor mossen Franci Derill.