Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
domingo, 14 de junio de 2020
193. LA PRINCESA MORA QUE BUSCÓ LA LIBERTAD
martes, 16 de febrero de 2021
13, 14, septiembre
13 DE SEPTIEMBRE.
No hubo
sesión, por ser domingo.
14 DE SEPTIEMBRE.
No hubo
sesión, con motivo de la festividad de la Exaltación de la Santa
Cruz.
Sin embargo, en este día mandaron los señores Diputados
expedir las siguientes cartas.
Al molt alt e molt excellent
Senyor lo Senyor Rey.
De vostra gran Excellencia havem
rebudes ab degudes humilitat e reverencia dues letres una de XXIIII
de agost altra de tres del present. En la primera so (se)
fa mencio del fet de la Illustre Princessa filla vostra e de les
fahenes de don Joan Dixer e de mossen Rebolledo. En laltra
se parla de provisio de oficials e en cascuna ha
creença la qual amplament nos es stada explicada per Nandreu
Cathala conseller e lochtinent de tresorer de vostra Altesa e tant
per dites letres e creença quant per avisos dels embaxadors de
aquest Principat de les dites e altres moltes coses som avisats
largament als quals embaxadors scrivim responent succintament
a tots los caps e aquelles referiran a vostra gran Altesa segons per
nosaltres los es scrit. Supplicam humilment e devota vostra
preexcellent Senyoria sia merce sua vulla aquells benignament oyrlos
quals han carrech si a vostra Altesa plasent sera legir nostra letra
davant lo sacre conspecte de vostra excellent Senyoria
la qual nostre Senyor Deu conserve longament segons desija
manant a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a
XIIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - De V. M. - Humils
vassalls e subdits qui en gracie e merçe de aquella humilment
se recomanen. - Los diputats del General e conçell
representants lo Principat de Cathalunya.
Als molt
reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los
embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia sots
data de aquesta vos scrivam molt larch empero
per alguns bons respectes es stat vist les coses davall scrites apart
vos sien manifestades. Considerat adonchs lo que
haveu scrit en una de vostres letres ço es que a supplicacio
vostra la Majestat del Senyor Rey vos dona la scriptura etc.
haguerem pres plaer per vosaltres non fos stat
supplicat. Jatsia fermament cregam a bona intencio sia
stat fet e perço es stat deliberat que si daçiavant
la Excellencia del dit Senyor Rey vos dira coses algunes les
quals per no variar paraules e altrament paregues deure esser en
scrits redegidores aquelles no demaneu mes per vostre
descarrech suppliquen la sua clemencia li placia
de aquelles scriure a nosaltres car aquest conçell ha
per bo e expedient apartarse de totes cedules e scriptures en
coses devallants de la capitulacio o afrontants aquella en qualsevol
manera. E per quant en dita letra vos diem que si la Majestat
del Senyor Rey veure volra aquella sia legida
una e moltes vegades devant lo seu conspecte al qual
axi mateix ne scrivim no entenem per ço ans
expressament declarant que de aquella en tot o en part copia alguna
sia liurada. E sia molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat
proteccio vostra. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del
any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya
e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat apparellats a vostra honor.
Als molt reverend egregi
nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del
Principat de Catalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e
honorables mossenyors. Apres que mossen labbat de Poblet
es partit de aci havem reebudes quatre letres
vostres la una de XXIIII dagost altre del primer
altre del segon e altra de VI del corrent mes de
setembre entre les quals ne ha tres de larga seria
havem hagut gran plaer dels avisos alli contenguts los quals
son molts. Fins açi lo temps nons ha consentit
fer resposta occupats en los davall scrits e altres negocis. Ara
succintament e per orde responem al necessari e essencial e
primerament venint al fet de la Serenissima Princessa
filla del Illustrissimo senyor lo Senyor Rey. Veritat es que
en los dies passats lo lllustre Senyor Primogenit dix
a nosaltres havia informacio e avis que la dit lllustre
Princessa germana sua era detenguda en nom
de la Majestat del Senyor Rey e maltractada e desrobada
per los qui a custodia sua eren deputats pregant e
encarregant nos que la capitulacio sofragas a la dita
Princesa volguessen pensar e dar orde la dita Princesa fos
restituhida en sa libertad aço empero
dix lo dit lllustre Primogenit no afirmativament
mas informat o ajustat com dit es e volents nosaltres entrar
en pensament sobre aques negoci a cascu de dos dies
apres seguents nos fou dit per sa Senyoria que
sobressehissem fins ell ho digues com speras
de dia en dia home per lo qual mes vertadera informacio
haguera del stament de la dita Princesa. E apres lo
dit Senyor Primogenit nons ha dit res e axi la cosa es restada
que la Majestat del Senyor Rey segons nos ha scrit no
haja detenguda ne detinga presa la dita Princesa axi es cregut
fermament e pot esser certa la sua gran Altesa que aquest
Principat no te la creença facil a tots reports ans ab
molta attensio e integritat vetla en les coses
concernents servey de sa Excellencia e repos de aquest
Principat. Quant al fet de don Jofre de Castro si passava com
es afermat ço es que dementre *tos malfactors li
robaven e destrohien les dites viles que ha en
Ribagorça cridaven Rebolledo Rebolledo e dehien
que lo dit don Jofre es enemich del Senyor Rey e
ha pres sou dels catalans recauria en molta admiracio
de aquest Principat e majorment que lo dit don Jofre preten no
esser james stat ne huy esser en guerra e o
deseximents ab lo dit mossen Rebolledo ne
ab algun dels dampnificats. E jatsia
molta instancia per part del dit don Jofre sie stada sobre aço
feta nosaltres no donants laugera credulitat a paraules
havem provehit per haverse vertadera e auttentica
informacio la qual hauda si per aquella aparra la
capitulacio predita esser prejudicada
aquest Principat ab los mijans e termens permesos e
degut hi provehira. E pot esser certa la Excellencia del dit
Senyor Rey que alre que lo degut aquest
Principat en aço ne en altres coses no fara ne
enten fer segons ha be acostumat. Quant al fet de don Joan Dixer creu
aquest Principat fermament que la gran Altesa del dit Senyor Rey
com a virtuos e prudentissimo ha servat e servara
e manara servar inviolablement lo capitol de la capitulacio
de aço parlant quant al que dien la Majestat del dit
Senyor Rey haver vos dit star ab alguna admiracio de la
restriccio en vostres instruccions apres vostra partida posada
pot creure la sua serenissima Senyoria e vosaltres mossenyors
de molta intelligencia de tals podeu compendre alguns bons
respectes han dat causa a dita restriccio. Quant al fet dels
oficials novament provehits dels quals nos haveu stesament
scrit stam en molta admiracio e contristacio no esser feta provisio
dels principals oficials qui tant son necessaris a la administracio
de la justicia e bon stament de aquest Principat. E molt mes recau en
gran maravella e congoixa lo dit Senyor Rey no haver exaudides
nostres tantes supplicacions axi per orgue vostre com per
letres a la sua Majestat devotament e humil proferides
ab commemoracions de les constitucions a aço
afrontants e dels grans e intollerables inconvenients e dans
qui per la tarda dels dits oficials continuament se causa en
la dita republica de aquest Principat car si be es
considerada la dita capitulacio lo XII capitol dispon lo
Illustre Primogenit esser creat decontinent que la
capitulacio fou fermada per la lllustrissima Senyora Reyna
lochtinent ab plenissima potestat e exercici com donchs
produira son efecte lo dit exercici si los
oficials necessaris e assenyaladament los principals en la
dita potestat e exercici no son creats. Suplicaren adonchs
molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors altra
e altra vegades la Majestat del dit Senyor Rey per merce sua
li placia prestament provehir de oficials necessaris al dit exercici
e administracio de justicia e axi la dita capitulacio per la sua
Excellencia fermada e jurada la qual en la dilacio es vist pendre
detriment sera observada. Quant al avis del tracte e compromes del
Senyor Rey ab lo Rey de Castella restam molt
contentissimos e alegres de totes coses que sien a
respecte de conservacio de pau tranquillitat confederacio e
concordia entre la sua Majestat e dit lllustre Rey de
Castella e lo Senyor Primogenit pus no sien
obviants o contrariants a la capitulacio predita les quals placia
a nostre Senyor Deu se seguesquen a laor sua e benefici
e repos dels regnes e terres a ells susdits. Quant al que dieu
es necessari haverse aqui les fermes de les universitats de
aquest Principat significants lo contracte de la capitulacio
esser per aço retardat vos certificam que encara no les havem
totes com hagudes sien sera feta deguda deliberacio. Quant al
que dieu lo Senyor Rey haver vos en scrits donada certa
scriptura parlant del fet de mossen Crespa e com se deu
considerar que per dir diputats e conçell e ciutat de
Barchinona han per sospitos e odios lo oficial provehit per lo
dit Senyor Rey no es vist justa causa esser de repellir
aquell afermam se deuen demostrar e allegar
causes legitimes de odi e sospita devant lo Senyor Rey e no
esser indicades ni admeses a fi de repulsio per los dits
diputats e conçell e ciutat. E com se deu attendre que
lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos o
sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han
administracio e exercici de justicia e no de protonotari lochtinent
scrivants etc. Som maravellats dels qui sinistrament han
informada la Majestat del dit Senyor Rey com sia cert
mossen Crespa no esser stat admes ne repellit per nosaltres e
per ço es ver dir no es detengut per la ciutat e com ho fos
ordenat es provehit per dita capitulacio que en totes ha entrevenir e
consentir la dita ciutat. En lals de allegar causes de
odi e sospita la capitulacio qui al seny litteral ha esser
entesa no vol ne streny lo pretes per lo Senyor Rey
salva humilment la reverencia de la sua Majestat ans
per lo consentit atorgat per la sua Altesa es
ampla facultat attribuida als catalans ab tals paraules
e no en alguna manera al dit Principat odioses o suspectes
quant comprenen e que denoten aquelles paraules juntes ab los
altres capitols vostres prestantissimes intelligencies creem
ne som be certes. En lo article de esser attes en lo
capitol Xe parlant dels oficials qui han administracio e exercici de
justicia la dita capitulacio parla e dispon clarament ço
es conforma a constitucions de aquest Principat de
consemblants coses parlans. E pot creure la Excellencia del
dit Senyor Rey que axi en admetra e o repellir
oficials com en les altres coses aquest conçell ha fet e fara
sempra lo degut. Quant al que scriviu den Sant
Dionis es cert lo Senyor Primogenit li feu
exequtoria e fi mana donar tot lo que mester hagues. Empero
segons som imformats essent lo dit Sant Dionis en
Gerona per pendre possessio del ofici de veguer ab les
executories del dit Senyor Primogenit alguns cavallers e gentils
homens se opposaren e protestaren en la sua admisio
allegants esser contra constitucions e leys de la terra
per la qual raho havem sabut fon manada certa provisio
per lo vicecanceller per quant les coses se menegen per
termens de justicia e aço es stat lo seu torb. Quant
al que es dit se deu entendre als qui per lo Senyor Rey
son provehits de ofici e los son dats deseximents
o retudes paraules aço mossenyors no cove a
aquest conçell e per ço demes seria attendre
hi salva la reverencia vostra. Quant al fet del rahonament a
vosaltres fet per lo Senyor Rey sobre les paraules dites per
lo Senyor Primogenit a mossen Antoni Nogueres conseller
protonotari e embaxador de la sua Majestat en lo
qual incogitadament nosaltres diputats e oydors de
comptes nos trobam som molt contents de la resposta a sa
Excellencia per vosaltres feta la passa axi ab veritat
ço es que intelligencia ne sentiment algu
no haviem de les dites coses ne de part delles ans
nos foren axi noves e alienes com nunqua havem
cogitat. Mes per quant lo Senyor Rey juxta vostre
scriure es de aço molt congoxat donant hi causa algun
seminador de zizania e discordia qui altrament segons
comprenem ha feta la informacio que la veritat no consent del que fou
dit al dit mossen Nogueres havent deliberat tant per repos e
contentacio de la Majestat reyal quant per lucidacio de la
veritat e sensacio nostra e de aquells qui presents hi erem avisar
vos de les paraules dites per lo dit Senyor Primogenit al dit
mossen Nogueres lo qual vertaderament trames a demanar per
Rodrigo Vidal e no per mossen Loppe Trompeta de les
quals paraules nosaltres dits diputats e oydors de comptes e
los consellers de aquesta ciutat e altres alli presents havem
e han plena recordança e foren tals
o semblants traduides
en catala de lengua Navarra o castellana en la qual
lo dit Senyor Primogenit molt comportament e ab gran
honor e reverencia del dit Senyor aquelles proferi sots aquest orde e
efecte. Nogueres yo so molt maravellat de dues
coses la una del Rey mon Senyor haver vos enviat
aci vist que sempre se deuen enviar persones grates a
aquelles a qui van. Laltra de vos haver gosat empendre de
venir devant mos hulls considerant que stant yo
pres en Çaragoça hagues tanta audacia de venir ab
tinta e paper a interrogarme e encara treballant e entenent
per vostre poder que yo deposas sobre les grans
malvestats e traycions que lavors a mi foren allevades
e vull sapiau que james me record delles
que la mia anima nos regir en tant grau que
quaix exir de mon seny. E siau cert que
si no fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare
per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes yo
vos ne faria anar daci sens la lengua ab
que me interrogas e sens la ma ab que scrivis. E
perque nom *doaeu (doneu) causa de posarme en
mes temptacio vos prech e man que de continent
vos partiau devant mi que mos ulls se alteren en veure
en presencia mia la persona qui en allevarme tals
malvestats cabe e encare fareu be que
decontinent vos partiau daquesta ciutat. E
volent respondre lo dit mossen Nogueres dix Senyor sia
de vostra merçe me lexeu respondre per ma scusacio. E
lo dit Senyor Primogenit repplica No cureu de resposta
que no farieu sino ensendre lo carbo. E axi lo
dit mossen Nogueres se parti devant la presencia del dit
Senyor Primogenit. Les dites paraules mossenyors molt reverends
egregi nobles magnifichs e honorables foren per lo dit Senyor
Primogenit al dit mossen Nogueres dites. Es molt de attendre que si
apparien greus a la Majestat del Senyor Rey considerat
lo parlar condicionat ço es Siau cert que sino
fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per
part del qual vos veniu e per alguns altres respectes etc. es vist lo
dit Senyor Primogenit haver haut gran sguard al honor del dit
Senyor Rey e a la observacio de la dita capitulacio. E veritat
es mossenyors que nosaltres diputats e oydors de comptes qui
com dit es presents erem veents la indisposicio del dit Senyor
Primogenit deliberarem aquella ora no supplicar la sua
Senyoria de voler oyr lo dit mossen Nogueres mas
lendema demati per nosaltres e per los dits
consellers daquesta ciutat la sua Senyoria fou
supplicada la qual molt benignamente e humana atorga esser
content lo dit mossen Nogueres explicas e fahes tot lo
que volgues devant la sua presencia. E axi lo dit
mossen Nogueres explica a aquest conçell e de la ciutat la
creença que li era stada comanada per lo Senyor Rey e
stech e feu tot lo que plasent li fou a tota sa
voluntat. Quant al que la Excellencia del dit Senyor Rey vos
ha dit ço es les coses dites al dit mossen Nogueres esser
divisir e separar aqueix regne e regnes del
Principat e lo Principat dels regnes de la sua real
corona car daquiavant la sua Majestat
impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten dar
loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li
vingue davant ço que obra via a dita divisio e prive
la sua Altesa de la Senyoria e domini de aquella de la
molestia e congoxa que lo dit Senyor Rey ha presa per la
informacio a sa Majestat feta grantment nos dolem e
molta dolor e passio tenim com aquells qui visterosament
devots e fidelissimos a la sua real corona desijam
tota bona contentacio repos e alegria a la sua reyal persona
esser procurades. Ne placia a Deu aquest Principat permetes e
loch donas quant en ell sia a la pretesa divisio
predita ans los temps sots lo acustumat reyal
domini governat e en la indissoluble unio dels dits regnes e
Principat conservat esser desija mas digna cosa
stimam seria la sua Majestat donas pertinent premi als
qui sinistrament tals congoxes causen en lo seu animo e
conturbacio a sos vassalls e subdits ofenents la divina
Majestat e lo dit Senyor Rey e la cosa publica dels regnes
e terres (la república, como leemos anteriormente) a ell
per nostre Senyor Deu acomanats. Veura donchs e sabra lo
dit Senyor Rey les coses com son passades segons damunt es scrit
e creem commutara altrament la sua congoxa e pensament.
E axi ne supplicam devotament e humil la sua
serenissima Senyoria de totes les coses dessus tocades
mossenyors molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables havem
volgut axi stesament e per orde respondre e avisar vostres
reverencies e savieses pregants e encarregants vos que
aquelles be e perçebudes segons de vostres prestances
es comprovat e sespera al qual attensio humilitat e
reverencia se pertany referiau a la Majestat del dit
Senyor Rey per manera que de aquelles haja viva inteligencia.
E direu que a la observacio de la capitulacio predita los
diputats e conçell fins aci han be attes e attendran
per avant ab tota integritat com aquells qui desigen
esser plenament servada. Supplicants devotament per part de aquest
Principat a la gran Altesa sua placia per sa benignitat
e clemencia no fer coses contra aquella dita capitulacio axi com se
diria algunes son stades fetes lo que facilment no
creuriem. Ell es Rey e Senyor nostre del qual tota bona e
virtuosa obra ha començ a la qual juntat aquest
Principat afecta. Suplicareu mes avant la sua gran
Excellencia sia de merce sua no donar credulitat a tots
reports ne a mals consells com lo maligne sperit fahent
son ofici e altres seminadors de mala e prava sement
creem e sabem della e deça continuament se
esforçen causar discordies e males voluntats don grans
inconvenients e dans provenir porien a delir los
quals per servici del dit Senyor Rey e repos de sos
vassalls e subdits se deuria molt attendre e axi lo
vertader amor que la sua Majestat ha a aquest seu Principat en
si pendria fruicio acustumada a la devocio e obligacio dels catalans
vassalls e subdits seus ardentment augmentaria. Totes altres paraules
a aço acomodades que a les vostres reverend magnifichs e
honorables savieses occorreran al negoci fructuoses vos placia dir e
explicar com aquells qui de profunda sapiencia son dotats.
Quant al que scriviu de la anada de Castella perque sou destinats la
voluntat e intencio nostres e de aquest Principat son e axi vos ne
pragam e encarregam aneu com pus prest poreu e
compliau les coses queus son comeses on empero
la Majestat del dit Senyor Rey vos digues esser major servici
seu lo restar avisaunosne de continent per queus
puixam scriure de nostra deliberacio. E per quant la present
es de larga serie e conte molts caps jatsia vostra
inteligencia ho compendra e racitara ab compliment
encara on plasent sia al dit Senyor Rey e perque mes
complidament la sua Excellencia veja totes les coses e
la intencio e devocio nostra trobarem plaer sia una e tantes
vegades com la sua Altesa volra o ordenara elegida
devant lo seu conspecte. E sia molt reverend egregis
nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat
vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XIIII de
setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. -
Los diputats del General de Cathalunya e conçell en
virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a
vostra honor.
lunes, 15 de febrero de 2021
2 DE SEPTIEMBRE.
2 DE SEPTIEMBRE.
Se recibió, en este día, una carta del señor
Rey, como también una de los embajadores y otras varias, que siguen
a continuación, las que fueron leídas en consejo, pero sin que se
tomara deliberación alguna.
Lo Rey.
Reverend venerables
pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels
nostres. Sabut havem algunes coses que en aqueixa nostra ciutat se
han dit e cascun dia se dien e parlen senyaladament afermant
que nos tenim presa la lllustre Princesa nostra molt cara
e molt amada filla e altres coses toquants les faenes
dels nobles don Joan Dixer e mossen Rebolledo. Stam molt maravellats
que vosaltres oynt tals coses no vertaderes com no donam
disposicio e orde ab nostres oficials qui les que lis
parlen e han atreviment metre lengua en nos Rey e
Senyor natural de vosaltres e dells sien castigats
e punits car la dita Princessa ni es stada ni
sia presa ni havem tal voluntat e perque mes sia
conegut havem deliberat trametrela al Illustrissimo Princep
nostre molt car e molt amat fill primogenit axi com aço
e tot lals sabreu stesament per lo ben amat conseller e
lochtinent de nostre tresorer general Nandreu Catala per ço
que ell vos dira. Per ço que ell vos dira poreu
conexer les coses com passen en veritat e ço que ses
dit no esser ver e certament axi com podeu pensar si a tals coses
se dona loch e comport e no castich no seria
altra cosa que donar ocasio al deservey de nostre Senyor Deu e
de nos e carrech evident de vosaltres fidelissimos
subdits nostres lo qual per nostre propi stimariem e
per ço procurau e donau orde que tals mals
parlers cessen (uno de ellos, el mismo Carlos de Viana)
com de vosaltres be speram e que los qui les dites coses han
parlat no veres sien castigats. De tot stensament sereu
certificats per lo dit lochtinent de tresorer al qual
poreu creure en tot ço que de nostra part vos dira com
a nos mateix. Dada en la ciutat de Calatayu a vint e quatre de
agost any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als reverend
venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs amats e feels
nostres los diputats del Principat
de Cathalunya e conçell
lur residents en la ciutat de Barchinona.
Lo
dia passat molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables
senyors fom ab la Majestat del Senyor Rey per
sollicitar aquella ab les supplicacions acustumades
sobre les provisions dels oficis de aqueix Principat de que en
los dies prop passats derrerament e en los altres
precedents haviem hauda de la dita Majestat tant bona resposta
e respostes quals per nostres letres fins aci
significat vos havem. E tota vegada la Majestat prefata continuant
les matexes respostes e aquelles ab molta benignitat e
humanitat nos ha dit e diu que desijant retre son
deute en ço que per Deu li es acomenat no sta pensant en alre
sino en persones de qui puixa proveir als dits oficis que sien
tals que per aquelles la justicia sia administrada a servici
de nostre Senyor Deu e benefici del dit Principat e axi la Majestat
sua discorre totes les persones en qui los dits
oficis mes pertinentment puixen recaure. E aço
es en causa apres les altres ocupations que han
occorregut per que les dites provisions no son stades fetes fins aci.
Ab tot queus han dit haver ja provehit del ofici de
alguatzir en persona den Guillem de Biure e que mossen Janer
qui era ja provehit restara per semblant haver provehit del
ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat en persona de
mossen Burgues de Viladecans e axi de tots los altres
la Excellencia sua enten provehir e provehira segons nos
ha dit prest e molt prest a servici de Deu e benefici
de aqueix Principat e a molta vostra contentacio e referides
por nosaltres a la sua Excellencia de tant benigne
resposta devotes gracies la suplicam que ab efecte axi ho
vejam prestament. En apres lo dit Senyor Rey nos
ha dit que la sua Altesa havia deliberat per nosaltres
trametre per fer nos rahonament de algunes coses les
quals pus la opportunitat en aquella ora se ingeria
nos entenia dir e son los seguents. La sua
Altesa segons per letres e avisos de alguns dir haver sentit
nos ha significat que lo Senyor Primogenit seria
vengut en aqueix consistori e al conçell de aqueixa
ciutat e en cascu dels dits lochs ha explicat que lo
dit Senyor Rey detendria presa en Navarra la
Illustre Princesa sa filla e sor del dit
Senyor Primogenit (es cierto que así lo hizo, como lo leemos en
un texto anterior). Item que mossen Rebolledo faria streta
guerra en los lochs e terres de don Felip e don Jofre de
Castro e aço a causa com los dessus dits se
serien acostats a catalans e adherits a lur
voluntat. E mes que lo dit Senyor Rey faria fer certes
exequcions en les terres e bens de don Johan Dixer les
quals procehirien de la mateixa passio com lo dit don
Johan hauria seguida la voluntat de catalans. Sobre les
quals coses diu lo dit Senyor Rey que lo dit Senyor
Primogenit ha pregat e encarregat aqueix consistori e encara
lo concell de la dita ciutat se degen en aço
interposar a fi que la dita Illustre Princesa sia e
stiga en libertat e cessen les altres coses que dessus
dites son. Lo dit Senyor Rey sobre cascuna de les dites
coses se ret molt admirat e primerament en lo fet de la
dita Princesa la qual diu ha stat o sta tota hora ab
tanta libertat quanta se pot dir ne sab lo
dit Senyor per qual raho se pot de aço haver
algun pensament. Veritat es que en dies passats venguda noticia al
dit Senyor Rey de la gent darmes del Rey de Castella
qui venia en Navarra stant la dita Princessa ensemps
ab la Infanta sa sor en Olit duptanse lo
dit Senyor que lo dit loch de Olit no fos
assetiat e que en lo siti de aquell loch lo
qual per ventura no era be provehit les dites Illustres
filles sues no passassen algun destret la sua
Excellencia los scrivi sen vinguessen en
aquest regne en lo loch de Xea (Exea, Ejea de los Caballeros) o de Borja e axi ho feu la dita
Infanta. La dita empero Princessa supplica lo dit
Senyor Rey la permetes star en Navarra e que la sua
Excellencia no hagues ansia della per la dita guerra de
que lo dit Senyor Rey fonch content e axi romas en
Navarra en lo dit loch de Olit e apres de
son propri motiu e voler sen es anada a Tafalla
on ha stat e es de present ab tota sa libertat e
plaer ne altra fonch james la intencio del dit
Senyor Rey que guardarla de enuig e inconvenient. E de present
quant lo dit Senyor Rey ha sentit lo parlar del dit
Senyor Primogenit la sua Senyoria segons diu ha scrit a la
dita Princessa que vinga aci e diu sera content
trametrela al dit Senyor Primogenit si la volra. En lo
fet de mossen Rebolledo se ret semblantment admirat lo dit
Senyor Rey que per algu se ignoren les inimicicies
(enemistades; enemistats) que son entre aquelles cases e ques
haja a dir que per altre sguard si faça res de present. Hans
dit lo dit Senyor Rey que en dies passats lo dit
mossen Rebolledo parla al prior de Roda que es home tot
de don Phelip dientli que ell conexia no stava
en bon stament al sguard de nostre Senyor Deu per la enamistat
e bando que era entre ells e los dits don
Phelip don Joffre e don Joan e lurs cases e per los
mals que de allo provarien e que desijava haver pau e repos
per lo dit sguard encarregant lo dit prior ne parlas
als dessus dits els significas aquesta sua
voluntat e ubertament los digues los requiria
e demanava la dita pau encara que ab algun carrech
de la sua honor aços digues car mes amava
axi fer al sguard de Deu que attendre a la folla honor del
mon. La qual cosa los dessus dits don Phelip don Jofre e
don Joan no han volgut acceptar segons diu lo dit Senyor Rey
abans per lur part feta certa novitat en homens del dit
mossen Rebolledo e per aquells o servidors seus certa carta seguida
axi com entre persones qui son en guerra uberta es acostumat
nes pot dir lo dit mossen Rebolledo en aço sia
stat personalment com sia cert que ha pus be tres meses
que es continuament en Navarra e della james no es
partit ne axi poch son stats en aço los
fills del dit mossen Rebolledo qui de molt temps en ça son
stats e de present son en casa e servici del dit Senyor Rey
exceptat lo fill major del dit mossen Rebolledo qui de tres o
quatre jorns en ça hinc es partit e a donar
causa o raho a la dita guerra e novitats no afretura
explicarhi novella occasio de la voluntat dels catalans
com la inimicicia anticada de les dites parts sia
prou furiosa e assats disposta e suficient a tals efectes e
obres produir. E jatsia la dita inimicicia e guerra e
los inconvenients que de aquella provenen sien molt
grans al dit Senyor Rey segons dit nos ha pero juxta
los furs e libertats del regne la sua Excellencia noy
pot alre fer pus a pau e concordia les dites parts nos
volen condonar. Al altre fet de les dites exequcions de don
Joan Dixer diu lo dit Senyor Rey que a molta instancia e
requeste feta per part del governador de aquest regne
al qual lo dit don Juan ha fet e creat hun cert
censal o deute ab special obligacio de hun loch
del dit don Joan qui lo dit loch te en nom precari
per lo dit governador e encassament de paga del dit
censal o deute e en falliment de prometençes e
obligacions per lo dit don Joan al dit governador fetes
se ha recors a la dita execucio la qual per justicia nos
pot en alguna manera denegar e ab tota veritat nos ha
adverat lo dit Senyor Rey que jatsia la sua
Majestat sia tenguda precipuament al deute de justicia
e ministrar aquella entre tots los subdits seus pero
que algunes vegades ha donada e cascuns dies dona
passada a molts crehedors e altres del dit don Johan
querellants perque nos puxa dir la sua Majestat
moures per alguna passio. Mostrant se donchs lo
dit Senyor Rey algun tant congoxos sobre les coses
predites en quant aquelles son reportades en tals plaçes per lo
dit Senyor Primogenit no que de aquelles pense que lo
dit Senyor Primogenit sia inventor mas per esser
donat credit a les persones de aquelles inventores o
seminadores mes mogudes de lurs passions que zelants ne
desijants lo honor servey repos e benavenir de
cascu dels dits Senyor Rey e Senyor Primogenit prega
e encarrega la Majestat del dit Senyor Rey a vosaltres
e per aquella a nosaltres es manat scriure a les reverencies e
magnificencies vostres vullen degudament attendre a tals
informacions que de persones apassionades com dit es han principi
originariament e abans de creure laugerament ne fer
infructuosament sobre aquelles o altres queus sien reportades
alguna provisio haver primerament suficient informacio de la veritat
la qual en aquestes coses diu sta segons nos ha explicat e
dessus se conte e en totes les altres que poran
succehir conexereu la Excellencia sua no fer res
indegut. E les dites coses axi per vosaltres ab (maturitat)
ma-uritat tractades diu succehiran a bon renom vostre e a benefici de
tots afers. Derrerament lo dit Senyor Rey nos ha
explicat com la Majestat sua sentria lo parlar
de moltes gents sobre la restriccio feta a nosaltres en vostres
instruccions de no poder parlar ab la sua Majestat de altres
afers que de la embaxada e de aquells no sino tots ensemps
dient lo dit Senyor Rey aço caure en molta admiracio a
tots los miradors e exirne parlaments que forsa
no succehexen a la honor vostra ne nostra de que aqueix
Principat e que en aquesta admiracio e parlar es vengut lo
embaxador del duch de Burgunya e altres molts hi venen no sabents
pensar honesta raho per la qual embaxadors de vassalls
tramesos a luy Rey e Senyor se hagen haver ab
una tal restriccio la qual cosa la sua Majestat per la honor
de aqueix Principat que ha molt cara segons diu ab
molta humanitat e benignitat de paraules nos ha significada
per que de aquella vos ne façam avis. E jatsia
per nosaltres sia stat satisfet que la sua Majestat no
pensas alre de la dita restriccio o de la intencio de aquells
qui la han composta en quant nosaltres per credulitat podem compendre
com altrament nou pugam dir attes que es stada feta apres
nostra partida sino que a fi que nosaltres o alguns de nosaltres no
entenessem e supplicassem per nosaltres mateixs
o coses nostres sobre los oficis del Principat o altres afers
per los quals lo servici de la sua Majestat e
los afers de la embaxada poguessen en res menys valer lo
dit Senyor Rey no parentli causa suficient e la qual
segons diu no cau en opinio de les gents e que fora assats
nos fos tolta facultat de intercedir per afers
propris com a vegades se fa e nos fos prohibida tota altra
comunicacio ha perseverat lo dit Senyor Rey en son tal
parlar e ab tot no dubtem per alguns sera dit nos
poguerem obmetre de aço scriure e quen
feu voluntariament per la nostra passio o interes vos ne havem
volgut certificar tant per complir la ordinacio e manament del dit
Senyor quant encara sius sera vist concernir la honor vostra e
del Principat amants mes star a qualsevulla juhi
que en res a nostre deute fallir al qual pus per
nosaltres sia satisfet tota deliberacio roman en les
reverencies e magnificencies vostres les quals per totes les coses
dessus dites parentnos esser de sufficient
importancia havem deliberat tramettre lo present correu
majorment com hajam sentiment de alguna provisio per vosaltres
fahedora sobre les coses aqui reportades la qual provisio si a
exequcio se deduhia no vehem succehis a honor
del Principat. E nons volem obmetre dir vos queus
placia attendre ab molta caucio haver secretes les
coses ques menegen en aqueix consistori car
de cascunes nos appart la Majestat del Senyor
Rey haja avisos particulars ço en ques deuria
attendre altrament per la reputacio e honor de tant consistori com
aqueix es. Novitats algunes dignes de scriure per lo
present no sentim. Ab tant molt reverends egregi nobles
magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en
guarda sua e ordenau de nosaltres lo queus
placia. Scrita en Calatayu a XXVIIII de agost any Mil CCCC
sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los
embaxadors del Principat de Cathalunya.
Per major nostra contentacio havem volguda haver verdadera informacio de les coses contengudes en la present e havem comprobat aquelles ab veritat procehir. La tornada de mossen de Poblet speram ab desig.
Molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors. Ab la present notificam a vostres reverencies
havem celebrat consell general vuy dada de la present lo qual
ha deliberat micer Anthoni Riquer esser revocat e ha revocat
del sindicat ab nota de imfamia de poder entrevenir per
aquesta ciutat no tan solament en los actes que en aqueix
taulell se pertracten e han a pertractar mas
encara de no entrevenir en corts generals ne particulars ne
parlament negu en nom e veu de la sobredita ciutat ni
qualsevol altre acte tocant res de aquesta ciutat. E no pus
per la present sino que sia lo bon Jesus vostra continua
guarda. De Leyda lo derrer dia de agost any Mil quatrecents LXI. -
Vostres beneplacits e honors prests los pahers e prohomens de
la ciutat de Leyda. - Als molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors los diputats e consell del General
del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
magnifichs e honorables senyors. Per evitar scandoll e insult
de certa gent ques dehie esser ajustada en les
parts vehinals de la ciutat Durgell apres mort
del senyor Patriarcha
e bisbe Durgell ma convengut transferir de la terra de
Cerdanya a la dita ciutat hon he trobat esser gran penuria de arnesos
condecents a defensio e les muralles esser passades en gran
diminucio e *ruynna en tant que la dita ciutat ne
singulars de aquella no bastarien appagar una minima part de
la quantitat necessaria a la reparacio de les dites muralles e
arnesos attesa la inopia dels dits singulars e altres
calamitats e despopulacio de la predita ciutat per les morts
concorregudes. E per ço com la dita ciutat es situada en la frontera
del Principat he es clau de Cathalunya per ço
vull pregar vostres savieses que son posades en defensio del dit
Principat que en la reformacio de les dites muralles e arnesos vullen
entendre e provehir a fi que a causa de aquelles dan ni altre
sinistre nos puixe seguir en la dita ciutat ne
Principat ques poria facilment seguir segons lo
portador de la present largament vos informara. E sia
la Sancta Trinitat en vostra guardia e proteccio. Scrita en la
ciutat Durgell a XXIIII del mes de agost del any
Mil CCCCLXI. - Prests a la honor de vosaltres mossenyors lo
vescomte de Evol. - Als molt magnifichs o honorables senyors los
diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
jueves, 4 de julio de 2019
JAIME I, CONCEBIDO GRACIAS A UNA TRETA PALACIEGA
Cómo llegó a nacer Jaime I de unos padres separados es una pregunta que dio rienda suelta a la imaginación y a la leyenda.
Desclot nos proporciona una explicación legendaria:
El mayordomo intermediario dijo al rey que la dama accedía a sus deseos amorosos siempre y cuando no hubiera luz en la cámara. El monarca, sin sospecharlo, pasó toda la noche con su propia esposa, aunque, antes del amanecer, la reina se descubrió y el rey, disimulando su contrariedad, siguió con ella hasta bien entrada la mañana.
Muntaner nos proporciona otra versión de los hechos, más elaborada y completa, con matices distintos.
Como extracta Soldevila:
La iniciativa de la estratagema no partió de la reina, sino de los barones de Montpellier, que deseaban un heredero para el señorío. Ellos fueron los que convencieron al privado del rey y los que propusieron la suplantación; son ellos los que van a ver a la reina y le exponen el proyecto; los que ordenan plegarias por el éxito del engaño.
Son ellos —junto con abades y priores, con el representante del obispo y religiosos, con doce damas y doncellas, todos con cirios en la mano— los que acompañaron por la noche a la reina a palacio, hasta la antecámara real.
Muntaner,Crónica, cap. III y IV.
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4784/epc3de3.pdf?sequence=3&isAllowed=y
http://www.boneslletres.cat/publicacions/Discursos/b17301798.pdf
https://www.raco.cat/index.php/ArxiuTextos/article/viewFile/235593/317878
Capítulo VI. De la poca fé que el señor de Mompeller tuvo con la Princesa su mujer, y como viviendo ella se casó con otra.
Después de pasado el regocijo de las bodas, y de haber parido la Princesa una hija que llamaron doña María, la cual con mucha gracia de todos los vasallos fue aceptada por sucesora, y señora del estado: diremos lo que hizo don Guillen contra la Princesa su mujer, y lo mucho que a sí mismo faltó; porque se vea la inconstancia y poca fe humana adonde llega, junto con el abominable vicio de la ingratitud, que usó contra su propria carne y heredera. Y asimismo el desordenado apetito, y disoluta vida que de allí adelante tuvo Don Guillen: siguiendo la natural condición de los hombres carnales: los cuales cuanto más apetecen la cosa, y con más codicia la desean, tanto más después de alcanzada la desprecian, y por la hartura que de ella tienen, buscan la variedad dejándose llevar tras ella. Ansí acaeció a don Guillen, a quien, siendo de mediano estado, no le bastó haber casado con hija de Emperador, que venía a casar con Rey, y tener hijos de ella: sino que vencido de su apetito, no solo se apartó de su mujer, pero en vida de ella se casó con otra que llamaban Ynes de España, de quien tuvo tales hijos, que acometió el mayor de alzarse con el estado, y excluir de la herencia a doña María su hermana, siendo verdadera señora de ella:y sobre esto formó gran pleito delante del sumo Pontífice contra la misma, la cual compareció luego por su procurador y (como después diremos) fue en persona a Roma a defender su causa, hasta haber tenido sentencia del mismo Pontífice por la cual fue dado el estado a ella, y al Príncipe don Iayme su hijo: como más adelante contará su historia, la cual pues nos llama para hablar de él, digamos con brevedad por agora las cosas que en este medio pasaron en Aragón, y Cataluña, pues son a propósito de la misma historia.
https://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n
Jaime I de Aragón el Conquistador (occitano post Pompeyo Fabra: Jaume el Conqueridor, aragonés: Chaime lo Conqueridor, occitano: Jacme lo Conquistaire) (Montpellier, 2 de febrero de 1208-Alzira, 27 de julio de 1276) fue rey de Aragón (1213-1276), de Valencia (1238-1276) y de Mallorca (1229-1276), conde de Barcelona (1213-1276), conde de Urgel, señor de Montpellier (1219-1276) y de otros feudos en Occitania.Nos, don Iavmes, por la g[rat]ia de Dius Rey d'Aragon et de Maillorgas et de Valencia, conte de Barçalona et de Urgel et seynor de Montpesler [...]
'Nos, don Jaime, por la gracia de Dios Rey de Aragón y de Mallorca y de Valencia, Conde de Barcelona y de Urgel y Señor de Montpellier'.
Hijo de Pedro II el Católico y de María de Montpellier, era el heredero de dos importantes linajes: la Casa de Aragón y el de los emperadores de Bizancio, por parte de su madre.
Tuvo una infancia difícil. Su padre, que acabaría repudiando a la reina, solo llegó a concebirlo mediante engaño de algunos nobles y eclesiásticos que temían por la falta de un sucesor, y la colaboración de María, haciendo creer a Pedro que se acostaba con una de sus amantes. Estas circunstancias produjeron el rechazo de Pedro II hacia el pequeño Jaime, a quien no conoció sino a los dos años de su nacimiento.2 A esa edad, el rey hizo un pacto matrimonial para entregar a su hijo Jaime a la tutela de Simón, Señor de Montfort, para casarlo con la hija de este, Amicia, para lo cual el niño iba a ser recluido en el castillo de Carcasona hasta los 18 años.
A la muerte de su padre, durante la cruzada albigense, en la batalla de Muret (1213), Simón de Montfort se resistió a entregar a Jaime a los aragoneses hasta después de un año de reclamaciones y solo por mandato del papa Inocencio III. Durante su minoría de edad, estuvo bajo la tutela de los caballeros templarios en el castillo de Monzón, habiendo sido encomendado a [[Guillermo de Montredón|, junto con su primo de la misma edad, el Conde de Provenza Ramón Berenguer V. Mientras, actuaba como regente del reino el conde Sancho Raimúndez, hijo de Petronila de Aragón y Ramón Berenguer IV y tío abuelo de Jaime. Heredó el señorío de Montpellier a la muerte de su madre (1213).
Huérfano de padre y madre, tenía unos 6 años cuando fue jurado en las Cortes de Lérida de 1214. En septiembre de 1218 se celebraron por primera vez en Lérida unas Cortes generales, en las cuales fue declarado mayor de edad.
En febrero de 1221 contrajo matrimonio en la población soriana de Ágreda, población fronteriza entre Castilla y Aragón, con Leonor de Castilla, hermana de la reina Berenguela de Castilla y tía de Fernando III. Tras la boda la pareja se trasladó a la catedral de Tarazona, donde Jaime fue ordenado caballero. Anulado su primer casamiento por razón de parentesco en 1229, contrajo segundo matrimonio con la princesa Violante (8 de septiembre de 1235), hija de Andrés II, rey de Hungría. Por el testamento de su tío segundo Nuño Sánchez, heredó los condados de Rosellón y Cerdaña y el vizcondado de Fenolleda en Francia (1241).
Durante los quince primeros años de su reinado, mantuvo diversas luchas contra la nobleza aragonesa, que incluso llegó a hacerle prisionero en 1224. En 1227 afrontó un nuevo alzamiento nobiliario aragonés, dirigido por el infante Fernando, tío del rey, que terminó, gracias a la intervención papal a través del arzobispo de Tortosa, con la firma de la Concordia de Alcalá (marzo de 1227). Este tratado marcó el triunfo de la monarquía sobre los levantiscos nobles, dándole la estabilidad necesaria para iniciar las campañas contra los musulmanes. Esta estabilidad logró el apaciguamiento de las reclamaciones de la nobleza y obispos.
Ante los ataques de los piratas mallorquines, los mercaderes de Barcelona, Tarragona y Tortosa pidieron ayuda al monarca para acabar con la amenaza. Así, en una reunión de Barcelona (diciembre de 1228) le ofrecieron sus naves, mientras que los nobles catalanes acordaron participar en la empresa a cambio del botín y dominios territoriales. En otra reunión en Lérida, los nobles aragoneses aceptaron las mismas condiciones, pero sugirieron al rey que la empresa se dirigiera contra los musulmanes de Valencia, por lo que su participación no sería significativa.
El 5 de septiembre de 1229, la escuadra aragonesa, compuesta por 155 naves, 1500 caballeros y 15 000 soldados, zarpó de Tarragona, Salou y Cambrils, para conquistar Mallorca a Abú Yahya, el gobernador almohade semiindependiente de la isla.
Las tropas aragonesas desembarcaron en Santa Ponsa y vencieron a los musulmanes en la batalla de Portopí (13 de septiembre de 1229). Los musulmanes se refugiaron tras las murallas de Madina Mayurqa y crucificaron a varios soldados aragoneses a la vista de las tropas de Jaime. Estas poco después tomaron y pasaron a cuchillo a la población de la ciudad (diciembre de 1229) y se apoderaron de la isla en pocos meses, salvo un pequeño núcleo de resistencia musulmana que logró mantenerse en la sierra de Tramontana hasta 1232. Los pobladores musulmanes huyeron a África o fueron esclavizados.
Después de pasar a cuchillo la población de Madina Mayurqa, la cantidad de cadáveres fue tal que se produjo una epidemia que diezmó el ejército de Jaime I. Por añadidura, los nobles catalanes intentaron quedarse con el botín, provocando una revuelta que debilitaría aún más el poder militar de Jaime I.
Mallorca se constituyó como un reino más de la Corona de Aragón bajo el nombre de Regnum Maioricarum et insulae adiacentes, el cual obtuvo una carta de franqueza en 1230. La institución en 1249 del municipio de Mallorca (actual Palma) contribuiría a la institucionalización del reino.
El monarca aragonés se vio incapacitado para conquistar Menorca a causa de las divisiones internas dentro de su ejército por el botín y la reducción de su ejército debido a unas malas decisiones; aun así, el monarca consiguió por mediación de dos nobles aragoneses (Pedro Maza, y Assalido de Gudal), un noble catalán (Bernaldo de Santa Eugenia) y el comendador del Temple de Mallorca (Ramón de Serra) un vasallaje sobre Menorca, rubricado por el Tratado de Capdepera, por el cual los musulmanes menorquines aceptaron su soberanía (1231).
El vasallaje sobre Menorca sería transferido al reino de Mallorca como parte del testamento de Jaime I.
https://www.academia.edu/3040304/Los_testamentos_de_Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_._Repartos_territoriales_y_turbulencias_pol%C3%ADticas._2009_
Alfonso III de Aragón conquistaría de forma efectiva esta isla, después de la capitulación de Abû ‘Umar en 1287. Fue repoblada, aunque quedó una abundante población musulmana, que más tarde fue desterrada.
- Texto completo del "Llibre dels fets"
- Aragonería
- Video "Rey Jaime I" Dur. 1:55 min., castellano
- Jaume I en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- Página dedicada a 'Jaume I i El llibre dels fets' en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
domingo, 17 de noviembre de 2019
LA REINA MARÍA LLORA LA AUSENCIA DE ALFONSO V
María de Castilla (Segovia, 1 de septiembre de 1401 - Valencia, 4 de octubre de 1458). Infanta de Castilla, Princesa de Asturias (1402-1405) y reina de Aragón (1416-1458) por su matrimonio con Alfonso el Magnánimo. Primera hija de Enrique III «el Doliente» y de Catalina de Lancáster y hermana de Juan II.
Nacida en la ciudad de Segovia, María fue la mayor de los hijos del rey Enrique III y la reina Catalina de Lancáster. Su madrina fue la tía de su madre, María de Ayala, monja e hija ilegítima del rey Pedro I de Castilla. Creció en una residencia completamente regida por castellanos, en donde vivió hasta el momento de su matrimonio, lo cual era inusual para una infanta destinada a casarse con un príncipe extranjero. Su educación estuvo a cargo del Gran Senescal del reino, Pedro González de Mendoza, mientras que su gobernanta fue Inés de Ayala y Toledo, 3.ª señora de Casarrubios del Monte. Como hija primogénita, María fue investida con el título de Princesa de Asturias, reservado para el primero en la línea de sucesión. Su padre la hizo jurar heredera presunta del reino en las Cortes de Toledo el 6 de enero de 1402, siendo al mismo tiempo comprometida con su primo-hermano Alfonso, hijo de su tío paterno Fernando, como una forma de reforzar sus derechos sucesorios. El nacimiento de su hermano Juan (futuro rey) en 1405 la desplazó de la sucesión; desde ese momento, ella fue sólo Infanta.
Su infancia fue muy feliz, de acuerdo a las crónicas contemporáneas; la fragilidad de su salud no fue evidente hasta el momento de su matrimonio. Su padre murió cuando ella tenía cuatro años, dejando la corona a su hermano Juan II, haciéndola heredera presunta nuevamente. Su madre, la reina Catalina, gobernó el reino de Castilla como Regente durante la minoridad de su hijo y la Infanta pudo observar las capacidades de la reina en la labor gubernamental. Las acciones políticas de la Reina-Regente hicieron que posteriormente María fuera muy consciente de sus responsabilidades y prerrogativas como reina y como regente, que se confirmarían al entregársele el antiguo Señorío de Villena, a modo de Ducado de Villena, entre 1409 y 1415. Madre e hija fueron muy unidas y mantuvieron una frecuente correspondencia tras del matrimonio de la Infanta.
El compromiso entre María y Alfonso no fue formalizado hasta que ella cumplió los siete años de edad, aunque fue reconfirmado por el rey Enrique III en sus últimas voluntades y testamento.1 En el mismo acuerdo, se pactan otras dos alianzas nupciales: entre el hermano de María, Juan II y la hermana de Alfonso, María, y entre la hermana menor de María, Catalina, con el hermano de Alfonso, Enrique. El matrimonio entre María y Alfonso se celebra en la Catedral de Valencia el 12 de octubre de 1415. La ceremonia fue oficiada por el antipapa Benedicto XIII, el cual también otorga la dispensa matrimonial para el enlace.1 María recibió una espléndida dote consistente en tierras y rentas, a la vez que Alfonso era elevado al rango de Infante de Castilla. El rey Juan II luego se quejaría de que la dote de su hermana era demasiado grande y que en verdad era la más grande jamás recibida por alguna Infanta de Castilla.4 Un año después, en 1416, su marido fue proclamado Rey de la Corona de Aragón, subiendo al trono como Alfonso V.
Las disputas familiares eran constantes gracias a las políticas de sus suegros, los reyes de Aragón Fernando y Leonor de Alburquerque. Los Infantes de Aragón, sus cuñados Enrique, Pedro y especialmente el intrigante Juan fueron extremadamente problemáticos e impertinentes durante la regencia de María.
María tenía una salud delicada, posiblemente padecía de epilepsia. Un brote de viruela la dejó con cicatrices permanentes y sin atractivo. No tuvo su primera menstruación hasta los dieciséis años, por lo que la consumación de su matrimonio fue postergada hasta entonces; no tuvo hijos. Su unión fue simplemente política sin ninguna clase de afecto. Los pocos momentos felices que tuvo en su matrimonio tuvieron lugar durante los primeros años. La falta de descendencia afectó grandemente su matrimonio y el reinado de Alfonso V. La relación entre ambos empieza a deteriorarse visiblemente desde 1423, luego del retorno de Alfonso V de Nápoles y al enterarse de que la amante italiana de su marido, Giraldona Carlino, le había dado un hijo, Fernando. Terriblemente herida por su infidelidad, María le informa falsamente a su marido de que su madre había muerto con el propósito de herirlo. El divorcio no era una opción y la pareja permaneció unida sólo por conveniencia.
Durante los años 1420 y 1423 y a causa de las largas ausencias de Alfonso V tuvo que actuar como lugarteniente general de Aragón y en el principado de Cataluña entre los años 1432 y 1458.
Se involucró en las luchas que se desarrollaban en Barcelona entre los campesinos y los burgueses.
Tras la derrota de Ponza (1435) en la que Alfonso V fue hecho prisionero por los genoveses aliados al soberano napolitano, Renato de Anjou, María convocó cortes en Monzón para recabar los fondos para la liberación de su esposo.
En 1453 dejó Cataluña y se trasladó a Castilla donde intervino como mediadora en las luchas castellano-aragonesas y consiguió que se pactara la tregua de Valladolid.
Murió sin descendencia. Está enterrada en el Real Monasterio de la Trinidad en Valencia. Aunque la historiografía había tendido a considerarla una persona caritativa y devota, se ha señalado que la reina sentía predilección por los pequeños artistas y las obras humildes, y por ello jugó un destacable papel en la promoción artística y cultural de la época.
Earenfight, Theresa (2010). The king's other body: María of Castile and the crown of Aragon. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
ISBN 0-8122-4185-1.
lunes, 20 de mayo de 2019
ALONSO DE RUBIELOS, FÁTIMA DE MORA
https://es.wikipedia.org/wiki/Rubielos_de_Mora
Rubielos de Mora es una localidad y municipio de la comarca de Gúdar-Javalambre en la provincia de Teruel (comunidad de Aragón, España). Su población es de 687 habitantes (INE 2014).
https://es.wikipedia.org/wiki/Mora_de_Rubielos
Mora de Rubielos es una localidad y municipio capital de la comarca Gúdar-Javalambre en la provincia de Teruel, en la Comunidad Autónoma de Aragón, España. Tiene un área de 166,20 km² con una población de 1.574 habitantes (INE 2016) y una densidad de 9,47 hab/km².