Mostrando las entradas para la consulta puguen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta puguen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de marzo de 2021

EXECVCIONS DELS CAPITOLS DE LAS NOVELLES ORDINACIONS

EXECVCIONS


DELS
CAPITOLS


DE
LAS NOVELLES


ORDINACIONS
VVLGO ANOMENATS
DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.


NOS
ALFONSO PER LA GRACIA DE DEV REY DE
Arago, de
Sicilia citra, & vltra Farum, de Valencia de
Vngria, de Hyerusalem, de Mallorca, de Serdeña,
é de Corsega; Compte de Barçaelona, Duch de
Atenas, é de Neopatria, é encara Compte de
Rosello, é de Cerdañya, En los Capitols, que
los faels nostros en Berenguer Vniz, é Francesch
Axalo, é Antoni Oliues, Embaxadors á nos tremesos,
per la Ciutat, é Regne de Mallorca, nos han praesentat
vn Capitol del tenor seguent.


I.


Item,
com en lo present Regne sia estat abusat per alguns Gouernadors, ó
Lloctinens de aquells, que turmenten alguns delats: sens sentencia de
torments, de que se esdeué: que los delats per por
dels turments (turméts) sens culpa que no han, se composen é
son fetes diuerses é innumerables extorsions, q placia als
Honorables Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merce manar, é prouehyr que de aqui auant algu en lo
present Regne
no sia turmentat sens iudicis, de turments. E
aquella dita tortura hayen a ser presents (en una página pre -
salta linea - sents, en la segunda se repite solo sens
) dels
Honorables Iurats dos. E si cars sera, al dit turmentat veien esser
fetes sobres, protesten segons Iusticia dictará. E lo
Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent, hayen a sobreseure
fins de las dites sobres, é requestes, sia aguda raho,
é aquesta prouisio sia clausulada ab grans penes é estrets
manaments.


Com
donchs, humilment nos hayen supplicat los dits Embaxadors, qne
benignament los volguessem totes e sengles coses, ab los dits
Capitols contengudes, per conceruacio de la dita Ciutat é
Regne consentir, e atorgar. Nos volens dar lloch al
benefici de aquell: conexents; que les coses en lo dit Capitol
contingudes, son rehonables, é vtils als pobladors de aquell,
aquelles aprouant é lloant; intimam a la molt Illust. Reyna
nostre 
molt
cara,
y molt amada muller; e Lloctinent General é
aqlla amonestam,
als empero, é faels nostres
Consellers,
lo Gouernador del Regne de Mallorca, ó son
Llochtinent; Procurador Real,
Balles, o Vaguers, é
tots sengles altres qualseuol nostres officials, a quis pertangue, o
a llurs Lloctinents, presents, é esdeuenidors; expressament e de
nostre certa sciencia, ab tenor de les presents, requirim, é manam
sots pena, e incorriment de la ira e de la indignacio
nostre:
e pena de tres mil
florins de or de Arago, de ells e de quiscu
de ells si contra faran sens alguna gracia, é merce
hauedors;
e a nostres
cofrens applicadors. que de aci auant,
no
gozen ni puguen turmentar algu sens que no hayen
primerament iudicis é sentencia de turmentar; e sens que no li sien
demanats dos Iurats, de la dita Ciutat é Regne; los quals hi puguen
entreuenir, si é quantes voltes volran entreuenir quant
se volra
turmentar algu. E per res
noy fassen lo contrari, si
desigen esquiuar la ira, é indignacio nostra; ensemps ab
la pena demuntdita,
ans tinguen, é complescan totes, e
sengles coses en les presents contengudes.
Decernits esser
nulla, 
de
ninguna efficacia, é valor, si res per ventura contrari
era
attentat. E
tollens encare a mayor cautela, a la
dita molt Illustre Reyna; é als altres dits officials, tot poder de
fer lo contrari. En testimoni de la qual cosa manam esser fetes les
presents sots Nostre Segell secret. Dat en Gayeta á 17. de
Iuñy
Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1400.

REX ALFONSVS
In communi iiij.
(En otros
textos la fecha, dat, data, datta, es 1439
.)


Nos
Alfonso per la gracia de Deu Rey de Arago é dels llochs demunt dits
&c.


A
la molt Illustre Reyna Nostra molt chara, y molt amade
Muller; y Lloctinent General, prosperitat en tot
creximent de honor, al amats é faels Nostres lo
Gouernador del Regne de Mallorca
, é son Lloctinent, Procurador
Real, Balle, Vaguer, é altres tots e qualseuols 
officials
nostres a qui pertangue; e altres Lloctinents presents e esdeuenidors
saluts
y dilections: en los capitols, que los
faels
nostres en Barenguer Vniz, e Francesch
Axalo, e Antoni Oliuas Embaxadors a nos tremesos per la Ciutat, e
Regne de Mallorca,
nos han presentats, ha vn
Capitol del tenor seguent.


Item
com per diuersos Capitols de Cort, e franchesas; sia
llargament dispost, é ordenat; Comissaris no pusquen vsar
dins lo present Regne: que placia als dits Honorables
Embaxedors suplicar lo molt alt Señor Rey: Sia
de sa merçe, atorgar de nou a mayor cautela; que los dits
Comissaris no puguen vsar en alguna manera dins lo present Regne.


E
com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment
supplicat, que totes les dites coses, en lo dit capitol contingudes:
benignament vullen atorgar. Nos conexents aquelles esser iustes, e
rahonables: aquellas confirmam, é de nou atorgam: segons que en lo
dit Capitol son contengudes e demanades; per aquest esguart, ab tenor
de les presents; a vos dita molt Illustre Señora Reyna, nostre
intencio declaram; a vosaltres empero demundits officials, é
quiscu de vosaltres tres: expressament, é de nostre Sciencia
certa, diem e manam sots incorriment de la ira, é indignacio
nostre; é pena de tres mil florins de or de Arago,de
vosaltres, y quiscu de vosaltres, si sera fet lo contrari,
sens alguna gracia, é merçe exigidors, é a nostres cofrens
aplicadors: que les coses en lo dit Capitol contengudes, sobre
les comissions obseruen, é tenguen; é integrament tenir, é
obseruar fassen, segons que son en lo dit Capitol contengudes, é
demanades no fahent per res, ni permatent sia
fet lo contrari: si desitgen esquiuar la ira é
indignacio nostra; ensemps ab la pena damunt dita. Dat
en Gayeta a 17. de Iuñy en lo Añy de la
Natiuitat del Señor 1439.


REX
ALFONSVS.
In communi iiij.


ALFONSO,
per la gracia de Deu Rey de Arago, de Sicilia, é dels llochs Demunt
dits (espacio largo) A la Molt Illustre Reyna Nostre
molt chara, é molt amada muller, é lloctinent
General: prosperitat, e tot creximent de honor: E als amats, e faels
Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, son
Lloctinent, Procurador Real Balle, é Veguers, & altres tots é
sengles officials nostres a quis pertangue; é allurs
Lloctinents, presents, e esdeuenidors: salut é dilectio. En
los Capitols, que los faels nostres en Berenguer Vniz, é Francesch
Axalo, é Antoni Oliuas Embaxadors a Nos tremesos per la Ciutat, é
Regne de Mallorca: nos han presentats, ha vn Capitol del tenor
seguent.


Item
per tant com la part forana es molt vexade de vn temps ençá
per alguns Gouernadors, é Lloctinents, é Vaguers de fora,
Escriuans, é llurs Capdeguaytes, é Fiscals, qui anant per la Isla
de Mallorca
inquirint de alguns crims; no esperant la execucio, ó
sentencia del dit crim, se fan pagar de salaris, e missions per ells
fetes, contre Ordinacions Reals é priuilegis del Regne de
Mallorca, de dret comu, que per la dita raho, suppliquen los dits
Embaxedors al dit Señor Rey, sia de sa
merçe prouehyr que si anant ningun official no gos pendre en lo
cars
demuntdit ningun salari, ni missio per la raho
demuntdita. Solament haye pendre, é annotar los bens si son
(sison) annotadors: e esperar sentencia, e composicio, o
remissio, e estar en aquella: a fi que per iusticia hi sia prouehyt,
é si sara conegut ells deure hauer salaris, quels sien
iutjats, segons que per iusticia será atrobat;
seruades les Francheses, Ordinacions é bons vsos de aquest Regne.


E
com los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicat
que lo contengut en dit Capitol volguessen (nos :
volguessem
) benignament atorgar. Nos vehens aço
esser vtil, é saludable al dit Regne, Volent que haye lloch
segons se conte en dit Capitol, é es demanat: ab tenor de las
presents, a vos dita molt Illustre Reyna, nostre
intensio (intésio) declaram, é a vosaltres dits officials
demunt anomenats, expressament de nostre certa sciencia, diem, y
manam sots incorriment de la yra, é indignacio nostre,
e pena de tres mil florins de or de Arego; de cascu de
vosaltres qui lo contrari fara sens alguna gracia é merçe hauedors,
é a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en lo dit Capitol
segons es demanat obseruen, tenguen, é executen;
obseruar, tenir y executar fassen, com axi vullam
sia integrament obseruat. Tollents tot poder de fer lo
contrari
, a mayor cautela, e decernens, esser
nulle, e de ningun valor, lo que per vosaltres, e
quiscu de vosaltres sera fet en contrari.


In
communi iiij.


ALFNSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs
demunt dits. A la molt Illustre Reyna, nostre molt
chara, e molt amada muller; e Lloctinent General;
prosperitat, e tot crexement de honor; e als amats, &
faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de
Mallorca
, e son Lloctinent, Procurador Real, Balles, Veguers, é
altres tots, e sengles qualseuol officials nostres, é aquis
pertangue; ó a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, salut, e
dilectio. en los Capitols que los faels nostres en
Berenguer Vniz, en Francesch Axalo e Antoni Oliuas; Embaxadors
a nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca; han praesentats
dos Capitols del tenor seguent.


Item
com per lo molt alt Señor Rey, en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi, sobre los
Corredors, é de altre part, sien estades impetrades,
de 
la
Señora Reyna prouisions
contenens diuerses bones Ordinacions:
las quals prouisions lo dit Gouernador é son
Lloctinent no
ha volgudes admetre; causant opposicions de
alguns: que placia als Honorables Embaxadors, suplicar
lo molt alt
Señor Rey
, per sa gracia, é merçe, com poch
valria Franchesa, ó gracia atorgar si aquelles no eren
admeses: manar que
las ditas Ordinacions, Francheses, é
Prouisions
sien admeses: e encara aquelles, que ara si
obtendran
. (obtendrá)

E aço sots
incorriments de grans penas; e priuacio de offici del dit
Honorable Gouernador, é Lloctinent seu, no contrastant las dites
penas
, denegas obeyr, e admetre aquelles, fos comes al
Balle de la Ciutat, qui aquelles degue executar e admetre, sia
remes al Vaguer de la Ciutat: e apres al Vaguer de fora, é
derrerament als dits Honorables Iurats ó a la mayor part de
aquells.


Item
com lo Capitol dels Corredors, toch principalment als
Mercaders (Mercaderrs), é lart mercantil: que suplican
lo dit molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe, lo mudament dels Corredors, é compañons
de aquells, e facultat de remoure aqlls sia remes als
Honor. Iurats Mercaders, e als Defenadors de la mercaderia.


IAT
sia
(jatsia):
demunt fos dit en un altre Capitol que la execucio dels dits
Capitols, fos remesa a altre Cort: ab este (abeste) sie manat
al dit Gouernador ab grans penes: que aquell admeta e apres,
en fadiga sua, als Iurats: empero la mutacio,
asociacio, e remissio dels dits Corredors haye a ser
remesa, als Iurats, e Defenadors de la mercaderia segons
demunt es dit: Com donchs los dits Embaxados,
nos hayen humilment suplicat; que totes, é sengles
coses en los dits Capitols contengudes; benignament volguessen
atorgar. Nos vistes, é regonegudes, las coses demanades, é
considerades aquellas esser molt expedients vtils,
necessaries, é saludables a la dita Ciutat, é Regne, e volents que
hayen lloch, é sian executades, segons que son demanades. Ab
tenor de les presents; a vos dite molt Illustre Señora Reyna,
nostre intensio declaram: e a vosaltres demunt dits;
expressament, é de certa sciencia, diem, e menam, sots
incorriment de la nostre yra e indignacio; e pena de
sinch mil florins de or de Arago, de cascu qui lo
contrari fará hauedors, e a nostres Cofrens
applicadors: que totes, é sengles coses demanades en los dits
Capitols mensionades, tenguen, e obseruen, segons, que en
aquelles es contingut. Com Nos vullam que axi es fasa
sens interpretacio ni dilacio alguna. E tota hora que algu de
vosaltres per los Iurats é Defenedors de la mercaderia, de aço
seran requests, iuren de executar segons es demanat en los dits
Capitols. E aço per res nos dilaten, ó muden; com nos vullem
qne axis fasse. E si aço recusaran fer
(lo que no crehem) tant quant durara la dita recusacio:
vos sospenem del offici, é de aquell volem é manam que no
puguen vsar: fins, é tant hayen iurat, e complits aquells nostres
manaments. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de
la Natiuitat del Señor 1439.



V.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demunt dits. En los Capitols presentats
per los Embaxadors ya dits ha vn Capitol del
tenor seguent.


Item;
com per los molt Illustres Reys passats, sien estades
atorgades al present Regne, diuerses vegades Francheses, é
llibertats; per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament
Regnant, sien estades las dites Francheses
confirmades: é altres de nou atorgades; les quals continuament son
violades per los officials, e per la dita raho, per los Illustres
passats Reys; sia estade atorgade al present
Regne certa Franchesa, per la qual es prouehyt, que en cars, que los
officials Reals del present Regne, faran quantraforma de
Francheses: lo Governador, o son Lloctinent, ensemps ab son Assessor,
Balle, e Vaguer de la Ciutat, é Vaguer de fora; ab llurs Assessors
ensemps ab llurs Iuristes, en la dita Franchesa nomenats: coneguen
del dit Greuge, e preiudici; e tornen a lloch, las
coses que contra Franchesas seran fetes. E la dita Franchesa, ó
prouisio; de molt poch ramayament als dits Greuges: com per
reuerencia, e temor del dit Gouernador, o son Lloctinent, dels quals
continuament los dits Greuges procehexen; son presents en lo dit
Consell, e Ios qui han votar per reuerencia e temor de aquells,
moltes vegades dupten dar llur vot, en presencia del dit
Gouernador, e Lloctinent seu. Per tant placia als dits Honorables
Embaxedors; supplicar lo molt alt Señor Rey per sa gracia, e
merçe, confirmant la dita
Franchesa; vulla prouehyr, y manar, que si cars será,
que lo dit Greuge sia pretes esser fet per lo Gouernador, ó son
Lloctinent: aquells no entreuenguen per la dite vegade en lo dit
Concell; mas los altres officials reals ab llurs
Assessors del dit


Regne,
conuenguen (cóuégué), e determinen e per lo
semblant, sia seruat dels altres officials (offiicials), e de
llurs Assessors; que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni
son Assessor entreuinguen en lo dit Concell, per dita vegade; é aço
es molt necessari attenent que ha molt gran temps lo present Regne no
ha agudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals nos
son tengudes: é quasi tots dies, las dites Francheses son violades,
e infringides, de ques saguex continuada depopulacio, e
destructio del present Regne.
Com donchs los dits
Embaxadors, nos hayen humilment supplicats, que totes, e sengles
coses en lo dit Capitol contengudes, benignament atorgassem.
Nos, per ben avenir de la dita Ciutat, e Regne aquelles hauem
atorgades, conexent que son vtils, saludables, e molt
necessarias, a la dita Ciutar, e Regne: axi com en lo dit
Capitol son contingudes e demanades. E segons que ab los presents,
aquelles atorgam e elegim empero, que los dits Doctors qui haurán
entreuenir en aço sien los faels nostres Misser Iuan
Berard
, e Misser Marti dez Brull Doctors en lleys,
e per amor de aço ab tenor de las presents; declaram nostre
intencio, a vos dite molt Illustre Señora Reyna, e a
vosaltres empero officials Reals demunt dits, e cascun de vosaltres,
expressament; e de certa Sciencia nostre, diem, y manam, sots
incorriment de la yra e indignacio nostra, e pena de tres mil
florins de or de Arago, de vosaltres, e de quiscu de
vosaltres; si sera contra fet hauedors: e a nostres cofrens
aplicadors, que totes e sengles coses en lo demundit
Capitol contengudes, obseruen e tengan tenir, e obseruar
fassen, integrament quiscu a quis pertangue; segons que en lo
dit Capitol es contengut: e per res no permetrán, ni fasen
esser fet lo contrari; si desitjen euitar la yra é indignacio
nostre, ensemps ab la pena demunt dita. Tollent vos poder, a
mayor cautela, de fer lo contrari. Dat en Gayeta
a 17.de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor Mil
quatrecents trenta nou.


REX
ALFONSVS
In
communi iiij.


VI.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demuntdits, en los Capitols presentats
per los Embaxadors, dits ha vn Capitol del
tenor seguent.


Item
que supliquen al Señor Rey, placia de nou confirmar, é atorgar
certa prouisio Real feta en la Cort del Consolat, que ningun Iurista,
Procurador ni Causidic no sia admes. Com donchs los dits Embaxadors
nos hayen humilment supplicats, que totes é sengles prouisions, per
nostres Predecessors, é per Nos atorgades ab les quals es inhibit,
que 
ningun
Iurista, Notari, ó causidich, pugue entreuenir en la Cort del
Consolat, benignament vullem, é de nou confirmar. Nos conexents que
les coses supplicades son iustes, é 
rahonables,
e volents
fora gitar de la dita Cort per esguart de la
mercaderia, que es total sustentacio del dit Regne, tota via
litigiosa, é tota
longitud de pledetiar; la qual
communament es
attrobade en Iuristes, Notaris, e causidichs:
confirmant totes prouisions, que fossen sobre aço, e de nou atorgam,
que ningun Iurista, Notari, ni causidich sia admes en dita Cort de
Consolat per ningun cars: qui dir ni excogitar se pugue. Ab tenor de
les presents a vos dita molt Illustre (
Illu-tre) Reyna, nostre
intentio declaram, é é vosaltres, officials nostres demunt
dits; expressament é de nostre certa sciencia diem,
y manam,
sots incorriment, de la yra, e indignacio nostre; é en pena de tres
mil florins de or de Arago; de vosaltres, é quiscu de vosaltres,
sens alguna gracia e merçe, hauedors; é a nostres cofrens
applicadors: que les presents obseruen, é tenguen integrament; é
tenir, é obseruar fassen sens alguna interpretacio; no fahent ni
permetent sia fet lo contrari; si 
desitjen
esquiuar, la yra, é indignacio nostra; ab la pena demuntdita;
Decernints, e anullants tots é qualseuol actes, que per
los
Consuls
, fossen fets contra forma. A mayor cautela; tot
poder de fer lo contrari. (
En la anterior: Tollent
vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari
)

Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la
natiuitat de Nostre Señor 1439.


REX
ALFONSVS


ln
communi iiij.



QVE NO PVGVEN ESSER TRETS
ROCINS


VII.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt
dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. en los Capitols
praesentats per los Embaxadors, dits, ha un Capitol
del tenor seguent.


Item
suplicarán los dits Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa
merçe atorgar en Priuilegi perpetual als dits Iurats; que de qui
auant
no puguen esser trets fore del Regne


de
Mallorca Caualls ni Rosins com ni haye molt pochs, é
aquells de dia en dia son trets: E quant ve cars, q inimichs
concorren en lo dit Regne per mencament (en un texto
anterior: mancament; ni mes ni manco; menos; falta
) de Caualls é
Rosins; moltes vegades no han aquella resistencia que si merex.


E
com los Embaxadors nos hayen humilment supplicats que lo contengut en
lo dit Capitol, benignament volguessem atorgar: Nos, per vtilitat, é
conseruacio del dit Regne, som estats contens, é hauem per
priuilegi perpetual atorgat que ningu pugue treura Caualls, ni
Rosins del dit Regne de Mallorca: segons en lo dit Capitol es
contingut. Per tant: declaram a la molt Illustre Reyna, nostre
molt chara, é molt amade muller é Lloctinent
General; é al amat Conseller nostre lo Gouernador del dit Regne
de Mallorca
ó son Lloctinent; é altres qualseuol
officials, a quis pertangue: presents é esdeuenidors: manam sots
nostre yra, é indignacio: é pena de tres mil florins de or de
Arago: que lo contengut en lo dit Capitol; tenguen, é obseruen,
tenir, é obseruar fassen com axi vullam, per benefici del dit Regne,
sia integrament obseruat. En testimoni de la qual cose manam, a 
mayor
cautela esser les presents fetes sots nostre Segell secret. Dat en
Gayeta a 17. de
Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre
Señor 1439.


REX
ALFONSVS.


In
communi iiij.


QVE
PER FET CIVIL, O CRIMINAL, NlNGV SIA


tret
del present Regne.


VIII.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt
dits. En los Capitols per los Embaxadors demunt dits presentats, ha
vn Capitol del tenor seguent.


Item
com lo present Regne de Mallorca sia apartat,
hauent sas Francheses especials, é en res en lo mon no
sia sotmés al Principat de Cataluñya: ni a la
obseruança de las 
llurs
constitucions, ni vsatges. Mayorment com
aquelles sien estades fetes en
Corts particulars de Cataluñya:
en
las quals los habitadors del present Regne no
acostumen
esser citats, ni son tinguts de anar; Encare,
que
los habitadors del present Regne hayan expres
Priuilegi; que per algun fet Ciuil, ó Criminal no poden esser trets
fora lo present Regne: é per altre Franchesa sia
dispost, del present Regne, que si algu sera trobat en crim de
trahicio, del qual no pot esser mayor nigu
altre: deu esser
iutiat per la Cort, é Promens del
present Regne de Mallorca, segons
las Francheses de aqll
Regne é segons es disposat per certa Franchesa, comen
çant.
sapien tuyts. De la qual, sen aporten trallat
los Honorables Embaxadors. E de algun temps ençá, lo
que
ya may fonch vist ni hoyt: sien
vingudes certes prouisions, é diuerses, de la
Cort de la Señora
Reyna
, citant alguns habitadors del present Regne, deguen
comperer deuant la Señora Reyna, per raho de certs
processos,
de regali authoritate, & rogatu; & simili modo:
é de altres
vsatjes, é constitucions de Cataluñya la
qual cosa seria total
destructio del present Regne, é dels
Pobles de aquell, mayorment que en les dites prouisions
sia estat manat; que los dits citats deguen comparer
ensemps
tots
llurs bens, que placia als dits Honorables Embaxadors,
suplicar
lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, é
merçe, é
deuta de Iusticia man les dites Francheses
del present Regne esser seruades; e que algu de qui auant per virtut
de algun fet Ciuil; ni Criminal, no sia tret fora del present Regne:
encara 
que
si pretenes per horrescencia. Declarant a mayor
cautela aquells qui fins
aci son estats fets.


Com
donchs humilment nos hayen supplicats, los dits Embaxadors; que
benignament volguessen atorgar totes, é sengles coses demunt
contengudes en lo dit Capitol. Nos volents dar lloch, per
conseruacio de la dita Ciutat é Regne, é al benifici de aquell, ab
tenor de les presents confirmans, retificans, é
approuants les Francheses en lo present Capitol nomenades, atorgam de
nou, per especial gracia é per nostre Dominica potestat; a la dita
Ciutat, y Regne de Mallorca: é vltra aço que tota cosa
perhorrescencia se haye de conexer dins la
Ciutat, é Regne de Mallorca, é que tots processos qui per
causa de aquella se hayen, se fassen, é se hayen a
fer, e manar dins la Ciutat, é, Regna de Mallorca.


E
vltra aço atorgam, volem, y disponem; que sia sobresegut en les
citacions fetes, é fehadores per la lllustre Reyna,
nostre molt chare, y molt amade muller; per via
de processos de simili modo, de Regali authoritate, & rogatu;
segons en lo present Capitol es contingut, é fet mensio
fins y tant; que Nos ab la ayuda de Nostre Señor
Deu siam tornats en aquellas nostres parts vltra
marinas
intimant per ço las dites coses a la dita
Reyna, Nostre chara muller:
amonestam aquella é requirim; e als amats, e faels Consellers
nostres, lo Gouernador del dit Regne, é son Lloctinent; Procurador
Real, Balle, é Vaguers: e tots, e sengles altres qualseuol officials
nostres, e quis pertangue: e a llurs 
Lloctinents,
presents, e esdeuenidors, expressament e de
nostre sciencia:
ab tenor de les presents
diem, y manam sots incorrinient de la
yra, é indignacio nostre, e sots pena de tres mil
florins de or de Arago, cascu aquells sia fet lo contrari, sens
alguna gracia, é merce, hauedors, e a nostres cofrens applicadors:
que tinguen, e obseruen, e
cumplescan totes e sengles cosas
en les presents contengudes, e res contra aquelles 
no
fassen no permeten, ó tempten; decernint nulla e de ninguna
eficacia, e valor: tollents a mayor cautela, a la dita Reyna e als
dits altres officials nostres, tot poder de fer lo contrari. En
testimoni de la qual cose manam esser fetes les presents, sots segell
secret. Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre
Señor 1439.

REX ALFONSVS.


In
communi iiij.


QVALITER
SIT IVS DICENDVM IN CAVSIS LIBERTATVM.
IX.
ALFONSO per Ia
gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre
Reyna Maria
; é als demunt dits. En los Capitols presentats per
los demuntdits, ha un Capitol del tenor seguent.
Item com en lo
present Regne se fasse abusio, de les questions de llibertats: com
molts esclaus, per fadigar llurs Señors, sens alguna causa iusta
proclamen llibertat: de que los


Señors,
sostenen gran dañy, e immoderades despeses, e perden lo seruey dels
esclaus; que placia als dits Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt
Señor Rey que sia de sa gracia, e merçe per tolre debats, e
questions, é releuar los Señors de dañy, e despeses, e encara per
tant quels esclaus qui proclamen llibertat iustament, sien prestament
empetxats en llur Iusticia: atorgar al dit Regne, e habitadors de
aquell, la Ordinacio e disposicio del tenor seguent; ço es que. Si
algu proclama llibertat, que de continent ço es, lo pus prop seguent
Diuendres en lo qual, es lo Gouernador ab los altres officials dins
lo Carcer Real sia aportat lo dit proclamant llibertat deuant
lo Gouernador o Loctinent seu, e aqui sia interrogat si enten o
proclama llibertat; e si dirá que no: sia restituyt a son Señor,
sens altre contradictio, e de aqui auant no sia hoyt proclamar
llibertat: si ya donchs aquelle no allegaue per nouella
causa. E si cars será lo dit esclau aqui de continent ayustat empero
si lo dit esclau ho demanará, al Aduocat, o Procurador de pobres, é
miserables, sia interrogat lo dit esclau o lo dit Aduocat, o
Procurador per quina causa, ó raho demana 
aquella
llibertat a ell
pettañyer: é aqui de continent sia escrita
la demanda, é de continent sia donat temps de deu dies al dit esclau
de respondre, e per posar sa demanda, e sia 
anantat
en aquella questio summariament; é de pla la sola veritat attesa;
malicias, é subtilitats de dret a part posades, e
convindra
lo dit fet
sia a terma de sentencia, vn altre die
de Diuendres en
lo dit lloch de la preso. E tenint lo dit
Gouernador, o son Lloctinent la dita Audiencia ensemps ab lo Balle,
Veguer de la Ciutat, é Veguer de fora; ab llurs Assessors conuocats
en
eço dos dels Honor. Iurats aquells q la mayor part
dels Honor. Iurats elegirá: é
lo dit Aduocat de la
Vniuercitat: sia prestat iurament als quatre sants
Euangelis per lo dit Gouernador, Balle, é Veguer ab los llurs
Assessors demuntdits, é per los Honor. Iurats, e Aduocats de la dita
Vniuersitat; que segons Deu, e llurs bones conciencias,
se hauran en lo dit
Iuy, e derán llur vot e consell,
tota fauor, rencor, (é, ó) 
amor
a part posades. Apres sia fet proces; é fetes
llurs allegacions
axi de les parts, com dels Aduocats. E apres sia procehyt a
concordacio de sentencia. E aço que la mayor part 
de
aquells, Iutjera, sia seguit, e seruat, é executat: tota appellacio
remota. E si apparra, lo esclau hauer
malitiosament proclamada
llibertat; los demuntdits
pusquen aquell condemnar en alguna
pena corporal a
llur arbitre; la qual se haye executar: é la
qual no puguen remetre, sino a Ordinacio del
Señor Rey.


Com
donchs los Embaxadors, nos hayen humilment suplacats, que
totes, é sengles coses en lo dit Capitol contingudes benignament
volguessem atorgar. Nos vahent les 
dites
coses esser vtils é saludables al dit Regne, é volents, q hayen
lloch, segons son demanades. Ab tenor de les presents a vos
dite
molt Illustre Reyna, nostre intencio declaram, e a vosaltres dits
officials expressament e de certa sciencia
diem, y manam, sots
incorriment de la
yra, e indignacio nostre: e pena de
tres mil florins de or de Arago, de vosaltres si sera fet lo contrari
sens alguna gracia é merce hauedors, e a nostres cofrens aplicadors:
que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, tenguen, é
obseruen, tenir, é obseruar fassen segons que en lo dit Capitol son
contengudes, e demanades; com les atorgam; é vullam axi que sien
diligentment obseruades, e en res no fassen ni permeten sia fet lo
contrari; si desitjen esquiuar la yra e indignacio nostre.
Tollens
vos tot poder de fer lo contrari a mayor cautela é decernents esser
nulla, é de ninguna
efficacia, é valor tot aço que fos fet
per vosaltres, ó algu de vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17.
de
Iuñy Añy 1439.


REX
ALFONSVS,


In
communi iiij.


X.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Aragó, é dels llochs demunt
anomenats.
A le Illustre Reyna, é als officials demunt
dits &c. en los Capitols presentats, per los Embaxadors demunt
dits, ha vn Capitol del tenor seguent.


Item
com p moltes vegades lo Señor Rey per importunitat, é no seber
de la condicio de les persones, prouehesca dels officis de Balle, é
Vaguer, de la Ciutat e Vaguer de fore del 
present
Regne: é llurs Assessors, personas inhabils, é insuficients
a regir aquells e ya per altre Franchesa del present Regne sia
atorgat: que lo dit Gouernador de aquell si trobara les personas
prouehydes esser insuficients que los dits officis degue comenar a
alguna notable parsona, entretant degue consultar lo dit molt
alt Señor Rey de la insufficiencia de aquell e d las causas
de aquella é la dita prouisio, sia quasi inutil, e sens fruyt algu
alt dit Regne. Com atesa la pobretat de aquell nos
pugue tremetre ad dit Señor Rei alguna p
requirir reuocacio de les dites prouisions (se lee ptouisions, con
t
), e per conseguent: cessant la istancia per part de de
la Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, lo molt alt Señor
Rey es induhyt atorgar altres Prouisions manant que aquelles sien
executades. Que placia als dits Honor. Embaxadors supplicar lo dit
Señor Rey, que per sa gracia, e merce, é vtilitat del be publich:
sia donade facultat als dits Honor. Iurats ensemps ab lo gran,
é General Consell al endema de Sant Iulia en aquell
dia que fan los officis de la 
case
de la Vniuersitat segons la manera, é forma ques fan los altres
oficis: elegir quatre notables personas al offici del Balle de la
Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de la Ciutat: e altres quatre:
per lo offici del Vaguer de fora: é dos Iuristes per Assessors de
cascu dels dits officis, e de les dites elections certificar
lo Señor Rey; lo qual, per sa benignitat se vulla estreñer,
e iurar atorgant de aço nouell Priuilegi, e Franchesa
e elegir hu dels dits quatre nomenats, a quascu dels dits officis e
hu dels Iuristes per Assessor dels dits officis. E mes auant: com lo
Gouernador del Regna de Mallorca, é son Lloctinent per authoritat
Real, acostum prouehyr dels dits officis, e assessorias
de aquells en la vigilia de Sincogesma, si fins aquell
dia prouisions del dit Señor Rey no li son presentades, dels dits
officis, o Assessors de aquells; que placia al dit molt alt Señor
Rey manar, e prouehyr que si se esdeuindra p ell no esser estat
(se lee esserestat, todo junto) prouehyt dels dits officis, o
les dites prousions no essar psentades: fins lo die
de la vigilia de Sincogesma: e per conseguent lo dit
Gouernador, ó son Lloctinent: hauia de prouehyr dels dits officis;
necessariament haye a pendre dels dits elets, ço
es a saber hu de cascuna querna per lo offici que seran
enomenats; e hu dels Assessors a cascu dels 
dits
officis, e la dite electio se haye fer per sort, matent
los noms de dits elets en sengles redolins de cera, e
qui primer ixirá (con tilde incluso; saldrá) sera
prouehyr de dit offici; e semblant dels asessors. En los quals
officis puguen esser electes personas franches e totes
altres qualseuol.


Com
donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment
suplicat, que totes, e sengles coses, en lo dit Capitol contingudes
benignament atorgassem. Nos volens en alguna part 
annuir
a las dites supplicacions, e complaure al dit Regne; hauem
atorgades a nostre beneplacit les elections fehedores
segons en lo dit Capitol es contingut, axi com en las
presents es contengut. E per aquest esguart ab tenor de les presents
amonestam la molt Illustre Reyna Maria, nostra molt chara,
é molt amada muller é Lloctinent General é al amat
Conseller lo Gouernador de Mallorcas, o son Lloctinent,
é a tots los altres officials &c presents, é
esdeuenidors, expresament e de certe sciencia diem,
y
manam sots incorriment de la yra e
indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de
Arago
: de ells, e quiscu de ells, si contrafaran sens alguna
merse, e gracia hauedors, é a nostres cofrens aplicadors; que
totes é sengles coses, en dit Capitol contengudes, tenguen, é
obseruen: tenir, é obseruar integrament fassen per quiscun;
segons que en lo dit Capitol son contengudes, tant empero,
com procehyrá de nostre beneplacit é no pus. E per
res no fassen, ni permeten esser fet lo
contrari, si desitjaran esquiuar la yra, e indignacio
nostra; ab la present pena damunt dita. Tollents los a
mayor cautela tot poder de fer lo contrari, en
testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents, sots
nostre Segel secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy
Añy
de la Natiuitat de nostre Señor Mil quatrecents
trenta nou.


REX
ALFONSVS


In
communi iiij.


XI.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demuntdits &c. En los Capitols
presentats per los Embaxadors demun dits; ha un Capitol
del tenor seguent.


Ivem
com moltes uegades se esdeuengue, que los Iurats é alguns singulars
protestarán, y intimarán alguns actes per llur
intereser, é de la cosa publica, que lo Gouernador 
Lloctinent
seu, o Assessor no permatian de aquell acta esserne dat
treslat, ni lleuat acte sino a la uoluntat llur, per la
qual raho, suppliquen los dits Iurats, que lo Señor Rey
provehyesca, que de aqui hauant, de tots actes, que al
dit Gouernador, Lloctinent, o Assessor seu sien presentats, los
dits escriuans
de la Gouernacio, los ne hayen llur
carte, cartes, e dar traslat, e que lo contrari no pugue esser
fet per los Governedors, Lloctinents, ó Assessors, e aço
hayen a iurar los dits officials.


E
com los dits Embaxadors, nos hayen humilment suplicats, que les coses
contengudes en lo dit Capitol volguessem atorgar. Nos vehents esser
vtil, é saludable, al dit Regne é volents, que haye lloch,
segons se conte en lo dit Capitol, é es demanat; ab tenor de les
presents a vos dita Reyna nostre intentio declaram: e a vosaltres
officials demuntdits, 
expressament,
é de nostre sciencia diem y manam sots incorriment de la
nostra yra, e indignacio, é pena de tres mil florins de or de Arago;
de quiscu de vosaltres, qui lo contrari 
fará,
sens alguna gracia, é merçe hauedors, é a nostres cofrens
hauedors, y applicadors, que lo contengut en dit Capitol
segons es demanat; obseruen, é tenguen (tégué), é
executen, tenir, obseruar é executar, fassen; com exi vullem
sia integrament obseruat. Dat en Gayeta; a 17. de Iuñy Añy
de la Natiuitat de Nostre Señor, Mil quatrecents trenta nou.


REX
ALFONSVS


In
communi iiij.


XII.


ALFONSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
Illustre Reyna, é als demuntdits Embaxadors; ha un Capitol del tenor
seguent.


Item
que placia als dits Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del
Señor Rey, com per franchesa del present Regne sia disposat,
que ningun Iutge ordinari, ó Assessor de aquell no pugue pendre
salari de les parts: é de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor
seu; lo Balle de la Ciutat, o son Assessor; ó altres qualseuol
ordinaris no puguen pendre salaris de les parts.


Com
donchs los dits Embaxedors nos hayen suplicat humilment lo contengut
en dit capitol benignament volguessem atorgar. Nos vehens aço
esser vtil e saludable al dit Regne, é vehents que haye
lloch
, segons se conte en lo dit Capitol, é es damanat:
ab tenor de les presents, a vos lllustre Reyna, nostre intensio
declaram: é vosaltres demunt dits officials, diem, y manam,
sots incorriment de la yra, e indignacio nostra: é
pena de tresmil florins de or de Arago, de cascu de vosaltres
qui lo contrari fara: sens alguna gracia é merse hauadors, é
a nostres cofrens applicadors: que lo contengut en dit Capitol
segons, es demanat obseruen, tenguen, é executen: obseruar, tenir, é
executar fassen: com no


atorgam
e axi volem, que sia diligentment obseruat: tollens a mayor
cautela tot poder de fer lo contrari. E decernents
esser nulla, e de ninguna força, e valor: tot aço que
fos fet per vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy
(falta Añy) de la Natiuitat de nostre Señor 1439.


REX
ALFONSVS. In communi iiij.


XIII.


ALFONSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels lloc-chs
demuntdits. A la molt lllustre Reyna e als demunt dits &c. en los
Capitols presentats per los Embaxadors; ha vn Capitol
del tenor seguent.


Item,
com per Ordinacio del present Regne los Iutges de legats (en
dos lineas, dos palabras diferentes, delegats
), en les causes de
que seran Iutges, hayen hauer cert salari per lliure, e mes hauant,
no puguen damanar. E per abus sia tot dia la dita Franchesa
violade, per extorsio de immoderats salaris. Que placia
als Honor. Embaxadors, supplicar lo molt alt Señor Rey, que
per sa gracia, e merçe, é deute de Iusticia, vulla
manar, les dites Ordinacions esser seruades. E si questio será de
algun salari ques digue aquell esser immoderat, que la dita moderado
sia remesa al Procurador Real ab vn dels Honor. Iurats, los quals
hayen aquella moderar segons les dites Ordinocions: E la dita
moderacio sia executada segons es dit tota apellacio remota.


E
com lo contengut en dit Capitol, los dits Embaxadors nos hayen
humilment suplicat benignament volguessem atorgar: Nos vahents
esser vtil, e saludable al dit Regne e volents, que haye lloch,
segons en lo dit Capitol se conté é es demanat. Ab tenor de
les presents a vos dita molt lllustre Reyna, nostre intencio, e a
vosaltres officials demunt dits declaram, é expressament, e de certa
sciencia diem, e manam, sots incorriment de la yra, e indignacio
nostre: e pena de tresmil florins de or de Arago de quiscu de
vosaltres, qui lo contrari fara sens alguna gracia, e merçe
hauadors, e a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en
dit Capitol segons es demanat: obseruen, tenguen, é executen tenir
obseruar é executar fassen: com axi vullam esser integrament
obseruat: tollensuos (tollens vos) a mayor
cautela, tot poder de fer lo contrari, decernents esser nulla e de
ninguna efficacia lo que per vosaltres sera fet contrari Dat en
Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor
1439.


REX
ALFONSVS.


In
communi iiij.



XIIII.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
llluste Reyna; e al demuntdits &c. en los Capitols
presentats per los Embaxadors demunt dits


ha
vn Capitol del tenor seguent.


Item,
com les pecunias, qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Cort, vinguen quasi a no res, per immoderadas despeses, e
salaris, qui de aquelles son trets, e lleuats, que placia


als
dits Honor. Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rey q p sa
gracia, e merçe vulla prouehir é manar los dits salaris, e despeses
esser moderades, e la dita moderacio esser remesa al Procurador Real
ensemps ab hu dels Honor. Iurats los quals hayen a moderar las
dites despeses é salaris, e la dita moderacio de aquells, ó
prouisio fehadora sia seguida, tota apellacio remoguda.


E
com lo contengut en lo dit Cap. los dits Embaxadors nos hayen
humilment suplicat volguessem atorgar. Nos vahents aço esser
vtil e saludable al dit Regne. E volens q haye lloch segons se conte
en lo dit Cap. es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita Reyna
nostre intencio declaram; e a vosaltres demunt dits officials,
expressament e de certa sciencia diem, e manam (dié, e maná),
sots incorriment d la nostre yra e indignacio, e sots pena de tres
milia florins de or de Arago; per cascu de vosaltres qui lo contrari
fara pagadors; e a nostres cofrens applicadors, q lo contengut en dit
Cap. segons es demanat: obseruen, tenguen, e executen; tenir,
obseruar, e executar fasen. Com vulla q axi sia obseruat.
Tollens a mayor cautela tot poder, de fer lo contrari. Decernents
esser nulla, é de ninguna efficacia, ço que per vosaltres sera fet
en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat
de nostre Señor 1439.

jueves, 14 de enero de 2021

14 DE ABRIL. 

Presentáronse, en este día, el reverendo castellano de Amposta y el magnífico don Luis de Vich, maestre racional de Valencia, con la correspondiente credencial de dicha Señora, y las contestaciones dadas por la misma a los capítulos presentados por la Diputación y Consejo, manifestando, al propio tiempo, los deseos que tenía su Serenidad de dar fin a tal negocio, y ofreciéndose a informar verbalmente sobre cuanto pudiese convenir, al logro de semejante objeto.
Sigue la credencial.

Als reverend venerables religiosos egregis nobles magnifics e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables religiosos egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci a nos los venerables religiosos magnifichs e amats nostres lo abat de Poblet mossen Bastida e En Thomas Taqui missatgers vostres havem ab ells conferit de les coses contengudes en los capitols que portareu per via de supplicacio als quals nos havem fetes certes respostes per via de parer que veureu. Sab nostre Senyor que nostre desig tots temps es stat e es axi en lo benavenir repos e sossech de aquest Principat quant en lo servey de la Majestat del Senyor Rey e benifici del lllustrissim Princep nostre molt car e molt amat fill e axi tostemps entenem a procurar la unanimitat concordia e bon voler ab totes nostres forçes fins a exposarhi la vida. A vosaltres carissima e afectuosissimament encarregam que vullau atendre en les faenes ab aquella fidelitat innata e singular voluntat que los predecesors vostres e vosaltres loablement haveu acustumat en loor de nostre Senyor Deu servey dels Reys passats de sancta recordacio de la Majestat del Senyor Rey gloriosament regnant benefici e repos del di Principat e dels altres regnes et terres de la sua Excellencia. De totes les dites coses pus stensament sen van informats los venerables religios magnifichs e amats consellers
nostres lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich als quals e a qualsevol dells en aço que de part nostra vos diran poreu donar fe e creença com a nostra persona. Dada en Vilafrancha de Penades a Xll de abril del M.CCCCLXI. - La Reyna.

Dadas, pues, las explicaciones convenientes por los enviados de la Reina, mandaron los señores Diputados que se leyeran los capítulos con la respuesta correspondiente a cada uno, pero como fuese ya tarde, no se tomó ningún acuerdo.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en tal día.

Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per quant apres la partida den Perello havem sentides coses de tall importancia nons part comanar a la ploma havem desliberat escriureus vos placia donar orde queus sia tramesa persona y de tall fiansa que complidament totes coses li puixen dir e seria a nosaltres molta contentacio que fos o mossen Jacme Ros o misser Jacme Taranan e que fos dema que sera dimecres de mayti al spitall de Servello que la hu de nosaltres sera aqui per dir lo quens occorre car nons par espedient tots dasi partits per bon respechte nons occorre aver mes a dir per aquesta sino que de nosaltres ordineu lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XIIII de abril a una hora passat mig dia. A vostra ordinacio aparellats. Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Com ya per altre scrivi hir a vostra reverencia e honorables magnificencies de uns jorns en sa yom so lexat de tenir spies en Çaragoça ni en terra de Monço hi de Barbastre e per ço nous puch molt avisar de noves majorment que sien certes solament sabi hir com lo regne de Arago tremetra embaixadors al Rey de Castella lo hu dels quals es micer Johan de Gurrea hu dels diputats del dit regne e creu se vagen per tant com des que lo conestable de Navarra sen es tornat en Castella lo mestre don Alonso ha fet una correguda dins Castella de que crehen lo Rey do Castella sera mogut en fer altre tant en Arago e aquests se creu vagen per placar lo dit Rey. Crech yo que aqui se haja de aço pus cert avis.
Yo mossenyors com sabeu men porti de aqui moltes armes per vendre açi axi com cuyraçes lançes cervelleres pavesos e passados de tot aço yon he molt poch venut car de les cuyraçes ans de anar a Fraga ne veni unes quantes en les quals se guanyava be lo port hi enquare qualque flori. Les lançes e quasi tot lo restant se es aci. Los pahers de Leyda staven per comprar ho tot e ara tota la gent de la armada ven açi armes al major mercat del mon cuyraça qui costava aqui set hi vuyt florins sich dona ara per XXX sols e hun paves per IIII sols e exi de les altres coses en tant que de quantes armes tinch aci non hauria al present diner e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven que aquestes armes tornassen aqui ara tinch tres adzembles loguades a raho de mesos e a poch a poch poria tremetra moltes coses aqui o si
delliberaveu que les dites armes ab lo bescuyt quem es sobrat anas tot la via de Tortosa tremetrien hi e haurien bon forniment de armes per les vostres galeres specialment de lançes e passadors que ni ha una bella flota.
Aquesta gent mossenyors axi de peu e de cavall te gran basque de partir e infinits ne fugen per lo poch castich que sen fa entre los altres han fugit II conestables ab gran part de la sua gent los quals sen van sens licencia ço es hu En Johan Plana de Martorell e altre en Miquel Bisbal de aqui e molts altres qui no son conestables los quals si aqui havien algun castich los de açi se atentarien e si aço havia are de haver fi com se vulla que anas iria be mas si aço a de durar es fort cosa que la gent se aneha de fugir sens nenguna por e hajau per cert mossenyors que si los D. homens volen que sien soldejats es mester haver los prest per poderlos ben triar e darlos manament que no venen ses armes a menys for dels rocins. Senyors de don Felip es axi que yo non se ell quant ha de servir mas be se que en sa companya ha alguns rocins de açi de Leyda los quals ell ha pagats per hun mes. Lo capita scriu dels furs de Fraga a vostres reverencia e honorables savieses. Ja per diverses altres scrivi en dies passats que fora bo que en quade letra sen fes qoalque mencio per que no agessen pujat a tant hi aquests de Fragua han agut tant de sentiment e tantes rahons de esser satisfets per lo General de Cathalunya dels dans que han rebuts que envides sien poran aconortar que no sien pagats hi es fort cos anehar la gent que lo General haja de pagar lo dan que ells fan. Per la present mossenyors als no y ha que fretur scriure. Si delliberau soldejar gent es mester fer vanir aci unes XV spingardes de lauto. Feta en Leyda a XI de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Per lo honorable deputat local de la present ciutat nos es stada comunicada la delliberacio feta per vostres reverencies de les gents darmes que eren aci asoldades per lo General que sen vajen en aqueixa ciutat e axils ho ha manat la qual cosa havem hagut a gran admiracio e entrenyor attesa la necessitat de la custodia e defensio de aquesta ciutat com stigua segons saben vostres reverencies en la frontera e es porta e entrada de Cathalunya a tot lo Principat molt necessaria de sostenir e guardar e semblans que vostres reverencies no la deuen dexar sens custodia de algunes gents per lo repos de la cosa publica de tot lo Principat. Perque
suplicam vostres reverencies vullen provehir que algun nombre de gent sia trames e stiguen per lo General e a sou de aquell en aquesta ciutat e a custodia de aquella com sia molt necessari e jatsia tots los quey son venguts hauriem per bons hi tornassen empero entre los altres vos suplicam hi vullau trametre en Sameso capita de Figueres e Bosulu (Besalú) lo qual aquest temps que ha stat aci se es regit axi be e virtuosament ab totes ses companyes que tota la ciutat en comu e particular ne roman ab gran contentament e seran coses que reputarem a gracia singular a vostres reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a dos de abril any Mil CCCCLXl. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Siguen las cartas que se mandaron escribir en esta fecha.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per la gran instancia que havem per los homens de Manresa qui son en aqueix exercit que sen puguen venir havem delliberat que donant los per retorn a llurs cases cinch jorns e hajen servir lo restant temps que sen puguen venir. Per queus pregam molt stretament que pus hajen servit lo temps que han a servir donant e prenentlos en compte los dits cinch jorns per retorn los licencieu en manera que sen puguen venir. E sia la Sancta Trinitat senyor molt egregi e strenuu baro vostra guarda. Dada en Barchinona a XIlll de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Segons havem entes alguns de aquells quinze qui eren aqui elets per lo bras o stament militar pretenen esser guiats axi que la justicia nos puga dels veure ni aconseguir per aquells quils demanen de que som molt marevellats e no saben quina raho hi pugan posar o allegar. E per ço vos dehim e manam quels digau e intimeu que per nosaltres ne per aquest afers no stiguen pus ajustats ne es nostra intencio o voluntat que per llur eleccio la justicia sia empetxada ni dilatada o torbada a aquells qui res los
demanen ans com dit es volem que sia administrada per los oficials a quis pertanga.
E aço mateix volem que digau als oficials de aqueixa vila de nostra part per nostra scusa e descarrech. Dada en Barchinona a XIIII de abril del any CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes corrent. A la qual vos responem quant toqua al fet de la gent nosaltres scrivim al capita de nostra intencio e delliberacio e quem comunich la letra a fi ques faça segons nostra delliberacio. E com haureu triada la gent quis haura a retenir per un mes feu memorial de tots aquells qui resteu axi de cavall com de peu qui han haver per lo dit mes e tremetren vos ho tantost. De les armes e bescuyt quens ha sobrat que no ses pogut vendre ni arribar reteniu ho en algun loch ben guardat entro quen hajam en altra manera delliberat car al present no volem ques moga de aqui. Los conestables qui son fugits ab la mes gent segons scriviu tantost hi farem provehir. Dels furts de Fraga quis son fets e lo capita nos scriu ja veureu en la sua letra la nostra delliberacio. Los conestables de la gent qui han rebut lo sou de XV jorns segons se diu no han rebut sino tres florins axi com los homens de peu nostra intencio e voluntat et que hajen quatre florins per lo mig mes perque daulos lo flori quils resta. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes present. A la qual vos responem que havem delliberat e som contents que tota la gent de peu e de cavall pus hajen servit lo temps que han a servir deduhintne aquells dies queus sera vist per retorn segons lo lonch don sou sen vajen ells licencieu exceptats que sien retinguts cinquanta rocins utils e bons e disposts a servir a la honor del Principat en los quals sien compresos e comptats los de don Felip e de don Ferrando de Bolea e los cinch rocins den Bernat de Marimon e tres de mossen Arnau de Foixa. E si ni falran a compliment
dels dits cinquanta rocins e si los tres rocins que En Johan Bonet de Tortosa te aqui en servey del exercit son bons utils axi mateix volem prengau aquells e si mes ni haura mester a compliment dels dits cinquanta preneu aquells queus sera ben vist que sien bons e utils e aço remetem a vos. Axi mateix havem delliberat e volem que sien retenguts cinchcents homens de peu dels millors quiy sien en los quals haja cinquanta spinguardes e provehirem quels sia donat lo sou per hun mes e placiaus triar bona gent que hajen voluntat de romandre e ben servir e que no sien poblats en aqueixes contornades e placiaus fer per manera que la gent de cavall e la gent de peu que manam retenir e romandre sien en tal manera agualats que tots complesquen lo mes en hun dia axi que si los homens de cavall hauran a servir encara alguns dies per lo temps que han pres lo sou no hajen lo sou complidament de hun mes sino per tants dies com aurien a servir agualantse ab los homens de peu qui pendran sou per hun mes a fi que com dit es tots complesquen a un jorn comptant los aquells dies queus sera vist esser los dats per llur retorn. E aquestes coses vos placia fer ab intervencio e consell del veguer de aci e dels pahers de aqueixa ciutat a fi que en vostra absencia lo dit vaguer haja carrech de la gent e de les coses ques hauran aqui a fer segons vos aviem scrit. En lo qual consell vos tant com hi stareu e apres lo dit vaguer sie un dells consellers lo dit en Bernat de Marimon com sie home de bon seny e de bon discrecio per la qual cosa volem per vos senyor e per lo dit vaguer en vostra absencia li sia feta honor. En la remuneracio dels dampuejats de Fraga als quals era nostre parer e de vostre consell fossen donats per esmena dels dans donats trescents florins dor nosaltres havem voluntat metreu en consell e segons sera delliberat hi provehirem. Del tamborino que dieu ere embriach e la guarda axi mateix es raho que per axo sie ben castigat que la embriaguesa li membra.
E per ço vos pregam que puys voleu vinga aci som contents pero que venga pres e ben guardat cavalcant en una adzembla ab bona cadena al coll acompanyat de alguns ballesters qui sen vindran deça car aqueixes coses no poden romandre axi sens gran punicio e castich. Dels trompetes e dels altres qui sen son anats menys de licencia yals fem tenir esment aci sils porem haver que sien ben castigats. Placiaus senyor comunicar aquesta letra per lo fet de la gent An Johan Ferrer a fi que ell sapia nostra voluntat e delliberacio. Triada e retenguda la gent dessus dita vos en podeu venir en nom de Deu. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. - Semblantment volem que mossen Foixa sia de vostre consell e del veguer en vostra absencia. - Los diputats et cetera. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

sábado, 28 de diciembre de 2019

Dels Cochs comuns.

Dels Cochs comuns. 

Per tal con havem esguardat esser digne e concordant a raho que en la nostra casa o cort neguns officis vagans no estien que no sien en aquels faels e certs ministres assignats per los quals los dits officis degudament puguen esser gobernats: emperamor daço duem ordonador que dos cochs faels e bons en la cuyna comuna de nostra companya sien posats qui les viandes per los domestichs e familiars nostres reebedores curen ab vigilant studi nedeament e savia appareylar per tal que mes puguen esser comendats que en neguna cosa represes: la un dels quals nos anans a loure davant vaga axi que a cosa no perfecta loch no sia relexat. Si pero sesdevenia que abdos los cochs de la nostra boca especials absens fossen en alcun cas o causa iminent: en aquell cas no ignoren la cura a ells pertanyer de appareylar nostres viandes per la manera e forma damunt dites als cochs de la nostra bocca en la precedent constitucio assignats. Alscuns encara de la cuyna axi majors com menors ayudar ells volem con en propri offici no seran occupats: ordonants que a nostres sobrecochs apres los majordomens obeesquen en les coses tocants loffici damunt dit. E per tal com perils passats los quals a molts no es dupte esser esdevenguts nos pus diligents fan en esdevenidor: statuym quels damunt dits cochs aytal sagrament e homenatge al mayordom nostre presten lo qual los cochs de la boca nostra a nos fan. E en escrits aquelles coses que per los dits cochs de la nostra boca son faedores ab si haver no obliden.

Del Moseu

//

Koch en alemán : cocinero : coch. 
Un cocinero famoso en Alemania es Johann Lafer 

(en los textos antiguos, Joan se suele ver escrito Johan, y Johanna : Juana)

jueves, 26 de diciembre de 2019

Dels Copers

Dels Copers. 

Si aquels officis qui al nostre palau reyal se pertanyen a singulars e a certes persones cometem regidors per tal que ab pus dret acabament se puguen complir aytant mes se pertany de nostra real altea que ab estudi special en aquelles coses entendre cur que sesguarden pertanyer a nostra magestat e als estans en nostra presencia davant tots altres elegir que no tan solament per decorat esguardament se esclaresquen ans per bones costumes e prerogativa de linatge sien decorats e que la nostra pensa en la presencia dells alegrament se repos. E donchs ab aquesta nostra constitucio perpetual estatuim que dos nobles escuders per esguardament decoratz de bones costumes sien elegits per lo beure en la taula e en altre altre loch a la nostra celsitut ministrar los quals dos de linatge de noble o de baronia volem esser reebuts no empero de cint de cavalleria environats: dels quals lo primer reebut al offici desus pus prop contengut tota vegada que nos estants a taula o en altre loch beure volrem don si donchs en nostra cambra privadament no erem cor lavors per un dels escuders de la cambra volem sia fet e al dreçador on lo nostre vin sera appellat per ell lo boteller major e un porter per fer tirar la gent devant personalment vaja e abans que del dit vin en nostra copa reeba lo dit nostre coper del dit vin tast pendre faça al dit boteller e al sotzboteller e ell mateix tast semblantment reeba per ço cor com en la nostra salut la salut dels sozmeses cobejam conservar aquella de les coses nocives illesa puscam guardar: e apres lo dit coper ab lo vin en la copa e apres ell lo boteller ab lo pitxer del aygua vinguen devant nos e con seran aqui lo dit boteller aygua metre haja en la copa e lavors lo dit coper del vin tast faça devant nos: e nos havents begut encontinent en aquella matexa forma que seran venguts sen tornen. Axi mateix la copa nostra ab piment quant neules o coses que ab piment son costumades de menjar pos devant nos en la taula: lo primer empero desus dit absent o en altra manera lo dit servey no faent laltre cur diligentment complir aquelles coses quel desus dit primer era faedor: daquelles coses encara que a lur offici pertanyeran e en presencia e en absencia del dit primer res de fer no lexan. Si empero en algun cas sesdevenia que algu dels copers present no fos lavors volem quel majordom regonega tots los officis de nostra casa qui dobles son e triu un daquells qui sera derrer reebut al dit offici lo qual servesca a nos de la dita copa: e si no ni es trobat algu daquesta condicio en aquest cas sia comanat lo dit servey a un dels escuders de la nostra cambra. Los damunt ditz empero copers a tots aquells del rebost de la botelleria e de la paniceria en aquelles coses que a lur offici pertanyen volem esser majors e a ells obeyran: salvant empero que si de nostre hostal algunes coses traure volien en aço ells obeyr no sien tenguts. En les coses desus dites ells encara no tan solament en manament axi con los altres familiars nostres als majordomens son sotzmeses ans en la pensa per raho de lurs officis a ells obeyr son tenguts: sagrament empero de faeltat e homenatge de bocca e de mans comendat a nos façen que no tan solament la salut nostra illesa per lur poder conservaran ans aytant com poran les coses a ella contraries esquivaran et si a lur coneguda aytals coses esdevenien decontinent o intimaran e que res no han fet ne daqui avant faran que no o puguen observar.

Dels boteylers majors

sábado, 8 de febrero de 2020

VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.

VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.

Reg. n° 1529. Pars. Ia fol. 45. Sin fecha.

Com de bon princep se pertanga pensar de la altea de la sua cadira real en los sotsmeses et en lestament de cascu segons sa condicio per tal que cascu en sa condicio et estament sia honrat es tenga per content en aquella sort en que per ordinacio de Deu es appellat: e con de la saviea dels princeps apres Deu per qui ells obtenen los principats degen proceir provisions et ordinacions a ells honorables et covinents als sotsmeses axi con los rius ixen de la font e segons la doctrina del Filosof los reys degen honrar los honradors et entendre en lo be de la cosa pública (con tilde en el pdf) e entrels altres estaments majorment lestament de cavalleria deja esser honrat con principalment sia ordenat a defensio de la sancta fe catholica et a regiment et proteccio de la cosa publica (sin tilde): per ço lo senyor rey attenen que als dejus escrits officis seus sera pus honorablement et pus profitosa provehit en quant per pus notables et per pus honrades persones seran regits a ben dels dits officis et a honor del dit estament de cavalleria per les rahons dessus e dejus contengudes fa la ordinacio seguent la qual vol que sia secreta pero ques seguesca de fet: de la qual vol et mana que sia tengut en secret per lo seu prothonotari en la sua scrivania un translat et que als seus secretaris cascun sia dat un translat a memoria. - Primerament que sil dit senyor dara a alcun noble Darago que ja fet no sia cavaller de IIII cavalleries a amunt que ans que dades li sien les dites IIII cavalleries ni la carta real daquelles haja sia tengut de reebre et reeba de fet lorde de cavalleria. - Item sil senyor rey a altra qui no sia fet cavaller comanara alcun offici de governacio ço es Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya o de Rossello o la procuracio de Cathalunya que encontinent ans que la carta de comissio de la governacio o procuracio li sia feta ni liurada et ans que daquell offici us sia tengut de reebre et reeba de fet lo dit orde de cavalleria. - Item sil dit senyor rey comanara les vegueries de Barcelona de Leyda et de Rossello a homens de paratge qui no sien fets cavallers que ans que les cartes de les comissions de les dites vegueries lus sien liurades ni fetes sien tenguts de reebre et reeben de fet lorde de cavalleria.
- Item que en lo consell del senyor rey no sia reebut null hom lech si rich hom o cavaller fet no es o honrat ciutada o tresorer maestre racional escriva de racio o prothotari (prothonotari) tinent los seus segells: e ordena et vol quels richs homens qui no seran cavallers en lo consell del dit senyor en seti et en parlar sien derrers dels cavallers.
- Item que tota donacio que lo dit senyor rey fara de viles o de lochs o de castells o de jurisdiccio qualque qual que perpetualment satorch o a temps sia feta en feu et no en altra manera. - Item que totes cartes de donacio o de comissio quel senyor rey faça en que no sia contengut de vida o de temps cert sia entes et servat que aytal donacio o comissio sia a beneplacit del dit senyor. - Item ordenal senyor rey que quan que quan los lochs o viles o alcuna o alcuns daquells que son assetiades en la planura que es entre les montanyes que partexen de Carbonayra en la isla de Cerdenya et van fins a Decimo et de Decimo seguent fins a les muntanyes que venen tro a la mar que han nom Monti de Vinyes o Sent Michel del Mont tornaran al dit senyor rey o a sos successors que aquells lochs o viles no sien donats ni dar ni alienar nos puguen ni empenyorar a temps perpetualment ni a vida dalcu ans les rendes drets et emoluments dels dils lochs o viles sien assignades al trehut lo qual lo dit senyor annualment fa al sant pare per lo regne de Cerdenya et de Corcega. - Item ordenal senyor rey que les rendes de la treta de les salines et de la duana de castell de Caller et de la treta de Çalguer sien assignades les quals de present hi assigna a la provisio de la casa del senyor rey e que en nenguna altra cosa nos convertesquen: ans vol et mana lo dit senyor que si per aventura assignacio de diners o de violari hi era feta per lo dit senyor rey o per los governadors de la isla que aquella no haja valor axi que segons que dit es en altra cosa nos convertesquen ni convertir nos puguen les dites rendes sino en la provisio damunt dita.