20 DE MARZO.

20 DE MARZO. 

Recibiéronse en este día dos cartas de la Señora Reina, una, que era sencilla, por la mañana, y otra después de comer, con las credenciales del Castellano de Amposta y de Luis de Vich, quienes espusieron que la Reina acababa de recibir una carta del Señor Rey, manifestándole la gran admiración que le había causado, ver que se le negaba la entrada en la ciudad, así que, pasase a San Boy para tratar con el Primogénito, acerca de lo que se le había encargado; que si no lo permitían, fuese al monasterio de Valldonzella, y si también se oponían a esto, regresase de nuevo donde el Rey estaba. Visto el contenido de la primera carta, acordóse enviar embajada a la Reina, y a tal fin fueron nombrados embajadores el abad de San Juan de las Abadesas, Juan Çabastida, caballero, y Francisco Burgués, ciudadano y síndico de Tortosa, dándoseles las credenciales e instrucciones convenientes, que siguen después de las cartas de la Reina.

Als reverend e venerables pares en christ spectables nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Vostres letres havem rebudes ab les quals som feta certa de la gran vigilancia e studi ab ques enten per vosaltres sobre los afers occorrents expedients trobar a tota honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e nostra. E que per quant los dits afers son de tanta importancia quanta nos comprenem encara no ereu als dits expedients reposadament pervenguts insistiu e donau orde a aquells continuament e assidua supplicant nos per tant benignament e ab la humanitat acustumada vullam supportar certificantsnos que los dits afers Deu migançant se compondran a tota honor e servey de la predita Majestat e nostra e de coses sues e nostres com tal sia vostra delliberacio proposit e voler. Responentvos regraciam molt vostra vigilancia e studi devocio proposit e bon voler. E de nosaltres no havem james hagut ne havem ne poriem haver sino bona sperança pregantsvos e encarregants ab la major afeccio que podem continueu e hi doneu bona e presta conclusio axi virtuosament e loable com de vosaltres se spera e la Majestat del dit Senyor Rey e nos de vosaltres fermament e indubitada speram e comfiam havents per cert lo dit Senyor e nos en son cas e loch ho haurem be a memoria. Quant al nostre supportar benignament e ab la humanitat acustumada de quens supplicau volemvos sia cert la sperança e confiança gran que tenim de vosaltres e ferma creença que havem entenents en los dits afers ab la gran vigilancia e studi quens haveu scrit nos ha fet e fa sopportar benignament e humana sens molestia alguna. Es ver que la Majestat del dit Senyor Rey nos ha scrit signifícant algun molestia e congoixa del nostre no entrar en Barchinona donantnos en algun carrech. E per no danar lous major e contentacio de sa Majestat total repos dels dits afers a servey del dit Senyor Rey nostre e del lllustrissimo Princep nostre molt car e moll amat fill repos tranquillitat e benefici de aqueixa ciutat e de tot lo Principat desigam molt nostra entrada en la dita ciutat segons aço crehem vos sera significat per lo dit lllustrissimo Princep al qual ne havem scrit. Dada en Vilafrancha de Penades a XVIIII dies de març any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - Serena secretarius.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Nos ab nostres letres havem largament informats los venerable religios magnifichs be amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostra lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich mestre racional de la cort del dit Senyor en lo regne de Valencia de algunes coses que sobre los afers occorrents de nostra part vos han a dir e explicar. Pregamvos per ço e encarregam quant pus afectuosament e streta podem a tot ço e quant los dits Castella e Mestre racional de part nostra vos diran e explicaran donets plena fe e creença axi com a nostra persona e ho deduhischats a efecte segons la ferma sperança e confiança indubitada que de vosaltres havem. Dada en Vilafrancha de Penades a XVIIII dies de març any Mil CCCCLXl. - La Reyna. - Serena secretarius.

A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
De vostra Excellencia havem vuy rebudes dues letres una extesa altra de creenca per vostra Altesa acomanada als reverend Castella Damposta e al magnifich mossen Luis de Vich cavaller conseller e mestre racional de la cort del Senyor Rey en lo regno de Valencia los quals havem hoits a ple. E per respondre a les dites letres e explicar a vostra Altesa algunes coses havem delliberat segons havem vuy scrit a vostra Senyoria enviar los reverend mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses e los magnifichs mossen Johan Çabastida cavaller e En Francesch Burgues sindich e ciutada de Tortosa informats stesament de algunes coses que a vostra Excellencia explicaran de
nostra part. Supplicam per ço humilment a aquella que li placia donarlos fe e creença en tot ço e quant per part nostra explicaran axi com si per nosaltres era dit en persona. E sia Deus Omnipotent molt alta e molt excellent Senyora vostra guarda e proteccio votiva la qual a nosaltres man lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XX de març any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Memorial o instruccions de les coses que per part dels reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya e del consell de aquells diran e explicaran a la lllustrissima Senyora Reyna los reverend e magnifichs mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Francesch Burgues sindich de Tortosa.
Primerament premeses les humils e acustumades recomendacions e besament de la ma li daran la letra de creença que sen porten e captada hora opportuna en virtut de aquella li diran e explicaran com los dits diputats e consell hoint e sabent per avisos certs que la Majestat del Senyor Rey hauria scrit a la prioressa de Alguayre li receptas e acullis docents homens en la vila de Alguayre e aqui mateix ha scrit a Agramunt e a Balaguer que facen provisio de forments farines civades palles e altres vitualles com la sua Senyoria hi enten enviar alguna gent e mes quen vol enviar a fornir lo castell de Algerri e que en Montço se ha feta crida que tots los de la vila stiguen preparats ab lurs armes tota hora que sien cridats e que lo castell de la dita vila se proveeix e moltes altres coses e novitats que donen gran admiracio als dits diputats e consell considerant los termens en que los afers de aquest Principat stan ab la sua Majestat los quals speren e confien en la sua clemencia e virtut e en la intervencio de la dita Senyora Reyna qui per sa merce se es mostrada e mostra haver voluntat e subiran desig ab be dels afers que obtindran lo fi desigat e saludable a aquest Principat a honor e servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna.
E mes diran e explicaran a la dita Senyora Reyna que los dits diputas segons han scrit e significat a la sua Senyoria continuament entenen e treballen ab subirana vigilancia en compondre e degut orde posar les coses quils han occorregut e occorren per servey e honor de la Majestat del dit Senyor e encara de la dita Senyora repos benefici bon govern e regiment dels poblats en lo dit Principat e de la republica e prestament Deus volent hi daran conclusio la qual feta presentara a la sua Altesa.
Item mes li diran e explicaran quant pus pertinentment poran que los dits diputats e consell suppliquen a la sua Altesa no prenga a enuig o molestia lo no entrar en aquesta ciutat per quant los afers en que treballen e entenen hauran pus prompta e millor expedicio. E encara la supplicaran li placia no fer moviment de la dita vila de Vilafrancha car los dits afers de alli se tractaran pus utilment a gran servey e honor de la Majestat del Senyor Rey e sua e gran repos e benefici del dit Principat e encara sera obviat a molts inconvenients no fahent la sua Senyoria moviment de la dita vila. Los altres replicats sien remesos a la discrecio e providencia dels dits embaixadors substancia no mudada de les coses dessus scrites. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Apres la dada com en los dies passats haia convengut als cathalans com a forçats per observancia e conservacio de privilegis e libertats algunes coses fer per ells no previstes ans se poria dir quasi divinalment inspirades les quals ha aparegut esser molt dures e congoixoses a la Majestat del Senyor Rey es molt dubtat en lo present per no voler la Serenissima Senyora Reyna reposar e annuir al consell e supplicacions dels diputats e consell per les quals es supplicat e consellat no dever partir ni moures la sua Excellencia de Vilafrancha e per conseguent en Barchinona no entrar ni a Sent Boy ne altres parts acostar no se hajen fer e en execcio deduir alguns altres migans e remeys ja en la principal empresa cogitats e pensats jatsia aquells vullen e entenguen totalment excusar e apartar si donchs per la
dita Senyora per la raho ja dita de venir en aquesta ciutat non son forçats perque si los embaixadors en las resposta e replicats comprovaran la dita lllustrissima Senyora Reyna perseverar en la dita entrada de Barchinona venguda de Sent Boy o altra part consemblant ab la reverencia deguda lo present capitol e contengut en aquell a la dita Senyora present tot son consell li intimaran avisaran e explicaran per ço que de tot inconvenient que subseguir se pugue fora la persona real de la dita Senyora Reyna los diputats e consell en nom de tot lo Principat romanguen excusats. - Data ut supra.

Se enviaron el mismo día las siguientes cartas.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes en les quals nos certificau de molts avisos que haveu de Arago e de altres parts dels quals per altres vies nosaltres havem lo mateix sentiment e per ço volem star axi cautament e attenta com a la cosa es necessari e axi ne scrivim e encarregam lo capita ab tot que no podem creure que lo Senyor Rey vulla portar a efecte los tals preparatoris abans havem fiança en Deu que illuminara lo dit Senyor Rey e li donara coneixer la intencio santa feel e bona que aquest Principat ha haguda e ha a la sua honor e servey e comfiam molt en lo entreveniment de la Senyora Reina qui es deça e ab molta humanitat de virtut se interposa en aquells afers e per ço som en pratica ab sa Excellencia de expedients per los quals Deu volent creem la cosa vindra a bon port e axi placia a la clemencia divinal en lo mig e tota hora nos plau be la
diligencia que vos feu en haver los dits avisos dels quals axi com succehiran nos vullau per vostres letres certificar. E pregamvos a totes coses concernents salut e benefíci del exercit vullau attendre e en aquelles provehir segons fins aci haveu fet loablement e de vos be confiam. Dada en Barchinona a XX de mar any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General da Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per certs esguards havem delliberat que tota la gent de peu del exercit la qual gent sia alleujada en los lochs de Aytona Seros Penyalba e altres fora de Fraga sen intren en la ciutat de Leyda e aqui stiguen a ordinacio e comendament dels pahers de la dita ciutat. Axi empero que si per vos en apres per alguna occorrent necessitat la dita gent o part de aquella era demanada que seguesquen lo vostre comandament car no es intencio nostra a la capitania vostra en res derogar. Placiaus donchs provehir per vostres letres que la dita gent sen intre en la dita ciutat e faça axi e segons dessus se conte. E tingaus molt egregi senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Als molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Si en los dies passats no havem frequentat lo scriure a la manera acustumada nous sia maravella car la benaventurada entrada del Senyor Primogenit en aquesta ciutat nos ha tant occupals que en altre no havem pogut entendre hoc e havem considerada la indisposicio que sabiem de vostra persona de la qual nos som molt congoixats e no vehiem esser cosa pertinent que aquella durantvos fatigassem de algunes letres. Ara havem sabuda vostra bona convalescencia de la qual havem molt plaer eus pregam e encarregam queus vullau axi be sforçar com a vostra persona es obs e lunyarvos de totes coses que a la vostra salut en res obstar poguessen. Venint apres a respondreus a molts avisos que fets nos haveu dels preparatoris ques fan en Arago e de les municions de Balaguer de Montblanch e de Algerri. De totes aqueixes coses no fall a nosaltres sentiment pero no podem pensar que la Majestat del Senyor Rey les vulla metre en execucio ne que vulla rompre ab aquest Principat lo qual es tant devot a la sua Serenitat e tot lo que ha fet e fa es a recta e santa intencio per la fidelitat e honor de la real corona. E per tant fiam en nostre Senyor Deu que illuminara lo dit Senyor Rey el fara condecendre a tots expedients bons e utils a repos del dit Principat e comfiam molt en la intervencio e miga de la Serenissima Senyora Reyna la qual ab molta virtut e humanitat se interposa en aquests afers havent clara coneixença de la devocio e fidelitat dels cathalans. E per ço continuament tractam ab la dita Senyora Reyna qui es en Vilafrancha de Penades e per miga de nostres embaixadors som en pratica de tals expedients que speram Deu migançant succehira a honor e servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e seguretat vostra e nostra e de tots los poblats en aquest Principat e al bon stament de la cosa publica de aquell. En lo mig pero en tota hora cove e es necessari tant per les dites noves com per altres sguards lo exercit star attent e ab ses degudes guaytes e altres preparatoris en manera que res sinistre no li pogues succehir e que axi stiga hom mirant lo temps fins a Deu placia sia lo repos desigat aconseguit avisantvos senyor com lo Senyor Primogenit molt sovin entreve en nostres consells en seguir e portarse en totes coses en tal manera que a vos senyor e a tots nosaltres pot e deu esser molta alegria e consolacio. E quanta coneixença ha e quals gracies refereix del servici a sa Senyoria fet per aquest Principat seria longa cosa explicar per letres. De les coses que daçi avant succehiran no fallirem a scriureus e avisar de dia en dia. Hauriem entes senyor que algunes persones del exercit no havents discrecio ni moderacio en lur parlar se atrevirien en dir algunes coses no guardant en aquelles la reverencia e honor del Senyor Rey en la qual cosa senyor vos pregam e encarregam vos placia atendre e castigar los tals temeraris per manera que no sia algu qui altrament presumescha parlar no res dir que de humils e feels vassalls se pertany envers lur Rey e Senyor. Per la present senyor no curam mes dir sino que desigam esser certificats per vostra letra de vostra bona disposicio la qual supplicam nostre Senyor Deu vos vulla donar e havervos en sa guarda. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs. 

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

dels homens del offici del algotzir

Índice, tomo V (5)

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

Advertencia.

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragó, terç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

Dels Majordomens. 

Dels Copers. 

Dels Boteylers majors. 

Dels Boteylers comuns. 

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Dels Panicers majors. 

Dels Panicers comuns. 

Del Pastador. 

Dels Escuders davant nos tallar ordonats. 

Dels Sobrecochs. 

Dels Coyners mayors. 

Del Argenter de la nostra cuyna. 

Dels Cochs comuns.

Del Moseu.

Del Manucier. 

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Del Portador daygua a la cuyna.

Dels Escuders portants le taylador real.

Del Comprador. 

Dels Cavalleriçes.

Del Menescal.

Dels Homens de la escuderia. 

Del Falconer major. 

Dels Falconers. 

Dels Caçadors o Guarda de cans. 

Del Sobreazembler e Sotsazembler. 

Dels Azemblers. 

Dels Juglars. 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

Dels Camarlenchs. 

Dels Escuders de la cambra. 

Dels Ajudants de la cambra. 

Del Barber. 

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de Cirurgia. 

Dels Escrivans secretaris. 

Del Armador real. 

De la guarda de les tendes. 

Del Sartre et sos coadjutors. 

De la Custurera et de la coadjutora. 

Del Apothecari. 

Dels Rebosters majors. 

Dels Rebosters comuns. 

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels Uxers darmes. 

Dels Porter de massa.

Dels Porters de porta forana.

Del Posader.

Dels Algutzirs. 

Dels Homens del offici del Algotzir. 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

Del Canceller. 

Del Vicecanceller. 

Del offici del Prothonotari tinent los segells. 

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra Scrivania.

Dels Missatges de verga de la cancellaria. 

Del Calfador de la cera perals segells pendents. 

Offici dels Sagelladors de la scrivania. 

Dels Promovedors.

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Oydors.

Dels Escrivans dels Oydors. 

Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.

Del Confessor.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Dels Monges de la cappella. 

Del Escolan de la cappella. 

Dels Almoyners. 

Del Escolan de la Almoyna. 

Del Servidor de la Almoyna. 

Dels Correus. 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional. 

Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.

Del Tesaurer. 

Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 

Del Escriva de Racio. 

Del Lochtinent et scrivans de Racio. 

Dels Convits. 

De les viandes. 

De la manera de dar racions. 

Dels frens e altres apparellaments de cavalls.

De les vestidures e altres ornaments.

De les oblacions. 

Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.. 

De les fruytes en la taula ministradores.

De la illuminacio de la Cort Real.

De la illuminaria quant per defunts se celebra.

Del argent de la cort nostra. 

Dels Consellers nostres.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Dels serveys. 

Dels salaris dels Comissaris. 

De la manera de escriure letres a diverses persones. 

De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Dels beneficis donadors. 

De la ordinacio de la cappella. 

De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.

De la festa de sent Johan evangelista. 

De la festa de la Circuncision de nostre Senyor.

De la festa de la Epiphania. 

De la conversio de sent Paul.

De la cadira de sent Pere. 

De la festa de Ram e Palma. 

Del dijous de la Cena. 

In Parasceve de nostre Senyor. 

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

Del dilluns e del dimars seguents. 

De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 

De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 

De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 

Del dicmenge de Trinitat. 

De la festa del Cors de nostre Senyor. 

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 

De la festa de sent Pere. 

De la festa de sancta Anna. 

De la Transfiguracio de nostre Senyor.

De la festa de sent Lorenç. 

De la Corona de Jesuchrist. 

De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 

De la Dedicacio de sent Michel. 

De la festa de sent Luch evangelista. 

Del dia de Tots Sants. 

De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 

De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.

De la festa de sent Marti. 

De la festa de sancta Katarina. 

De la festa de sent Nicolau. 

De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 

Dels Martirs. 

Dels Confessors. 

De les Verges. 

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 

De les vigilies de les festes. 

Dels dies dominicals. 

Dels divendres. 

Dels dissaptes. 

Dels dies ferials. 

De les quatre tempores del any. 

De la Almoyna. 

De les Fayles e dels Missatges. 

De les loguers de les besties logades. 

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions. 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

Fin del índice.

21 DE NOVIEMBRE.

21 DE NOVIEMBRE.

Deliberaciones.

Per tots los demont dits fou feta deliberacio e conclusio que la Majestat del Senyor Rey sie suplicada una e moltes vegades per part del present consell li placie provehir a la restauracio de la vila de Cervera e del comdat de Pallars los quals stan en total perdicio per oppressio dels enemichs.
Item que los reverent abbat de Sant Cugat mossen Francesch Çasala caveller e mossen Miquel Cardona ciuteda de Barchinona ensemps ab los senyors deputats façen cara e instancia ab lo Senyor Rey e en altres parts on mester sie per observancia de la sentencia arbitral dada per raho del forment den Luis de Santangell de Valencia la qual en favor del General es stada dada contra Glaudi Galiani mercader de Avinyo qui pretenie lo dit forment esser seu de la qual sentencia arbitral lo dit Glaudi Galiani ha hagut recors en la Audiencia del Senyor Rey e façen totes coses a aço necessaries sens referir.
Item per quant le magnifich mestre racional de la cort del Senyor Rey demane e exhegeix compte a ell esser dat per les persones qui en lo passat han hagut carrech per los deputats e consell de exequtar los bens dels acuydats de tot lo que per aquells es stat administrat e exequtat fou feta deliberacio e conclusio que les dites tres persones elegides vegen totes coses veedores e parlen ab lo dit mestre racional e ab totes altres persones que mester sie. E apunten lo quells semblara se dege fer e ho refiren al present consell.

Item que les dites tres persones elegides ensemps ab los dits senyors deputats facen totes suplicacions instancies e provisions quels semblara se degen e puixen fer per observança de usatges de Barchinona constitucions privilegis comuns e libertats del Principat. Ab aço empero que si coses algunes de importancia occorrien aquelles referen al present consell.
E fetes les conclusions e deliberacions demont dites totes les persones eclesiastiques se apartaren e isqueren de la casa del consell e les restants layques totes conformes faheren conclusio e deliberacio que per part del present consell sie feta pertinent instancia ensemps ab la ciutat de Barchinona axi devant lo Senyor Rey e son vicecanciller com devant altres oficials e persones contre En Galceran Toralles axaloner qui pochs dies ha passats es stat pres a instancia de la dita ciutat e contre tots altres secassos seus. Per ço que sien castigats segons lurs demerits creents les dites persones laiques aço succehir en lahor de Nostre Senyor Deu servici de la Magestat del Senyor Rey utilitat repos e
beavenir de la cosa publica. E que los senyors deputats façen fer la dita instancia al procurador de la casa de la Deputacio e altres persones del present consell segons vist lurs sera.

Aprobación posterior de la ciudad.

Divendres a XXIII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites delliberacions elegint en los fets hon ha eleccio de persones los seguents ciuteda Berenguer Seyol mercader Berenguer Aguilar artiste Valenti Gueralda barber manestral Pere Mascurd marcer.

12 DE ENERO.

12 DE ENERO.

Ante todo se dio cuenta de haberse recibido las cartas que siguen:

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables senyors e de molt gran providencia. Dues vostres letres havem reebudes ab un translat interclus de una letra dels embaxadors continents en efecte tremetam una persona ab poder suficient per als negocis occorrents per causa de la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep son fill. E per entendre en la sua deliberacio havem elegit ab suficient potestat lonorable mestre Marli Pere doctor en medecina daquesta ciutat exhibidor de la present. Pregam e exortamvos per ço que a tot ço e quant explicara per part de nosaltres e de aquesta ciutat vostres grans reverencia e honorables saviesas donen plena fe e creença. Les quals la Sancta e individua Trinitat tinga en la sua proteccio. Scrita en Gerona a X de janer de lany Mil CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran savieses mossenyors. Ahir quis comptave deu del mes present e devall scrit entre VII e VIII hores de la nit nos fonch donada una vostra letra la qual lesta encontinent manam consell ordinari per huy qui es diumenge fel lo ofici divinal. En lo consell ajustat en la sala de nostra paeria fem proposicio del negoci contengut en la dita letra e encara a cautela specificadament fem legir aquella regraciant a vostres magnificencies savieses com per aquella aquesta universitat es stada encautada de algunes coses al dit negoci molt necessaries specialment com se speren passar per açi ço es mossen Franci Darill e lo fill de mossen Guillem de Vich per la Majestat del Senyor Rey tramesos los quals se speran comunicar ab vostres reverencies e que de la resposta que feta los sera per vostres letres serem certificats. Significantvos com ab aquella major diligencia que podem havem entes e entenem vuy qui es diumenge en halestir lo dit consell de LX per tenirlo dema qui sera diluns si sera possible celebrar aquell a fi que per aquell puxen asser fetes degudes provisions a les coses per vostres reverencies demanades. E hon hagues algun torb en lo dit consell es provehit pero altres deguts remeys provehir en los dits afers talment que si plasent sera a nostre Senyor Deu sera fet servici a ell e a la Majestat del Senyor Rey e benavenir del Principat e contentacio a vostres molt reverend magnifiques e gran savieses los quals conserve lo Altisme per molts anys dilatats. De Cervera a XI de janer any Mil CCCCLXI. - Molt reverend magnifichs e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila de Cervera.
Luego después se presentó ante los diputados y consejo el maestro racional Luis de Vich, enviado por el rey don Juan, el cual presentó la credencial y en virtud de ella pronunció el discurso que a continuación se copian.

AIs venerable religios magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
- Venerable religios magnifichs amats e feels nostres.
Sobre alguns afers de present occorrents vos tramatem de les parts della lo magnifich amat conseller e mestre racional de nostra cort en lo regne de Valencia mossen Luis de Vich informat a ple ab instruccions nostres de la intencio nostra. Pregamvos per tant e encarregam axi stretament com podem que al dit mossen Luis doneu plena fe e creença. E en aço que per ell vos sera referit de part nostra vos hajau ab aquella moderacio e prudencia que la exigencia del cas occorrent requer e de vosaltres fermament confiam. Data en Çaragoça a dos dies de janer de lany Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Com lo dit Senyor havia feta la detencio del dit Princep justamen per quant lo dit Princep sempre apres mort de la Senyora Reyna mare del dit Senyor Princep de gloriosa memoria li es stat inobedient e li ha procurats e fets molts e grans enuigs e molts grans dans axi en lo Regne de Navarra com en altra manera entro lo dia de la reconciliacio. E apres que contra concordia verbal lo dit Princep se feya dir e intitular en letres e provisions sues primogenit Darago e de Sicilia et cetera e que don Johan de Cardona son majordom havia feta fer per Barchinona una crida en que deya lo dit Princep esser primogenit e hereter Darago e de Sicilia et cetera e que contra voluntat de la Majestat del Senyor Rey se inmiscia en lo regiment de sos regnes e terres e que feya moltes provisions de oficis de Governador de Cathalunya e altres ara per lavors mort lo Senyor Rey ab segell pendent spatxades e liurades a la part e que en lo tracte del matrimoni de Castella lo dit Princep habia usat de algunes arts ço es que havia supplicat lo dit Senyor rompes lo dit matrimoni car apres ell li trobaria vies per les quals lo dit matrimoni se compliria a sa voluntat e que mossen Diego de Ribera altre dels embaxadors de Castella sots alguna color parla dues vegades sens sabuda del frare conambaxador seu ab lo dit Princep del qual parlar lo dit frare comprenent sospita dix al Senyor Rey ques crehia se tractava contra ell alguna cosa e quey guardas be e que per letres que la sua senyoria diu haver hagudes de la cort de Castella un baro vassall seu tractava la sua mort lo qual dix no li era stat scrit de quina nacio era. E mes que en la deposicio feta per don Johan de Beamunt diu constar que lo dit Princep sen devia tornar de Leyda en Barchinona e devie passar en Mallorques e dalli tramatent a dir a la sua Altesa que sil volia fer jurar per primogenit fore content en altre manera que havia deliberat anarsen en Cartagenia e dalli al Rey de Castella e contra voluntat paternal finar lo matrimoni ab sa germana. E que jatsia la sua Majestat no cregues los dits diputats ni lo Principat pecassen en intencio pero de aquest tan gran ajust de consell e de tan gran nombre de embaxada lo dit Senyor considerava pervenir a sa Majestat e a sos regnes e terres grans dans e inconvenients car lo Rey de Castella crehent lo dit Senyor esser divis ab sos vassalls havia feta certa gent darmes e la havia mesa en lo regne Darago e de Navarra e ja havian presa en Arago una terra de Pomar. E per ço los pregava de part del dit Senyor que volguessen desistir dels aplechs e consells que cascun jorn tenien e fessen tornar la dita lur tan gran embaxada.

Por la tarde del mismo día se reunieron los diputados y consejeros con muchos individuos de los tres estamentos que habían sido convocados al efecto. En esta reunión se dio cuenta del estado del negocio del Príncipe; leyéronse todos los papeles a él referentes, se manifestó todo lo obrado y se pidió dictamen acerca de lo que debía hacerse en adelante. Todos los concurrentes aprobaron unánimemente lo actuado; pero respecto de lo hacedero, los nuevamente convocados pidieron un plazo para estudiar la cuestión y deliberar sobre ella. Tampoco pudieron los diputados ponerse definitivamente de acuerdo sobre la contestación que debía darse a Luis de Vich. En la sesión que celebraron solos los diputados y consejeros, se dio también cuenta de haberse recibido las dos cartas que siguen:

Als molt reverend magnifichs honorables e savis senyors los senyors deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs honorables e savis senyors. Una vostra letra havem reebuda dada en Barchinona lo segon dis del mes e any dejus (aball) scrit per la qual nos pregau trametessem aqui alguna persona ab suficient potestat per intervenir en sercar remeys concernents servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep la qual cosa per nosaltres molt desijada e per la qual nostre Senyor Deu continuament pregam havem juxta vostra peticio e pregaries comunament e concordable elegit lo molt honorable mossen Peregri Mir concanonge nostre e ardiaca de Vilasecca de la present exhibidor lo qual per tractar e expedir les dites coses en la dita vostra letra contengudes incidents dependents e emergents de aquelles ha (tiene; té) nostres veus e plena potestat. Placia a la sanctissima Trinitat infundirhi lo lum del Sanct Sperit per la direccio del qual lo fi desijat en breu se obtengue. Dada en Terragona a vuyt del mes de janer del any Mil CCCC sexanta hu.
- Al honor vostre apparellats los camarer e capitol de la Seu de Terragona.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Vuy he rebuda una letra vostra desestradament per via de Rossello en la qual mencionantme la comissio a vosaltres per la cort feta sobre la detencio e liberacio de la persona del Senyor Princep me pregau afectadament jo sia aqui a XII del present. Vista la brevitat del temps per la tarda de la letra no es possible a mi per aquell dia esser aqui mes sens dupte me dispondre en esserhi lo pus prest que puga com aquell qui tinch gran desig de totes les coses quentrevenir puga que sian servey del Senyor Rey e Princep e benefici de la cosa publica daquest Principat. E per la present no he mes que dir sino que si res ordenar volreu que faça sera fet ab bona voluntat. Scrita en Baga a X de janer. - A vostra honor prest Guillem de Pinos vezcomte Dilla e de Canet.

VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. I^a fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya et de Corcega et comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanals mereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejus scrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se faça o isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axi com en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzell e si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell. Doctor sia intitulat doctor e si es licenciat licenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicina maestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. El menestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch. - Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tengut honrar los qui han o hauran reebut lorde de cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossen naytal: e aço sots pena de perdre loffici o benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scrits nos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sia legut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera. - Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correja despasa ni de cinyer dargent sobredaurada ni çabates trancades o esflorades ni esperons ab aur ni estreps ni ensellaments sobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leys maestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reyna siguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no sien de paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats los infants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duch ni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sa taula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allech corona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duch et tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reyna o del dit duch tenga et que james noy puga esser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperança dalcuna remissio: e que de nos de la dita reyna ni del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reyna ne vista draps dor ne de seda en neguna part si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.

Dels Promovedors.

Dels Promovedors. 

Axi com leden negligencia los negocis son deperits axi assisten diligencia los negocis fi bona reeben. Emperamor daço offici dels promovedors per diligencia dels quals molts negocis sendrecen molt expedient decernim. Perque dos cavallers e dos sufficients doctors en dret civil qui en criminals causes si mesclar no rebugen volem esser promovedors nom convinent assumen de la qualitat del offici exercidor los quals damunt dits promovedors los negocis en nostre conseyl promoguen daquelles persones les quals en les terres nostres exceptat aquella en la qual nos presents serem haver domicili esguarden diligencia haven que sien espatxades e a convinents acabaments perduites. Encara con en nostres conseyls degen nostres conseyllers en aquelles coses que han consellan a dir covinent orde observar disposam ab aquesta molt aconseylada sanccio que tota hora que en nostres conseyls absens lo canceller e vicecanceller seran discutides alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solamen o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convenra lo promovedor cavaller qui primer a aquest offici sera reebut lo qual absent laltre cavaller injunga primerament als altres que als majors que diguen ço que sabran conseylan: cor mils es quels dits dels altres sien corregits per los dits dels majors apres subseguits que si los dits dels majors eren corregits per los dits dels altres apres subseguits. Ajustants encara a les coses damunt dites que con sesdevendra absens lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls alscunes coses esser espeegades de les quals de paraula a alcun deja esser respost aço haja a fer lo promovedor cavaller qui primer a aquest offici sera appellat lo qual absent aço fer deja laltre cavaller si donques no haviem manat alcuna vegada aço per altre nostre conseyler esser complit. En apres attenents pertanyer de cadira real a cultivament de justicia per Lo Pus Alt destinat que vetle engir la correccio dels excessos de sos officials per tal quels drets de la terra e dels faels daquella per offenses de justicia no pusquen pereclitar: emperamor daço aordonam quels dits promovedors nos cascun any opportunament e importuna que reformadors a les terres nostres de les quals absents serem sien trameses sollicitar curen ab acabament entro que effectualment sien destinats o per qualque raho hajam finat aço quant a lavors no caler fer. E encara ordenam que de tres en tres anys sien tenguts de sollicitarnos que nos sobre lo maestre racional els escrivans daquell offici ordenem persones que sapien veritat los comptes quel maestre racional els escrivans del dit offici reeben si son diligentment e leyal espatxats: car axi con tots los nostres fets en que diners corren fenexen en lo dit offici axi esta en raho que nos dells sapiam si allo hauran be et diligentment fet. Volem encara que con de cert sabran en les terres nostres de les quals absents serem alcun official nostre majorment jurediccio exercen esser menys sufficient decontinent entro que de sufficien najam provehit solliciten encessantment: per les quals letres procurar volem tota hora que aytal cas sesdevendra per aquells en aquestes coses tota aquella que poran hagen diligencia e cura. En apres los damunt dits promovedors per sagrament a nos prometre sien tenguts que lur offici exerciran be e feelment e diligent: sagrament pero facen lo qual los nostres conseylers a nos fer son astrets segons la forma en la ordinacio nostra dels conseylers expressada con segons el tenor de la dita ordinacio los damunt dits promovedors en nostres conseyls sien reebuts.

Dels endreçadors de la conciencia

Tomo V, DON PEDRO EL CEREMONIOSO

PARTE SEGUNDA. 

GOBIERNO Y CASA REAL DE LOS MONARCAS DE ARAGON.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.

I.
Reg. 1529. Parte seg.^a. 17 nov. 1344.

ORDENACIONS FETES PER LO MOLT ALT SENYOR EN PERE TERÇ (1) REY DARAGO SOBRA LO REGIMENT DE TOTS LOS OFFICIALS DE LA SUA CORT.
(1) Como conde de Barcelona, 3°; como rey de Aragón, 4°.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorcha de Cerdenya de Corcega e Conte de Barçalona de Rossello e de Cerdanya. A memoria eternal e dreta dispensacio de regiment molt se pertany a la diligencia del President que a les coses faedores e als officis regidors sufficients officials aordon als quals officials singularment e departida sengles officis a cascun coman a regir servat empero diligentment segons ques pertany e segons que la manera dels officis o requer grau degut e convinent orde dels officials: e axi convinentment seran aministrats e regits los officis si orde degut es servat de diferencia entrels officials ço es quels menors als mayors obeesquen e quels mayors als menors en ço que falliran o fallir porien corrigen. En apres se deu haver esgart en la distribucio de sengles officis que a una persona quant que sia exercitada e apta no sien ensemps comanats molts officis per tal com no es leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar con envides negun no puga a un tan solament ben complir per tal cor quant al regiment de un entendre del altre de necessitat se haura de sostrer e axi volen en cascun entendre negun no complira segons ques pertanyera. Encara con sengles officis son per sengles officials distribuits aquell qui specialment pensara si esser a qualquesia offici deputat pus curosament e pus diligent en aquell atendra et de la cosa a ell comanada lo perill a ell pertanyen pus temerosament regonexera et encara que varietat de officis en diverses persones distribuyda noblea alguna e bellea en lo regiment representa cor bella e plaent es disposicio de regiment quant les varietats dels officis son en atretantes persones distribuydes a semblança de cors human en lo qual per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors en axi encara per exempli del Rey dels reys Salvador nostre som instruits qui segons la vera sentencia del Apostol les gracies diverses segons que ell vol a diverses distribuen divisions dobres e divisions daministracions esser disposa e ell empero ver regidor e senyor tot sols en tots obra. Emperamor daço per exempli dell ensenyats del qual tota accio deu esser nostra instruccio de present havem ordonat sengles officis de nostra casa e cort separadament per si divisir e que pertanyera a cascun per deute de son offici e que haura cascun a fer regir et ministrar e quin poder haura e en quals persones e en quals coses e en quins cases e encare en quinya manera e quant e con cascuns en sos officis ordonadament degen servir havem disposat aordonar per tal que axi que mesclant los fets de les coses lo un ab laltre los officis no sien torbats e cascun pusca convinentment usar de son offici e que indiferentment o no deguda nos mescle en offici daltre e encara que cascun ministre doffici en les coses faedores esdevenga plus instruit e encare per so que a les coses faedores que a son regiment pertanyen pus diligent cura haja que no havia: e oltra la usança de nostres predecessors alscuns officis novellament havem ordenats e a alscuns antichs officis mes persones que no era acostumat havem ajustades e de les observacions çaentras servades alscunes navem innovades ajustants a aquelles e detrahents alscunes coses o suplents e alscunes vegades removents de tot o mudant e segons que la utilitat de les coses mes val o la conveniencia pus decent de nostre estament faedor o demana e requer. E certes en quatre officials principalment lo regiment de la cort nostra havem devesit los quals en los officis regidors pus senyoreyants seran meses. Con los mayordomens nostres en tots e sengles qui de casa nostra e de la companyona nostra seran e les companyes generalment hauran axi con a majors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres ordonacions anotada e en asso a totz nostres officials seran majors. Mas empero en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra los quals empero als camarlenchs o al canceller o al maestre racional no seran sotsmeses. En apres los camarlenchs quant a custodia e a familiar assistencia de nostra persona pus poderoses de totz altres seran enteses qui devant seran a tots altres officials alcun offici en la cambra nostra o rebosts exercents et encara qui a servey sens miga de nostra persona a nos familiarment estan entorn. En apres lo canceller quant a ordonacio de nostre consell sobre tots los altres sera lo qual encara devant sera en special a tots litterats e clergues qui en nostra cancellaria o en altre loch qualsque officis nostres aministraran. En apres lo maestre racional quant a laministracio de nostre patrimoni e de qualque altre procuracio de profit peccuniari et quant a sollicitar aquells qui seran aytals coses a procurar a tots sera major e ell davant esser a els declaram. Dels quals tots segons son orde e daquells qui entorn dels havem ordonats de cascuns per orde en les nostres ordinacions es insert les quals nostres ordinacions en nostre consell plenament lestes segons que en scrit de nostre manament son posades per tots segons que a cascun se pertany destretament manam esser observades: E si alscunes ordinacions o observacions estan daqui sol que no contrasten a aquestes nostres ordinacions aquelles per aquestes revocar no entenem ans aquelles en tot ço que a les dites nostres ordinacions no seran contraries volem esser observades. Data Barchinone quinto decimo Kalendas Novembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto.
Dels Majordomens

13 DE ENERO.

13 DE ENERO. 

En la sesión de este día se acordó que por el abad de Monserrat se contestase a Luis de Vich en términos generales, diciéndole que la Diputación y la Junta o Conferencia, en el negocio que les habían encargado las cortes, procurarían el mayor bien del señor Rey y el sosiego y la satisfacción del Principado. Se acordó luego despachar las siguientes cartas, y se dio cuenta de haberse recibido las que más abajo se insertan.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Per nostra letra que derrerament scrivim a vostres savieses fahem oferta que certificariem aquelles del que los embaxadors del Senyor Rey qui venien explicarien a nosaltres e de la resposta quels seria feta. Perque satisfent a nostra oferta vos certificam com lo magnifich mossen Luis de Vich per part de la Majestat del dit Senyor ha explicat a nosaltres diputats car ab los del consell parlar no li ha plagut dihentnos algunes causes perque la dita Majestat havie feta la detencio de la persona del lllustrissimo Senyor Princep les quals son aquelles expressades en la letra dels embaxadors de la qual vos havem trames copia. Subjungint que la dita Majestat nos pregava e encarregava donassem orde e manera fos desistit en les supplicacions instancies et prosequcions ques fan per part de aquest Principat en liberacio de la persona del dit Princep. Per nosaltres diputats fon detenguda en lo respondre deliberacio proposant al dit mossen Luis de Vich si li plaguera present lo consell dels XXVII congregats fer la sua exposicio e oyr la resposta en que ell se reserva acort e apres significa no haver comissio de parlar sino ab nosaltres diputats. E per tant es deliberat per lo dit consell e per tots los altres apres congregats esser feta al dit mossen Luis la resposta en efecte seguent la qual per lo dit consell es stada acordada e conclosa e es que lo Principat de Cathalunya e nosaltres ab lo consell aquell representants per cosa alguna no desistiriem en la prosequcio de la liberacio del Senyor Princep car en la detencio sua e extraccio del Principat de Cathalunya sostenen ruptura e violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats del Principat los quals se enten conservar e defendre e mes que la dita detencio per molts sguarts porta grans inconvenients e dans a la cosa publica de aquest Principat e deservey molt gran a la Majestat del Senyor Rey lo
qual es sinistrament informat e no ben consellat en aquesta materia ans dels tal consells axi creguts per la sua Altesa seguex diminucio de honor e reputacio a la sua corona. E per quant aquest Principat es Io principal conseller del Senyor Rey e qui millor veu e ab fidelitat innata lo que es honor e servey de la sua corona e utilitat conservacio e repos de la cosa publica li consellen insten y (solo se encuentra e, et, primera y griega en este tomo, año 1461) prosseguexen restitucio de la persona del Senyor Princep en Cathaluuya (Cathalunya) don lo ha tret e apres liberacio e de aquest proposit james disistira lo Principat ans ho continuara procurara e curara esser observades les libertats de la Patria. E sia la sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. A nosaltres es continua cura solicitut e vigilancia donar orde en les coses que concernexen la desijada fi de les coses occorrents per causa de la detencio del Senyor Princep lo qual negoci es ab tanta strenuitat e sforç empres en aquest Principat que per forma alguna desistir en aquell no seria comportat certificantvos com ir a XII del present arribaren aci tots los de quius trametem nomina (lista de noms; nombres) e cascuna ora ne arriben. Dit dia apres mig jorn congregats tots en la casa de la Diputacio (són los diputats del General, pero la Generalitat NO la anomenen) los fon feta relacio de les coses fins aci en aquest negoci subseguides e foren legides publicament totes vostres letres a nosaltres trameses e les instruccions per nosaltres fetes e letres a vosaltres trameses e tots los actes en aquest negoci subseguits. Per los dits congregats ab tanta uniformitat e concordia que en lo mon mes dir ne excogitar nos podria (poria ix abans) foren tots los dits actes molt loats comendats ratificats e aprovats dihents que pus virtuosament fer nos podien e axi ho faeren continuar per lo notari fahent oferta cascuns per si e per aquells qui representaven no fallir james en la prossequcio de aquest negoci ans ab molta animositat fins a la fi aquell continuar portar fins a reintegracio total dels privilegis e libertats (no se trobe llibertat ni llibertats) de la patria e son specialment stats molt contents de la satisfaccio per vosaltres feta a descarrech de aquest Principat volent mes avant loant e aprovant pus la Majestat del Senyor Rey gracia consentir al Principat de liberar la persona del Senyor Princep o a pena de carceller donar ha denegat de justicia deurelo restituhir en Cathalunya sia promptament e streta demanat juxta la forma de la ultima (si Pompeyo Fabra ve esta palabra, seguramente la quita de su diccionario) letra (aún no he visto lletra, como carta; litera o littera en latín) que tramesa vos havem car tots los dits congregats staran sperant (muchas palabras sin e inicial) la dita resposta perques puxa (se encuentra puga, pero no pugui, y perque se puga) talment consellar deliberar e exequtar quen seguescha (no segueixi) servey (se encuentra servici, pocas veces, pero no servei) e honor al Senyor Rey (no se encuentra rei ni Rei, Reyna, no Reina) utilitat e repos a la cosa publica (res publica, republica) daquest Principat. Pregamvos donchs tan (se encuentra tan y tant) stretament com podem ab (con, no se encuentra amb, que es en mallorquín emb) molta cuyta (o cuita; cuidado) e ab aquella decencia ques pertany juxta la forma de la dita letra dada aci (açi, aci, daci, daçi, muy típico de la lengua valenciana) a VIl del present mes façau la dita instancia de justicia si feta ja (se encuentra también ya, y a veces hi ha: ya) no es ço (= lo; per ço: per això) que no crehem (creem, no creiem) e ab molta cuyta nos (nos: mos; no ens) certifiqueu de la resposta perque en aquesta materia se puxa (no se encuentra: es pugui) cumplidament deliberar. Mes vos (pasa a tos y a us) avisam com mossen Luis de Vich ha donada a nosaltres diputats una letra de la dita Majestat e per part de aquella de e per part de aquella nos ha explicat les causes de la detencio del Senyor Princep les quals molt mes ne eren ja per vosaltres scrites subjungint que la dita Majestat nos pregave e encarregave se donas orde e manera fos desistit en les suplicacions instancia e prossequcio ques fan per part de aquest Principat en la liberacio (no lliberació) de la persona del dit Princep. Per nosaltres deputats (se encuentra diputats y deputats) fon retenguda en lo respondre deliberacio posant al devant al dit mossen Luis si li plaguera present lo consell dels XXVII fer la sua (seua; seva) exposicio e oyr (oír en castellano; oir, sentir, escoltar) la resposta dihentli que en aquest negoci no fahiem (pasa a feiem, feem y faem) res sino per vigor de la comissio de la cort la qual ab cert consell feta nos era en que ell se reserva (verbo en pasado, pero no es reservà, sino SE delante) acort e apres significa no haver comissio de parlar sino ab (expresión que a Pompeyo le daría bastante grima: supongo que usaría "mes que amb") nosaltres diputats sols. Es stat deliberat vuy (hoy: se encuentra vuy, huy, avuy, avui no lo encuentro en este tomo hasta ahora; ayer: ir, ahir, etc) per los XXVII e per tots los novament venguts que la prossequcio de aquest negoci no pot esser derelicta ans cove (abans, sino que convé) dit negoci prosseguir fins a (se encuentra tro a) fi e conclusio desijada (no hay ningún desitjada o desitg, sino desig, desijada, desigam) e axi (així) ne han fet levar acte. E per ço juxta deliberacio dels demunt dits sera al dit mossen Luis feta resposta que per res nos pot desistir de aquest negoci allegant e deduhint les causes e rahons de que tant vos havem scrit e per ço no les replicam e es ordonat molt pus (mes, més; más) forçadament e streta que nous (no vos, no us) es stat scrit en la derrera (última) e altres letres li sie feta resposta e axi sera fet. Per lo mati havem rebuda vostra letra de VIIII (9, XIX) del present per la qual (también se encuentra cual) som certificats dels replicats triplicats e quadruplicats. Stam ab molta contentacio de vostra diligencia eus (e us, e vos) pregam continueu juxta la forma ja scrita e en los inconvenients que la dita Majestat allega (alega; al.lega con l geminada, se pronuncia la l dos veces, con una muy corta pausa entre ellas, al+lega, no es ni ll ni y; resto del latín) del Rey de Castella e que ha sinistra (siniestra: mala, también izquierda) opinio de les coses que per aquest Principat se fan (no: es fan) som nosaltres be certs (ben certs, segurs de; bien ciertos, seguros de) que tal opinio de nostres actes e procehiments no se ha ne sen haura car pus axi (car: ja que: ya que) rectament debita e virtuosa procehim attesa nostra innata e incorrupta fidelitat (también feel, feeltat) ya vulgada notoria e publica tals pensaments no se hauran (este se hauran no cambia a es hauran) ans creuran lo Senyor Rey mal conselIat e perversament recaure en error e deservey (deservicio; deservei) de la sua corona e dan de la cosa publica daquest Principat. E pus la sua Majestat veu que per aquests actes son suscitades tals novitats per lo Rey de Castella e facilment les pot reposar comanant lo Princep al Principat de Cathalunya com a carcellers perque se voI detenir ne aturar en fer aço (això; asso, assò o assó) que es de justicia e son servey (su servicio; lo seu servissi; lo seu servei) e lo Principat ho (hoc latín, algunas veces se encuentra todavía hoc; otras se encuentra hoc : sí, afirmación en OCcitano) reputara a gracia. Nos detenga donchs la sua Serenitat en fer gracia al dit Principat e reposara tantes coses suscitades e podra poch (poco; poc) stimar qualsevol moviments de Rey vehins (vecinos; veíns o veins) e altres. Lo acte del Rey En Jacme e son fill primogenit havem rebut ab plaer car servira en son cas e loch. Aquesta letra e totes coses sien comunicades als missatgers de Barchinona car semblant comissio han (tienen; tenen) ells de la ciutat e aquestes dues cases (dos casas) procehexen ab summa unio e bona intelligencia (también con l.l). E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e guarda e dels afers (asuntos, aferes) queus son acomenats bona direccio. Dada en Barchinona (de ahí sale la data como fecha, Barchinona es nombre general para Barcelona, alguna vez de encuentra Barçalona, Barcinona, etc, procede de la muy antigua Barcino, apellido) a XIII de janer any Mil CCCCLXI. - A P. abat (abbat, abad) de Montserat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. (prontos, preparados)

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs e honorables (todavía se usa molt honorable para el presidente de la actual Generalidad o Generalitat, quizás también para los diputados) mossenyors los diputats del General de Cathalunya (la Generalitat no aparece con tal nombre, pero sí casa de la Diputacio, sin tilde aún) e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi (singular) nobles magnifichs e honorables mossenyors (plural). Vostra letra de XXIII del passat havem rebuda ab la qual nos (mos: no ens) scriviu stesament dels actes fets per los embaxadors lo queus regraciam (regraciar: dar las gracias, agradecer) als quals per la expedicio e cuyta del correu no havem temps axi com volriem (voldriem) de satisfer ni respondre. Pero per quant lefecte final de vostra dita letra es pregarnos (pregar+nos: pedirnos; plegaria, petición) elegissem (eligiésemos o eligiéramos) algun nombre (número) de persones que fos de XII sertificam (se encuentra certificam más veces) vostres reverencies nobleses e magnificencies que tant per los respectes que scriviu quant (tant – quant: tanto, como, cuanto) per fer unio e conformitat ab vostres procehiments e voluntat tant quant hi sentirem e sabrem havem feta eleccio de quinze persones ab poder de respondre e fer cara en tot ço que lo negoci concorrent requerra procehint en tots aquests actes lo jurament per vosaltres scrit se devia prestar del qual poder ensemps ab (ensemble; junto con; ensamblar) la satisfaccio de les dites e altres coses per la primera vos scriurem copiosament (copiosamente, de copia, copioso, ya en latín, abundante). Lo trellat de les persones de que es feta dita eleccio sera interclus dins la present significantvos que lestament (el estamento) nostre e reyal e la vila de Perpenya (Perpignan, Perpiñán) tostemps (tots temps; touts temps; todos tiempos) sera en unitat e bona concordia toquant (tocant; tocando) lo be avenir e repos del concorrent negoci no contrestant qualsevol perturbador que treballas (trabajase o trabajara) en lo contrari. E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e continua guarda. Dada en Perpenya a XII de janer any mil quatracents sexanta hu. - Lo vescomte de Roda. - Los elets (electos, elegidos) per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.
Mossenyors la letra qui es ab la present dirigida al nostre embaxador lo magnifich mossen Dalmau Dez-Volo vos placia haja spatxat recapte ensemps ab letres vostres.
Apres (après francés; después; després) havem vist lo trellat de la letra tramesa a vosaltres per los dits embaxadors a la qual vos respondrem com dessus (arriba) es dit.  

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. (en, a veces se encuentra a)
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de dos del present ab la qual nos scriviu com per causa de la detencio del Senyor Princep e de la comissio a vosaltres feta per la cort que ab consell de aquelles persones queus fos vist provehisseu tots remeys concernents servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep per ço com lo fi desijat fins aci no es stat obtengut ab consell de les persones eletes haveu delliberat haver consell de mes persones scrivintnos elegiam una persona e la tremetam a vosaltres ab plen poder sobre les dites coses per la qual raho aquesta universitat ha elet lo honorable En Francesch Burgues ciutada de aquesta ciutat per entrevenir en les dites coses ab tot poder bestant sobre aquelles. Perqueus placia aquell admetre en los dits fets e donarli fe e creença en tot ço e quant per aquesta ciutat dira e explicara a vostres
reverencies e magnificencies les quals nos rescriguen en tot lo que plasent los sia.
E tinga aquellas la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota honor de vostras reverencias e
magnificencias apparellats los procuradors de Tortosa.



Reverendo ih Christo patri virisque colendissimis dominisque deputatis Principatus Cathalonie.
Reverende in Christo pater virique colendissimi et magnifici. A vestrum serie et potestate quoddam exivit edictum literarum nos movendo et monendo ob necessariam concurrenciam in numero copioso personarum reperiendique remedia ab Altissimi consilio super discrimina nostrum et serenissimi Regis et incliti principis sciscitatos vos dicitis ab inbaxiatoribus Principatus ut ipsa exharat littera ac perlecta ob quod jussa paratum insequentes et patrie in comuni ministerio quamquam Ecclesia hec multo perplexo levietam et vinculo ejus fuerit innodata ut tanto servicio una cum allis tocius Principatus libere insistamus elegimus ad hec in sindicum nostrum honorabilem Franciscum Climent canonicum et archidiaconum majorem hujus ecclesie facultate plenissima assistendi qui et utilitati comuni in federe Regis nostri Illustrissimi et ejus incliti filii studebit pro parte nostra in fine omnium concordare. Deus omnipotens qui fons est tocius consilii inefabili sua providencia adaperiat corda vestra et infundat remedia pacifica donetque media paternique nexus ipseque Spiritus Sanctus cum Principe nostro ut maneat nec solvantur Altissimum exoramus Amen. Ex Dertusa VIII januarii anno a Nativitate Domini
Millessimo CCCC sexagesimo primo. Colendissimis Paternitati et dominacionibus vestris prompti Capitulum Ecclesie Dertuse. (capitol, cabildo)

Als molt observandissims e manifichs senyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt observandissims e magnifichs senyors. Dimarts quis comtava sis del present mes de jener ab aquella deguda manera ques pertany rebi una vostra letra segons la seria de aquella me pregau volgues elegir una persona en cars que jo fos impedit de no poder
anar aqui a Barchinona la qual fos ab vostras saviesas a XII del dessus dit present mes havent sguart a utilitat e repos de la cosa publica. E per tant desijant concordia e lo ben avenir de tots he delliberat trametre en loch meu e per mi lo honorable micer Johan de Soldevila oficial e vicari general meu ab poder bastant e ultra aço supplich e continuament vull supplicar nostre Senyor Deu vos endres en tal manera que lo fi sia accepte a sa sacratissima Majestat e tranquillitat de la terra la qual vos vulla consellar e sia de tots special custodia. Dada en Tortosa a VIII del dessus dit mes de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A la honor e obsequi de vosaltres prest Ot de Muncada bisbe de Tortosa. (Montecateno : Moncada, Montcada, Ot escribe de sí mismo Muncada).

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. De vostres grans providencias havem reebudes dues letres ab una interclusa en la una de aquellas contenents en efecte per certs sguarts tocants servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey utilitat e repos de lacosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep volguessem elegir una persona ab suficient potestat per les dites coses la qual per los respectes demunt dits sia a XII del present mes aqui en aqueixa ciutat. E nosaltres vistes les dites dues letres
vostres e interclusa havent voluntat gran en fer e cumplir les coses per vosaltres demanades havem fet aplegar un consell ordinari en lo qual havem fetes legir les dites vostres letres pregantlos de paraula volguessen donar conclusio en la eleccio de la persona segons per vosaltres es demanat. Mes per tant com nosaltres e lo dit consell ara novellament som entrats en lo regiment e per ordinacio de aquesta vila lo consell ordinari no pot elegir algun sindich ne missatger sens un gran consell appellat de Sexantena en la qual han esser sexanta prohomens los quals sexanta prohomens han esser liquidats per lo racional de aquesta vila quals son en majors talles o summa de quistia e aço sots grans penes sagrament e homenatge quey va a nosaltres e a tot lo consell ordinari no havem pogut dar conclusio en la liquidacio dels dits LX prohomens mes continuament sens divertir a altres actes ni negocis nosaltres fem treballar lo dit racional de aquesta
vila en fer la dita liquidacio dels dits LX prohomens. E per major expedicio del dit negoci havem associats certs prohomens al dit racional per fer la dita liquidacio e crehem fermament que dins breu temps sera acabada de liquidar la dita sexantena e encontinent
sens dilacio alguna nosaltres aplegarem lo dit consell de LX en lo qual elegirem tal persona e ab tal poder que Deus migensan Deu ne sera lohat e vosaltres contents.
E aço senyors molt reverend honorables e molt savis no pensets sia ficcio ni difugi a dar expedicio al dit negoci car lo voler nostre e de tota aquesta universitat es en tota honor del Senyor Rey e ben avenir de la cosa publica de tot lo Principat e repos del Senyor Princep. E sia molt reverend honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a VIIII de janer any Mil CCCC LXI. - Molt reverend honorables e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors los diputats de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. Vuy que tenim XII del present mes de janer any present e dejus scrit havem avisat molt mati un consell appellat de Sexantena en lo qual havem proposat lo contengut en vostres letres e encara aquelles fetes legir en lo dit consell lo qual consell no discrepant algu ab grandissima voluntat han elegit e creat sindich actor e procurador de aquesta universitat e dels singulars de aquesta lo honorable En Jacme Tallada ab amplissima potestat en aquell per la dita vila donat tant com es al present cas e coses en vostres letres contengudes. Mes per quant desijam ell si possible es vuy esser aqui lan fem anar cuytat no havent en sa publica forma lo dit sindicat per quant desijam com predit es ell sia aqui lo qual Deus volent prestament molt prest li trametrem en sa publica forma. Pregant molt reverend magnifichs e savis mossenyors donau fe e creença al dit Jacme Tallada en tot ço e quant de
part nostra e de tota aquesta universitat vos sera dit expremit e recitat. E conserveus Deus vostres reverend magnifiques persones. De Cervera a XII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverend magnifichs e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila del Cervera.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors Ios diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Havem vuy rebuda una letra vostra dada en Barchinona a dos del present mes ab afecte que deguessem trametre una persona ab suficient potestat sobre les coses contengudes en la dita letra la qual persona sia e dege esser aqui a XII del dit present mes. Per tant com axi espatxadament no havem pogut trametre ni espatxar la dita persona havem donat carrech e comissio al honorable micer Agosti de la Illa canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna (de Elna) de entrevenir en les coses per les quals demanau la dita persona. Axi que si per qualsevulla manera o raho lo dit micer Agosti no poria entrevenir en les dites coses o en altra manera sera necessari trametehi altra persona del nostre Capitol hauda letra vostra tantost com sera possible la hi trametrem. E sia tant la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Elna a sis del mes de janer any de Nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests lo capitol de la Seu Delna.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de gran saviesa mossenyors. Diluns prop passat entre sis e set hores de nit reebem una vostra letra en la qual nos avisaveu de la comissio per la cort general a vosaltres feta per la deliberacio de la persona del Senyor Princep e com
vosaltres en virtut de la dita comissio ab consell de cert nombre de persones havieu fets certs enantaments e preparatoris empero fins aci no era aconseguit lo fi desijat ans ab deliberacio del dit consell era vist nosaltres e altres esser demanats e per çons pregaveu afectuosament volguessem elegir una persona queus tramatessem ab suficient potestat per les dites causes la qual per los respectes dessus dits sia a XII del present mes aqui. Perque reeber aquella de continent fem ajustar consell general en lo qual fonch elegit sindich per aquesta vila sobre lo dit fet lo honorable En Johan Solanell de aquesta vila portador de la present ab suficient potestat segons pot esser vist en son sindicat lo qual havem amplament informat de nostra intencio sobre lo dit negoci. Pregantvos mossenyors que al dit Johan Solanell sindich nostre e a tot ço e quant a vostra molt gran reverencia e honorables savieses sera explicat sobre lo dit fet vos placia donar plena fe e creença. E sia molt rererend honorables e de gran saviesa mossenyors la Sancta Trinitat vostra
continua guarda. Scrita en Puigcerda a VIIII de janer any MCCCC sexanta hu. - A vostra honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Al reverendo e magnificos e devotos amigos los diputados del General de Cathalueña residentes en Barchinona.

Reverendo e magnificos e devotos amigos. Vuestra letra recebi scrita en Barchinona a dos del presente notificandome por aquella el inconveniente e caso recrescido a que la corte vuestra deste Principadgo non podia donar conclusion por causa de la prorrogacion fecha de la corte para la qual aviades demandado cierto nombre de personas entre les quales me declarastes escreviendome que por los respectos en vuestra letra contenidos yo sea a dotze del presente en esa ciudad. Magnificos e devotos amigos del inconveniente e caso pocas personas son que mas se devan doler que yo e nuestro Señor sabe como a mi noticia vino el pesar e grand enojo que ove e tengo non sin causla e por los esguardes non dubdo conosceys por quanto con intrannable deseo soy presto trabajar a servicio del Senyor Rey mi Senyor e paz e sosiego e tranquillidad de sus Reynos e bien avenir deste Principadgo de Cathalunia e dado orden en algunos fechos que tengo necessarios en este condado e tierra a Dios plaziendo lo mas presto que ser pueda sere en esa cibdat segund lo escrivo a la vuestra corte de Cathaluenna a la qual nuestro Senyor Dios de tal gracia que todos e yo con ellos e con vos podamos en el dicho inconveniente e caso dar tal orden e manera commo Dios sea loado e el Senyor Rey mi Senyor servido e el inconveniente cesse por quel casso se repare a su servicio e a bien e paz e sosiego de todos sus regnos e repos e bien avenir deste Principadgo commo specialmente este es mi deseo. Dada en Sant Pedro Pescador a nueve dias de enero anno de Mil CCCCLXI. - Infante.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs e honorables mossenyors. Ultra dues letres que de vosaltres molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors diputats havem reebudes la primera de dos del mes corrent laltre de set del mateix mes ab lo traslat o copia de la letra per los embaxadors del Principat a vosaltres tramesa ir a les nou apres mig jorn rebem per correu certa altra letra de vostres molt grans reverencia noblesas magnificencies e honorables savieses data a nou del mes corrent. E per tant car ans de la recepcio de la dita letra de comuna concordia de nosaltres e de les condicions de persones entrevenints en los consells generals de aquesta vila haviem convocat consell general per aquell celebrar la jornada de la present a les set ores ans de mig jorn en lo dit consell congregat havem feta legir la dita vostra letra e legida aquella per lo dit consell ab gran unitat e concordia es feta eleccio de tres persones ço es dels honorable En Thomas Taqui per burgesos Francesch Pericoles per mercaders e Johan Ramon altre dels sobreposats de parayres per los cap de mesters e sobreposats dels oficis los quals han manament de partir dema de gran mayti per esser ab vostres molt gran reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses e informaran aquelles de la grandissima concordia e inseparable unio que es vuy en aquesta vila e encara en lo bras militar de aquest comdat per conservacio de les libertats constitucions usatges e privilegis de Cathalunya a gran servici e benefici de la reyal Corona de la Majestat del Senyor Rey repos e tranquillitat de la republica de tot lo Principat. E la potencia increada molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors sia proteccio de vostres molt grans reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses. Scrita en Perpinya a XII de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.