DECLARATIO DVBIORVM PRAGMATICAE SANCTIONIS.

DECLARATIO
DVBIORVM PRAGMATICAE SANCTIONIS.

NOS
Phylippus Dei gratia Rex Castellae, Aragonum, Legionis,
vtriusque Siciliae, Hierusalem, Hungariae, Dalmatiae, Croatiae,
Nauarrae, Toleti, Valentiae, Galitiae, Maioricarum, Hispalis,
Sardiniae, Cordubae, Corcicae, Murciae, Giennis, Algarbi, Algezirae,
Gibaltaris, Insularum Canariae, nec non Indiarum Insularum, &
terrae firmae maris Occeani Archidux Austriae, Dux Burgundiae,
Brauantiae, & Mediolani Comes Barchinonae, Flandriae, &
Tirolis, Dominus Viscayae & Molinae, Dux Atenarum, &
Neopatriae, Comes Rocilionis, & Ceritaniae, Marchio Oristani, &
Gotiani. Publicata Pragmatica sanctione super institutione nouae
Rotae in Regno Maioricarum, & insulis eidem adjacentibus per nos
edita quae data fuit in Aranjuez die xj. Maij. Anni proximem
praeteriti. M. D. lxxi. (texto anterior: MD lxxvi: 1571)
opportunum visum fuit nonnullorum dubiorum, quae ex aliquibus verbis
eiusdem Pragmaticae oriri poterant, & quae nobis proposita
fuerint; praesentem facere declarationem.

ET
primo quia propositum fuit quod multoties accidit, parum aut nihil
occurrere faciendum, ob carentiam causarum criminalium; quid tali in
casu curabit Iudex Regiae Curiae cum a commissionibus causarum
ciuilium, exemptus fit iuxta capitulum quartum (cruz, no se ve
bien?) inferius. Dicimus, sancimus, & declaramus, quod si
forte contingat (quod tamen raro, aut nunquam euenerit) nullos esse
reos in carceribus, aut extra carceres; nullas esse causas
criminales: nulla ve negotia criminalia, aut fiscalia, nullaque
crimina, vel delicta in Regno perpetrari, ad quorum animaduertionem,
inquisitionem, instructionem, & paersequutionem Iudicem Curiae
intentum, & occupatum esse opporteat: fatis negotij ei supererit,
si munus suum studio, examine, & discutione causarum ciuilium in
quibus sicut, & coeteri consiliarij votum praebere tenetur,
adimpleat, ut speratur.

Et
e conuerso quando vacabit ludex Regiae Curiae in causis criminalibus
instruendis quomodo assistet in Audientia, & audiet, tractabit, &
votabit causas ciuiles. Sancimus, & declaramus, quod tali casu
curet vtrique officio satisfacere.

Item
quia dubitatum fuit quis habebitur pro vltimo admisso, ex quatuor
Doctoribus Regiae Audientiae; vt Iudicis Regiae Curiae officium
exercere debeat, cum omnes quatuor simul
admittentur in principio nouae Rotae, an seruabitur quod in fine
capituli disponitur: super ijs dabitur per nos forma, & ordo
admissionis quando nominabuntur conciliarij; quam formam, &
ordinem tali in casu obseruari sancimus, & mandamus.

Item
quia ex verbis illis primi capituli dictae nostrae Pragmaticae. Ibi:
Cui Regiae Audientiae praesit &c. Dubitatur, an Locumtenens
Generalis, votabit in causis Ciuilibus, & Criminalibus, &
facit dubium quod disponitur in Capitulo quarto supra, quod vltimus
in votando sit Regens Cancel. Et in capitulo nono quod in casu
paritatis praeualeant vota cum quibus Regens cansellariam concurret,
etiam si praesideat Locumtenens Generalis in Regia Audientia: &
nihilominus in capitulo eodem nono dicitur, quod dictus Locumtenens
Generalis, concludere debeat &c. Et in cap.10. dictus Locumtenens
Generalis intentum aut votum suum non aperiat Sancimus, &
declaramus quod per dictam Regiam Pragmaticam non datur votum
Locumten. General, sed sola praesidentia, assistentia, &
interessentia in conciljs tam Ciuilibus, quam Criminalibus. Et quod
habeat concludere non infert votum neque ex eo quod dicitur quod
Locumtenens Generalis intentum aut votum suum non aperiat, datur ei
votum, sed imponitur ei lex ne consiliarij intellecto animi sui voto
intimididentur, vel ad complacendum eidem impellantur.

Praeterea
fuit dubitatum, postquam Doctores Regiae Audientiae congregati
fuerint in loco destinato, & hora statuta ad tractandum, &
votandum causas, an expectabunt Locumtenentem Generalem vbi adsit
antequam procedant ad dictam causarum tam Ciuilium, quam Criminalium
examinationem, & decisionem, non dum scientes, an iuste sit
impeditus. Sancimus, declaramus, statuimus, & ordinamus, quod
notificetur Locumtenenti generali congregatio; ita tamen, quod per
hoc non retardetur negotiorum, & causarum tractatus, &
decisio.

Propositum
etiam fuit in dubium, quod contingit multoties non esse causas
conclusas in criminalibus; aut alia negotia criminalia non occurrere:
propter quae sit necesse, congregare consilium criminale: ideo tali
in casu quid agendum ne frustra congregentur Doctores in consilio. An
excusabuntur Iudices Regiae Curiae, referente Locumtenente generali,
seu Regente Cancellariam, quod opus non sit congregari; ob carentiam
negotiorum Criminalium. Sancimus, & declaramus quod hic casus,
remaneat sub arbitrio nostri Locumtenent. Gener. & suo casu,
Regentis Cancellariam.

Item
super dubio proposito an in visitando carceres, interesse debebunt
Baiuli, & Vicarij cum eorum Assessoribus qui hactenus adesse
solebant; & aliquando Regius Procurator. Et quid de praecedentia
cum Doctoribus Regiae Audientiae, & Baiulo, & Vicario, &
Regio Procuratore quem Baiulus, & Vicarius praecedere solent.
Sancimus, statuimus & declaramus,
quod si Baiulus, aut Vicarius in loco aut Ciuitate in qua praesidet
Locumtenens generalis, in vim regiorum priuilegiorum aut alias, de
carceratis ad eorum prouisionem vel mandatum possunt cognoscere;
iussum est, quod intersint in visita carceratorum, quam faciet
Locumtenens Generalis, & Regium Consilium: ad effectum tantum, vt
ab eis, ac eorum Assessoribus dictus Locumtenens Generalis, &
Regium Consilium instrui valeat de causis capturae, & de meritis
inquisitionum; an per eos grauentur carcerati. Quod si cognitio eis
non competit, reis existentibus in regijs carceribus non concedatur
assistentia. Et super praecedentia inter Baiulum, Vicarium, Regium
Procuratorem, obseruetur consuetudo.

Et
quia ex verbis illis quarti capituli dictae nostrae Pragmaticae, ibi,
volumus palam, & publicem &c. dubitatum fuit an id
observandum sit indistincte, etiam in causis quantum cunque
minimis; cum per appellationem, in Regia Audiencia, aut alias
agitatae refferentur; quia sic opportebit semper ianuas Regiae
Audienciae apertas habere: nullus est enim qui pro
sua causa quantumcunque minima nolit aditum habere pro ut sunt
litigantes vt plurimum curiosi, & ad id proclives. Sancimus, &
declaramus remittendum esse prout cum praesenti remittimus arbitrio
dicti Regentis Cancellariam.

Item
dubitationem ortam ex illis verbis eiusdem quarti capituli, ibi ad
colligendum, & refferendum tantum, &c. an scilicet super
intermedijs Relator solus prouidere poterit, cum tantum
ad colligendum, & refferendum ei commissa causa fuerit: &
nihilominus dispositum videatur, in cap. 13. Pragmaticae, ibi, a
sententijs vero interloquutorijs, quae per Relatores proferrentur,
&c. licere Relatoribus interloquutorias proferre. Videtur etiam
in causis arduis, & magni ponderis, pro diffinitiua committi
debere duobus, pro relatione facienda: & causas minores centum
librarum Barchinonensium, quae suis in casibus Doctoribus
Regiae Audientiae committi poterunt, pro faciliori expeditione ad
decidendum etiam comiti debere eidem relatori qui extra Audientiam,
sententiam faciat: postquam in secunda instancia ad Regiam Audientiam
supplicari poterit, ne per causas minimas in prima instancia Regia
Audientia occupetur, sic duximus declarandum. Quod verba illa, ad
colligendum, & refferendum tantum, non sunt posita ad
excludendum, quin super intermedijs Relator prouidere possit vel
solus, vel facta relatione in Regia Audientia, si ei videbitur, vt in
cap. xiij. dispositum reperitur: sed tantum fuerunt posita ad
excludendum, quod non cenceatur eis commissa decisio totius causae,
nisi specialiter concluso processu commissio eisdem fiat ad
decidendum. Quia causae minores, centum librarum non possunt evocari
ad Regiam Audientiam, sed sunt tractandae coram Ordinarijs; pro ut
est iam dispositum per nostram Pragmaticam, ideo cessat dubitatio.

Insuper
quia dubitatum fuit super illis verbis capit. vj. dicte nostrae
Pragmaticae, ibi & tam pro prima, quam secunda instantia &c.
intelligantur, quod vnico salario proferantur due sententiae
diffinitiuae, scilicet in prima instantia vna, & in secunda alia:
quia videtur absonum, & res insolita, dictisq; Consiliarijs,
valde grauosa; an vero intelligantur, vt pro qualibet sententia suum
recipiatur salarium, dummodo non excedat quinquaginta libras; quod
videtur, cum sint instantiae diuersae. Dicimus, & declaramus,
quod verba predicta non admittunt dubium propositum, vt pro vnico
salario quinquaginta librarum debeant ferri duae sententiae; scilicet
in prima, & secunda instantia; sed alium sensum recipiunt;
scilicet quod salarium sit vniforme in prima, & secunda,
instancia, hoc est quod tantundem salarium recipiant, & solui
habeat pro sententia ferenda in causa appellationis quantum solutum
fuerit in prima instantia. Ita tamen, quod in prima quam in secunda
instantia non possit excedere summam quinquaginta librarum, & sic
aequalitati, & non vnitati salarij fuit provisum;
& sic pro qualibet sententia, non recipiantur vltra qvinquaginta
librae.

Item
quia super estimandis salarijs, visum fuit inconueniens quod
remittatur aestimatio alteri, quam Relatori, aut Regiae Audientiae
cum de eo tantum extet Priuilegium quod Regius Procurator cum vno ex
Iuratis, cognoscant super excessiui te salarij, de qua aliquis contra
aliquem Iudicem conqueratur. Sancimus, & declaramus, quod super
incertitudine, & estimatione salariorum, siue super quantitate,
siue super excessu dubitari contingat, obseruetur quod dispositum
est, per dictum Regium Priuilegium.

Super
alio praeterea dubio quod ex eiusdem capituli, verbis propositum
fuit, ibi, dictaque salaria diuidi, & distribui volumus
aequaliter inter dictos Consiliarios, &c qui scilicet intelliguntur
isti Consiliarij, quia omnes sex Doctores Consiliarios appellauit
Regia Pragmatica: & de omnibus (omnibcs) sex, Regiam
audientiam constare sanciuit. Et de Regente Cancellariam an is
particeps erit; quia etiam sibi causas ciuiles committet, & in
omnibus causis decidendis interueniet. Iudex vero Regiae Curiae, &
Fisci aduocatus, nullam causarum ciuilium commissionem habere
poterunt, vt in Regia Pragmatica disponitur. Nec ludex Regiae Curiae
in ciuilibus causis tractandis, & decidendis continuus esse
poterit: & videtur inaequalitas maxima, quod qui non laborat in
ciuilibus causis, de illorum salariis manducet. (manduca)

Item
an diuidentur ante difinitiuam; salaria interloquutoriarum, saltem
vim diffinitiuae habentium. Sic duximus prouidendum, & sancimus,
ac ordinamus, quod ad salariorum partem,
quae inter Consiliarios diuidi, & distribui aequaliter prouisum
est, admittendi sunt Aduocatus Fiscalis, & Iudex Curiae; quibus,
licet commissiones causarum ciuilium fieri prohibitum
sit, impositum est tamen, onus votandi in dictis causis ciuilibus,
earum tractatibus interessendi: cum a negotiis criminalibus vacabunt.
Atque ita cum duplici munere fungantur, aequum visum est, vt
emolumentis vtriusque generis causarum vtantur, & fruantur. Nec
de Regente Cancellariam dubitandum fuit, cum, & ipse inter
Conciliarios, seu de Conciliariis sit: & nulla ratione a dictorum
salariorum participatione aequali, excludi debuerit. Quibus etiam
consequutiue accidit, quod salaria interloquutoriarum vim
diffinitiuarum habentium, etiam ante diffinitiuam prolatarum, optimo
iure diuidi, & distribui inter predictos sex Consiliarios
possint; cum quo ad eas, dici iure possit, Relatores functos
fuisse suis officiis.

Vlterius
etiam, quia ex verbis illis vij. capituli dictae nostrae Pragmaticae,
ibi: super quo nostri Regentis Cancellariam conscientiam, &c.
dubitatur quo modo potest onerari, super iis concientia Regentis
Cancellariam, cum is non habeat, nec habere potest notitiam omnium
causarun, nec earum antiquitatem: forsan congruentius esset,
quod quilibet Relator
haberet memoriale suarum causarum, & earum antiquitatum, ac
qualitatum. Sancimus, & ordinamus quod quilibet Relator habeat
librum, in quo continuet suo ordine processus omnes, postquam fuerit
conclusum in causa, vt in Cathalonia obseruatur: facta
distinctione inter causas summarias, & plenarias, vt sic ad
antiquitatem causarum possit haberi respectus, qualis de iure, vel
alias habendus erit: de quibus habita notitia per Regentem
Cancellariam, iustem conscientiam eius, cui praecipue cura
administrationis iustitiae per Regem commissa est oneratur.

Ad
dubium praeterea resultans ex verbis, viij. capituli eiusdem
Pragmaticae, ibi eadem die, & hora redigi volumus, &
continuari, &c. Nunquid si aliquis, seu aliqui ex Doctoribus Regijs,
qui forsan contrarij voti fuerint, velint votum suum afferre in
scriptis, cum suis motiuis, quod forsan, nisi in studio camerario
ordinari non poterit: aut forsan Relator, cui conclusionem ordinare
incumbet cum suis motivis, maius tempus postulabit, sit eadem die, &
hora post votatam causam, adimplere nequibit. Sic duximus
respondendum, quod ad votandum accedant Consiliari instructi; &
si omnes instructi non sint, non procedatur ad votandum. Post vota
autem voce per omnes Praestita, conclusio scribatur secundum votum
maioris partis, vt in pragmatica continetur. Quod si aliquis ex
Consiliarijs votum suum motiuis in scriptis tradere voluerit, poterit
postea illud Secretario Consilii tradere: qui illud conclusioni iam
factae interferat: nam hoc non repugnat, quin instrumentum de
conclusione antea receptum habeatur pro perfecto, & ita in
Cataloniae Rota obseruatur.

Super
eo vero quod ex verbis eiusdem capitis, ibi, de quo secreto tenendo,
&c. visum fuit proponentibus, idem statuendum fore de omnibus qui
in Regia Audientia seu Consilio Criminali interesse debeant, vsque ad
Locumtenentem Generalem inclusiuem, alias non videtur sufficienter
prouisum. Sancimus, prouidemus, & declaramus, quod secretum per omnes
qui in Consilio Criminali, vel Regia Audientia Ciuili interfuerint,
obseruari debet, sub poenis a iure, & alias statutis; de quo
iuramentum praestari habeant Scribae, & Secretarij, vt prouisum
fuit. Quo vero ad Locumtenentem Generalem, & Regios Consiliarios,
non est opus alio iuramento quam eo, quo astricti sunt in ingressu
officiorum: in quo etiam obseruantia Secretarij includitur.

Praeterea
cum ex verbis xij capituli eiusdem Pragmaticae, ibi: si fuerint
reuocatoria ad nos &c. dubium ortum fuerit, an intelligatur etiam
de causis quantumcunque minimis, quae per appellationem aut alias in
Regia Audientia ventilatae fuerint, & decisae; quia videtur
maximum inconueniens, cum sine periculo, & magnis expensis non
detur aditus ad supremum
Regium Consilium. Ideoque tali in casu, vsque ad certam quantitatem
videtur disponendum, & ordinandum quod stetur posteriori
sententiae, tamquam latae cum maiori examine,
& discutione. Sancimus, & declaramus, quod nulla appellatio
possit interponi ad nos, & nostrum Sacrum Supremum Regium
Consilium, etiam si secunda sententia fuerit revocatoria
nisi in causis excedentibus termille libras monetae
Maioricen.

Item
aliam dubitationem ex verbis eiusdem xij. capituli ortam, ibi: dum
dicitur, quibusuis litigantibus, si ipsi voluerint, &c. An
scilicet intelligatur vtraque parte volente, an vero sufficiat
alteram partem id velle, quod causa supplicationis ad Supraemum
Consilium trahatur. Declarantes sancimus, quod sufficit, quod pars
quae subcubuit, velit supplicationis causam ad Sacrum Supraemum
Regium Concilium trahere; in causis summam, seu valorem trium mille
librarum monetae Maioricensis excedentibus.

Super
eo etiam dubio quod ex verbis, xiij. capituli dictae nostrae
Pragmaticae, ibi, ad deducendum, & allegandum, & ibi,
deducere, & probare, &c. propositum fuit, scilicet, quid si
sit interloqutoria, seu supplicationis causa, quae de iure communi, &
iuxta Regni Ordinationes ex eisdem actis est decidenda. Sancimus,
ordinamus, & declaramus, quod seruentur super his Ordinationes
Regni.

Insuper
etiam, quia dubitatum fuit, an capitulum xvj. dictae nostrae
Pragmaticae intelligatur, ne causae minores centum librarum
Barchinonensium, evocentur in prima instantia tantum cum videatur
causas appellationum ratione superioritatis, ad Regiam audientiam
euocari debere; etiam minores, & sine alia qualitate: & tam
appellationum ab interloqutoriis, quam difinitiuis Baiuli, &
Vicarii; & prout in curia gubernationis solitum est fieri. Sic
duximus declarandum, & sancimus, & declaramus, quod de causis
primae instantiae tantum disponitur in dicto xvj. capite, vt non
possint ad Regiam Audientiam euocari, si minores sunt centum librarum
(menetae) monetae Barchinonensis. De causis vero appellationum
quarumcumque qualitatum existant, non est dubitandum quod in Regia
Audientia tractandae sint; (cruz) nisi Priuilegio speciali
inferioribus earum cognitio concessa fuisset; vel prohibeatur
appellatio, & dicta Priuilegia obseruentur.

Item,
quia dubitatum fuit, * quod praedictum capitulum xvj. solum disponat
de causis minoribus centum librarum curiarum Baiuli, & Vicarii
non euocandis, & sine qualitate: quid de causis curiarum aliorum
Baiulorum partis forensis, cum praetendatur de illis nihil fuisse
dispositum.

Et
quis pauper reputabitur, vt eius causa evocari possit: & qua
forma vtendum erit, vt id dicernatur. Sancimus, & declaramus,
quod id quod dispositum fuit eo capite, de non euocandis
causis minoribus centum librarum, Ciuitatem, & totum Regnum
Maioricarum comprehendit expresse. Et super prohibitione, &
admissione qualitatum ex quibus causae maiores
euocari poterunt, remittitur arbitrio Relatorum, & Regiae
Audientiae, iuxta iuris dispositionem.

Insuper,
& vltimo cum super dispositis in xvij. capitulo dictae nostrae
Pragmaticae dubitatum fuerit, an in Audientia verbali Locumtenens
Generalis cognoscet de causis arduis, magni perderis, & iuris,
vel facti indaginem requirentibus, & an a provisionibus, seu
sententijs, tam quae proferuntur in dicta Audientia verbali
Locumtenentis Generalis quam dicti Regentis, licebit ad regiam
Audientiam supplicare: idque, indistinctae in omnibus causis, etiam
minimis: & an in dictis Audientiis uerbalibus tractari poterunt
omnes causae quarum capax erit etiam Curia Vicarii, & baiulorum
forensium videlicet coram Locumtenente generali sine limitatione
quantitatis: & in Audientia Regentis Cancellariam,

vsque
ad viginti libras Barchinononses, prout in Regia Pragmatica
disponitur. Sanctimus, prouidemus, & declamus, quod cognitio
causarum verbalium que Locumtenenti Generali
singulis diebus veneris committitur ad subuensionem pauperum,
viduarum, pupillorum, & aliarum miserabilium personarum,
introducta fuit vt absque sumtibus, summarie
iustitiam consequi possint. Nec fuit intentionis nostrae nec est,
causas quae requirant altioraem indaginem aut aliam extrinsecam
cognitionem, summario iudicio committere. A sententijs autem quae in
dicto verbali iudicio per dictum nostrum Locumtenentem generalem
proferentur, liceat suplicare ad Regiam Audientiam, demptis iis quae
in causis minimis ferentur. Volumus tamen sanctimus, & ordinamus,
ac etiam declaramus, quod cognitio dictarum causarum verbalium fiat
secundum consuetudinem, Priuilegia, & Franchesias curiarum
Vicarii, & Baiuli, & aliorum tribunalium dicti Regni; quibus
nullatenus intendimus praeiudicare.

Ne
itaque super praemissis amplius haesitetur, & vt dicta nostra
Pracmatica sanctio suum debitum fortiatur effectum, Reuerendum in
Christo patrem Episcopum Maioricen. & alias Ecclesiasticas
personas Regni praedicti Maioricarum, & Insularum eidem
adiacencium requirimus, & hortamur; Spectabili vero Magnifico, &
dilectis Conciliariis, Locumtenenti, & Capitaneo generali nostro
in dicto Regno, Regenti Cancellariam, Doctoribus dictae Regiae
Audientiae, Regio Procuratori, Fiscique aduocato, ac iudici Regiae
Curiae, gerentibusque vices nostri generalis Gubernatoris in
praefatis Insulis Minoricarum, & Euicae; & Baiulis, Vicariis,
subbaiulis, subuicariis, Alguaziris, Virgariis, & Portariis,
Magnificis quoque Militibus, Richis hominibus, Iuratis, etiam
Conciliis, & vniuersitatibus dicte Ciuitatis Maioricarum, &
aliorum oppidorum, & villarum regni, & Insulatum praefatarum,
ceterisque officialibus, & subditis nostris maioribus, &
minoribus in dicto Regno Maioricarum, & Insulis adiacentibus
constitutis, & constituendis, ipsorumqve officialium
locumtenentium seu officia ipsa regentibus, praesentibus, &
futuris, dicimus, praecipimus, & iubemus ad incursum nostrae
Regiae indignationis, & irae, poenaeque florenorum auri Aragonum
trium mille nostris Regijs inferendorum aerarijs, priuationisque
officiorum, quod praesentem nostram declarationem, quam etiam
Pragmaticae sanctionis praedicte partem esse, & eiusdem vim,
robur, ac efficaciam obtinere decernimus, & omnia, & singula
in ea contenta teneant firmiter, & obseruent, tenerique, &
inuiolabiliter obseruari faciant per quos deceat, cauti secus agere
fieri ve permittere ratione aliqua seu causa, si dicte Ecclesiasticae
personae nobis morem gerere, coeteri vero officiales, & subditi
nostri, prater irae, & indignationis nostrae incursum, poenam
praeappositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium praesentem
fieri iussimus nostro Regio communi Sigillo a tergo munitam. Datis in
Aranjuez, die xxv mensis Apprilis, Anno á Natiuitate Domini.
M.D.l.xxij.

                                            YO
EL REY.

Vt. Don Berñ. Vicecancel. Vt. Loris Regens.

Vt
Comes. G. Thes.

Vt.
Campi Regens. Vt. Sapena Regens.

Vt.
Talayero, pro Conser. Generali.

9, 10 diciembre

9 DE DICIEMBRE.

Por conducto de Manuel de Monsuar se hicieron varias proposiciones relativas a diferentes asuntos, siendo, entre otras, la más notable una en que se preguntaba si se suplicaría a la señora Reina que el Consejo que se había de dar al señor Primogénito fuese según se había ofrecido por el señor Rey, y conforme a la capitulación; después de lo que, el egregio conde de Prades hizo relación de los
apuntes hechos por él y algunos otros de los nueve comisionados, en los siguientes términos.

Que sia scrit a mossen Rebolledo a mossen Coscho e altres damnificadors de don Jofre als quals es stat ya scrit e encara a les universitats a qui per la recepcio que han feta que dins XXX jorns hagen feta restitucio o smena de les coses damnejades o dins lo dit termini posades e suficientment provades rahons per
que tenguts no hi sien altrament passat lo dit termini ara per lavors e lavors per ara los han per enemichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica juxta forma de la capitulacio juxta la qual sera procehit contra ells.
E que sia suplicada la Senyora Reyna li placia sobre aço scriure a la Majestat del Senyor Rey perque la dita Majestat hi faça provehir degudament e per semblant ne sia scrit al Senyor Rey els sia significat lo dit apuntament.

Después de la proposición y relación antedichas, entraron en debate, y como hubiese algún disentimiento en la conferencia, nada resolvieron por aquel día.

10 DE DICIEMBRE.

Continuó, en este día, el altercado del anterior, por creer algunos que la facultad y el número de los votantes, por diversas razones, no eran suficientes, de manera que
no podía tomarse acuerdo alguno, hasta que el arzobispo, declarando más explícitamente su intención, propuso como medio, que, sobre el asunto de don Jofre, se suplicase a la Reina, y si dicha Señora no proveiese a gusto de los
Diputados, se tuviese entonces por buena y aceptable la determinación que tomasen los nueve comisionados; a cuya proposición se adherieron desde luego el obispo de Vich y todos sus partidarios, y resultando de aquí número suficiente para hacer valer la votación, se tomó el acuerdo y fue aprobado por los señores Diputados y Consejo.
El mismo día compareció ante los Diputados y Consejo el magnífico mosen Enrique de Marle, embajador de Francia, con una carta de su Rey, la que entregó, explicando desde luego, en francés, el objeto de su credencial; sin embargo, por aquel día no se dio respuesta alguna.
Presentáronse igualmente los magníficos mosen Bernardo Calba y mosen Galceran Oliver, caballeros, de parte de la Reyna, para participar que dicha Señora deseaba
presentarse al Consejo, para proponerle algunas cosas, y como se les contestara, que se la esperaba con deseo, aquel mismo día, por la tarde, se presentó acompañada del Primogénito D. Fernando, y allí, ante los Diputados y Consejo, la mencionada señora Reina hizo verbalmente y con palabras muy apuestas, la siguiente proposición.

Fidelissimos vassalls. De la Majestat de mon Senyor lo Rey e nostros per quant de present occorren coses toquants molt lo honor de la dita reyal Majestat del qual vosaltres per la fidelitat vostra e amor e devocio que sempre haveu portat a la reyal corona tots temps vos son sentits e sentiu. Per tant es digna cosa aquelles a vosaltres esser significades perque retats lo deute vostre a vostre Rey e Senyor e aquesta es la causa de nostra venguda en lo present loch. Per letres de mossen Carles Dolius e altres bons vassalls de la Majestat del dit Senyor Rey qui son en cort del Rey de França nos seriem avisada que lo dit Rey de França cominaria voler pendre e occupar lo reyalme de Navarra e fer e attemptar algunes altres coses en prejudici del honor del dit Senyor Rey e maliciosament assaja dir e allevar que la Majestat de mon Senyor lo Rey hauria volguda fer ab ell liga e aliança per miga de mossen Carles Dolius contra los cathalans ço es que es una gran falsia e maldat e es de maravellar que en bocha de Rey se trobe en falsia les quals coses lo dit Rey de França no attemptaria sino pensant que entre lo dit Senyor Rey e los cathalans sia alguna desamor lo qual pensament prove a causa de la absencia que la Majestat del dit Senyor Rey fa de present de aquest Principat de Cathalunya. Com si la dita absencia no fos en causa del dit pensament no seria lo Rey de França ne algun altre rey o senyor qui pensant en la virtut del dit Senyor e en la fidelitat e virtut dels cathalans hagues atreviment en fer alguna empresa que fos en derogacio de la honor de la reyal corona Darago. Per tant posant vos al davant los dits e altres inconvenients qui provenen de la absencia del dit Senyor Rey e recordant vos la amor devocio e fidelitat que sempre a vostre Rey e Senyor haveu haguda per tanta honor del dit Senyor Rey e deute vostre signantment concesse aquella casa per la qual lo dit Senyor Rey per sa benignitat havia ofert no entrar en lo Principat sino a peticio dels cathalans ço es per tolra tota diferencia ques pogues seguir entre la sua Majestat e lo lllustrissimo don Charles de bona memoria fill seu Primogenit lo qual passat del present segle axi com a nostre Senyor Deu ha plagut ordenar no es vist causa alguna star per la qual lo dit Senyor venir no dega abans hi ha causes urgents a la sua venguda. Per tant vos pregam exortam e amonestam vullau supplicar la Majestat del dit Senyor Rey per la venguda sua en lo present Principat per la venguda del qual se refrenara la malicia e audacia del dit Rey de França e de tot altre Rey strany volent insurgir contra lo dit Senyor Rey ne la sua honor sera tot benefici pau e tranquillitat en lo present Principat e la justicia sera administrada a servici de nostre Senyor Deu e tot benefici de la terra. Oferint vos donar aquells oficials en lo dit Principat que per lo benefici e bon stament seu sien necessaries.

Después de cuya proposición, el Infante D. Fernando, que acompañaba a su señora Madre, habló con bastante discreción, en cuanto permitía su edad, suplicando afectuosamente que, por las razones que aquella había expuesto, se sirviesen pedir a su padre, el señor Rey, que pasase cuanto antes a su lado. Se retiraron en seguida el referido señor Infante lugarteniente y su señora Madre; y quedando los señores Diputados y Consejo en sesión permanente, después de haber conferenciado sobre la mencionada proposición, acordaron, por fin, que eligiéndose desde luego seis personas, que fueron el arzobispo de Tarragona, el obispo de Vich, el conde de Prades, el conde de Pallars, Jaime Ros y Francisco Sampsó, se ocupasen estas del negocio con toda madurez, y haciendo las apuntaciones que les pareciesen necesarias, las pasasen al día siguiente al Consejo, donde podrían hacer también oportuna relación de cuanto hubiesen obrado.
El mismo día, recibieron los señores Diputados la siguiente carta del Rey de Francia, junto con una copia de lo que había de explicarles su embajador, en virtud de la credencial que le autorizaba.

Loys per la gracia de Dey Rey de França. Illustres e discretes persones puis nagueres a nous este acertenes de la longe detencion des persone e heretatge de nostra treschiere e tresamee cosine la princessa de Navarre fayta por suggestion dautruy per nostre cosin lo Rey Daragon pere de nostre dite cosine au moyen de la quale detencion nostre dite cosine est demoree e demore a marier por quoy est aventure que le reyaume de Navarre qui est parti de la corone de França ne vingue en stranyes mains por los termens quel di Rey Daragon a tenuz a nostre dite cosine. A ceste cause mens de pitie voulans socorrer a celle nostre cosine qui est de nostre sang e linatge come tenuz hi sommes la quale na autre que nous qui porsuiva son fait et afin que le dit royaume ne viegne hors de nostre saing e linage por la deliurance delle e de son dit heretatge envoyons prestament per donez lo dit Rey Daragon nostre ame e fael conseller e maistre de requestes de nostre hostal Henric de Marle chevalier. E por çe que savons que avez tousiorns favorize le fait de son nostre cosi le prince tant por le ben de rayson e bonne equite que en favour e contemplacion de la mayson de França et de nous e que por obvier auxs inconvenients que a cause de la dite detencion sen pourroient seguir vouldriez la deliurance de notre dite cosine ensemble de son dit heretatge a notre dit conseller. Javons domne cargue de passer por devers vous e vous dire e comuniquer la charge quil ha de part nous tochant la de materie. Si vous prions si fectuosament que povons que a notre de consellier vueillez adionester planne foys e creançe et an surplus es chose dessus de vous emploier an mi euls que pourrez. En quoy faisant en aurons vous et les afares de tot lo pais en grande e singulariere recomendacion. E per notre dit consellier nous vuellez scriure e fayre savoir ce que fayt en sera. Donne a Mont-richaud (guión, dos páginas) le noven jorn de novembre. - Loys. - Al lllustres e discretes personnes les depputez de Cathalongne.

Sigue la copia, antes referida, de lo que el Embajador de Francia había de explicar a los señores Diputados y Consejo.

Post salutaciones assuetas et presentacionem litterarum excellentissimi potentissimi ac christianissimi principis regis Francorum Enricus de Marle miles consiliarius ac magister requestarum hospicii dicti regis dicit in summa pro sua credencia potentibus ac honorandis dominis diputatis et consilio Cathalonie ea que sequntur.
Primo quod ob beneficia per dictos de Cathalonia bone memorie ac excelso domino domino principi Navarre facta magno amore dictus christianissimus rex dictis de Cathalonia afficitur velletque juxta posse procurare honores ac emolumenta dicte patrie. Quod per evidentiam facti si casus occurrat et ab eis requisitus fuerit realiter agnoscent.
Sed ut dictis dominis de Cathalonia non lateat dicta bona afectio dictus christianissimus rex volens factis hostendere que asserit et bostendit. Nam cum a paucis diebus citra et post decessum excellentissimi principis Navarre illustrissimus ac potentissimus rex Aragonum dominum Charolum Dolius suum embaxiatorem ad christianissimam regiam francorum majestatem misisset ad habendum ligas et amicicias et cetera dicta christianissima majestas cognoscens quod dicte lege et amicicie procurabantur in damnum et gravamen patrie Cathalonie aures numquam prebere voluit.
Item quoniam dicti de Cathalonia ob dictum favorem dicto domino principi collatum tum ob merita sue persone tum quia erat de domo et sanguine dicte christianissime regie majestatis ac aliis cansis (o causis) favore possibili tractabit et ipsos contra quoscumque jurabit qui damnum aut gravamen contra ipsos de Cathalonia inferre vellent.
Item et quia per decessum dicti Illustrissimi principis Navarre regnum Navarre certis modis pertinere dignoscitur excellentissime principesse ac primogenite regis Aragonum que ut dicitur ab ipso rege Aragonum detinetur indebite dicta christianissima Majestas tum quia dicta primogenita de sanguine suo orta est tum etiam quia dictum regnum Navarre a domo Francie exit summopere desiderat ut dicta domina primogenita in sua libertate ponatur suo regno maritalique copula ad sui voluntatem et parentum suorum secundum statum suum gaudere valeat. Ob hancque causam dictus de Marla apud dictum excellentissimum principem regem Aragonum mittitur.
Item nec de Illustrissimo principe rege Castelle dicti de Cathalonia formident quin dicta majestas francorum suos embaxiatores ad ipsum misit qui rex Castelle nullam ligam prejudicantem voluntati regis francorum faciet.
Cupit Rex quod dicti de Cathalonia in bona unione permanere valeant faciantque ei scire que occurrant quoniam ipse christianissimus rex pro conservacione status bonorum ac dominii eorum liberaliter ac bono corde laborabit.

27 DE JULIO.

27 DE JULIO.

A consecuencia de haberse recibido una extensa carta del Señor Rey, en que se trataba de la convocación de los eclesiásticos, barones y súbditos reales, hecha por el Señor Primogénito para que se le prestara juramento como a tal; nombróse una comisión, compuesta del obispo de Vich, Galceran Oliver, sustituto del conde, y Juan Lull, ciudadano de Barcelona, para que, con los abogados de la casa y demás que creyesen conveniente, se ocupasen de este negocio, a fin de poder dar oportuna contestación a dicha carta.
Sin esta, llegó, además, otra del propio señor Rey, la que, junto con las demás que se recibieron en este día y las que fueron expedidas, se hallan, por su orden, a
continuación.

Als reverend e venerables pares en Crist egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. No ignorats en la concordia feta fermada e jurada entre la Illustrissima Reyna muller nostra molt cara e molt amada en nom e com a procuradriu de nostra Majestat e lo Illustrissimo don Carlos fill primogenit nostre los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e la ciutat de Barchinona esser dos capitols del tenor seguent. Item Senyor com sia molt digna e pertinent cosa a la devocio naturalesa e amor que lo Principat de Cathalunya innatament porta a vostra Majestat de aquell estirpar tot seminari e causes de divisions e diferencies qui seguir se poguessen. Per tant los dits diputats e consell suppliquen a vostra gran Senyoria sia merce sua fer e donar obra ab tot compliment que lo lllustrissimo don Carlos primogenit de vostra Altesa sia jurat per tots los regnes e terres subdits a la vostra reyal corona en Primogenit e a ell puig per nostre Senyor Deu e de alt li son donats sien comunicats tots los drets de primogenitura los quals per los gloriosos reys passats loablement seguint la divina ordinacio son stats comunicats a lurs primogenits fahent lo dit Primogenit governador general per tots los dits regnes e terres segons inconcussament juxta la divinal ordinacio es stat observat axi amplament e complide com fer se puixa. Lo Senyor Rey tots temps es stat de voluntat e es que al IIlustrissimo Princep fill seu sien donats e observats tots los drets e successions que li pertanyen com a fill primogenit de sa Majestat. E per ço es content e li plau que lo dit lllustrissimo Princep sia jurat en Primogenit per tots los regnes e terres subdits a sa Majestat e que sia fet tot lo contengut en lo dit capitol. Item Senyor per donar major eficacia als presents capitols e coses en aquells e cascu de aquells contengudes sia merce vostra atorgar que si alguns duptes questions o contrasts exiran o entrevendran axi principalment com encara incidentment en los presents axi dessus com dejus scris capitols o algu de aquells contengudes quels dits duptes questions o contrasts sien e hajen esser declarats interpretats e determinats tantes vegades com cas occorregue per los dits diputats e consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona segons dessus es dit e no per vos Senyor ne Primogenit vostre o successors vostres e seus e vos dit Senyor e vostre Primogenit e successors vostres e seus per vostra merce e benignitat nous en pugau o dejau entremetre en forma o manera alguna ans se haje exseguir tenir e observar per vos dit Senyor e per lo primogenit vostre e successors vostres e seus e oficials vostres e seus. Abdicant tot poder de fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey que tots los capitols desus e dejus scrits ab les respostes e coses en aquells e aquelles contengudes sien enteses al seny literal. E com novament a noticia nostre sia pervengut que lo lllustrissimo fill e primogenit nostre ab ses letres haja scrit e manat als magnats universitats e altres del dit Principat que lo trenten dia del present mes de juliol compereguen devant ell en la dita ciutat de Barchinona per prestar li lo jurament a ell com n Primogenit degut com se monstre per les letres del tenor seguent - lnfans Carolus serenissimi domini regis Aragonum et Sicilie et primogenitus et Dei gratia Princeps Viane
dux Nemosiensis et Gandie regnorumque et terrarum ejusdem domini regis gubernator generalis et locumtenens in Principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis et Ceritanie. Inclito infanti Enrico de Aragonia comitti Empuriarum consanguineo nostro carissimo salutem et dilectionem. Cum summopere desideremus que divini muneris gratia nobis alto concessa sunt benivolenciamque jamdudum inter nos et dilectum Principatum multis laboribus contractam multo majori amoris amenitate confoveri ac ad finem et effectum execucionis concordatorum inter dictum serenissimum dominum regem genitorem nostrum colendissimum et Principatum Cathalonie prelibatum disposuerimus ut nobis tamquam Primogenito per vos et alios de dicto Principatu et comittatibus debita juramenta prestentur ad que prestanda diem tricessimam mensis julii proxime futuri in hac civitate Barchinone prefigimus. Ideo vos rogamus quod per vos seu oratorem vestrum plena potestate sufultum dicta die coram nobis in dicte civitate compareatis facturus nobis tamquam primogenito juramenta predicta. Nos enim ab hoc parati sumus facere ea que facere debeamus. Et super hoc aliis de Cathalonia nostras consimiles litteras destinamus. Dattum Barchinone die vicesimo septimo mensis julii anno a nativitate domini millessimo CCCCLXI. - Karolus.
- La qual cosa de direccio es vista esser contra la letra e forma serie e tenor del dit capitol segons lo qual si be es attes a nos pertany fer la convocacio per prestar lo dit jurament al dit Primogenit e aquell se deu prestar segons forma del dit capitol.
E en lo passat occorrent semblant cas no es stat ocustumat primogenit fer semblants letres e manaments per que es mes de maravellar insolitament e contra lo dit capitol preinsert de la dita concordia en prejudici e derogacio de nostra superioritat e preheminencia reyal e libertats del dit Principat tals letres esser
emanades. Intimam e notificam vos ho perque en la observacio de la dita concordia e del dit capitol quant se sguarda a vosaltres per qui son stats fermats e jurats façats deguda instancia fahents vos certs que nos per observacio de la dita concordia la qual havem molt a cor no fallirem ne enteneu fallir en res que fer
dejam e siam tenguts axi circa lo dit jurament com altres coses en los capitols de la dita concordia contengudes. Dada en la ciutat de Calatayut a vint hi tres dies de juliol del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los deputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquest propassats dies vos havem scrit de la partida del Rey de Castella del
regne nostre de Navarra pero que no erem certs de la via que feta havia segons que vist haureu per les letres nostres. Ara vos certificam com nos havem hagut avisos certs quel dit Rey de Castella havia fet la via de la vila de Madrit e se trobave en aquella e puig de aço se ha plena certitud vos pregam e encarregam tant com podem que doneu orde a la presta expedicio de la solempne ambaixada que per part de aqueix Principat juxta los capitols de la concordia deu esser tremesa al dit Rey de Castella confiant en nostre Senyor Deus que de la tramesa de la dita ambaixada se seguiran tants e tals beneficis que redundaran en gloria sua honor nostre e gran renom e fama del dit Principat. Dada en la ciutat de Calatayut a XXIII dies de juliol del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable mossen Guabriel Girau consol segon en orde de nosaltres cert per son entreveniment e per nostra informacio explicara a vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies certes coses. Placiaus mossenyors darli fe e crehença en totes coses com de nosaltres per son miga proferides a vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a XV de juliol del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Diumenge propassat quis comtave XVIIII del present mes rebem una vostra letra e aquella lesta lo diluns apres seguint convocam hun consell apellat de sexantena e per sguart com la major partida qui en lo dit consell entrevenen son gent qui en los dies faynes specialment en los dies presents bonament nos poden haver haguem a porrogar lo dit consell al dimecres jorn de Sancta Maria Magdalena lo qual consell de sexantena ajustat fem legir vostra letra demanant al dit consell fessen deguda provisio en lo contengut en aquella. E de fet tot le dit consell de sexantena exceptats En Johan Borrat Berthomeu de Vallebrera e Ramon Steve foren tots concords de fermar e fer lo
contengut en vostra letra e de fet tots exceptats los dessus nomenats fermaren e juraren segons la cedula per vosaltres tramesa les quals fermes lo nostre nothari
occupat en altres negocis fins avuy no ha pogudes redigir en sa forma. Empero Deus volent per nostre sindich lo qual molt prest sera aqui vos trametrem les dites cartes ab *tot son compliment (no se lee bien) avisant vos lo portador de la present fonch dijous a vespre aci e es stat fins divenres a X hores de mati. E sie sempre
molt reverend magnifichs e honorables senyors lo bon Jhesus custodia de vostres notables persones. De Cervera a XXIIII de juliol any Mil CCCCLXI. - Molt reverend magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio apparellats los pahers de la vostra de Cervera.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Huy hora de mig jorn he rebuda vostra letra ab una interclusa a mossen Dega de aquesta ciutat e vista aquella de continent exigit jurament de aquell segons la forma en aquella a mi donada e ab la cautela servada juxta la serie de aquella respos que ab tot ell se reputas indigne al regiment de tant gran ofici pero per lo servey de Deu e per lo util e endreç del stament del Principat la hon la sort loy portas ho acceptarie de bona voluntat e axi declarada sa voluntat de continent li notifiqui la eleccio de ell feta e donant li la letra e ell dirigida la qual lesta regraciant la dita eleccio a nostre Senyor e a vostres magnificencies la molta voluntat que havets en ves ell demostrada accepta la dita eleccio es ofert per al primer dia dagost esser en aqueixa ciutat. De Leyda divendres a XXIIII de juliol any Mil CCCCLXI. - Fem avantatge al correu de mig flori. Placiaus darloli. - Quis comana en vostra gracia Lois Cirera loctinent en la ciutat e vegueria de Leyda.

28 DE ENERO.

28 DE ENERO. 

En esta sesión se dio cuenta de las varias cartas que a continuación van insertas:

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Precedent debita comanda aquesta universitat tramet lo portador de la present sindich de aquella per causa de la celebracio de les corts per intervenir en aquelles. E per quant ha a conferir ab vostres molt gran reverencia e honorables savieses de les quals aquesta universitat sta confiada en lo be avenir nos tardarien aquell vos suplicam hous placia haver per recomenat en lo que ab vostres reverencia e honorables savieses haura a conferir per lo be avenir de aquesta universitat. E manen vostres reverencies e honorables savieses de aquesta dita universitat ab fiança de complir tot lo a elles plasent. E sia la Trinitat Sancta vostra salvifica proteccio. Scrita en Busulu (Besalú) a XXIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverend e honorables mossenyors qui en gracia vostra se comanen los jurats de Busulu.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut del poder de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Certificaravos com havem rebuda una letra closa del molt alt Senyor Rey de XV del present ab la qual nos scriu que a tres de febrer prop vinent sa Senyoria sera en la ciutat de Leyda per donar sossech e repos e entendre en lo benifici del Principat de Cathalunya e servey de sa Majestat encarregantnos que per al dit dia trametam a la dita ciutat de Leyda una persona ab la qual puxa parlar sobre les dites coses e que en aço no haja falla que cosa sera quens reputara en acceptissimo servey. E perque mils puxam provehir sobre les dites coses es estat delliberat vos ne striguessem e haguessem sobre aquelles lo consell vostre. Per tant vos supplicam molt afectuosament nos vullau scriure del vostre parer e intencio e lo que consellau degam fer sobre les coses dessus dites e aço molt prestament per tal que si ho consellareu a la dita jornada puxam haver feta la provisio deguda. E rescrivennos vostres reverencies e magnificencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments precedents que de la sua Altesa a bocha e alias haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar a Morella o a Miravet de que havie causat en (salta de la 297 a la 328 !!)

ta forma dels usatges constitucions e libertats de la patria jurades observar per la dita Majestat. E apres tantes instancies veu per efectes lo dit Principat en tant temps no haver pogut trobar en lo conspecte de dita Majestat gracia ne justicia ab humil reverencia de dita Majestat parlant ans ha vist per experiencia lo dit Principat moltes fames de gents darmes meses e altres demostracions esser stades fetes molts consellers e oficials de la sua Majestat esser anats per lo dit Principat suscitant gents e procurant que nos pogues prosseguir la peticio de gracia o justicia. Quantes zizanies han temptades seminar. Quantes coses han dites per procurar e suscitar divisions en lo dit Principat. Notori es en gran ofensa del ofici pertinent a reyal Majestat. Veuse mes avant per experiencia inumerables letres en forma instilada esser anades per Cathalunya demanants moltes gents per a III de febrer lo que dignament porta gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses e moltes cominacions qui publicament son exides e van per la terra semble al dit Principat molt diligentment e ab aquell sforç ques merex es pertany deure attendre a la sua indemnitat e virtuosament procurar ab migans deguts e pertinents esserlos complit ço que justament e pertinent han demanat e per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir lo degut han los cathalans tramesos e a la primera embaxada ajustat nombre de XXXXV persones les quals ensemps ab les primeres XV prostrats e molt humilment altra e altra vegades han supplicada la dita Altesa li plagues atorgar e a efecte deduhir les coses tantes vegades degudament suplicades e demanades les quals per raho e justicia exaudides e a efecte deduhides esser degueren pero axi com les primeres les derreres supplicacions e peticions son stades poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor e contristacio los coratges dels cathalans senten los quals pus ab dilacions aquesta materia tant a ells prejudicial e afixa tollerar degudament no poden. E per tant per part del dit Principat los dits embaxadors fan certa la sua Majestat que diminuir de embaxada o desistir de la prossequcio de aquest negoci james entenen fins tant les coses supplicades e demanades obtengut hagen complidament per reintegracio e observancia de lurs libertats. Aquest es firmissimo proposit de tot lo principat e unica voluntat incomutable e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Illustre primogenit mas encara lo prospero e felice stat de tots los poblats en aquest Principat del qual apres la dita Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor e primogenit de la dita Majestat no dega esser Senyor e cap de la cosa publica de aquell car la successio en aquest Principat ve per orde de genitura al primogenit e aquest es us e ley de la patria inconcussament observat o lo contrari james ses admes ans ha grans drets lo primogenit en la terra per los quals de fidelitat son en conservacio sua los cathalans obligats e per ço los primogenits deuen e han acostumat consentir en los arduus actes de la terra per los reys fets car en altra manera no haurien perpetua subsistencia.
E si la Majestat del Senyor Rey per si podia del primogenit judicar per indirecta poria donar la successio a quis volria lo que nos pot fer per lo gran e format interes del Principat. Lo rey En Jacme segon essent de aço ben cert quant lo fill primogenit se fon fet frare del orde de Muntesa congregada cort e proposat per lo Rey volent fos jurat linfant Namfos segon nat james la terra ho permes fins lo primogenit Jacme personalment dix voler esser religios e renuncia en cort a la primogenitura e drets de aquella. E quan lo rey En Jacme primer dona al segon nat lo Principat de Cathalunya e al terç lo regne de Mallorcha lo primogenit ho hague aprovar e consentirhi. La fidelitat donchs innata e integerrima que han los cathalans los compellex la salvacio del fill primogenit de son Rey e Senyor incerquar procurar solicitar e defendre e com los cathalans devant totes les nacions del mon sien lo fundament de la fidelitat ab molta integritat vehen lo que es a la fidelitat pertinent e res de la pertinencia de la fidelitat ommetre no volen e mes quant vehen divinament esser en aço ab unanimitat inspirats e ennaraien tal voluntat e unanimitat han participi los altres subdits a la corona reyal si diligentment sie attes e considerat ne crehen los cathalans no poder aço obtenir tant just degut e pertinent e que es volen liberar e salvar la persona del fill primogenit de lur Rey e senyor lo qual fill rectament apres los felices e lonchs dies de la dita Serenitat se spera rey e senyor lur. Digna cosa es e pertinent aquesta a la fidelitat dels cathalans e si aço no fahien dignes serien de gran reprehensio e notamment no retrien lur deute ne farien los presents ço que virtuosament han fet los predecessors lurs si en la liberacio del dit Senyor primogenit compliment no donaven e majorment com sapien esser innocent de colpa (o culpa, no se ve bien) e les causes de la sua detencio scrites e explicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada serie remes e relexat. E com los cathalans sien obligats e tenguts a la patria e a si mateys deuen molt mes per la liberacio del dit Illustre primogenit ab molta diligencia e virtut treballar e en la prossequucio de aquest negoci sens sperança de cansar o desistir ab extrema vigilancia e impurtunitat entendre e perseverar per quant en la detencio del dit Illustre Primogenit e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya han ruptura e sostenen notoriament e manifesta lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e llibertats (primera vez que leo llibertats con ll) de la patria lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tan propri com la vida. Perque prosseguint reparacio de aquest negoci reten lo deute de fidelitat a la Majestat del dit Senyor Rey e a la propria e prosseguexen la pus cara (piu cara italiano; más querida; mes volguda) cosa que ha la cosa publica daquest Principat ço es observancia de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persones e bens per exaltament e ampliacio de la corona reyal han adquirides. Sia donchs apartada tota sperança que la Majestat del Senyor Rey hagues que aquest negoci degudament no fos prosseguit encara que tots altres inconveniens
(salta de la 331 a la 334)
constitucions les quals son tant plenas que qualsevol oyda la lectura compendra facilment e prompta quant sia contrafet a dites constitucions e usatges les quals cove a la letra e sens gloses o interpretacions entendre e aquest notori enteniment ha tot lo Principat de Cathalunya que per vigor de dits usatges e constitucions deu e ha esser lo dit Senyor Primogenit retornat en la vegaria (veguería) de Leyda e liberat e sobre aço consell o disputacio de juristes nou volen nen consentirien los cathalans e axi lo dit Principat ho ha consellat e conselle e consellara a la dita Majestat lo qual consell com a molt virtuos e just concernent lahor de Deus servey e honor de la dita Majestat tan gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat e observancia de les leys de aquell jurades la dita Majestat millor seguir deurie que no lo consell dels malvats enemichs de la sua corona e honor del dit Principat qui en aquesta materia laconsellen e axi sinistrament lo informan de que en temps e loch oportu portaran digna remuneracio car lo dit Principat dotat de molta providencia integritat e virtut sens passio alguna reguladament e deguda conselle la dita Majestat. Perque supplicaran Ios dits embaxadors instaran e demanaran a la dita Majestat tant stretament e afectuosa com puxen sia de sa merce per retre lo deute de justicia a que es obligat e tengut e per lo Rey dels Reys li es comes e manat e encara la religio del jurament per ell prestat per observancia de les leys de la patria seguint lo consell del Principat molt promptament e expedita torn lo dit Senyor Primogenit dins la vegaria de Leyda e lo leix en libertat com axi per observancia de usatges constitucions e libertabs de la patria ferho dega e hi sia stret e tengut no obstant se diga lo dit Senyor Primogenit haver delinquit stant en Leyda lo que lo Principat se ha per cert no haver subsistencia de veritat ab deguda e humil reverencia de la reyal Majestat parlant no esserli per pus impingit sino per levarli Ios drets de primogenitura e colorar la prejudicial detencio car indubitat es notori e manifest lo dit Senyor Primogenit esser stat en la sua venguda assegurat e apres per la reyal Majestat vocat que anas a Leyda ab la paternal benediccio e apres en la hora e moment de la detencio la reyal Majestat li dona la dextra ma e assegurat besar los quals actes per leys de Cathalunya e encara per humana raho donen notoria e plenissima seguretat no comportant disputa alguna. E hon aço demanat fer e exeguir prestament la dita Majestat no volgues portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e james ells dita reparacio prosseguir desistiran ab los mitgans deguts e pertinents e a sua Serenitat prudentissima servey e bona reputacio de tals cosas no reportaria car los cathalans delliberat tenen no oblidarse usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats los quals remeys pot e deu la sua Majestat confiar tant en la circunspeccio e sagacitat dels cathalans que no son ara per pensar.
E de aço los dits embaxadors facen certissima la dita Majestat supplicantla que mentre es lo temps lo repos se prengue car si una vegada les coses eran totalment començades serien dificillimas de reposar e per ço los cathalans nos cansen ne cessen moltes supplicacions premetre e per XV e per XXXXV embaxadors qui tots LX Cathalunya representen. Placia a la dita Majestat los LX embaxadors exaudir e no vulla en tal punt e axi stret portar los cathalans ne experimentarlos si alguna part o reliquia los ha restada de aquella precipua e singular virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats. Sia supplicada per los dits embaxadors molt stretament e clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia en que bastara lo ingeni e poder dels cathalans per defensio de les libertats. E sia feta certissima la sua Serenitat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deurie voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa tant concernent la fidelitat lur honor e propri interes car salvant aquesta saben deure viure juxta les leys en que son nats e aquesta perduda es firmissima sentencia lur Deus dignament ordonaria ells esser prostrats e perpetua captivitat e servitut constituhits car ells han per ferma delliberacio e proposit la liberacio de la persona del Senyor Primogenit en que concorre la reintegracio e observancia de les libertats de la patria esser total conservacio e reparacio de aquest Principat e la detencio e cars advers de la dita persona del Senyor Primogenit esser total dissipacio e destruccio de tota aquesta patria. Qui podra donchs reluctar ne traure o remoure aquesta incomutable intencio dels cathalans. Placia a la sua Majestat no vulla ell esser ne pus detenirse en tornar lo dit Primogenit dins la vegaria de Leyda e promptament liberarlo. Aquesta es la peticio firmissima e justissima dels cathalans en la qual disputa mes sperar o dilacio no es sens gran perill. Supplicaran donchs los dits embaxadors hajan de la Majestat del dit Senyor resposta cathalana de oc o no (occitano; oc, òc: sí) stimant la dilacio venir en negativa apartant lo dit Senyor de tota sperança qui al efecte de menar dilacio portas car axi poch abandonarien los cathalans aquesta empresa com lo honor de la reyal corona al qual james ha fallit ans es notoria e manifesta per lo univers e molt vulguda lur innata e incorrupta fidelitat la qual ha donat causa e occasio la dita Majestat quietament e pacifica seura en la reyal cadira com per causa de la integritat e constancia dels cathalans foren repellits los tractats moguts e sollicitats de esser jurat en Rey y Senyor lo net del rey don Alfonso son frare de gran recordacio. Be degue plaure a la sua Serenitat la fidelitat en aquell cars per los cathalans observada. No li deu donchs aquesta desplaure qui es tant notoria pertinent e necessaria la qual indubitadament en lo present cars observar entenen. Estan molt aconortats e confortats los cathalans que per molt que sia dit o scrit en derogacio de lur nom o fama en les parts foranas publicacio alguna de les coses ques faran ara redundara en lahor e comendacio dels cathalans per tantes experiencies de fidelitat comprovats e per tot se dira ells virtuosament obrar no donant loch ne comport a coses indignes e no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen empero esser molt lunyats los cathalans de tal contestacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor contractats. E axi ho speren los cathalans per mitga e industria del dits LX embaxadors se obtendra haventsi ab aquella virtut que confiam. E feta al dit parlament lo supplicaran faça resposta de oc o no de la resposta qual que sia o retencio de delliberacio ab correu volant facen avis. A la Senyora Reyna faran los dits embaxadors altre parlament replicant de las cosas sobrescritas e exposant a la sua Altesa lo quels semblara esser necessari e oportu supplicant la Senyoria sua sia lo mitga de obtenir repos de tantes conguoxas qui promptes e aparellades stan dihent a la sua Excellencia que los cathalans han per ferm e indubitat que si la sua Senyoria volra en fet e exequcio deduhir lo que ha ofert e pot fer les libertats seran a la patria observades e liberat lo Senyor Primogenit e aquests neguocis pendran bon terme repos e conclusio de que la sua Altesa se obligaria molt e molt aquest Principat lo qual de seguretat plenissima en les coses que se cogiten per al sdevenidor fara oferta e la fara ben observar. La comuna opinio es que lo repos daquests fets sta en ma e voler de la dita Senyora Reyna la qual si voluntat hi ha facilment pot repos e conclusio donar als negocis de que sera molt afectadament per los dits embaxadors la sua Excellencia supplicada fahent certa la sua Senyoria que on venir se haja a altres instancias e remeys no podra esser la sua Excellencia e los seus no senten part de les conguoxes ques suscitaran les quals seran tantes que bastaran fornir mes gents que nos volria. E altres coses podran los dits embaxadors a la dita Senyora explicar utils e acomodas a desigada conduccio del negoci e specialment podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Primogenit si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguira grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyoria e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy e per provehir e obviar aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyoria haver comanada la persona del dit Primogenit al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Primogenit ço que Deus no vulla cars advers seguia res no bastararia als inconvenients provehir.
Item es deliberat que en lo derrer rahonament e en tots parlars escrits daqui avant lo Senyor Princep sia nomenat Primogenit e no en altra forma.
Item que sia fet lo jurament contengut en les primeres instruccions.
Dada en Barchinona a XXXI de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat.

Memorial extra les ordinacions fet als LX embaxadors del Principat de Cathalunya per los diputats e consell et cetera.

In primis los dits diputats e consell fan recort e memoria als dits embaxadors quels placia e vullen diligentment considerar los actes fets per la Majestat del Senyor Rey del principi de la sua entrada ença e signantment los actes derrerament fets en la detencio del Illustre Senyor Princep e primogenit com aquell matex jorn que ell fon detengut foren fetes les novitats en Navarra e per semblant provehit en la captura de don Johan de Cardona en regne de Valencia la qual detencio fon feta del Senyor Princep stant tant fort e molt clausulada remissio e recepcio en amor e benediccio paternal seguretat e fe donada e per semblant stant lo guiatge e fe donada a don Johan de Beumont stant encara vocacio per moltes letres feta al dit Senyor Princep donants fe e seguretat oc e e en lo acte de la detencio precehi dacio de la dextra ma e besar en la boca que li feu la dita Majestat. E segons per alguns es dit quant se feu la dita detencio lo Senyor Princep munta al Senyor Rey hi munta per vocacio feta per la dita Majestat per hu que li tramete. E tots aquests actes donen fe e seguretat plenissima.
Deuse mes considerar la extraccio de Leyda e portacio fins Azco (Ascó) per encastellar en Miravet e succesivament la extraccio del Principat de Cathalunya e portament en e per Arago e metiment de fama de guerra de Castella. Deuse mes considerar les respostes als embaxadors fetes e cominacions als tres primers e apres als XV e les moltes cominacions feites per letres a la ciutat de Barchinona e a molts particulars. E mes encara se deuen ponderar les praticas observades e tractats fets trametent embaxadors per la terra ab ofertes de paper blanch e sindicat a homens de remença e comovent sagramental ab tractat de persones e servant moltes cauteles ab universitats e particulars e mes convocant pera tres de febrer a moltes gents ab letres insolitas e fahent acte no acustumat e majorment ab pretensio de cort pera tretze de febrer. Per los sguarts demunt dits e per alguns scrits vists se compren la intencio del Senyor Rey e quant ha a cor portar a fi lo proposit començat en la materia del dit Senyor Princep al qual si sens gran contradiccio la sua Majestat venguda fora sino fo stada feta per la cort als diputats la comissio divinament inspirada per vigor de la qual es stada feta es fa justament e deguda la prossecucio de la liberacio del Senyor Princep e de la observancia de les leys de la patria. De les sobredites coses e altres cogitades e sabudes qui prou exprimir nos poden se ha per ferm la dita Majestat volria subvertir e remoure la dita commissio a fi que aquella remoguda no se hagues forma prosseguir lo dit negoci car encara que la cort stigues e tractas aquest negoci sta en ma e voler del Senyor Rey quant vol sen tracte e no pus avant car ab la commissio dels deputats es disolt lo fet de la cort e la commissio dels deputats es durable e arreconada a menys persones e per ço pot millor al negoci e perjudicis provehir. E la vocacio feta pera tres de febrer specialment es pe tractar e donar orde en disolre la dita commissio a fi ques pogues portar a efecte lo proposit hagut en la detencio del Senyor Princep e encara segons es cominat e famat per que fossen maltractats e dissipats los diputats e altres qui en los dits negocis han entrevengut e encara tot lo Principat de Cathalunya. Per tant a obviar a tants inconvenients los quals se cogiten es vehen e scriure nos permeten es deliberat fermament la medicina e salut esser guardar diligentissimament la potestad e comissio donada als dits diputats e que en aquella no sia derogat alterat commutat o diminuit en res ans si necessari era fos ampliada et augmentda ab lohament e aprovacio de tots los actes fets per los diputats ab lo consell et cetera.
Item es vist per salvacio de la dita potestat e commissio que per no ferhi notament o scrupol algu la cort sis tendra o continuara no deu voler metre les mans pus a tractar de la materia sobre que ha feta la comissio o si per ventura quant que quant en alguna manera ne tractava en paraula o scrit o per alguna resposta o alias seria necessari fahes protestacio e salvacio que per tal tractar acte o parlar no entenen en res derogar minuir o alterar la potestat e comissio feta als diputats e consell ans aquella aproven e augmenten e validen quant necessari sia.
Item es molt necessari per provehir e obviar a les coses qui nocument portar podrien que los LX embaxadors e a cascu dels specialment als majors placia prevenir e parlar als barons cavaller gentilshomens e altres de cort qui arribaran en Leyda informantlos dels actes fets en defensio de les libertats e privilegis de la patria pregant e encarregantlos vullen attendre en no contravenir o contrafer a las coses principiades tant concernents lo honor del Senyor Rey e observacio de les libertats benifici e repos de la patria.
Item com per certs justs sguarts e motius es vist que encara que la cort se continue la comissio als diputats feta dura esta e per benifici del negoci no esser expedient en forma alguna la cort se entremete de aquest negoci aquestes coses diligentment considerades e altres que prou explicar nos poden es vist necessari que ans de la jornada de XIII de febrer sia cautament provehit e ordonat que alguna part del braç militar o de hu dels braços qui constants degen esser fassen punt ferm e protesten no esser cort e que la prorogacio no ses poguda fer stant la dita Majestat fora Leyda e per conseguent la cort esser spirada. E si la dita Majestat aço no obstant proposara cosa alguna concernent lo negoci del Senyor Princep e observacio de libertats per tots los quiy seran e qui en corts entren podra esser degudament respost com ans de entrar en tractament de negoci algu es necessari purgar la objeccio feta e dissentiments per aquells qui diran la confessen spirada car en altra forma procehir no es pertinent e majorment que del negoci per sa Altesa proposat ja la cort ha feta remissio e commissio en dies passats als diputats del Principat qui diligentment e virtuosa lur commissio exequint han prosseguit lo negoci e tramesa a sa Majestat sollempne embaxada ab la qual pot la sua Majestat daquell negoci complidament tractar e cort per aço no lin cal sperar o purgacio e repos del objecte fet lo qual ans de totes coses purgar se hauria e esser conegut si val la prorogacio o no. Tot aço deu esser cautament compost e ordonat per gran benefici del negoci e per semblant que negu no sia conduhit a impugnar o mal dir la dita commissio per la qual tanta salut reportara Deus volent lo Principat.

Memorial per al honorable micer Johan Andreu de les coses que sollicitar hara e pendre carrech per los diputats e consell lo qual no comunich a negu car solament es fet per memoria de si matex breument e per capsous.
Primerament lo dit micer Johan qui porta les instruccions e ha entrevengut e sabut en les delliberacions qui fetes son comunicara les instruccions e memorial altra que porta als LX embaxadors e a cuascu dells ço es la primera instruccio per lo primer rahonament a la Majestat del Senyor Rey fahedor e altres coses contengudes en aquellas e ab aquella diligencia que dell se confie sollicitara tots los embaxadors e particularment alguns principals dells pera la prospera e bona conduccio del negoci tostemps per manera que uniformitat e bona concordia sia en tot e per tot observada.
Item comunicara la segona instruccio e rahonament qui en lo segon loch se haura fer a la Majestat del Senyor Rey e per quant lo parer es ques deu legir lo que sera descarrech a tots sollicitara lo dit micer Johan sia delliberad a la persona qui ho legira perque sia ben previst e molt intelligiblament e speciosament e ab lo gest degut ho lige.
Item mes comunicara lo dit micer Johan Andreu als LX embaxadors e specialment ab los caps o principals homens de la embaxada ço es de aquells qui en cort poden entrevenir lo memorial concernent los fets de certs e molt attentament e diligent sollicitara sia ben provehit en obviar a les coses tractades per derogar ab poder e comissio donats als diputats e consell praticantho singularment ab les persones qui vendran a la jornada de tres de febrer e a la cort en forma que ab bona concordia e voler unich de tots aquesta materia sia prosseguida e finida car la sola unitat es salvacio daquest negoci e deuse diligentment attendre la cort no faes novitat alguna derogacio en la comissio per la cort feta. E per recort del dit micer Bernat se nota que les constitucions De tractatu causarum infra Cathaloniam et cetera militant in casu occurrenti. Nec obstat constitucio Les causas de pobres et cetera quia licet in illis sit tolleratum non in aliis. Item quia crimen lese Majestatis non est regalia ita afixa quod non possit comunicari ymmo potest inferior a Rege et ordinarius cognoscere et de moneta et aliis regaliis consueverunt inferiores cognoscere de quibusdam vero usaticis alius a principe non potest facere processum quia nequeunt comunicari. Hic autem non est talis processus et merito causa Cathalonie est et factum Cathalonicum presertim quia de regaliis ubi proceditur alias quam per processum usaticus Inferiores cognoscunt. Regi Majoricarum factus fnit processus usaticus Auctoritate et rogatu. Et comiti Empuriarum processus simili modo et infanti Ferdinando fratri Regis Petri fuit factus processus velut contra hostem publicum quia ivit ad Regem Castelle inimicum Regis et cum gentibus armoruos invasit regnum et locum de Biar. Item processus fuit factus comiti Urgeli et ut publicus hostis fuit persecutus obsessus et captus et fuit in civitate Illerde condempnatus et ideo non prejudicabat extraccio quia cognitum fuit in Cathalonia et si fuit in vita tolleratus hoc fuit de missericordia que potest ubique exerceri. Item quia in omnibus concurrebat Cathalonia et *enadiuvabat et consilio et auxilio patrie Reges processerunt.
Ad constitucionem Quod cause vicarie et cetera videtur dubium propter caudam constitucionis que disponit usaticum Placitare debere servari in baronibus. *Rem usus consuetudo et stilus Cathalonie habent quod primogenitus est in regno successurus vel qui habet jura primogeniti. Item primogenitura est quedam dignitas in regno. Hec omnia sunt inconcusse observata et approbata per constituciones et *leges patrie ad quam spectat hoc defendere. Et patria in materia successionis habet formatum interesse quapropter de primogenito sine patria judicari non debet quia *dias posset *del*i et prejudicari in suo interesse et a seculo non fuit aliter visum ymmo semper primogenitus stans vel habens jura primogeniture successit et iste est stilus et usos inconcusse observatus confirmatus et approbatus per constituciones.
Ad hoc ponderatur constitucio regis Jacobi secundi in curia Gerunde disponens quod primogenitus est successorus et merito videtur jus quesitum psalmo etiam Deus judicium tuum regi da et justiciam tuam filio Regi. Vide etiam propositum in pace et treuga.
Item constitucio Regis Martini aperit quod eo ipso quod primogenitus est habet cancellarium vicecancellarium et cetera. Item aperit primum constitucio ubi dicit Emposar leys als successors en la primogenitura quod eo ipso quod primogenitus est successor et cetera.
Neque primogenitus potest valencias facere in regno ceteri autem filii regii possunt et ut barones habentur in regno secus autem de primogenito.
Facit ad hec quod Rex Jacobus primus cum donasset comitatum Barchinone secundo nato et regnum Majoricarum tercio nato has donaciones confirmavit et fecit primogenitus cujus erat interesse alias subsistenciam non habuissent propter jus ipsi primogenito quesitum. Facit etiam quod in quibuscumque concessionibus et arduis factis per aliquem ex regibus habentem primogenitum in omnibus firmavit primogenitus pro suo interesse formato. Sunt de his innumeri actus.
Facit etiam quod Rex Jacobus secundus cum filius primogenitus religionem intrasset volens primogeniture jura dari secundo nato Namfos convocatis curiis et requirens patrie ad hoc consensum minime fuit concessum vel admissum donech plene constitit primogenitum in religione velle permanere et etiam expresse renunciasse juribus primogeniture et his peractis consensit patria.
Facit quod orta contencione inter Regem Jacobum et primogenitum tres fuerunt assignati inter eos cognitores.
Facit etiam quod orta diferencia tempore Regine Forciate (Na Forciana) inter Regem Petrum tercium et primogenitum Johannem patria se interposuit et mostrant capitula quod patria fuit cominalis debita persona et equalis inter eas ad tractandum concordiam et securitatem omnium.
Facit etiam quod post mortem Regis Martini patria deputavit cognitores ad quem primogeniture jura spectarent. Comparuerunt infans Ferdinandus dux Gandie dux Andegavie comes Lune comes Urgelli fuit productum pro parte ducis Gandie testamentum regium in quo de regno disponebatur quia tamen reges de hoc regno disponere nequeunt primogeniture jura ad infantem Ferdinandum visum fuit spectare.
Facit etiam quod *certus de his Alfonsus rex tractatus pro nepote inceptos reliquit neque alio jure successit Johannes nisi quia jam cognitum erat ad eum spectare jura primogeniture et ideo gubernator erat generalis.
Facit etiam quod in concernentibus statum ac magnum in populo scandalum non potest rex sine populo exequi capitulo quarto.
Quod autem vocatus a principe guidatus sit dicitur quod sic ad quos L.III S transfugas Dig. Ad L. Cor. De sica. Antequam provincia et sic militat usaticos Quoniam per iniquum et ita ultimo servatum in facto de mossen Çarriera qui fuerat vocatus ut ad Paulum Vida veniret ille detinuit cum ad quod L.II de judi* et S De dilacionibus.
Nec obstat si dicatur quod postea deliquit tunc enim stat usaticus Statuerunt cum aliis ei sequentibus in momento enim detencionis fuit data dextera et basium. Et si dicatur quod loquitur de forisfactis et quod hec est juris execucio dicitur quod sequentia usaticus Et fides condentium declarat mentem que est omne nocumentum esse forisfactum nec potest dici juris exequcio quia infecto processu et propterea propter formatum interesse patrie vult patria quod ostendatur quomodo postea deliquit. Neque fides data pati deberet hujusmodi supplicia legitur enim quod Demetrio Rege Asie obsedente judeos qui romanis federat erant accersito romanorum auxilio Marcus Publius Scevola missus est cum potenti manu cui occurrens obviam Demetrius ut tractaret porrigens dextram Marcus retraxit dextram nollens illam dare Demetrio reputans indignum esse juris exequcionem facere in quem data esset dextra que fidem et securitatem denotat sed ait Scevola Absit dextram dare quem ulturus sum statim subjugens Senatus populusque romanus precipit tibi discedas a judeis ei amicis. Respondit deliberare velle et faciens circulum circum Demetrium ait Senatus populusque romanus precipit tibi ne discedas ab hoc circulo donech delliberaveris et respondit discendendum esse ad votum Senatus.
Item etiam deducitur quod per literas regias directas civitati Barchinone ait Majestas non habere neque scire immo et non creditur principem contra Regis personam quitquam machinasse.

Viles, castells, lochs, rendes, drets, senyor rey, comtats, Rossello, Cerdanya

INFORMACIO
DE TOTES LES VILES CASTELLS E LOCHS RENDES E DRETS QUEL SENYOR REY E
SOS PREDECESSORS ANTIGUAMENT HAN ACOSTUMAT DE HAVER E POSSEHIR EN LOS
COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA.

ROSSELLO. - PERPINYA.


Alienat.

E primerament ha lo dit senyor lo
castell e vila de Perpenya en los quals ha acustumat
de rebre antigament les rendes e drets seguents.
Primo la
leuda major.
Item la leuda del peix.
Item lo
terç del delma del
blat.
Item la leuda de la carn.
Item lo taulatge
del peix salat e fresch.

P. Blan.

Les
dites rendes foren assignades per lo senyor Rey En Johan ara
regnant a la paga daquells Xim CCCCV solidos III diners
annuals de censal mort los quals foren venuts an P.
Blan quondam e apres per lo dit En P. Blan ne
foren fetes diverses vendes e transportacions en altres persones les
cuals vuy posseexen les dites rendes per vigor
de la dita assignacio.

Es del senyor Rey.
Item los
agrers dels blats e dels rayms.
Aquesta renda
posseeix vuy lo senyor Rey.

Del senyor
Rey.

Item lo taulatge del masell del
Call.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.

Item los molins reyals del Vall de la vila de
Perpenya e de Canohes.
En los dits molins del Vall
de Perpenya qui son VII casals e un casal del loch de Canohes e altre
casal qui es dins la dita vila de Perpenya que son VIIII casals
acustumava lo senyor Rey de reebre cascun any per cens
a raho de XX lliures cascun …. CLXXX
lliuras.


Jacme, Johan, Ponç: de
Gualbes.
Les quals dites CLXXX lliuras foren assignades
per lo senyor Rey en P. an Jacme Johan e Ponç
de Gualbes ciutadans de Barchinona en paga pro rata de
Vlm. solidos annuals de censal mort quils foren venuts per lo dit
senyor Rey en P. e les romanents CXX lliures lus
foren assignades sobre la mena del ferre de Conflent.
(mina de ferro, fierro, hierro).

Del senyor Rey.
Item
lo cens de les taules de la plaça
den Bastit.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.


Alienat.
Item lo cens de les ciges
de la plaça del blat lo
qual es estat dat a acapte per en P. Vidal procurador
reyal per tal com alguns anys se seguie que no sen
havia profit algun e pagavensen diverses carrechs lo
qual acapte fo fet a raho cascun any de …. V
lliures.

Alienat.
Item la Escarçalaria
de Perpenya la qual lo senyor Rey En Johan ara regnant ha
donada an Perico Carreres de Besulun al qual lo
senyor Rey En P. ne havia ja feta donacio en sa
vida a cens (o çens)
cascun any de …. VIII lliures.
Perico Bertran.
Les dites
dues rendes ensemps ab altres son estades venudes e assignades
an Perico Bertran ciutada de Barchinona en paga de IIIIm.
solidos annuals de censal mort los quals li foren venuts per
lo senyor Rey ara regnant.

Alienat.
Item la
scrivania de la cort del veguer de Rossello.

Diverses
universitats de Rossello e de Conflent.
Los emoluments de la dita
serivania (scrivania) foren per lo senyor Rey en P.
assignats a la pagua de XIIm.X solidos annuals los
quals foren venuts per lo dit senyor Rey a diverses persones
de Barchinona sobre les rendes de diverses universitats de
Rossello e de Conflent.

Alienat.

Item les scrivanies
publiques de Perpenya.
P. dez Pla Bernat de Canslari de
Barchinona Bernat Luques de Perpinya.
Les dites scrivanies
ensemps ab les rendes Dargilers foren venudes per lo dit
senyor Rey En P. an P. dez Pla Bernat de Canslari ciutadans de
Barchinona e an Bernat Luques notari de Perpenya per preu de LIIIIm.
solidos.
E aquestes scrivanies valien uns anys ab altres CXX
lliures ultra I. lliures qui sen paguen als hereters de mossen
Roger de Rohanac.

Alienat.
Item Ia scrivania de la cort
del batle de Perpenya.
Barthomeu Sirvent.
La dita
scrivania la qual val uns anys ab altres CXX Iliures e mes
avant com en lany present se sie arrendada CL Iliures
fo donada per lo senyor Rey en P. an Barthomeu Servent
prothonotari del senyor Rey empero lo dit
Barthomeu ne ha cascun any a respondre an Bernat Pauquet maestre
de gins per concessio reyal quen ha de LIIII Iliures e lo
remanent roman al dit Barthomeu Servent.

Alienat.
Item la
scrivania de les apellacions.
Francesch Maçana.

La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En Johan
an Francesch Massana de ofici de scriva de racio ab
carrech de I. Iliures quey pren cascun any
mossen Ramon Limos per raho de venda qui lin fo feta en
satisfaccio de diverses robes qui en la islla de

Sardenya foren preses e ocupades de la dona Na
Alegrança
muller sua e acostumas de arrendar una anys ab altres …. CX lliures.

Del Senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor los censos del regatiu del reg de Tohir.

Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey.


Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor diverses censes
quis paguen dins la vila de Perpenya.
Aquestes censes
posseeix vuy lo senyor Rey pero son assignats a les obres del castell
de Perpenya.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los
forescapis quis reeben de les vendes de les propietats qui per
ell se tenen.
Aquests forescapis posseeix vuy lo
senyor Rey.

Alienat.
Item havia lo dit senyor prop lo dit
castell de Perpenya un camp lo qual era estat comprat per lo rey
de Mallorques qui aquell havia ordenat a assejar e correr
cavalls.

Gilabert de Cruilles.
Lo dit camp vene lo
senyor Rey en P. a mossen Gilabert de Cruilles ladonchs
governador per preu de …. LXXXXVIlll lliures.

Alienat.

Item havia lo senyor Rey prop lo dit castell de Perpenya un
alberch lo cual era stat confiscat a la
cort.

Thomas de Martza.
Lo dit alberch posseeixen vuy los
hereters de mossen Thomas de Martza per donacio del senyor Rey En P.


VERNET.

Del senyor Rey.

Item ha lo dit
Senyor en lo dit loch de Vernet lo qual loch
es antigament den Bertran de Verniola e de sos predecessors
les VII parts del delme de pan e de vin e de
altres coses quis leven en son territori.
Les
dites VII parts de delma posseeix vuy lo senyor Rey
empero son assignades als capellans de la capella del dit
castell de Perpenya e acustumense de arrendar cascun
any en torn …. C lliures.

ARGILERS.

Lo senyor Rey.

Item ha lo dit senyor e posseeix vuy lo dit loch de Argilers e la
jurediccio daquell.

P. dez Pla e altres.
Item
ha en lo dit loch lo dit senyor diverses rendes les quals segons que
atras es contengut en titol de les scrivanies publiques de Perpenya
son estades venudes ensemps ab les dites scrivanies an P. dez Pla e
an Bernat de Caslari ciutadans de Barchinona e an Bernat Luques
notari de Perpenya per preu de LIIIIm. solidos. E valen les dites
rendes uns anys ab altres .... CXX lliures.

COCHLIURE.
Alienat.

Item havia lo dit senyor lo castell e vila de Copliure.
(Colliure)

Senyora Reyna.
Lo dit castell e villa
ha venuts lo senyor Rey a la senyora Reina
muller sua en paga de diverses e grans quantitats que per lo
dit Senyor eren degudes a la dita Senyora e a la sua cort.

Alienat.
Item havia lo dit Senyor en lo dit castell e vila la
leuda de mar e de terra e diverses altres vendes.

Consols
de Cochliure.

La dita leuda e altres rendes son
estades venudes e meses entre mans per lo dit senyor Rey En
Johan als consols e prohomens de la dita vila en
satisfaccio de diverses censals los quals per lo
dit Senyor e per afers de la sua cort havien venuts
a diverses persones sobre la universitat de la dita vila e
singulars daquella los preus dels quals reebe lo
dit senyor ho son tresorer. E podien valer les dites
leuda e rendes uns anys ab altres …. M.DC lliures.

CASTELL
DE LA ROCHA.

Alienat.
Item habia lo dit
Senyor lo dit castell de la Rocha ab diverses rendes e drets
de aquell les quals ensemps ab los forescapis se
arrendaven uns anys ab altres.... LXV lliures.

Guillem Morey.


Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell foren
venuts per lo senyor Rey En P. an Guillem Morey ciutada de Barchinona
per preu de XCm. solidos barchinonesos los quals paga en
diners comptants los quals foren convertits en afers de la
guerra. E de la dita venda fo feta carta publica per En
Guillem de Muntmany notari de Barchinona en lo mes dabril del
any M.CCC.LXIIII. (1364.)

CASTELL DE MONTESQUIU.


Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch
de Muntesquiu.

Berenguer Dolms.
Los dits castell e
loch son estats venuts e meses entre mans per lo senyor Rey
En Johan an Berenguer Dolms ho a sos hereus en paga
de cert deute quils era degut en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia lo dit
senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
Universitat
del dit loch.
Les dites rendes e drets entegrament son
estades venudes per lo dit senyor Rey En Johan e meses
entre mans a la universitat del dit loch en satisfaccio
de certa quantitat que li prestaren per la qual veneren
sobre si mateix certes quantitats de censals a certes
persones.

CASTELL DEL VOLO.
Alienat.
Item habia lo
dit senyor lo castell e loch del Volo.

Guillem
Jorda.
Lo dit castell e loch ab tota
la jurisdiccio daquell fo venut per lo senyor Rey En
Johan a miçer
Guillem Jorda en paga de certa quantitat de diners entre principal e
mogubbell la qual li era deguda en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia en
lo dit castell e loch diverses rendes e drets.

Universitat de
la dita vila.
Les dites rendes e drets foren per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat de la dita vila venudes ho
meses entre mans en satisfaccio dalguns censals
que veneren e carregaren sobre si mateixs per
afers del dit senyor lo preu dels quals reebe lo
dit senyor o son tresorer. E poden valer uns anys ab
altres.... CCCC Iliures.

CASTELL DE MAURELAS.

Alienat.

ltem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les rendes drets
e esdeveniments daquell.

Vescomte de Rocaberti.

Lo
dit castell ab la jurediccio rendes e drets a aquell
pertanyents vene lo senyor Rey en P. al vescomte de
Rocaberti e poden valer les dites rendes uns anys ab altres.... XV lliures.

CASTELL DE LAURO.

Alienat.
Item havia lo
dit senyor lo castell de Lauro ab son terme.


Senyora Reyna.
Lo dit castell e terme te vuy
la senyora Reyna per cert titol quen ha del dit senyor.

Alienat.
Item havia en lo dit castell algunes rendes e
drets.

Diverses universitats.
Les dites rendes e drets
qui poden valer uns anys ab altres VIIII lliures vene lo senyor Rey
en P. a algunes universitats de Rossello de Conflent e
de Capçir
per satisfaccio de XIIm.X solidos que veneren e carregaren
sobre si mateixs segons quen es feta mencio atras en
titol de la scrivania de la cort del veguer de Rossello.


LA VALL DE PRATS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo
loch e vall de Prats.
Senyora Reyna.
Lo dit loch
e Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra sua
ab tota jurediccio rendes drets e esdeveniments daquell.
E poden valer cascun any XVIIm. solidos comptats los
forescapis.
CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOU DE BELLPUIG
DE MUNBAULO DE LA BASTIDA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor
los castells dessus dits de Corsavi de Castellnou de Bellpuig
de Muntbaulo e de la Bastida.
Senyora Reyna.
Los dits
castells son estats assignats per lo senyor Rey a la senyora
Reyna per cambra sua. E podien valer les rendes
daquells entorn.... CLXX Iliures.
Ramon de Bages.
Es
ver quel dit castell de la Bastida es estat transportat
per lo senyor Rey En Johan an mossen Ramon de Bages per
cert deute gracios que li era degut.
Es ver encara que en
lo dit castell posseeix vuy lo senyor Rey lo
delme lo qual es assignat als capellans de la capella
del castell de Perpenya.

TOHIR.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo castell e loch de Tohir.
Muller den Barthomeu
Gari.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha venut lo
senyor Rey En Johan a la muller den Barthomeu Gari cambiador
quondam en satisfaccio daço
que per la cort del dit senyor era degut al dit Barthomeu Gari
quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit
castell e loch diverses rendes e altres drets les quals podien valer
uns anys ab altres.... CCC lliures.

Universitat del dit loch.

Les dites rendes e altres drets foren venuts per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat del dit loch per raho
de certa quantitat de diners que presta al dit senyor per la
qual veneren alguns censals sobre si mateix.

MOLINS
DE SANTA CILIA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
dits molins apellats de Santa Cilia qui poden valer uns anys
ab altres …. X lliures.

CASA FABRE E DE LOTTES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor la jurediccio de casa Fabre e de Lottes.

Francesch Ça
Garriga.
Los dits molins de Santa Cilia e jurediccio de Casa
Fabre e de Lottes ha venuts lo senyor Rey En Johan a
mossen Francesch Ça
Garriga.

LOCH DE NEFIACH.
Alienat.
Item habia lo dit
senyor lo loch de Nefiach ab totes rendes e drets de aquell qui
podien valer uns anys ab altres LX lliures ultra diverses feus
quel dit senyor hi havia.
Vescomte de Roda.
Lo dit
loch ab totes les rendes drets e feus damunt dits cambia
lo senyor Rey En P. ab lo vescomte de Roda
per certa part quel dit vescomte havia en los emoluments de la
cort del dit loch e per lo dret de les lengues
dels bous qui morien aqui e per altres drets quel dit
vescomte hi havia. (llengües; lenguas de bueyes o toros,
bovis).

TOLUGES.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor lo loch de Toluges.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell
posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les rendes drets e esdeveniments del dit loch.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Les dites rendes drets e esdeveniments
foren per lo senyor Rey En P. venudes e meses entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio daquells XIIm.
X solidos censals que per afers de la cort veneren sobre si mateixs
segons que atras ne es feta mencio.
Del senyor Rey.
Item
havia lo dit senyor en lo terme de Toluges delma.

Bernat
Eybri.
Pertida del dit delma ha afranquit lo
senyor Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya ço
es de las terras quel dit Bernat hi ha en lo
qual terme lo dit Bernat puxa tenir bestiar e pexer
en puxa
foragitar tot altre bestiar. (en : e ne : i en : y
ne)
Alienat.
Item havia lo dit senyor dret de senyoria en
algunes terres de I mas que En Guillem Amarell quondam havia dins los
termens de Toluges encara en lo dit mas.
G. Amarell.
Lo
dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor Rey En P. al dit G.
Amarell.

CASTELL DE SANT ESTEVE.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo dit castell ab totes rendes e drets daquell qui
podien valer uns anys ab altres …. C lliures.
Francesch Roma.

Lo dit castell fo venut per lo senyor Rey En P. ab totes les
dites rendes e drets a miçer
Francesch Roma per preu de M lliures.

LA LEUDA DE STAGELL
EMOLUMENTS DE LA CORT E MOLINS DEL DIT LOCH.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor en lo dit loch de Stagell la dita leuda
emoluments de la cort e molins qui podien valer uns anys ab altres ….
C lliures.

Bernat Senesterra.
Les dites rendes e totes
altres quel dit senyor hagues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey
En P. a mossen Bernat Senesterra lo qual despuys ho ha
transportat en lo vescomte de Roda.

CASTELL DE TAUTAHULL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull
ab totes les rendes e drets daquell los quals podien uns anys ab
altres …. CCXXV Iliures.
Berenguer Dortafa.
Lo dit castell
es estat per lo senyor Rey En Johan venut ho donat en franch
alou a mossen Berenguer Dortafa.

CASTELL E LOCH DE
SALVATERRA O DE OPOL.
Item ha lo dit senyor lo dit castell e loch
de Salvaterra.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab
jurediccio daquell posseeix vuy lo dit senyor Rey.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
E les rendes daquell vene lo senyor Rey
En P. a algunes universitats de Rossello e de Conflent per raho de
certs censals que carregaren per lo dit senyor segons que atras nes
feyta mencio.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch lo
delme qui pot valer uns anys ab altres una lliura.
Del senyor
Rey.
Aquest delme posseeix vuy lo senyor Rey e es assignat als
capellans del castell.
Alienat.
Item havia lo dit senyor cascun
any de cens sobre la universitat del dit castell XVIII lliures per
raho del pesquer del erbatge del terme del dit loch.


Thomas de Martza.

Les dites XVIII lliures ensemps ab
altres rendes reyals tro a compliment de C lliures censals
vene lo senyor Rey En P. per preu de XXm solidos a mossen Thomas de
Martza.

CASTELL DE SALSES.
Item ha lo dit senyor lo
castell e loch de Salses.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e
loch ab la jurediccio posseeix lo senyor Rey.
Alienat.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch la font e estany.
Bernat Senesterra.

La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a mossen Bernat
Senesterra per remuneracio dalguns serveys que havia fets al dit
senyor.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la
leuda.
Alienat.
Item hi ha XXVIII Iliures censals que li fa la
universitat per raho de la pastura pagadores cascun any
a Nadal.
Les dites universitats.
Les dites leuda e
censal vene lo senyor Rey En P. ho mes entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent per raho dels censals ques
carregaren segons que atras nes feta mencio.
Del senyor
Rey.
Item hi ha lo delme del estany.
Lo
dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es assignat als capellans
del castell.
Alienat.
Item hi ha lo molin apellat
mija.
Berenguer dez Catllar.
Lo dit molin
fo establit per lo senyor Rey En Johan an Berenguer
dez Catllar lo qual ne ha a respondre a la dona sa
muller per raho de M.D florins quey te assignats per
raho de donacio quel dit senyor lin feu en ajuda de son
dot de LXX lliures lany. E daltra part ne ha a respondre al
dit senyor de XXX lliures lany. E ultra aço
ha a tenir en condret lo dit moli.
Alienat.
Item
hi ha I casal de molins apellats Estramers.

Francesch
Tellet.
Lo dit casal fo establit per En Guillem Miro an Francesch
Tellet de Salses a cens de XXI lliure lany pero foli
remes lo dit cens a VI anys.

Berenguer dez
Catllar.
E en apres de les dites XXI lliure
de cens foren venudes XX lliures per lo senyor Rey En Johan o
per son tresorer al dit Berenguer dez Catllar per preu de CC
florins.
Del senyor Rey.
E romanen hi vuy al
dit senyor los romanents XX solidos. E daltra part XXX
solidos qui fa de cens e obligat lo dit Castllar
a obres e altres coses.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo
forn.
Les rendes del dit forn posseeix vuy lo dit
senyor Rey pero aquellas reeb lo castella del
dit castell en paga de son salari.
Item hi ha la
scrivania.
La dita scrivania posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item hi havia lo dit senyor los agrers qui
podien valer uns anys ab altres de LXXX en C lliures.

Ipolit
Garrius.
Los dits agrers son estats establits per
lo senyor Rey En Johan an Ipolit Garrius fill den Julia
Garrius a cens cascun any de un capo. E fo lo
preu o entrada del dit establiment dos perells de capons
del qual establiment fo feta carta publica en poder den Jacme
Quinta notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabril
del any M.CCCXCI.

CASTELLS DE CLAYRA DE VINÇA
DE SENT LORENÇ.
Alienat.

Item havia lo dit senyor los dits castells de Clayra quals eren
pagadors a Nadal cascun any XX solidos.

TORDERES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes los quals li
fahia cascun any de cens IIII eymines e IIII mesures
dordi venables les quals podien valer uns anys ab
altres II lliures X solidos. E daltre part los quals eren pagadors
cascun any a Nadal XX solidos.
Senyora Rena.
Los dits cençes
dels dits III lochs e tots altres drets quel dit senyor hi hagues ha
venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora Reyna muller sua la
qual los te els posseeix vuy.
(los te els
posseeix; els: e los: i los: et los : y los)

VILAMULACHA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de
Vilamulacha los quals li fahia cascun any de cens II eymines
VI mesures venables dordi les quals podien valer
uns anys ab altres XXVIII solidos. E daltre part los quals eren
pagadors a Nadal XV solidos.
Senyora Reyna.
Los dits censes
ha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora muller sua
la qual los te e posseeix vuy.


POLLESTRES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les quals lo dit loch de Pollestres li fahia cascun any de cens VI
aymines dordi raseres pagadores a Sent P. e Sent
Feliu. E daltra part los quals eren pagadors a Nadal XXX solidos.

Felip Roig.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey en P. an
Felip Roig ensemps ab la jurediccio del dit loch de Pollestres per
preu de D florins.

REGLELLA.
Del senyor Rey.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los quals li fa cascun any
lo dit looh pagadors a Nadal de cens XV solidos.
Lo dit cens
posseeix vuy lo dit senyor Rey.

BANYULS.
Alienat.
Item
ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les quals li fa cascun any
lo dit loch pagadores a Nadal de cens V lliures.
Perico Bertran.

Lo dit cens ha venut e assignat lo dit senyor Rey En Johan an
Perico Bertran ciutada de Barchinona en satisfaccio daquells IIIIm.
solidos censals que li foren venuts per lo dit senyor segons que
atras es contengut.

CORBERA.
Alienat.
Item havia lo
dit senyor en lo dit loch de Corbera les quals li fa cascun any lo
dit loch pagadores a Nadal de cens XV lliures.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Lo dit cens ha venut lo dit senyor Rey
En P. a certes universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio
de certs censals morts que veneren sobre si mateixs.


ALIAMA DELS JUEUS DE PERPINYA.
Alienat.
En la dita
aliama acustumave lo senyor Rey de haver e reebre cascun any
per trahut o demanda ordinaria …. X.m solidos.
Los
Gualbes G. dez Torrent e altres de Barchinona.
Los dits X mille
solidos cascun any vene lo senyor Rey En P. per necessitats de la sua
cort a censal mort cascun any. E comprarenlos los
Gualbes e En Guillem dez Torrent e altres ciutadans de Barchinona.

En en apres los tresorers del senyor Rey en P. e
del senyor Rey En Johan començaren
de fer demanda graciosa cascun any a la dita aliama. E primerament ne
hagueren un any II mille solidos. Apres altra
any IIII mille solidos. E axi poch a poch muntaren la
dita demanda graciosa a XIIII.m solidos lany.
Alienat.
E
aquests XIIII.m solidos o aytant com fos la dita demanda
distribuiren los dits senyors en la forma ques segueix.

Huc de Santa Pau.
Es assaber quen vene
lo senyor Rey En P. a mossen Valor de Lige los quals
apres compra lo noble mossen Huc de Santa Pau
IIII.m solidos censals.

Mestre Ramon Querol.
Item ne
assigna lo dit senyor cascun any a mestre Ramon Querol VI.m solidos.

P.Tequi.
Item lo senyor Rey En Johan hi ha venuts an P. Tequi
mercader de Perpenya cascun any M.D solidos censals.
Johan
Garrius.
Item ne posseeix En Johan Garrius per titol quen ha del
dit senyor Rey En Johan lo qual titol los juheus no son certs
quin es cascun any III mille solidos.

CONFLENT. -
VILAFRANCHA.
Item ha lo senyor Rey la vila de Vilafrancha
de Conflent en la qual acustumava de haver e reebre les rendes
e drets seguents.
Alienat.
Primo lo forn vell.
Item lo
forn nou.
Item los censes del masell e altres
censes.
Item la scrivania de la cort del veguer de
Conflent.
Item la leuda del pes e mercat de Vilafrancha.

Item la renda de la Saionia de Conflent.
Item lo
forestatje del bosch de Querença.

Item lo cens del moli serrador.
Item C lliures
annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferre
de Conflent.

Diverses universitats.
Totes les dites
rendes e altres drets daquellas ensemps ab les rendes
del forescapi de Lauro qui es en Rossello e ab
XXV lliures quel senyor Rey prenia de cens a Pontella sobre lo
estany Stanyer e ab XV lliures e III solidos quel dit senyor
reebia a Corbera e ab la renda de la leuda de Salses
e ab XXVIII Iliures quel dit senyor hi prenia de cens cascun
any per raho de pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges
ab forescapis e altres drets daquellas e de la scrivania de
la cort del veguer de Rossello son estades meses entre mans
per lo senyor Rey en P. a les universitats de Vilafrancha
de Conflent de Roders de Cornella de Fulla
de Sahorra de Secdenya e de Conat
en Conflent de Puig Valedors e de Formiguera en
Capçir de
Maurellans de Tautahull Dopol de Salses e de
Argillers en Rossello en satisfaccio de aquells VII.m solidos
annuals que havien venuts e carregats sobre si mateixs per afers del
dit senyor entre censals morts venuts a raho de X.m solidos per
millenar e alguns violaris venuts a raho de VII.m
solidos per millenar.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
quals acustumave de reebre cascun any de cens sobre les scrivanies
publiques de Vilafrancha …. XXX lliures X solidos.

Thomas de
Martza.
Les dites XXX lliures X solidos ensemps ab altres rendes
reyals tro a cumpliment de C lliures censals vene lo
senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos a mossen Thomas de Martza.


SAHORRA. FULLA.
Alienat.
Item havia lo senyor los
dits lochs ab totes les rendes e drets de aquells.
Berenguer
Dolms.
Los dits lochs ab totes les rendas e drets
daquelles exceptades les menes dargent e de ferre e
daltre metall son estats venuts a mossen Berenguer
Dolms per lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos. E poden valer
uns anys ab altres …. I. Iliures.

FORMIGUERA.
Alienat.

Item havia lo sanyor Rey lo castell e loch de
Formigera.

Johan Garrius.
Lo dit castell de
Formigera ab les rendes de aquell e ab les rendes de la Mata
e ab lo delma del loch
/ Aquí salta la página 175 a la
178 /
de Johan CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de
Gualbes a compliment de VI.m solidos censals qui foren venuts sobre
los molins reyals de Perpenya e de Canohes.


Universitats de Conflent e de Rossello.
Item hi son
estades assignades per lo senyor Rey en P. a les universitats de
Conflent e de Rossello en paga e satisfaccio del censals de
que atras es feta mencio C lliures anuals.
March Pujol.
Item
hi son estades assignades XXXX lliures annuals per lo senyor Rey En
Johan an March Pujol de la sua cambra e son de aquelles LXX
lliures annuals quel dit senyor li ha venudes sobre certes rendes
sues per satisfaccio de M.CCC florins que li dona en ajuda de
son matrimoni.

CASTELL DE RODERS.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell de Roders.
Vescomte de Roda.

Lo dit castell de Roders ensemps ab la jurediccio molins e rendes
de aquell e ab les rendes de Ropidera son estats venuts per lo senyor
Rey En Johan al vescomte de Roda e valen les dites rendes uns anys
ab altres …. LXXX lliures.

CASTELL E VALL DE CONAT.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell loch e vall
de Conat.
Senyora Reyna.
Lo dit castell loch e vall ab totes
les rendes e drets daquells te vuy la senyora Reyna.

CASTELL
E LOCH DE VINÇA.
Alienat.

Item havia lo senyor Rey lo dit castell e loch de Vinça.

Senyora infanta dona Johana.
Lo dit castell e loch
fo mes entre mans lonch temps ha per lo senyor
Rey En P. per certs titols a la senyora infanta dona Johana
filla sua ensemps al les rendes e drets daquell. E
poden valer uns anys ab altres …. XL lliures.

CASTELL
DARELEU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell
Dareleu.
P. Blan quondam.
Lo dit castell ensemps ab les
rendes daquell qui poden valer uns anys ab altres LXX Iliures fo
venut per lo senyor Rey En P. an P. Blan quondam.


CERDANYA.
- PUIGCERDA.
Item ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vila
de Puigcerda les rendes e drets davall scrits.
Alienat.
Primo
los censes grosses e menuts en la dita vila
de Puigcerda e en alguns lochs esparçes
de Cerdanya poden valer cascun any …. XLII lliures XIIII solidos.

Item hi ha alcuns censes e loguers dalberchs
del call de Puigcerda qui poden valer cascun any .. XLII
lliures XVIIII solidos.
Perico Bertran.
Los dits censes e
loguers son estats venuts ensemps ab altres rendes an Perico Bertran
ciutada de Barchinona en satisfaccio de IIII.m solidos censals qui li
foren venuts per lo senyor Rey en Johan per preu de IIII.m florins.

Item hi ha lo dit senyor alguns censes quis reeben dins la vila
de Puigcerda los quals munten cascun any …. XXI lliures XVIIII
solidos VI diners.
Lo senyor Rey.
De les dites XXI lliures
XVIIII solidos VI diners reeb vuy lo senyor Rey VIII lliures
XVII solidos VIII diners.
Guillem Gibilli.
E les romanents
XIII lliures I solido X diners reeb En Guillem Gibilli scriva del dit
senyor per donacio quen ha per lo
senyor Rey En Johan.
Alienat.
Item hi ha les
rendes seguents.
Loguers dels taulers del masell de
Puigcerda.
Leuda pes e mercat.
Scrivania de la
cort.
Molins drapers e fariners reyals de
Puigcerda.
Francesch Bertran.
Les dites rendes reeb vuy
mossen Francesch Bertran tro en quantitat de VIIII.m DCXLVIII solidos
X diners de censal mort quey te assignat e lo romanent si res
hi sobre es del senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
los quals reebia cascun any de cens sobre lofici dels
sobreposats de mercers sabaters e altres de
Puigcerda Ll lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites
Ll lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a
compliment de C lliures censals vene lo senyor Rey en P. preu de XX.m
solidos a mossen Thomas de Martza.

CASTELL DE QUEROL.
Item
hi ha lo dit castell de Querol.
Lo senyor Rey.
Lo dit castell
de Querol e la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Francesch
Bertran.
E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Francesch
Bertran per lo titol dessus dit.

VALL DE
RIBES.
Alienat.
Item hi ha la dita vall de Ribes
ab la dita pastura de Coma de Vaques.
P. Galceran de
Pinos.
La dita vall de Ribes ensemps ab la dita pastura vene lo
senyor Rey en P. al noble mossen P. Galceran de Pinos per preu
de X.m florins. E vuy posseeixho lo noble En
Galceran de Pinos frare seu. E poden valer cascun any ….
D lliures.

CASTELL DE ARISTOT.
Item hi ha lo dit castell
e loch de Aristot.
Perico Bertran.
Lo dit castell e loch ab la
jurediccio tan solament te vuy lo senyor Rey. E les rendes
daquell te obligades lo dit En Perico Bertran per los IIII.m solidos
censals de que atras es feta mencio.

VALL DE MORANGES.
Item
hi ha la Vall de Moranges.
Del senyor Rey.
La dita Vall ab la
jurediccio daquella tan solament te vuy lo senyor Rey.
Promens
de Moranges.
E de les rendes de la dita vall se retenen
los prohomens daquella cascun any XX lliures en
satisfaccio daltres XX lliures censals a les quals per afers
de la cort son obligats an Francesch dez Puig savi en dret.

Perico Bertran.
E lo romanent de les dites rendes reeb
lo dit En Perico Bertran per raho del titol
atras contengut.

ISOGOL.
Alienat.
En lo castell e
loch de Isogol lo qual es de esgleya ha lo senyor Rey la VI.a part
del delma.
Perico Bertran.
La dita VIa part de delma te vuy
lo dit En Perico Bertran per lo titol dessus
dit.

CASTELL DE LA ROCHA DE VILLECH. (Roca de
Villec)
Alienat.
En lo dit castell e loch acustumava lo
senyor Rey de reebre certa part de les rendes qui podien valer uns
anys ab altres …. XXV lliures.
Perico Bertran.
Les dites
rendes quel dit senyor havia en lo dit castell e loch te vuy lo dit
En Perico Bertran per lo dit titol.

CASTELL DE LIVIA.
Del
senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit castell de Livia. Lo
dit castell ab lo loch e jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.

Ponç dez Catllar.
E
les rendes daquell reeb En Ponç
dez Catllar quin es castella perpetual per tal con no
bastan a C lliures quel dit castla ha cascun
any per salari ordinari de la dita castlania.
(castlania,
castla, castlà, castella, castellà, castellano, castellán,
Cathalonia, Catalunya, Chastelogne, castle, castell, castrum, calat,
catal, etc.)

LOCH DE ANGOSTRINA.
Item ha lo
dit senyor lo dit loch de Angostrina.
Del senyor Rey.
Lo dit
loch ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Item ha
en lo dit loch rendes qui poden valer cascun any XXV lliures.


VILAR DE NIULA.
Item ha lo dit senyor lo dit Vilar de
Niula.
Del senyor Rey.
Lo dit Vilar ab la jurediccio daquell
te vuy lo dit senyor Rey.
Alienat.
Item hi ha rendes qui
poden valer una anys ab altres XII Iliures.
March Pujol.
Les
dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps ab la renda de la treta
de la mena del ferre de Conflent de que atras es feta mencio
son estades assignades an March Pujol de la cambra del senyor
Rey En Johan en paga e satisfaccio de LXX lliuras annuals e
rendals quel dit senyor li ha venudes per preu de M.CCC
florins que li dona en ajuda de son matrimoni.


CASTELL DE BELLVER.
Item ha lo dit senyor lo dit castell
de Bellver.
Lo senyor Rey.
La proprietat del dit castell e
loch daquell ensemps ab la jurediccio te vuy lo senyor Rey.

Francesch Castello. E te ho vuy Ipolit Garrius.
E
les rendes ensemps ab la castellania del dit castell e
batlia de la vila de sotvegeria de Barida vene
lo senyor Rey En Johan a Miçer
Francesch Castello. E vuy te aquellas Ipolit Garrius fill den
Julia Garrius tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab
altres LXXXX lliuras ultra los forescapis
que lo dit Ipolit reeb aximateix.


SAJONIA DE CERDANYA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
la dita renda apellada Sajonia qui pot valer cascun any XVI lliures.
Perico Bertran.
La dita renda es estada assignada al dit En
Perico Bertran ensemps ab les altres rendes e per lo titol de que
atras es feta mencio.

VALLSEBOLLERA.
Del senyor
Rey.
Item ha lo dit senyor la dita Vallsebollera.
La
dita Vall ab la jurediccio daquella te vuy lo senyor Rey.
Item ha
en la dita vall rendes que valen cascun any …. XXXV lliures.


SALAGOSA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo
dit loch de Salagosa.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy
lo senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui valen cascun any
XXXV lliures.

PRATS.
Item ha lo dit senyor lo castell de
Prats.
Del senyor Rey.
Lo dit castell ab la jurediccio
daquell te vuy lo senyor Rey.

BOLVIR.
Item ha lo dit
senyor en lo castell de Bolvir lo qual es del abbat de Sent Miquell
alguns censes de rendes.
Del senyor Rey.
E munten cascun any
entre les rendes de Prats e de Bolvir …. XXX lliures.
Totes les
dites rendes de Vallsebollera de Salagosa de Prats e de Bolvir
ensemps ab XX lliures quels homens de Maranges se retenen
cascun any son estades assignades e meses entre mans a les
universitats dels dits lochs per satisfaccio de C lliures de censal
mort que veneren sobre si mateix per preu de II.m florins los quals
per lo senyor Rey En Johan quin fo enganat ab
gran malvestat foren donats an Asbert Ça
Trella del castell de Perpenya donant a entendre al dit senyor que
daqui avant lo salari del dit castella del dit castell
seria de quantitat de LX lliures e mes avant lo qual salari lo dit
Asbert reebia a raho de CL lliures. E aximateix donaren entenen
al dit senyor Rey que per los dits II.m florins seria quiti
del sou dels servents qui guarden lo dit castell e no fa axi
ans dins fort breu temps lo dit Asbert cobra lo dit
salari de CL lliures. E no res menys lo dit senyor *hac a
pagar los dits servents axi com se fa vuy. E lo
dit Asbert *hacsen portats los dits II.m florins e les dites C
lliures de censal mort se paguen vuy de les rendes del senyor
Rey an Francesch dez Puig savi en dret. Si maleyts sien
tots aquells qui ab semblants barataries enganen
lo senyor Rey.

CASTELLS DE BAR MUSSE E ALT.
Alienat.

Item ha lo dit senyor los dits castells.
Vescomte de
Castellbo.
Aquests castells ab totes les rendes e drets daquells
qui poden valer uns anys ab altres I. lliuras foren venuts per
lo senyor Rey En P. al vescomte de Castellbo.

SALTAGUELL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch de Santaguel.

Universitat de Puigcerda.
Lo dit loch ensemps ab totes les
rendes e drets daquell vene lo senyor Rey en P. al noble En Jacme de
Pallars per preu de XVIII.m solidos. E en apres fo venut per lo dit
Jacme An Johan de Lassana (o Lussana). E en apres per los
hereus del dit Johan es estat venut a la universitat de Puigcerda ab
luisme e ferma del senyor Rey e ab les amortitzacions per
preu de XXIIII.m solidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab
altres …. LX lliuras.

ALLO.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Allo.
Vescomte de
Roda.
Lo dit castell e loch te vuy lo
vescomte de Roda ensemps ab la jurediccio delmes
rendes e altres drets daquell qui poden valer cascun any pus
de CX lliuras sots lo titol quis segueix.
Es assaber quel senyor Rey En Johan vene
al dit vescomte lo castell de Roders per cert preu lo qual lo
dit vescomte pagua entre diners e cautelas. E en apres
lo dit senyor compra la castellania del dit castell de
Roders la qual era dels hereus de mossen Ramon de Perellos per
preu de XX.m solidos en paga e satisfaccio dels quals lo dit senyor
vene als dits hereus lo dit castell de Allo los quals hereus en apres
han trasportat lo dit castell en lo dit vescomte. E en apres
lo dit senyor ha donada la dita castellania de Roders al dit
vescomte de Roda ab retinença
de C lliuras. E aquesta donacio ha feta a el e als seus
perpetualment axi que en cas quel dit senyor volgues restituir
al dit vescomte lo preu del dit castell de Roders lo qual ha pagat
entre diners e cautelas segons que dit es encara lo dit
vescomte romangues castla daquell ab lo
dit salari o retinença
de C lliuras cascun any.