1, 2 DE MAYO 1461

1.° DE MAYO. 

No hubo sesión, con motivo de ser la fiesta de los santos apóstoles Simón y Judas.

2 DE MAYO.

Teniéndose noticia de que en Perpiñan y en varios puntos del condado de Rosellon y de Cerdaña y hasta en el Ampurdan había personas mal intencionadas que procuraban sembrar discordias y entorpecer, por consiguiente, la marcha de los negocios, acordóse que las ocho personas elejidas nombrasen un sujeto de discreción, el cual fuese a la mencionada villa para poner coto a tales disturbios, haciendo saber los pormenores que haya a los señores Diputados, y averiguando las noticias de Francia que el diputado local de dicho punto les había escrito anteriormente.
Resolvióse, además, a instancia de los síndicos de los remensas, nombrar tres personas, a saber, una de cada estamento, para arreglar la concordia proyectada con dichos rústicos, cuya elección encargaron a las ya referidas ocho personas, previniéndose que si algún modo podían encontrar, justo y bueno, de llevar a cabo la referida concordia, lo participasen al Consejo, consultándolo enseguida con el Señor Primogénito, a fin de lograr la resolución de una manera firme y segura.
El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas, y enviaron las que se hallan a continuación.

Nobilibus spectabilibusque ac egregiis viris dominis Cathalonie deputatis amicis notris carissimis.
P. Cardinalis de Fuxo domini nostri Pape vicarius.
Nobiles spectabilesque ac egregii viri amici carissimi. Accedit versus partes istas egregius vir dominus Garcias de Mota harum tabellarius secretarius et familiaris noster predilectus pro nonnullis negociis expediendis qui in faciliorem negociorum expedicionem nostris eximiis spectabilibusque nomine nostro aliqua dicturus existit quas afectiosius quo possumus deprecamur ut ipsum secretarium in his que ex parte nostra humanitatibus vestris dicet fidem adhibere velitis sedulam et si qua nos facturos volueritis scribatis quoniam adimplere summo opere studebimus. - Ex Avinione XX aprilis.

Als molt reverend magnifichs e molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt honorables senyors. Per certs sguards e afers los quals explicar a vostres reverencies serien aquells molt prolixos per letra exprimir havem deliberat trametre aqui En Jaume de Gramontell com paher nostre plenament informat de les coses que ab vostres reverencies e magnificencies honorables savieses per part nostra e de tota aquesta universitat haura explicar dir e exprimir. Placia a vosaltres donant fe e creença en tot ço e quant a vostres grans prudencies per part nostra e de tota aquesta vila explicat sera axi com si per nosaltres e tota aquesta universitat presentialment vos era dit e recitat vullats aquell hoyr. E sia la Santissima Trinitat proteccio e custodia vostra. En Cervera a a XXVII de abril any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Molt reverend magnifichs e molt savis senyors a tot honor e servir vostre apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Per sguard del bon regiment del honorable mossen Dalmau dez Far veguer e batle de aquesta ciutat e de sa bona justicia la qual loablament ha tribuida lo pus prop peset (?) (passat) trienni a suplicacio de aquesta ciutat lo mateix Dalmau dez Far per la present trienni dels dits oficis per la Serenitat reyal es stat provehit e per que los jutges per la mateixa Serenitat assignats en purgacio de la taula per lo dit trienni per execucio de llur comissio sien stats aci e sia posat dubte en la forma del comanament del basto del dit veguer per tant com per constitucio de Cathalunya durant lo temps de la purgacio de la dita taula no puga regir e perque en temps passat per semblant cas se sagui aci cert inconvenient entre lo veguer e los jutges qui llavors eran per tant per cessar dit inconvenient pregam a vostres reverencia e honorables savieses de la manera e forma del procehiment los quals se han es deuen seguir sobre les dites coses nos vullats informar e sobre aço son plenament informats lo senyor En Gabriel Puig sindich de aquesta ciutat e lo portador de la present als quals placia a vostres reverencia e honorables savieses darlos fe e creença axi com si per nosaltres personalment vos sera explicat. De Manresa a XXVIIII de abril any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordonareu promples los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys ciutada de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem e vist lo tenor de aquella havem molta contentacio de vos e de tot lo que per vos es stat dit e explicat per nostra part al reverend bisbe Delna en la materia que vos haviem acomanada. E venint a respondreus en aquells caps sobre los quals nos consultau vos dehim es nostra intencio e ferma delliberacio persevereu en dir al dit bisbe no haja alguna sperança se puixa donar loch que les persones aci congregades sien licenciades per anar a la convocacio sua com sien tals e de tanta gravitat que elles en res absentar se de aci serie perdre aquests afers en los qual resideix tota la salut e benifici de aquesta patria. E com de hu que diria lo dit bisbe que si a nosaltres eren notes les causes urgentissimes de la sua convocacio e la molta necessitat que occorre en la provisio fahedora per lo regne de Xipre e altres parts de levant que força no hagueren aquests detenguts podeu satisfer e dir per part nostra que ab tot nos dolgam de aquelles necessitats pero que no son a nosaltres tant urgents com las de la propria patria. E que no seria ordonada caritat jaquir parir nosaltres mateixs per subvenir a altri e que es cosa tant feta a servici de Deu conservar lo stament de aquesta provincia com lo realme de Xipre. Per les quals e altres degudes consideracions podeu ubertament parlar al dit bisbe que no vulla insistir per deduir a efecte la sua legacio en aquesta provincia ne per induccio de la decima ne per la armada que acis delliberaria fer encara que per la major part romanguessen aci les utilitats com dehiu car tant aqueix fet com laltre serie prejudicial interes ço es evacuar la provincia de persones. E per tant en algun cap no si pot donar loch no solament per lo interes del clero mas per lo interes comu de tot lo Principat e daquen no afretura en res ell venir aci per transferir sa convocacio car tot seria trebellar en va sino que pense en nom de Deu qual altra provincia de sa legacio haura disposicio de temps per poder en aquella la dita legacio espletar car en aquesta ab tot que la devocio e voluntat hi sia bona pero possibilitat ne disposicio de temps non acompanya. Nous obmetreu dir al dit bisbe par esment en qual disposicio stan los pobles de aquesta provincia per lo present e quen pot considerar per la conmocio que aqui es stada feta assats perillosa a sa persona persuadiuli que no vulla donar loch a scandels car no seria facil cosa poder a aquells
occorrer. E axi avisats lo dit bisbe creem que per sa virtut e bon seny desistira proseguir aquesta faena e fer nou volia servareu e deduhireu a efecte totes les coses contengudes en les instruccions queus havem donades sens que no afretura pus fer sobre aço altra consulta com sia nostra voluntat e abans haurem accepte per vos sia feta alguna cosa mes avant si a vos e als altres queus havem donat per consell sera vista fahedora mes que si del contengut en dites instruccions res obmetreu hajau vos hi ab tota constancia e
virtut com de vos fiam ne haja pensar lo dit mossen Delna aço esser pres negligentment e ab poch esforç car si per lo vostre parlar ne ha lo degut sentiment no posam dubte que no volra pus sobre aço contendre. E ab tot que la dita conmocio ne alguna altra semblant no fa abraçar no donada obra mas fortuna ministrant et forsitan per obra divinal per benefici del negoci crehem hi conferra assats. E que nostre Senyor Deu qui es en moltes coses mills que no era pensat ha dirigides e endreçades les obres dels cathalans vista lur recta e bona intencio sera endreçador e director de aquesta. La copia que lo dit mossen Delna vos ha demanada de vostres instruccions no donasseu per res no donesseu per scrits algun rahonament ne altra cosa no donasseu loch a algun acte per lo qual lo dit mossen Delna se pogues en res aferrar ne per allo res intemptar contra la provincia ne lo Principat. Lo senyor archebisbe de Tarragona sobre totes aquestes coses que concorren li scriu stesament. La qual cosa pora esser en molta execu ... al dit mossen Delna. Ab tant lo Sant Sperit sia direccio vostra. De Barchinona lo primer de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - An Johan Ferrer qui sobre aço nos ha scrit ensenyareu la present e sia li per resposta a son scriure. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Francesch de Santçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. vostra letra havem rebuda e la informacio que haveu presa del fet dels homens de reemença la qual vista Deus volent nosaltres hi farem tals provisions que sera obviat a tot sinistre de aquest Principat e provehit al benefici e repos de aquell. Si altres avisos sentireu o sabreu avisaunosen pero no cal ab correu o home propri car tots dies venen persones segures. Aquest qui ha portat les dites coses pagaulo segons vos sia vist rahonablement e digau An Ramon Raset que som no poch maravellats com nons ha aportats o enviats los diners que te los quals se devien convertir en pagar la gent darmes de aqui e per ço feu que hi don recapte quels enviu ols aport prestament. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya. (Estos drets son les generalitats. Exides, no surtides o sortides.)
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda sobre les coses explicades e dites per micer Riquer a mossen Delna e la disposicio del negoci. Sobre tot aço nosaltres scrivim stesament al dit micer Riquer e li dehim vos comunique sa letra per aquella veureu esser respost e satisfet a tot lo vostre scriure. E axi ab lo dit micer Riquer ensemps fareu e obrareu segons veureu esser la voluntat nostra. Dels avisos quens feu de noves havem plaer fareu per semblant tota hora de quant sintau. Responent vos apres al necessari de la altra vostra letra de XXIII del passat vos dehim que puys teniu compliment de les XX conestablies no admetau En Vidal de aqueixa ciutat per conestable jatsia vos haguessem scrit en favor sua. Dels homens fugits es nostra delliberacio tornen al exercit e servesquen lo temps complidament e aço succeescha a ells en loch de pena. E plaunos que com vingau passeu per lo camp de Tarragona segons nos haveu scrit. Dels trompetes que demanau volem ens plau ne prengau aqui dos. Los penons vos seran aqui prest tramesos per En Miquel Vives lo qual es tornat de aqui. Havem sabut que haveu rebut los diners queus havem tramesos per lo exercit donau en tot bon recapte segons de vos confiam. Lo present correu de aquest darrer viatge que ha fet per lo fet de mossen Delna no es stat pagat per que ha esser pagat aqui. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorable e savis senyors. En aquest consistori es stada feta es fa continuament gran clamor per part de micer Pere Azmar sobre la sua detencio e preso pretenent esser a fi de donarli vexacio sens algunes culpes ne demerits. Es vista e recensida la forma de aquesta sua preso e detencio cau prou en dificultat que per tals migans se puixa esser feta com se vulla sia per quant en lo temps que tenim totes coses fan aplanar havem delliberat scriureus e pregarvos tant afectuosament quant podem vullau condecendre e donar loch que lo dit micer Azmar ab seguretat de sagrament e homenatge e pena de mil liures per les quals don idonees fermançes que dins dos o tres dies que sera personalment request o en la casa de la sua habitacio continuament comptadors se presentara personalment al diputat local de aqueixa vila e stara a son voler e delliberacio hisqua de la preso. E sius plahia donar loch que lo dit micer Azamar per donar raho de si mateix segons diu pogues venir fins aci ab deguda seguretat hauriem vos ho a major contentacio e seria molta justificacio vostra. Pregantvos que almenys en traurel de la dita preso ab la dita seguretat no haja falla. En lo mig poreu fer rebre e continuar la informacio contra lo dit micer Azmar si ja donchs feta e rebuda no es. E siau certs que si culpas ha per res no volem perturbar lo seu castich. Placiaus donchs condecendre en aquestes coses les quals ultra que succehiran a vostre bon nom e fama e per moltes consideracions sera fer lo degut nosaltres vos ho haurem a complacencia molta. E tornamvos pregar nons digau de no de aço car certament de major cosa vos complauria aquest consistori. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Scrivintnos tot ço queus placia. Dada en
Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna. Honorable senyer. Nosaltres per algunes consideracions e sguards scrivim als consols de aqueixa vila pregant los doneu loch que ab lur beneplacit micer Pere Azmar sia tret de la preso e stiga en cert arrest segons en nostra letra se conte. Dehimvos e manam que si volran en aço donar loch no façau alguna instancia en contrari abans pregueu de part nostra los dits consols donen loch en aço axi com los scrivim car molt nos plaura que axis faça. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant som avisats que En Guillem Vola de Perpenya es anat a Çaragoça per tractar algunes coses que serien en gran turbacio de aquests afers que tenim entre mans e dan de la cosa publica de aquest Principat specialment tochants les
remençes e encara de alguns de Rossello qui no han recta ni bona intencio envers la dita cosa publica havem deliberat sia per vos cautament provehit a aqueixos passos ço es al pont o als portals de aqueixa ciutat e a la barcha de Torrestorres e altres lochs circumvehints queus fos vist que si lo dit Guillem Vola passava fos aturat e scorcollat e vist si res portava de les coses dessus dites o altres qui donassen empaix o turbacio als dits afers e si hi era res de aço trobat li fos levat e trames aci e ell fos detengut en bona preso entro que de nosaltres haguesseu altre manament. E si res de aço no li era trobat preneu sagrament e homenatge ab pena de mil florins que venint aci dreta via se presentara a nosaltres e no sen partira sens nostra licencia e voluntat. E en aço vos encarregam e manam façats tanta diligencia com lo cas requer e de vos confiam. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

XXVIII. Perg. n. 597, Alfon.I. Agosto 1191.

XXVIII. 

Perg. n. 597, Alfon.I. Agosto 1191.

Hec est concordia condivisionis quam faciunt dominus Ildefonsus rex Aragonis comite Barchinone et marchio Provincie et Ermengaudus comes Urgelli de omnibus castellis et honoribus Poncii de Capraria tam de illis que habet in tota Catalonia et in Ripacurcia quam in toto comitatu Urgellensi quandocumque illos Deo dante adquirere poterint.
Conveniunt namque ita dividere et distribuere inter se predicta castra et honores et hoc modo quod dominus rex Ildefonsus habeat et retineat sibi et omnibus successoribus suis in perpetuum quemcumquem honorem et castra ipse Poncius habet aut habere debet ultra Cervariam in tota Catalonia cum omnibus terminis et pertinenciis suis et habeat ac retineat sibi et suis in perpetuum castrum de Pinana castrum de Zofana castrum de Fenestris castrum de Bello-Monte (en dos líneas, Bellmunt, Belmonte) et castrum de Fedeto cum universis pertinenciis eorum necnon totum honorem quem habet ultra aquam de Nucaria (río Noguera) exceptis Casserris Pinciano et Podio-Rubeo que sunt propia alodia ipsius comitis et etiam retineat sibi omnem feudum quod ipse Poncius per illum tenebat. Habeat siquidem et retineat sibi et suis successoribus comes Urgellensis in perpetuum castrum quod nuncupatur Sanctum Jachobum et Artessam et Mama-Castrum et Ager et Castilionem de Balagerio et castrum de Oss et castrum de Monte-Sor quod penitus diruatur set expleta et dominicaturas habeat et retineat sibi et Ivarcium cum omnibus directis et pertinenciis suis et etiam omne feudum quod ipse Poncius per eum tenebat. Promitit itaque lldefonsus rex et convenit predicto comiti bona fide et sine enganno quod qualicumque racioue et fortuna aliquod predictorum castrorum vel omnia castra eidem comiti assignata in manu sua et in potestate deveniret vel devenirent ei sine aliqua retencione et interdiccione reddat atque tradat vel cui ipse mandaverit. Similiter promittit predictus comes predicto domino regi bona fide et sine enganno quod qualicumque racione et fortuna aliquod castrum vel omnia castra predicta eidem regi consignata deveniret vel devenirent in manu sua et in potestate et sine aliqua retencione et interdiccione reddat atque tradat vel cui ipse mandaverit. Ut hec autem omnia predicta firmius teneantur et observentur prout superius dictum est jurant ex parte regis tactis sacrosanctis evangeliis Arnaldus de Avinione et Bernardus de Belestar ex parte vero comitis jurant tactis sacrosanctis evangeliis Gombaldus de Ribellis et Arnaldus de Pratello. Data apud Ilerdam mense augusti anno Domini MCXCI. - Signum + Ildefonsi regis Aragonis comitis Barchinone et marchionis Provincie. - Sig+num comitis Urgellensis. - Signum + Johannis de Berache domini regis notarii qui hoc scripsit mense et anno quo supra.

xxix-perg-602-alfonso-i-dic-1191-belsa-bielsa

IX. Perg. n.6. Alfonso I. 25 abr. 1162.

IX. 

Perg. n.6. Alfonso I. 25 abr. 1162.

(Nota: Alfonso II - VII kalendas mai anno ab incarnacione Domini millessimo CLXIII).

Nos omnes homines Dertose juramus vobis lldefonso domino nostro regi Aragonensi et comiti Barchinonensi ut simus vobis semper in omnibus fideles tam de corpore vestro et membris et omni vestro honore quam de omnibus justiciis et directis vestris et quod adjuvemus vos semper bona fide honorem vestrum quem habetis et tenetis vel quem aliquis habet et tenet per vos tenere et habere et defendere contra cunctos homines et feminas qui illum vobis auferre voluerint per Deum et hec sancta IIII evangelia. Guillermus de Copons Bon Vasal Petrus de Supiratis Geraldus de Saluyac Ningo de Flix Arnaldus Vel Petrus Arnaldi de Granata Johannes de Podio Bertrandus de Tolosa Guillermus Eimeric Rothbert Daltenes Alacrech de Altafulla Petrus Stefani Bonifaci Galel Guillermus Curruz Raimundus de Minorisa Aldeia Turich Nichola Petrus Persedia Petrus Oreia JardaneI Boccadanel (o Boccadauel) Domingo Blancs Berengarius Fleger Garsia Blancs Guaspar Amigech Taiaglaz Berengarius Rubens Vivens Ambrosius Petrus Born Oler de Tamarito Raimundus Alcax Guillermus Maniant Petrus Guillermi Aragones Petrus Francesch Renaldus Geraldus de Caorz Sanz de Pina Petrus de Zavid Berengarius Geraldus de Limogges Raimundus de Castel Bardina Arnaldus Guadal Gruaton Bernardus de Carcasona Puculul Arnaldus Mostarau Raimundus de Lubricato Bonetus Arnaldus Guacs Bernardus Corredor Carbonell de Minorisa Berengarius Pinol Petrus Zabater Arnaldus Desclesia Morei Poncius de Mare Berengarius de Copons Ansal Dolzabel Abermunz Arnaldus de Sancto Petro Raimundus de Cartelac Petrus Berengarii Bernardus de Martorel Guillermus Rabaza Geraldus Ferre Vidal Albert Negrapel Berengarius de Avinione Petrus Olleger Tetbad de Ripol Raimundus de Ruvira Raimundus Tithbalt Raimundus de Mogoda Domenge Baraia Johannes Filip Bernardus Dalmacii Jordan Bernardus Fabre Petrus Nadal Poncius Zabater Petrus de Caran Bernardus de Crassa Alegreth (o Alegretb) Petrus Compain Petrus de Sancto Poncio Gualter Enfranc Munthein Raimundus Maimon Martin de Estorga Johannes de Castel Guillermus de Mulin Petrus de Narbona Morages Arnallon Petrus Bateijac Petrus de Calatajub Tomas de Martorel Guillermus de Bolgar Petrus Rogger Rusteg. - Actum est hoc VII kalendas mai anno ab incarnacione Domini millessimo CLXIII anno Ludovici junioris XXVI.

X

LVII, perg 208, 22 diciembre 1148

LVII
Perg. N°208. 22 dic. 1148.

In Dei nomine et ejus divina gratia. Ego Raimundus comes Barchinonensis et princeps regni Aragonensis facio hanc kartam donationis tibi Porcel de Cervera meo bajulo et Bivas de Cruzilada et Guillem Bertran et Arnall Boschet et Mir de Fluvian. Placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate et dono vobis per alode illa Spelunca Calva ut habeatis et populetis eam sicut melius poteritis facere cum tanto termino quantum vos poteritis laborare et pupulare et illos alios qui pro vobis ibi fuerint populatos: et hoc in tali convenio ut omni tempore ego habeam ibi et omni* mea posteritas de omni fructo quod ibi laboratum fuerit illa novena et non inde respondeatis ad nullum hominem nisi ad me et mea posteriate. Et ut habeatis et possideatis hoc donativum sicut superius est scriptum vos et filii vestri et omnis generatio vestra per secula. Facta karta anno ab incarnatione Domini MCXLVIII in sitio Tortose in mense decembris die jovis III die ante natale Domini
regni XII Ledovici junioris. Sig+num Raimundi comes. Sig+num Willelmus Raimundi. Sig+num Raimundi de Podioalto. Sig+num Bernard de Belloc. Sig+num Guerall de Jorba. Sig+num Berengarius de Terroga. - Petrus sacerdos qui hoc scrip+sit. - Actum est hoc translatum in potestate Stephani bajuli domine regine scilicet in villa de Ripa in presentia scilicet Geralli de Albiolo et Guillelmi de Avinione et Petri Pallarisensis. Sig+num Stephani bajuli domine regine. Sig+num Geralli de Albiolo. Sig+num Petri Pallarisensis. Nos qui hoc tranferre vidimus et hujus rei testes sumus. - Ferrarius de Ripa qui hoc transtulit fideliter VI idus augusti anno dominice incarnationis MCXC +.

LVI, perg 209, diciembre 1148

LVI
Perg. N° 209. Dic. 1148.

Hoc est translatum bene et fideliter ab alio translato translatatum kalendas augusti anno Domini MCCXL octavo a quodam instrumento quod sic habetur. Hoc est translatum bene et fideliter translatatum XVII kalendas maii anno Domini MCCXL octavo a quodam instrumento quod sic habetur. In nomine Patris et filii et Spiritus Sancti Amen.
Hoc est translatum fideliter translatatum. Hoc est firmamentum quod firmavit Raimundus Berengarii comes Barchinonensis et princeps regni Aragonensis salvet illum Deus cum alguaziris et alfachis et alchavis et cum alius homines de Tortoxa custodiat illum Deus. In ora quando placuit domino Deo magno affidiant eos in lurs animas et in lures filios et in lures averes et in totas lurs causas in directa fide salva sua fidelitate de Raimundus Berengarii comes honorificet illum Deus quomodo illis demandaverint tales firmamentos quales affirmavit rex Adefonsus cui sit requies ad mauros de Çaragoça et tales fueros
quales illis abent qui sunt suptus scriptos illos naturales qui sunt de Tortoxa et illos extraneos qui ibi sunt quod teneat eos in illos fueros qui sunt scriptos in ista carta juso volente Deo ut affirmet illo alcadii in suo honore et in sua justicia et suo filio salvet illum Deus in suo honore et in suo mandamento et totos illos alguçiros et alfachis et maiorales quod teneat eos in suos fueros et totos illos alios moros quod stent in lures casas intra in illa civitate de isto uno anno completo de termino de ista carta et infer tantum quod faciant et indreçent casas in illos arrabales de foras et quod remaneat illa metzchida majore in lurs manus usque ad isto anno computo quod levent illos in lur fuero de lures hereditates que habent in Tortoxa et in suas villas per directo et per justicia sic est fuero in lure lege id est quod donent decima ad comes Raimundus Berengarii de totos lures fructos et totos lures alçatas et qui voluerit ex eis sua alode vendere qui non illi devetet aliquis et vendat ubi potuerit et qui voluerit ex illis exire de Tortoxa per ad alias terras aut per terra vel per aqua vadad solutus cum suo toto avere et cum filios et mulieres qua hora voluerit prope vel tarde et vadat ad salvetate si voluerit sine consilio de nullo homine. Et totos illos mauros quod stent in lures fueros et in lures justicias et non inde illos dissolvat nullus homo et stet super illos lure judice cum suos castigamentos sicut est in lure lege et in via de jure judicio et si venerit prelia vel baralga infer mauro et cristiano quod judicet et castiguet eos lur judice de mauros ad illo moro et de judice de cristianos ad illo cristiano et non exeat nullus de judicio de sua lege et si habuerit aliquo mauro suspita de furtu vel de fornitio vel de alia mala facta quod tangat illi juditio vel castigamentum quod sedeat ipso per testamentum de fideles et verdaderos mauros et non credant cristiano super illo mauro. Et si suspectaverit aliquo moro quod eum compariat moro vel mora captivo in sua casa sine testimonio de mauro vel de cristiano non cerchet sua casa. Et si habuerit testimonium quod cerchet sua casa sola et non de suo vicino et quod non habeat mandamentum nec bailia super illos mauros nisi fideles cristianos et bonos homines qui levent illos per directum et quod non sedeat forçato nullo mauro per andare ad expugnandos alios mauros et quod non moret nullo cristiano per força in sua casa vel in suo orto. Et si cadigit jura super mauro circa cristiano quod juret sicut est in sua lege et non illos forçet per alia jura facere. Et qui voluerit habitare de illis in sua almunia vel in suo orto foras illa civitate quod non ei divetet aliquis. Et non faciant illos de Tortoxa nulla açofra nec illos homines nec suas bestias. Et non ponant super illos judicem in nulla bajulia nec in ullas suas faciendas et quod non demandent nullam occasionem super nullo servitiale qui antea tenuit aliquod servitium regale et sedeant comendatas totas causas de homines de Tortoxa ad alguaçir vel quem ei elegerit. Et quod levent ad illos alcaides de illos moros super lures usaticos et suos fueros in quantum tenent in manus et quod sedeant honoratos in lures usaticos sicut fuerunt in tempus de suos alios reges et non inde illos tragat nullus. Et quod posent lures mercatos ubi fuit suo fuero in illos alfondechs saputos de posare et veniant illas arrafachas de totas terras ad fidelitate et non illas sachet nec tragat nullus de suos fueros. Et quantas maluras fuerint facta inter nos usque ad isto tempus quod totas sedeant finitas. Et affidiavit comes ad alguaciles et alcadis et alfachis in lures animas et in lures hereditates et illos quod sedeant suos fideles vasallos sicut illos alios bonos homines de Tortoxa. Et nullo judeo comparet mora nec moro qui fuerit captivo et nullo judeo non denostet ad mauros et si fecerit quod faciat inde directum. Et si almoravites fecerint aliquod malum ad illos cristianos qui fuerint inter illos vel in suas terras non prendant per inde nullo malo homines de Tortoxa et illos moros qui modo sunt foras de Tortoxa et se tornaverint de isto termino ad IIII mensos quod habeant totas suas hereditates et vadant et paschant toto lure ganato de illos mauros ubi voluerint in terras de comes et illos metipsos vadant similiter per totas suas terras de comes sine ullo reguardo quod donent sua açadaga directa de suas oves sic est lure fuero et lure lege. Et quando steterint illos moros iri illos arraballes post isto anno completo et voluerint ire per ad lures honores et ad lures labores quod vadant per illa civitate et per illo navio sine dubitatione et mittant ad unoquoque pirata uno mauro cum illos porteros de comes qui sedeant fideles super illos necnon eos deshonoret aliquis et non tollat ad nullo mauro suas armas. Et qui habeat de illis aliqua bestia qui fuerit de cristianis usque ad diem quod intravit comes in Tortoxa non eam tangat nullus et qui habet captivo vel captiva non eos perdat sine redempcione et stent suos homines de comes salvet illum Deus in illa Açuda. Et adfidiciant illos mauros quod sedeant fideles in lures firmamentos qui stant super suo ligamento. Et juraverunt super hoc totum superius scriptum per Deum omnipotentem qui scit omnia testimonia et per totos juramentos de lege mauros. Et juravit comes et suos richos homines per Deum altissimum et per Jesum Christum et per Sancta Maria et per IIII evangelia et per totos sanctos. Facta carta ista in era M (falta una C a la era) LXXXVI in mense december. - Signum Ildefonsi regis Aragonensis et comitis Barchinonensis. Sig+num fratris Berengarii de Avinione magister militie templi in Provincia et partibus Ispanie qui hoc super scriptum laudo et confirmo. Acta est translatio istius carte fideliter nonas mensis septembris anno Domini MCXCVIII.
- Guillelmus de Cirquos juratus fideliter hanc cartam translatavit et hoc sig+num fecit. Sig+num Dominici capellani Montischatani subscribentis pro teste. Sig+num Johannes Scribe subscribentis pro teste. Sig+num Jacobi filii Stephani subscribentis pro teste. Sig+num Bernardi Dalmerola ecclesie Sancti Nicholai capellani qui hoc translatum bene et fideliter translatavit et cum originali eum comprobavit et eum fidele invenit cum raso et postcripto in VIII linea ubi dicitur V et supraposito in X ubi dicitur non et in XII ubi dicitur creda et cum encausto effuso in XVIII linea ubi dicitur tragat et supraposito in XXX ubi dicitur non die et anno que supra. Sig+num Jacobi filii Stephani subscribentis pro teste. Sig+num Bernardi Dalmerola ecclesie Sancti Nicholai capellani qui hoc translatum ab alio translato bene et fideliter translatavi.

Nota: prelia vel baralga: baralla, pelea.
non cerchet: no cercar, no buscar.
Provincia : Provenza, Francia.

Unión del condado de Barcelona con el Reino de Aragón

PARTE PRIMERA. 

Unión del condado de Barcelona con el Reino de Aragón.

Don Ramón Berenguer IV y doña Petronila.

I.
Perg. N° 6 (1) 19 de julio 1131.
(1) Las citas marginales se refieren a la colección de pergaminos de don Ramon Berenguer IV; y la letra A. que aparece en algunas, indica que el documento ha sido sacado del apéndice de dicha colección. Los documentos que no llevan anotada al margen su fecha, pertenecen a la colección de los de su clase, que tiene dicho reinado, y a ella se refiere el número que llevan. Las fechas notadas al margen espresan el año de la encarnación.

Postquam a paradisi gaudiis propter inobedientiam suam humanum genus exclusum est et juste mortis incurrit periculum ne eternaliter hoc vinculo detineretur semper Conditor pie miseratus ammonuit. Quod ego Raimundus Berengarii gratia Dei barchinonensis comes et marchio multum mecum retractans tantique sententiam judicis propter enormitatem meorum peccaminum valde pavescens dum vivo et valeo et loqui possum credidi ordinandas omnes res meas prout ipse inspirare dignatus est Igitur in nomine sancte et individue Trinitalís Patris et Filii et Spiritus sancti facio hoc meum testamentum et eligo manumissores meos scilicet dominum Ollegarium tarraconensem archiepiscopum et Berengarium gerundensem episcopum et Raimundum episcopum ausonensem et Aymericum fratrem meum et Guillermum Raimundi Dapiferum et Berengarium
de Cheralt et Gaucerandum de Pinos et Guillermum de Cardona et Raimundum Bernardi de Guardia et Guillermum Gaufredi de Cerviano et Riamballum de Baseia et Raimundum Bernardi ut isti distribuant omnes res meas sicut hic invenerint scriptum. In primis dimitto Sancte Marie Rivipullensis cenobii corpus meum ut ibi sepeliar ubicumque me mori contigerit. Et dimitto ei villam de Isogol ab integro cum omnibus pertinentiis et afrontationibus ac terminis suis sine blandimento ullius hominis vel femine
cum omnibus adempramentis que ibi habuit vel habere ullo modo potuit unquam potestas cum molendinis molendinariis aquis aquarum vieductibus vel reductibus pratis pascuis silvis garricis et cum omnibus que ad se pertinent sive infra sive extra terminos ejus contineantur ut nec senioraticum neque bajuliam nec quicquam omnino aul servicii aut usatici vel ullius hereditatis quicquam ibi habeat ullus homo nec bonum nec malum nisi Sancta Maria et monaci ejus in perpetuum secundum illorum voluntatem ut semper offerant Deo sacrificia et libamenta pro anima mea et parentum meorum. Item dimitto eidem Sancte Marie dominicaturas meas de Septem Casis et de Lanars cum suis omnibus pertinentiis et cum omnibus meis equabus quas habeo ubicumque sint. Item dimitto sedi Sancte Crucis Sancteque Eulalie omnem decimam navium barchinonensium ex meis directis: et ad canonicam ipsius sedis ipsas meas franchedas de Curtibus et ipsa molendina de Stadella que habuit Ricardus Guillermi pro remedio anime mee. Item dimitto eidem sancte sedi omne ipsum directum et voces et auctoritates quas querelabam in domibus que fuerunt Raimundi Dalmacii pro emendatione illius turriç et muri quod addidi meo palatio. Item dimitto Sancto Petro Puellarum illam pariliatam quam Raimundus Poncii tenet in pignus pro me pro L morabatinis: et redimant illam puelle. Cenobio Sancti Cucuphatis dimitto omnes meas franchedas quas habeo intra suum honorem pro emendatione illius tabule quam inde habui et pro remedio anime mee simul cum Monte Majori qui est super Calidas sicut ego illum habeo et per directum habere debeo et in scripturis Sancti Cucuphatis terminatur et resonat. Cenobio Sancti Laurentii Montis unum de melioribus mansis quos habeo in Terraza. Sancte Marie Montis Serrati unum de melioribus mansis quos habeo in Apiera. Sancte Marie de Calidis unum de melioribus mansis quos ibi habeo ut una lampas semper ibi ardeat pro anima mea. Sancto Michaeli de Fallio unum de melioribus mansis quos habeo in Villa majore. Sancto Sebestiano Penitensi unum de melioribus mansis quos habeo in Avinione. Canonice Sancti Petri sedis Vici ipsum mansum quem Berengarius capud scole tenuit per laborationem ut prius restauretur ecclesie argentum quod inde habui et postea habeat illum prefata canonica pro remedio anime mee. Sancto Petro de Castris-serris unum de melioribus mansis quos habeo in Franciag prope villam Albini. Sancto Petro de Cervaria ipsum moIendinum quod dicitur de Vergos et vineas quas habeo in Molnellis. Sancto Petro de Archellis ipsum campum qui est ante ipsum locum prope viam que transit per transversum de Monte Pavoni. Sancto Benedicto de Badiis dimitto vineas que erant in contentu in termino Cervarie in valle de Molnellis et unum mansum in Minorisa et vineas que sunt in contentu inter me et ipsum locum. Sancte Cecilie MontisSerrati unum mansum in Terracia. Dimitto etiam Sancte Marie sedis Gerunde omnes capellanias quas habeas in episcopatu gerundensi solide et libere et ad ipsius canonicam ipsam ecclesiam de Buada cum decimis et primiciis et oblationibus universis tali modo ut cum victus in ipsa canonica quacumque occasione defecerit prefate ecclesie de Buada fructus habeant prefate sedis canonici in victum comunem. Cum vero per Dei gratiam in ipsa canonica victus more solito habundaverit prefate ecclesie de Buada fructus omnes sint ad restauramentum ipsius ecclesie et altaris Sancte Marie. Et Sancto Felici Gerunde et Sancte Marie sedis dimitto ipsam vineam que fuit Bernardi Raimundi sacriste. Cenobio Sancti Petri Gallicantus ad operam ipsius ecclesie dimitto tertiam partem gerundensis monete ita ut predicti mei elemosinarii faciant eam mittere in opera ipsius ecclesie usque habeant ibi missos ducentos morabatinos. Sancto Daniheli Puellarum unum mansum in Calidis. Sancte Marie Amerensi unum mansum in Calidis qui fuit de Artallo Vitallis. Sancto Michaeli de Crudilliis unum mansum in Palacio Frugelli. Sancti Felici Guissalis unum mansum cum vineis que erant in contentu inter me et illum. Sancto Salvatori de Breda illam terram totam quam Gaufredus Bonissimi dimisit eidem Sancto Salvatori cum vinea. Sancto Paulo de Maritima unum mansum in Monte Palatio. Sancto Paulo foris murum Barchinone unum mansum in Avinione. Sancto Petro Campirotundi dimitto campum ipsum quem tenet Guillermus Udalardi cum consilio rivipullensis abbatis et G. prioris. Sancto Michaeli Coccanensi dimitto omnes albergas et toltas et forcias quas in honore ejusdem monasterii ubi ut habui cum uno de melioribus mansis quos habeo in Frumigera et villa de Eu cum omnibus pertinentiis suis quam habet in pignus Raimundus Bernardi per DC solidos monete melgurensis, Et si ego non recuperabo illam ante mortem meam donet illi abbas Sancti Michaelis DC solidos et habeat villam ad integrum. Excipio tamen ab hac laxatione Sancti Micbaelis illud quod habeo in Ariano et in Centens. Sancte Marie Celsone dimitto medietatem decime de Meresana quam Raimundus Mironis de Pugalt tenet in pignus per C morabatinos quam ipsi redimant tantum et habeant illam cum vinea quam clericus Cervarie dimisit eidem loco. Sancto Martino de Canigone unum mansum in Corneliano. Sancte Marie Bisulluni unum mansum in Moio. Sancto Petro Bisulluni unum mansum in Moione. Sancto Micheli Fluviani unum mansum in Palatio Frugelli propter violationem quam feci in ejus sacraria. Sancto Petro Rodensi duos mansos in Palatio Frugelli pro emendatione mali quod ei feci et ut cotidie celebrent missas pro anima mea. Ad Sanctam Mariam de Stagno dimitto cum consilio domini Raimundi ausonensis episcopi ipsam capellaniam de Modeiano cum omnibus alodiis eidem ecclesie Sancte Marie pertinentibus tali conditione ut in ipsa congregatione de Stagno addatur unus regularis canonicus qui semper celebret Deo missas pro anima mea. Sancto Stephano de Balnoles totum quod est comitale et quod habeo ad integrum in villa Savarres. Ad Sanctum Laurentium super Bisulle omnes albergas et toltas et forcias quas habeo in ejus honore dimitto et unum de melioribus mansis in Pratis. Cenobio Sancti Johannis totum meliorem mansum de Pratis. Sancte Marie Villebertrandi unum mansum in Palatio Frugelli. Sancte Marie Arularum albergas quas habeo in ejus honore de Plano de Curtis. Sancte Marie de Corneliano unum mansum in Corneliano. Ad Sanctum Sepulcrum Domini unum de melioribus mansis in Langostera. Ad cavalleriam Jherusalem equum meum Danc cum omni armatura mea. Ad Hospitalem Jherusalem dimitto unum mansum in Villa Majore juxta alium quem dedi ei et equum meum nigrum quem redimat filius meus Raimundus mille solidis. Dimitto etiam Deo omnes leudas et malos usaticos quos noviter misi in civitatibus meis. Omnem alium meum honorem dimitto Raimundo Berengarii filio meo et Barchinonam et comittatum barchinonensem cum omnibus sibi pertinentibus et cum omni honore marchiarum et Hispaniarum et episcopatum predicte civitatis et comitatum tarraconensem et archiepiscopatum ejus cum omnibus sibi pertinentibus et castrum de Stopagnano et de Podeo Rubeo et de Castris-serris et de Pinzano et de Camarasa et de Cubellis et castrum de Barberano et alia castella et omnia alia que pertinent ad ista supradicta et quod avus meus Raimundus Berengarii reliquit mihi in Cardona et in Guardialada in suo testamento et comitatum ausonensem et episcopatum ejus cum omnibus sibi pertinentibus et castrum Cervarie cum omnibus sibi pertinentibus et comitatum Minorise cum omnibus sibi pertinentibus et comitatum et episcopatum gerundensem cum omnibus sibi pertinentibus et ipsam dominationem et bajuliam quam habeo in Petralata et comitatum bisullunensem vallespirensem foliolitensem petrapertusensem cum omnibus sibi pertinentibus et comitatum ceiritaniensem et confluentensem berchitanensem cum omnibus sibi pertinentibus et Castel Follit de Rivo Meritabili et Malacara et ipsam dominationem et bajuliam quam habeo in Petralata cum omnibus sibi pertinentibus et comitatum carcasonensem et episcopatum cum omnibus sibi pertinentibus et comitatum redensem cum omnibus pertinentibus suis. Berengario Raimundi filio meo dimitto omnem meum honorem Provincie et comitatum et archiepiscopatus et episcopatus et abbatias et omnia que ibi habere debeo et illum quem habeo in Rotensi patria et in Gavallano (Gaval-lano en dos lineas) et in Karlateso cum civitatibus et archiepiscopatibus et episcopatibus et castellis et omnibus ad predictos honores pertinentibus ita ut ipse maritet sorores suas honorifice cum consilio archiepiscoporum et episcoporum et magnatuum Provincie. Si autem evenerit alterum horum obire sine filiis de legitimo conjugio revertantur predicta omnia ad illum qui superstes extiterit. Omnes honores meos sicut superius testatus sum dimitto filiis meis exceptis illis quos sanctis Dei dimisi. Et dimitto Sancto Petro de Roma et domino
pape C morabatinos et ad Sanctam Mariam de Podio L et ad Sanctum Jachobum de Gallesia L et mando ut mei elemosinarii teneant medietatem de dominicaturis et usaticis meis donee persolvant omnia ista debita et alia que hic scripta non sunt et induant CCC pauperes de tunicis. Si filii mei dederint vel vendiderint aliquid de honoribus a me sibi dimissis usque habeant XXV annos non valeat. Et dimitto filios meos in potestate Dei et sancte Dei genitricis Marie et bajulia beati Petri apostolorum principis et domini pape seu omnium archiepiscoporum et episcoporum et magnatuum totius mee dominationis ac terre qui juste et fideliter voluerint agere erga me et filios meos. Si filie mee ipsa de Castella et illa de Fuxo reverse fuerint in terra mea filius meus Raimundus Berengarii cum consilio magnatum meorum maritet eas honorifice cum meo honore et meo avere et interim ipsa de Castella stet in Lagostera et ipsa de Fuxo in Ripis et Berengarius Raimundi de Provincia faciat similiter de aliis. Si Raimundus Berengarii et Berengarius Raimundi filii mei obierint sine filiis de legitimo conjugio remaneant omnis honor quem relinquo filio meo Raimundo ad filiam meam de Castella et ad filios ejus et omnis honor quem relinquo Berengario Raimundi filio meo remaneat aliis filiabus meis. Adhuc dimitto Sancte Marie de Crassa pro emendatione de suo avere quod habui ipsam albergam de Pediano quousque Raimundus filius meus donet ei in pace ipsam albergam de Astagel et tam ibi quam in aliis sanctis locis a me hereditatis omni tempore Deum exorent pro anima mea habitantes in eis. (1)

Factum est translatum V kalendas aprilis anno ab incarnatione Domini MCCIIII (1204 !!). Anno dominice incarnationis MCXXXI (1131). Sig+num Raimundi comes. - Sig+num Aimerici de Narbona. Sig+num Guillermi Raimundi Dapiferi. Sig+num Raiambaldi de Baseia. Sig+num Guillermi Gaufredi de Cerviano. Sig+num Raimundi Renardi. Sig+num Ollegarii archiepiscopus. Sig+num Berengarius Dei gratia gerundensis ecclesie episcopus. Sig+num Bernardi de Bellog. - Sig+num Raimundi Comes. - Petrus scriptor translatavit hoc testamentum in anno ab incarnatione dominice MCCIIII V kalendas aprilis cum literis rasis et emendatis in VII et XXI linea et suprascriptis in XXXVII et quadragesima prima +.

(1) En este traslado se advierte que el escribiente puso inadvertidamente la fecha del traslado antes que el año 1131, en que el conde otorgó el testamento; del mismo modo que el nombre del conde y de los testigos que lo presenciaron; y por consiguiente no debe estrañarse la repetición de aquella fecha. En lo demás dicha copia o traslado está exacta, menos en algunas variantes de poca monta y de ortografía, con las que han publicado algunos escritores, especialmente con la del arzobispo Marca, que la sacaría del mutilado libro grande de los feudos de este archivo.

Sigue en el II

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 7

Sesión del día 13.

Fue leído en primer lugar el escrito que sigue:

Núm. 353. Tom. 20. Fol. 1712.

A la letra de la molt reverent noble e honorable congregacio resident et ajustada en la vila de Miquinença quis afferme parlament general del regne de Arago ajustat en la dita vila presentada al parlament general del principat de Catalunya a present resident en la ciutat de Tortosa per lo
honrat en Johan Dorta savi en dret affermantse procurador del dit assert parlament de Arago e a les coses en la dita letra contengudes respon lo dit general parlament del dit principat: que ell tots temps continuament per certes veres et justes rahons ha reputat e tengut reputa e te encare de present per ver legittim e indubitat parlament del dit regne Darago lo quis aplegua primerament en la ciutat de Calatayu en lo qual foren presents la major part de aquells qui ares dien parlament de Mequinença e aquell aprovaren et en la prorogacio del dit parlament feta en la vila de Alcaniç consentiren et apres se muda e proroga e ses tengut e celebrat a e en la vila de Alcaniç e ara novellament se diu esser mudat e prorogat a la ciutat de Ceragoça: e es cert e ver e indubitat que en lo dit regne no pot ni deu ni acustuma haver sino un parlament general e ab lo dit general parlament de Arago qui ses tengut e celebrat derrerament en la dita vila de Alcaniç lo dit parlament general de Cathalunya ha continuament tractat convengut conclos et finat prosperament rahonable necessaria e expedient de e sobre tots los preparatoris et antecedents necessaris covenients decents et expedients a pervenir a e en la discussio examinacio conexença noscio e manifestacio de la vera pura incorrupta et intemerada justicia de aquell qualques sie qui per e segons aquella dita justicia deje esser nostre ver e indubitat rey princep e senyor e a quis dejen pertanyer lo ceptre corona e senyoria reyals o a la dita reyal corona pertanyents per legittima vera e natural successio: los quals tractats covinences conclusions e finament rites rectes valits justs e solemnes e segurs de tota justa impugnacio son venguts la gracia divinal mijançant a tant e a tals termens e stat segons no ignoren o ignorar no deuen los molt reverends nobles e honorables senyors principals del dit assert procurador que propiciant la divinal gracia sperar se deu e confiar que en breu tots los regnes principat e terres subjectes a la dita corona reyal conexeran et sabran lur ver legitttim just natural et indubitat rey princep e senyor. No ha donchs de necessitat de raho e justicia lo dit general parlament de Cathalunya ni li es expedient ni convenient trametre sos missatgers en lo loch ne per les rahons e actes en la dita letra contenguts e specificats ni de regonexer tenir ni reputar altre per parlament general del dit regne Darago sino lo dessus dit parlament Dalcaniç tansolament: e perço sta et persevera fermament en tot ço e quant ha tractat conclos et finat en los dits affers ab lo prop dit general parlament Darago: confiant noresmenys per ço lo dit general parlament de Catalunya de la reverencia noblea circunspeccio prudencia e gran saviesa dels principals del dit assert procurador que considerades et atteses per ells les coses attenedores e consideradores ells acordaran faran et seguiran ço ques pertanya e sera ben condecent a la lur fealtal e naturalesa innade e a lurs grans reverencias nobleses maturitat e honorables savieses. E no consentint ans expressament dissentint lo dit general parlament de Catalunya en lo no consentiment o dissentiment tacit o expres assercio et protestacio contenguts en la dita letra si en quant sien vistes o poguessen en alguna manera perjudicar o derogar als actes fets e fahedors per lo dit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament de Arago celebrat en Alcaniç et ab los altres regnes e terres de la dita corona qui a ells han adherit et consentit et adherir et consentir volran daci avant. Dissent encare lo dit parlament general de Catalunya a totes altres coses en la dita letra per lo dit assert procurador presentada contengudes en quant sien contraries o puixen en alguna manera perjudicar als actes concordats per lo dit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament Darago ajustat a Alcaniç: e singularment dissent e contradiu a tota nominacio e eleccio de persones que la dita congregacio faça o entena a fer per examinar veure e declarar qui es nostre rey e senyor com aço ja concordablement sie comenat a certes nobles savies e virtuoses persones per lo dit general parlament del principat de Catalunya e per los dits parlaments generals Darago e de regne de Valencia e encare per tots los altres regnes e terres subjectes a la corona reyal Darago qui adherir volen a les coses dessus dites: les quals persones son de tan gran sciencia consciencia e fama que rahonablement los principals del dit assert procurador hi deuen reposar lurs coratges e voluntats que declararan la justicia de la dita successio vertaderament e incorruptament e per ço no han raho de nomenar ni elegirne altres: requirent la present resposta esser continuada en lo instrument per lo dit assert procurador request etc.

Tratóse después del pago de algunas cantidades que se estaban debiendo, y por último fue leída una carta que dice así:

Núm. 354. Tom. 20. Fol. 1714.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends e honorables senyors: Nosaltres ab gran vigilancia pensants en aquest temps tribulat on tants grans e poderosos homens pretenen haver dret en la successio de la reyal corona Darago la qual per cascuns ab gran calor e sforç es demanada pretenent cascun dels dits competitors haver per clar que la successio de la dita corona reyal se pertany a ell e sie impossible que quescun dells la dita successio puxe obtenir ans convendra que obtinent la I aquell si plaura a Deu a qui per justicia sera deguda que tots los altres romanguen frustats de lur proposit e sie versemblant segons los preparatoris que hom veu ço es que cascuns o almenys la major partida façen grans menaçes e aplechs de moltes gents darmes de que pot hom ben duptar que si la misericordia de Deu noy occorre e los regnes e terres sotsmeses a la dita corona no si preparan ab diligencia e esforç fahents aquelles provisions que loablement fer si puixen los dits regnes e terres sotsmeses a la dita corona reyal porien pervenir a greu extermini: considerants encara com per nostres peccats Deus nos ha privats de successio reyal dreta devallant de pare a fill o de germa a germa axi com en los temps passats per la bonesa de Deu ne som stats privilegiats: daques seguia que los succehidors prenent spil de lurs predecessors en quina forma paternal et benigna regien los pobles a ells sotsmeses tro al dia de la mort del senyor rey en Marti dalta recordacio som stats tractats regits e governats benignament caritativa et molt amigable: e per la novella manera de successio que per nostres peccats speram se puixe causar dubte si aquell qui per justicia sera declarat nostre rey princep e senyor sera a tal manera de regiment inclinat: cogitants com en les dites coses se porie e deuria bonament provehir primerament sentint e ajustant vostre acord e deliberacio si sera en aquesta oppinio matexa nos es semblant que fos necessari que certes persones notables de cascuns dels parlaments se ajustassen prestament en aqueix loch de Casp e que tractassen ab los procuradors dels competitors e encare si necessari ere ab lurs principals talls e maneres aquelles que pus possibles o pus facils poguessen trobar ab los quals fos hom en segur que declarat a quis pertanga la dita successio aquell romanent rey pacificament los altres cascuns romanguessen en tal manera contents que los regnes o terres damunt dites visquessen en tranquillitat o repos. E par a nosaltres senyors que aços degues fort cuytar a fi que ans que vosaltros fossets a punt de manifestar aquell qui es nostre ver rey o senyor lo dit acte e les coses o seguretats pertanyents a aquell fossen pervengudes a deguda conclusio: et axi mateix porien les dites persones haver carrech de tractar ab los dits competitors que qual que fos dells per qui la justicia fahes se tengues per dit dit regirnos ab aquelles franqueses privilegis e libertats e ab aquell dolç regiment que los altres reys passats nos han acostumat de regir e que en aço et en altres coses utils e necessaries al ben publich dels dits regnes e terres e de cascuns dells los strenguessen ab les pus sabies e fortes maneras que poguessen. On senyors molt reverends e molt honorables nosaltres cobejants haver vostra intencio e consell sobre aço vos pregam affectuosament que per vostres letres breument nos en vullats certificar: e si a vostres grans paternitats et saviesas parra aço esser util e necessari par a nosaltres fort covinent que los parlaments dels regnes Darago e de Valencia deguessets ab vostres letres consellar e induhir a elegir les dites persones promptament e aquelles fer venir aqui e nosaltres per semblant elegiremne de aquest parlament les quals decontinent hi trametriem: e som de intencio si a vosaltres aquests actes paren bons et expedients scriure o trametre a cascu dels dits parlaments per ferlos semblants induccions. E sia molt reverends e honorables senyors en vostra proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XIII dies de abril del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principal de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 14.

Propúsose nombrar una comisión especial que cuidase: primeramente, de poner en paz a todos los pretendientes, de modo que, verificada la elección, quedasen en buena amistad entre si y tranquilo el reino; y luego, de asegurarse de que aquel de los pretendientes que fuese elegido jurarla cumplir y guardar los privilegios, constituciones, usos y costumbres del pais, y seguiría en su gobierno y en el arreglo de su casa las huellas de sus antecesores.

Sesión del día 15.

Se dió audiencia a un embajador del conde de Prades, y se trató del pago de cierta cantidad que reclamaba Francisco de Erill.

Sesión del día 16.

Después de haberse tratado de la reparación del castillo de Forçarial, en el Rosellon, fueron leídas dos cartas que versaban nuevamente sobre las demandas de don Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta:

Núm. 355. Tom. 20. Fol. 1723.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya justat en Tortosa. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: ab aquella major diligencia e instancia que podem trebayllam entenem e havem entes en trametre les scriptures que derrerament nos havets demanades e de fet havem ja translat autentich del original que te la reyna Yolant del testament del senyor rey en Johan. Lo testament del senyor rey en Marti es en poder den Ramon Çescomes pero diu que james non es stat satisffet: forenlin tatxats per los marmessors X millia solidos: ab linventari apparria que als marmessors se pertangue fer la dita satisfaccio o paga e axi placieus hi provehir ho scriurens de vostra intencio. Tant com toqua les renunciacions e deffinicions havem cerquat ab aquelles persones quens havets nomenades e ab altres e finalment havem trobat en poder den Anthoni Oliver tots los contractes cartes e capitols quis feren en lo matrimoni de la infanta dona Elionor ab linfant de Castella les quals cartes contractes e capitols son fundats e formats principalment sobre concordia e pau observadora entre la casa Darago e de Castella: noy havem trobat res que fassa ne toch renunciacio o diffinicio alguna: ans diu expressament en Bernat de Montpalau qui ana en Castella ab mossenyer en Ramon Alamany sobre lo dit matrimoni que de la dita renunciacio e diffinicio si hague mencio mas que nos feu nis poch obtenir. - La renunciacio e diffinicio feta per la reyna de Napols muller del rey Loys havem trobada assats plena e encara ratifficacio e laudacio fetes per lo dit rey Loys marit seu. En totes aquestes coses se trebaylla sens perdonar a trebaylls: al pus prest que porem les haurets. De les allegacions den Saera que demanats havem trobat que com inventariaven scriptures de un coffre del rey hi foren trobats alguns cartells auctentichs dels quals ordona lo parlament que fossen mesos en poder dels consellers de Barchinona: en los quals cartells son les dites allegacions e segons som stats informats los dits cartells e allegacions son en poder de micer Johan Dezpla e ell ho te aqui hon es. Micer Francesch Çasala es absent e no les havem pogudes haver de ell segons nos havets scrit nin havem hagut cura pus ja les havets aqui. Les covinençes fetes entre los senyors rey en Johan e lo rey Marti vivent lo rey en Pere ja son insertes en lo libre queus tremettem e maravellamnos que no les hagen vistes aquells senyors qui son a Casp. - Mossenyer Berenguer Dolms nos havia scrit de certes coses que vosaltres senyors haviets mester sobrel fet de la justicia e nosaltres havemlesli trameses segons creem que ell vos ha ja informats. Part aço senyors per rao de algunes coses que oim e sentim del loch de Martorell som de intencio que per entrament de gent o encara per tracte lo dit loch poria passar gran perill specialment car es tot divisit en dues parts e semblants coses porian axi venir de cuyta que no bastaria temps de consultar: don veents quens seria carrech callarvos tals affers havem deliberat queus en scrivam demanants que si alguna cosa cuytada si sdevenia que si deura fer per nosaltres. Mes avant sabets senyors que de vostra ordinacio havem feta tallar fusta ja a compliment de III galees e queus havem rescrit diverses vegades de quin galip voliets faessem fer les dites galees e no veem curets de respondren. Placieus senyors nos en responats car sens vostra resposta nosaltres noy guosam toquar e la fusta sta per los camps a pudrir e guastar faent nosa als conreadors e ultra aço que los senyors dels dits camps demanen esmena per la occupacio e destrich quen han en llur conrear. Placieus encara nos trametats la executoria dels emoluments dels officials la qual segons nos ha dit en Johan Pujol era ja en forma e presta per haverla. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors Lespirit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XIIII dies de abril lany de nostre senyor MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Sesión del día 19.

Leyéronse los siguientes documentos:

Molt reverents nobles et honorables senyors: sobre les coses quens havets scrit del loch de Martorell e de la fusta que per ordinacio nostra havets feta tallar a compliment de tres galeres loants vostra providencia vos responem: que en lo fet de Martorell nosaltres fem scriure a mossenyer lo governador de Cathalunya an P. de Sentmenat procurador de la baronia de Martorell que ab gran solicitud vigilancia e cura entena en la custodia del dit loch e si per lo gran divis ques diu esser en aquell se dubta de alguns qui sien dins que aquells prenga e meta en loch segur de guisa que tota opportunitat los sia tolta de fer ni tractar dan ni malesa en lo dit loch e daltre part nosaltres ne scrivim per semblant al dit procurador. Creem que ell es tal quey guardara la honor e profit del senyor rey e del dit loch e la sua propria. Tant com toque lo fet de la fusta que havets feta tallar per les dites tres galeres per ço que nos podrescha nis guast o faça nosa als conreadors dels camps on sta volem eus pregam que al pus prest que porets façats tirar la dita fusta aqui e ferla metra a sepluig en loch segur e decontinent fer posar les estepes de les dites galeres de galip que sien trocelleres de trenta banchs: e puys sien posades les dites estepes no façats procehir en fer aquelles tro sus per nostres letres vos ne hajam scrit pus estesament nostra intencio e voler. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any M quatrecents dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 357. Tom. 20. Fol. 1724.

Honorable: per ço com per la gracia divinal lo fet de la justicia de aquell qui es nostre ver rey princep e senyor esta en bons termens e speram que dins breu nos sera publicat es molt necessari occorrer a tots perills e inconvenients ques puxen seguir en la terra e hajam alguns sentiments que la vila de Martorell a vos comanada per entrament de gent o encara per tracte la dita vila encorreria perill specialment car se diu que es tot divis en dues parts: pregamvos eus encarregam que ab sobirana vigilancia e cura avertiscats en metre en bon orde la seguretat e guarda del dit loch. Per ço entenem eus aconsellam que si per lo dit divis hi trobarets algunes persones esser sospitoses en aquest temps de ques pogues seguir perill a la dita vila que aquelles prengats et metats en tal loch que de fer ni procurar inconvenients ni perills los sia opportunitat tolta. Daço matex vos scriu mossenyer lo governador de Cathalunya. Confiam que vos sots tal e volrets
axi ressemblar als vostres passats que de la dita vila e de vostra procuracio retrets aquell degut e loable compte ques pertany a aquell qui es nostre rey e senyor mijançant justicia declarador. E tingueus Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.- Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 358. Tom. 20. Fol. 1725.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: los honorables consellers de la ciutat et consols de la mar de Barchinona e en Johan Tallant mercader trames açi per la vila de Perpenya sobre los affers dejus scrits son stats ab nosaltres e hannos narrat que ells saben que en Jenova se armen VIII naus e dues galees per invasir les nostres naus qui passaren los vostres missatgers en Sicilia les quals VIII naus e dues galees devien partir fort prestament et que lo solda de Babilonia ha preses los consol et mercaders de nostra nacio qui eren en Suria e totes lurs mercaderies et aquells te et agreuge de aspres e dures presons et que les dites nostres naus per paor daquesta nova han haudes a posar en Rodes totes les mercaderies et robes que aportaven: per les quals raons et per que es vist que si no si provehia prestament lo principat de Cathalunya poria pendre gran dan axi per la invasio que les nostres naus et altres navilis de esta nacio qui faents llurs viatges son en aquelles mars ne porien sostenir com perque los dits consol mercaders e mercaderies qui son en poder del dit solda se porien totalment perdre o almenys pendre tan gran dan que seria irreparable com encara perque si aquesta provisio nos fa tota mercaderia es perduda car no calra dir que mercaders cathalans ne llurs navilis hagen gosar de navegar: los dits honorables consellers et consols et la dita vila de Perpenya concordantment han ordonat que per ells prestament et a gran cuyta sien armades IIII galees en les quals pujara una notabla persona per missatger et que sera dat carrech al capita daquelles et al dit missatger es a saber al dit capita de subvenir et ajudar ab les dites IIII galees a les dites nostres naus et a tots navilis de nostra nacio et al dit missatger de pujar al dit solda et de demanarli que restituescha los dits consols mercaders et mercaderies: affermantse los dits honorables consellers et consols que armades les dites IIII galees et trames lo dit missatger los dits consol e mercaders ab lurs mercaderies seran delliures del dit solda et de les aspres et greus presons que huy sostenen et les dites nostres naus et altres navilis seran preservats de tota hostil invasio: e que com la dita ciutat no haja sino una galea qui sia bona pera fer semblant viatge car de dues quen ha noves la una hi es molt sotil: que ells pregaven a nosaltres quels deguessem prestar III corsos de galees de les del general adobades apparellades e exerciades complidament et meses en mar ab totes coses a aquelles necessaries les quals ells puxen ensemps ab la dita una galea llur armar segons que damunt: subjungents los dits honorables consellers et consols et lo dit en Johan Tallant que aço deviem nosaltres fer ab gran promptitud car ultra tots los bens damunt dits es vist clarament quen seguira gran profit a la mercaderia et subseguentment a les generalitats singularment en lo temps present que devem vendre aquelles qui seran mes preades et qui trobaran mes compradors molt raonablament per aquesta provisio et encara que les mars ne seran mes segures: hoc et que no prestants nosaltres les dites III galees la dita armada hauria a cessar. E jassia nosaltres hajam oida llur bona et raonabla proposicio et induccions damunt dites et hajam vist que per aquest armament son prestes de subseguir grans utilitats al dit general car no es dubte que les mars ne seran pus segures et que les mercaderies se faran pus abundantment e poderosa et que los compradors de les dites generalitats seran pus affectats en darhi majors preus et encara que si les dites mercaderies qui ara son en poder del dit solda en punt de perdre tornen en estes parts pagaran los drets de les generalitats acustumats les quals coses totes redunden en profit et utilitat del dit general: empero nosaltres los havem respost que no podem satisfer a llur peticio sens vostra ordinacio et voler precedents. Perque senyors nosaltres vos volem scriure et certificar daquests affers et placieus nos rescrivats que volrets e ordonarets ne dejam fer car nosaltres ho complirem decontinent molt liberalment et volenterosa. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XVII dies dabril del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostro servey e honor apparellats.

Núm. 359.Tom. 20. Fol. 1726.

Molt reverents nobles e honorables senyors. Informats de les urgents necessitats en que per sustentar sa vida la molt alta senyora dona Elienor regina de Xipre es miserablament constituida et dolentsnos de sos affanys com pensam la magnifica casa Darago don proceheix sa notabla e
virtuosa vida que entre nosaltres longament ha feta e la sua reverencial antiga edat e altres deguts sguards: a gran instancia e pregaries per part de la dita senyora regina sobre aço a nos fetes havem deliberat e ordonat atteses les rahons dessus toquades e altres que en aço nos han moguts en special com en lo temps present no pot recorrer a sos parents e amichs segons deuria que dels diners del general de Cathalunya sien per vosaltres prestats reyalment a la dita senyora mil florins dor Darago de just pes los quals la dita senyora abans de deliurar aquells haja obligar e fer carta bastant de cessio de semblant quantitat primerament al dit general pagadora o a vosaltres en nom de aquell de en e sobre les rendes o assignacions a la dita senyora degudes e devedores de tot ço que reeb o ha acustumat e deu reebre sobre les decimes e encara sobre les rendes drets e emoluments de la ciutat de Xativa e metre aquelles rendes degudament en poder de vosaltres per la quantitat dels dits mil florins: e aximatex sia tenguda la dita senyora fer procurador aquell que vosaltres volrets per intimar a ses propries despeses al batlle e a altres a quis pertanga de la ciutat de Xativa les obligacio e cesssio dessus dites. Perqueus pregam e manam que feta segons dit es la dita obligacio e cessio per la dita senyora regina los dits mil florins dels diners del dit general liurets e paguets a la dita senyora reyalment e de fet. E sia de vosaltres molt reverents nobles et honorables senyors vostra continua proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.—Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Terminada la lectura de todas las cartas que anteceden, fue publicado el acuerdo que sigue:

Núm. 360. Tom. 20. Fol. 1726.

Lo parlament general del principat de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa per los negocis tocants la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago fahent daço acte solempne de parlament en plena concordia nemine discrepante elegeix e nomena als actes e negocis dejus scrits
dotze persones en nombre ço es los reverends nobles e honorables en Galceran Durgell - Francesch de Barchinona - Ramon de Gerona - bisbes. - Arcis Struc ardiacha de Terragona - Johan comte de Cardona - Guillem Ramon de Monchada - Ramon de Bages - Berenguer Dolms - cavallers. - Micer Johan Deçpla doctor en leys e ciuteda de Barchinona - Pere Grimau de la vila de Perpinya - Francesch Sent-Seloni ciuteda de Gerona - micer Gonsalvo Garidell doctor en leys e ciuteda de Tortosa. De les quals dotze persones lo dit parlament elegeix e nomena les sis ço es en Galceran bisbe Durgell Francesch bisbe de Barchinona Johan comte de Cardona Ramon de Bages micer Johan Dezpla e Pere Grimau a hoyr en nom del dit parlament e principat de Catalunya la publicacio fahedora de nostre vertader rey princep e senyor per les nou persones deputades e eletes en fer aquella les quals sis persones hi vajen tota hora que per les dites nou persones seran requestes en e segons la forma del capitol sobre aço fet concordat finat e fermat per lo parlament general del regne de Arago e los ambaxadors del dit parlament del principat de Catalunya. - Les altres sis persones restants de les dites dotze es en Ramon bisbe de Gerona Arcis Struc ardiacha de Terragona Guillem Ramon de Monchada Berenguer Dolms Francesch Sent-Seloni e micer Gosalvo Guaridell elegeix e nomena lo dit parlament ço es que hajen carrech et poder de tractar apuntar e concordar la manera com se faran bons pactes e avinençes entre los competitors de la dita corona reyal Darago ab ells o lurs missatgers durant la conexença de la reyal successio e que no puixe esser procehit contra algu qui haje monstrada affeccio a alguns dels competitors crehent que hagues bona justicia. - Item a tractar e concordar la forma de la universal justicia e les coses pertanyents o dependents de aquella. - Item a tractor e concordar per aquest principat e ab los regnes Darago e de Valencia e terres a la dita corona reyal subjectes ab quals e quines seguretats sera provehit quel rey sdevenidor haje a tenir e observar les libertats e privilegis de tot lo principat e condicions e singulars de aquell e axi mateix del arreglament de la sua casa e de la forma de la provisio de tots e qualsevol officials axi de jurisdiccio com daltres que sien comenats als subdits e originals de la dita corona Darago: e apuntats e concordats per les predites sis persones los dits actes o part de aquells quels comuniquen a les dites sis persones demont eletes per hoyr la publicacio de nostre vertader rey e senyor esdevenidor e ab altres del parlament del demont dit principat segons los semblara fahedor e apres que ho refferen en lo dit parlament en lo qual los dits actes prenguen conclusio segons que en aquell dit parlament sera concordat.

Sesión del día 20.

Procedióse al nombramiento de Pedro de Galliners y Pedro Prats para promovedores de negocios, en reemplazo de otros dos que habían tenido que ausentarse; y se acordó de nuevo conceder en préstamo la cantidad de mil florines a la reina de Chipre, que había pedido se le suministrase algún socorro. Por último se trató también del pago de algunas cantidades que diversas personas reclamaban del parlamento.

Sesión del día 21.

Al principiarse esta sesión fue leída la carta que sigue:

Núm. 361. Tom. 20. Fol. 1735.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general delprincipat de Catalunya. - Molt reverends nobles e honorables: vostra letra feta en Tortosa a XIII del present mes havem hauda a la qual vos responem: que sobre lo punt qui toca conservacio de libertats e privilegis es donat carrech expressament a les nou persones segons tenor de un dels capitols en Alcaniç concordats lo qual es aytal:

- Item quod prefate persone cum consilio illorum de quibus eis videbitur vel sine provideant debito modo et tempore cum competitoribus vel eorum procuratoribus potestatem habentibus circa securitatem et conservationem libertatum et privilegiorum ac jurium regnorum et principatus et conservationem patrimonii regii et bonum reipublice quanto securius et honestius fieri poterit.
- Perque molt reverends nobles e honorables senyors les nou persones en son cars e loch hi provehiran en la millor manera que sabran et poran Deus mijançant. Al fet de la concordia tractadora entre los competitors o lurs procuradors si scriurets als altres parlaments que trametan per la dita raho certes persones be crehem que les coses comunes nos poden deliberar sens voler e concordia de tots los parlaments o daquells qui daquells haguessen poder pero si es util e necessari al present lescriure crehem que vostres molt reverends parternitats nobleses e honorables saviesas ne deliberaran totes coses considerades ço qui sera lo millor. E sie lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e sagellada ab lo sagell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dies dabril del any MCCCCXII.- Les persones

deputades a investigar e publicar nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostra honor.

Núm. 362, Tom. 20. Fol. 1736.

Als molt reverends nobles e honorables XXIIII persones a certs actes per lo parlament del principat de Cathalunya eletes. - Molt reverends nobles e honorables senyors: Com per nosaltres ab consentiment de micer Guillem de Vallsecca per sa letra estesament aci intimat sien stats elegits per castellans daquest castell de Casp e guarda de aquell los honorables en Ramon Fivaller e micer Domingo de la Naja ciuteda de Ceragoça e I altre que crehem hic sera trames de Valencia e lo dit Domingo de la Naja sia ja aci present: per çous pregam axi affectuosament com podem que decontinent vullats lo dit en Ramon Fivaller aci trametre e provehir en les coses que mester haura per son desempatxament. E placieus ferlo cuytar de guisa que axi prest com fer se puscha ell sia aci. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e segellada ab lo segell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dabril del any MCCCCXII.

Leyóse además otra carta con que los compromisarios de Caspe llamaban a Bonanato Pere, a quien necesitaban para el despacho de algunos asuntos; y se trató finalmente de trasladar a Montblanc la residencia del parlamento.

Sesión del día 22.

Quedó reducida a la lectura de una insignificante protesta presentada por los síndicos de Gerona, y relativa a la elección de los compromisarios.

Sesión del día 26.

Se dió lectura de la siguiente carta:

Núm. 363. Tom. 20. Fol. 1740.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverends nobles e honorables senyors: si nous havem respost pus prest al fet que per vostres letres nos havets scrit sobre la admissio dels scrivans que volets entrevinguen aci placieus no haverho a maravella car Deus sap que no es romas per no fer instancia que no fos complagut a vostre voler. E per tal que sapiats la intencio e oppinio que de dret comu e encara per tenor dels capitols en Alcaniç concordats aquest fet dels scrivans es comes e remes de tot en tot a les nou persones e elles han sobre aço e altres coses plen poder en tal guisa que a vosaltres senyors molt reverents nobles et honorables segons tenor dels capitols dret e raho nous ne calrie a nostre semblant entrametre car com altra raho noy bastas la on vos ha plagut confiar del fet principal poriets sius plahia confiar del fet dels scrivans del qual algu dels altres parlaments no ses curat ne entremes axi com aquells que vehen e conexen ques pertany a les nou persones. Encare mes som de oppinio e intencio que en cars que aquesta admissio de scrivans axi com per vosaltres es demanada se deje fer ques ha a fer ab consultacio e voluntat dels altres parlaments als quals ells ne volen scriure e en aquest cars haurem aci deu scrivans a nou persones la qual cosa es per tots reputada desonesta e absurda. E sobre cascuna daquestes coses nosaltres som de semblant oppinio mateixa ab ells axi com aquells que vehem que ço que dien ha gran egualtat e raho. Mas no contrastants les dites coses nosaltres havem molt instat que per complaure a vosaltres fos donat loch a les coses per vosaltres sobre lo fet dels dits scrivans scrites e hauts sobre aço diverses rahonaments e colloquis havem appuntat lo fet en aquesta manera: ço es que ultra aquells tres scrivans que ja hic son sien hauts e admesos altres tres scrivans los quals tots los nou elegirem un Darago altre de Cathalunya e altre de Valencia e seran ladonchs sis: e altre partit sobre aço no havem pogut ni poriem obtenir per res el mon. Perqué molt reverends nobles e honorables senyors certificantsvos de aquestes coses vos pregam queus vullats concordar de un bon scriva qui ab aquests tres qui hic son e dos altres que ells ne elegiran sien e entervinguen per part e en nom de tots en aquests affers e pus concordes ne siats scriviunosne aci qui sera car per complaure e satisfer a vosaltres non havem volgut elegir algu ans servarem manera ab aquests altres senyors que sera elegit acceptat et admes aquell daquens scriurets. Quant es a nosaltres molt nos es greu com nous podem complaure segons vostre voler mas noy podem altre fer: e axi placieus haver paciencia en aquest cars. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp a XXIIII dabril del any mil CCCCXII. - Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Sesión del día 27.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 364. Tom. 20. Fol. 1742.

Als molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs: sabut he que vosaltres havents sguard a Deu e a la justicia per deute de aquella havets ordenat en concordia dels altres parlaments dels regnes e terres a la reyal corona Darago subjectes que a mi qui non he nin pusch haver sien ministrats rahonadors advocats e procuradors qui rahonen diguen alleguen e demostren mos bons drets los quals yo he em pertanyen en la successio de la reyal corona Darago e dich e crech fermament la justicia de aquella en propria regalia esser mia: e com per justicia en les dites coses per vosaltres degudament hi sie feta provisio yo fas e fare lahors e gracies a nostre senyor Deu del qual tots bens proceheixen e a vosaltres totes aquelles gracies e merces que puch ne se. Donchs placieus metre en exequcio de fer vostra provisio justa e haje yo mos rahonadors advocats e procuradors prestament car los fets axiu requeren: vajen sens trigua a la vila de Casp on segons me es stat dit son ja les nou persones ordenades per hoyr los drets dels competitors sino los meus per ço com encare non he degu: mas confiu e crech que metents en obra vostra provisio sobredita triarets e designarets los rahonadors advocats e procuradors quils dits mos drets rahonen alleguen demostren e aquells vullats eus placie prestament spatxar car tota cuyta si mostra laguiosa. En cars que a vostres reverencies nobleses et honorables savieses a la ordinacio de les quals ho remet fos vist que per part mia sien o degen esser nomenats a vosaltres you fas de bon grat e voler. Es cert e notori e a vosaltres manifest que per cascun dels altres competitors se rahonen lurs drets per grans prelats comtes barons cavallers e doctors en multitut copiosa: cove donchs que en la demostracio de mos drets hic haja per ma part e si en tot no ni ha en tan gran nombre sino almenys en qualque part de la condicio de les dites persones e per ço vos deman prech e requer que per part mia e per rahonar mos drets hic façats daqueix principat anar entrevenir e esser lo noble mossenyer Pere de Cervello e los honorables micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Francesch Çamenla e per procurador et instigador meu ab aquells en Romeu Palau. E axi placieus molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs que aquells per remey de justicia façats prestament venir a la dita vila de Casp car axiu requer la qualitat del negoci. E sie tots temps vostre director lo Sperit sant. Scrita en lo castell de Segorb a XXIIII del mes de abril del any MCCCCXII.- Frederich Darago a vostre honor.

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_del_Compromiso

Núm. 365. Tom. 20. Fol. 1743.

Als molt reverends nobles e honorables senyors los deputats del general de Cathalunya e sis persones a ells adjunctes. - Molt reverends nobles e honorables: be creem siats informats com lo egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna ha per ses letres scrit e notificat als parlaments dels regnes Darago e de Valencia e de aquest principat que com ell pretena haver dret en la successio de la real corona Darago e sie constituit en pupillar edat pobre destituit de mantenidors et rahonadors de son dret per ço que la sua justicia sie vista li degues esser occorregut e sovengut de advocats procuradors e rahonadors los quals devant les nou persones ajustades en lo castell de la vila de Casp per examinar conexer e publicar per justicia aquell qui es nostre ver rey princep e senyor puixen advocar procurar e rahonar lo dret pretes per lo dit don Frederich: sobre les quals letres los dits parlaments concordablement han deliberat que atteses les rahons per lo dit don Frederich allegades e per tal que la justicia de la dita reyal successio sie solemnament e deguda vista que no solament al dit don Frederich mas encara a tot altre competitor qui en semblant edat qualitat e disposicio fos posat sien donats e administrats advocats e procuradors necessaris per advocar e rahonar son dret davant les dites nou persones a comunes despeses dels dits regnes e principat cascun tant com tocara a sa part: e de aquesta deliberacio han scrit al dit don Frederich oferintli los dits parlaments Darago e Valencia que si en los dits regnes havie algun o alguns advocats et procuradors que nomenas e volgues per advocar e rahonar son dret e per semblant lo present parlament dins lo principat que los dits parlaments aquells necessaris li donariem e pagariem e fariem instancia deguda e esforçada als officials als quals pertanyeria la on fos necessari de forçar e constrenyer cascun dels parlaments en sa provincia los dits advocats e procuradors de pendre carrech de advocar rahonar et procurar lo dret e justicia que preten haver lo dit don Frederich en la dita successio de la corona reyal Darago. E com de part del dit don Frederich nos sie stada vuy data de la present presentada una letra scrita en lo castell de Segorb a XXIIII dels mes e any dejus scrits ab la qual regraciantsnos la dita proferta nos pregue encarrega e requer que li dejam trametre al dit castell de Casp los honorables micer Bonanat Pere en decrets micer Pere Basset e micer Francesch Amenla en leys licenciats ciutedans daqueixa ciutat: volents les coses que per nosaltres son stades deliberades e promeses complir: som de acord e voler quels dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla demanats segons dit es sien donats per advocats al dit don Frederich dels quals tant com toque aquest principat ell deu esser content majorment car lo dit micer Bonanat Pere es stat prevengut et appellat per les nou persones per aconsellar aquelles. Perqueus pregam affectuosament e encarregam que ab aquelles pussavies maneres que sabrets e porets donets orde e manera que prestament los dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla partesquen daqueixa ciutat e vajen al dit castell de Casp per advocar e rahonar lo pretes dret del dit don Frederich e sobre lur accorriment e salari vos avingats ab ells lo millor que fer porets e a menys carrech e messions del general segons de vostras reverencias nobleses e honorables savieses indubitadament confiam e de present com hajam vostra resposta haurets cautela de ço quels sera per vosaltres accorregut: e si per ventura ço que no crehem los dits micer Pere e micer Francesch o la I dells cessant just e ben justificat impediment per qualsevol raho se volien os volie scusar e recusar de pendre carrech de la dita advocacio: pregamvos eus encarregam que axi ab lo veguer e consellers de Barchinona com en altra manera los façats constrenyer e forçar de pendre lo dit carrech e venir prestament al dit castell de Casp com tota triga hi sie impertinent e carregosa attes que dels altres competitors hi son ja los advocats e per les dites nou persones son ja comensats de hoyr sobre aquestes coses. Nosaltres scrivim als dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla sengles letres de creença explicadora per vosaltres les quals vos tramatem ensemps ab la present: creem fermament que vostres reverencies e savieses si hauran en tal manera que de aço aquest principat non reportara nota ni carrech. E sie Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 366. Tom. 20. Fol. 1745.

Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda scrita en lo castell de Segorb a XXIIII del mes e any dejus scrits recitativa de la offerta per nosaltres a vos feta dels advocats e procuradors necessaris per rahonar advocar e procurar la justicia que pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago: e ab aquella nos demanavets per advocats micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Francesch Amenla ciutedans de Barchinona e per rahonador lo molt noble mossenyer Pere de Cervello e per procurador en Romeu Palau segons aquestes coses son estesament en la dita vostra letra expressades. A la qual senyor vos responem que nosaltres havents singular affeccio e voler que la justicia que pretenets haver en la dita reyal successio e de qualsevol altre competitor sie vista clarament e ben regoneguda segons creem fermament que sera per les nou persones ajustades en lo castell de Casp per examinar e regonexer aquella e publicar aquell qui es nostre ver rey princep e senyor: decontinent havem provehit tant com es possible que dels dits tres advocats que demanats dotats de gran probitat e profunditat de sciencia vos sien donats e hajats micer Pere Basset e micer Francesch Amenla: com lo dit micer Bonanat Pere sie stat prevengut e demanat per les dites nou persones a prestar consell a aquelles nous podem atorgar: e appar a nos que vos havent sis solempnes doctors a rahonar vostre dret ço es aquests dos de Cathalunya altres dos per loregne Darago e altres dos per lo regne de Valencia siats be provehit de advocats. Tant com toca la demanda de mossenyer Pere de Cervello jatsie ell sie notable cavaller e de gran seny dotat empero com la dita justicia de la reyal successio se haje a examinar e difinir per justicia e devets confiar que les dites nou persones son de tanta auctoritat prohomenia e sciencia que sens nobles e cavallers regonexeran et publicaran la dita justicia per aquell qui es nostre ver rey princep et senyor vos responem que nons par sia necessari. Item sobre lo procurador demanat es nostra intencio e acord complaureusen. E aço havem deliberat molt egregi senyor sobre les coses contengudes en la dita vostra letra. E tingueus en sa continua proteccio la Deitat sancta, Scrita en Tortosa e segellada ab lo segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII.- Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellal a vostre honor.

Sesión del día 28.

Se adoptaron varios acuerdos, relativos casi lodos a pago de sueldos e indemnizaciones y otros asuntos de poco interés.

Sesión del día 29.

Reunióse el parlamento; pero no hubo discusión, ni se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 30.

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 367. Tom. 20. Fol. 1750.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends pares en Christ e honorables senyors: per ordinacio e voler de vostres molt grans reverencies e honorables savieses vos trametem los honorables en Ramon Fivaller per esser aqui un dels castellans o guardes del conclavi o castell de Casp e micer Bonanat Pere que haviets demanats per vostres letres instantment: los quals sobre la eleccio que havem feta de les sis persones qui deuen aqui anar quant per vosaltres seran demanades per hoyr la publicacio fahedora de aquell qui es nostre rey princep e senyor justicia mijançant ço es ques informen ab vosaltres de la forma e manera com hi deuen anar les dites sis persones et de lur seguretat et altres coses en aço pertinents considerant per qui son trameses e lurs grans dignitats e auctoritats havem de nostra intencio plenament informats. Perqueus pregam affectuosament que donants fe e creença a les coses queus en diran de part nostra daço quen haurets deliberat al pus prest que porets segons la qualitat dels affers requer nos vullats per vostres letres clarament imformar. E tingueus senyors molt reverents e honorables Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XXX dies de abril del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 2 de mayo.

Dióse principio con la lectura de los dos escritos que siguen.

Núm. 368. Tom.20. Fol. 1752.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors del parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: decontinent que haguem rebuda vostra letra contenent lo pagament de les gents darmes de cavall et de peu qui deuen passar en lo regne de Cerdenya entenguem ab tota diligencia en expedicio de aquests affers arreglantsnos ab la dita vostra letra ab los capitols quens ha mostrats en Johan Puyol vostre scriva trames aci per aquesta raho: et per cessar salaris et messions hi ordenat de nosaltres matexs en Guillem Oliver per scriva de racio et en Ramon Dezpla per distribuydor los quals ne han volgut pendre carrech sens haverne del general alguna satisfaccio et salari. E conte senyors la dita vostra letra que si los procuradors o missatgers de micer Nicholoso Doria nons complien tots los XXX milia forins que fos abatut prorata del nombre dels CCCC homens a cavall et CCC ballesters et de cascuns segons nos semblaria millor et pus expedient: e sapiats senyors que dels dits XXX milia florins nosaltres ne havem rebuts ni los dits missatgers nons han donats sino XXVI milia CLXXXX florins Darago X solidos barchinonenses en moneda de florins de Florença ducats et jenovins et altres monedes los quals ab los XIIII milia florins que manats esser prestats per raho daquests affers als marmessors del senyor rey munten XXXX milia CXC florins Darago X solidos barchinonenses e havem comptat que munta lo sou de CCCC rocins et CCC ballesters pagats a IIII meses XXXIII milia DCCCXVIII florins Darago II solidos barchinonenses axi que restaven pera les messions VI milia CCCLXXII florins VIII solidos et aquesta quantitat es tan pocha que no ve a res a les messions que si han ha fer per aquests affers: e per aquesta raho et per ordinacio de la vostra letra segons que damunt havem deffalcat del nombre de la dita gent a caval et de peu ca non havem dat sou o acorriment sino a cent homens darmes et a docents L homens a cavall lança en puny et a C ballesters: et posat aquest nombre sia stat tan diminuit empero encara nos fallen ab les messions que sen han a fer MD florins Darago segons tot aço porets veure stesament et destinta en un llevament quin es stat fet queus trametem inclus dins la present: et sta en veritat que per tant com nos fallen los dits MD florins nos havem retengut que no havem volgut dar lo sou o acorriment de XIIII homens darmes qui son compreses en los dits cent tro hajam de vosaltres senyors resposta a la present nostra consultacio. Perque placieus senyors nos rescrivats com volrets nos hajam en aquests affers es a saber si defalcarem ultra aço que defalcat havem de la dita gent tant com munten los dits MD florins et de qual gent ho volrets ne façam: car axi com vosaltres senyors ordonarets sera complit per nosaltres prestament: no volem empero ometre que les monedes del dit general sestrenyen molt et son minuades de grans quantitats. E daço senyors nos rescriurets com pus prest porets car ja veets que aquests affers son de tal qualer que no soferrien dilacio. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVIII dabrill del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

Núm. 369. Tom. 20. Fol. 1753.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo die pus prop passat havem reebuda una letra dels consols de Perpenya la qual menciona diverses novitats quis son seguides en aquelles partides e qui son de assats gran caler. Perque com sie necessari que de tals novitats vosaltres senyors siats certificats: tramatemvos translat de la dita letra inclus en la present a fi que certificats puixats si necessari sera sobre les dites novitats esser avisats. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVII dies de abril del any MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

La carta de que se hace mérito en la anterior contenía en substancia, según el acta:

Núm. 370. Tom. 20. Fol. 1726.

Quod in maribus de Leucata pervenerat quedam navis de viscahins onerata per homines de Narbona de quatuor mille cesteriis frumenti et octo botes vini et ultra hoc erant in ea sexaginta tres ballistarii et hoc totum portat Sardinie ad vicecomitem Narbone. Item quod in quadam galiota et uno tampino que tendit ad regnum Sardinie in conserva cum dicta nave ascenderunt circa octuaginta ballistarii. Item quod quidam Bucicaut nomine acceperat Avinione solidum pro DCCC hominibus armorum de peccuniis illustrissimi regis Ludovici Neapolis.

Por último fueron leídas en esta sesión varias otras cartas, cuyo contenido no esplica el acta.

Sesión del día 3.

Invirtióse en la lectura de una carta del parlamento aragonés que dice así:

Núm. 391. Tom. 20. Fol. 1751.

A los muyt reverendos egregios nobles et honorables senyors el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyors: bien creyemos sie cierto a vuestras reverencias noblesas e honorables saviezas como por no haber conoscido rey e senyor en los regnos e tierras a la corona reyal sotsmesos son seydos suscitados diversos escandalos perpetrados homicidios e otros enormes delictos e robados ganados e diverses otros bienes en diversas partidas a los quales suscitar perpetrar e fazer se son acertados con gentes assi de aqueste regno de Aragon como de Gascunya algunos del principado de Cathalunya los quales sabemos los ganados et otros bienes robados en gran partida han levado a lugares e castiellos del dito principado e dentro aquell se han recullido et receptado. E ya sia nos paresca seyer necessario provehir a la sedacion e squivamiento de los ditos scandalos e inconvenientes e entre otros remedios pudiesse e deviesse de justicia seyer feyta reintegracion a los dampnificados de los bienes de algunos del principado qui en aqueste regno trobados son: empero nos aquesta via de remedio ommetemos per conservar buena fraternidat e amigança entre los de aqueste regno e del dito principado e provehimos por otras vias quanto possible nos es a la indemnidat et segurança de la tierra. Mas esnos cierto que todos remedios a present son insuficientes sino breu haver rey e senyor qui cerqua aquesto provida mediant la gracia de Dios segunt necessario sera: e por aquesto continuadament instamos los muyt reverendes e honorables senyores qui en Casp son deputados a la investigacion de la justicia de la succession reyal et publicacion et nominacion de la persona que por rey e senyor haver devamos que cerque aquello diligentment entienda e breu quanto la qualidat e grandesa del negocio lo consiente den a aquello devida conclusion a la qual fazer havemos por firme las instancias de vuestras reverencias noblezas et honorables saviesas muyto los moveran. Porque vos rogamos que en todas aquellas maneras que vistas vos seran los querades sollicitar exortar e rogar a dar breu e buena conclusion al negocio de que la cargua et sollicitut les es acomendada de guisa que por conoscimento de rey et senyor qui a la evitacion e sedamiento de los ditos inconvenientes et scandalos pueda provehir devidamente la cosa publica de los regnos e tierres a la reyal corona sostmesos sie puesta en estamento de paz et tranquilidat. E sie muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores la sancta Trinidat en vuestra guarda et proteccion. Scripta en Ceragoça e sellada con el siello del comendador mayor de Alcaniç a XXVI dias de abril del anyo de MCCCCXII— El parlament general del regno de Aragon perellado a vuestra honor.

Sesión del día 4.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 372. Tom. 20. Fol. 1757.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago. - Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Ceragoça a XXVI del mes dabril prop passat recitativa dels scandols homeys diverses e enormes crims perpetrats robaments de bestiars e altres bens fets en les partides daqueix regne axi per gent strangera de Gascunya e encara del regne Darago e alguns de aquest principat: perque fahiets continua instancia als molt reverends e honorables senyors ajustats en lo castell de Casp e deputats a fer la examinacio noscio et publicacio de aquell qui es nostre ver rey esenyor que donen breu e bona conclusio a la justicia mijançant la qual la perpetracio de tants scandols e mals cessarien: pregants a nosaltres que semblant instancia hi dejam sollicitar e fer segons aquestes coses en la dita vostra
letra son stesament expressades. A la qual senyors molt reverends nobles et honorables vos responem quens dolem molt dels dits scandols homeys delictes e robaments seguits en aqueix regne e fraternalment e cordial participam en totes vostres tribulacions et affanys prenents a importable anuig que de aquest principat alguns sien complices et sequaces de malefactors et perpetradors de crims tant detestables la correccio punible dels quals en son loch e cars nons oblidara: e som molt aconsolats de la dita continua instancia que havets feta e fets a la examinacio de la justicia de aquell qui es nostre rey e senyor car proceheix de intencio virtuosa: certificants vostras reverencias noblesas e honorables saviesas que nosaltres hi havem feta e farem deguda e urgent instancia vehents per clara experiencia quants sinistres et perills importa la dilacio et que la salut et repos de la cosa publica e dels subjectes a la coronareyal Darago es que prestament sia publicat qui es nostre rey e senyor per justicia la qual confiam ques fara per aquells a qui es comesa: pero es molt necessari ques maneig ab tal orde forma e manera que impertinencia non puixe sortir ni justa materia de querela a alguns dels dits competitors segons la arduitat e ponderositat de tan alt misteri requeren. E creem senyors molt reverents nobles e honorables que vosaltres et nosaltres som de una mateixa intencio en desijar e saber prestament qui es nostre ver rey e senyor per justicia la qual placia a la clemencia divinal nos vulla fer publicar saludablement ab tranquillitat tota equitat observada. E tingueus senyors molt reverends nobles e honorables Lesperit sant en sa guarda. Scrita en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell a quatre dies de maig del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.

Acordóse, además, entre otras cosas, que para mayor defensa del Principado se armasen y botasen al agua desde luego tres galeras, que el General había concedido prestadas a la ciudad de Barcelona.

Sesión del día 5.

Dióse cuenta en primer lugar de una carta de los de Caspe, en que se trataba del nombramiento de escribanos para dichos compromisarios; y luego se trató de los bandos que había en Ampurdan.

Sesión del día 6.

Se acordó el escribir diferentes cartas, encaminadas todas a apaciguar las disensiones que existían entre varios magnates de Cataluña.

Sesión del día 9.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 373. Tom. 20. Fol. 1764.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: be creem havets a memoria ab quanta instancia et assiduitat et com sovin vos havem scrit queus plagues deliberar et a nosaltres rescriure en lo fet de les vendes de les generalitats es a saber si les vendriem o si les fariem cullir e si les veniem a quant temps e si serien aquells drets mateixs o si los crexeriem segons certs capitols quen haviem formats los quals vos havem tramesos: e no par senyors que encara hajats deliberat en aquests affers o nons en havets rescrit: e segons podets veure aço no soffer pus dilacio car en lo present mes de maig fenexen tots los arrendaments et tantost lo primer die de juny subseguent es necessari et be necessari que les dites generalitats se cullen o per arrendadors o per cullidors sens altre intermedi de temps: et avisamvos senyors per nostre descarrech que si vosaltres ordonats que aquestes generalitats se cullen per cullidors que nosaltres hi posem que haurem parer sera dampnos al general car jan es stada experiencia en temps passat en altres cullidors que deputats hi posaven dels quals se diu que furtaven la meytat daço que cullien e que per ço serie millor que les dites generalitats fossen venudes e que per la breutat del temps e per lo temps que vuy nos occorre fossen venudes solament a I any car no si pora tant perdre com si les venien a III anys: e no sperets quels compradors del present trienni nos donassen prorata del temps que les cullirien responentsnosen segons quels han costat car tots se clamen dients que perden grossament hoc e creem que dins I any Deus volent haurem rey cert e determenat e lo temps sera millorat e los volents comprar posats en millor disposicio e lo creximent dels drets de les dites generalitats se poran fer ab deliberacio pus spaciosa: perque placieus senyors nos rescrivats e prest com volrets nos hajam en aquests affers et no soffirats que per vosaltres sia mes pus temps en deliberar car ja veets quel general ne poria sostenir dampnatge. Part aço senyors nos havets derrerament scrit que fahessem tirar aci la fusta de III galees que havem feta boscar e que tirada posem stepes pera III galees trocelleres de XXX banchs: e segons vosaltres senyors sabets primerament nos haviets scrit que faheessem boschar fusta pera VI galees et axi ho haviem fet e aquella fem continuar de boschar e tirar et metre en cubert que no sen perda una stella: es ver que pus axi nosen havets scrit derrerament no posarem stepes sino pera III galeas e aquellas entenem a posar en la manera que per vosaltres senyors es stat ordenat. E sie molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a cinch dies de maig del any mil CCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 374. Tom. 20. Fol. 1765.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: axi com per vosaltres es stat ordonat ens havets scrit nosaltres havem aemprat micer Francesch Amella et micer Pere Basset que advocassen lo egregi don Frederich Darago en lo fet de la real successio pregantslos ab gran instancia que decontinent deguessen partir per anar a Casp car nosaltres los offerim que tantost los spatxarem en llur salari: e jatsia hajam trobat en ells gran voler et affeccio de servir a vosaltres senyors en la cosa publicha pero lo dit micer Francesch nos ha dit que james en aquesta manera ell no ha entes ni studiat no pensant que hi hagues entrevenir et que atesa la brevitat del temps que dubtava que en aço ell pogues fer sa honor et ço quis pertany a la ponderositat dels afers: es ver que apres moltes paraules ell se offeri de servirne per sa possibilitat a vosaltres senyors et de fet fa son pertret es te per dit de veure et strenyerse ab lestudi ab confiança que li sera dat temps que ell haura pogut veure en los dits affers car en altra manera no pendria lo dit carrech. E lo dit micer Pere dix volentnos parlar clar que dubtava que ell posques entrevenir en aquests affers sens carrech de sa fama per tant com a requesta de algunes persones ell havia fetes allegacions sobre alguns punts tocants la dita successio en les quals per aventura havia posat axi per lo dit egregi don Frederich com contra ell; et daço lo dit micer Pere scriu a vosaltres senyors seriosament ab sa letra. Perque placieus senyors nos rescrivats com volrets sia provehit en aquests affers car sens falla los dits micer Francesch et micer Pere ne compliran vostra ordinacio et voler. Part aço sabets senyors quens havets dat carrech de cercar totes cartes et scriptures qui facen per la dita reyal successio et per aquesta raho alguns de nosaltres a qui singularment ho havem comanat han treballat et treballen continuament et ab tota diligencia en cercar de les dites scriptures de les quals han trobades algunes qui a parer nostre fan per lo dit fet: et per ço que millor puxats veure quines et quals son les dites scriptures et hon son stades trobades havemho posat en un full de paper queus trametem inclus dins la present. E mes avant havem sabut ab micer Francesch Çasala que micer Bernat Dezpont te les allegacions den Çaera et de fet ne som stats ab lo dit micer Bernat de Gualbes; perque vejats senyors si volrets transllats de algunes daquestes scriptures et de quals et rescrivitsnosen car axi com vosaltres ho ordonarets sera per nosaltres prestament complit. Mes encara sapiats senyors que tot jorn hic continuan exir gran colp de gent qui van en França et en Sicilia et a parer nostre haut sguart al temps present deuriasi provehir et de fet nosaltres havem ja scrit al governador de Rossello quens sembla ell no hic dege lexar exir arneses ni besties cavallines. Be creem que vosaltres senyors hi provehirets pus ne sots avisats. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en Barchinona a V dies de maig del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.