Mostrando las entradas para la consulta Costança ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Costança ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de agosto de 2021

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Tomás Aguiló Forteza.

EL 25 D'OCTUBRE


1349.


https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor


Asseguda dins la cambra,  La cambra de mes endins,  Dona Costança, l'esposa  D'en Ramon de Sant Martí,




Asseguda
dins la cambra,


La
cambra de mes endins,


Dona
Costança, l'esposa


D'en
Ramon de Sant Martí,





Pròp
d'una taula, ab el colze


Demunt
un coxí molt rich,


S'aguantava
el front, enveja


Dels
llíris de son jardí.





Deu
del cel! qui l' hagués vista


Aquell
vespre malehit,


En
que li estavan devora


Trists
com ella els seus dos fills!








EL
25 DE OCTUBRE


1349.





Sentada
junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la
esposa de Ramón de Sant Martí.


Apoyado
el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura
envidiaran los lirios de su jardín.


Dios
del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella
tristes, rodeábanla sus dos hijos!





A tres anys un no
arribava,


No
arribava l'altre a cinch,


Y
per cert que tots dos eran


Com
dos ángels de garrits.





El
mes grandet la tenia


Agafada
p'el vestit,


Esglayat
la se mirava


Demunt
sa falda el petit.





¡Pobre
mare que no feya


Jochs
y festes als seus nins,


Perque
plena d'amargura


Sols
pensava en son marit!





Pensava
qu'en aquella hora


Se
trobava en gran perill,


Y
ja a dolses esperançes


No
gosava doná' abrig.





Els
seus ulls li espiretjavan,


De
son cor treya suspirs,


Y
per molt que fés esfòrsos


No
'l tenia gens tranquil.





En
Gilabert de Centellas


De
ciutat havia exit,


Y
en son estol, gent valenta,


S'hi
contavan molts de mils.





En los tres años frisaba
el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que
semejaban dos ángeles.


Teníala
el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el
pequeño mirábala aturdido.


¡Pobre
madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque
llena de amargura pensaba sólo en su marido!


Pensaba
que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba
dar albergue a lisonjeras esperanzas.


Asomó
el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus
esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.


Gilaberto
de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de
muchos millares de valientes.






La llum del sol apagada,


S'anava
el cel enfosquint,


Y
a la cambra un esclau mòro


Ab
un ciri entra summís.





-
No guaytavas a la torre?


-
En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?


-
Ran de mar fòchs que servexen


Per
doná' a ciutat avís.


-
¿Y res mes?- Fayes enceses


De
Lluchmajor p'el camí.


-
Y dius ver? Mon còr s'esclata,


Mon
còr no'm cab dins el pit.





-
De pols una nigulada


S'hi
veya abans, y ferits


Del
sòl los férros de llansa


Hi
llambretjavan sovint.





-
Ah! son ells, son ells que tornan,


Son
els nostres inimichs;


¿Es
que venen victoriosos


O
s'en venen fugitius.





Y,
digués, ¿son lluny encara?


-
A retronar fins aquí


No
's tardará moltes hores


La
remor del seus clarins.






Apagada ya la luz del
sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró
humildemente en la cámara un esclavo moro.


-
¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste?
- Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la
ciudad.


-
¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -


¿Es
cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.


-
Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas
reflejaban los rayos del sol poniente.


-
Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas
¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y,
di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde
aquí el sonido atronador de sus clarines.





- Vés, puja, puja a la
torre,


Y
si 's cumpleix mon desitj,


Si
mon plant el cel escolta,


No
serás ja mes catiu. -



D'exir
lo esclau acabava,


Quant
la dama exhala un crit,


Perque
's veu devant un frare


Que
l'abrassa ab frenesí.





De
fèrro una cervellera,


Un
arnés mitj desguarnit,


Uns
esperons sanguinosos,


Cubria
el ropatje humil.





Espassada
la sorpresa:


-
Ramon! Esposa! qu'estim...


-
¿Y el Rey? - Amor de ma vida,


¿No
estavas pensant en mí?





-
El Rey?... Callas, y a la boca


l''
acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava


No
soldats, sino botxins.





-
¿Qué vols dir? - Caygut en terra...


-
¡Pobre Don Jaume! Felis,


Qu'entre
el desterro o l'afronta


No
ha tengut temps d'elegir.






- Ve, sube, sube a la
torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros,
no seras ya cautivo. -


Acababa
de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver
entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.


Cubría
el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas
espuelas mojadas en sangre.

-
Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa
adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando
en mí?


-
El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas
no eran soldados sino verdugos.

-
¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues
no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.






- Deu etern! ¿y la
justicia


Consent
tan horrible crim?


-
¿Y ha de viure sens corona


Qui
en son cap corona ha vist?





-
Ingrata, ingrata Mallorca!


Y
l'infant? - Está ferit.


-
Tot perdut! - Tot, fòra l'honra


Guanyada
aquex dematí.





-
Els traydors tan valerosos!


Y
els faels...- Mes qu'ells ardits,


Y
per cada tres dels nostres


Ne
duya en Centellas vint!





Tres
llansades he rebudes...


-
Ah!... - Mon cavall mes de sis.


Còps
d'espasa, ¿quí los conta?


Sols
sé que masell n'estich.





De
la sang qu'ara 'm degota


N'está
aquex trispol homit;


Ja
'l veurás com vermeyetja,


Ja
'l veurás demá matí.





Venturós
si a les galeres


Viu
encara jo hi arrib,


Y
un poch de terra sagrada


Pot
esser mon derrer llit. -






- Dios eterno! ¿y tu
justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona 
quién
la llevó en su cabeza?




-
Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse
todo! - Todo, menos 
la
honra alcanzada en este día.


-
Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que
ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!




Tres
lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de
espada, ¿quién pudo contarlos?



Con
la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la
mañana le verás todo enrojecido.


Dichoso
si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado
de tierra bendecida! -





Dona Costança esmortida


No
sent ja lo que li diu,


Y
als nins, Don Ramon abrassa


Plorant
també com un nin.





El
front gelat de sa esposa


Besa
ja p'el derrer pich,


Y
sortint d'aquella cambra


De
sang dexa un regalim.


___

Desvanécese
Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha
contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.


Besa
por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella
cámara deja en el suelo un reguero de sangre.

//

miércoles, 11 de marzo de 2020

Núm. 11. Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Núm. 11. 
Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Al muy .... honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe et de Murcia et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcelona salut como a rey que mucho amamos e preciamos e pora quien querriamos tanta honra salut e buena ventura como pora nos mismo. Rey facemosvos saber que vos enviamos el amado consellero nuestro Joan Scrivan sobre los afferes de la armada que en el anyo present se deve facer en la mar cuentra los moros enemigos de Dios e de la christiandat e sobre algunos otros afferes que de parte nuestra vos deve decir pleneramiente informado: porque rey vos rogamos mucho que al dito Johan Scrivan querades creer sobre aquello que de nuestra parte en los ditos afferes vos dira de palavra. Dada en Valencia ocho dias andados del mes de janero en el anno de nuestro Senyor de mill CCCXL. - R. Sicardi mandato regis facto per vicecancellarium.
- Capitols ordenats sobre la misatgeria que en Johan Scriva deu fer per lo senyor rey al rey de Castiella. - Primerament apres la salutacio lo dit en Johan diga al dit rey de Castiella quel senyor rey Darago hac et ha gran plaer et consolacio de la gran et loable victoria la qual lo dit rey de Castiella ab la ajuda de Deu et per lo seu bon esforç ha hauda dels reys de Marrochs et de Granada et dels altres enamichs de la fe catholica et de lurs hosts et companyes.
- Item quel dit senyor rey Darago a servey de Deu et en honor et ajuda del dit rey de Castiella e per servar les covinençes havia acordat proveir et ordonat quel almirayl seu romangues en la guarda del stret ab les XIII galeas tro per tot lo mes de febrer que foren complits VI mesos: e daço feu manament ab letra al dit almirayl la qual dira a Francesch Ruiç de la Cambra scri .... del dit senyor rey Darago .... E no resmenys quey trames en P. de So .... s ciutada de Valencia a Sivilia per fer paga o les dites galeas compliment tro per tot lo dit mes de febrer et compliment d ... tot a ... forniment que mester haguessen. E encara trames per mar manament ab carta al dit almirayl que romangues en lo dit estret per lo dit temps. E ans quel dit almirayl hagues los dits manaments fe .... ventura que fo ....escrit per lo temps ...... en carta per defalliment dalcun pera que li fallia lo qual profitosament no pogueren levar en Sivilia et prop que era de la torna dels IIII meses. Daço empero ha haut gran desplaer lo dit senyor rey Darago.
- Item li diga quel dit senyor rey fa espetxar .... açosament (iverçosament ?) en Cathalunya et en regne de Valencia on ell es de present aquella armada de galeas que ell bonament pora per guardar la mar et a obs de la guerra per tal que a la primavera sien apparellades les galeas: e es mester quel dit missatger sapia lo rey de Castiella quantas galeas armara ne en quin temps les haura per tal que las galeas del dit senyor rey Darago et les sues concorreguen en un temps segons que fer deuen per les covinençes.
- Item se certifich lo dit missatger lo dit rey de Castiella quantes galeas ha tengudes en la mar per fer lo dit servey apres de les covinençes e vaja informat quantes ni ha tengudes lo dit senyor rey Darago per tal que puxa fer comte et compensacio del temps et del nombre de les galeas: et com lo senyor rey Darago segons lo nombre de las galeas que cascu deu tenir en mar per les covinençes haja mes servit segons ço a que era obligat per sa part: quel dit missatger faça compensacio de les quantitats quel dit rey de Castiella ha prestades al dit senyor rey Darago a obs de les dites galees.
- Item li diga el prech airosament de part del dit senyor rey que com en les terres et regnes del dit senyor rey Darago haja minua de cavalls et rocins del regne de Castiella per metre et menar en los regnes et terres del dit senyor rey Darago.
- Item com .... quel dit rey de Castiella entenia armar naus o galeas contra tots christians qui porten viandes mercaderies o altras cosas en Barberia o a terres de moros quel dit missatger de part del dit senyor rey prech al dit rey de Castiella que proveescha et faça manament al capita de les dites naus et galeas .... xells que si mercaders de la senyoria del dit senyor rey exien de Barberia o de terra de moros ab ço quey han no sia fet dan a aquells con lo senyor rey haja ordonat que nengun mercader ni altre sotsmes seu no vaja ni navech daquiavant en Barberia ney port negunes (negu-gunes) coses.
- Item si mercaders o altres de la dita senyoria navegaven a Mallorca en Serdenya en Sicilia en la rivera de Genova en Romania e altres parts de christians et per fortuna de mar o de .... venien en les mars de Barberia que nols sia donat dan per los dits capitans los dits navegans mostran albara testimonial dels batles generals de Cathalunya et de regne de Valencia o de la un daquells o de lochtinent de cascu daquells.
- Item com tots los dits affers sien espeegats prech lo dit missatger de part del dit senyor rey Darago al dit rey de Castiella que aquella donçella por nom Costança Alfonso e dues germanes sues preses en lo loch de Sorica com lo cobra el liura a frare Joan Nunieç maestre de Calatrava per honor del dit senyor rey vulla deliurar et trametre al dit senyor.