LIV. Perg. n. 1767. Jai.I.Junio 1263.

LIV.

Perg. n. 1767. Jai.I.Junio 1263.

Este es trasllat bien e fielment sacado de la carta original palaura por palaura non crexendo ni minguando.
- Sea manifiesta cosa a todos aquellos qui esta carta veran commo nos todo el consello de Sadava la Viella caballeros infanzones lauradores et todos los habitadores de aquel logar ni aquellos qui en los nuestros terminos lauraran recivimos a vos seynor don Jacme por la gracia de Dios rey de Mayorgas et de Valencia comte de Barcelona et de Urgel et senyor de Montpesller por senyor nuestro e qualqui quiere otro rey otros reyes por tiempos enpues vos venran en tal manera que demos a vos et a los vuestros successores por ara e por todos tiempos en quiscada un anno de cada juno de in dicta villa un kafiz meo trigo et meo ordio et del meo juno meo kafis meo trigo et meo ordio et del axadero un robo meo trigo meo ordio treytos los caballeros et los infanzones qui alla son nin de aquí adenant y seran. Et encara nos antedictos todo el concello caballeros infanzones lauradores de aquel lugar damos et otorgamos a vos seynor don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon et a los vuestros todas las justicias calonias et todas las otras dominicaturas de aquella villa que a seynor pertenecen nin pertenecer deben por ninguna manera nin por ninguna razon segunt fuero de Aragon. E nos seynor don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon por este otorgamiento et prometemiento que feyto havedes a nos et a los nuestros recevimos a vos et a las vuestras cosas en seynorio nuestro assi quo por ara et a siempre seades del seynorio del rey de Aragon et de los sus successores que seran reyes de Aragon. Et por todas estas cosas sobredictas damos a vos avant dictos homes et femnas de Sadava la Viella et a los vuestros para todos tiempos todos aquellos terminos et dreytos que havedes nin possedides por ninguna manera aca Buey et encara vos damos que podades en termino de Un Castiello escalar e fer campos de nuevo et alii cabannar encara vuestros ganados vos catando de tala que non fagades a ninguno en cosas lauradas et vuestros ganados que puedan pascer de era a era assi como costumpnado es. E queremos e mandamos que ningunos otros ganados estranios treyto de vuestros vecinos aquellos que han usado de pascer con vos que non puedan entrar entre terminos vuestros ni entre vuestras lauradas a menos de mandamiento de concello vuestro salvos empero los treudos et las aguas de los infanzones qui alli son. Et nos dito don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon damos et otorgamos por terminos a la dita villa de Sadava la Viella de Axillo assi como va la carrera a Foz Piniellos et dalli como va a Castiel Pinoso et dalli como va a Poy de Oliva et dalli como va a Poy Pinoso et dalli como va a Fuentzenam et dalli como va a Portiel Malvar et dalli como va a los corrales de Artieda et dalli como va a Puy Palomar et dalli como va al sendero de la Bueta entro a la subidiella de Biota et dalli como va la carrera de Puy Lampao e Biota y assi como se encierran las lauradas de Biota et de Sadava. E nos don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon por todas estas sobreditas cosas enfranquimos por nos et por los nuestros successores a vos todos omes et femnas de Sadava la Viella presentes et (ot) aquellos que daqui enant y seran pora todos todos tiempos de cena peyta huest et de cavalgada et encara deste primero monedage que venra: et dalli adenant que dedes a nos et a los nuestros el dito monedage asi como la otra tierra nuestra lo costumpnara de dar. Et si por ventura aviniese a nos don Jacme rey sobredito nin a successores nuestros de entrar en huest o en cavalgada con enemigos nuestros que sean de frontera de Navarra vos sobreditos omes de Sadava la Viella e los vuestros para todos tiempos que sigades a nos et a los nuestros en aquel logar cuentra los nuestros enemigos et si non lo faciades nos e los nuestros que podamos a vos demandar. E nos dicto don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon por nos et los nuestros prometemos e convenimos a vos sobredictos omes de Sadava la Viella sia cavalleros sia infanzones et a lauradores de aquel logar todas estas sobredichas cosas atender e complir a buena le sines mal enganno et contra ninguna de estas sobredictas cosas nunca por nos ni de ninguno contravenir. E nos dicto concello de Sadava la Viella por nos e por caballeros et infanzones et lauradores et todos los otros habitadores de aquel logar et aquellos qui oy y son et daqui adenant y seran a mayor seguramiento de vos seynor rey don Jacme esta dicta carta de este otorgamiento e donacion de nos et de los nuestros a vos seynor et a los vuestros feyta femos et mandamos firmar con siello del concello nuestro e la procuracion de todo el concello de Sadava la Viella cavalleros infanzones et Iauradores qui en esta carta feciemos de la qual procuracion tal es la tenor: - Conescuda cosa sia a todos como nos todo el concello de Sadava metemos procurados a don Sancho Roiz de Valtierra y a don G. Xemenez de la Centera et a don Fertun Lopez de Sadava et a don Alaman de Sadava et a don Miquell Perez de Martes et a Martin Xemenez et de si a todos estos nuestros vecinos que van con ellos que ellos que hayan poder de demandar et de responder de firmar et encara de meter otros razonados et toda ren que estos antedictos en fagan por qualque quiere manera nos lo hemos por firme et somos pagados agora et siempre. Son testimonios de esta cosa don Pedro Roiz de Biota et don G. Aztor. Era MCCC prima en el mes de janero. - Johan escribano publico del concello de Sadava por mandamiento de todos los antedictos del concello de Sadava esta carta de procuracion escrivio et este sig+nal i fizo. - En testimonios son desto qui vedieron esto todo leyr et atorgar al senyor don Jacme por la gracia de Dios et a los procuradores sobredictos de in dicta villa don Ferrand Sanchez fillo del seynor rey don Jacme sobredicto et don Exemen de Ureya et don Garcia Perez de Figaruelas et don Miquel Violeta.
- Actum est hoc quinto die intrante febroarii era MCCC prima. - Yo Johan escrivano publico del concello de Sadava la Viella qui por mandamiento de todo el concello de in dicta villa escrivie en in dicta procuracion los dictos procurados a (á) los cuales todo el concello de in dicta villa dieron todo lur poder et la carta primera romanio al concello de Sadava bollada con la bolla del seynor rey don Jacme et este mi sig+nal i fiz. - Petrus Luppi publicus Zesarauguste notarius de mandato illustrissimi domini Jacobi regis Aragonis et de procuratoribus supradictis totius concilii ville de Sadava la Viella et domino rege predicto et procuratoribus contentis in procuratione concilii de Sadava la Viella hanc cartam scripsit et emendavit ubi dicitur quiere otro rey o reyes et hoc sig+num fecit. - E yo Pedro escribano publico e jurado del concello de Sadava esta carta de este traslat escrivio.

Sádaba, Zaragoza: http://www.sadaba.es/

Texto interesante para el consello Fabla

https://www.euskalmemoriadigitala.eus/applet/libros/JPG//280221/280221.pdf

http://www.anubar.com/coltm/pdf/TM%20100%20DOCUMENTOS%20DE%20JAIME%20I%20DE%20ARAGON%20VII.pdf

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/29/49/_ebook.pdf

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/10/06/6gutierrez.pdf

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

manera-sagellar-segells-cera-bulla

17 DE FEBRERO.

17 DE FEBRERO.

Empleóse esta sesión con la lectura de varias cartas cuyo tenor es como sigue:

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors. Per vostra letra de XIII a Xllll del present per Molins correu entre V e VI hores de nit rebuda som certificats de la licenciacio de nostre embaxada e com nos pregau e encarregau anem aqui per donar millor informacio de les coses passades e fer e delliberar lo que sera necessari. A que vos responem havem gran plaer de vostra deliberacio e de continent haguerem spatxat lo present correu e forem partits per anar aqui sino sperants labbat de Poblet e mestre Ferrando los quals com vos havem scrit ab la Senyora Infanta son anats a la Senyora Reyna ab lo apuntament en scrits del qual vos havem tramesa copia e ir los ne fem correu notificantlos dita licenciacio e encarregantlos si la Majestat del Senyor Rey no passave en lo dit apuntament de continent sen tornen car nosaltres los speram e ya forem partits sino per ells los quals no han pogut axi spatxar com pensavem per quant crehiem haguessen trobada la Senyora Reyna en Ossera com nos ere stat dit e havem sabut certament es en Çaragossa e axi haurem sperar algun dia mes fahentsvos certs mossenyors que si lo apuntament sera plasent al Senyor Rey nosaltres ya abans e tots temps tenim deliberat avisarvosne e sens vosaltres no finar res com es degut e pertinent axi com crehem vosaltres en qualsevol conclusio de aquest fet nos apellareu. E es ver que en venir e declinar al dit apuntament per la dita Senyora Infanta mogut nos han induits los respectes de quexa vos havem scrit e assenyaladament lo avis per vosaltres fet ab una letra de X del corrent la on dieu res de tractes o expedients audiencia nous parra donadora sino recobrant la persona del Senyor Primogenit. E axi conformantsnos ab vostra voluntat e veents lo efecte del apuntament sis segueix suplir a tot lo que per lo Principat es demanat tant en recobrar la persona del Senyor Primogenit quant en reintegracio de les leys e libertats cathalanes quant encara en la seguretat e repos del dit Principat e de tots nosaltres fem lo dit apuntament redigir en scrits lo qual on nos seguescha servex a justificacio e descarrech de tots segons vos havem scrit. Tan prest com los dits abbat e mestre Ferrando seran arribats partirem per anar aqui Deu volent mas per quant es pertinent e degut a tots embaxadors fer relacio del que fet han e aquella comodament nos pot fer sens lescriva qui en tot ha entrevengut e te los actes e havem vist vostres providencies deliberar que Nanthoni Lombard scriva de nostra embaxada reste aci fins per vosaltres li sie scrit vos pregam molt afectadament per nostre descarrech lo dit Anthoni vage ab nosaltres com sia molt necessari e sens ell relacio nos pot acabadament fer. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci concorrent. Scrita en Leyda a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathatunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Divendres proppassat XIII del corrent mes rebem de vostres grans reverencies una vostra letra sots data de XII del ya dit mes e aquella lesta encontinent entreveninthi lo loctinent de deputat de aquesta ciutat havem sollicitats los conestables per los cent homens demanats prestament se matessen a punt e anassen a vostres reverencies e prestassen lo jurament e homenatge segons forma ab vostra letra donada e fetes alguns dells lurs bestretes segons lo loctinent de deputat largament vos scriu vos remetem los dits cent homens ab lurs conestables qui son quatre e hauriemvos a gracia que lurs capitans fossen de aquesta terra. E per tant com lo venerable En Marti Johan Doris donzell senyor del castell Doris es singular amador de la cosa publica del Principat de Cathalunya e encara de aquesta ciutat e per conseguent sie digne de gracias e favors o axi mateix lo venerable En Bernat de Muntredon domiciliat en aquesta ciutat aquests dos fossen capitans de aquests cent homens queus trematem e on e en cars lo dit Oris fos empatxat de esser capita vos sia plasent en son loch sia posat lo venerable En March de Planella donzell e domiciliat en
aquesta ciutat e tot aço vos reputarem a gracia molt singular. E conserveus molt reverent honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XV de febrer del any Mil CCCCLXl. - A tot vostre manament e ordinacio prests quis recomanen en vostra gracia e recomendacio los consellers de Vich.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Calhalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Lo dia de ir que era divendres e XIII del corrent mes rebi una vostra letra sots data de XII del dit mes dins la qual trobi una crida ordonada. E vostra letra per mi lesta e ajustats los consellers desta (de esta; d´esta; d´aquesta) ciutat prest matem en execucio lo contengut de vostra letra fahent prestar al veguer e jutge ordinari sagrament e homenatge la hu al altre com lo sotsveguer yal hagues prestat segons forma ya donada e prestament lo dit veguer mana publicar e de fet es stada publicada la dita crida e encontinent son stats sollicitats los quatre conestables per los cent homens demanats elegits prestament se metessen a punt e ensemps tirassen en vostra ciutat es presentassen a les vostres grans reverencies prestans cascuns lo jurament e homenatge segons forma en vostra letra donada e que si havien master diners los seria feta bestreta. E continuament los dits consellers ensemps ab mi ses trebellat que los dits cent homens han hagut bon compliment e per cascu dells prestat lo jurament e homenatge segons forma de vostra letra en vigor de la qual per En Galceran Prat arrendador de la bolla (bula) de aquesta ciutat segons vostra ordinacio los son stades fetes bestretes de diners e per cascu fermades apocas dirigides a mi e per mans del dit arrendador e continuades per lo notari de mon ofici.
E per tant que vostres grans reverencies sien informades dels dits quatre conestables e de les personas sots ells acordades e de les bestretes quils son stades fetes de tot he feta fer copia la qual vos remet dins la present interclusa. E conserveus molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich dissapte a nit a XIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A tot vostre manament e ordinacio prest quis recomana en vostra gracia Francesch Valls canonge loctinent del deputat de Vich.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Arribant aci en la present vila son stats ab mi los pahers demanantme lo sou de CC homens que per comissio vostra havien acordar per trametre a Leyda e dihentlos que yo no havia tal comissio son molt marevellats e han mostrat de esserlos molt greu e quasi son venguts a creure que yo los negas la cosa attes que hu que ells trameteren aqui laltra dia lo qual diu parti hir de aqui los ha dit davant IIII que vosaltres mossenyors li havieu dit davant mossen Viladamany que per mi havieu trames los dits diners. E yo lavors los he dit que ver era que en la partida mia vosaltres mossenyors me volieu detenir per darme carrech de alguns afers e yo diguius que nom podia aturar per res que ya tenia tota la roba carregada e que axim licencias e que per ventura era de aquest fet ço de quem volien dar carrech. E aço mossenyors yo los e dit per darlos alguna color car reyalment ells sen mostren molt stomachats de esser axi mesos en oblit perque mossenyors placieus provehir. Jo mossenyors per seguir la gent de peu he fet les jornades curtes anit so arribat açi Deu volent dimarts entrare en Leyda. Totes les adzembles tinch ya de aci a Leyda e provehit que entrassen totes plegades en Leyda ensemps ab mi ab cent homens de peu. Aci ha molt bella gent mas han gran fretura de gent a cavall e certament si gent de cavall no ha lo capita envides ha forma de empenyerse gens. La del acordament de gent de cavall quem donas en les instruccions es ya ordonada e per lo mati se fera e apres partire. Ja per letres del capita vostra reverencia e honorables savieses seran avisades del partit mogut per la Senyora Reyna per la restitucio de la persona del Senyor Princep. Quant Deu vulla sia en Leyda ne pore scriure mes adeveres. Feta en Cervera a XV de febrer. Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencies e honorables savieses - Johan Ferrer.

Als molt nobles magnifichs e honorables e savis senyors los XV elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda feta a X del present mes e havem hoit lo quens ha volgut explicar de vostra part en virtut de la dita letra lo magnifich mossen Johan Samso cavaller embaxador vostre a la qual vos responem queus regraciam molt e molt la gran bona e incommutable intencio que havets hauda e haveu en aquests afers qui toquen a tots e a quiscu pregant e encarregantvos en aquella persevereu e continueu a benefici e repos de la patria segons som tots obligats a laor e servey de nostre Senyor Deus e servey de la Majestat del Senyor Rey e benifici e liberacio de la persona del Illustrissimo Primogenit del dit Senyor Rey. E del quens ha dit mossen Samso per part de vosaltres havem deliberat que ab major delliberacio e consell pugam a vosaltres consellar. E placieus de totes coses referir ab los consols e consell de aqueixa vila e a aquells dar tota ajuda e favor que sia benefici del present negoci com fins aci haveu acostumat. E sia molt nobles magnifichs e honorables e savis senyors lo Sant Sperit en vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de fabrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Mossen molt honorable. Per haver avisos de la ciutat de Çeragoça e regne de Arago volem trametau lla una o dues spies que sien personas (occitano: plural en AS) discretes (adjetivo que no concuerda con personas, sería discretas, igual en castellano que en occitano) e ab disposicio pera (para; per a) tal cosa qui hajen manament e carrech de esplorar e sentir en quant poran totes novitats que facen per lo Senyor Rey e per aquella ciutat e regne e les voluntats de les gents de la dita ciutat e regne e les noves que hi sien del stament del regne de Navarra axi noves de gent darmes de Castella o de altres gents qui desijen la liberacio del Senyor Primogenit o sien contra aquella. De tot se *informeu e tornats prestament e haguda dells relacio nos certificareu stesament de aquella. En Johan Ferrer lo receptor qui es aqui ne comunicara ab vos car nosaltres lin scrivim. Entre abdosos (ambos; ambdos, ambdosos) donauhi presta expedicio. Les spies sien dreçades o alguna delles lla specialment hon sia lo Senyor Rey. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend senyor lo archabisbe de Tarragona.
Molt reverend senyor. Nosaltres e aquest consell sumament desigam que vostra reverendissima persona se atrobas aci e es tant necessari per servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benifici de la cosa publica de aquest Principat que suficientment explicar nos poria. Perque placia a la dita reverendissima persona vostra tota dilacio a part posada venir e attenyer aci ab la major celeritat que fer puscha com axi la disposicio dels afers ho requera. E en aço nous placia fallir per quant vostra reverendissima senyoria desiga servir nostre Senyor Deu e lo dit Senyor Rey e lo benefici de la cosa publica. La Sancta Trinitat molt reverend senyor tinga la reverendissima persona vostra en sa proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor lo compte de Prades.
Senyor molt egregi. Nosaltres e aquest consell summament desiga que vos senyor fosseu eus trobasseu aci entre nosaltres e es tant necessari per servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benifici de aquest Principat que bonament explicar nos poria. Perqueus placia tota dilacio a part posada de continent venir e attenyer aci e ab la major celeritat que fer se puixa. E en aço no vullau fallir per quant desigau lo servey de Deu e del dit Senyor Rey e benifici de la cosa publica. La Sancta Trinitat senyor molt egregi vos tinga en sa guarda. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al honorable En Johan Ferrer receptor de les generalitats de intrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres scrivim al diputat local de Leyda donantli carrech trameta a la ciutat de Çeragoça e regne de Arago una o dues spies per sentir totes novitats segons en nostra letra stesament li dehim. Plaunos e volem que vos ne comuniqueu ab ell o que abdosos acordeu de la persona u persones que trametreu axi que sien ben dispostes al mester. Les spies sien dreçades o alguna delles lla specialment hon sia lo Senyor Rey. E de tot lo que reportaran o per altra qualsevol via sabreu o sentireu nos feu avisos continuament. Hajauvoshi ab la diligencia ques confia de vos. Dada en Barchinona u XVll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Sabut havem que sou encara en Cervera la qual cosa nos es stada a gran maravella car no podiem pensar que a les hores de ara no fosseu entrat en Leyda e vostra senyoria pot veure e conexer que lo negoci requer gran celeritat e la triga es vergonyosa e ignominiosa e al Principat importa gran inconvenient e dan. Perqueus pregam e requerim sots virtut del jurament prestat que de continent la present rebuda partiau ab tota la gent de peu e de cavall que aqui sia tirant la via de Leyda hon aturareu fins per nosaltres scrit vos sia. E en aço vos placia no metre dilacio ne falta. Lo Sant Sperit senyor molt egregi sia en direccio vostra e de tot lo exercit. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e molt savis senyors. Per informacio de mossen Johan Ramon embaxador vostre e per letra de vosaltres a ell tramesa la qual comunicada nos ha havem vist e sabut com lo regent la Governacio e capita dels comdats de Rossello e de Cerdanya e lo castella del castell de aqueixa vila e procurador reyal dels dits comdats se serien enclosos en lo dit castell e com han requests e manat tots los castellans forans anar personalment regir e guardar lurs castellanies. Les dites novitats son a nosaltres cosa de molta admiracio per quant no es alguna cosa que sia feta nis faça per aqueixa universitat e tot lo Principat de Cathalunya sino a tota honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e per lo deute de la fidelitat degut a la sua reyal corona e per liberacio del Senyor Primogenit que es cosa a la qual deute de fidelitat streny granment aquest Principat. E los dits regent e castella fahent aqueixs senyals e preparatoris significarien ells esser de contrari voler e parer al Principat e voler tenir les dites forces per ventura a recullir o metre en aquelles algunes gents strangeres en deservici del dit Senyor Rey e de la sua reyal corona e contra lo be e tranquille stat de aqueixa vila e de tot lo dit Principat. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses som de intencio e parer que si veurets (occitano; veréis; voréu o voreu; veureu) los dits regent e castella star e perseverar en tal proposit e recullir gents ne vitualles ne fer guaytes ne altres senyals o demostracio contra la forma solita e acustumada que donets (occitano: deis; doneu o donéu) orde per aquells migans que les savieses vostres veuran e conexeran que no puixen haver vitualles de aqueixa vila ne de altra part ne algun socorriment o ajuda abans sí les dites forçes porets (occitano; podréis; podréu o podreu) haver a mans vostres que hajats aquelles en manera que sia provehit a servar tota fidelitat al Senyor Rey e a la sua reyal corona e obviar totes coses que algun inconvenient en contrari donar porien. E per nosaltres es ya scrit al diputat local de aqui e encara li tornam scriure que hon los dessus dits façen alguns enantamens (y no enantaments) perturbants la liberacio del dit Senyor Primegonit (Primogenit) la qual cosa redundaria en deservici del dit Senyor Rey e contra lo tranquille (tranquilo; tranquil) stat del Principat e en prejudici de les generalitats de aquell quels faça requesta de desistir de aquells e que si fer nou volran los publique per trencadors de sagrament e homenatge e privats de lurs oficis. La Sancta Trinitat molt honorables e molt savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
Significamvos com en la ciutat de Tortosa de son propri motiu obrant per aquests respectes virtuosament han donat orde en pendre e haver a ses mans lo castell de la dita ciutat a fi que la fidelitat a la corona reyal sia servada e la liberacio del lllustrissimo Primogenit no sia empatxada per los enemichs e mal consellants a la dita reyal corona. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpinya e bisbat de Elna.
Honorable senyer. Ja per altra vos havem scrit e per la present vos tornam scriure dir e manar que si lo regent la governacio e capitania e lo castella de aqueix castell e procurador reyal dels comdats de Rossello e de Cerdanya faran alguns enantaments o coses que sien vistes perturbar la liberacio de la persona del Senyor Primogenit los quals enantaments e coses per ells axi fets redundarien en deservici del Senyor Rey e contra lo bon stat de aquest Principat e en prejudici de les generalitats de aquell e la cosa sera axi vista als consols de aqueixa vila e a vos que façats requesta als dits regent e castella que dels dits enantaments cessen e desisten dins terme de hun dia o dos que per aço los assignareu. E aço sots virtut del sagrament e homenatge e seguretat per ells prestada de obtemperar e exequir nostres requestes. E si desistir no volran dins lo terme que assignat los haureu feulos publicar per trencadors de sagrament e homenatge e privats de lurs oficis. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy a les nou ores havem rebuda vostra letra de XVI del present per la qual nos avisau haver rebuda nostra letra ab la qual afectuosament pregavem a vostres grans providencies los plagues aci venir et cetera a queus responem sperar al reverent abat de Poblet e mestre Ferrando et cetera. E per quant la necessitat es urgent e grandissima vosaltres aci esser com stiguen moltes coses en suspensio que alias se deliberarien e star molt axi poden molts inconvenients parcurir vos pregam afectuosament per lo deute a que sou tenguts e obligats a la patria vullau cuytadament venir leixant carrech als pahers de Leyda diguen als dits reverent abat e mestre Ferrando quant tornaran vullen aci venir per fer relacio del que trobat hauran. E no *vengueu (o venguen) a creure ne gelosies concebre vostres grans savieses que nosaltres hajam tractats aci motius de conclusio ne ab los embaxadors del Senyor Rey ne ab altres ne james conclusio alguna sens vosaltres pendriem com la raho vulla vosaltres e nosaltres tots ab una boqua parlar e en hun voler esser e fer tots lo benifici e repos del Principat e de tots los poblats en aquell e encara specialment de complida seguretat dels tots qui en la prosecucio de aquest negoci entrevenim en lo qual sens dilacio cove stesament provehir. Als sobredits embaxadors del Senyor Rey solament es stada feta plena informacio dels negocis com han succehit e quina es la incomutable intencio daquest Principat en no tractar res sino liberament recobrada la persona del Senyor Primogenit. Pregamvos donchs per la gran necessitat que occorre molt promptament e expedita vos placia venir. Cavalls e totes coses que impediment o dilacio prestassen a la presta venguda podeu aqui jaquir e venir sens gran multitut de companyia. E plaunos Nanthoni Lombard notari sen retorn e venga aci. La Sancta Trinitat vos haja molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt reverend senyor lo archebisbe de Tarragona hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend senyor. Nosaltres scrivim a tots vosaltres senyors embaxadors per letra comuna pregantvos afectuosament queus placia promptament e expedita venir aci per les causes en la dita letra contengudes. E perque la vostra reverendissima persona no dupte en res la venguda aci per causa de mercaders a cambis (cambios; canvis) de la camera apostolica et cetera volents remoure tot dubte com sia molt degut qui per les generalitats o tant benifici publich treballe esser inmune e segur de aqueixes e semblants particulars congoixes havem delliberat ab la present encara pregar vostra reverendissima persona la sua venguda detardar no vulla per respecte algu car segurament e sens dubte aIgu de causa alguna particular pot venir e segurament aci stareu tant com vos plaura. La Sancta Trinitat vos tinga molt reverent senyor en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoyda la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo honorable mossen Miquel de Boixadors a la qual vos responem que stants los afers que occorren de present en disposicio que son a nosaltres no es possible entendre en les coses per vosaltres demanades. Vostres savieses poden considerar e veure a quantes e quals coses ha a supplir e attendre vuy aquest General e quantes missions (messions, despeses; gastos) e carrechs li cove supportar. Quiscuns membres del Principat cove ne prenguen lur porcio e axi vos pregam ho vullau fer car tots los altres membres del dit Principat son en aquesta sentencia e parer. En Ies coses que lo dit General pora supplir al plaer e benavenir vostre e de aquexa universitat creheu noy fallira la nostra bona voluntat. E de aço havem dita al dit mossen Boixadors stesament nostra intencio lo qual laus pora referir. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e molt savis senyors en la sua proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

NOVES ORDINATIONS, STYLS, Y PRAGMATICA REAL

NOVES
ORDINATIONS, STYLS, Y

PRAGMATICA
REAL
SOBRE LA FORMA QVE SE HA DE GVARDAR EN FALTE DE VIRREY POR

ausencia,
o muerte en las cosas de gouierno, y Capitania General, y las de
administracion de Iusticia.
NOS Don Phelippe por la gracia de Dios
Rey de Castilla, de Aragon, de Leon, de las dos Sicilias, de
Hierusalem, de Portugal, de Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de
Nauarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca,
de Seuilla, de Serdeña, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los
Algarbes, de Algezira de Gibraltar, de las Islas de Canaria, de las
Indias Orientales, y Occidentales; Islas, y tierra firme del mar
Occeano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de
Milan, de Atenas, y de Neopatria, Conde de Abspurg, de
Flandes, de Tirol, de Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña, Marques de
Oristan, y Conde de Goceano.

Por
quanto hauiendose offrecido alguna duda sobre la interpretacion de vn
capitulo de la Pragmatica, que el Rey mi Señor que haya gloria mandó
publicar cerca la institucion y
ereccion de la nuestra Real Audiencia del dicho nuestro Reyno de
Mallorca, en razon de la forma, que hauian de quedar dispuestas
las cosas del gouierno, y Capitania general de
aquel Reyno, y administracion de la Iusticia en falta de Virrey, por
ausencia, o muerte del que lo fuere; y siendo necessario para euitar
algunos inconuenientes que en esto se han
offrecido, y pueden offrecerse, que declare lo ques mi voluntad. Por
ende, con tenor de la presente nuestra Pragmatica, y sancion en todos
tiempos firme, y valedera, quitando, como quitamos a nuestros
Lugartinientes, y Capitanes Generales del dicho nuestro Reyno
de Mallorca, la facultad que por la dicha Pragmatica de la erection
de la Audiencia les dá para nombrar, y señalar en falta, dellos por
su ausencia, ó muerte personas para el gouierno, y administracion de
la Iusticia, y Capitania General, disponemos, ordenamos, y mandamos,
que todas las veses, que el que fuere nuestro Lugartiniente,
y Capitan General en el dicho nuestro Reyno muriere, ó estuviere
ausente del, por qualquier causa, titulo, ó razon, entre
immediadamente a praesidir para lo que toca al gouierno
del dicho nuestro Reyno, y capitania General, y cosas de gracia,
nuestro Procurador Real del mismo Reyno sin que por ninguna via
directa, ni indirecta, se entremeta en esto otra prersona
alguna, conque todos los perdones, y compositiones, las haya de
communicar, y conceder, con parecer de la Audiencia Real, y para la
administracion de la iustitia, presida priuatiue al Procurador
Real, el Regente la Cancellaria en el dicho Reyno, y en falta del, el
mas antigo de la Audiencia Real priuatiue siempre al dicho Procurador
Real, haziendose las prouisiones, y execuciones a nombre del dicho
Regente la Cancellaria, y de la Real Audiencia: y faltando en vn
mesmo tiempo en el dicho Reyno el Lugartiniente, y Capitan
Genral, y Procurador Real en tal caso queremos, y mandamos q
presida también (tábié) en todo lo q toca al gouierno, y
Capitania General, y cosas de gracia el Regente la Cancellaria, o el
mas antigo della en la forma que arriba se dispone por
la administracion de Iusticia, sobre todo lo qual mandamos a nuestro
Lugartineinnte, y Capitan Gederal, Regente la
Thesoreria, y Lugartiniente de Maestre Racional, Veguer, Bayle,
Iurados, alguaziles, vergueros, porteros, y otros qualesquier
officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho
nuestro Reyno de Mallorca constituydos, y constituyderos, so pena de
mil florines de Oro de Aragon, de bienes del que lo contrario hiziere
exhigideros, y a nuestros Reales Cofres applicaderos,
que la presente nuestra Pragmatica sanccion, y ordinacion, y
todo lo en en ella contenido, tengan, guarden, y obseruen, tener
guardar, y obseruar hagan inuiolablemente, conforme a su serie, y
tenor, y contra ella no agan ni vengan ni permitan ser
contrauenido en manera alguna por ninguna causa, ni razon, si nuestra
gracia les es cara, y demas de nuestra ira, é indignacion, en la
pena sobredicha dessean no incurrir.

En cuyo testimonio mandamos
despachar las presentes con nuestro sello Real comun en el dorso
selladas. Dat. en San Lorenço a tres dias del mes de Setiembre Año
del Nacimiento de Nuestro Señor IesuChristo M. DC. VI. (1606)

YO
EL REY.

Vt.
Couarr. Vicecancel, Vt. D. Montserrat Guardiola. R.

Vt.
Ferro Protho. Generalis. Vt. D. Ioseph Bañatos. R.

Vt.
Monter. R. Vt. Franqueza Conseruator

Vt.
D. Philip. Tallada R. Generalis.

Tomo
la razon el Consejo General.

Franqueza

REAL PRAGMATICA
VLTIMADAMENTE
hecha sobre lo mismo.

Nos
Don Philippe por la gracia de Dios Rey de Castilla de Aragon,
de Leon, de las dos Cicilias, de Hierusalem, de Portugal, de
Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de Nauarra, de Granada, de Toledo,
de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Seuilla, de Serdeña, de
Cordoua, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los Algarbes, de
Aljezira, de Gibaltar, de las Islas de Canaria, de las Indias
Orientales, occidentales, Islas, y tierra firme del Mar Oceano,
Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de Milan, de
Atenas, de Neopatria, Conde de Abspurg, de Flandes, de Tirol, de
Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña Marques de Oristan, y Conde de
Goseano.

Por
quanto hauiendo sido informado que sobre la interpretacion de vn
Capitulo de la Pragmatica quel Rey mi Señor, y Padre haya Gloria
hizo. á 25. de Abril del Año de 1572.
á cerca la ereccion, y institucion de la Real Audiencia del Reyno de
Mallorca, se hauian offrecido algunas dudas en razon de la forma en
que hauian de quedar las cosas de la Capitania General, y las de
Iusticia del, mandamos disponer, y ordenar lo que se contiene en otra
nuestra Pragmatica fecha en 3. de setiembre del Año passado
de 1606.

y
agora para mayor claridad de lo vno, y de lo otro se ha tomado con
parecer de los de nuestro Sacro Supremo Real Consejo de Aragon que
cabe nos reside el acuerdo, y resolucion siguiente. Por ende con
tenor de la presente nuestra Pragmatica sancion, y Ordenacion en
todos tiempos firme, y valedera, disponemos ordenamos, y mandamos que
siempre, y quando el que fuere nuestro Lugartiniente, y Capitan
General, en el dicho nuestro Reyno de Mallorca, estuviere ausente
del, ó muriere en estos casos, y qualquier dellos presida en la Real
Audiencia del dicho Reyno, el que fuere Procurador Real con
Priuilegio, ó titulo nuestro, ó de nuestros successores, y no su
lugarteniente, assi en lo de Iusticia, como en lo de Gouierno,
gracia, ó guerra, de suerte que tenga las vezes de Viirey,
con que no pueda conceder perdones, ni remissiones, ni compositiones
de delictos graciosos ni por dinero sino con acuerdo, y parecer del
Regente la Cancellaria, y Real Audiencia del dicho Reyno. Y en caso
quel Procurador Real estuviere, ausente, o muriere, disponemos,
ordenamos, y mandamos que presida en todo lo sobredicho el Regente la
Real Cansellaria, y en falta de Regente el mas antigo de la
Real Audiencia, del dicho nuestro Reyno de Mallorca. Derogando como
por tenor de la presente derogamos, lo dispuesto, y ordenado a cerca
desto en las dichas Pragmaticas de 25. de Abril de 1572. y 3 de
Setiembre de 1606. queriendo que aquello sea de ningun effecto, ni
valor en quanto contradize a lo que se contiene en la presente, pero
en todo lo demas las confirmamos, y es nuestra voluntad que se
guarden, cumplan, y executen conforme a su serie, y tenor, sobre lo
qual dezimos, encargamos, y mandamos a nuestro lugarteniente, y
Capitan General. Regente la Cancellaria, y DD. de la nuestra Real
Audiencia, Abogado Fiscal Procurador Real, Regente la Thesoreria, y
Lugar tiniente de Maestre Racional, veguer, Bayles Iurados,
Alguaziles, Verguetas, Porteros, y otros qualesquier
officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho
nuestro Reyno de Mallorca constituydos y constituideros, so pena de
mil florines de oro de Aragon, de bienes del que lo contrario hiziere
exhigideros, y a nuestros Cofres aplicadores, que la presente nuestra
Pragmatica sancion, y ordinacion, y todo lo en ella contenido,
tengan, guarden, y obseruen: tener, guardar, y obseruar hagan
inuiolablemente, conforme a su serie, y tenor, y contra ella no hagan
ni vengan, ni permitan ser contravenido en manera alguna por ninguna
causa, ni razon, si nuestra gracia les es cara, y demas de nuestra
ira, E indignacion en la pena susodicha deven no incurrir.
paraque lo de parte de arriba dispuesto venga a noticia de los
que lo han de executar, y cumplir, ordenamos, y mandamos que se
publique an las partes, y lugares donde se acostumbran
semejantes Pragmaticas, y ordinaciones. en cuyo testimonio mandamos
despachar la presente, con nuestro sello real comun en el dorso
sellada. Dat en el monasterio de San Lorenço el Real a
20. dias del mes de Octubre. Año del Nacimiento de nuestro Señor de
1608

YO
EL REY.

V.
Ferro R. Thesaur. Gene V. Clavero R.

V.
D. Monserratus de Guardiola. R. V. Monter R.

V.
D. Ioannes Sabater R. V. D. Philippus Tallades R.

V.
D. Iosephus Bañatos. R. V. Villanueva Conservat. Generalis.

Núm. 26. Reg.n. 1377. fol. 120. 26 oct. 1340.

Núm. 26. 

Reg.n. 1377. fol. 120. 26 oct. 1340.

Noverint universi presentes literas inspecturi quod nos Petrus Dei gracia rex Aragonum etc. facimus constituimus et ordinamus nostrum certum legitimum et suficientem procuratorem ac nuncium specialem vos nobilem et dilectum consiliarium nostrum Raymundum Cornelii ad comparendum et ponendum nomine nostro et pro nobis circa sanctissimo domino summo pontifice ac sacro collegio reverendorum patrum dominorum cardinalium comuniter vel divisim generaliter nostra et regnorum nostrorum negocia super quibus apostolice sedis auxilium noviter postulamus et ad suplicandum ex parte nostra et petendum ac obtinendum ab ipso domino summo pontifice gracias subsidia beneficia et favores quoscumque nobis et predictis regnis nostris expedienda seu etiam oportuna sub condicionibus et convencionibus quibus cum dicto domino summo pontifice poteritis convenire et etiam si opus fuerit ad observandum tenendum et adimplendum condiciones et convenciones nostro nomine apponendas nos et terras nostras obligandum ad speciales dumtaxat penas que vobis vise fuerint expedire: dantes etiam et concedentes vobis dicto procuratori nostro potestatem in animam nostram prestandi cujuslibet generis juramentum seu etiam juramenta et generaliter ad ommia alia et singula faciendum tractandum et procurandum que in predictis et circa predicta necessaria fuerint seu etiam opportuna et que verus legitimus et suficiens procurator facere et exercere posset et nos etiam faceremus si presentes essemus etiamsi sint talia que mandatum exigant speciale: promittentes nichilominus nos firma grata et rata habere perpetuo que per vos dictum procuratorem nostrum vel nomine nostro facta procurata gesta et obligata ut prefertur fuerint in omnibus et singulis supradictis. In quorum omnium testimonium has nostras presentes litteras fecimus magestatis nostre sigilli appensione muniri. Date Barchinone septimo kalendas novembris anno Domini millessimo CCC quadragesimo. - D. de Biscarra mandato regis facto per inclitum dominum infantem Petrum. - Subscripta capitula fuerunt tradita nobili Raymundo Cornelii quando fuit missus ad curiam romanam.
- Memoria de ço quel noble en Ramon Cornell deu dir a nostre senyor lopapa de part del senyor rey Darago. - Primerament li diga quel dit senyor rey axi com a devot fill seu comana si mateix et tota sa casa et son estament en gracia de la sua sanctitat. - E feta la dita recomendacio soplich lo dit noble al dit senyor papa que li do hora breu et covinent en la qual li pusca dir sa misatgeria car la natura del negoci no requer triga.
- E a la hora assignada digali com lo senyor rey fill seu devot se recomana als peus de la sua sanctitat et li fa assaber jassia quel senyor rey pens que la sua sanctitat ho sapia per la gran et publica rumor que daço es quel rey de Marrochs enamich malvat de la fe catholica hauda victoria sobre la mar et tenent aquella poderosament ha tramesa et feta passar deça mar gran gent de cavall et de peu et armes et viandes et altres apparellaments et no cessa de fer passar cascun dia en gran multitut: et no resmenys es vengut a una ciutat sua appellada Cepta et daqui es passat deça en Espanya ab tota la murisma que ha poguda justar et ab la gent de cavall et de peu quel solda de Babilonia li ha novellament tramesa et ab la ajuda dels reys de Tuniç et de Bogia entenent per la gran superbia que ha subjugar Espanya a la sua malvada secta et specialment contra lo regne de Valencia lo qual antigament quant lo bo rey en Jacme lo tolch a sarrayns se regia per la casa de Marrochs: e con lo poder del senyor rey Darago sens ajuda de Deu et de la esgleya a tan gran poder de moros no sia bastant suplica humilment a la sua sanctitat que lo seu poder et ajuda axi spiritual com temporal vulla et li placia estendre abundantment et graciosa a contrastar et confondre los malvats et contra los enamichs de la fe que com a lobs rabiats desijants la sanch dels christians sesforcen esverehir aquells et les esgleyes destrouir on es invocat lo nom de Deu et les sanctes reliquies dels martirs et dels corsos sants en la sanch dels quals Espanya es fundada cremar et delir los christians cativats fer renegar a les puncelles christianes violar de les quals totes coses lo senyor papa axi com a cap et pastor et regidor del poble crestia axi com tresorer et dispenser de la sanch de Jesu-Christ et de sos martirs es tengut de retre comte a Deu: e axi vulla et li placia estendre abundantment et graciosa lo seu poder et ajuda en tant alt et piados negoci majorment com la sua santitat no tan solament sia tenguda dajudar al senyor rey Darago com a rey christia et catholich ans encara com a vassall ligi de la sancta esgleya de Roma com o aquell qui te lo regne de Serdenya per la sua sanctitat car digna cosa es et rahonable que axi com lo vassall es tengut de ajudar al senyor et deffendre aquell en temps de necessitat per semblant raho lo senyor es tengut de ajudar et deffendre lo vassall posat en necessitat mayorment aytal com la sua santitat a altres missatgers quel senyor rey; sobre aquest fet del rey del Garp li ha enviats et encara al dit senyor constituit en la sua sancta presencia haja promes molt graciosament et larga que si lo cas sesdevenia aytol com vuy es ço es quel rey del Garp passas ab son gran poder que li examplaria per tal manera la sua ma graciosa que ell sen deuria tenir per pagat. Aço promes lo senyor papa an Ramon de Boy et an Arnau des Mas. Perque soplich en la fi a la sua sanctitat de part del dit senyor rey Darago de fer al dit missatge sobre les coses notifficades et suplicades bona et breu resposta com lo negoci sia a ades en aytal stament que la triga pora esser molt perillosa et dampnosa. - En apres presentades les letres de creença que sen porta als cardenals diga et propos lo missatge la misatgeria a ell comanada en la cambra del papa o en consistori axi com lo sant pare volra: e plauria al senyor rey que si la proposicio se fa en la cambra quey haja si fer se pot los cardenals de Spanya et de Roders el cardenal Napolio: e feta la sua proposicio deja alli mateix pregar de part del senyor rey los cardenals que en aço en reverencia et servey de Deu et de la fe catholica et en honor (pone honnor u homor) et amor del senyor rey vullen suplicar et consellar al senyor papa la bona expedicio del negoci per les rahons damunt dites. E es enteniment del senyor rey que en aquests affers lo missatge deya demanar et haver consell especialment del cardenal de Roders et fer segons que ell li consellara. - Item si lo senyor papa demana de quinya gracia se tendria per pagat lo senyor rey respona lo missatge quen aytal cas lo senyor papa et lo seu sant collegi par que deyen dir qual gracia volen fer al dit senyor rey car lo negoci es de tal condicio que no solament es del senyor rey ans per les rahons damunt dites es del seu sant collegi perque mils par que la gracia deja del dit senyor papa devallar qual se deu fer e daço carrega lo senyor rey la sua sancta et bona conciencia et dels senyors cardenals.
- Item si lo senyor papa ab maneres sescusa de fer la dita declaracio et vol quel dit missatge declar ço que demana lo dit missatge per aquelles mellors paraules que pora deman la decima a VI anys et que sia anticipada et pagada dins los III anys primers per ço quel senyor rey sen puscha mils ajudar: mas per tal com aquests affers son tan grans que noy es bastant ajuda de decima la qual no puja per ayn oltra XX millia lliures que placia a la sua sanctedat de ferhi major gracia. - Item que li vulla atorgar los fruits del primer any de tots los beneficis ecclesiastichs de qualque condicio sien qui vagaran en sa terra mentre los dits affers duren. - Item que li atorch en ajuda dels dits affers Ies lexes piadoses incertes fetes per los testaments o disposicions de les derreres voluntats dels defuncts e totes injuries incertes et totes lexes fetes per lo passatge doltramar.
- Item que vulla atorgar croada et les indulgencies ques donen a aquells qui van offendre et conquerre la terra sancta a tots aquells qui per terra o per mar iran o
trametran o ajuda faran contra el rey de Marrochs et sos ajudadors.
- Item si per aventura lo senyor papa toles Ies ajudes sobredites o partida daquelles atorgara segons que açi son contengudes et demanades en los dits capitols et en aquelles ajudes que fara volra posar carrech al senyor rey per certa forma aço escus lo dit missatge perque aquesta guerra no es voluntaria ans es necessaria et perillosa a ell et a tota la christiandat per la qual cosa lo senyor papa no solament deu pensar quel senyor rey ha a deffendre solament la propria terra mas la sua els bens que ha Lesgleya et te et posseix en la terra del senyor rey e axi es la guerra de la Esgleya com del senyor rey. Perque en neguna manera no prenga la ajuda ab carrech: empero si lo papa no sen volie tolre ans estigues en allo lo dit missatge consente a aquelles condicions de ques pora avenir ab lo senyor papa.
- Item enten lo senyor rey quel dit noble faça son poder de aver tota la dita ajuda segons que desus es ordonat: e si tota no la pot haver haja la decima ab la croada et ab lo perdo sobredit als VI anys o als IIII o als III et dalli a avall no enten lo senyor rey que prena la dita ajuda car vergonya seria: e parle primerament si viyares li sera del fet del rey en P. de Sicilia.
- Item sia membrant lo dit noble de la decima qui era justada de VI anys la qual Nuch de Mirambell sen porta et trasch de la terra: et la on semblant li sera adugaho per manera de induccio. - Quant lo sant pare haura atorgada la decima al senyor rey per aquell temps que li plaura sia membrant lo dit noble en Ramon Cornell que li diga que jassia que papa Gregori en lo concili del Leo hagues ordonat que tot clergue beneficiat que hagues de renda VI lliures pagas en decima per aquelles empero papa Johan predecessor seu feu gracia o tots los clergues beneficiats de la senyoria del rey Darago et de Mallorques solament que de XXV lliures a avall no pagassen en decima per la qual cosa sen aminuaria la decima atorgada al senyor rey de mes de mil lliures oltra ço dels cardenals de ço que han en la senyoria del senyor rey que es una gran cosa: exi suplich que li placia provehir quels clergues damunt dits paguen en la decima atorgada.
- Item lo dit noble suplich al sant pare que deya alargar lo senyor rey del cenç o tribut de Serdenya lo qual en neguna manera nos pot pagar a enguany per moltes rahons ço es per la gran sterilitat de la illa de Cerdenya e car lo senyor rey ha tramesa et ha a trametre tot dia companya de homens a cavall et de peu a la dita illa per deffeniment daquella e encara per aquesta guerra dels moros et per altres moltes rahons justes et rahonables de grans affers requirents grans despeses los quals ara ha lo senyor rey segons que sap lo sant pare et es notori a tot lo mon. - Item sia membrant lo dit noble que parle ab lo cardenal Napolio axi del temps passat com del temps esdevenidor sobre lo fet del violari o assignacio que ha sobre les rendes de la illa de Serdenya de certa quantitat de florins daur. - E quant lo dit noble haura espeegat los dits affers del senyor rey haya cura et diligencia de espeegar los dits affers del senyor infant en Jacme segons la informacio que per ell li sera donada. - E espeegada la dita missatgeria lo dit noble sia menbrant que parle ab los lochstinents de maestre major del orde del Espital de sent Johan o ab aquells frares del dit orde qui daço han poder que les responsions que la castellania Damposta et el priorat de Cathalunya del dit orde fan cascun any al dit mestre del Spital et als frares del dit orde qui son en la isla de Rodes romanguen al senyor rey mentre la dita guerra durara en ajuda et en deffensio de la fe catholica et de la terra del dit senyor rey.

27