Mostrando las entradas para la consulta Johanni Tudela ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Johanni Tudela ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de junio de 2019

Tomo I, texto XI, Rey Martín, carta al Comte de Urgel

XI. 18 de agosto.
Contesta el rey don Martín al conde de Urgel, manifestándole el gran placer que había tenido en saber que su mujer hubiese dado a luz una infanta; y que hallándose indispuesto para ir personalmente a sacarla de pila, había trasmitido sus veces al efecto al abad de Santas Cruces



XI.
Reg. 2251, fol. 94. 18 de agosto 1408.

Comte (1) molt car nebot. Vostra letra havem reebuda per la qual nos havets notificat com nostra molt cara sor linfanta vostra muller es encayguda e ha hauda una filla de la qual per grassia de Nostre Senyor Deus es estada ben deliurada e pregats e suplicatsnos que siam daquella vostre compare: a la qual vos responem que nos havem haut gran plaer tan be com la dita nostra sor es estada ben deliura de son part com de la dita linfanta la qual pregam Deus vos prest. E per tal que nos som indisposts danar aqui personalment per esser vostre compare trametemvos lonrat religios e amat conseller e capella major nostre labbat de Santes Creus lo qual en nostra persona suplira nostres veus. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCCVIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela.

(1) Esta carta va dirigida precisamente al conde de Urgel.

viernes, 6 de marzo de 2020

CXLVI, reg 2175, fol 89, 9 abril 1402

CXLVI. 
Reg. N° 2175, fól. 89. 9 abr. 1402.

Lo rey. Promens: be que per clara e vera relacio sintam la bona et singular affeccio que havets aixi (primera vez que aparece aixi, antes salía axi) com rahonablement haber devets a la prosperitat et augmentacio del estudi de medicina de aqueixa ciutat per nos et per nostra real provisio et adjutori fundat axi per necessitat et utilitat de nostra persona com per bellesa et conservacio de sanitat singularment de vosaltres et dels habitadors de la dita ciutat: pero encareus manam pregantvos tan affectuosament com podem que lo dit studi axi en general com en singular rebats per nostre servir et sguart quius ho grahirem fort singularment en recomendacio especial prosseguint aquell de totes utilitats favors et liberalitats posibles: e per res si servir nos desitjats non sintam lo contrari car part quens ens desplauriets molt fariets gran dan a vosaltres mateixos et al ben publich daqueixa ciutat la cual segons vehets es ara per divinal juhi de pestilencia epidemial vexada. Dada en Valencia sots nostre segell secret a IX dies de abril del any MCCCCII. - Rex Martinus. - Dominus rex missit signatam - Dirigitur consiliariis Barchinone (1).

(1) Otro testimonio de la constante protección que los monarcas aragoneses dispensaron al estudio de la medicina es el siguiente privilegio concedido por el rey don Juan 1.° a sus profesores y maestros en artes. - (Reg. 1904, fól. 72.) Nos Johannes et cetera. Volentes vos magistros in medicine et artium facultatibus studii generalis civitalis nostre Ilerde in quo ut e cetero didiscimus notabiliter et egregie ac etiam singulariter inter alia nostri dominii studia actus medicine et arcium continue leguntur prerogativis et favoribus in scriptis tanquam benemeritos et condignos prossequi in hac parte: tenore presentis hec vobis de speciali gratia concedentes in perpetuum vulumus et ordinamus quod omnes magistri dictarum duarum scienciarum videlicet medicine et artium qui nunc estis vel fueritis pro tempore in studio predicto gaudeatis et gaudere possitis de cetero in perpetuum omnibus illis graciis favoribus honoribus prerogativis franquitatibus et immunitatibus quibus gaudent et gaudere possunt doctores in utroque jure vel tantum in altero tam virtute quarumcumque gratiarum seu privilegiorum per nos seu predecessores nostros celebris memorie eisdem indultorum quam etiam virtute aliquorum statutorum seu ordinacionum per consilium studii predicti factorum seu fiendorum. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonie vicario et curie ac paciariis et probis hominibus civitatis Ilerde necnon cancellario et rectori ac doctoribus et bacallariis et scolaribus utriusque juris dicti studii el aliis etiam ad quos spectet presentibus et futuris de certa sciencia et expresse sub nostre ire et indignationis incursu quatenus vos dictos magistros in medicina et artibus uti permitiendo favorabiliter honoribus et prerogativis supradictis quibus ipsi doctores in jure utroque dictorum privilegiorum seu statutorum pretextu uti possunt et debent ac eciam vos favorabiliter pertractantes graciam et concessionem nostras hujusmodi vobis perpetuo teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant inconcusse et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis impendenti munitam. Data in monasterio de Petrisalbis XVII die augusti anno a nativitate Domini M°CCC°XC° secundo regnique nostri sexto.- Petrus Oltzina.- Signum + Johannis Dei gratia regis Aragonis Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie.- Rex Johannes.- Testes sunt Petrus Lattonis vicecomes de Vilanova Jacobus Castella camerlengus domine regine Franciscus de Sancto Clemente majordomus Jacobus Castella uxerius armorum et Eximinus de Tovia cavallericius domini regis.- Dominus rex mandavit mihi Johanni de Tudela.

FIN DEL TOMO SEXTO DE LA COLECCIÓN.

jueves, 6 de junio de 2019

Tomo I, texto XII, Martín, carta al conde de Denia


XII.
Reg. 2251, fol. 100. 20 de setiembre de 1408.

Lo Rey. - Comte car cosi. Vostra letra havem rebuda significansnos com lo duch vostre pare havia en destret vostre heretat per via de testament nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia suplicant que nos li deguessem scriure fentli saber quel dit rey no acceptaria lo dit heretament: e vista la dita letra e enteses a pie les coses en aquella contengudes responem que nos volents condescendre a vostres supplicacions e que cregats fermament que a nos no abelleix res en prejudici vostre scrivim de present al dit duch vostre pare per nostres letres de les quals vos trametem translat dins la present. Perqueus pregam manam e amonestam que si en res nos entenets servir e complaure siats bo et obedient fill al dit duch vostre pare e complagats aquell en totes coses et siats per conseguent en gracia et benediccio sua la qual havent e honrant lo dit vostre pare prosperarets en lo mon e viurets longament sobre la terra e del contrari ne desserviriets molt a Deu et nos per conseguent ho tendriem en singular desplaer. Dada en la torre den Johan Fiveller sots nostre segell secret a XX dies de setembre del any MCCCCVIII.- REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur comiti Dinie.

Tomo I, texto XIII, Martín, carta, duque de Gandía


XIII.
Reg. 2251, fol. 100. 20 de setiembre de 1408.

Lo Rey. - Car oncle. Segons havem novellament entes vos per via de testament hauriets fet vostre hereu nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia deseretant lo comte de Dinia vostre fill e la causa impulsiva a vos en aço parria esser alguna ingratitud del dit comte: e jatsia nos hajam desplaert daço axi com vos algunes vegades havets vist e volriem que lo dit comte fos a vos obedient et devot fill axi com deu et es tengut et obligat per ley divinal et natural nos diverses vegades li ho havem manat et encarregat empero nons par que per semblant ingratitud deyats axi agrament procehir contra lo dit comte ne axi desheretar aquell la qual cosa parria mes inhumana que consonant a equitat alguna de rao volentli tolre ço que Deus li ha donat ço es filiacio e dret de primogenitura vostra: ne pensets que lo dit rey nostre primogenit accepte lo dit heretament axi com nos segons vos sabets nol volguem acceptar vos estant malalt en lo nostre reyal de Valencia car no es leguda cosa mayorment als reys acceptar ne pendre res que sia en destret daltre nespecial contra persones conjunctes en deute de sanch axi com es lo dit comte ab nos e ab lo dit rey nostre fill: perqueus pregam et consellam que per reverencia de Deu et honor e contemplacio nostra reconciliets benignament lo dit comte fill vostre reduint aquell en vostra gracia e benediccio postposades totes altres sinistres informacions car nos per altres letres nostres molt punyents e carregoses scribim de present al dit comte que ell en totes coses sia a vos obedient e bon fill e creem fermament que ho fara certifiquanslo que del contrari nos hauriem gran desplaer e li ho dariem per obra a conexer. Dada en la torre den Fiveller sots nostre segell secret a XX dies de setembre del any MCCCCVIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur duci Gandie.

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXV, juratis et probis hominibus civitatis Majorice


XXXV.

Reg. 2251, fol. 135. 16 de setiembre de 1409.

Lo Rey. - Promens. Per tal com a nostre Senyor Deu ha plagut apellar al seu eternal regne lo molt ilustre en Marti rey de Sicilia nostre primogenit e senyor e rey vostre jurat apres nostres dies som romasos sens fill hereter de que a nos e a vosaltres es trascendent dolor per moltes rahons: empero nos a consell del sanct para e gran e sobirana instancia e suplicacio de les corts generals de Cathalunya mostrants en aço lur gran e molt comendable fe e naturalesa les quals corts se celebren en la ciutat de Barchinona havem per necesitat de tots nostres regnes e terres elegida per la gracia de Deu en muller nostra e reyna vostra la egregia dona Margarita de Prades la qual dona Deus ajudan havem deliberat esposar e ab ella solemnizar nostra benaventurat matrimoni en faç de sancte mare Ecclesie per tal que apres successivament jaquida tota desolacio migençant la gracia divinal puxam aconseguir del dit matrimoni aquell benaventurat fruyt que desijam ço es fill o fills hereters qui axi com a descendents per recta linea a be avenir e consolacio de nos e de tots nostres feels sotsmeses apres nostra longa e benaventurada vida si plaura a Deu succeesquen en tots nostres regnes e terres a profit e utilitat de la cosa publica daquells axi com pare a fills ses seguit per gracia de Deu tostemps en nostres predecessors illustres. Com per raho del matrimoni dessus dit nos convinga fer e sostenir despeses e messions molt grans a satisfer e pagar les cuals es necessaria vostra bona acostumada e presta subvencio e ajuda e perço hajam ordonat a vosaltres e altres naturals e sotsmeses nostres fer demandes segons a nos e a nostres predecessors es legut e permes de dret e costum en semblant cars: pregam e manamvos que per la raho dessusdita axi com de bons e naturals sotsmeses se pertany nos subvingats liberalment e de bon cor segons havets be acostumat e de vosaltres confiam singularment per vostra feeltat e naturalesa. E sobre aço donats plena fe e crehença als amat e fels nostres mossen Palay Oms loctinent de gobernador e en Matheu de Loscos procurador reyal de Mallorques de tot ço que ells o la un dells vos dira de nostra part sobre los dits affers e ho compliats per obre axi com si nos personalment vos ho deiem sabents quens en farets servey assenyalat lo qual molt vos grahirem. Dada en la torre de Bellesguard sots nostre segell secret a XVI dies de setembre del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex
mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur juratis et probis hominibus civitatis Majorice. - Similis litera fuit missa sindicis villarum et locorum et parrochiarum insule Majorice etc.

lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto II, Mafomat, Martín Aragón, Martín Sicilia

AÑO DE 1405.
II. 4 de mayo.
Capítulos de paz y alianza ajustados por los reyes don Martín de Aragón y don Martín de Sicilia, padre e hijo, con el rey moro de Granada don Mafomat, hijo del rey Abolageig, en que estipularon el mutuo comercio, la ayuda que debían darse, la devolución de cautivos y otras cosas que resultan de este tratado. 


II.
Reg. 2345 (o 2315), fol. 79. 4 de mayo de 1403.

En el nombre de Nuestro Senyor Dios sea a todos manifiesto quantos esta carta veran que nos don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Cerdenya e de Corcega e comte de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya e nos don Martin por aquella mesma gracia rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep et senyor don Martin rey Daragon primogenito et en todos sus regnos et tierras governador general: Considerantes que vos muyt alto princep don Mafomat filio del rey Abolageig filio del rey Abiabdile Abolageig filio del rey Abilhualit Abenatany rey de Granada de Malica de Codeix Dalmaria de Ronda de Basca e de Gibaltar havedes enviado a nos dito rey Daragon por mandadero vuestro Albucacim filio del alcayde de Malica cavallero et consellero vuestro por tractar et fazer que entre nos ditos reyes et los vassallos e subditos nuestros e de cada uno de nos e vos dito rey don Mafomat e los vassallos et subditos vuestros haya buena paz e amistanza: por aquesto querientes pues vos lo queredes haver paz e amistat con vos por tenor de la present carta femos e firmamos paz e amistat con vos dito rey de Granada segund en la forma e manera concordada entre nos e vos en ciertos capitoles del tenor siguient:
Primerament que entre nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e vos dito rey de Granada e districtuales e sotsmesos de cadauno de nos se faga buena et firme paz e amistanza duradera a beneplacito de nos ditos reyes el qual beneplacito dure tanto e tan luengament entro a que sia revocado por nos ditos reyes qui el dito beneplacito querra revocar al otro rey con letra signada de nuestra mano e con nuestro siello segellada. E la dita intimacion se haya fazer por part de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en la ciudat de Barchinona: e por part de vos dito rey de Granada en la ciudat de Granada con voz de crida publica fazedera en los lugares acostumbrados de cada una de las ditas ciudades (1). — Item que todos e cadaunos mercaderos et otros sotsmesos de nosotros rey Daragon e rey de Sicilia puedan por todo el tiempo de la dita paz et aquella durant entrar et star 
comprando vendiendo et mercadiando et en otra manera franchament e segura et salva sines contraste o embargo toda vegada que bien visto les sera con todos et cadaunas fustas mercaderias monedas ropas et otras cosas et bienes en et por todos et cadaunos castiellos ciudades villas et lugares et senyoria de vos dito rey de Granada por tierra e por mar e por agua dolz: e daquellos exir et sacarne oro et todas et cadaunas mercaderias cosas e bienes suyos et tornar en la senyoria de cadauno de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e en aquellas otras partidas ques querran a su francha e libera voluntat

(1) El tratado de paz que aquí transcribimos está también continuado a fol. 89 y sig. del mismo registro, pero allí este artículo 1.° se halla redactado en los siguientes términos: «Primerament que entre nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et vos dito rey de Granada et districtuales et sotsmesos de cada uno de nos se faga buena paz et firme amistança duradera por cinquo anyos primero vinientes contaderos del dia adelant que vos dito rey de Granada havredes feyta et firmada semblant paz et amistança de aquesta. » Por lo demás en todo el contesto del documento no se observa ninguna otra variante digna de notarse, y llevan ambos la misma fecha de 4 de mayo. Parece sin embargo que de ninguno de los dos modos tuvo por entonces lugar el tratado, sino más adelante; pues a fol. 82 y. del propio registro se halla el poder que a 8 de junio del mismo año 1405 dio don Martín al baile de Valencia, para que fuese a firmar por cincho anyos ó á beneplacito las paces con aquel rey, que antes no habian podido firmarse en Barcelona por tal quel dito su missatgero no havia del dito rey de Granada aquella potestat que devia ...


semblantment puedan fer aquello mismo los subditos de vos dito rey de Granada en e por los castiellos ciudades villas lugares et senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia. - Item que si vos dito rey de Granada demandaredes a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia ayuda ni socorro de gentes que nos siamos tenidos durant la dita paz ayudar por mar a vos dito rey de Granada cuentra vuestros enemigos empero que no sian amigos de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de quatro en cinquo galeras armadas et exerciadas en cadauna de las quales haja XXXta ballesteros e con aquellos complimiento a dozientos vint hombres pagando empero
adaquellos vos dito rey de Granada su sueldo complidament a razon de DCCCC doblas doro por cada mes a cadauna galera de tanto tiempo como servira. E assin mismo vos dito rey de Granada siades tenido fer ayuda a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia si la demandaremos cuentra enemigos nuestros empero que no sian vuestros amigos de CCCCtos o de Dtos hombres de cavallo pagando adaquellos su sueldo integrament yes a saber al capitan XXXXta doblas doro et a cadaun hombre de cavallo VII doblas por cada mes de tanto tiempo como serviran: entendido et declarado empero que la dita ayuda fagamos nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de las ditas galeras nos no haviendolas menester por razon de guerra o de otra necesidat: e vos dito rey de Granada la fagades de los ditos hombres de cavallo no haviendolos menester por guerra o por otra razon necesaria o urgent. - Item que durant la dita paz nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o algunos vassallos o
sotsmesos nuestros no fagamos valença o ayuda a algun rey o princep cuentra vos dito rey de Granada en alguna manera. E semblantment vos dito rey de Granada no podades fazer valença o ayuda a algun rey o princep en alguna manera cuentra nos ditos reyes Daragon e de Sicilia.
- Item que todas fustas de cossarios vassallos de nos qui arribaran en las mares puertos o playas de vos dito rey de Granada sian bien acullidas en aquellos e no les sia vedado en alguna manera allí arribar et star antes puedan prenderhi aguas et comprar todas vituallas et otras cosas e sian alli emparados mantenidos et defendidos cuentra todos enemigos nuestros: et aquesto mismo sia servado a los vassallos et sotsmesos de vos dito rey de Granada en las mares puertos et playas de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que algunas fustas maritimas de nos ditos reyes e de nostros vassallos o sotsmesos no dampnifiquen algunas fustas en algunos puertos playas o maritimas de vos dito rey de Granada. E semblantment sia feyto e servado en los puertos playas e maritimas de la senyoria de nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia de las fustas de vos dito rey de Granada e de vasallos vuestros.
- Item que en caso que por encalç de enemigos o por fortuna de tiempo algunas fustas de nos ditos reyes Daragon e rey de Sicilia o de cadauno de nos o de vasallos o sotsmesos nuestros en qualquiere manera ferissen o crebassen en qualquiere playa o puerto o maritima de la senyoria de vos dito rey de Granada sian las ditas fustas con las personas et bienes quey seran salvas et segurament guardades et conservadas et puedan si querran alli vender sus mercaderias e cosas et los de aquella tierra sian tenidos darles toda favor a cobrar aquello que perdido havran por crebamiento de las fustas e los precios de las cosas vendidas e dalli se puedan partir et yr con todo lo suyo salvament et segura, sines pagar algun dreyto por la dita razon, e sines otra vexacion et no res menos puedan alli comprar por precios razonables e levarsen arboles antenas goviernos ancoras velas ruxones et
otras cosas necessarias adaquellas fustas e las mercaderias et otras cosas que bien visto les sera franchas et quitias de todos dreytos. E aquestas mismas cosas sian servadas a las fustas de vos dito rey de Granada et de vassallos et sotsmesos vuestros en las playas puertos e maritimas de la
senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que si enemigos de vos dito rey de Granada havran apresonados et querran vender algunos vassallos vuestros en algunos puertos playas o maritimas de nuestra senyoria que nos o algunos vassallos nuestros no podamos comprar ne fer comprar en alguna manera los ditos cativos robas o mercaderias o cosas algunas de aquellos. E aquesto mismo sia servado en vassallos de nos ditos reyes por vos dito rey de Granada e vassallos vuestros.
- Item que si durant la dita paz se esdevendra que nos o vassallos nuestros conquistemos alguna ciudat castiello villa o lugar o prengamos alguna fusta de rimos o otro de qualquiere nacion de gentes et en aquella preson o conquesta seran trobadas algunas personas de vos dito rey de
Granada o bienes de aquellos que aquellas todas personas et bienes sian et finquen assegurados et sueltos et deliurados et sen puedan hir las personas e seyer levados los bienes en qualquiere lugar salvament et segura. E aquesto mismo sia feyto e servado en las personas de la senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en caso de semblant conquesta o presion por vos dito rey de Granada.
- Item que por mayor tranquilitat de la dita paz et esquivar toda ocasion de lesion de aquella todos los cativos de la tierra et senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia de qualquiera ley o secta que entro al dia que la dita paz sera firmada con todo acabamiento seran estados presos o encativados por quisquiere en qualsiquiere partidas et en qualquiere manera assin en tiempo de guerra como de paz et sian e esten presos en qualsequiere manera en poder de vos dito rey de Granada sian incontinent et de feyto que demandados seran restituidos et liurados a los amigos de aquellos yes a saber cadauno de los ditos cativos por cient doblas. E los que seran presos en poder
de vassallos de vos dito rey de Granada sian encontinent et de feyto que demandados seran restituhidos et liurados a los amigos de cada uno de los ditos cativos por el precio que costado havran a sus senyores sines toda dilacion cessantes toda frau e ficcion. E aquesto mismo en semblant manera sia feyto e servado per nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et nuestros vassallos et sotsmesos en los cativos suyos vassallos de vos dito rey de Granada. E a fueragitar toda frau collusion e calumpnia que fer o seguir se podiessen sobre la manifestacion fazedera de cadauno de los ditos cativos et sobre los verdaderos precios de aquellos sia estreytament provehido por nos ditos reyes e vos dito rey de Granada yes a saber por cadauno en su cierta senyoria que alguno de los ditos cativos en alguna manera directa o indirecta ficta o verdadera manifiesta o escondida
no sia sacado fuera del regno en el qual yes de present ni encara vendido o trasportado por nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o vassallos o subditos nuestros ne por vos dito rey de Granada o vassallos o subditos vuestros ad alguna persona dentro o fuera los regnos por tal que firmada la
dita paz sian trobados todos e cadauno dellos ditos cativos en la manera que son de present en poder de aquellos qui los possedescen e tienen.
- Item que si durant la dita paz algunos almogavares o collarados de la senyoria de vos dito rey de Granada entraran en la senyoria de nos ditos reyes e cativaran algunas personas et aquellos sen levaran en Granada o en otro qualquiere lugar de vuestra senyoria que vos dito rey de Granada siades tenido mandar a los vuestros alcaydes de Bera e de Beliz el Mayor e a sus lugares tenientes e a cadauno de ellos que prengan e hayan a su mano e poder aquellos ditos collerados o almogavares e liuren aquellos de continent a muert corporal e restituescan al gobernador Doriola o lugartenient de aquell o a aquellos qui deputados hi seran por el consello de aquella villa realment et de feyto encontinent que requeridos ne seran todos los ditos christianos que sian estados cativados con todos sus bienes e cosas. E semblantment sia feyto e servado por nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia en los vassallos de vos dito rey de Granada mandando al dito gobernador nuestro de Oriola o lugartenient de aquell et a los deputaderos a aquesto por el consello de Oriola la punicion de los ditos malfeytores vassallos nuestros e restitución de los cativos e bienes
dellos a los ditos alcaides de Beliz el Mayor e de Bera.
- E por tal que la dita paz segund los capitoles preinsertos valga tenga et haya toda firmeza efficacia e valor por todo el tiempo del dito beneplacito (1) con la present carta nuestra nos ditos reyes en quanto a cadauno de nos sesguarda loamos e firmamos la dita paz segund que desuso se contiene e prometemos en nuestra fe reyal en mano e poder del notario e secretario nuestro dius escripto recibient aquestas cosas por vos et por cualesquiere otros daqui sea o pueda seyer interes que la dita paz e la dita ayuda con todas e cadaunas cosas en los ditos capitoles contenidas tenremos e observaremos tener e observar faremos e no cuentravenremos ne alguno contravenir lexaremos por alguna causa o razon. En testimonio de la qual cosa mandamos seyer feyta la present carta nuestra publica sellada con el siello de la magestat de nos dito rey Daragon e con el siello comun de nos dito rey de Sicilia en pendient e signada de nuestras manos: e no res menos mandamos
seyerne feyta una otra carta semblant de aquesta por tal que nos tengamos la una e vos la otra e es tal la una como la otra en christianisco et en morisco.

(1) Véase la nota puesta al capítulo primero de este tratado, pues se observa aquí la misma variante. El original que se conserva también en este archivo, y está escrito a dos colunas, una en castellano y otra en árabe (Número 292 de la colección de pergaminos del rey don Martín) dice asimismo
por cinco años, y es enteramente tal como se halla registrado a fol. 89.

Feyto fue aquesto en la ciudad de Barchinona a quatro dies del mes de mayo en el anyo de la natividat de Nuestro Senyor MCCCCV (1405) e del regno de nos dito rey Daragon dezeno, e de nos dito rey de Sicilia quatorzeno. - Signo + de don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Serdenya e de Corcega et comta de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya qui aquesto otorgamos e firmamos. REX MARTINUS. - Signo de don Martin por aquella misma gracia rey de Sicilia et duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep e senyor don Martin rey Daragon primogenito e en todos sus regnos e tierres governador general qui assin mismo aquesto otorgamos. REX MARTINUS. - Testimonios qui fueron presentes a la firma de dito senyor rey Daragon son legregio don Jaime fillo del comte Durgell e don Jaime de Prades e mossen Guerau Alamany de Cervello gobernador de Catalunya conselleros del
senyor rey Daragon. - Testimonios qui fueron presentes a la firma del dito senyor rey de Sicilia son legregio don Jayme de Prades e mossen Johan Ferrandez Deredia e mossen Sancho Roiz de Liori conselleros e camarlenques del dito senyor rey de Sicilia. - Sig + no de mi Johan de Tudela
de los ditos muyt excellentes principes et senyores rey Daragon et rey de Sicilia secretario et por auctoritat reyal notario publico por todas las tierras et senyorias suyas qui de mandamiento de los ditos senyores a las cosas sobreditas present fue et aquellas escrivir fiz con razos et enmendados en la IXa linea do se dize amistad con vos con tenor de la present carta femos et firmamos paz et amistat con vos dito rey de Granada segunt en la forma concordada et en la XVa linea do se dize rey e cerre. - Dominus rex Aragonum et dominus rex Sicilie mandaverunt michi Johanni de Tudela in cujus posse firmarunt.

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXI, sards jovens et de bona talla


XXXI.
Reg. 2237, fol. 36 de la 2.a fol. 13 de agosto de 1409.

Lo Rey. - Mossen P. Sabuda per una nau la qual arriba en la plaja daquesta ciutat dicmenge a IV del present mes dagost on venia lo vescomte de Castellbo la molt dolorosa mort del rey de Sicilia nostre primogenit de gran et loabla memoria de la qual havem hauda inmensa et trascendent mesticia de dolor loans nostre Senyor Deus la ma del qual axi greument ha volgut toquar les intimes de nostre cor: havem delliberat que fetes les exequies del dit rey entenam ab sobirana diligencia et cura en trametre aquí prestament gran esforç de gents darmes e monedes necessaries per continuar prosseguir e acabar la execucio e recuperacio daqueix regne de Sardenya. Perqueus manam et encarregam axi afectuosament et estricta com podem que seguint ço que vos et los altres ja fins açi en la batalla et victoria que aqui en gloria e exaltacio de nostra corona lo dit rey ab ajuda et servey de vos et dels altres ha hauda havets fet: entenats ab tot vostre cor ab tota vostra pensa et ab extrem de poder ensemps ab los barons nobles cavallers et gentils homens que aqui son ab continua execucio reyal a recuperacio e reduccio total del dit regne a nostra obediencia axi que vos envers vostra munificencia reyal et de nostres succeidors siats digne de pleneres remuneracio et laor. Noresmenys havem deliberat et acordat que apres que haurem trames aqui lo dit esforç. lo qual sera fort prest passem et passarem Deus volent personalment en lo dit regne ab gran poder per continuar e dar conclusio a la execucio et conquesta de aquell et partints apres daqui visitarem lo regne de Sicilia et proveirem en lestament dabdoses los dits regnes segons se pertanyera a nostra honor: certificantsvos que nos havem ja trames en lo dit regne de Sicilia mossen Jacme Roure per lo qual havem scrit a la reyna nostra molt cara filla a la qual havem tramesa confirmacio de tot aquell poder que havia del dit rey nostre primogenit. Part aço havem escrit molt carregosament a mossen Bernat de Cabrera e a mossen Sanxo Roiç et a tots los altres barons axi cathalans com sicilians del dit regne manantslos que obeesquen a les ordinacions et manaments de la dita reina axi com si lo dit rey visques et que entenen en lo bon stament del dit regne remogudes totes quexes et discordies que sien entre ells certificantslos que nos serem en lo dit regne prestament menants ab nos don Frederich nostre net. E per tal que havem sabut que alguns de aquells qui ab sou nostre eren aquí passats ab vos sen son tornats amagadament en les parts deça no curant servir lo temps del dit sou havem fet pendre tots aquells quis son poguts trobar e havem feta fer crida que sots pena de cors et daver sen dejen tornar no contant en lo sou lo temps que hauran mes en venir e tornar. Aximateix havem manat recullir mossen Guillem Ramon de Muncada ab C roçins lo qual segons letres que de present ne havem haudes deu esser ja a la hora dara recullit a Portfangos: e puix sien venguts lo comte de Cardona et lo governador Darago los quals segons som certificats eren en partir daqui ab una galea e oida lur relacio proveirem prestament en totes les coses que seran aqui a vosaltres necessaries. En lendemes manamvos quens certifiquets continuament de la successio dels fets de la guerra et del stament daqueix regne. Dada en la nostra casa de Bellesguart sots nostre segell secret a XIII dies dagost del any MCCCCIX - REX MARTINUS. - Noresmenys vos manam quens trametats XX sards jovens et de bona talla pera la obra daquesta nostra casa de Bellesguard e en aço no haja falla. Dada axi com dessus. - Johannes secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela.


Algadir Amposta Badia dels Alfacs Ballesté barraca de la sal Batalla de les Goles de l'Ebre Bonastre Bordissal Camarles caveros Cens de 1916 Cognoms Corona d'Aragó expulsió moriscos Galdós Hortets Jesús i Maria L'Enveja La Cava La guerra civil la Ràpita Les Reials Salines malaria Naufragis Paludisme Partida de dalt Pirates Port Fangós Primera Guerra Mundial Puntagrossa regalèssia Sant Jaume sosa Torre del Carregador Torre del Codonyol Torre de Sant Cristòfol Torre de Sant Joan Torres de defensa Tortosa Trabucador