Sumari, R.

REGNE,
E ILLES DE MALLORQVES.

QVE
lo Regne de Mallorques no pot esser Separat de la casa de
Arago, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la fi
e en lo dit libre en cartes 137. en la primera
pagina, comensa. Encara atorgam.

Asso
matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera
pagina e en 173.

Questions
no poden exir fora lo Regne, es en libre den Sant Pera en
cartes 4. en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi, les
altres remissions, e concordies, mira les
alt en la dictio questions.

Privilegi
de nostre Sant Para que no pusca esser citat algu en Roma si
de aquell dit privilegi (la g invertida) nos fa expresa
mensio, es en libre den Sant Pera en la 8. carta en la primera
columna, comensa. Innocentius, lo segon Privilegi. Asso matex diu
laltra qui ve apres per orda.

E
que algu del Regne no puga esser citat en Roma,
consta per la franquesa en libre den Sant Pera a 82. cartes en la
segona columna, comensa Ioannes.

E
asso matex dispon vn Indult del Papa en lo dit libre a 84. cartes en
la prinera columna.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 55. en la primera pagina,
comensa Innocent Bisba.

E
asso matex es en vn altre indult Papal en libre den Rossello en
cartes 134. en la primera pagina, comensa Innocent Bisba.

Asso
matex dispon lo capitol de Leyda en libre den Sant Pera en cartes 94,
en la paimera columna.

Avinensa
feta per dos Reys frares del Regne de Mallorques es en
libre den Sant Pera en cartes 113. en la segona pagina,
comensa. Noverint Vniversi.

Que
algu no sia tingut (tiugut) pledetiar fora lo Regne de
Mallorques, es en dit libre den Sant Pera en cartes 128. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.

De
la vnio del Regne de Mallorques ab lo Regne
de Aragó, es lo Instrument en dit libre en cartes
131. e dura 5. cartes fins en 135. de la dita vnio, consta en libre
den Rossello en cartes 173. en la primera pagina, comensa. Sapien
Tuyt.

Que
no sien evocades causes per lo Señor Rey, es en libre den Sant Pera
en cartes 165. en la primera pagina, comensa (co-momensa). Nos
Ioannes.

Los
bens que cascu ha en lo Regne de Mallorques son obligats a pagar
Talls e tots altres carrechs, es en dit libre den Sant Pera en cartes
166. en la primera pagina, cemensa.

Nos
Ioannes.

Que
algu no sia citat fora lo Regne, es en dit libre en cartes 186. en la
primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

Lo
Regne pot encarregar Censals per quitar los de
Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes 195. en la primera
pagina, comensa la franquesa. Nos Ioannes.

Les
causes no poden exir del Regne, es en libre den Sant Pera en
cartes 195. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que
neguna Cause pot exir del Regne, es en libre den Rossello en cartes
218. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Es vist fer per
asso matex la franquesa en libre den Rossello en cartes 218. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Si
algu sera citat fore lo Regne per lo señor Rey mireu en la
dictio Citacions Reals; que nigu isque del Regne de
Mallorques cóes de la Illa per alguna causa, es en dit libre
den Rossello en cartes 265. en primera pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.

Que
negun per fet Civil o Criminal no sia tret fora Io Regne, es en libre
den Rossello en cartes *272 (el 7 invertido) la I pagina,
comensa Petrus Dei gratia.

Asso
matex trobaras en lo dit libre en cartes 273. en la primera pagina,
comensa. Petrus Dei gratia en la qual es vna Carta Real Insertada qui
manava lo contrari apres fonch revocada,
com apar aqui.

Asso
matex en dit libre en cartes 274. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.

Negu
pot exir del Regne per donar comptes al Mestre Racional del
Señor Rey excepto lo Procurador Real, es en libre den Rossello en
cartes (espacio largo) en la segona pagina comensa. Petrus.

Negu
no pot exir de la Illa per negun fet, es en libre den Rossello en
cartes 305. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Les
causes fora lo Regne nos poden evocar ne les parts ne los Iutges per
lo semblant, es en libre den Rossello en cartes 370. en la primera
pagina, comensa. Ioannes.

Les
Causes no Isquen del Regne sino Causa Reconocendi, e
que sia sobre segut per quatre mesos, es en libre den Rossello en
cartes 431. en la primera pagina, comenca.

Martinus.
Asso matex en dit libre en cartes 490. I. pagina, comensa. Martinus.

Executoria
Real de la Bulla Papal, ab la qual es disposat que negu no sia tret
de la Illa de Mallorques per lletres de la Seu Apostolica per los
bens que en dita Illa tendran puys sian promptes e aparellats fer
Iusticia de si matexos davant Iutge competent, es en libre den
Rossello en cartes 440. I. pagina, comensa. Martinus Dei gratia.

Que
negu no sia tret de la Illa de Mallorques encara que sia citat per lo
Papa o sos Officials, es en dit libre en cartes 441. en la
primera pagina, comensa. Martinus Dei gratia, es molt bell principi.

Que
los Habitadors no sian tinguts pledetjar fora lo Regne, es en libre
de Capitols de Corts Generals en cartes 66. en la segona pagina,
conmensa. Item com vos Señor Capitol 14. Asso matex, es lo capitol
seguent del dit libre en cartes 67.

REALS.

Que
Reals corregan en Mallorques apar en libre den Sant
Pera en la tersera carta en la tercera columna,
comensa. Noverint Vniversi.

REGAR.

Que
pugan Regar e aportar Aygo per Regar se fa
mensio en libre den Sant Pera en la 5. carta en la 3. columna comensa
la franquesa. Quoniam vniverse libersates.

Tothom
de qualsevol Condicio, o Stament sia qui afronta en la Cequia
de la Ciutat, e Rega de aquella, hage contribuir en les despeses de
aquella e de la font, es en dit libre en dita franquesa en la 6.
carta a la fi de aquella franquesa.

RECTORS
ECCLESIASTICHS.

Privilegi
Papal que los Rectors de llurs redditors hagen a
fer almoyna a la Fabrica de les Isglesies, es en libre
den Sant Pera en la 8. carta en la tercera columna, comensa. Ioannes
(espacio largo) Asso matex, es en libre den Rossello en cartes
134. en la segona pagina, comensa. Ioan Bisbe.

RENVNCIACIO.

La
Renunciacio feta al arbitra de bon Baro; nos pot impugnar e
val tostemps es en libre den Sant Pera a 27. cartes en le
primera columna, comensa. pateat Vniversis.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 208. en la 1. pagina, comensa.
Pateat Vniversis.

REMSO
DE CENSALS.

De
Remso de Censals feadora dins cert tems parla la
franquesa en libre den Sant Pera en 83. cartes en la primera columna,
comensa. En Nom de Deu.

ROMA.
Mire
dalt en la dictio Regne de Mallorques.

REGISTRES.

De
registres parla lo 13. capitol de Leyda en libre den Sant Pera en
cartes 95. en la quarta columna.

ROCINS.
Que Rossins ne
Cavalls no sian trets del Regne, es en libre den Rossello nou folio
162. comensa. Petrus Dei gra.

REMISSIO DE PENES, E
DELICTES.
De Remissions de Penes, e Delictes parla la franquesa en
libre den Sant Pera en 151. carta, en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 152. en la segona pagina:
conegan tots.
De Remissio de Penes parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 270. en la primera pagina, comensa. Petrus.
De
Remissio de Penes, e de quines parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 385. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
Dei gratia.
De asso matex parla la franquesa en libre den Rossello
en cartes 392. 2. pagina, comensa. Nos Ioannes.
Remissio general
de totes Penes pecuniaries personals e de mort, es en libre den
Rossello en cartes 396. en la 2. pagina, comensa Nos
Ioannes.
Remissio de Penes, e de calonies, e de vsures,
es en libre den Rossello en cartes 420. en la segona pagina, comensa.
Nos Martinus.
Asso matex, es en dit libre en cartes 424. en la
segona pagina, comensa. Martinus.
Asso matex en dit libre en
cartes 427. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

REVOCACIO
DELS FETS DE MOSEN ALBERTI.

De
la Revocacio dels fets de Mosen Barthomeu Alberti, e Provisions, es
en libre den Sant Pera en 151. carta en la I. pagina, comensa. Nos
Alfonsus.

REFERIMENS.

Confirmacio
dels Refferiments, es en libre den Sanct Pera en cartes 153. en la I.
pagina, comensa. Nos Alfonsus.

RECATXATS.

Provisio
dels Recatxats que los deutes donats los sien restituits per la part
forana, es en libre den Sant Pera en cartes 155. en la segona pagina,
comensa: Alfonsus Dei gra.

RESPOSTES
REALS.

Que
les Respostes Reals fetes a les demandes, e suplicacions capitulades
han forsa de privilegi, e franquesa, es en libre den Rossello en
cartes 120. en la segona pagina circa la fi, comensa. En Sancho.

REFORMADORS.

Los
Reformadors, y altres Officials ordinaris de les primeres Instancies
no prengan salari, es en libre den Rossello en cartes 254. I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.
Que los Reformadors admeten,
appellacions de llurs Sentencies, es en lo matex libre, en la matexa
carta, comensa. Petrus Dei Gratia la segona pagina.

Les
Causes per los Reformadors tretes dels Ordinaris tornen els
dits Ordinaris, en dit libre en cartes 255. I. pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.

Los
qui Roban Bestiar no poden esser composats sino que sien castigats en
libre den Abello folio 82. pagina primera columna segona capitol 19.

Represalles
ni Empenyoraments que no puguen esser fets en Mallorca dels Vaxells
qui aportan vitualles en el Regne libre den Abello
privilegi del Rey en Pera folio 7. pagina segona.

XCVIII, reg 1403, fol 6, 26 febrero 1356

XCVIII. 

Reg.n.1403, fol. 6. 26 feb. 1356.

Primerament lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors en la forma siguent:

es assaber quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui vulla armar galeas las galeas adobades et apparellades e verades e encunç de navegar ab armes rems axarcies maçaresos seu et altres forniments a aquelles necessaris. - Item lo senyor rey los armara la paga de I mes al sou acostumat si la volran. - Item los armara panatiga a IIII mesos si la volran. - Item lo senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e tots sotsmeses del senyor de Milla e tots moros salvant los moros del rey de Granada e encara tots aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio. - Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio civil et criminal en et sobre tots et sengles qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en mar com en terra del dia a anant que seran acordats tro que hagen desarmat. - Item lo senyor rey atorga als dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de les dites galeas aquells privilegis guiatges et alongaments qui son acostumats datorgar en armades reyals: axi empero quels dits guiatges e alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagen anar en les dites galeas et que dits armadors façen sagrament et homenatge que non lexaran anar alcun ne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et alongaments si no servexen per lo temps que seran acordats.
- Item vol lo senyor rey et ordona e deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Morey ciutadans de Barchinona los quals deguen conexer sils armadors qui armaran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey axi que negun altre official del senyor rey non puxe conexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateix los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey e seu e deffenesquen lurs comptes axi que maestre racional ne altre official del senyor rey nos pusquen entremetre dels dits armadors ne de lurs comptes sino los damunt dits et feessen apoches et fins. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçana habitadors de Valencia qui hagen semblant poder en los armadors de Valencia als quals de continent sia feit saber et trames translat dels presents capitols e dels altres et poder bastant. - Item lo senyor rey ordona e deputa en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors de Mallorques et de Manorques et de Eviza e siels trames per semblant forma. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliure et en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant poder en los armadors de Rossello e siels trames per semblant forma. - E los dits armadors prometran et asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de Barchinona et de Cadaques tro a Tortosa en poder daquelles de Barchinona e aquells de Valencia en poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorques en poder daquelles de Mallorques et aquells de Rossello en poder de aquelles de Rossello que ells armaran les dites galeas a IIII mesos be et complidament a coneguda de les dites persones. - Item que dins los dits IIII mesos o IIII mesos et mig o V meses apres que hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes rems exarcies maçaresos et altres forniments segons que lus seran liurades ab inventari.
- Item quels dits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells lochs hon hauran armat dins lo dit temps. - Item quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada la part daço que hauran guanyat prorrata del pan e de la paga quel dit senyor los haura armat be et leyalment a coneguda dels damunt dits. - Item quels dits armadors encontinent que hajen desarmat sens tota altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas be et complidament segons quels seran liurades a coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaber de tot lo guany en comun levat lo cabal et les messions: e fet lo dit adob ço que sobrara del dit guany partesques per sou et per liura segons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sien tenguts de fer adobar les dites galeas mas que sien tenguls de fer traure aquelles e los forniments daquelles a lurs propries messions. - Item quels dits armadors pusquan tenir encant et encants en quals lochs se volran e pendre refrescament sens pagar dret alcu. - Item que les galeas armes rems e altres forniments daquellas vagen a risch et a ventura del senyor rey. - Item que en cas quel senyor rey .... la dita paga de I mes e la panatica de IIII meses que en quescuna de les dites galeas vaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre aço e de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et leyalment del dit dret. - Item ordona lo senyor rey que si alcun patron o patrons de nau o de naus o altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en cors que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada per sou o per lliura del guany quels dits armadors faran: empero que ço quel senyor rey hi metra vaja a risch et a ventura del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer los armadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al senyor rey mas que poguessen entrar en cors faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites nau o naus sien de port de M salmes en sus et que aquestes aytals naus sien tengudes de metre et de manar CXX persones combatens per nau e que no pusquen levar ne portar alcuna mercaderia o robes de que haguessen nolit sens voluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels mercaders estien a merce del senyor rey: axi empero que sien tenguts de tornar desarmar en aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII meses apres que seran partides. - Item quels dits armadors sien tenguts de assegurar covinentment en poder dels officials reyals dels lochs hon armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia e aquells de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents tan solament a coneguda de les dites persones que no faran mal ne dan a amichs del senyor rey sino a aquells quel dit senyor los donas de bona guerra segons que dit es et quels dits officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les dites persones. - Item quels dits armadors de les dites galeas parten dels lochs hon hauran armat sien tenguts de portar et posar I missatger o letra en lo loch del Arger en cas que no entrassen en Espanya ne passen lestret e que no sien tenguts dals: empero que de posar lo dit missatger o letra al Alguer fossen escusats si enamichs havia en lo golf del Alger en tal manera que sens gran perill nos poguessen acostar al dit loch et que daço los dits armadors sien creeguts per lur sagrament. - Item quels armadors per tenir et observar e complir tots los dits capitols e cascun daquells façen sagrament et homenatge en poder dels officials reyals on armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents obligant si mateix et lurs bens et dar aquellas seguratats que seran necessaries als dits affers a coneguda de les dites persones. - Item quels dits Bonanat dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament et homenatge en poder del procurador de Cathalunya els dits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques els dits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lurs
loctinents que be et leyalment sauran en los dits affers. - Item quel senyor rey et son consell juren de no tocar a les dites galees e naus ne a la xurma o companya daquelles per neguna raho dementre que ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet nols pagava ço que ells costaria stant daço a lur sagrament. - Dominus rex mandavit Ferrario de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).

(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desde Barcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los diferentes sugetos que en aquellos se mencionan.

xcix-reg-1402-fol-29-26-febrero-1356

Sumari, H.

HABITADORS
DEL REGNE.

QVE
tots los Habitadors del Regne sian Franchs en totes les Terres del
Señor Rei ab totes
les coses e mercaderies llurs: de tota lleuda Portatge,
Mesvrage, Pes, ribatge &c. appar en la primera franquesa del
libre den Sanct Pera en la primera carta, comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex en la segona carta del libre en la franquesa, comensa.
Manifestum sit cunctis.

Asso
matex, es en la tercera carta del dit libre en la franquesa qui,
comensa. Noverint Vniversi qiod nos Iacobus en la primera
columna.

Que
tot habitador del Regne sia tingut de contracta crim, o
delicte que en lo Regne de Mallorques haura comes, es en dit libre en
la 5. carta en primera columna, comensa. Noverint Vniversi.

Gracia
feta per lo Rey de Sicilia als Habitadors del Regne o
Ciutadins de aquell de certs drets, eren tinguts Pagar per
mercaderias, es en la 16. cartas en la 3. columna del dit
libre, comensa. Federicus Tertius.

Privilegi
del Señor Rey de Castilla denat al Rey de Araho,
e Habitadors del present Regne de Mallorcas, es en la 16.
cartes del dit libre den Sant Pera en la quarta columna comensa. Don
Ferrando, e vn altra de seguretat per dit Rey atorgat als Mercaders,
habitants en Mallorcas en la 17. cartes en la segona columna, este es
translado, e vn altre privilegi apres del dit Rey, comensa,
esse es translado en dita carta del dit libre en la tersera
columna.

Gracia
Feta per lo Rey de Sicilia als habitadors de Mallorcas, es en dit
libra a 24. cartes en la segona columna, comensa. Federicus.

Privilegi
atorgat als Habitadors del dit Regne del qui pot treure de
Valencia qui era prohibit, es en libre den Sans Pera a
27. cartes en la segona columna, comensa. Nos Petrus (se lee Perust).

La
Remissio dels Bens occupats dels habitadors del Regne de Mallorques
per occasio de la Rebellio del Rey en Pera, es en llibre den
Sant Pera a 27. cartes la quarta columna, comensa. Nos Petrus.

La
seguretat donada per lo Rey en Pera a tots los habitadors del
Regne dum tamen li presten dins cert temps la fealdad, (feels,
faels, fidelitat; fidelidad) es en dit libre a 28. cartes en la
primera collumna, comensa. Pateat Vniversis.

Licentia
de haver forments dada als habitadors del Regne, de Tortosa
es en dit libre den Sant Pera a 28. cartes 3. columna, comensa.
Noverint Vniversi.

Asso
matex dispon la franquesa. Venerabilibus a 28. cartes en la quarta
columna.

Que
als Habitadors, e Mercaders per llurs mercaderies fora lo Regne los
sien servades, les franqueses encare que no les mostren, dum tamen
dins dos mesos ne hagen feta fe, es en dit libre a 29. cartes en la
primera columna, comensa. E es vn §.
Nos Petrus.

Asso
matex dispon en lo dit libre dita carta en la segona columna.

Los
Habitados del Regne son franchs de posada coes (ço
es) que nols puga esser feta forsa per Official per posades y, es
en dit libre en cartes 94. 3. columna, comensa. Pateat Vniversis quod
nos Martinus.

Los
Habitadors son Franchs, per totes les Terres del Señor Rey de
Leuda de totes llurs mercaderies, peatge, &c. en
dit libre cartes 136 en la primera pagina, comensa Petrus Dei
Gracia e sobre asso mira la dictio Leuda.

Remissio
e Absolucia feta per lo Señor Rey de tota actio Civil, o
Criminal als habitadors de Mallorques, es en dit libre en cartes 144.
en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus Que tots los Habitados,
e ciutadans son tinguts a contribuir en tot comu e vesinage
per Cases e Possessions q hagen en la Ciutat, es en libre den
Rossello en cartes 48. comensa. Encare volem, y per samblant
son tenguts los Nobles en la seguent franquesa. Absolucio del Rey en
Jaume feta als Habitadors del Regne de la feeltat, es en libre
den Rossello en cartes 69. la 2. pagina, comensa, Sapien Tuit.

Los
Habitadors del Regne son Franchs en totes les Terres del Rey de
Arago, es en libre den Rossello en cartes 74. en la primera
pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Als Habitadors del Regne, es estat
atorgat per lo Rey de Sicilia cert privilegi de franquesa de
mercaderies, es en libre den Rossello en cartes 98. en la segona
pagina, comensa. Federich Ters.

Los
Habitadors de Mallorcas son Franchs en Sicilia
axi com los de Barcelona son, es en libre den Rossello en
cartes 152. en la primera pagina, comensa. Federicus.

Lo
Señor Rey es tengut deffensar los Habitadors del Regne e bens de
aquells contra los hemens del mon, es en dit libre den
Rossello en cartes 162. primera pagina, comensa. Prometem encara.

Los
habitadors del Regne de Mallorques en les coses prohibides treure
de Valencia sian tractats, com los de Arago Valencia,
y Cathaluñya. es en libre den Rossello en cartes 207.
comensa. Nos Petrus Dei gratia.

Que
a los Habitadors de Mallorques sien servades les libertats en
totes les Terres del Señor (en lugar de ñ, la u tiene
virgulilla) Rey, es en dit libre den Rossello en cartes 210. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Los
Habitadors del Regne sien franchs de host, cavalcade, e
Lleude, es en libre dit en cartes 215. primera pagina,
comensa. Petrus Dei gracia.

Que
los Habitadors son franchs de Pes e Mesurage, es en libre den
Rossello en cartes 215. segona pagine comensa. Post haec vero.

Los
Habitadors de Mallorcas son franchs de posada que sie altra, &c.
es en libre den Rosselllo en cartes 423. en la primera pagina,
comensa. Pateat vniversis.

HOMEYER,
HOMEY. (homicida, homicidio)

Deu
esser punit aquell com Homeyer qui ab animo deliberat
voldra matar algu el anava inseguint, es en
libre den Sant Pera en cartes 4. en la quarta columna, comensa.
Noverint vniversi.

De
Homeyer parla lo 10. capitol de Leyde (Leyda, Lleida,
Lérida, Ilerda, aún pronuncian Lleidae, como la ae latina, como una
e final, igual que Tortosa, Maella, Favara) en libre dit en
cartes 95. la tercera collumna.

Los
homeyers no habitan en lo lloch hon lo
dit homey es comes, es en libre den Rossello en cartes 296.
primera pagina, comensa. Nos Petrus.

De
Homey, o mort, o de crim enorme nos puxa fer
perdonament, o remissio per lo Governador, sino que
fasse la Iusticia, es en libre den Rossello en cartes 433. en
la primera pagina, comensa. Martinus.

HONORS
EN REALENCH.

Que
totes les Honors en Realench sien tingudes contribuir en tots
visinages e collectes, es en libre den Rossello en
cartes 52. en la segona pagina. Sapien.

HOMENATGE.

Dels
Homenatges prestats per lo Rey de Mallorques al Rey
de Arago se fa mensio en libre den Sant Pera
en la 10. carta en la tercera columna quarta, y quinta, y
sisena que

son
sis franqueses en nombre ab condicio tostemps que no fos
perjui a les franqueses del Regne.

E
del dit Homenatge se parla en la 11. carta en la quarta columna, en
la franquesa. Noverint Vniversi. en lo dit libre.

De
homenatge prestat en el Rey Sancho per los
Iurats del dit Regne, consta en dit libre a 23. cartes (se lee
carres) en la primera columna.

Si
algu rompra Homenatge lo Iutge qui haura pres, o sera fet en
poder de aquell, ha conexer de tal rompiment, es en lo 15
capitol de Leyde en dit libre den Sant Pera en cartes 97. en
la segona columna.

Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 234. en la segona pagina,
comesa. Petrus Dei gracia. E no toca el Governador sino en
cert cas.

Del
Homenatge prestat el Rey de Arago consta en libre den Rossello
en cartes 95. en la segona pagina, comensa. En nom de N. S.

De
la la Absolucio, o feeltat prestade al Infant
de Portugal, e de la Absolucio del Homenatge per los de
Mallorques prestat a aquell, consta en libre den Rossello en cartes 132.
en la primera pagina, comensa Infant en Pera.

Los
Homenatges se han a prestar en poder dels llurs ordinaris exclus
lo Governador, es en libre den Rossello (se repite) en en
libre den Rossello en cartes 277. en la segona pagine,
comensa. Nos Petrus.

HOSPITALS.

Del
Hospital de Sant Andreu e del que poria comprar en Realenchs fa
mensio la franquesa, Nouerint Vniversi en la 15. cartes en la tercera
columna en libre den Sant Pera.

Que
tots los Hospitals de la Ciutat e Regne de Mallorques sien Reduits en
vn Hospital en lo qual sia vnit e agregat lo Hospital de Sant Andreu,
es en libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina,
comensa. Nos Alfonsus.

Privilegi
sobre la vnio dels Hospitals de la Ciutat de Mallorques es en lo dit
libre, en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
ensemps (parece que hay espacio en semps) ab lo de Sant
Andreu.

Privilegi
Papal per lo Hospital, es en libre den Sant Pera en cartes 171. en la
primera pagina, comensa. Pius Episcopus.
Lo Hospital de
Sant Andreu pot comprar censals en Realench fins a 20. sous, es en
libre den Rossello en cartes 144. en la segona pagina, comensa.
Sapien Tots.

No
sie feta consignacio per lo Señor Rey a algu de les rendes del
Hospital de Sant Andreu contra la concessio feta a aquell, es en
libre den Rossello en cartes 198. en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus.

HORES,
LA TORRE DE LES HORES.

En
los adops de les Hores qui hi te a contribuir mireu en libre
den Sant Pera en cartes 184. en la segona pagina, comensa. Com entre
los Magnifichs Iurats.

HOMENS
DE PARAGE E PRIVILIGIATS:

Dels
Homens de Peratje, mireu en la dictio cauallers e en
libre den Rossello en cartes 226. en la segona pagina comensa. In Dei
Nomine.

OYDORS
DE COMPTES. (Supongo que está en la H, por HOYDORS, se encuentra ara hojats, en algún bando o crida o pregón.)

Dels
Oydors de comptes mireu en la dictio Compredors.

Sumari, M.

MONADERS.

De
Monaders se fa mensio
en la tercera carta del libre den Sant Pera en la
quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi
Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio
de Monades (la a es una e invertida), e señyale,
les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vn mot
de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi.

De
dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint
Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa
en la 15. carta se parla de dites monedes, Morabatins
e masamodines e besants en la primera columna.

De
Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit
libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei
gracia.

De
quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per
contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e
tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la
paga dels Dots.

Axi
matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.

De
Florins e ques pugan batre en Mallorques, es en lo dit
libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra
segusnt, comensa. In Dei nomine.

De
Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lo betiment
de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3.
columna, comensa. Nos Ioannes.

De
Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.

Que
no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes
138. en la primera pagina.

Revocacio
de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se
lee latreu sepert).

De
Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes
194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que
los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes
de Sicilia, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi
capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es
capitol II.

Moneda
de Barcelona correga en terres de Rossello e Serdañya
Conflent vallespir e caucholibero es en libre den
Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.

Que
Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en
dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.

De
Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la
segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo
Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo
Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en
cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.

Revocacio
de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua
entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del
Señyor Rey, es en dit libre en cartes

271.
en la segona pagina, comensa. Petrus.

En
Mallorques se poden batre 20. marchs
de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.

De
Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den
Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los
Mallorquins son hauts per Catalans, es en libre den
Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los
Mallorquins (falta punto. Hay más adelante otra dictio:
Monaders)

MERCAT.

Que
los disaptes se puxa tenir Mercat, es en libre
den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.

MILITARS.

Que
los Militars comprans Possessions en Reaench (realench,
realenc, realengo) de persones
no privilegiades tenen apagar, de asso parla la
franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera
columna.

Que
en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den
Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.

Los
Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.

Que
los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en
cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine,
comensa. Encare per nos.

Contra
los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant
Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.

Los
Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com,
mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus Dei gracia.

Que
sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y
los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son
tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en cartes
246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Privilegi
Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn
libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos,
continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. en
la primera pagina, comensa. Iacobus.

MOLL.

Del
Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint
Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.

MVRS,
MVRADE, VALLS.

Que
en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels
Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna,
comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina,
comensa. Encare donam.

Lo
Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la
dictio Clero, e en dictio Clergue.

Les
Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit
libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa.
Alfonsus.

De
adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna
declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184.
en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.

La
terça part dels bans pertañy
a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

MOLINERS,
MVLTVRERS.

De
Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en
libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.

Los
Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir
condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en
dit libre en 90. cartes en la 3. columna.
Los Moliners han de
rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en
cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

MOLA DE ANDRAIG.

De
la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna
den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta)
Los
drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats
e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den
Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de
Deu.
(Falta Andratx)

MARCHA.

No
pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de
Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis.

De
Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en
la quarta columna, comensa. Nos Petrus

De
Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera
columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.

Asso
matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.

Marca
no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes
137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.

Contra
los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre
den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.

MOSTASSAF.

Del
Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera
a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.

Privilegis
perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes
104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell
elegidors.

E
en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres
e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras
de Forment per revendre, es en dit lloch.

Es
axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per
tot.

E
lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e
en dita carta 109. en libre den Sant Pera.

E
que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari
de aquell, es en 109. cartes en dit libre.

E
del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes
321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,

Que
lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello
en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.

Del
Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en
libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus
Dei Gratia.

Certa
Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor
Rey es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.

Que
lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello,
en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en
dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Asso
matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa.
Petrus

Que
lo Mostassaf conega de Parets, Finestras,
e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona
pagina, comensa, Nos Petrus.

Lo
Mostassaf de Mallorques pot fer crides, e Remetre bans, es en dit
libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.

Lo
Mostassaf pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en
dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Mostassafos son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre
den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey:
la altre per ell: laltra als macips o socios
per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos
volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.

MERCADERS.

Los
Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcas sian
de quines Nacions vulla, ensemps ab ses
mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta
columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans
franqueses.

Los
Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar
mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171.
en la segona pagina, comensa Namfos.

Los
capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats,
es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina,
comensa. Martinus.

Los
Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.

MENAMENTS
PENALS.

Manaments
Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la
quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.

Que
no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar
missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

No
poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e
protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.

Que
no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes
450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est
in libro den Sant Pera. .

MERCADERIES
E FET MERCANTIL.

Per
fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona
in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa.
Item per deposicio.

En
les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que
qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en
cartes 69.

MASSIONS
DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)

De
Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83.
cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.

MOROS.

Moro,
mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la
Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los
hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes den
Sant Pera en la primera columna.

METGES.

Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no
poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9.
capitol de Leyda.

MANLLEVTA.

De
les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den
Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla,
e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

Si
algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella
encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera

columna,
comensa. Item si aliquis manuleuauerit.

De
Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes
16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat
lo Añy la Manleuta, es nulla.

MONADERS.
(Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más
arriba)

Del
Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera
en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los
Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en
libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia.
De
Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera
pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.

Privilegi
contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera
pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus.
Privilegis de
Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en
cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.

Sobre
los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.

Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la
franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa
Ioannes Dei gratia.

Moneders
pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e
189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi
Nos Ioannes.

Los
Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de
Barcelona, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa.
Petrus Dei gratia.

Revocacio
de vna Lletra Real ab que manava lo Señor
Rey que la causa quis menava entre la Vniversitat,
e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en cartes
271. 2. pagina, comensa. Petrus.

Los
Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo
Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus.

Los
Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs
no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.

Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no
renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina
columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.

MISSATGERS,
MISTATGES.

De
salari de Missatges mireu en dictio domestichs.

Los
Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que
no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en
laltra dictio Missatgers.

MESVRATGE.

De
Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes
137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

MORBERS.

Capitols
dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV.
(1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.

MALIFICIS.

Que
algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant
Pera en cartes 138. en la segona pagina.

Que
los Maleficis se pugan pasificar
e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la
cort mireu en dictio pacificar malificis, e en la
dictio Catius.

MENESTRALS,
E ARTESANS.

Que
los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut
Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera
pagina, comensa. Nos Alfonsus.

MVLES.

Qui
haura 55. Añys puxa caualcar Mula, es en libre
den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.

Licencia
que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en
dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

Que
cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna
pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos
Ioannes.

MATRIMONIS.

De
Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee
Ioanues).

E
de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes
214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Les
Dones nos Gosen casar ni fer matrimoni ab
llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello
en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.

MALLORQVES,
E MALORQVINS.

Los
Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans
naturals es poden alegrar de Officis, e Binificis
del Principat de Catalunya, e de les Costitucions
Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges,
de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes
162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los
Mallorquins.

Que
la Ciutat de Mallorques sia aguda per patria
comuna, e cascu puxa en aquella esser convengut, es en
lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense.
Nos Ioannes.

MESTRA
DE GVAITA.

Del
mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en
libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.

Los
capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190.
comensant en dita carta fins en cartes 193.

Addicions
de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la
segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.

Que
lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets
contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los
Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello
en cartes 362. e duren fins en cartes 365.

Lo
Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab
altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.

MASSAMODINES,
MORABATI, MONEDATGE.

La
Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183.
comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un
espacio bien definido) en la primera pagina.

De
Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes
77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que
havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es
en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la
segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta
seguent de aquella en la primera pagina.

Lo
morabati del fogatge nos paga sino de set en set
Añys, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet
perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes
289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

MONESTIR
DE SANTA MAGDALENA. (Malena)

Les
67. quorteras de Forment cens.
Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en
libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

MENORS.

Les
difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudors y
Curadors mireu en dictio diffinicions.

Los
menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de
la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de
Anglesola en cartes 118. en la segona

pagina,
comensa. Item Statuim, e ordenam.

MANTELLS
DE BAGASSES.

Lo
Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre
den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo
Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,

comensa.
Martinus.

MVNITIONER.

Lo
Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço
es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.

MISSATGERS.

De
Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn
escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de
mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo
principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol
seguent 42.

E
axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent
43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de
altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en
carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera
pagina en lo capitol 45.

Ques
poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y
hu de la part Forana, apar en lo libre del Novell Reçiment
folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch
capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c.
Com
anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis
embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera
folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui
es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell)
de la Ciutat.

Mallorquins
poden liberament Navagar en Alexandria Chypre, y
demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta
en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de
Mallorca del libre den Abello folio 12.

Mostessaf
en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y
Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586.
folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.

Iuni
1587.

Mostessaf
no pot donar lloch se fassen tres dies sino en
el Porxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels
Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bollete el
Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa
Illustricima en libre de Decrets f.

Mandatos
penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell
folio 165.

Moneda
ques treu del Regne es perduda, o senblant quentitat
libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz,
creu ).

Mostessaf,
y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.

Mostessaf
ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici
en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.

Mostessaf
es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels
fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y
Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.

Monaders
han de contribuir en talls per Barcas de Forments en
dit libre folio 174.

Mallorca
esta vnida ab la Corona de Arago Rossello nou folio
124.

Mallorquins
poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge,
greuges) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum
estatuimus.

Mallorquins
poden negociar ab Moros Rossello fol. 8. & 154.

(salta
página) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a
31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de
fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.

Morbo,
o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los
Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre
de cartes reals ab cubertas de plegami.

Moretorias,
dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de
Debitors Censalistes no puga concedir la Señor Rey ni
sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara
que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les
Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.

Ministres
extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per
lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol
37. de les corts de Monsó del Añy

1363
en libre de Corts Generals.

Mostessaf
te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.

Mercaderies
qui es tresbalsen, no deuhen dret vide Dret.

Mallorquins
no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78
& 222.

Mallorquins
no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per
sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera,
& segona.

Mallorqui
qui es sentira agravat de algun mandato del
Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort.
Rossello nou folio 3.

Mandatos
penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello
folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com
per provisio Real. &c.

Militars
en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.