VEGUERIA
DOSONA. (de Osona)
FOCHS REYALS.
Primo ciutat
de Vich: la part qui es del rey. 313.
Perroquia de
Vich. 8.
Perroquia de Sent Andreu de Guix. 11.
Perroquia
de Sent Julia de Sorba. 2.
Perroquia de Sent Salvador de Vespela
del terme de Gurp. 2. (Gurb)
Después de la
página 80 del pdf, aparece esto:
BASES DE ESTA PUBLICACIÓN.
Si no lo impiden otras atenciones perentorias del Archivo,
saldrá a luz cada mes un cuaderno de 100 a 112 páginas de
impresión.
Su precio es de 5 reales vellón pagaderos por
adelantado.
Se admiten suscripciones.
En Barcelona: en la
portería del mismo Archivo.
En los demás puntos de España:
mediante carta franca al Director de esta Colección, acompañando el
importe de la suscripción en una libranza sobre correos.
En el
extranjero: en todos los consulados españoles.
COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE
ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D.
PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
Cuaderno 38 (o
58)
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL
ARCHIVO.
1856.
Continúa en la página 81:
Perroquia de
Santa Maria de Folgaroles. 3.
Perroquia de Sent Julia de Bell
Puig. 2.
Perroquia de Riu de Peres: P. G. Eymerich. 1.
Lo
mas des Ferrer de perroquia de Santa Maria de Vilalaons. 1.
Perroquia de Santa Euginia de Berga. 4.
Castell e
terme de Tona. 12.
Quadra de Torra Lobreta. 4.
Quadra de
Clavelles. 5.
La Guardia prop Les Loçes
(nos troba).
FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.
Primo de
la ciutat de Vich: qui son del vescomte de Castellbo. 134.
Sent Boy: del bisbe de Vich. 21.
Vila de
Ripol: qui es del monestir de Ripol. 174.
Ripoll.
Castell
de la Guardia: del dit monestir. 61.
Ripolles de fora la villa.
91.
Vila de Sent Johan Ses Abadesses: del abat de Sent
Johan. 58.
Castell de Laers, perroquies de Johan Apaulu, Sent
Merti de Aguassa, Sent Merti de So Rocha, Sent Pau de
Sesgorilles: del dit abat de Sent Johan Ses Abadesses. 105.
Castell
de Duacastella: qui es den G. Sa Sala donzell. 20. (dos
castillos, dos castells)
Castell de Basora: den A. G. de
Basora. 20.
Castell de Malany, Vall Fogona: de mossen Roger de
Monchada. 56.
C. Corull den Malla. 22.
Castell de
Repit (Rapit o Ropit, no se ve bien), Castell de Fornils: de
mossen Gilabert de Cruiles. 81. (Cruilles)
Perroquia
de Saderre: den A. de Sederre. 7.
Castell de
Sentelles ab son terme: es den Eymerich de Sentelles. 89.
Loch de Sent Miquel: qui es den Dalmau de Rochabrune donzell. (no
hay)
Lo terme de Muntanyola: del abat del Stany. 18.
Perroquia de Sent Merti de Riu de Peres. 16. (Riu de Pedres,
río de piedras)
Perroquia de Folgaroles. 20.
Terme e
perroquia del Castell de Maya ab II fochs de Quadra Reyal. 27.
Perroquia de Sent P. de Falgas (es de la casa tatxada) del terme de Castell de Bas. 9.
Perroquia de Gurb: desgleya e
de cavallers. 30.
Perroquia de Sent Julia de Sorba del terme de
Gurb. 8.
Perroquia de Sent Salvador de Vespella: del terme del
castell de Gurb. 7.
Terme de Vigilans de la dita perroquia
de Sent Salvador: den Francesch de Malla. 5.
Perroquia de
Sent Julia de Bel Puig; desgleya e de cavallers. 2.
Castell e
terme de Tavertet: de *Roger de Mayla. lt
Castell e perroquia de
Muntet: qui es den R. de Brull. 7.
Castell e terme de *Tavertet:
qui es den Eymerich Sentelles. 58.
Castell e terme de Terradull:
qui es den Vilademany. 71.
Castell e terme de Solterra e casa de
la Ruvira: qui es den Gurb donzell. 28.
Castell e
terme de Blanchafort ab II fochs de La Quadra de Grats: qui son del
abat de Sent Johan Ses Abadesses. 22.
Castell e terme de
Torroella; qui es del bisbe de Vich. 20.
Quadra de la pabordria
de Palau: del monestir de Ripoll. 11.
Perroquia de Sent Steve de
Granullers: desgleya. 13.
Quadra de Sent Fertos de
perroquia de Sent Stheve de Granullers. 2.
Quadra
de Cuolomers de la dita perroquia. 4.
Perroquia de Sent Julia de
Vilamirosa del terme de Gurb. 6.
Perroquia de Santa
Euginia de Berga. 7.
Castell e terme de Sent Fores: qui es del
bisbe de Vich ab III fochs de Vilambert e ab VI fochs de Sent Johan.
23.
Perroquia de Tavernelles e terme del castell de Savessona
aytant com es de jurediccio del senyor Rey com los
romanents sien den Bernardi de Cabrera: e aquests son
desgleya. 10. (Sa vessona, sa bessona, la gemela.)
Perroquia
de Santa Maria de Vilalehons: desgleya. 12.
Castell e
terme des Brull: qui es del bisbe de Vich. 40.
Perroquia Vich:
desgleya. 16.
Perroquia de Santa Maria de Folgaroles: de sgleya.
20.
Castell de Muntanyola: del abat de Estany. 18.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
domingo, 26 de julio de 2020
VEGUERIA DOSONA.
martes, 16 de marzo de 2021
24 DE ABRIL.
24 DE ABRIL.
Dióse lectura, en esta sesión, de las cartas que
siguen.
Als molt reverends magnifichs honorables e molt savis
mossenyors los deputats e consell lo Principat de Cathalunya
representants en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables
e molt savis mossenyors. Premesa humil recomissio los
moviments dels homens nominats de remença
e les grans menasses que en dies fan de entrar aquesta ciutat
nos donen molta admiracio no vacua de grandissima
congoixa attes majorment lo perill en que nosaltres stam car som en
aquesta ciutat en si algun tant divisa sens cap com lo vaguer
jatsia no ignoras los dits moviments e menasses no sab hom la
causa sens dir res als consellers la sepmana santa la ha
jaquida ab un sols sotveguer qui guastat
en les cames no pot ne anar ne cavalcar no rebujant encara
jaquirla en aquestes festes de Pascha en les quals
fretura mes de oficials que en altra qualsevol temps com si
don una general caritat per la qual entren de les persones
tres milia strangeres. Encara qui pijor es continuament
no sab hom hon es ne que es dell e fa nos
mes dubtar de sa absencia una letra que los
consellers de Manresa han tramesa als consellers daquesta
ciutat de la qual per quant es materia dura vos trametem copia dins
la present interclusa. Aquesta ciutat per que se trobe sens
cap no es en lorde que deuria ne sobre se
custodia ne altres coses al temps occurrent
necessaries. Los consellers fan lo que poden mes per
que son de par condicio ab los altres del poble no han la
auctoritat potencia e forma que haurien necessaries. En tant
que stan quasi en les mans e voluntat de aquells a qui Deu no vulle
vinguessen nosaltres prestam lo poder e diligencia que
podem en custodia de nostra sglesia e cases ab tot vehem seria
frusta si lo que a Deu no placia la ciutat era
entrada. Axi mateix es aci Seroli ciutada de aqueixa
ciutat lo qual segons havem entes dama o laltre vol fer
dins aquesta ciutat o pur aci prop ajustar los
dits pagesos no sabem per que. Nons gradam dell ne de
ses fahenes es per avis de les vostres reverencies. Per
tant molt reverents magnifichs e honorables mossenyors a les
reverencies vostres humilment e quant mes afecte podem suplicam
pregam e encarregam que una tant urgent necessitat e tant perill nons
vulla defallir abans vos placia donar nos com
afrançosament
speram tot conçell favor e
promptissima ajuda en tal forma e axi promptament que
ab mija de aquells siam de perills preservats.
Membre som de aquest Principat lo qual a aquell
nuncha ha deffellit ne daqui avant fara
com siam promptes a tota ordinacio vostra. E per quant la cosa
requer grandissima cuyda e es gran perill en la triga
altra vegada e altra de aço
vos pregam e encarregam. Suplicant la Trinitat Santa sia de
les reverencies vostres special proteccio. De Vich a XXI de abril Mil
CCCCLXII. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes
lo capitol de Vich.
Hoc est translatum fideliter
sumptum a quadam papiri littera clausa et in ejus dorso de
cera rubea ut primis videbatur spectibus sigillata missa ex parte
consiliariorum civitatis Minorise (Manresa)
honorabilibus consiliariis civitatis Vicensis epigrama cujus
sive suprascripcio est sequentis lectura.
Als molt honorables e
molt savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Series
vero ipsius littere ab intus scripte latis est ut sequitur.
Molt honorables e molt savis senyors.
Per quant hauriem entes
dir que lo veguer vostra de aqueixa ciutat se
seria absentat per causa de cert tracta segons se diu
volia fer en aqueixa ciutat volent hi metre alguns dels
pagesos de remença per barajar
e infortir se de aquella. E per tant com entorn de aquesta
ciutat ha alguns dels pagesos de remença
e per que mils pugam provehir e obviar a sinistres molt
honorables e molt savis senyors vos pregam afectuosament vos placia
de les dites coses per letra de vostres savieses certificar nos
largament. No res menys vos placia donar fe e creença
de tot ço e quant lo portador de la present al qual dien
Mauri sobre lo alt conciutada nostre informal a ple de
nostra intencio sobre lo dit acte a vostres savieses ne explicara de
part nostra axi com si nosaltres personalment lo explicavem.
De Manresa a XX de abril any Mil CCCC sexanta dos. - A vostra
honor apparellats los consellers de Manresa.
Presens copia
in hac folea mano mea scripta fuit sumpta et translatata ab ejus
originali littera et cum originali eodem fideliter comprobata per me
Jacobum de Balle notarium publicum Vicensem auctoritate
reverendi domini Vicensis episcopi et quia veritas sic se habet hoc meum in notaria appositi solitum hic apposui Sig+num in
fidem et testimonium premissorum die XXI aprilis et anni predictorum.
Reverendo in Christo patri et domino domino Cosme
miseratione divina Vicensis episcopo prestantissimo.
Molt
reverend pare en Christ e Senyor. Apres humil recomissio regraciant
primer a la Senyoria vostra la gran e bona voluntat que devers
nosaltres e aquesta sglesia mostrau e los avisos axi de letres com
altres que de dia en dia de la reverent paternitat vostra havem per
quant senyor molt reverend aquesta ciutat e nosaltres qui en ella som
poblats vuy stam en molt gran perill per les causes que scrivim als
diputats e consell de la terra e als consellers e consell de la
ciutat de Barchinona les quals lo honorable micer Johan Torres a la
Senyoria vostra comunicara com de la letra li hajam tramesa copia
havem deliberat e a la terra e a la ciutat de Barchinona demanar
concell favor e ajuda. E jatsia en dita letra no siam venguts a
specie del que demanam pero confiants la Senyoria vostra nos donara
tota aquella endressa que pora havem pensat comunicar a aquella
alguna particularitat ço es que si aqueixos mossenyors dilataven
provehir en lo que demanam que aldamenys si fer se podia
de la terra o de la ciutat de Barchinona haguessem per lo present hu
o dos homens de auctoritat e feels a la terra qui attes que noyc
ha oficials com a capitans metessen aquesta ciutat en orde
de custodia e defensio. Suplicam per ço a la reverend paternitat
vostra li placia en aço donar tot cami e orde en tal forma que
nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta ciutat e nosaltres qui
en aquella som constituits de tot perill e scandel preservats
promptes a tot lo que V. R. P. a nosaltres manar volra la qual
la Trinitat Sancta vulla tenir en sa custodia e guarda
special. De Vich a XXI de abril del any Mil CCCCLXII.
Vuy son stats a nosaltres los consellers daquesta ciutat per part
dels pagesos dien serien contents lo fet de les remençes se vehes
per los deputats e consellers de Barchinona segons ja era stat mogut
e que entretant mentre los afers se menejarien se
sobresegues en les terres del vet. Es los stat
respost som contents los afers se leven per mija dels
dessus dits segons ja los era stat ofert. En lo
sobreseure de les letres consultariem a la R. P. V. e al
nostre sindich e que apres los fariem resposta. Suplicam a vos Senyor
molt R. que en aço vullats pensar e sertificar
nos del parer vostre.
- De la R. P. V. devots oradors la
capitol de Vich.
R. P. dominoque meo prestantissimo domino
Cosme episcopo Vicensi.
Nuper aliis litteris T. R. P.
protransmissa copia epistole salvacionis que incipit Apparuit
temporibus nostris non condignas sed quas potui gratias habui
simulque ut epistolam Neronis quam T. E. R. P. mihi
servo tuo et viva voce et litteris spopopdit mittere dignareris oravi
ut et presentibus iterum atque iterum obsecro. Existimo enim illam
tuo ore laudatam multa bona continere qua propter non obstante quod
inmuneris occuperis erga utilitatem reypublice necessariis
actibus. Nihilominus (nichilominus; no res menys) ut tantum os
aperias ad mandandum tuo secretario vel cui placuerit ut illam
rescribat et mittat hoc modicum temporis propter caritatem Dei inte
urgentem exponere pro tuo servo digneris. Ceterum recolo pater R.
superioribus diebus super facto istorum pagencium de redimencia tibi
scripsisse quod nisi reprimeretur celerite flagello justicie eorum
temeritas. Postquam contra proprios dominos impune insurrexissent
eorum tota iniquitas ad superiores extendent manus suas etiam si
regali dignitate fulgeretur. En pater R. evenire incipit salutem
verbo et non dubito quod si possent id exequerentur facto quod
predictum est. Nam nuper veniente de exequiis sui fratris quidam
domicellus vocatus Muntredon filius quondam de micero Colomer
fuit captus ab eisdem pagensibus ibi en Bas qui ut
refert decreverunt interficere quoscumque milites et domicellos quos
capere poterint cui mortem suam ex dicto decreto nunciarunt quo
obnixe rogante ne occideretur ab eis quibus nil mali fecerat tandem
initis variis interest consiliis rogatu et interventu quorundam eorum
qui inter eos erant et cum noverant vix vita sibi dimissa est tamen
nil ab en violenter acceperunt. Cumque post decretum liberationis sue
cum eis familiariter
loqueretur inter alia verba hec aut similia
protulerunt quod domina regina incipiebat eos molestare et
deierando cominabantur quod potarent eam de agua flumi
Ticeris dicti vulgariter Ter. Cumque ille responderent
quod bene facerent si preberent eam vino mixtam replicantes
dixerunt quod ymmo darent sibi ejusdem aqua potum in tanta
quantitate quod ascenderet super ipsius regine capud. Et quod
nisi Rex faveret eorum voluntati jam nuncios suos miserant ad
regem Francie ut veniret quin ipsi sibi preberent ingressum et
multa alia que de directo M. et Serenissimi Regis et sue
carissime consortis nec non pias audiencium aures
ofendant. Et jam ad hoc malum eradicandum suspitor sufficientem esse
simplicem medicinam verum qui ibi estis cum civitate nobili
Barchinone multo majoribus malis occurrere posse non dubito quorum
auxilio et Serenissimo Regi et sue carissime consorti ac eorum
comuni filio locum tenenti prefati domini Regis ac suis
officialibus obedient debita et correpcionis locum erga tam inhonesta
verba restitui posse non dubito quod pro comuni pace etiam arbitror
necessarium quam nobis concedere dignetur. Jhesus Christus rex glorie
qui concilium vestrum confirmare dignetur in omni opere bono Amen.
Ex. Vico XIII aprilis 1462. - R. P. - Humilis servus Paulus
Alemani.
Juntamente con la carta que precede, iba también
la nota que sigue.
Fertur insuper R. P. et pro vero reputatur
quod dicti Rustici elegerunt sibi capitaneum quendam
domicellum apellatum Vert Tallat cui prestiterunt homagium
constituentes sibi L. viros ex se qui conmorentur secum et ad ejus
imperium omnes alii certo signo habeant convenire ad locum ubi ipse
fuerit.
Als molt reverend senyor lo senyor
bisbe de Vich sia dada.
Senyor molt reverend.
Recomendacions premeses ans de mes a dir sertificant vostra
reverencia com aquests dies passats havem rebuda una vostra letra per
lo senyor En Nicholau Rocha a la qual no havem pogut respondre com a
consellers per que havem scriure ab molta dificultat e ab
entreveniment de moltes persones qui en la voluntat que nosaltres
haviem de explicar vos no hagueren donat loch en explicar nostra
intencio e voluntat qui sab Deu quanta es en aqueixa part que vos
demanau. Item avisam vostra reverencia com aci alguns dies ha
es En Seroli lo qual ab una gran diligencia comou y
(y griega) suscita los homens de remença ab tanta
diligencia que nous poria comptar e per una vegada ha aplegats
los sindichs ab alguns homens de remença e apres ha
aportats alguns dels sindichs e als dit que ells no
poden haver bona conclusio en lurs afers fins que lo Senyor
Rey sia en la
terra e que ells hi deuen molt attendre en demanar lo que ell
los fara les gracias que demanen e moltes daltres per
quant ell es ben informat de la gran voluntat que los homens de
remença li han e moltes altres persones qui ab la ploma les lexam.
Item avisam vostra reverencia com lo veguer daci sen ana
lo dimecres sant e lo sotzveguer es malalt de que
aquesta ciutat sta mal acompanyada de que tots havem stat maravellats
que en tal temps en sa partida nons hage res dit com en
lo dimecres sant tota la gent sia a la Seu e al diluns
de Pascha molta gent entre en aquesta ciutat per causa de la
caritat la qual acostumen donar perque aquella jornada havem hauda
fer armar molta gent per custodia de la ciutat. Item que lo damunt
dit Seroli lo jorn de Sant Jordi primer vinent se deu
aplegar segons som avisats ab huns CCC homens de les
remençes e per tant que vostra reverencia pus plenament sia
informada dau fe e creença al portador de la present a qui
dien En Miquel Manble lo qual per aquesta causa sola
vos trametem. Apres havem desliberat trametreus traslat de una
letra que los consellers de Manresa nos han tramesa. -
De la vostra reverent paternitat a tots vostres manaments Andreu
Sevila e Miquel Server. (Casi
como Miguel Servet)
No estando conformes en una
misma opinión las nueve personas encargadas del asunto de las
banderas, siete de las mismas presentaron la siguiente nota, que fue
leída en Consejo.
Les set persones de les VIIII havents
carrech del fet de les banderes ensemps ab les IIII eletes per la
ciutat de Barchinona totes concordes apuntaren que per al present
sien stipendiats CCC homens de cavall ço es e lançes e Mil
homens de peu qui sien pagats per tres mesos donant lus lo
sou acustumat donat derrerament en lo exercit fet per la liberacio
del Senyor Primogenit de santa recordacio e apres quen sien
stipendiats de cavall e de peu tants com necessari sia.
Ocupáronse
también, en esta sesión, de nombrar las personas que habían de
inquirir contra los enemigos de la capitulación y las que habían de
llevar a varias universidades las cartas e instrucciones que siguen.
Als molt honorables e savis senyors los consols e concell
de XXVII de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors.
Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses
que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los
fets dels pagesos de remença e altres que tiren a efecte de
conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels
coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia
de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual
havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les
fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del
Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e
tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant
aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran
ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest
Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo
queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa
publica e libertats
de aquell tenints sempre en
nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablement
acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat
e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del
dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat
virtuosament vos sou haguts en totes coses e aximateix los
sindichs de aquella les hores que sich son trobats
comendant granment vosaltres e ells de aquelles vos pregam e
exortam quant mes afectuosament podem que continuant vostre be obiar
vullau de continent tota dilacio post posada trametre aci
sindichs o sindich qui per aqueixa universitat entrevinga en
los consells com be es degut e pertinent e siau
vigils e attents
a la conservacio de la republica de la qual la Majestat
del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari
com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos
nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans
totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio
de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per
experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la
dita cosa publica (republica) e de les libertats
del dit Principat del qual aqueixa vila es singular e assenyaladament
membre de totes les dites coses mes amplament vos informara lo
honorable En Pere Despluges donzell per aquesta sola raho a
vosaltres e altres universitats del dit Principat trames. Placiaus
donarli circa aquelles plena fe e creença. E sia la Sancta
Trinitat continua proteccio vostra direccio dels negocis occorrents.
Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. -
M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e
consell lur representants lo Principat de Cathalunya
apparellats a vostra honor.
Bajo
igual forma se escribió a los jurados y concejo general de Gerona y
a los concelleres y concejo de Vich.
Als molt honorables e
savis senyors los procuradors e concell general de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Creem per letres e
altrament vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les
coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e
senyaladament les comocions e concitacions de alguns homens
dits de remençes e altres
fetes per diverses parts del dit Principat les quals tiren a efecte
de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu
scrutador dels coratges dels homens proveeix a totes coses ab
summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua
infinida potencia la qual havem plena confiança
que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant
fructuar les fara a lahor sua servey del
Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos
conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist
adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn
occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres
representants lo dit Principat ha convengut e cove
entrar en pensament de fer lo queus par necessari a
conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats
de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço
que los cathalans han loablament acustumat ço
es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat conservacio e
servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat
del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat e lo
honorable procurador e sindich qui per aquella aci
entreve virtuosament vos sou haguts e ses hagut en totes les
coses comendants vosaltres e ell de aquelles vos pregam e
exortam quant mes afectuosament podem que continuants vostre
be obrar sempre comendeu e insteu lo dit sindich façe
son ofici com be ha acustumat e siau vigils e attents a
la conservacio de la republica de la qual la Majestat del
Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari
com james attesa la concurrencia del temps. Certificants
vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans
totes nostres forçes
pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta
ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se
comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica
e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa
universitat es singular e assenyalant menibre. E sia la
Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels
negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril
del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los
deputats del General e consell lur representants lo
Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.
Se
enviaron asimismo copias de la anterior, con leves variantes en
algunas, a las municipalidades de Lérida, Villafranca del Panadés,
Puigcerdá, Villafranca de Conflent, Manresa, Cervera, Arbós,
Perpiñan y separadamente al cabildo de Lérida.
A las
poblaciones de Igualada, Besalú, Figueres, Camprodon, Torroella,
Colibre y Berga, les fue remitida copia de la que sigue.
Molt honorables e savis senyors.
Creem vostres savieses
hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e
occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de
remença e altres qui tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell.
Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a
totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies
a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança
que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per anant
fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo
Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa
publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres
que tot jorn son de gran ponderositat e importancia a nosaltres
representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en
pensament de fer lo quens par necessari a conservacio del dit
Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints
sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans
han loablament acostumat ço es la honor e lahor de la
Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e
lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e
aquexa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses per ço
de totes les dites coses vos havem volgut avisar per vostra
consolacio e confort. Certificants vos nosaltres haver firmissima
voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes
pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat
juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara
en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats
del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua
proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en
Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - M. de
Monsuar dega de Leyda.
Siguen las instrucciones que se llevó
el honorable Pedro Desplugues.
Instruccions
per los molt reverenda egregis nobles magnifichs e honorables
deputats del General e concell llur representants lo Principat de
Cathalunya fetes al honorable En Pere Desplugues donzell de les coses
que ha a fer en la anada que de present sera vers les ciutats
e viles seguents ço es Gerona
Perpinya Vilafrancha de Conflent Puigcerda Vich e
Manresa.
Primerament com sera en Gerona dara orde ab los
honorables jurats de aquella que lo concell general se aplech
e aplegat premeses degudes saluts de part dels dits deputats e
concell liurara als dits jurats e concell la letra a ells dirigida de
la qual sen porta copia per son avis e ab aquella pertinencia
de paraules que li semblara explicara a aquells les coses en la dita
letra mencionades particularitzant e deduhint aquelles segons
que son seguides remetent ho los dits deputats e concell a la bona
discrecio del dit P. Desplugues lo qual en tot ha cabut e entrevengut
com a hu dels qui convenen en lo dit concell. E apres
comendara molt los dits jurats e concell del que virtuosament han fet
ells e llurs sindichs en les
coses que han occorregut e confortara aquells de la bona unitat
virtut e sforç qui sempre son
entre los consells de la casa de la Deputacio e de la ciutat
de Barchinona en totes coses que hagen respecte a lahor de nostre
Senyor Deu servici de la reyal Majestat conservacio repos
tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica e
libertats de aquell. E a la fi de part dels dits deputats e
concell pregara e exortara los dits jurats e consell general que per
quant no ignoren les fahenes concorrents e qui tots occorren
en lo dit Principat de quanta importancia e ponderositat son vullen
de continent trametre als dits deputats e consell llurs sindichs o
sindich o dar orde que alguna bona persona per ells
entrevingue en consellar lo dit Principat com be degut e pertinent
segons fan les altres universitats de aquell. E apres de la dita
explicacio lo dit Pere Desplugues comunicara ab aquelles persones de
la dita ciutat e del consell de aquella que li semblara per fer e
procurar que prestament la tramesa dels dits sindichs o sindich o
substitucio sie efectualment complida per aquesta empero raho lo dit
P. Desplugues no aturara en la dita ciutat ultra tres dies.
E pus
sera en Gerona informar se ha axi ab persones de la
cort de la Senyora Reyna com de la XVI dels staments ecclesiastich e
militar del bisbat de Gerona e ab altres persones que li
semblara en qual punt stan los fets dels pagesos de reemença
e encara de altres coses que li aparra. El del que haura fet ab los
dits jurats e consell general e encara de totes altres coses scriura
largament clara e veridica als dits deputats e consell. Mes
avant liurara al deputat local de Gerona les letres que sen
porte pera Besalu e Torroella de Mongri e Campredon
encautant lo de la part dels dits deputats e consell que les trameta
com abans pora per bona via.
Apres lo dit P. Desplugues tirant la
via de Perpenya liurara als consols de la vila de Figueres e al
consell general si haver se pora facilment sino als dits consols a
soles la letra que sen porta als quals premeses saluts dira
aquelles de les coses dessus dites que li semblara confortant aquells
de part dels dits deputats e consell en la millor manera que li
aparra no aturant per aço en la dita vila ultra mig dia.
En
apres ira a Perpinya e congregats los consols e consell de
XXVII de aquella dira explicara e fara tals o semblants coses que son
dites demunt dels jurats e consell e general de Gerona. E en
la dita vila no aturara ultra tres dies com dit es dessus. E de
Perpinya enviara la letra de Cobliure o la dara al deputat local que
ley envia.
Postea anant la via de Puigcerda liurara als
consols e consell de Vilafrancha de Conflent e al consell general si
facilment haver se pora sino als dits consols a soles
la letra que sen porta als quals explicara axi com a Figueres.
Aço empero afegit quels comendara molt del que
be e virtuosament ells e llur sindich han obrat e obren en
totes coses pregants los que a llur sindich scriuen
sovint comendant e solicitant lo afer lo degut segons
be ha acustumat. E per aço
no aturara en la dila vila ultra mig dia.
Als consols e
consell general de Puigcerda liurara aximateix la letra que sen porta
als quals explicara axi com a Vilafrancha. Aço
afegit que per quant En Juan Sitjar sindich que derrerament
han constituit per sos negocis ha a fer absencies lus
placia vullen dar potestat al dit Sitjar de
substituir per manera que tota hora en lo consell dels dits deputats
entrevingue home bo e abil aconsellar per la dita vila
axi com es degut e pertinent. E per aço en la dita vila no
aturara ultra dos dies.
Als jurats e consell general de
Vich dara la letra que sen porta e explicara
totes coses segons a la ciutat de Gerona en la qual no aturara
ultra dos dies.
Als consellers e consell general de
Manresa aximateix liurara la letra que sen porta e explicara
semblants coses que demunt son scrites de la vila de Vilafrancha de
Conflent. En la dita empero ciutat no aturara mes de un dia.
E sia avisat lo dit P. Desplugues que de totes
noves e coses que li occorreran axi en Perpenya com en altres parts
dessus dites scriure als dits deputats e consell liurant
les letres als deputats locals o altres persones si altres hi
haura qui vinguen la via de Barchinona.
Encara lo
dit P. Desplugues jurara a nostre Senyor Deu e als sants quatre
evangelis que directament ne indirecta no procurara alguns
oficis o beneficis ne pendra carrech de tractar altres
coses per si ne per altres sens divertir a altres coses. Ans
ab tota diligencia se haura
en les coses a ell comeses a fi que aquelles per son poder
sortesquen son efecte e fara vertadera relacio de aquelles.
En
totes les coses dessus dites lo dit Pere Desplugues se hage ab
diligencia e hi do lo bon recapte que dell
sespere e torn lo mes prest que pora
per que la sua presencia no fassa fretura al
consell. Dada en Barchinona a XXVII de abril del any
Mil CCCC sexanta. dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
Memorial
en via de instruccio per los molt reverends egregis nobles magnifichs
e honorables deputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya fet al discret En
Pere Reyo notari de les coses que de llur manament e
ordinacio ha a fer segons devall sera dit.
Primerament lo dit
Pere Reyo hira a la ciutat de Tortosa e liurara als
honorables procuradors de aquella la letra que sen porta
a ells dirigida e de part dels dits deputats e concell los
pregara que de continent vullen aplegar consell general per
esser legida la dita letra e si resposta volran
fer e liurar al dit Reyo prenguela. En apres
parlara ab alguns dels honorables canonges de la Seu de
la dita ciutat e dara orde que lo capitol ajust e
congregat premeses saluts de part dels dits deputats e consell
liurara la letra al dit capitol dirigida e ab tota bona pertinencia
sollicitara aquells vullen trametre als dits deputats e
consell sindich de continent per entrevenir en consellar lo
dit Principat com es be degut e pertinent attesa la ponderositat dels
negocis que concorren e si comodament no poden trametre sindich
almenys fassen sindicat a algu aci en Barchinona ab
potestat de substituir. Per les coses empero dessus
dites no stara lo dit Reyo en la dita ciutat ultra dos dies.
Apres hira en la ciutat de Leyda e
per lorde dessus dit liurara les letres que sen
porta als honorables pahers e capitol de la dita ciutat preguant
e sollicitant los ut supra referendo singula singulis.
En la qual ciutat no aturara ultra dos dies.
En apres
en la vila de Cervera premeses saluts ut supra dara als
honorables pahers de aquella la letra que sen porta
pregant los que de continent apleguen consell
general per esser legida. E si resposta volran fer pot
sperar aquella lo dit Reyo un dia e no mes.
Postea liurara
les letres que sen porta als honorables consols e jurats de Golada
(Igualada) Vilafrancha de Penedes e del Arbos pregant los que
de continent ajusten llurs consells per aquelles esser legides. E si
respostes volran fer pot sperar aquelles en quascuna vila un dia e no
mes.
E si algunes noves e altres coses occorreran en les dites
parts de que sie necessari avis lo dit Reyo scriura als dits deputats
e consell de aquelles distinctament e veridica.
Lo dit Reyo
de bona diligencia e presta expedicio en les coses dessus dites
segons dell se confie e per virtut del jurament per ell
prestat a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis. Data en
Barchinona a XXVI de abril del any Mil CCCC sexanta
dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.
Sobre los puntos
últimamente citados pasóse a votación, deliberando en seguida
conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.
Lo
senyor bisbe de Vich dix que li plau los dits Pere
Desplugues e Pere Reyo
vagen segons es apuntat e que sen porten les letres les quals
son be compostes e stan be e que hagen de salari per quascun jorn ço
es lo dit Pere Desplugues cinch florins dor segons es acostumat e lo
dit Reyo lo salari que la casa de la Diputacio
acustume dar.
E no resmenys que sia scrit a les
altres universitats del Principat confortantles en la manera que es
scrit a les altres universitats remoguda empero la clausula que parle
de sindich. E que les letres damunt insertes axi dreçades
als diputats e concell com les altres dreçades
a ell dit bisbe avisants e parlants dels fets dels pagesos de remença
sien insertes en lo present proces. E que lo apuntament fet
per los set dels VIII ab los de Barchinona se
mete de present en exequucio segons es stat pensat e que sien
elegides tres persones del present concell qui sien destinades a la
Senyora Reyna per avisar sa Majestat de les coses e motius quils
han induits en fer les gents de cavall e de peu e que solament
sia dada paga per dos mesos.
sábado, 22 de febrero de 2020
XCII, reg 1538, fol 3, 21 enero 1351
In nomine sancte et individue Trinitatis amen. Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Ad notitiam presentium et memoriam futurorum. Quidquid ad utilitatem et ornatum tradite nobis a Deo reipublice pertinet civitatesque et loca sub uno unire regimine ipsasque dignitatum titulis insignire ac eis de competentibus rectoribus providere culmini tantum pricipali competere nemini venit in dubium cum super istis promulgande quoque legis auctoritatem fortune sibi vendicet eminentia. Hinc est quod nos rex predictus attendentes nostreque mentis aciem dirigentes ad legalitatem fidemque insignem quas ad nos et predecessores nostros habuerunt et habent civitates Gerunde Minorisse et Vici (Vic, Vich) necnon ville Bisulduni (Besalú) Berge (Berga) Campirotundi (Camprodón) Sancti Petri de Auro (Sant Pere d'Or – Santpedor ?) necnon et vicecomitatus de Basso Castri FoIIiti (Castellfollit) et ville Turricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) de Pals et de Figueriis et omnia et singula castra villa et loca in vicariis et bajuliis ac procurationibus Gerunde Bisulduni Bagiarum (Bages ?) Berge et Berguitani (Berguedà) Ausonie Vici Rivipulli (Ripoll) et Rivipullensis (Ripollès) Campirotundi et de Regali vicecomitatus de Basso Turricelle de Montegrino et de Figueriis predictorum: considerantes insuper ac prehabito maturo et digesto consilio recensentes pro nunc et temporibus per nos infra taxandis nostre reipublice expedire dictas civitates villas et loca bajulias et vicarias ac procuraciones et cetera supra dicta sub uno codemque gubernari rectore et duce: dictas civitates villas et loca bajulias et vicarias sub uno ducatu gubernandas nostra auctoritate regia erigimus et unimus ipsasque ducatus preminenciis extollimus ac etiam insignimus: decernentes ipsas exinde predictis temporibus nuncupari ducatum qui Gerunde nomine appelletur cui ducatui unus dux preficiatur qui dux Gerunde intituletur et nuncupetur omnesque preeminencias de jure vel consuetudine ducatui competentes nostra regia auctoritate eidem tribuimus etiam et donamus. Sane cum inter cetera dona que nobis a superna sunt collata clemencia illud reputemus precipuum quod hodiernis diebus nobis largitus est Deus omnium retributor videlicet vos inclitum infantem Johannem nostrum primogenitum precarissimum per quem nobis immo universis Christi fidelibus gaudium nostreque universali dicioni status tributus est pacificus et tranquillus quem ex illustri et precarissima Alionora regina Aragonum consorte nostra suscepimus in Domino exultantes: dumque consideramus ac solerti etiam meditatione pensamus statum magnificum quem secundum vestram illustrem et preclaram originem quam ex utroque parente trahitis per quem vos manutenere opportet nostris humeris incumbentem: consideramus insuper quod in vestri augmento augemur et in vobis propter spem future successionis in regno conservamur vosque unam personam et unum corpus nobiscum reputamus sicque vos dignitatibus illustrando terras et dominaciones vobis donando nichil alienamus quinimo in nostri patrimonii corpus convertimus: dum videmus quod secundum leges romanas vos qui ut primogenitus noster quodammodo dominus extimamini etiam nobis vivo nec post mortem nostram hereditatem percipere sed magis liberam administracionem consequi censemini et nancisci: idcirco hiis et aliis que nostrum animum ac regie celsitudinis magnanimitates ad hec consilio prudenti ac maturo moverint vos infantem predictum in ducem dicti ducatus promovendum ducimus ac de eo vobis tenore presencium providemus. Volentes et decernentes quod vos salvis tamen modis formis et retentionibus infrascriptis dictum ducatum et ejus dominium pleno jure habeatis et ejusdem dux nuncupemini quamdiu nobis vivente vobis fuerit vita comes et post mortem etiam nostram donec quindecim annos etatis vestre compleveritis ut inferius declaratur. Dictum tamen ducatum cum omnibus supradictis vobis dicto infanti concedimus et donamus in feudum honoratum absque cujusque prestatione servicii per vos tenendum salvis infrascriptis quamdiu vobis fuerit vita comes et post mortem etiam nostram donec etatem XV annorum compleveritis ut prefertur cum dictis civitatibus castris villis comitatibus vicecomitatibus rochis fortaliciis eorundem domibus turribus et aliis quibuscumque juribus nobis pertinentibus in terminis dicti ducatus portubus maris rippaticis comitibus vicecomitibus commitoribus vervesoribus et baronibus seu richis hominibus militibus dominabus civibus burgensibus hominibus et feminis cujuscumque status seu preeminencie sint christianis judeis et sarracenis in predictis civitatibus villis vicecomitatu castris et locis habitantibus et habitaturis et cum omni cognicione pacis et treuge mero et mixto imperio et omnimoda jurisdiccione civili vel criminali alta vel baxia cum salinis piscationibus venationibus mercatis trobis fluminibus vectigalibus et aliis exitibus et proventibus quibuscumque molendinis furnis questiis subsidiis ademprivis serviciis realibus vel personalibus et eorum redempcione monetatico cenis albergiis feudis feudatariis potestatibus et emparis et cum omnibus aliis juribus in dicto ducatu prout melius ad nos pertinent integro statu ac etiam pleno jure. Investientes vos de ducatu eodem et omnibus aliis supradictis in vosque transferentes dominium predictorum omnium irrevocabiliter pleno jure: inducentes vos in corporalem possessionem seu quasi eorundem prout melius dici et fieri potest ad vestram utilitatem: promittentes nichilominus vobis quod realiter omnium predictorum possessionem seu quasi vobis trademus seu illi quem ad hoc cum potestate hoc faciendi deputaverimus loco nostri: dantes nichilominus et concedentes vobis et predicto per nos deputato seu deputando liberam facultatem auctoritate vestra propria seu predicti per nos deputati seu deputandi adipiscendi possessionem seu quasi omnium predictorum ipsamque apprehensam licite retinendi. Nos vero interim constituimus nos vestro nomine possidere et tenere eadem. Et nichilominus ex causa donationis hujusmodi cedimus in vosque transferimus omnes acciones reales personales et mixtas et alias quascumque nobis competentes in omnibus supradictis contra quascumque personas vel res ratione eorum quibus possitis experiri in judicio vel extra quemadmodum nos possemus ante donacionem presentem. Ut autem presens donum stet perenniter inconvulsum ac firmum vos pro predictis ad hominem recipimus manibus comendatum dantes vobis potestatem dicti ducatus et pertinenciarum ejusdem: comendantes vobis castellanias et honores quos et quas comites et vicecomites seu alii quicumque cujuscumque status seu preeminencie existant pro nobis tenent infra dictum ducatum. Faciemus insuper vos acquirere per manum illius senioris pro quo tenemus honores siquos infra dictum ducatum pro alio tenemus et in quantum etiam possumus facimus de presenti. Mandantes nichilominus tenore presencium universis et singulis comitibus vicecomitibus comittoribus baronibus vervessoribus militibus civibus burgensibus et aliis quibuscumque et cujuscumque status vel conditionis existant quod vos exinde pro domino habeant vobisque in omnibus et singulis infra dictum ducatum existentibus sicut nobis ante presentem donacionem faciebant et tenebantur pareant et intendant vobisque pro predictis prestent homagium et fidelitatis etiam juramentum. Nos enim presencium tenore absolvimus omnes et singulos comites vicecomites et omnes alios supradictos ab omni homagio dominio et fidelitate quibus nobis astricti sunt pro predictis. Retinemus tamen nobis quod vos dictus infans et dux dare teneamini et detis nobis potestatem iratus et paccatus infra decem dies postquam fueritis requisitus scilicet pro civitate bajulia et vicaria tota Gerunde de civitate Gerunde pro villa bajulia et vicaria Bisulduni de dicta villa Bisulduni pro civitate bajulia et vicaria Minorisse de civitate Minorisse pro villa bajulia ac vicaria Berge et Berguitani de villa et castro Berge pro civitate bajulia et vicaria Vici de civitate Vici pro villa bajulia et vicaria Campirotundi et de Regali de villa Campirotundi pro vicecomitatu de Basso et procuracione ejus ac Castro Follito de dicto Castro Follito pro villa et procuracione Turricelle de Montegrino de dicta villa et castro Turricelle de Montegrino pro villa et bajulia de Figueriis de villa de Figueriis: hoc adjecto quod nos dictas potestates petere vel recipere minime possimus nec vos easdem nobis dare teneamini donec perfeceritis etatem viginti annorum: nos enim vobis hoc de presenti concedimus graciose. Retinemus insuper quod in generali curia que nunc Perpiniani celebratur et alias quociens in futurum in Cathalonia vel alibi curiam vel parlamentum generale contigerit celebrari universitates civitatum villarum et locorum infra dictum ducatum sitorum de mandato nostro vocate vel in futurum vocande teneantur ad dictam curiam et parlamentum procuratores suos speciales seu nuncios destinare sicut tenebantur ante presentem donacionem. Vos etiam cum etatem annorum quindecim excesseritis et non ante ad dictam curiam vel parlamentum generale teneamini modo simili convenire. Retinemus insuper nobis totius dicti ducatus regimen et administrationem ac fructuum reddituum et omnium proventuum et aliorum quorumcumque emolumentorum percepcionem quos nostros faciamus donec etatis vestre compleveritis annos quindecim antedictos: illustri tamen regina matre vestra infra dictum tempus superstite in humanis vel etiam non susperstite nobis tamen non convolantibus ad vota secunda. Si vero vobis existente infra dictam etatem annorum quindecim dictam reginam matrem vestram debitum contingeret persolvere naturale nobis superviventibus et ad secunda vota convolantibus tunc ipso facto etiam ante quindecim annos etatis vestre regimen et administracio et fructuum et aliorum emolumentorum percepcio ad vos seu ad illum cui regimen vestre persone et administrationem dicte ducatus comisserimus pertineat pleno jure ac totaliter devolvatur sic quod tradicione aliqua non sit opus. In omnem vero casum quo vos etatem dictorum quindecim annorum excesseritis ad vos bonorum predictorum administratio et fructuum percepcio pleno jure continue devolvatur. Retinemus etiam nobis quod quamdiu administracionem ut premittitur tenebimus ducatus predicti possimus petere exigere et habere a comitibus vicecomitibus et aliis quibuscumque dicti ducatus armorum exercitum hostem et cavalcatam et omnia alia servicia et alia quecumque jura que poteramus exercere et habere in eis ante presentem donacionem. Et etiam in omni casu et eventu retinemus nobis hostes exercitus et cavalcatas in hominibus dictorum civitatum villarum et locorum omnium predictorum. Premissa itaque omnia et singula prout superius sunt expressa vobis dicto infanti et duci et notario infrascripto pro vobis legittime stipulanti paciscenti et recipienti tenere servare ac servari facere et nunquam contrafacere vel venire per nos vel alium de jure vel de facto promittimus et juramus ad sancta quatuor evangelia nostris manibus corporaliter sponte tacta omnem defectum siquis forsan existeret in presenti donacione vel ratione patrie potestatis vel ratione vestre infantilis etatis vel alias quovis modo nostra regia autoritate tollentes. Sanccientes et ex certa sciencia statuentes presentem donacionem et alia supra et infra contenta proinde valere ac si vos vestri juris vel alias etatis intellectus capacis existeretis jure seu lege non obstantibus quibuscumque nos enim de nostre regie potestatis plenitudine super dictis defectibus et aliis quibuscumque qui forsan in premissis existerent de jure vel alias vobiscum ex certa sciencia dispensamus. Quam dispensacionem dicti juramenti vinculo confirmamus et etiam roboramus in vim legis predicta omnia sanccientes. Volumus tamen et presentis serie statuimus quod presens donacio duret in vobis dicto infante et ducatus ereccio in ducatu predicto quamdiu nobis viventibus vobis fuerit vita comes et post mortem etiam nostram donec vos annos quindecim compleveritis etatis vestre. Post mortem vero vestram nobis vobis superstitibus vel predefunctis vel etiam in vita vestra nobis vobis predefunctis postquam tamen vos dictam etatem annorum XV excesseritis et ad regalem dignitatem ad quam tunc assumendus proculdubio eritis assumptus fueritis confestim ducatus predictus ipso facto totaliter finiatur vosque ex tunc non nominemini nec possitis ducis nomine nuncupari: quinimo dictus ducatus et omnia et singula supradicta in statum reducantur pristinum in quo erant ante presentem donacionem et ducatus ereccionem: nolentes imposterum per nos vel vos vel alium successorem nostrum hoc ad consequenciam trahi posse cum pro nunc et temporibus per nos suprataxatis supradicta ex causa duxerimus statuenda. Predictam autem donacionem vobis dicto infanti facimus tanquam primogenito et ut nobis successuro in regnis et non aliter: nec per hoc quidquam a corona nostra cui vos vere reputamus unitum etiam nobis vivo intendimus separare. Mandantes per hoc presens publicum instrumentum universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod premissa omnia et singula teneant firmiter et observent et ab aliis inviolabiliter faciant observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant quavis causa seu etiam ratione. Hec igitur omnia et singula supradicta ut dicta et expressa sunt supra facimus paciscimur et promittimus vobis primogenito nostro et duci sepedicto necnon et notario infrascripto tanquam publice persone pro vobis et aliis etiam personis quarum interest et intererit recipienti et paciscenti ac etiam legitime stipulanti. In hujus rei autem perenne testimonium presens publicum instrumentum fieri jussimus et nostre bulle auree munimine insigniri. Actum et datum in castro Perpiniani die vicesima prima januarii anno a nativitate Domini MCCCL primo. - Vidit Jaspertus. - Sig+num Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec laudamus firmamus et juramus. - Rex Petrus. - Testes hujus rei sunt nobiles Petrus de Fonolleto vicecomes de Insula (de Illa, Dilla, D´Illa) et de Caneto Guillelmus Galcerandi de Rocabertino Petrus de Montechateno procurator Cathalonie pro dicto domino rege Berengarius de Appilia camerarius et Poncius de Sancta Pace et Bernardus de Tous ac Matheus Mercerii de domo domine regine milites Jacobus de Faro Berengarius de Codinachs magister racionalis et Jaspertus de Tragurano consiliarii dicti domini regis. - Sig+num Mathei Adriani dicti domini regis scriptoris secretarii et regia auctoritate notarii publici per totam terram et dominacionem ejusdem qui predictis interfuit et hec scribi fecit et clausit. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani in cujus posse uravi t (juravit) et firmavit.
domingo, 24 de mayo de 2020
N. 13. Legajo de cartas reales y autógrafos.
S. R. M.
Yoimprimis bes peus e mans a V. gran Senyoria. De la contentatio monstra tenir de la mia resposta sobre la sinistra informatio contra mi a aquella feta de negligent e verbos car yo S. molt excellentde mon Rey e Senyor no merexia tanbenigne e amorosa letra com hir rebisobre dita contentacio encara que en mi no sien tals defectes per los quals lo servey de V. Ser.tvengues a menys. No vull S. en aço altre testimoni sino nostre S. Deu Jesu Christ e les obres mies les quals si V. M. totes les sabia so cert yo seria a aquella molt pus accepte e no permettria yo passastanta fretura e stigues en tanta congoxa com stich per lo casar que he fer de tres fillese no tinch manera de dotarles. Tota la mia sperançaes en Deu e en vostra Altesa qui es plena de justicia charitate pietat e ha acustumat de subvenir al servidor e vassal posat en tanta necessitat com so yo que may me pusch cansar en servir de continuoa tanta Magestat a la qual he ja tremes transumptdel concambi de Torroella segons aquella ha manat e encara altra cosa faent per dit castell. Ilmo. S. yomay fas altra cosa sino cercar si res mes netrobare per ferne mes servey e contentatio a V. Mt. la qual nostre S. Deu vulla mantenir per anys dilatats ab augmentatio de la Real Corona e exterminatioe victoria de tots los moros de Granada breument tornant hi vostra Altesa que man a mi sempre lo que plasent li sia. De Barcelona a XXIIII de janer any MCCCCLXXXVIII. (1488).
D. V. R. M.
Vostre humil e obedient vassalle servidor que besant los peus e mans daquellaes promptissimo a tots los Reals manaments.
P. Miquel Carbonell.
Nunque fas minutes de respostes face al S. Rey sino daquelles quimtoquen a la costera on porie esser repres.
lunes, 1 de junio de 2020
CV. Reg. n. 1902, fol. 197. 25 mar. 1393.
Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Summe expediens immo necessarium reputamus nostris subditis universis qui civitatibus villis et aliis locis nostri dominii inhabitant consilio regere se et sua: hoc enim scientes dirigens rudes informans majores sustinens minores elevans et generaliter cunctos regens principibus convenit et subditis prodest viam claudit erroribus et bonis omnibus viam prebet quod et si conveniat senibus juvenibus necessarium reputatur sine quo etiam nihil posse fieri laudabiliter creditur humane conditionis fragilitate attenta que fatalitate quodam utilia desinens declinat leviter ad nociva. Quamobrein ut vos consiliarii jurati probi homines universitas et singulares nostre civitatis Minorise possitis melius et utilius regere vos et vestra et reipublice civitatis predicte consulcius providere oblatis nostre majestati per fidelem nostrum Jacobum Sarta vestri nuncium cui cum litera quam nobis presentavit credenciam comisistis capitulis que super regimine et consilio civitatis predicte ut ejusdem Jacobi relacione habuimus fuerunt inter eos concordata unanimiter sub hac forma:
- Primerament volem e ordonam que cent persones les quals jurats sien apellades ço es que les cinquanta persones servesquen un any e les altres cinquanta persones altre any ensemps ab lo consell special de aquell any segons que per nos devall es ordonat e axi torn dels uns als altres que com los uns hajen servit un any que los altres servesquen altre any facen daquiavant conseyll generat en la dita ciutat e hajen tot aquell poder en totes coses la universitat tocants que consell general o la universitat daquella ciutat havia o haver podia axi per dret com per custum ans de la present ordinacio en tant que daquiavant nos crit nes ajust nes puxe cridar ne ajustar consell general o la universitat de la dita ciutat mas tant solament consell de les dites cincuanta personas ab lo dit consell special les quals segons dit es facen en totes coses universitat e aquella universitat daquiavant representen. E per tal que en la eleccio de les dites cent persones no puxa haver discordia nos haut sobre aço acort ab persones havents conexença del stament de la dita ciutat e de las personas dequella (parece dcquella, pero no una a) e haut axi mateix esguart que en lo nombre de les dites cent persones sien e capien axi majors com mijans e menors elegim de present les dites cent persones departides en dues parts ço es en cascuna part cinquanta personas axi com volem e ordonam que daquiavant facen ab lo consell special daquell any segons dit es consell general e representen tota la universitat de la dita ciutat: les quals cinquanta personas qui ab lo dit consell special volem facen consell general lo primer any son aquestes quis segueixen: micer Bernat Miquel Berenguer çes Comes savi Arnau dez Mas savi major de dies Arnau Boxo savi Bernat Galceran Bernat Amargos Romeu de Casanova major de dies Francesch Andreu Johan Vidal Pere Vilella Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer mestre Bernat de Figuerola pus jove Francesch de Gostemps Ramon çes Comes secretari del duch Berenguer de Tresseres scriva del duch Bernat de Gamiçans
tota pecunia provinent a la dita ciutat axi dels justadors de taylles o de comun com de qualsevol altra persona o personas qui ara al present degen o daquiavant deuran alguna quantitat de diners a la dita ciutat per qualsevol manera o raho exceptat los diners o preus de les imposicions que la dita ciutat ven los quals per ordinacio de la dita ciutat reeb o deu reebre lo clavari qui paga los anuales que la dita ciutat fa: lo qual clavari general no gos ne puxe res donar a negu de la moneda de la dita ciutat sens manament del consell general o del consell special de la dita ciutat es assaber tro en la quantitat de que los dits consellers han poder de donar: lo qual manament haja a apparer per carta publica o per certifficacio en scrits feta al dit clavari per lo racional de la dita ciutat e segellada ab son segell: e si en altra manera lo dit clavari donave res de la pecunia de la dita ciutat volem e ordonam que allo que donat ne hauria no li sie rebut en compte per lo dit racional sens voluntat del consell general o del consell special de la dita ciutat: lo qual clavari general sie tengut de complir de present los manaments qui fets li seran de donar diners en la forma demunt dita per lo dit consell general e special o per los consellers en aytant com lur poder se esten mentre que diners tinga de la dita ciutat: e axi matex volem e ordonam que lo dit clavari haje a donar en poder del racional de la dita ciutat compte e raho daço que rebut haura per la dita ciutat de present e tota vegada que request ne sera per los consellers e per lo racional o sindich o procurador de la dita ciutat e aquell compte jurar e si al dit racional sera vist fahedor aquell cloure o finir: lo salari del qual clavari sia aquell que lo dit consell general ordonara ne ab lo dit clavari se poran convenir. E jassia quels quatre consellers axi elets sien del nombre dels cent jurats per nos atras elets e nomenats e hajen jurat de haverse be e leyalment en lo dit offici de juradia: empero per tal com molt mes coses se pertanyen de fer e de procurar als consellers que no als jurats de la dita ciutat volem e ordonam que daqui avant los dits quatre consellers axi elets cascun any lo die o lendema que elets seran si tots presents seran en la dita ciutat sino dins dos dies apres que en la dita ciutat seran e ans que puxen usar de lur offici de consellaria juren las coses seguents en poder del batle de la dita ciutat o de son lochtinent. Primerament juren que be e leyalment se hauran en lur offici e que per amor ni per desamor ne per prechs ne per diners ne per altra raho no diran ne consellaran ne faran sino ço quels sia vijares segons lur bona consciencia que sie rahonable et profitos a la dita ciutat. Item juren que no pendran servey de diners ne daltra cosa e si ho fan que en quatre dobles los hagen a tornar e res no menys stiguen a merce nostra o del batle de la dita ciutat. Item juren que no partiran de la dita ciutat sens consell e consentiment de lurs companyons axi empero que tota ora ni romanguen dos e que aquell o aquells qui ab aytal licencia partiran facen scriure al racional de la ciutat lo die quen partiran e lo die que tornaran: e si per ventura dels dos qui romandrien la un ne havia per alguna necessitat gran a partir aço no pogues fer sens consentiment del dit consell general lo qual en aquell cas o en cas que fos malalt o hagues altre just embargament hi hagues a provehir de un conseller que usas entro que aquell a qui lo dit consell general hagues dada licencia fos tornat o guarit o desembargat del dit embargament e no mes avant a prorrata daquell temps que hauria usat del offici li sie respost del salari daquell conseller en loch del qual sie subrogat: e aço fem per ço que en la ciutat romanguen tota hora almenys dos consellers. Item juren que no satribuiran mes poder que en los presents capitols es contengut. Item juren que aquells dells qui en la dita ciutat seran cascun dia se apleguen tots ensemps en un loch per parlar e tractar los affers de la ciutat e per lo regiment daquella almenys una vegada e mes si mester hi sera et que entendran en los affers qui lavors hi seran. Item juren que cascun any los dits consellers ço es aquells qui lavors seran en la dita ciutat per tot lo mes de març faran inventari o testament ço es que scriven los affers de la ciutat en que stan ne la ciutat que deu ne que li es degut ne quins carrechs ha ne quals persones tenen res de la ciutat ne li han a retre compte e generalment tots altres affers que ells sapien o saber puxen: e aquestas cosas mesas en scrits donenles als consellers quis elegiran lo primer dia dabril: e si aço fahien que pach lo perjuri cascu dels dits consellers sia caygut en pena de mil solidos de la qual lo batle nols puxe fer remissio e sots aquesta matexa pena sien tenguts de donar al racional de la dita ciutat en scrits tot ço quis deura a la dita ciutat o tendran daquella. Item juren que les coses profitoses a la dita universitat procuraran e les no profitoses o damnosas squivaran e que de tot lur poder e saber faran quels bens e les coses de la dita universitat sien guardades salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totas cosas preservats e que en special procuraran que sien demanats e cobrats tots deutes en lur temps deguts a la dita universitat segons que en lo capitol continent lo sagrament dels dits cent jurats pus largament dessus es contengut. Item juren que procuraran que tots anys tres vegades ço es lo primer dia de abril e lo primer die dagost e lo primer die de deembre se ligen tots los presents capitols denant lo dit consell general de setanta cinch e que no consintran ans aytant com en ells sera procuraran que tots los presents capitols sien tenguts e servats e que contra aquells en res per ells no sie fet. Item que los dits consellers ans que puxen usar de lur offici asseguren ab bones fermançes en juhi que finit lur offici retran dins spay de dos meses sens tota requesta compte de tot ço qui a lurs mans sia pervengut e hagen de mostrar al racional e que tot ço que detindran de la ciutat restituiran al clavari daquella ciutat si diners seran e si cartas o altres scripturas seran al scriva del consell: e si aço no fahien dins lo dit temps lo batle de Manresa qui ara es e qui per temps sera o son lochtinent a sola e simple requesta de paraula o sens scrits a ell feta per lo dit racional e encara per los consellers o sindich de la dita ciutat o per lescriva los forç a fer les dites coses e res no menys los forç part aço a pagar per pena mil solidos de la qual pena sien guanyades les dues parts al nostre fisc o al dit batle per nom daquell e la romanent tercera part a la dita ciutat de la qual pena nols puxe esser feta gracia ni remissio en tot o en partida ne alguna composicio per lo dit batle ne encara per lo portant veus de procurador ni altre official nostre ço es de les dues parts guanyadores al nostre fisch ne encara per lo consell general o special de la dita ciutat de la romanent tercera part guanyadora a la dita ciutat ans los dits officials nostres a simple e sola requesta del dit racional o altres dessus dits sens tot proces e consell de jutge hajen e sien tenguts de fer exequcio contra los dits consellers lo dit compte ne ço que de la ciutat tendran dins lo dit temps no retents tota appellacio compensacio retencio e qualsevol altra deffensio o scusacio remoguda ne alguna citacio o evocacio feta o posada cor a totes aquestes coses e altres qui valer los poguessen contra lo dit retiment del dit compte e daço que tendran de la dita ciutat renuncien ab sagrament en lentrament del dit lur offici si donchs no eren messions o altres coses que justament haguessen bestretas en loffici demunt dit e aquell offici durant lo qual lo dit racional los deye reebre en compte: e si los dits conselleres no feta la dita seguretat ne prestat lo dit sagrament presumien de usar del dit offici sien punits axi com a persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta e res no menys cayguen ipso facto en pena de mil solidos guanyadora e levadora segons que es dit de la dita pena de mil solidos demunt: E si per ventura algu o alguns qui fossen elet o elets en conseller o en consellers recusaven de pendre aquell offici o de fer lo dit sagrament e seguretat lo batle de la dita ciutat o son lochtinent per imposicio de penas e altres remeys de dret los forç a pendre lo dit offici e a fer aquell sagrament e segurctat tota appellacio e excusacio remoguda: e totes les dites coses en lo dit prop capitol contengudes axi de la seguretat com de encorriment de penes com de totes altres coses en aquell capitol dites se servan en misatgers qui per part de la ciutat seran tramesos a nos o alguna altra persona e en cuyllidors de questes e de comuns e en totes altres coses qui moneda privilegis cartas e altres cosas reebran de la dita ciutat o res per aquella ciutat administraran e res no menys juren que be e leyalment se hauran en lur offici e en aquell frau no cometran. Item que los dits consellers hajen e sien tenguts de oir e de tractar tots affers de la dita ciutat per grans o per pochs que sien empero que aquells no puxen diffinir ne determenar per lo dit consell general o per lespecial segons la forma devall scrita exceptat que puxen donar a correus e a altra persona qui treballat hagues per la ciutat entro a quatitat de deu solidos e no mes e daquells deu solidos fer manament al clavari de la dita ciutat. Item que los dits consellers aquells empero qui en la dita ciutat presents seran se ajusten es sien tenguts de ajustar cascun dia almenys una vegada o mes si mester hi sera en la casa del consell per los affers que en la ciutat se hauran a fer o a tractar e si los affers son tals ques deguen diffinir e determenar per lo consell general segons la forma dessus e dejus contenguda hajen lur acort ab lo consell special o encara ab savis en dret si la qualitat del fet ho requerra que savis hi haja mester sobre aquells affers e haut aquell acort sobre los dits afers e no abans façan ajustar lo dit consell general e denant aquell consell diguen e proposen los dits affers et quels diguen e que ells nantenen nen han trobat dacort e despuys aquells de consell general diguen dun en un son vijares e con la un parle laltre no parle puys ço que les dues parts dels presents del dit consell general diffinira sie haut per fet diffinit e determenat. Item quel dits consellers qui ara deuran esser elets ço es aquells qui en la dita ciutat seran presents sien tenguts dins deu dies apres que elets seran de fer cercar tots privilegis cartas e altres scripturas de la dita ciutat e aquellas posen en una caxa que stiga en la casa del dit consell o lla on lo consell special dejus scrit o lo general demunt dit acordara: la clau de la qual caxa tinga lo scriva del dit consell o aquella persona que lo consell general o special acordara: e si lo dit scriva la te o altra persona aquells privilegis e cartas prengue ab inventari del qual se faça carta publica. E per ço que aquells privilegis nos hajen soven a trer de la dita caxa se registren es posen tots en un libre de pergami per lescriva del consell e ques registren segons orde de canallar: lo qual scriva com registrats sien sie tengut de fer repertori o una taula en lo dit libre e lo nombre de las cartas per ço que per aquella taula pus leugerament sie trobat en qual carta sera lo privilegi que hom cerquara: e aquest libre stiga en la dita caxa el tingue lo dit scriva segons que la un dels dits consellers acordara: axi matex de les cartes publiques ques hauran afer les quals de necessitat per scriva de la scrivania publica de la dita ciutat se han a pendre tenguen un libre qui stiga en aquella scrivania en lo qual e no en altre se meten les dites cartes. Item que algu no puxe esser conseller de la dita ciutat si donchs o ell o son pare no han tengut domicili per deu anys en la dita ciutat ne encara pare e fill dos frares ne oncle ne nebot puxen esser en un any mateix consellers. Item que algu quis digue habitador de la dita ciutat qui no tenga son alberch ab sa muyller e ab sa companya la major part del any en la dita ciutat no puxe esser conseller ne jurat daquella. Item si alguna persona sera elegida per lo consell general o special de la dita ciutat a qualsevol fet o fets que haje a fer o a tractar per la dita ciutat del qual fet o fets la dita persona entena haver paga de la dita ciutat volem e ordonam que ans que la dita persona us daço a que sera stada elegida per lo dit consell si sera present en lo dit consell qui fara la dita eleccio o si no hi sera present denant los dits quatre consellers de la dita ciutat o almenys dels dos consellers diga al scriva del consell que ell enten a esser pagat de la dita ciutat dels treballs que fara per vigor daquella eleccio e lo dit scriva sie tengut de scriure les dites paraules en fi de la eleccio e con aquella persona haura dit denant lo consell o denant los consellers: e si axi en la forma demunt dita nos
trobave scrit per lo dit scriva volem e ordonam que aquella persona no puxe res demanar ne haver de la dita ciutat daço que hagues treballat per vigor daquella eleccio: e aço sie axi entes en eleccio de moltes persones com de una sola persona. E per tal com volem que per les dites cent persones desus nomenades qui jurats son appellades axi en consell general com en special la dita ciutat sie regida e administrada o per aquells qui subrogats seran en loch daquells els hajem departits per ço que nols sie tan gran carrech en dos consells generals segons que per nos demunt es ordonat e per tal com lo consell special cove de tenir pus sovin que no lo general per menys carrech e trabayll a haver a les dessus dites persones e que hajen algun entrevall de repos: fem de les demunt dites cent personas qui jurats son appellades quatre parts qui facen quatre consells specials ço es en cascuna part vint e cinch personas les quals vint e cinch personas volem e ordonam que facen consell special daqui avant en la dita ciutat es a saber vint e cinch personas un any e les altres vint e cinch personas altre any e axi en les altres tro totes les dites cent persones hajen servit en lo dit offici segons que per nos devall les dites personas son nomenadas e ordonadas: e con totes les dites cent persones hauran axi servit lo dit offici volem e ordonam que tornen servir lo dit offici aquellas vint e cinc personas o aquellas que subrogades hi seran o si subrogaran en cas que haja loch qui primerament començaran o servir e per conseguent les altres persones del dit nombre: e aquesta forma demunt dita velem sia servada daqui anant en lo dit consell special. E les vint e cinch persones qui volem façen consell special lo primer any son aquestes quis seguexen: Eymerich Sallent micer Darnau dez Mas Berenguer de Luça savi Asbert çes Valls Pere de Muntcenill Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Berenguer dez Camp Borthomeu Amargos mercader Pere Sarta mercader Francesch de Palou mercader Jacme dez Guix mercader Guillem Guiu Jacme Darlambau Galceran dez Prat Bonanat ça Rola Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan cuyrater Guillem Dalmau çabaterre ça Coma çabater Pere de Busquet çabater Pere de Muntserrat sartre Bernat Soler sartre Borthomeu de Vilanova manya: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo segon any son aquestes quis seguexen: micer Bernat Miquel Berenguer ces Comes savi Bernat Galceran Francesch Andreu Francesch de Gostemps Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer Ramon çes Comes scriva del duch Bernat de Gamiçans mercader Jacme Sarta mercader Bernat Exercell mercader Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Pere Barriach specier Pere Draper Francesch dez Puig specier Guillelm dez Guix cuyrater Ramon Ferrer Bernat Ruvira cuyrater Romeu ça Grau Pere Roset çabater Pere Palliceres çabater Lorenz dez Pujol çabater Jacme Pedriça assaunador de pells Francesch de Matestach parayre: e les altres vint e cinc persones qui volem facen consell special lo terç any son aquestes quis seguexen: micer Francesch Dortigues Francesch Nerell major de dies Bernat de Ferrera savi Galceran de Casanova Pere Galceran Francesch Dalçamore Johan Miquel Francesch Ferrer fill den Guillelm Ferrer Ramon de Palau draper Pere Amargos Bernat Massaguer mercader Berenguer Ledo mercader Francesch Cardona Bernat de Grimosachs Jacme Belloc pus jove Bernat Oliver mercer Pere Çubach cuyrater Pere de Subirana cuyrater Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabeter Pere de Torroella çabater Marti de Boyons Bernat dez Trull assaunador de pells Berenguer Segui perayre Bernat Voltrera sartra: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo quart any son aquestes a quis seguexern: Arnau dez Mas major de dies savi Andreu Boxo savi Bernat Amargos Romeu de Casanova Pere Vilella mestre Bernat de Figuerola pus jove Berenguer de Tresserres Johan Vidal Pere Ricolf mercader Berenguer Canet draper Pere Boti Ramon ça Torra Bernat dez Prat mercader qui sta al carrer Durgell Jacme Amargos fill den Borthomeu Jacme de Socarrats mercader Ramon Sarta cuyrater Jacme Corb cuyrater Johan de Canyeles cuyrater Valenti de Valloria Jacme dez Far çabater Francesch Respay çabater Guillem dez Poal Ramon Cabrera Francesch Rourich sartre: lo qual consell special de vint e cinc personas segons que per nos demunt es ordonat volem e ordonam que haja tot aquell poder en totas cosas la universitat de la dita ciutat tocants que consell special james hac e ara ha al present aquell consell special qui vuy es axi per dret e per privilegis com per custum exceptat en vendes de censal mort o de violari o de proprietats o daltres bens e coses axi sients com movents de la dita universitat e en eleccio de consellers de mostaçaf de racional de clavari general de tallador de questa o de comu de prohomens o sindichs que la dita universitat hagues a tremetre a corts generals o particulars o a parlament nostre o nostres o de nostres successors com totes les demunt dites coses reservam e volem esser reservades al demunt dit consell general e per aquell volem aquellas esser fetes con loch hauran de fer. Encara mes volem e ordonam que si al dit consell general o a les dues parts daquell apparra que al dit consell special daquell any e dels altres anys esdevenidors a temps cert o a per tots temps sia tolt mes poder que al present no li tolem de una cosa o de moltes o que li sie mes poder donat que al present no li donam que axi en tolre com en afegir o ampliar poder al dit consell special de una cosa o de moltes o daquelles que al dit consell general plaura axi a temps com a per tots temps e aquella o aquellas toltes e reservades restituir a per tots temps o a temps segons que al dit consell general sera vist fahedor: e si per ventura lo dit consell special se atrevia de fer negunes de les dites coses qui per nos e lo dit consell general li fossen prohibides o vedades que aquellas fossen casses et vanes e freturassen de tota efficacia e valor. Item que les dites vint et cinch persones qui jurats son appellades en les quals haura segons la forma per nos demunt ordonada quatre consellers les quals vint et cinch personas fan e deuen fer consell special segons per nos es demunt ordonat volem e ordonam que con consell volran tenir ques hajan a convocar primerament ab veu de crida en los lochs acustumats e puys ab alberans segons que dessus es dit del consell general: empero per be que les dites vint e cinch persones fossen axi convocades no pogues dit esser consell special si almenys no hi eren presents deu personas dels dits jurats e dos dels consellers: e si les dites deu persones dels dits jurats e dos dels consellers hi seran presents volem aquells facen et puxen fer consell special la absencia dels altres no contrestant e puxen tractar dels fets e dels negocis de la dita ciutat per pochs o per grans que sien e aquells decisir e determenar si a ells sera ben vist fahedor segons lo poder per nos demunt al dit consell special donat o li seria donat per lo dit consell general: e si seran cosas ço que lo dit consell special tractara o parlara que lo dit consell nou puxe decisir o determenar ans ho haja a fer lo consell general en aquell cas si lo dit consell special ho acordara sie convocat segons la forma per nos demunt ordonada lo dit consell general. Empero volem e ordonam que de qualsque fets per grans o per pochs que sien de ques tracta es parle en lo dit consell special de las ditas vint e cinc personas que nos puxa res decisir ne determenar o finar ne scriva non gos penre carta e siu fa que no haja neguna efficacia o valor si dues persones o mes del dit consell contrestaran en ço qui fer o determenar si volra: mas la contradiccio de una persona aquella no contrestant ço que per lo dit consell sera fet o determenat haja força e valor e dallo volem sia feta carta publica per notari si lo dit consell len volra. Item que la convocacio del consell special faça e haja a fer lo batle de la dita ciutat o son lochtinent axi per crida com per alberans a requesta de aquellas personas a requesta de les quals consell general se ha a convocar segons que dessus es dit axi que la pena e totes coses sobre la convocacio de consell general dessus ordonades sien haudes per repetides en la convocacio daquest consell special. Axi matex entenem e declaram que en les penes dessus dites en les quals daço special provisio no es feyta se tinga aytal forma o manera ço es que daquellas penas sien guanyades dues parts a nos o al nostre fisch e la romanent tercera part a la ciutat e que aquellas penas leu e levar puxe e haja lo batle de la ciutat qui ara es o per temps sera o son lochtinent tota appellacio e contradiccio remoguda e que aquell batle ne encara portant veus de procurador no puxe fer gracia de les parts a nos pertanyents si donchs lo consell general demunt dit nos tenie per content de la sua part e que no puxe haver les dues parts pertinents a nos sens que no haja la part a la dita ciutat pertanyent axi que ensemps tota aquesta pena se deman es leu. Empero volem e ordonam que negunes de les demunt dites penes pecuniaries en los presents capitols contengudes en les quals nos hajam part per nos ne per nostres officials no puxen esser exigides ne levades ne hajen loch de exigir ne levar tro que per los consellers o per lo sindich o procurador de la dita ciutat sien o fossen acusades la qual accusacio hagues apparer per scriptura publica. Item volem e ordonam que si en los dits capitols exien algunes coses obscures o dubtoses segons vijares del dit consell general que aquellas lo dit consell general o les dues parts daquell segons la forma per nos demunt ordonada pogues declarar e interpretar segons son vijares o coneguda hoc encara tolre e affigir en los dits capitols ço que ben vist li sera a sa coneguda e volem valega tant com si per nos era declarat o interpretat o tolt o affegit la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats: e la ordonacio demunt dita volem que dur del primer dia del mes de abril primer vinent a deu anys e puys tant e tant longament tro que per lo consell general demunt dit o per les dues parts daquell sie en tot revocada o en partida adobada com apres dels dits deu anys donam al dit consell general poder de corregir e de mudar la present ordinacio o de affigir si empero a nos plaura.
- Ac supplicato nobis per eundem nuncium vestrum quod ipsa capitula et omnia que continent laudare approbare et de novo concedere dignaremur supplicacione hujusmodi suscepta benigne prospectis in hiis bono statu et comodo evidenti vestri dictorum universitatis et singularium ac reipublice civitatis predicte cujus profectibus innitimur toto corde ac respectu notabilis et grati subsidii quod nobis facitis pro felici viagio quod de proximo facere intendimus ad regnum Sardinie Domino concedente: tenore presentis preinserta capitula que per fidelem consiliarium nostrum Bernardum de Ponte legum doctorem pro parte nostre curie recognosci fecimus et omnia que continent laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus ac ea de novo concedimus vobis universitati ac singularibus supradictis volentes statuentes et ordinantes ac vobis concedentes expresse quod consilium sit et celebretur in dicta civitate de cetero sic et prout in preinsertis capitulis continetur. Mandantes per eandem gerenti vices gubernatoris in Cathalonia vicario Bagiarum et probis hominibus dicte civitatis ceterisque universis et singulis officialibus judicibus comissariis et nostris subditis universis et dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris sub pena mille florenorum de bonis cujuslibet contrafacientis quociens contrafactum fuerit habendorum et nostro applicandorum erario et sub ire et indignacionis nostre incursu quatenus laudacionem approbacionem ratifficacionem et confirmacionem ac de novo concessionem nostras hujusmodi quas durare et valere volumus per decem annos a data hujusmodi in antea continue numerandos et ex tunc quamdiu nobis placuerit et non ultra vobis teneant et observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Data Valencie vicesima quinta die marcii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio regnique nostri septimo. - Andreas Salvator. - Arnaldus Manyosa mandato domini regis facto per Johannem Garrius consiliarium et locumtenentem thesaurarii. - Nicholaus Moratoni regens thesaurariam habuit hanc pro visa. - Idem.