Mostrando las entradas para la consulta camarlenchs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta camarlenchs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 2 de enero de 2020

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio. 

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us sedeterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre o feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

Nota:vint y cinch libres barcheloneses: La primera vez que aparece y en este texto, hasta ahora se encuentra e, et. 25 libras barcelonesas. También vemos escrito libre: libro.

lochtinent scrivans de racio

martes, 14 de enero de 2020

Índice, tomo V (5)

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

Advertencia.

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragóterç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

Dels Majordomens
Dels Copers
Del Pastador
Dels Sobrecochs
Del Argenter de la nostra cuyna. 
Dels Cochs comuns.
Del Moseu.
Del Manucier. 
Del Portador daygua a la cuyna.
Dels Escuders portants le taylador real.
Del Comprador. 
Dels Cavalleriçes.
Del Menescal.
Dels Falconers
Dels Azemblers
Dels Juglars. 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

Dels Camarlenchs. 
Dels Ajudants de la cambra. 
Del Barber. 
Dels Meges de phisica.
Dels Meges de Cirurgia. 
Dels Escrivans secretaris. 
Del Armador real. 
De la guarda de les tendes. 
Del Sartre et sos coadjutors. 
De la Custurera et de la coadjutora. 
Del Apothecari
Dels Rebosters majors. 
Dels Rebosters comuns. 
Del Escombrador del palau e lavador del argent.
Dels Uxers darmes. 
Dels Porter de massa.
Dels Porters de porta forana.
Del Posader.
Dels Algutzirs. 
Dels Homens del offici del Algotzir. 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

Del Canceller. 
Del Vicecanceller. 
Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.
Dels Ajudants de la nostra Scrivania.
Dels Missatges de verga de la cancellaria. 
Del Calfador de la cera perals segells pendents. 
Dels Promovedors.
Dels Endreçadors de la conciencia.
Dels Oydors.
Dels Escrivans dels Oydors. 
Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.
Del Confessor.
Del Abbat de Sanctas Creus.
Dels Monges de la cappella. 
Del Escolan de la cappella. 
Dels Almoyners
Del Escolan de la Almoyna. 
Del Servidor de la Almoyna. 
Dels Correus. 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional. 
Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.
Del Tesaurer. 
Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 
Del Escriva de Racio. 
Del Lochtinent et scrivans de Racio. 
Dels Convits. 
De les viandes. 
De la manera de dar racions. 
Dels frens e altres apparellaments de cavalls.
De les vestidures e altres ornaments.
De les oblacions. 
Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.. 
De la illuminacio de la Cort Real.
Del argent de la cort nostra. 
Dels Consellers nostres.
De la manera del seer e proposar en consell nostre.
Dels serveys. 
De la manera de escriure letres a diverses persones. 
De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.
De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.
Dels beneficis donadors. 
De la ordinacio de la cappella. 
De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.
De la festa de sent Johan evangelista. 
De la festa de la Circuncision de nostre Senyor.
De la festa de la Epiphania. 
De la conversio de sent Paul.
De la cadira de sent Pere. 
De la festa de Ram e Palma. 
Del dijous de la Cena. 
In Parasceve de nostre Senyor. 
De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.
Del dilluns e del dimars seguents. 
De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 
De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 
De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 
Del dicmenge de Trinitat. 
De la festa del Cors de nostre Senyor. 
De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 
De la festa de sent Pere. 
De la festa de sancta Anna. 
De la Transfiguracio de nostre Senyor.
De la festa de sent Lorenç. 
De la Corona de Jesuchrist. 
De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 
De la Dedicacio de sent Michel. 
De la festa de sent Luch evangelista. 
Del dia de Tots Sants. 
De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 
De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.
De la festa de sent Marti. 
De la festa de sancta Katarina. 
De la festa de sent Nicolau. 
De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 
Dels Martirs. 
Dels Confessors. 
De les Verges. 
De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 
De les vigilies de les festes. 
Dels dies dominicals. 
Dels divendres. 
Dels dissaptes. 
Dels dies ferials. 
De les quatre tempores del any. 
De la Almoyna. 
De les Fayles e dels Missatges. 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

Fin del índice.

domingo, 29 de diciembre de 2019

Dels juglars.

Dels Juglars.

En les cases dels princeps segons que mostra antiquitat juglars degudament poden esser cor lur offici dona alegria la qual los princeps molt deuen desijar e ab honestat servar per tal que per aquella tristicia e ira foragiten e a tots temps se mostren pus gracioses. Perque volem e ordonam que en nostra cort juglars quatre degen esser dels quals dos sien trompadors e lo ters sia tabaler el quart sie de trompeta al offici dels quals sesguart que tots temps nos publicament menjants en lo començament trompen e lo tabaler et lo de la trompeta son offici ensemps ab els exercescan e encara allo metex façen en la fi de nostre menjar: si donques juglars estranys o nostres qui empero astruments sonen en la fin del menjar nos aquells oyr voliem. En apres no volem que en la cuaresma ne en dia de divenres si donchs gran festa no era quels dits trompadors trompeta e tabaler lur offici facen en lo comensament de la taula ne en la fin: los altres empero juglars sien qui sapien sonar esturments en les festes et en los altres dies segons que sera convinent lurs estruments sonar manam davant nos e a aquests nombre de necessidat no posam: los dies empero dels divendres e de cuaresma per aquella manera que desus es dit tan solament exceptats. Manam encara que en temps de guerra axi trompadors con altres si donques no era juglar de tal estrument lo qual lavors sonar no fos covinent mes que no hauran acostumat sien diligents en lur offici e axi a nos estants que con ops sera ells appareylats trobem a lur offici a fer. Los majordomens encara no menyspreen ans fermament obeesquen.

Dels camarlenchs




domingo, 5 de enero de 2020

Dels Consellers nostres.


Dels Consellers nostres.

Lo regiment de nostres sotsmeses nos axi havem que aquells no dampnificats servem faent justicia e encara el profit de la cosa publica cobeejants. Emperamor daço engir tants grans coses e aytals deuen suffragis de provisio ajustar que ab conseyll de hom de saviea e de experiencia de coses de proposit feels resplandents esser endreçatz nos cove: cor aquelles coses qui ab conseyl son fetes fins benauyrables reeben ne mereix sotsmeses regir qui neglegex estar a conseyl de savi. Perque a tan gran offici de consellers de la nostra serenitat real sien reebuts canceller e vicecanceller majordomens camarlenchs maestre racional tresorer e promovedors e encara secretaris qui puguen esser en aquells e encara altres quals que quals a aço conexerem merexedors: statuents per utilitat de la cosa publica la qual en nostres temps cobeejam conservar que negun de nostres consellers del loch en lo qual serem personalment constituits nos gos absentar ne gos anar a alcun convit ne altres coses en sa persona fer per les quals son venir a nos si era appellat se pogues en alcuna manera embargar si donchs primerament de la nostra serenitat no havia obtenguda sobre les coses damunt dites licencia special. En apres ordenam quels nostres consellers a nos per sagrament prometre sien tenguts que aytant com poran a nos bon conseyl e feel daran dients aquelles coses que sabran conseylladores favor odi e temor de tota persona de tot foragitats. Encara secret de nostre conseyl servar feelment entendran e encara que no han feta alcuna cosa ne faran per avant que a les coses damunt dites sots sagrament promeses observadores obviar pusquen en qualque manera.



domingo, 29 de diciembre de 2019

Dels Meges de cirurgia.

Dels Meges de cirurgia.

Per tal en medicina dues parts haver no es no coneguda cosa la qual una phisica e laltre sirurgia es appellada e ja sobre la primera hajam provehit ordonants quels metges de phisica sien en nostra cort: sobre la segona part de present en los cases que a nos o als nostres familiars esdevenir porien proveer duem ordonador que dos en sirurgia experts en la nostra cort hajam e ells aquelles coses que necessaries han segons lur art ab si tenguen per tal que del offici a ells injunt a nos si cas lo qual Deu no vuyla sesdevenia e als familiars nostres servir mils pusquen. E si en temps de pau engir daquestes coses per ells diligencia haver volem molt pus fort en temps de guerra con nos en host serem cura a ells esser deu. Ajustants que prop les tendes nostres o el loch en lo qual nos estarem lavors jaguen et romanguen e encara totes coses que degudament tastar poran abans que a la nostra persona posen tasten feelment. Als camarlenchs axi con los phisicians sotsmeses seran: e aço per tal con en nostra persona obrar han segons lur offici sagrament e homenatge axi con los phisicians presten a nos.


Dels escrivans secretaris

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Del Escombrador del palau e lavador del argent


De la nostra serenitat molt se pertanyn que pus en lo denejament de nostres cambres havem desus ordonat que en lo nostre palau en lo qual per raho de menjar ab nostres domestichs cascun dia de necessitat nos cove usar entenam. Per so un hom jove espert en la nostra cort volem esser deputat lo qual escombrador del palau sia nomenat qui lo nostre palau on menjarem e los porthes e altres cases on nos ab nostres companyes apres menjar serem cascun dia per lo mati agran e en temps e hores degudes largent lau del qual en nostre palau los nostres domestichs en menjar usaran. E quan en aquestes coses ell entendre no haura ell manam si mester sera ajudar en los serveys faedors en loffici de nostre rebost. Et regonexera si esser sotsmes als camarlenchs e al primer reebut dells en loffici sagrament e homenatge fara que tota adversitat que sabra a la nostra salut poder esdevenir quant a ell possible sera esquivara e a nos con pus yvaçosament pora revelara: e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no puga enviolablement observar.

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels uxers darmes

miércoles, 1 de enero de 2020

Dels Almoyners.

Dels Almoyners. 

Comesa auctoritat a nos per nostre Senyor de dispensar de les coses temporals sesforça requerer que daquelles aytant con a nos covinent sera a personas freyturans sosteniment dalmoynes donem a la distribucio de les quals dos bons e prous cappellans volem esser deputats qui almoyners sien nomenats la cura dels quals esser deu que les frementes de les taules de la nostra cort honestament per tal que no peresquen recollir facen: e en apres distribuyr per lescola de la almoyna segons que sera opportun. Deuran encara sollicitar los mayordomens que aquelles coses que seran posades a les taules per aportar a lalmoyna degudament facen guardar per tal que per alscuns lecadors per aventura e goloses alcuna cosa daquelles al dret de la almoyna no puga esser sostreta: la un pero dells con cos menjarem davant la taula nostra estar deura e la nau del argent en la qual les goriguoles alcunes se posen pos e la dita nau e tovayles de la taula nostra levar no oblit e aquelles coses les quals de la taula nostra seran levades si donques en altra manera aordonar no voliem sens excempcio reeben e per lescola de la almoyna tota la almoyna facen deportar. Empero lalmoyner pus antich en loffici deura la moneda e totes les altres coses segons nostra ordonacio a la almoyna deputades reebre e en uses piadoses per amor de Deu distribuyr la on mils sera covinent sobre la qual cosa sobre la consciencia dell carregam: laltre empero capella almoyner totes les coses reebudes distribuydes per laltre en scrit pos e en absencia del altre primer loffici daquell exercesca en la presencia pero a aquell ajut en fer aquelles coses les quals al offici dell pertanyeran: e cascun encara daquells la nostra ordonacio la qual havem feta de les coses deputades a lalmoyna en scrit haja per tal que aquella mils tenguen e observen e nos si mester sera a servar solliciten e induguen. E en apres con per nostra costuma los peus e les mans dels pobres lavarem o fets semblants farem los almoyners deuen a nos prop estar que en lavar los peus apres los camarlenchs e la ablucio de les mans apres los majordomens aquests aquelles coses les quals necessaries seran subministren: donen encara a aquells pobres axi per reffeccion con per altres coses les coses aordonades sobre aço per nos en la ordonacio la qual havem feta. En aquests empero serveys faedors lo pus antich en loffici al pus novell tots temps sia haut major. En apres aordonam que aquests almoyners davant sien al escolan e al servidor de la almoyna e aquells corregesquen sils veuran en lur offici errar o esser en qualque manera negligents: los dits empero almoyners al canceller sien sotsmeses: la moneda empero distribuydora segons nostra ordinacio en les almoynes de nostre tresorer reeben: mas empero al maestre racional de les dades e reebudes compte retre seran tenguts. Encara volem ells esser tenguts misses davant nos celebrar e fer semmanes alternes ab los monges a la cappella deputats e ells ajudar axi a la missa con als altres officis divinals davant nos sollempnialment celebradors: et encara en la benediccio de la taula e en les gracies en la fin de la taula faedores presents esser axi cant los monges de la capella ells volem e manam. E en absencia dels monges deura lo baci per nostre oblacio en ell reebedora en la missa tenir tota vegada que en la missa diaque sollemnialment non sera vestit: deura encara lavors lo servi de hosties e de vin al sagrament de eucaristia necessari fer diligentment. Encara per tal cor per exercici de lur offici moltes vegades han a nos entorn estar volem que a nos facen sagrament e homenatge que dampnatge de nostra persona per lur poder esquivaran e que per res que sesguart a son offici perill a nos no vindra e si o sabran a nos esser procurat al pus tost que poran o revelaran: e que res no han fet ne faran perque aço observar no pusquen.


viernes, 3 de enero de 2020

De les vestidures e altres ornaments.

De les vestidures e altres ornaments.

Reyal saviea cobeejants totes coses ben disposar molt deu entendre que en vestidures e altres ornaments tempre son comportament sobrefluitat excessiva de vestedures la qual mes a ergul es escrita que a laor majorment reprement en los altres encara ornaments a honestat deguda observan cor res no es pus loable engir estament de princep atrobat que ordonar son comportament en tal manera que agradable a tots aparega e honest cor per aço a tots aço vehents se tolra occasio inordenada de elacio e sera impremuda affeccio de honesta conversacio. Emperamor daço cobeejants per les coses damunt dites e rahons en ornaments e en gests nostre comportament amesurat esser et honest no per aço que a despeses sobre aço perdonar entenam mas per aço que bon exemple als altres appareylem: statuim e ordenam e servar manam que per la persona nostra vestidora sien fetes cascun any ordinariament vestedures en les festivitats ques seguexen: de la Nativitat de nostre Senyor de Epiphania de la Purificacio de sancta Maria de la Resurreccio de la Ascencio de Pentacosta de Corpus Christi de sent Johan Baptista de la Assumpcio de santa Maria de la nativitat de sancta Maria de Tots Sants de sant Andreu: les quals vestedures segons ques pertany sien complides e de penes de vayres sien folrades exceptades les vestedures de Pentacosta de Corpus Christi e de sent Johan qui de cendat sien folrades. Volem encara que ab aquelles ques faran en les dites festivitats de Nadal et de Epiphania de la Resurreccio de nostre Senyor e de Pentacosta sien fets mantels ab los quals los reys per solenne comitiva decorada se han acostumat de embellir. Encara sien fetes quatre vegades lany vestedures e dues vegades lany capells de sol dels quals usem cavalcants: e les primeres vestedures empero ab capell de sol sien fetes en la festa de sent Miquel e les altres empero menys de capell de sol lo dia de sent Marti e les altres ab capell de sol lo dia de sancta Maria de març e les altres sens capell de sol lo dia de sent Phelip e sent Jacme e no sien oblidatz daver e de esser tenguts capells de sol de belles obres e de margarites decorats. Manam encara cascun any per lo dia de divendres sant vestedures de drap quaix escur esser fetes sens alcuna folradura les quals nos aquest dia no per abelliment mas en comemoracio de la passio del nostre Redemptor qui en aytal dia volch murir per salvar lumanal linatge portar duem ordonador e aquelles en laltre dia seguent per lo nostre almoyner a un pobre de Jesuchrist manam esser donades. Ordonam encara que de sis en sis anys en la festa de Nativitat de nostre Senyor sia appareylat e fet novellament un lit de drap daur e de vellut o daltres draps de seda richs ab cobertor lo qual en la cambra on nos deurem dormir sia apparellat: encara sinch coxins daquell mateix drap obra e color per seer e en aquells et recoudar quant nos en cambra serem esser fets declaram dels quals los dos majors quels altres seran. Norresmenys draps de lana per estendre en terra deure esser injungim los quals en totes les sues parts en colors e obrages sien semblants al dit lit: e volem encara que de quatre en quatre anys en la festa de Pentacosta se face un lit ab sos appareylaments deguts de cendal de nostre senyal real lo qual lit se pertany parar en la cambra nostra de consell tota hora que dues cambres se apparellaran. En apres volem altres dos pus pochs esser fets de cendat de qualsevol color de quatre en quatre anys la un dels quals en la festa de Paschua e laltre en la festa de Omnia Sentor esser fets declaram los quals quant que quant caminarem e en alcuns lochs no solemnes per alscuns dies aturarem a nostre dormir serviran: e a quascun daquests lits tres coxins del drap color e obra dels lits e sis draps de lana pera posar en terra a cascun lit de la color matexa daquells esser fets expressament decernim. Ordonam encara que de quatre en quatre anys en la festa de sancta Maria dagost tres cortines de cendat o de drap de seda e quatre coxins de vellut o de drap de seda dos grans e dos altres cayrats pus pochs e un drap de seda qui les parets del oratori cobra e dos draps de lana quils banchs e lo sol
cobren daquella color que a nos pus plasent sera ornats del nostre senyal real o del senyal antich dels reys Darago o de sent Jordi sien fets e honradament apparellats. Volem encara que sien tenguts draps de lana ab istories qui servesquen a nos quant serem en la taula posanlos detras nos en les parets e fican o encara ells en lo cap del lit nostre posan con sesdevendra nos en tal loch esser on no se appareylaria per nos lit ab sobreposat appareylament: dels quals draps alscuns dells sien per gran belea e altres preeminents per tal que als pus solennes dies axi con nostra altea ho requer sens deturpacio de solennitat pusquen servir. Ordonam encara que sien fets bancals de lana ben de diversa color obrats qui a nos servesquen en lo seti nostre en lo qual siurem con menjarem e a taula serem. E encara se facen coxins part aquells del lit de drap dor e de vellut lonchs de vellut daytal color de la qual son les nostres armes reyals qui a nos servesquen per seer tota hora que menjarem e en la taula serem. Manam encara que sien fets resostenidors e bancals e dos coxins lonchs e quayrats que sien de drap daur qui a nos servesquen con nos al poble nostre alcuna cosa parlar deurem e ells a nostra presencia appellarem o en altre us a nos servesquen segons que a nostra volentat plaura. Ordonam encara que un cobertor de draps dor o de velluts ab penes derminies se faça e altre de lana ab penes vayres folrat e alltes dos folrats de penes grises los quals sien posats sobre nostre lit con nos de nit o de dia jaer sesdevendra o dormir. Volem encara que continuament sien hauts e tenguts en appareyl vanoes e lansols per los lits nostres: e totes les damunt dites coses salvant aquelles de les quals es dit en quines festes se deuen fer sien mudades e altres de nou sen facen tota hora que necessari sera e encara opportu e als nostres camarlenchs sera vist faedor: esguardants los damunt dits camarlenchs que en sofficient nombre daquelles tots temps sien haudes segons quels fets als quals les coses damunt dites ordenam ho requeren: en tal manera faents que no tan solament de un ornament per cascun fet siam contents ans de diverses e de cascuna color per nos desus ordenades: en tal manera que con se esdevendra nos per fet en diverses lochs appareylaments preparar per fretura de les coses damunt dites la ordonacio nostra ne en manera ne en colors no puga en neguna manera esser mudada.


domingo, 29 de diciembre de 2019

Dels Uxers darmes.


Dels Uxers darmes.

Per tal con a real estament nos cove que sens differencia faedora de persones a cascun de apropincar a la sua persona sia manifestat entrament mes digna cosa sia que axi per raho donor con encara per esquivar perill segons los graus e condicio de persones licencia de propincar a cascuns sia atribuyda: emperamor daço ordonam que quatre per tal que mils lo trebayl lo qual per loffici dells hauran sostener pusquen anar detras nos axi cavalcan con a peu per tal que guarden que a totes persones sino axi con expedient sera segons nostre estament e condicio e encara segons lo temps entrament a nos no sia consentit sien deputats. E per tal que mils alcunes coses les quals segons lur offici a ells pertanyen puguen complir verga per cascun dells portar manam e uxers darmes ells volem esser appellats per tal quels noms convinents sien a les coses. E per tal con en aquells qui han experiencia e qual que sia fet es creedor ordonam quels damunt dits sien persones militars no pero de cint de cavalleria ennobleitz: cor les militars persones axi per linatge con per experiencia aquelles coses les quals a les armes sesguarden es pertanyen saber e fer davant tots los altres no es cosa no coneguda. Encara que als lochs als quals per qualque raho entrar haurem e per ells e per los porters segons quels lochs seran ab diligencia proveesquen que aguayts noy sien. E dos dels damunt dits o un almenys de necessitat jaguen defora davant la porta de la cambra en la qual nos jaurem: e quant que quant davant la dita porta de la cambra sesdevendra ells tots jaer la qual cosa los dos o la un havem declarat esser de necessitat armes militars complides en lo cap de lur lit tenguen: espasa pero tots temps porten e altres armes axi secretament con apparent quant e segons que sera opportu cor en aço condicio de loch e qualitat de temps son esguardadors cor a ells e per nom e per offici davant los altres a servey e custodia de nostra persona deputats evidentment se conve. E si les dites armes portar e tener segons que damunt es ordonat hauran negligit per pena de quitacio de un dia sengles vegades aquells declaram esser punits. E al offici dells encaras pertany que quant los divinals officis davant nos se dien en la porta del loch on nos estarem o prop la cortina del nostre oratori un dells defora estie. Si empero davant nos en conseyl estranyes personas proposar haurien o pledejarien lavors ells dins a custodia de nostra persona intren si donchs a ells per rahon nols era manat. Com nos empero ab aquells de la cambra secretament esser volrem axi con nos colgan o levan o en altra manera nos
visten pintinan o semblants coses faen e encara si nos expressament o manavem un tan solament dells dins lo loch on les damunt dites coses farem esser pusca qui cura haja que lavors alscuns noy entren sino aquells qui de la cambra seran o aquells los quals per especial rahon en aço admetrem. E si ultra los damunt dits aqui alcuns esser trobaria si donchs per raho nos nou vedavem exir ell faça: cor de honestat esser no jutjariem si a nostres secrets sino aquells qui hic son deputats o admeses eren. Los porters e sotsporters en loffici lur delenquien a la quitacion de quinse dies tan solament condempnar ells per cascuna vegada poden. Ells empero son sotsmeses als camarlenchs: e per tal con aquests axi con dit es a custodia de nostra persona son annexes de sagrament e de homenatge a nos prestadors no volem ells esser franchs mas volem que sagrament et homenatge a nos facen quels perills que a nostra persona esdevenir sabrien per lur poder esquivaran e a nos revelaran e que be e lialment en lur offici e tuicio de nostra persona se hauran e encara que nostres especials e espresses manaments ab acabament exiguiran e si secrets de nostra persona o de nostre conseyl sabrien o oyrien o en altra manera sabrien no revelaran e que nuyl temps no feeren ne faran tal cosa que contrast a aquestes coses observadores.
Dels porters de massa

Del offici del Prothonotari tinent los segells.


Del offici del Prothonotari tinent los segells.

E si de la provisio e subsignacio faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceydores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles degudament segons que a la nostra celsitut se pertayn en justicia per totes les sues parts sien fundades: no ab menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra real magestat es presentada e per impressio dels quals les dites letres e cartes son obeydes e segellades e encara a correccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon lati e juxta lo nostre estil seran corregidores una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia gramatical be instruyda per nos volem esser aordonada. Perque volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva bo e sufficient qui tots los nostres segells e la bulla tenga salvant lo sagell sacret lo qual per los nostres camarlenchs tenir havem declarat qui protonotari tinent los nostres segells volem esser nomenat lo qual totes les letres que de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendran signades per nos o nostre canceller o vicecanceller o altra persona a aço ordenada registrar per los ajudants de la scrivania faça e apres aquelles ab lo registre conprou e corregesca si a vertader lati seran esmenadores e trebayl e proveesca diligentment que ben e ornadament segons ques conve sien dictades e puys aquelles segellar faça e espeech als demanants aytant con ell pora effectualment e sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans esser manades: encara aquelles que per los oydors nostres seran provises justicia tan solament contenents. E per tal que totes coses segons nostra volentat mils proceesquen al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits privilegis perpetuals confermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurediccio contenents segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament daço no havia o ab lo segell de nostre anell closes e segellades no vehia. Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui exira cascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran qui en la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nostre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre aço de tot en tot carregam. Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als ajudants de la scrivania en totes les coses que al offici de la scrivania se pertanyen manar pusca: e si en aço seran negligents que aquells en la quitacio de sinch dies o menys per cascuna vegada que en aço fallit hauran cascun dells punir puscha. Volem encara que tots los dits adjudants de la scrivania en totes aquelles coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari nostre obeyr sien tenguts. Atorgam encara a ell que si los correus nostres engir lur offici exercidor negligents haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o meyns punir segons que a la sua discrecio haura vist faedor. E perque a ell gran fe li es comesa en tenir nostres segells e per rahon de son offici moltes vegades ab nos ha a contractar volem que lo sagrament a nos faça lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut.

dels-scrivans-manament-nostra-escrivania

miércoles, 1 de enero de 2020

Del Maestre racional.

ACI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional.

Entre les sollicituts reyals per les quals a la utilitat de la cosa publica es conseylat e honor real es conservada aquelles mes lo cor del princep deuen estrenyer que la sua casa per totes coses saviament sia disposada. E con la casa real en senyal de preheminencia universes a ella recorrents liberal esser deja e uberta e per aço axi a infinites despeses es posada les quals a envides per humanal enginy se poden moderar: molt se conve del princep deure guardar quen lo regiment de la casa sua mesura davant totes altres coses sia observada per tal que no sesdevenga ço que sescriu: Envides sens mesura dura la real cura. E per tal con nos pot en les despeses mayorment reals mesura laugerament pendre si donques al princep no ve en clar quant en suman monten les rendes e obvencions e altres drets fiscals los quals en son erari cascun any son aportats: emperamor daço necessari esser se mostra que en la casa de cascun princep alcuna persona feel e savia davant posada esser deja al offici del qual se pertany de les rendes e proveniments e drets reals de cascun ayn encercar veritat e de la summa daquell al princep retre rahon. Emperamor daço nos cobeejants la casa nostra reyal e tots los fets nostres ab mesura disposar e manera e via querer ab les quals mesura puscam congruentment observar sabens que per aço a la honor nostra es guardat e al profit dels sotsmeses es provehit: statuim e ordonam quen la nostra cort sia alcun en loffici dels comptes retedors a nos principalment instituit lo qual maestre racional sia nomenat: en lo qual offici tal persona volem esser reebuda que sia feel e avista e encara en comptes e en rahons aordonadores e en altres coses les quals al offici daquest se pertanyen ben sia sabent e esperta axi que algun no deja enganar ne per los altres laugerament puga esser enganat. E per tal quel maestre racional per oblivio o per ignorancia alscunes coses daquestes les quals al offici dell se petanyen no pusca pretermetre les quals son moltes aquelles ordenadament descriurem. E primerament lo maestre racional sapia a sollicitut de son offici pertanyer que oja comptes e raho reeba dels camarlenchs de les nostres joyes que ministren: encara reeba compte del protonotari e dels secretaris escrivans et del thesaurer e del escriva de racio e encara del comprador de casa nostra e dels procuradors reyals nostres e batles generals e aministradors de les nostres rendes e veguers justicies e procuradors locals e de quals que quals nostres officials e persones altres per aministracio de lur offici o per altra manera dels drets nostres alcuna cosa reebents o despenents en qualque manera sino daquells que en part o en tot al escrivan de racio retre son estrets. Mas si volra los comptes daquells majorment per causa examinar fer ho pot: e si per aventura trobava que alcun dels officials damunt dits apres los comptes retuts als drets de nostra cort sia tengut solicitar aquella persona que nos cascun any li nomenarem que reeba en si totes aquelles quantitats de diners que haura trobats quels officials damunt dits degen restituir a la cort. Al qual manam que reebudes en si les dites restes pach primerament dels dits diners los dits maestre racional lochtinent escrivans e verguer del dit offici lur quitacio ordinaria y vestit; e si alguna cosa lin romandra dallo respona al nostre tresorer: e a ell manam retre compte de les dites restes que haura reebudes al nostre escriva de racio lo qual haja a mostrar en retiment de son compte certificacio del maestre racional de les quantitats a les quals muntaran les dites restes: la qual certificacio ensemps ab les cauteles que haura reebudes haja a retre al dit escriva de racio. E donam poder al reebedor de les dites restes de costrenyer e forsar tots los oficials damunt dits qui per raho de lurs aministracions hagen alcuna cosa cosa a tornar a la nostra cort: e si ço que deu retre contradira costrenga aquell per capcion de penyores o per altres remeys convinables: e con haura restituit e complit ço que deu lavors lo maestre racional auda certificio per ell que la resta li es pagada faça a ell albaran de compte retut per ell e quel remeta espeegat. Si pero fet compte appar alcuna cosa esser restituydora a aquell compte reten lavors lo maestre racional a ell faça dos albarans un testimonial de compte per ell retut e altre per lo qual sia pagada la quantitat a ell restituydora. En apres esgartse ben lo maestre racional que si els officials qui de la sua ministracion ab ell comptaran no mostren o no liuren a ell complidament les cartes o les apoches o els albarans per aquell compte necessaris o al compte espectans o en altra manera defectivament comptaran: decontinent lo dit racional los dits defalliments de scriptures e altres en son memorial repos los quals no determen sens compliment de cartes letres apoches e altres cauteles a declaracio dels dits comptes necessaries: e sils retens los comptes aquelles haver no poran o altres duptes hi haura per los quals lurs comptes no puxen ser espetxats aquells comptes lo maestre racional no defenesca sens consciencia e volentat nostra e entretant los comptes havens aytals duptes romanguen indifinits: e ultra aço si fet lo compte appar ells alcuna cosa deure decontinent a aço restituyr sien costrets. En apres los batles generals e procuradors reals e ministradors de les rendes nostres de qualsque terres nostres en los comptes lurs los quals retran cascun any per lo dit racional sien costrets mostrar al dit racional apoches e albarans de pagues les quals se deuen fer dany en any per salaris qui als gavernadors nostres e procuradors justiciers qui a jutges o assesors e batles e a veguers a justicies merinos e a castellans e a notaris e altres als quals se donen certs salaris o annuals pensions: dels quals salaris o pensions annuals les quantitats escrites tenga lo dit racional en lo libre seu de notaments: e escrites encara tenga totes coses les quals los dits procuradors e batles generals e aministradors nostres ordinariament son tenguts de pagar a qualssevol persones cascun any. Sia encara tengut lo racional donar fe als dits nostres procuradors reals e batles generals e ministradors en sos comptes sobre les despeses les quals affermaran si haver fetes per justes coses e rahonables. Sia encara curos lo maestre racional que reeba en escrit de nostres procuradors reals et batles generals et aministradors los preus de qualsque sien rendes nostres encontinent con les dites rendes cascun any seran venudes per los procuradors batles et aministradors damunt dits e apres los dits preus escrisca e repos en son libre: e encara sia curos aytant com pora que sapia la veritat dells de les falles les quals se faran axi per nostres domestichs com per altres nostres officials falles faents e aquelles a execucio deguda faça menar per ço quels dits domestichs e els altres officials no hagen ocasion de fallar. Regonega encara el racional que de mig en mig any e tota hora ques volra e obs sera totes les reebudes per los procuradors reyals batles generals e aministradors nostres e les pagues fetes e encara cant sera envers ells en moneda cant sera degut per ells: proveesca encara e als procuradors et batles et aministradors damunt dits sollicit que en lo cap de cascun any complit sien appareylats los dits procuradors batles et aministradors sens defalliments lurs a retre comptes per tot aquell any complidament. Manam encara quel maestre racional haja e tenga tres libres ordinaris dels quals la un sia appellat libre de notaments comuns en lo qual not e escrisca totes coses les quals regonexera haver reebudes lo tesaurer e els altres officials nostres a fin que en los comptes ab ells faedors veer pusca el maestre racional aquelles coses les quals donen a ell per reebudes. Axi meteys not en lo dit libre totes altres coses les quals fer poguessen a instruccio del dit racional e daquells qui ab ell deuen comptar. Tenga encara segon libre qui sia appellat libre dalbaran dels comptes en lo qual not e escrisca les finances de tots los comptes: retenga encara ab si aquell libre o escriptura ab lo qual lo compte reten haura comptat ab ell: e encara retenga apoches e albarans ab los quals faran a ell fe de les dades e pagues aquells qui retran lurs comptes. Haja encara lo terç libre qui sia appellat libre ordinari en lo qual escrisca tota la suma de les reebudes nostres e de les dades de tots los comptes que difinira: lo qual libre tenga lo mestre racional o son lochtinent secretament dejus clau e aquell no dege monstrar ne revelar a neguna persona sino a nos con per nos li sera manat. E res no menys sia tengut de fer enfilar totes les letres nostres de manamens apoches e altres cauteles necessaries
als dits comptes les quals cauteles dege fer scriure e consignar en los margens dels dits comptes que difinira per manera que puxa esser trobat e vist que les dites cauteles sien per ell o per los seus scrivans cobrades daquells qui los dits comptes retran per tal que daqui saber puscam quant crexen o minuen cascun any les rendes de nostre patrimoni e les despeses compensats los carrechs de Ies expedicions nostres les quals segons mes e menys seran esdevangudes e quant sera de resta cascun any. Reeba encara el racional de nostre thesaurer compte de sis en sis meses cascun any e reeba en compte totes les quantitats les quals li dira si haver pagades per dons los quals haurem fets entro a quantitat de cent solidos jacsia que de la quantitat daquella o menor negun albara no mostre o manament cor a la sola paraula sua volem esser creegut: oltre la quantitat empero desus dita en altra manera en compte no reeba si donques no mostrava albaran o letra o manament nostre escrit e dels nostres segells comu o secret segellat o si donchs lo dit tresorer albara del dit maestre racional o del escriva de racio dalcun deute no mostrava. Retut pero el compte per lo tesaurer e finat lo racional sia tengut a ell fer albaran testimonial e complit segons la forma del qual e continencia nos pugam fer al tesaurer carta de quitacion e fin de bon e de ver compte retut: lo dit empero mestre racional sia tengut de fer fer notaments al thesaurer de totes quantitats que trobara esser liurades al dit thesaurer per los altres comptes que reebra. E sien monstrats per lo tesaurer tots encara els cambis que contractats e fets haura e dits de consentiment del dit racional o en altra manera de nostre manament haja contractat e fet e servades les coses dessus dites e altres les quals en tan gran compte per verificacio daquell haura vist servadores. E los officials qui al regiment del mestre racional son sotsmeses e los quals a ells deu esser el major son aquests tresaurer scrivan de reccio e lurs scrivans e procuradors reyals e batles generals e ministradors de les rendes nostres. Donam poder de corregir tots e sengles qui a son offici son sotsmeses si excesses hauran comeses e punir de quitacio de un mes o menys exceptat lo tesaurer o escriva de racio procuradors e batles demunt dits los quals no pusca punir sens manament e licencia nostra. Atorgam encare al mestre racional que si alcun qui compte deja retre no vuylla o retre lo contradiga pusca a ell la quitacio la qual de nos reeb emparar. Haja encara el mestre racional ab si en scrits totes aquelles coses les quals son tenguts de fer per raho de lur offici los demunt dits officials qui a ell son sotsmesos per tal cor si deffallien o erraven en son offici mils ne pora saber veritat e pus covinablement corregir e punir. Faça encare memorial de tots los cambis los quals lo tesaurer fara de consentiment del dit racional e les maneres e ab quals aquells se faran per tal que en lo temps lo qual lo tesaurer retra compte daquelles coses li sia clar plenerament. Sapia encare a son offici pertanyer que tots los falsaris de les monedes nostres e els delinquents engir ell faça pendre e aquells liurar al algotzir e els ordinaris dels delinquents a requisicio dell los delinquents sien tenguts de pendre. Si empero el delinquent es de companya e de casa nostra lavors lalgotzir a requisicio dell lo delinquent faça pendre e el nostre alguatzir a manament del racional aquell pendre fer sia tengut. Mes volem que si lo protonotari e secretaris scrivans en lo compte lur alcuns deutes meten al mestre racional qui a ells per quitacio o vestits ordinaris no seran deguts aquells no reebe lo racional ans romanguen sobre ells: si donchs per ventura aquells deutes no eren manats esser reebuts de nostre special manament. En apres ordonants quel demunt dit mestre racional ans del entrament de la sua aministracio sagrament a nos prestar sia tengut que en son offici be e feelment se haura: jurara encara e a nos homenatge fara que a neguna persona sino a nos e a aquells als quals per occasio e per rahon de lur offici pertanyera no revelara la quantitat annual de nostres rendes e proveniments ne la quantitat del nostre tresor. En apres sera tengut en nostre conseyl promoure les causes e els drets de nostre patrimoni e aquelles defendre segons son poder: guartse pero en aço que per ell alguna calumpnia noy esdevenga mas allech per lo nostre dret ço que pora justicia en res no offesa. E encara con en nostre conseyl lo maestre racional segons nostra real ordinacio dels conseylers sia reebut a nos lo sagrament per los conseylers expressat en la dita ordinacio faça e fer sia tengut.


lochtinent scrivans maestre racional