Mostrando las entradas para la consulta fidelis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fidelis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 30 de septiembre de 2023

Actes, titres, de l' an 960 - 1168, NO 'L LI TOLRA NI NO 'L LI DEVEDARA NI NO L' EN DECEBRA,

Actes, titres, de l' an 960 ou environ, tirés d' un manuscrit de Colbert, fol., no 165, intitulé: “Recueil de divers Titres et Mémoires, concernant les affaires des comtes de Carcassonne et vicomtes de Beziers, des comtes de Foix et vicomtes de Castelbon, des vicomtes de Bearn, de Bigorre, de Marsan et de Gavardan, des comtes de Rodez et d' Armagnac, des seigneurs d' Albret, des rois de Navarre; et celles des divers particuliers qui ont possédé des terres dans les pays appartenants aux seigneurs susnommés, ou qui ont eu des alliances avec eux.”

“Tome Ier, depuis l' an 960 jusqu' en l' année 1117.”

DE ista hora in antea non DECEBRA Ermengaus filius Eldiarda Froterio episcopo filio Girberga NE Raimundo filio Bernardo vicecomite de castello de Cornone... NO 'L LI TOLRA NI NO 'L LI DEVEDARA NI NO L' EN DECEBRA... nec societatem non AURA, si per castellum recuperare NON O FA, et si recuperare potuerit in potestate Froterio et Raimundo LO TORNARA, per ipsas horas quæ Froterius et Raimundus L' EN COMONRA.
DE ista hora in antea ego Geraldus qui fui filius Beliariz non DECEBRA Froterium episcopum nec Bernardum fratrem suum vicecomitem qui fuerunt filii Girberga de illos castellos de Geccago, nec de illo castello quod vocant de illo Ponte et de illo castello Sancti Amancii quod vocant castello novo sive illo castello de Cabrespina, NO 'LS VOS TOLRAI NI NO 'LS VOS VEDARAI... in vestra potestate LO TORNAREI... SI O TENRAI E SI O ATENDRAI A TI Froterio et A TI Bernardo... quod tu Froterius et Bernardus TOLRE VOLGUESSES unde de istos castellos suprascriptos E CH' ON COMPROBAT QU' EN FOSSEZ victi PER BATAILIA aut abstracti QUE NO US N' AUSES COMBATRE.
DE ista hora in antea non DEZEBRA Guiraldus filius Girondæ nec Petrus nec Poncius filius Avanæ Froterium episcopum nec Bernardum filios Girberganæ de illis castellis DE BERENCS nec de illum de Causago...
NO 'LS LOR DEVEDARAN NI NO 'LS TOLRAN NI NO 'LS EN DECEBRAN... et si est homo qui illos castellos aut femina LOR tollat AB illos societatem non AURAN et adjutor sine inganno LOR EN SERAN... FORS quantum illi LOR EN ABSOLVERAN... LOR TORNARAN sine lucro... et qualem comprobatos vencutos PER BATALIA, aut extractos QUE COMBATRE NON AUSENT.

HIC est brevis sacramentalis quod fecit Raimundus Berengarius filius Garsendis ad Raimundo vicecomite filio Rengardis.
De ista hora in antea ego Raimundus filius Garsendis non DECEBRAI Raimundum vicecomitem filium Rengardis de sua vita nec de sua membra quæ ad corpus suum tenet, NO L' AUCIRAI NI NO 'L PRENDRAI... et tuas civitates... NON LAS TE TOLRAI NI T' EN TOLRAI... SI O TENRAI ET O ATENDRAI ego Raimundus filius Garsendis A TI Raimundo filio Rengardis.

DE ista hora in antea non DECEBRA Raymundus filius Garsendis Hermengarda vicecomitissa filia Rangars DE SA vita... NI LA PRENDRA, NI L' AUCIRA... Neque suos honores NON TOLRA... Nec societatem ego... NON AURAI et si tu Hermengards filia Rangars M' EN COMONS, per illas horas quæ M' EN COMONRAS... EN adjutorio T' EN SEREI.

DE ista hora in antea ego Raimundus comes Barchinonæ filius Mahaldis fæminæ non DECEBREI te Bernardum vicecomitem de Biterri... SI O TENREI E O ATENDREI.

DE ista hora in antea ego Petrus filius Ava Froterio filio Girberga et te Raimundo filio Rengardis non VOS DECEBREI NE VOS NO 'LS TOLREI NE NO 'LS VOS DEVEDAREI LO CASTEL DE BERENGS NE 'L CASTEL DE CAUSAC NE 'L CASTEL de Monteacuto... LAS FORTEZAS... societatem non AUREI nec non TENREI FORS QUANT per illos castellos recuperare... illos TORNAREI.

DE ista hora in antea non DECEBRA Froterius episcopus filius Ermendructæ Isarno filio Rangardæ de sua vita NI de sua membra... per quæ o PERDA NI NON ENGENIERA...
NO LI TOLRA NO LI DEVEDARA... NO I METRA PER SO QUE
castellanus EN SIA... A NEUNA fæmina partem NON Y DONERA NI NO N' I VENDRA NI NO N' I ESCAMBIARA... finem non PRENDRA NI societatem cum illis NON AURA... NO LA LI TOLRA NI NO L' EN DECEBRA... SI O TENRA ET SI O ATENDRA... si comprobare non potuerit ipse Froterius ipso Isarno quod habeat ingeniatum quod ipse Froterius PERDA OU sua vita OU sua membra... o ipse Isarnus habeat ingeniatum quod ipse Froterius perdat O illo castello de Lautrico aut unum de suos castellos... O ipse Isarnus NO LI DEFUG... SI O TENRA ET SI O ATENDRA... FORS DE
CO DE QUE ipse Isarnus L' EN ABSOLVRA... ipsas parabolas quæ ipse Isarnus DIZIRA ad ipso Froterio aut per suum missum LI MANDARA ET LAS LI DEVEDARA per nomine de sacramento QUE NO LAS digat ipse Froterius NO LAS DISCOBRIRA.

DE ista hora in antea ego Petrus Raimundi filius Guila non DECEBREI TE Hermengard filiam Rengard NI te Bernardum Atonis filium Hermengard de ipso castro quod vocant Fuxum neque de ipsis fortezis... NO 'L VOS TOLREI, NI VOS EN TOLREI, NO 'L VOS DEVEDAREI... adjutor VOS EN SEREI... societatem cum illis NON AUREI NI NON TENREI... per quantas vices VOS M' EN COMONREZ... LO TORNAREI... SI VOS O TENREI ET O ATENDREI.

DE ista hora in antea ego Bertrandus filius qui fui Ponciae fidelis ero tibi Hermengardis filiæ Rangardis... de ipsos castros de Reddaz... in potestate illos TORNAREI... neque treugam non PRENDREI NI NON AUREI... et adjutor T' EN SEREI AB TE... in tua potestate LO TORNAREI... SI T' O TENREI TOT, ET T' O ATENDREI.

DE ista hora in antea ego Udalgeir filius Ermenssen NON DECEBREI TE Ermengarz filiam quæ fuisti Rangarz DEL CASTEL quem vocant MIRAPEIS... NI 'L TE TOLREI NI T' EN TOLREI NI 'L TE VEDAREI NI T' EN VEDAREI... adjutor T' EN SEREI... AB TI ET SENES TI ET AB illos neque AB illas qui illum tibi TOLRION NI T' EN TOLRIAN finem nec societatem NON AUREI NI NON TENREI... in tua potestate LO TORNAREI... per quantas vices TU M' EN COMONRAS.

DE ista hora in antea ego Rogerius filius qui fui Belissen NON DECEBREI TE Ermengart filia quæ fuisti Rangarz DEL CASTEL, quem vocant MIRAPEIS... NO 'L TE TOLREI NI T' EN TOLREI NI EL TE VEDAREI NI T' EN VEDAREI... homines vel fæminæ QUI 'L te tollant NI T' EN tollant, adjutor T' EN SEREI... et AB illos vel AB illas qui illum tibi TOLRIAN NI T' EN TOLRIAN finem nec societatem NON AUREI NI NON TENREI... T' O TENREI E T' O ATENDREI TOT A TE.

DE ista hora in antea non DECEBREI Rogerius filius Belesen Hermengarz filia Rangars neque Bernard filium Hermengarz de ipso castello de MIRAPEIS... NO 'L VOS TOLREI neque VOS EN TOLREI, NO 'L VOS VEDAREI neque VOS EN VEDAREI et per quantas veces (latín vices) M' EN COMMONRAZ... potestatem T' EN DONAREI, et si est homo aut fæmina, homines vel femine QUI 'L TE TOLON NI T' EN TOLON adjutor T' EN SEREI... in tua potestate LO TORNAREI.
DE ista hora in antea ego Raimundus filius qui fui Rangarz non DECEBREI te Hermengarz filia que fuisti Rangarz de ipso castello quem vocant MIRAPEIS... NO 'L TE TOLREI NI T' EN TOLREI, NI 'L TE VEDAREI NI T' EN VEDAREI... et si fuerit homo vel femina... qui illum tibi tollant NI T' EN tollant, adjutor T' EN SSEREI... et AB illos vel AB illas qui illum tibi TOLRIAN NI T' EN TOLRIAN finem nec societatem NON AUREI NI NON TENREI... T' O TENREI ET T' O ATENDREI TOT.

DE ista hora in antea NO DECEBRA Rogerius filius Rangard Rogerium Comitem filium Garsendæ comitissa de ista civitate quæ vocant Carcassona... NO LA 'L TOLRA Rogerius NE NUL NE TOLRA NE NO LA 'L DEVEDARA NE NUL EN DEVEDARA... et si homo est... aut homines aut fæminas, QUI LA LI TOLRA aut LA LI DEVEDARA societatem NE AB illo NE AB illa NO TENRA NE NO AURA QUI LA 'L TOLRA O LA 'L DEVEDARA... Carcassona LI TOLRAN O LA ʼL DEVEDARAN... NO L' ENGENARA... NE NUS S' EN RECREIRA NE RECREDENT NON SERA FORS QUANT... L' EN ABSOLVERA...

DE ista hora in antea... ego Rodgarius filius Rangardæ NO LAS TE TOLRE NE NO T' EN DEVEDRE NE NO T' EN DECEBRE NE NO LAS TE VEDARE... neque homines NE omo PER LUI... neque de alias dreituras que ACABDARA... NO L' EN TOLRA, NE NO LAS LI DEVEDARA NE NO L' EN DECEBRA NE MALAMENT NE omo per ipse NO 'L NE MENARA... NON O FARAI... adjutor T' EN SERE... et de l' adjutorio NO T' ENGANARE NE MALAMENT NO T' EN MENARE... Ego Rodgarius filius Rangardæ a Rodgario filio Garsendæ medietatem de ipsas justicias NO T' EN TOLRE NE NO LA T DEVEDARE E SI LA N' AI, LA medietatem T' EN DARE... et si omo est aut fæmina... QUI LAS TE TOD OU LAS TE TOLA ajutor T' EN SERE et de l' adjutor NO T' ENGANARE... TU CUMUNIRAS OU CUMUNIR ME FARAS... in tuo DAM non mittat nec GUERRA AB illos non faciat, et exceptum omines meos QUE A DREIT AURE OU A MERCE cum a tibi TROBAR POIREI...
De ista ora in antea non decebra Rodgarius filius Rangardæ Rodgarium filium Garsendæ... NE NO 'L PENRA NE NO L' ASALIRA, NE NO L' AUCIRA nec ego... non O FARAI... SINO FORS QUANT TU M' EN SOLVERAS.

DE ista hora in antea NON DECEBREM ego Roger NI EU Ugo filii... de ipso castello de Carcassona... NO 'L VOS TOLREM NI US EN TOLREM NO 'L US VEDAREM NI US EN VEDAREM... adjutores VOS EN SEREM AB VOS ET SENES VOS... societatem AB illos neque AB illas non AUREM... in vestra potestatem LO TORNAREM sine lucro DE AVER sive de honore quem non ENQUERREM ET PER QUANTAS VEZ NOS EN COMONIREZ... VOS EN DAREM... QUI LAS VOS TOLRA aut VOS EN TOLRA adjutores VOS EN SEREM.

DE ista hora in antea non DECEBREI ego Guillermus filius Adalaiz te Hermengard filiam Rangard NI te Bernardum filium Hermengard de ipso castello de Carcassona... NO 'L VOS TOLREI NI US EN TOLREI, NO 'L VOS VEDAREI NI US EN VEDAREI... FIN aut societatem AB illos neque AB illas non AUREI... in vestra potestate LO TORNAREI sine lucro DE AVER sive de honore quæ non VOS ENQUERREI et per quantas VEZ M' EN COMENREZ... potestatem VOS EN DAREI.

DE ista hora in antea non DECEBRA ARNALZ filius Belesen Ermengard filia Rangars neque Bernard Ermengarz filium de ipsum castellum de MIRAPEIS... NO 'L VOS TOLREI NI VO' N TOLREI NI 'L VOS VEDAREI NI US EN VEDAREI PER QUANTAS VEZ M' EN COMMONRAS... POSTAD T' EN DAREI et si est homo... QU' EL TE TOLA NI T' EN TOLA adjutor T' EN SEREI... in vostra potestate LO TORNAREI... ET SI VOS O TENDREI ET VOS O ATENDREI TOT SENES ENGAN.

DE ista hora in antea ego Petrus filius de Rixendis non DECEBREI TE Hermengard filiam Rangard... de ipso castello de Carcassona quod vocant Narbones NO 'L TE TOLREI NI T' EN TOLREI... et si HOM ERA O fæmina QUI 'L TE TOLGUES O T' EN TOLGUES adjutor T' EN SEREI... ET DEL COMONIMENT NO M' EN VEDAREI... SI T' O TENREI ET T' O ATENDREI TOT FORS QUANT TU M' EN ABSOLVERAS TEU SCIENT.

Actes, titres, de 985 A 1080.
Acte de 985. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 139. Cette pièce se trouve avec quelques légères variantes dans le même volume, n° 165 des MSS. de Colbert.)

DE ista hora in antea NON DECEBRA Froterius episcopus filius Ermendructæ Isarno filio Rangardæ de sua vita NI de sua membra quæ in suum corpus portat, per quæ O PERDA NI NON ENGANERA sua persona... illo castlare NE ipsa forcia quæ ibi est, NE alia quæ ibi erit NO LI TOLRA, NON LI DEVEDARA per quæ ille O PERDA... NE ipse Froterius in illo castello de Lautrico castellano NO I METRA PER SO QUE castellanus EN SIA... qui castellani EN SIAN episcopi ipse Froterius illos NON EN GETRA... partem NON Y DONARA, NI NO N' I VENDRA NI NO N' I BISCAMBIARA... ipse Froterius AB illa femina NI AB illo homine finem NON PRENDRA; NI societatem cum illis non AURA NE de adjutorio de ipso Isarno ipse Froterius NON SE GETRA sine consilio de ipso Isarno... illa convenientia de Caunant quæ habet factam AB ipso Isarno, NO LA LI TOLRA NI NO L' EN DECEBRA NI ille NI ullus homo... SI O TENDRA ET SI O ATENDRA... quod ipse Froterius PERDA O sua vita O sua membra... illum alodem de Avalione O ipse Isarnus NO LO DIFUG... SI O TENRA ET SI O ATENDRA... FORS de eo de quo ipse Isarnus L' EN ABSOLVERA... ipsas parabolas quæ ipse Isarnus DEZIRA ad ipso Froterio, aut per suum missum LI MANDARA ET LAS LI DEVEDARA per nomine de sacramento QUE NO LAS digat, ipse Froterius NO LAS DISCOBRIRA. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 139. Cette pièce se trouve avec quelques légères variantes dans le même volume 165, MSS. de Colbert.)

Charte De 987.

DONO ego Poncius comes Albiæ... cartam DE BLAT quod debet mihi... et sunt illas terras A LAS FABRIGAS... et in aro de Luiscellas DE MEG ARIPIN de vinea LO CART. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 140.) (N. E. vinea : viñavinya)

Acte vers 989.

DE ista hora in antea Sicardus vicecomes filius Avierna Froterio episcopo filio Hermendructæ non DECEBRA... NI NON ENGANERA... NO L' EN TOLRA NI NO L' EN DEVEDARA per quæ ille Froterius LO PERDA... castellano NO I METRA per quæ castellanus EN SIA... quod castellani
EN SIAN... illos NON GETRA... partem NO L' EN DONARA NI NO L' EN VENDRA NI NON ESCAMBIARA... finem NON PRENDRA nec societatem NON TENRA... partem NON AURA, NE de adjutorio de ipso Froterio ipse Sicardus NON SE GETRA... illa garda de sua terra quod cum ipso Froterio convenientiam habet, ipse Sicardus ad ipso Froterio NI NON LA LI TOLRA NI NO L' E DECEBRA... SI O TENRA ET O ATENDRA... FORS D' AQUO DE QUE IPSE Froterius ABSOLVERA... illas parabolas quæ ipse Froterius ad ipso Sicardo DESIRA per suum nuncium, LO MANDARA ET LAS LI DEVEDARA per nomine DE SACRAMENT quod non LAS dicat, ipse Sicardus NE LAS DISCOBRIRA. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 143.)

Testament de Roger, premier comte de Carcassonne vers 1002.

ET ipsa vigaria de Savartense, post obitum Adalais, remaneant ad Bernardo filio meo, si ille NON LO FORSA, ET SI O FORSA et emendare O voluerit. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 160.)

Actes vers 1015.

Eco Petrus filius Imperia non decipiam te Bernardum filium comitem Ermengardis de ipso castello D' ANIORT, neque de ipso CASTELPOR...
NO 'L VOS TOLREI NI VOS EN TOLREI, NO 'L VOS VEDAREI NI VOS EN VEDAREI; et si fuerit homo vel fæmina, homines vel fæminæ qui vobis tollant aut EN tollant... societatem AB illis vel AB illas NON AUREI usque illos recuperatos habeas, et per quantas vices TU M' EN COMMONRAS... in tua potestate LOS TORNAREI... sic vobis O TENREI ET O ATENDREI...

Ego Bernardus filius Guillelmæ et ego Udalgerius... non decipiemus te Bernardum comitem filium Ermengardis de ipso castello D' ANIORT, neque de ipso de Castellopor... NO 'L VOS TOLREM, NO 'L VOS VEDAREM (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 170.).

Hommages rendus a Berenguer, vicomte de Narbonne, vers 1020.

EGO Guillelmus... NON DEZEBREI Berengarium vicecomitem... neque uxorem ejus Garsindem... de ipso castello qui dicitur D' URBAN... neque de ipso castello quem vocant Sancti Martini... NE NO 'LS LOR TOLREI, NE TOLRE, NO 'LS LOR FAREI NE LORS (2) LORS VEDAREI, NE VEDAR NO 'LS LOR FAREI, NE NO 'LS EN ENGANAREI..., societatem NON AUREI NE NON TENREI... NO 'LS ENGANAREI NE COMONIR NO M' EN VEDAREI...
in potestate LOS TORNAREI. (3)
EGO Petrus filius... NON DEZEBREI Berengarium... similiter O TENREI ad filium ejus... similiter LI O TENREI ET LI O ATENDREI sine suo inganno. (4)
(2) Ce LORS est sans doute une faute du copiste ou de l' imprimeur; il y avait probablablement (probablement) NOLS dans l' original.
(3 et 4) Preuves de l' Hist. de Languedoc, t. II, col. 173 et 174.


Acte de 1023.
Serment d' Ermessende, comtesse de Barcelonne.

EGO Ermessendis comitissa... ex inde NO T' EN FORCARE.
Quod si ego exinde tibi forasfecero, infra ipsos primos quadraginta dies que TU M' EN CONVENRAS PER NOM DE SACRAMENT, SI T' O DRECARE, O T' O EMENDARE. ET SI... NO LA T DRECAVA O NO LA T' EMENDAVA, incurram, etc. (1: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1037.)
(N. E. forasfecero : foras + facere : foragitar; dreçaré, dreçava, forçaré; emendaré : castellano enmendaré. Sacramentsagramentsermenthomenatgehomenaje.)

Acte vers 1025.

GUILLELMS COMS FILS D' ALADAIZ ET RAMON ET AIARIGS FILS GARSEN NON TOLRAN LO CASTEL DE DORNIAN ATONI FIL Gauciane et Froterio FIL Girbergane, NE NO 'L LOR DEVEDARAN NE NO 'LS EN DECEBRAN... ACHELA FORTEZA... et si ullus homo et fœmina erit qui LOR TOLA, NE 'L LO DEVED, GUILLELMS FILS ALADAIZ et Raymundus et AIARIGS filii GARSEN, AB ELS SOCIETAT NON AURAN, A LOR PARD D' AQUELS QUI O FARAN, NI AL DAN Atonis FIL Gaucianæ et Froterii FIL Gerbergane; et si illi LAS EN LOS EN COMMUNISSEN, in ADJUTORI LOR EN SERAN GUILLEMS COMS ET RAMUND ET AIALRIGS, TRO QUE RECOBRAT L' AURAN; ET SI GUILLEMS ET RAYMUND ET AIARIGS RECOBRAR LO PODUN, EN LOR PODESTAT LO TORNARAN SENES ENGAN... et sine LUGRE. AISI O TENRA GUILLEMS COMS ET RAMUND ET AIARIGS, FORS QUANT illos SOLVERAN... si comprobatum NO 'L VEDIA QUE TOLT LOS SUGETS ET QU' AL COMPROBAD, O PER BATALA VENEND, O QUI COMBATRE NO N' AUS. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 179.)

Actes vers 1029.

ISTAM convenientiam suprascriptam Pontius abbas et monachi illius ATENDRAN si cum episcopo Fredolone TROBAR O PODUN sine dolo.
(1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 185. )

Actes vers 1034.

IPSA medietate de ipso BOSC de Bolbona, excepto ipso pasquerio de Sancto Antonino, et ipsa terra de Agarnages qui ES de Bolbona EN LA VES ERES, SIA 'L COMTIUS D' AQUEL QUI TENRA CARCASSONA... et ad ipsum qui AURA CARCASSONA per ista divisione SIA LO CONTIUS SENS DEVATS... QUALS QUE O AGA per ista divisione... DE Bolbona EN CA ET DEL BANCHETS EN LA... et de Martinala ENTRO ad ARRESTAD, ET ENTRO A LA GENESTA... ET ENTRO A sancta Maria EN Tramas aquas (*), DE Bolbona EN CAS VES Aregia. Hoc quod superius scriptum est SIA D' AQUEL QUI AURA FOX... et ipsa alia medietate de ipso BOSC DE Bolbona, SIA D' AQUEL QUI TENRA FOX... de ipso Bancal qui ES ENTRE LURAGET CASAL marca ENTRO ad Arezia, SIA D' AQUEL QUI TENRA FOX... QUALS QUE O AGE per ista divisione... et de SAVARDU TRO A JUSTARED DE ROIGA EN LA, et DE JUSTARED TRO EN BOLBESTRES SIA D' AQUEL LO COMAUS RODGERS LO COMS IAG SIA D' AQUEL QUI TENRA FOX... et ad ipsum qui AURA FOX per ista divisione NON SIA LO COMTIUS SEN DEVATS. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 189.)
(*: entre ambas aguas)

EGO Rotgerius suprascriptus A TE Petrone suprascripto NO LO TOLREI, NE NO T' EN TOLREI NE NON T' EN DECEBREI... de ista hora NO VEDARA Rotgarius... NO LO TOLREI, NE NO T' EN TOLREI, NE NO T' EN DECEBREI... ET SI O TENDREI ET SI O ATTENDREI,... FOR QUAN TU Petrus suprascriptus ME ABSOLVERAS... SENES FORSA. De ista hora in antea FIDEL SEREI. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 191.)
EGO RODGER suprascriptus filius GARSEN A TE Petrone episcopo filio ADALEZ suprascripto NON TOLRE NE T' EN TOLRE NE T' EN ENGANARE... et si homo est vel fœmina... TOLA aut DEVET... amicitiam NON AURE, NON TENRE, NON PRENDRE AB illo nec AB illa, nec AB illos nec AB illas QUE O FARAN... adjutor ero... A TE Petrone... unde tu... COMONRAS per nomen de sacramento que T' EN ADJUD... NON DEVEDARE... NON T' EN ENGANARE. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 192.)

Actes vers 1035.

DE ista hora in antea non DEZEBRA Guiraldus... nec Petrus... de illis castellis de BERENCS nec de illum de Causago... NO 'LS LOR DEVEDARAN NI NO 'LS TOLRAN NI NO 'LS EN DECEBRAN... et si est homo qui illos castellos aut fœmina LOR tollat, AB illos societatem non AURAN, et adjutor sine inganno LOR EN SERAN INTRO recuperatum videant... FORS quantum illi LOR EN ABSOLVERAN LOR gradiente animo... LOR TORNARAN... aut extractos QUE COMBATRE NON AUSENT.

DE ista hora in antea non DECEBRA Isarnus... NON TI TOLRA... et si recuperare potuero ipsum castellum, in potestate Froterio episcopo LO TORNAREI per illas SAZOS QU' EL ME COMMORA PER SE O PER suo misso... SI O TENREI ET SI O ATENDREI.
DE ista hora in antea ego Gerardus... NO 'LS VOS TOLREI NI NO 'LS VOS VEDAREI, etc.
DE ista hora in antea NON DECEBRA Poncius nec Ato... NO 'L TI TOLRAN. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 193 et 194.)

Actes vers 1036.

DE ista hora in antea NON DECEBRA Willermus... ne NON O FARA NI NON ENGANARA... nec Willermus suprascriptus, nec homo, nec femina AP suo ingenio vel suo consilio, nec apud forisfactum, nec sine forisfacto. NON DECEBRA NI NON TOLRA, NE NON DEVEDARA... nec AP forisfactum nec sine forisfacto. NON DECEBRA NI NON TOLRA... N'EL CASTEL quem vocant Charos N'EL CASTEL quem vocant ROCHA BRUNA, N' EL CASTEL quem vocant PEDENAZ... Ego Willermus suprascriptus AB ipsos homines nec AB ipsas fœminas finem nec societatem NON AUREI NE NON TENREI... sicut in isto pergameno est scriptum et clericus legere O POD. SI O TENRAI E ATENDRAI... FORS QUANT TU... M' EN ABSOLVERAS, etc. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 198.)

DE ista hora in antea ego Guillelmus... NI LI O TOLREI NE L' EN TOLREI, NE L' EN DECEBREI... ego Guillelmus vindictam NON PRENDREI usque
L' EN COMONISCA PER NOM de sacramento... emendam RECEBREI aut PERDONAREI, et in antea istum sacramentum TENREI... vindictam NON PRENDREI... adjutor T' EN SEREI... ipsum commonimentum NON VEDAREI, et de ipsum adjutorium NO T' EN ENGANNAREI me sciente, et ipsum adjutorium TE FAREI... SI O TENREI ET O ATENDREI... quantum TU... M' EN ABSOLVERAS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 199.)

Acte vers 1040.

Hommage a Rajambaud, Archevêque d' Arles.

AUS TU RAIMBAL filius ASTRABURE, ego non VOS TOLRAI LO CASTEL D' ALBARON, LO BASTIMENT QUE factus est... per nomen DE CASTEL. Ego nec homo... per meum CONSENTIMENT... si talem forfactum non facias DE TOLRE CIVITAT aut CASTEL QUE US DIR NON POGUES aut EMENDAR DE SON AVER NON VOLGUES, etc. (2: Millin, Essai sur la langue et la littérature provençale, p. 7.)

Acte vers 1040.

DE ista hora in antea NON DECEBRA Poncius comes Bernardum vicecomitem... NO 'L LI TOLRA Poncius comes ET NON LI DEVEDARA...
si homo est aut fœmina quæ a Bernardo vicecomite LO TOLLA A LLI, DEVEDO L' EN ET DECEPIA... societatem non TENRA... LO REDRA sine inganno...
SI O TENRA ET SI O ATENDRA... SI COMPROBAT NO 'L VEDRA... QU' AL COMPROBAT QUE COMBATRE NON O AUSA, VENENT PER BATALA.
(1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 205. )

Acte vers 1053.

Promesse a Guiffred, Archevêque de Narbonne.

DE ista hora in antea NON TOLRA NE DEZEBRA Guillelmus... alios quos cum consilio Guillelmi præscripti ACAPTARA... contra ipsos homines aut hominem, feminas vel feminam qui LI TOLRA præscriptum archiepiscopatum O L' EN TOLRA, DE QUE Guifredus præscriptus EN COMONIRA... SI NON O FORSFA et si... O FORSFA, Guillelmus præscriptus vindicta NE PRENRA ENTRO LO COMONESCA PER NOM DE sacramento... QUE LI O EMEN. Et si Guifredus præscriptus EMMENAR LI O VOL ET LI O EMENDA... LA EMENDA RECEBRA O LA PERDONARA, et in antea ipsum sacramentum TENRA, ne infra ipsos duos primos menses vindicta NE PRENRA NE L' EN COMONRA, SI PER DRETT COMMONIMENT NON FA. SI COM in isto PERGAMEN ES SCRIT ET OM LEGIR I O POD, SI O TENRA ET O ATENRA... FORS QUANT... L' EN ABSOLVERA.
(2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 223.)

Acte vers 1059.

Promesse a la comtesse de Carcassonne.

DE ista hora in antea NON DECEBRA Raymundus... amicitiam NON AURAI, NI TENRAI, NI PRENDRAI... ego Raymundus suprascriptus SABER T' O FARAI, SI O SAI, SENES TON ENGAN, antea QUE DAMS T' EN VENGA. NON TOLRA... NO LAS TE TOLRAI, NI T' EN TOLRAI, NE MALAMENT NO T' EN MENARAI, NI NON T' EN DECEBRAI... NO LAS TI TOLREI, NI T' EN TOLREI... NI NON T' EN DECEBRAI, NI MAL NO T' EN MENAREI... et adjutor TE SEREI... Non T' ENGANAREI... istud sacramentum TENRAI... LAS REDDREI... NE LI O TOLRAI, NI L' EN TOLRAI, NI LO LI O VEDARAI, NI HOM NI FEMNA, HOMES NI FEMNAS... SI O TENREI ET O ATTENDREI... FORS quantum TU M' EN ABSOLVERAS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 231.)

Acte de 1059.

Serment prêté par Berenguer à Guillaume, seigneur de Montpellier.

DE AQUESTA HORA ADENANT NON TOLRA Berengarius LO FIL DE GUIDINEL LO CASTEL DEL POJET QUE FO D' EN GOLEN A GUILLEM LO FIL DE BELIARDE, NI LI DEVEDRA NE L' EN DECEBRA D' AQUELLA FORZA QUE ES, NI ADENANT SERA GARNI EL NI HOM NI FEMNA AB LOU SON ART, NI AB SON GANNI, NI AB SON CONSEL; ET SI HOMS ES QUE O
FARA NI FEMNA, BERENGARS LO FIL GUIDINEL AB AQUELS SOCIETAT NO AURA, FORS QUANT PEL CASTEL A RECOBRAR, FORS QUANT GUILLEN LO FIL DE BELIARD L' EN SOLLICITERA ET SI RECOBRAR LO POT EN LA SUA POTESTAT DE GUILLEN LO TORNARA SANS DECEPTION ET SANS LOGRE D' AVER.
Facta est hæc carta, regnante Henrico et ejus filio Philippo.
(1: Gariel, Abrégé des antiquités de Montpellier, 1665,p. 84. - D' Aigrefeuille, Histoire de Montpellier, 1737, p. 6. - Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 230.)
(N. E. En minúscula, excepto los nombres propios o de lugar:
De aquesta hora adenant non tolra Berengarius lo fil de Guidinel lo castel del Pojet que fo d' en Golen a Guillem lo fil de Beliarde, ni li devedra ne l' en decebra d' aquella forza que es, ni adenant sera garni el ni hom ni femna ab lou son art, ni ab son ganni, ni ab son consel; et si homs es que o fara ni femna, Berengars lo fil Guidinel ab aquels societat no aura, fors quant pel castel a recobrar, fors quant Guillen lo fil de Beliard l' en sollicitera et si recobrar lo pot en la sua potestat de Guillen lo tornara sans deception et sans logre d' aver.)

Acte de 1060.

Hommage à Raimond, comte de Barcelonne.

JURO ego Poncius... ad vos Raimundum comitem... sine ENGAN... faciam sine vestro ENGAN... et si Artallus comes Palearensis senior meus non attenderit... illas convenientias quas habet CONVENGUDAS... ego attendam... sine vestro ENGAN... sic O TENREI ET O ATENDREI... sine vestro ENGAN. (2: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1122.)

Actes vers 1062.

Hommages à Frotaire, évêque de NIMES, et à Raimond, vicomte d' Albi et de Nimes.

DE ista hora in antea NON DECEBRA ERMENGAUS... A Froterio episcopo filio Girberga NE Raimundo filio Bernardo... NON LI TOLRA NI NO 'L LI DEVEDARA NI NO L' EN DECEBRA... AB illo nec AB illos finem nec societatem NON AURA, si per castellum recuperare NON FA... LO TORNARA... LO COMONRA...
DE ista hora in antea Ugo... NO 'L TOLRA... NO 'L LOR TOLRA, etc.
DE ista hora in antea ego Petrus... NON VOS DECEBREI NE VOS NO 'LS TOLREI NE NO 'LS VOS DEVEDAREI LO CASTEL DE BERENGS, N' EL
CASTEL DE CAUSAC N' EL CASTEL de Monteacuto (N. E: Montagut), LAS FORTEZAS, etc.
DE ista hora in antea ego Ato Ermengaud... LO CASTEL DE CURVALA, LA FORTEZA... A TI Froterio ET A TI Raymundo NO 'L VOS TOLRAI NI VOS EN TOLRAI NI 'L VOS DEVEDARAI.
Hæc est notitia etc. TOTAS FORTEZAS quæ ibi modo sunt... PER FE, SENEZ ENGAN ET D' AQUEST SACRAMENT SO AUCTORICI ET FERMADOR BERNARD RIGALZ DE CADALONE, ADEMARS ITASSALZ ET PONS DE PENIRA ET AT LO VESCOMS ET GUILLEMS DE CATIAGE ET MATFREZ DE MONTELS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 243.)
(N. E. En minúscula excepto nombres propios y lugares:
De ista hora in antea non decebra Ermengaus... a Froterio episcopo filio Girberga ne Raimundo filio Bernardo... non li tolra ni no 'l li devedara ni no l' en decebra... ab illo nec ab illos finem nec societatem non aura, si per castellum recuperare non fa... lo tornara... lo comonra... de ista hora in antea Ugo... no 'l tolra... no 'l lor tolra, etc. de ista hora in antea ego Petrus... non vos decebrei ne vos no 'ls tolrei ne no 'ls vos devedarei lo castel de Berengs, n' el castel de Causac n' el castel de Monteacuto las fortezas, etc. de ista hora in antea ego Ato Ermengaud... lo castel de Curvala, la forteza... a ti Froterio et a ti Raymundo no 'l vos tolrai ni vos en tolrai ni 'l vos devedarai. hæc est notitia etc. totas fortezas quæ ibi modo sunt... per fe, senez engan et d' aquest sacrament so auctorici et fermador Bernard Rigalz de Cadalone, Ademars Itassalz et Pons de Penira et At lo vescoms et Guillems de Catiage et Matfrez de Montels.)

Actes vers 1063.

Accord entre Roger III, comte de Carcassonne, et Roger I comte de Foix.

DE ista hora in antea NON DECEBRA Rogerius... NO LA 'L TOLRA... NO LA 'L TOLRA NE NUL NE TOLRA, NE NO LA 'L DEVEDERA, NE NULA' N DEVEDERA... et si homo est aut femina qui LA LI TOLRA aut LA LI DEVEDERA... societatem... NE AB illos NE AB illas NE TENRA NE NO AURA... LI TOLRAN O LA 'L DEVEDARAN... No L' ENGANARA... NE NO
S' EN RECREIRA, NE RECREDENT NON SERA, FORS QUANT... L' EN ABSOLVERA.
DE ista hora in antea NO LA 'L TOLRA Rotgarius... NO LI TOLRA... NO 'L LI TOLRA NE NO 'L LI DEVEDARA... NO LAS TE TOLRE, NE NO T' EN DEVEDRE NE NO T' EN DECEBRE, NE NO LAS TE VEDARE... homo PER LUI... ACABDARA... NO L' EN TOLRA NE NO LAS LI DEVEDARA NE NO
L' EN DECEBRA, NE MALAMENT, NE omo per ipse NO 'L NE MENARA... NO O FARAI... et si omo est... QUI LAS LI TOLRA O L' EN TOLRA, A TI Rodgario... adjutor T' EN SERE... NO T' ENGANARE NE MALAMENT NO T' EN MENARE... et de ipsas justicias... NO T' EN TOLRE NE NO LAS DEVEDARE, ET SI LA N' AI LA medietatem T' EN DARE... et si omo est... QUI LAS TE VED OU LAS TE TOLLA, adjutor T' EN SERE... NO T' ENGANARE.
DE ista hora in antea ego Rodgarius... adjutor SERE... de totos homines et de totas fæminas de quæ TU CUMUNIRAS, OU CUMUNIR ME FARAS... in tuo DAM... exceptum omnes meos QUE A DREIT AURE OU A MERCE CUM a tibi TROBAR POIREI.
DE ista hora in antea non DECEBRA Rodgarius... NE NO 'L PENRA NE NO L' ASALIRA NE NO L' AUCIRA... NON O FARAI... nulla amicitia NON AURE, NE NON TENRE, NE NON PENRE... SI O TENRA ET O ATENRA... SINO FORS QUANT TU M' EN SOLVERAS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 245.)

Acte de 1064.
Serment d' Ermengaud, comte d' Urgel, à Raimond, comte de Barcelonne. (N. E. Ramón Berenguer I, el viejo)

JURO ego Ermengaudus... sine ENGAN... NON DEZEBRE Raimundum... NON DEZEBRE Raimundum jam dictum NE LI O TOLRE NE NO L' EN TOLRE... ipsam emendam REZEBRE aut PERDONARE... istum sacramentum illi TENRE ET ATENDRE... sic O TENRE ET O ATENDRE... sine suo ENGAN. (1: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1128.)

Acte de 1064.
Serment d' Ermengaud, comte d' Urgel, à Raimond, comte de Cerdagne.

DE hista hora in antea ego Ermengaudus comes... NO DEZEBREI Raymundum comitem... NO LO TOLRE NE NO L' EN TOLRE, N' EL DEZEBRE, N' EL ENGANARE... et adjutor LI SERE contra cunctos homines aut feminas sine suo ENGAN unde Raymundus... M' EN COMONRA... et de ipso adjutorio NO L' ENGANARE, NE COMONIR NO M' EN VEDARE. Et si homo est... qui ei tollat... adjutor en SERE... unde Raymundus... M' EN COMONRA... et adjutor LI O SERE A TENER ET AD AVER... sine suo ENGAN et de ipso adjutorio NO L' ENGANARE NE COMONIR NO M' EN VEDARE... istum sacramentum LI TENRE donec commonitum eum habeam... ipsa emenda RECEBRE O LA PERDONARE... SI O TENRE ET O ATENDRE... sine ENGAN exceptum quantum Raymundus... M' EN ABSOLVERA. (2: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1130.)

Acte vers 1066.

Accord entre Raimond de Saint-Gilles et Guifred, archevêque de Narbonne.

EGO Raimundus... adjutor T' EN SEREI ET AB LUI ET SENES LUI... adjutorium... LI TENREI ET LI FAREI.
DE ista hora in antea ego Raimundus... NON DECEBREI Guifredum archiepiscopum... NI T' O TOLREI NE T' EN TOLREI... adjutor T' EN SEREI... per quantas vices M' EN COMMONRAS... ET DEL COMMONIMENT NON DEVEDERAI et illum aut illos qui per te ME COMONRA aut COMONRAR M' EN VOLRA, per me neque per meum consilium REGUARD NON AURA... SI O TENDREI ET O ATENDREI... FORS quantum TU M' EN SOLVERAS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 251.)

Acte de 1066.
Accord entre l' archevêque et le vicomte de Narbonne.

DE ista hora in antea... non DEZEBREI Guifredum... NO LI O TOLREI NE L' EN TOLREI NE LI O VEDAREI... NO LI O TOLREI NE L' EN TOLREI, NE L' EN DEZEBREI... SI O ATENDREI.
DE ista hora in antea ego Petrus... non DEZEBREI Guifredum suprascriptum NE NO TOLREI, N' EL TOLREI NE LI O VEDAREI, NE MAL NO 'L NE LA MENAREI... SI O TENREI ET O TENDREI. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 252.)

Acte de 1067.
Donation de la comtesse de Carcassone a son gendre Guillaume, comte de Cerdagne.

HÆC est convenientia quæ facta est inter Rengardis comitissa et Guillermum... in potestate de Guillermo jam dicto LOS METRE ET PODEROS L' EN FARE sine suo ENGAN, ET AFFIDAR LOS SI FARE... et de ipsos castellos EN PODEROSA NO SO, adjutor EN SERE ad Guillermum... et si ad prædicta Rengardis VENIA EN TALENT QUE SE STEGESS PER SO CHABALL AD UNA PART QUE TENGESS Rengardis prædicta LA MEDIETAD DE LAS DOMINICATURAS... in jam dicta omnia ENCOMBRE NO LI META per ullum ingenium, NE LI FACA ad damnum... et similiter convenit Guillermus... ut... in jam dicta omnia ENCOMBRE NO LI META NE LI FACA per ullum ingenium ad damnum... Rengardis, et de ipsas honores supradictas NO LES DO NE LES DONEN ENCOMBRE Guillermus... et si homo est... ego Rengardis præscripta GUARENTS T' EN SERE per directam fidem sine tuo ENGAN. (1: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1135. - Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 260.)

Acte vers 1068.
Serment fait par Raimond Berenguer de Narbonne à Raimond Bernard vicomte d' Albi et de Nimes et a son épouse.

HIC est brevis sacramentalis quod fecit Raymundus Berengarius... NON DECEBRAI Raymundum vicecomitem... NO L' AUCIRAI NI NO 'L PRENDRAI... NON LAS TE TOLREI, NI T' EN TOLREI... SI O TENDRAI ET O ATENDRAI.
DE ista hora in antea non DECEBRA Raymundus filius Garsendis... NI LO PRENDRA NI L' AUCIRA... neque suos honores NON TOLRA... et si homo est aut fæmina qui hoc faciat, cum illo... societatem... NON AURAI et si tu Hermengards... ME COMONS... in adjutorio T' EN SERAI... (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 266.)

Charte de 1075, en faveur de Raymond, évêque de Nice.

EGO Fredulus et ego Rodulfus, etc. EU NON TI DECEBRAI de tua vita... NI NON TI DECEBRAI DEL CASTEL DE DRAP, DEL BASTIMENT QUE FAIT I ES, NI in antea factus hic erit PER NOM de castello, NI homo NI femina per meum consilium... A TI RAYMUN... et si homo erit o femina qui A TI RAYMUN LO TOLC O AD AQUEIS episcopis qui episcopi SERAN DE NISSA, EU AB AQUEL NI AB AQUELLA NI AB AQUELS NI AB AQUELLAS finem N' AURAI NI PLAC O finem valeat SI PER LO CASTEL A RECOBRAR NO O AVIA EL AUN LO RECOBRARIA in ipsa convenientia, VOS EN ESTARIA ET PER quantas vices TU RAYMUN LO MI QUERAS O M' EN SOMMOURAS PER NOM DE sacramento PER TI O per tuo misso o per tuos missos TI illi episcopi qui venturi sunt post te DE NISSA ego VOS RENDRAI sicurato infra octo dies. (2: Papon, Histoire de Provence, t. II, p. 459. Il ajoute, dans la note où cette charte est rapportée: “J' ai trouvé plusieurs chartes de l' an 1040, ou environ, conçues dans les mêmes termes ou à-peu-près.”)

Actes vers 1075.
Serment de Guillaume, comte de Toulouse, envers Raymond, comte de Barcelonne.
EGO jamdictus Guillelmus NO LA T TOLRE, NE T' EN TOLRE, NE T' EN DECEBRE, NE T' EN ENGANNARE... adjutor EN SERE... sine tuo ENGAN contra cunctos homines... DE QUI TU M' EN COMONRAS... ET COMMONIR NO M' EN DESNEDARE nec de ipso adjutorio NO T' ENGANNARE... SI O TENRE ET O ATENDRE... nisi quantum TU ME ABSOLVERAS. (1: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1167.)

Actes vers 1076.
Hommages rendus a la vicomtesse de Beziers et de Nimes, et a son fils.

DE ista hora in antea ego Gaucelinus... NO LAS TOLRAI, NI L' EN TOLRAI, NI LAS DEVEDARA NI L' EN DECEBRA... et si homo est aut fæmina... QUI LA tollant, NI L' EN tollant adjutor L' EN SERA.
De ista hora ENANT, Bernardus et Petrus... LO CASTEL DE ROCHACEDERA, LA FORCIA quæ ibi est... NO 'L LI TOLRAN NI NO L' EN TOLRAN... NE NO 'L LI DEVEDARAN.
AUS TU Ermengardis?... Ego Ugo... LO castellum de Caxanicis LAS fortidias quæ modo ibi sunt... non eas tibi tollam.
AUS TU Bernardus Ato FIL Ermengardis? Ego Ugo... LO castellum... LAS fortidias QUE modo ibi sunt, etc.. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 291.)

Actes vers 1077.
Promesse de Raymond de Saint-Gilles a Guifred, archevêque de Narbonne.

DE ista hora in antea... NON DEZEBRAI... adjutor L' EN SEREI ET AB LUI et sine LUI... adjutorium vel adjutorios LI TENREI E LI FAREI... SI O TENREI ET O ATENDREI. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 298.)

Acte vers 1078.
Serment de Pierre de Narbonne à l' archevêque Guifred.

DE ista hora in antea... non DEZEBREI Guifredum... NE LI O TOLREI NE L' EN TOLREI... NI AB FORFAIT NI SANS FORFAIT... si Guifredus... NO FORSFA... sacramentum LI TENREI. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 299.)

Titre DE 1080.
For d' Oleron. (3: De Marca, Hist. de Béarn, p. 545 et 385. Les variantes qui se trouvent entre quelques mots de ce texte et de celui de M. de Marca, ont été prises dans une copie que j' ai de la pièce originale.)

JO CENTOLH, PER LA GRACIA DE DIU, VESCOMS DE BEARN ET COMS DE BEGORRE, VULH QUE AQUESTA CIUTAT QUE ERE DESPOPLADE, PER COSSELH ET ADJUTORI DE MOOS BAROOS DE Bearn, A MA HONOR ET PROFIEYT ET DE TOTS MOOS SUCCESSORS FOSSE POBLADE. A LA QUAL
POBLACION VIENCO HOMIS DE DIVERSES PARTIDES ET APERATS LOR ENSEMS PLAGO A MI QUE JO DEPARTIS TOT PLENERAMENTS AB LOR LAS LEIS ET LOS DRETS ET LORS FORS D' EQUESTA CIUTAT.
U SSO STABLI ET DONA SAUBETAT AD AQUESTA CIUTAT EN TAU CONVENT QUE NULH STRANI NO Y FASSE NULH EMBADIMENT AD AUGUN HOM DENS LOS TERMIS DE LA SAUBETAT, etc... (1)

(1) Aux divers actes qui offrent, soit en entier, soit par fragments, plusieurs monuments précieux de la langue romane jusqu' en 1080, je joins ici, comme servant d' explication ou de commentaire, quelques titres d' une date postérieure, parce que rédigés entièrement en cette langue, ils expliquent les passages latins analogues qu' il a été nécessaire d' insérer pour faciliter l' intelligence des mots romans épars dans ces différents passages latins.
(N. E. En minúsculas:
Jo Centolh, - Céntulo de Bigorra - per la gracia de diu, vescoms de Bearn et coms de Begorre, vulh que aquesta ciutat que ere despoplade, per cosselh et adjutori de moos baroos de Bearn, a ma honor et profieyt et de tots moos successors fosse poblade. A la qual poblacion vienco homis de diverses partides et aperats lor ensems plago a mi que jo departis tot pleneraments ab lor las leis et los drets et lors fors d' equesta ciutat.
U sso stabli et dona saubetat ad aquesta ciutat en tau convent que nulh strani no y fasse nulh embadiment ad augun hom dens los termis de la saubetat, etc...

Titre de 1088.
For de Morlac.

Nul hom d' esta biele no sie thiencut de anar en ost en Espanha per man de senhor, ni deu esser destret, sino que y bolosse anar de grat.
(1: De Marca, Histoire de Béarn, p. 339.)

Acte vers 1090.
Donation faite a l' église de Biule.

Carta de remembrament que NA Guillelma la viscomtessa deg lo dreg e 'l tort que avia, e 'l deime de Pug Cavaler dec a diu e a san Salvador et als abitadors de la gleisa de Biule e ma de Guillem lo capela. Testimoni Esteve de Vilars, EN Ug de Cantamerle et Hug del Broll. Per aquest do li deu far om so aniversari a leis et a 'N Ugo de Larroca so marit de la festa Crispini et Crispiniani. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 285.)

Acte vers 1122.
Hommage rendu par Bernard, comte de Melgor, à Guillaume de Montpellier.

EU Bernard coms de Melgor, fils de Marie, jur a te Guillelm de Montpesler fil d' Ermessens ta vida et ta membra, et que d' aquesta hora enant, eu non t' enganarei de ta honor, ni de ton aver, meu escient; et si nescies o fazia, (...)

Titres de 1080.
For du Bearn.

QUANT LO SENHOR ENTRARA EN POSSESSION DE LA SENHORIE DE BEARN, QUE JURI AUS BARONS ET A TOTE LA CORT DE BEARN QUE ED LOS SERA FIDEU SENHOR, ET QUE JUDJARA AB LOR DREITURERAMENT, ET QUE NO LOS FARA PREJUDICI; ET APRES, EDS DEBON JURAR A LUI QUE LO SERAN FIDEUS ET QUE LO TIARON SENHOR PER JUTJAMENT DE LA CORT. (1: De Marca, Histoire de Béarn, p. 545.)

(N. E. En minúsculas: Quant lo senhor entrara en possession de la senhorie de Bearn, que juri aus barons et a tote la cort de Bearn que ed los sera fideu senhor, et que judjara ab lor dreiturerament, et que no los fara prejudici; et apres, eds debon jurar a lui que lo seran fideus et que lo tiaron senhor per jutjament de la cort.)

Quant lo senhor entrara en possession de la senhorie de Bearn, que juri aus barons et a tote la cort de Bearn que ed los sera fideu senhor, et

Acte de 1137.
Hommage rendu à Roger, Comte de Foix.

Ego Berengers fils d' Aldiard, et eu Bertrand fils d' Aldiard, et eu Raimond fils de Condet, et eu Bertrand fils de Condet, juram a tu Roger fil d' Estephania comte de Foix le castel que vocant Perela, et las forcas qui ara i son et adenant i seran, etc., salva la fedeltat del comte de Tholose per achest sants. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 450.)

Actes DE 1139. (3: Manuscrits de Colbert, n° 165 déja cité. - Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 485.)

Hommage fait par Pierre Guillems à Roger du château de Penna.

Ego Petrus Guillelmus filius de Guitberga, lo castel de Penna las fortezias que ara i son ni adenant y seran a tu Roger filio de Cedilia no las te tolrei, ni t' en tolrei, ni las te vedarei, ni t' en vedarei; et si era om ni femna que las te tolges ni t' en tolges, amor ni societat ab lui non auria, fors qual tu se per lo castel rocobrar no avia; quant cobrat l' auria, en ta postat lo tornaria, aisi vers ajutoris t' en serei, sans logre de ton aver; aisi t' o tenrei et t' o atendrei senes to engan. per hæc sancta, etc.

Hommage fait par Raimond et Olivier à Roger du château de Penna.

Ego Raimundus Amelius et ego Oliverius filii Beatricis juram lo castel de Penna et las forcias que ara i so ni adenant y seran a Roger de Beders lo fil de Cedilia que nos lo 'l reddam per tots los seus homo ni omes per
lui o per so message, o per sos messages, no no lo' l tolrem ni l' en tolrem ni l' en vedarem; et se era om ni femna ni fœminas ni ome qui 'l li tolges, ni l' en tolges, nos ver adjutori l' en serem, senes loguer de son aver et de sa honor; ab achel fi ni societat non auran mas qual el tal auria, se per lo castel cobrar no o aviam, et quant cobrat l' auram tornat l' am e so poder, per fe et senes engan, e d' aquest sagrament so auctorici et fermador, etc.

Hommage fait par Amels à Roger du château de Penna.

Eu Amels de Penna fils de Berenguerra fœmina, a tu Roger de Beders fil de Cedilia fœmina, juri lo castel de Penna las forzas que ara i son et adenant i seran no 'l te vedarei, no 'l te tolrei ni t' en tolrei, ni si era om ni femna ni femnas ni omes qu' el te vedes ni 'l te tolges ni t' en tolges, eu ab achel amor ni societat non auria, se per lo castel cobrar no avia, et quant cobrat lo avia e ton poder lo tornaria senes logre de ton aver et de ta honor, quant tu me commonrias per tu o per to message o per tos messages et aquest sacrament tenrei aissi quo en aquesta carta es escrivit: auctorici Matfre de Montels e Raimon de Malafalqueira e Ponc (*) Guiral (**) e Guillem de Penna lo Calve e Ponc d' Ero et Artmant lo vescomte de Brunequel.
(*: N. E. Ponç, Ponce, Poncio; ** : com Javier Giralt Latorre, aragonés catalanista de debò.)

Acte de 1152.
Hommage de Sichar à Raymond Trencavel.

Aus (1) tu Raimuns Trencavel vescoms de Beders fils de Cezilia vescomtesse, et tu Rogers fils de Raimuns Trencavel et de Saura comtesse? Eu Sichars de Laurac fils d' Ava, d' aquesta hora en avant lo castel de Montlauder... no 'l vos tolrei, etc.. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 542.)
(1) Cette formule interrogatoire, dont on a vu précédemment un exemple, p. 66, avait été aussi employée en latin: un acte de 1090, rapporté par D' Aigrefeuille, Histoire de la ville de Montpellier, liv. I, p. 6, porte: Audi tu Gotofrede episcope, etc.

Acte de 1158.
Hommage fait par Sichard à Raymond Trencavel et a son fils du château de Pomiradu. (Pomirada)

Anno millesimo centesimo quinquagesimo octavo incarnati verbi divini,
quartâ feriâ, decimo septimo kalendas Augusti, Ludovico rege regnante. Aus tu Raymon Trencavel vescoms de Beders fils de Cecilia vescomtessa et tu Rogers fils de Raymon Trencavel et de Saura comitissa? Eu Sicard de Laurag fils de Ava, d' aquesta hora enant lo castel de la Pomirada ni las forsas que ara i sunt ni adenant y seran, no 'l vos tolrei ni vos ne tolrei ni las vos vedarei ni las vos devedarei et per quantas vegadas vos per vosmetipsos, o per vostre message, o per vostres messages las me demanderez, eu las vos reddrei et reddre las vos farei, senes lo vostre engan; et si era hom ni femna qui las vos tolgues, o vos en tolguez, ni homes ni femnas qui las vos tolguessan, ni vos en tolguessun, ab achel ni ab aqueles amor ni societat non auria, tro eu las vos reddes et en vostre poder, senes engan et senes logre de vostre aver et de vostre honor las tornes. Aisi cum es desobre escript, o tenrai et o atendrei senes engan. Per hæc sancta evangelia, etc. (1: Manuscrits de Colbert, n° 165 déja cité. - Preuves de l' Hist. de Languedoc, t. II, col. 570.)
Acte vers 1160.
Donation faite par la comtesse de Biule et ses enfants.

Conoguda causa sia que Na Peironela la viscomtessa dec lo decime de tota sa terra et de tota sa honor que avia en la parrochia de la gleisa de Biule ab amor et ab voluntat de tots sos homes, do autrejec N Arnaus Bernars sos fils et sa filla Na Braida a deu et a la gleisa de Biule et a la maiso de Moissac; per aquest do lo om receuta et la maiso de Moissac per morga et donat autrejat sa part... que sera faits ni dits et a la maiso
de Moissac, e l' abas Roberti d' Albaroca l' an receup En Guillems lo morgues, etc. D' aquest do fo testimonis N Uc de Broll, EN Arnauts Gauters, EN Bernarts de Monbo, EN Audiars de l' Averna, etc. Et dels autres gran massa, per sa voluntat volc mais dar la terra que NA Grossa tenia de leis aquesta terra del Poh et de la Golbertia et la terra de Baireira, e 'l feus que tenia e Lavinariera ni Bernats sos fraire de leis. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 285.)

Acte de 1168.
Aquesta carta es del estar que a Bernitz Elisiars de Salve et sui infantes. Anno ab incarnatione dom. M. C. LXVIII s' esdevenc qu' EN Elisiars de Salve et sos fraire En Rostang, Aimerun, Alarig, Jacme, li vescontessa de Nemse NA Villelma venc ab ela a parlament, e dis lur que ela avia auzit dir que il voliun vendre tot quant avion a Berniz, e vedet lur que non vendesson ad altre se a son fil oc que de lo teniun et ela daria lur en aitant com altre e mais. Rostainz de Salve et Ilisiartz sos fraire conogron que del vescomte teniun tot quant aviun a Berniz, e disserun que ja no o volriun ad altre ni o vendriun. Apres la viscontessa dis lur que l' estars da Berniz lur l' avia obs et il trameserun a la vescontessa las claus del lur estar de Berniz per Peirun de la Torre. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 607.)

jueves, 14 de enero de 2021

16 DE ABRIL.

16 DE ABRIL.

En corroboración de lo ocurrido el día anterior, recibióse una carta del obispo de Elna, incluyendo el breve del Pontífice, el contenido de cuyos escritos sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya e als de lur consell.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dissapte sant arribat en aquesta ciutat fiu ab la Majestat del Senyor Rey e explicada la comissio que havia de la Santitat de nostre senyor lo Papa sobre la detencio e discordia de la sua Majestat ab lo Senyor Princep primogenit vostre e donada per la sua Majestat alguna raho a la detencio del dit Primogenit monstra esser content. E axi me ha respost en nom de la Santitat de nostre Senyor lo Papa donar loch a tota concordia quant al mon la raho e honestat puga comportar. Apres air per un correu de Roma he reebut un breu plombat dirigit a vosaltres ensemps ab un altre dreçat a mi en lo qual loada la desliuracio del dit Senyor Princep se monstra maravellat del que sent apres innovarse. Per tant mana a
mi yo deja obrar o no fos accepte an aquest maneig la sua Santitat trametra altra persona qual la qualitat del negoci requerira e axi mateix que yo la tinga continuament avisada del stament dels negocis e a culpa del qui restara la dita concordia. Pregantvos per ço per part de la dita Santitat e supplicantvos per la mia que vullau donar tot loch a la dita concordia e siau contents de coses que hajen pratica e sien apartades de extrems car continuament los extrems son molt perillosos e si sera cas que per negu fos fet dubte de la observancia de les coses concordades si dara tal orde tots temps se meta en pratica que satisfara a la necessitat del negoci. Oferintvos en nom de la dita Santitat e meu propri que si per aquesta causa volreu yo faça mes una cosa que una altra sere tots temps prest a tota vostra ordinacio e per aquesta causa tramet aqui mossen Vicent Ferrer prevere e familiar meu que si de paraula o en scrits li voldreu res dir ne scriure men porte la resposta e sere tots temps a vostra ordinacio e servir. De Çaragoça a XI de abril del any Mil CCCCLXI. - A tot vostre servir manament e plaher lo bisbe de Elne.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis.
Pius episcopus servus servorum Dei. Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis salutem et apostolicam benedictionem. Cepimus animo non mediocrem molestiam audientes vos contra carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem dominum vestrum nonnullas novitates suscitasse super liberatione dilecti filii nobilis viri Caroli principis Viane ejusdem regis nati. Et quia summo opere formidamus ne gravissima scandala suboriantur vobis et toti
patrie nocitura nascentibus dissidiis vestris medelam opponi curavimus et dicto regi scribimus ut suum animum ad clemenciam et benignitatem disponat et erga suum natura prout patrem decet se gerat. Speramus ipsum Regem pro sua innata mansuetudine ita se habebit quod quieti et paci populorum sibi subditorum et statui suo consulet et caritatem paternam erga filium non abiciet. Dolemus tamen ut vos qui in fide et devocione erga regem et dominum vestrum comprobat semper fuistis tales novitates excitaveritis que et si credamus per vos bono zelo attemptas fuisse pro aliorum subditorum exemplo pernitiose censentur. Augimur etiam animo antiqui hostis insidias et artes tantum valuisse ut populi vestri ex quibus validissima subsidia ad fidei catholice defensionem expectabamus intestinis discordiis agitentur. Sed antea quam odia acerbiora fiant et nascentia mala majores radices agant nostras partes interponere decrevimus hortantes in domino devocionem vestram ac rogantes ne ulterius progredi velitis reminiscinum fidelitatis et observancie vestre erga regem vestrum que agenda sunt cum omni obedientia reverencia cum rege vestro tractare et prudenter et mature agere placeat. Nos enim qui et pacem regis ac vestram suppremis afectibus desideramus parati sumus omnia pro viribus agere que ad patrem et filium invicem reconciliaudos et ad statum et tranquillitatem vestram et tocius regni pertinebunt expectamus cerciores reddi quid in his causis facere expediat et si videbitur aliquam gravem personam et ydoneam ad partes vestras transmittere curabimus que nostro et ecclesie interventio pacem inter regem et filium ac vos ponere et stabilire conabitur vestram devocionem iterum atque iterum hortantes ac deprecantes ut pro Dei honore el hujus sedis communis omnium fidelium matris reverentia ad ulteriores motus non procedatis. Continentes vos et animos vestros moderatione adhibita. Confidimus enim in gratia Dei quod omnia ad laudabilem et votivum finem cum pace vestra et tocius patrie vestre pro nostro interventu succedent circa quam rem omni studio et diligencia intendere est animus. Dattam Rome apud Sanctum Petrum anno Incarnationis Dominice millessimo quadringentessimo sexagessimo quartodecimo calendas aprilis pontificatus nostri anno tercio. - B. de Piscia.

Ocupáronse en esta sesión, del breve que antecede, creyéndose que al Papa le habrían informado siniestramente acerca de lo que pasaba en el Principado; mas como fuese ya adelantada la hora, no se tomó ningún acuerdo, hasta que, reunidos otra vez por la tarde, y habiéndose presentado el Primogénito, para participar que había recibido una carta del Rey su padre en que le instaba el despacho de los capítulos, se resolvió: contestar a este, que se procuraría lo que indicaba, con toda la brevedad posible; escribir al Papa, atendido a que en su breve había muchas cosas perjudiciales al Principado, y hasta, si conviniese, enviarle una solemne embajada; y por último, enviar una bien trazada carta al obispo de Elna, para hacerle ver la inoportunidad del impuesto que quería exijir, y los males que de ello se podrían orijinar.
Siguen las cartas que se recibieron y las que se enviaron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per una letra que derrerament per correu he feta als reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat responent a una que dells havia rebuda amplament he scrit de totes coses la donchs occorrents. E encare entre les altres del perplex en que ere posat per son scriure qui en efecte volia lexas tot lo exercit en la present ciutat sens licenciar algu e quem partis per ço com lo dit exercit anantmen jo me volien seguir lexant mossen lo veguer ab les banderes desacompanyats e com jo per obviar a tant gran error deliberava no partir fins dels hagues altre avis e com aquest fins aci nol haja e vege perseverar los del exercit axi de peu com de cavall en llur opinio hi encara ab alguna malicia assagen de metre en fama que yo amagadament men vull anar e que pus axi es ells sen iran ab mi o derrera mi o unes paraules semblants entant que vuy exint de missa e essent en taula me son venguts mes de CCC en partides ab la canso que dit he e man forçat per supplir a llurs grans crits e malicia haver manjat e cavalcat per ciutat una hora o dues segons molt amplament lo baro de Muiolino lo qual les dites coses ha vistes vos informara he deliberat segons dit he no partir fins per vosaltres sia provehit e de vostra provisio fahedora a mi scrit. E axi placiaus quant pus prest poreu deliberar e provehir sobre la gent que retenir volreu e la forma e manera com. E de vostra provisio fahedora scriurem car altrament vista una tant gran error com se spera jo partint de restar mossen lo vaguer de Barchinona ab les banderes desacompanyats nom entench may a partir. Encare que per vosaltres deu mil voltes me fos scrit e encarregat hoc e si per forsa mich volieu traure jo axiria per hun portal e entraria per laltre perque com dit he la provisio per vosaltres fahedora no tarda. E ab tant mossenyors molt reverends e egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Santa Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Derrerament vos he scrit de la congoxa quem donen los conestables per lo flori quils es degut per lo mig mes que are servexen car no hagueren sino tres florins de quatre quen havien aver. Arem congoixen per semblant los spinguarders per lo mig flori quels es degut car ells han VII florins lo mes e toquels per los XV dies tres florins e mig e non han hagut sino tres per que sia de vostre merce avisarme de vostra intencio.
Hir mossenyors passa per aci hun frare en abit de lech lo qual ve de Castella. Va aqui al Senyor Primogenit. Non se ques dira aqui mas aci ha dit ay res de mal temps que demenat li es stat si aquest exercit sen tornara e ell hau lençat molt luny.
La gent del exercit no te hun diner lo qui millor se regeix ven les armes e de aquelles viu los altres se partexen sens licencia no acabant lo temps.
Aci a tots jorns bregues de la gent del exercit. Negu no y ha qui sapia aquest edicte fet aqui que conte. Axi mateix me han demanat molts quin guiatge es dels quis acorden ne quant dura e fins aci ab negu del consell ni fora consell non puch res seber per satisfer als demanados.
Ja per altres mossenyors vos he scrit com alguns dels qui son fugits se volrien reconciliar. Yo no he volgut parar a negu orella fins de aqui ne sapia vostra voluntat. Passats CC homens hic son fugits per Cathalunya los quals si eren castigats pagarien be lo sou per CCCC a quatre mesos car certament es cosa molt fastigosa la poqua por que sich ha de fugir. Feta en Leyda a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses. - Johan Ferrer.

Al molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs msssenyors. Per diverses gents qui son aqui anades he scrit la disposicio de aquest nostre exercit lo qual tots jorns diminueix granment per molta gent que sen fuig puix veheu que de quants sen son anats no sen fa negun castich.
Sper de dia en dia vostra delliberacio per acordar los D. homens o per licenciarlos tots car certament ells son a la derrera casa de miseria que no poden pus.
Qui volgues esmerçar aci sos diners en armes sen faria rich. Ten gran mercat sen fa.
Aqui mossenyor sen es anat hun conestable lo qual era romas en loch den Boxadel conestable dels barbes que ha nom en Codony. Ha sen portada una cuyraça bona e una cervellera de hu de la sua conestablia qui es romas aci pres. Sia de vostre merce ferlon tornar aci don la treta perque almenys lo dit pres sen puxe servir en la preso metent la penyora o com se vulla.
Lo senyor compte sta aci algun tant endeutat e ha mester endresa de molts per poder axir de aci ab tot que partint seria perillos tot hom no fugis vahent partir a ell. Crech me sera forçat servirlo de ferli fermança en L. florins per quem par cosa inpropria essent en lo loch que ara es se aja de amprar de nengu stranger. Aureus senyors a singular gracia que si aqui aura res de haver de aquels que sien retenguts los dits L florins o prengals En Tora per pagar lo canbi an aquell quil aura de rebre segons yo llavors li scriure.
Mossenyors la voluntat vostra es que los rocins de don Felip resten aci ab mossenyor lo veguer crech fent compte que sien pagats per gran temps. Ajau per cert que ell dona ayres que vol diners. Nom se com se obliga aqui. Feta en Leyda a XIIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per la cuyta que aquesta gent acordada te de partir e sen va tots jorns sens licencia lo capita vos scriu per lo present correu sia de vostre merce prest delliberar en lo que es de fer car certament es una cosa molt vergoyosa la pratica de aquesta gent soldada que a flotes fugen los conestables ab ses gents. Enquara vuy son fugits los dos jermans Banyeres conestables e En Font de Tortoça tanbe conestable ab la major part de ses gents. Los qui resten aci resten molt scandalizats e si molt trigam scasement hic porem traure los D. homens ques han de soldejar e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven del dit soldajament quant tremetreu los diners es mester tremetre alguns menuts per fer los pagaments per que aci avent a comprar menuts ultra les minues dels florins se perden VIII diners per flori.
Suplichvos mossenyors me vullau scriure vostra intencio del flori que demanen los conestables dels XV dies e lo mig flori que demanen los spinguardes.
Aci en la ciutat concorren algunes passions de les quals crech scriuen aqui car volrien que lo veguer de Barchinona ab lo exercit stigues aci a ordinacio e regiment de la ciutat e per ventura don Felip no sen tendria per onrat si per altri que per vosaltres per miga del veguer de Barchinona avia de esser comandat. Crech vostres magnificencies hi pensaran. Feta en Leyda a XV de abril - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Al honorable senyer en Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Per quant havem delliberat que a mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de aci sien dats per son socorriment docents florins corrents volem eus manam que donets e liurets al dit regent los dits docents florins corrents e cobraune apocha e la present. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino capitaneo et in sui absencia al Regent la vegueria.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los asoldadats e acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen reebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguarts que no curam aci explicar havem delliberat hajen lilencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E en vostra absencia volem que lo regent la vegueria daci haje la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro le Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Nosaltres havem dada licencia An Johan Ferrer de Sabadell conestable de XXV homens de peu que el e tota la gent de la dita conestablia sen vingua de aqueix exercit axi que per quant han pres lo sou del mig mes volem que servesquen tro a tant que del dit mig mes nols rest a servir sino vuyt jorns los quals los donam tant per lo retorn quant per ques diu ni ha molts de malalts e hauran a tardar en venir per lo cami per la malaltia per queus placia senyor donar la dita licencia en la manera dessus dita. E sia senyor molt gregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera vel in ejus absentia vicario Barchinone.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los assoldadats o acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen rebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguards que no curam aci explicar havem delliberat hajen licencia de venirsen. Per queus pregam e encarregam doneu licencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E ab vostra absencia volem que lo regent la vegueria de aci haja la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Als molt honorables e savis senyors los prior e capitol de la seu e clero de la ciutat de Çaragoça.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es acomanat al molt honorable mossen Bernat de Vilalba canonge e artiacha major de la seu de aqueixa ciutat explicarvos certes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benefici comu del clero e cosa publica axi de aqueixa provincia com de aquesta sobre les quals stesament lo havem informat. Placieus donarlo crehença en tot ço que per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era e per los dits sguarts fer per obra segons de vosaltres se spera e lo negoci requer. Molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa continua guarda. E rescriviunos françosament tot ço queus placia.
Dada en Barchinona a a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents et cetera prests a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad ducem Burgundie.
Illustrissime et potentissime princeps et domine.
Nuper super liberacione persone illustrissimi domini Caroli primogeniti nostre regie majestatis quia rem ipsam celsitudini vestre gratam credidimus eidem celsitudini certificatorias breves et succintas litteras duximus dirigendas. Verum quia occurrerunt nonnulla circa liberacionem ipsam et varia gestorum narracio (ut per sepe fit a multis) non perstringit multociens veritatem statuimus propterea eam ipsam vestram celsitudinem narracione fidelis magnifici viri Romei de Marimundo ad prefatam celsitudinem attendentis de his gestis omnibus reddere cerciorem. Itaque Romeo jam dicto super premissis veridicam informationem dedimus reserandam ex parte nostra vestre potentissime dominationi que dignetur illi aures credulas exhibere. Sanctissima Trinitas Illustrissime et potentissime princeps et domine feliciter annuat votis vestris. Et ea ipsa celsitudo vestra de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno millessimo CCCC sexagessimo primo. - Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Illustrissimo et potentissimo principi et domino duci Burgundie Brabancie Lumburgie et cetera. - Domini Deputati et Consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad Delfinum Francie.
Illustrissime et potentissime domine. Occurrentibus apud nos nonnullis que digna novimus vestre celsitudini nuncianda narracionem eorum magnifico vivo (viro) Romeo de Marimundo ad eandem celsitudinem accedenti duximus comittendam data ei de gestis omnibus verissima informacione oramus dignetur celsitudo prefata Romeo ipsi inferendis ex parte nostra fidem indubiam adhibere. Divina potentia lllustrissime et potentissime domine feliciter annuat eidem celsitudini vestre que de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno Millessimo CCCCLXI.
- Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium principatus Cathalonie et cetera. - lllustrissimo et potentissimo domino Delfino Francie. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Se entregaron, el mismo día, al referido magnífico Romeo de Marimon las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels molt reverends e magnifichs diputats del General de Cathalunya e consell lur lo Principat representants fetes al magnifich En Romeu de Marimon daço que per part dels dits molt reverends e magnifichs diputats e consell dira e exposara als lllustrissimo Dalfi de França e duch de Burgunya e a cascu dells en virtut de les letres de creença a ells dirigides e al dit Romeu acomanades.
Primo lo dit Romeu dira e expossara de part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell als dessus dits Dalfi e Duch degudes recomendacions e en apres exposara com en dies passats lo lllustrissim Senyor Rey per sinistres informacions de alguns malvats consellers havia pres e detengut lo lllustrissim Senyor don Carles primogenit seu de la qual detencio los dits deputats e consell e tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelitat que en lo animo dels cathalans envers la corona real tots temps fonch e es hagueren molta contristacio e dolor. E per quant veren e conegueren aquella redundar en derogacio de la fama e nom de la real Majestat e gran interes e prejudici de la cosa publica dels regnes e dominis seus e del bo e tranquille stat de aquells vist que deute de fidelitat los strenyia molt a satisfer en aço e a procurar per deguts mitgans la liberacio del dit Primogenit qui apres dels dies del dit Senyor se spere lur Rey e Senyor juxta los drets divinals e humanals e leys del dit Principat inconcussament observades e que en aço no retre los dits cathalans Ilur degut ofici fora fallir a la dita fidelitat e deute lur per tant delliberaren de continent trametre a la dita real Majestat qui era fora lo dit Principat solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers e homens de honor de tots los tres staments del dit Principat e les mes insignes persones de aquell les quals ab tota humilitat e subjeccio per alguns e molts dies suplicaren la dita Majestat real demanants per gracia la liberacio dessus dita la qual com no poguessen obtenir stant per aço lo dit Principat en molta anxietat e congoixa per los sguarts e deutes dessus dits dellibera augmentar e crexer de major nombre la dita ambaixada e de fet trames XXXXV eletes persones de tots los dits tres staments les quals ab les XV primer trameses a la dita real Majestat supplicassen instassen e procurassen la liberacio dessus dita per la dita real Majestat esser atorgada. E com los dits LX embaxadors apres moltes supplicacions per la dita liberacio fetes e demanades primo per gracia e apres de justicia attes que sobre aço concorrie interes del dit Principat per privilegis e libertats de aquell los quals a causa de la dita detencio eren lesos no aguessen poguda ne poguessen la dita liberacio obtenir vehent lo dit Principat quant obrava la malicia dels dits perversos consellers per seduccio e obra dels quals la dita real Majestat stava obsessa e lo dit Primogenit ere en gran perill de la salut de sa persona constituit com ja fos mes e encastellat en hun fort castell fora lo Principat en mans e custodia de persones no prou exceptes dellibera per tant lo dit Principat esser de necessitat a la opressio de la persona del dit Primogenit e a tant e tan gran perill e inconvenient preparat ab molta celeritat occorrer. E per ço fonch fet e preparat exercit de gents darmes de peu e de cavall per trametre en e contra lo dit castell per liberar lo dit Senyor Primogenit e per haver los dits mals consellers de la real Majestat qui la dita detencio havien procurada lo quel exercit con fos en expedicio president en aquell lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e ab la bandera e insignies reals e essent ja lo dit exercit propingue al castell dessus dit volgue nostre Senyor Deu inspirar la dita real Majestat la qual inclinada per supplicacions de la Illustrissima Senyora Reyna per part sua e de part del dit Principat fetes atorgua la liberacio dessus dita. E axi
obtenguda la dita gracia la dita Senyora Reyna de continent cavalca per spay de tres jornades que distava lo loch hon se trobava lo dit Senyor Rey al dit castell e pervengue a aquell e de aquell tregue lo dit Primogenit lo qual ha portat en lo dit Principat e ha jaquit en sa libertat e de present es en lu ciutat de Barchinona en la qual per los dits diputats e consell se tracten totes coses a servici de nostre Senyor Deu e servey e honor de la dita real Majestat e conservacio de amor e concordia entre aquella e lo dit Primogenit et tranquillitat repos e bon stament de la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la dita real corona. E no resmenys se continua lo proces contra los dits mals consellers dels quals Deu volent se fara tal castich que sera deguda pena a ells e a altres exemple. - Expedita Barchinone die XVII mensis aprilis anno millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Post expedicionem. Es acomanat encara al dit Romeu de Marimon dir e explicar de part dels dits deputats e consell al dit lllustrissim duch de Burgunya que li placia fer cancellar e abolir les fermanses donades per la galera den Johan Berenguer Thora mercader de Barchinona e tots altres empatxaments fets en la senyoria del dit lllustrissim duch a qualsevol mercaders e altres persones del Principat de Cathalunya e altres subdits e vassalls del Senyor Rey per causa del navili de Johan Periç portugues e daqui avant contractar los dits mercaders cathalans e altres vessalls del dit Senyor Rey ab tota benignitat e amor cessants tots penyoraments e altres greuges per manera que la negociacio mercantivol no sie perturbada. Ço que succehira a honor bon nom fama e reputacio de quascu dels dits dominis e a benefici de la cosa publica de aquells segons de totes aquestes coses al dit lllustrissim duch es stat ja scrit per altres e li es significat per la embaxada tramesa per aço. - Data ut suppra. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

domingo, 19 de julio de 2020

CAPÍTULO LVI.


CAPÍTULO LVI.

Que trata de la vida de Aurembiaix, XIII condesa de Urgel. - De los casamientos se trataron a la condesa, y de que solo tuvo efecto el del infante don Pedro de Portugal.
- De lo que hizo el infante don Pedro después de renunciado el condado de Urgel, hasta que murió.

Puesta por mano del rey en posesión del condado de Urgel, la condesa Aurembiaix, y gozando con sosiego los estados de su padre, así los de Cataluña y Aragón, como también los de Castilla y Galicia, muchos pretendieron casar con ella, por ser la más rica y principal mujer hubiese en estos tiempos en España. Había sido desposada con don Álvaro, hijo de don Pedro Fernández, que llamaron Alv* Pérez, que fue hijo de don Pedro Fernández de Castro, *que llamaron el Castellano, y fue gran señor en Galicia, *su hermana doña Elo casó con don Ponce de Cabrera y descendía del conde don Pedro Fernández de Trava: este matrimonio no pasó, por haber parentesco entre los desposados, aunque no se dice en qué grado. Sin este se le *trataron otros casamientos, pero por estar las cosas de su matrimonio en el estado que queda dicho, y por otros respec* no tuvieron efecto. En el archivo Real de Barcelona y en * armario general de Cataluña, n°. 110, he visto un auto * que el rey don Pedro, el primero en Cataluña (idiota, a ver si muestras un texto donde ponga que es rey de Cataluña) y segundo * Aragón, padre del rey don Jaime, y Elvira, condesa * Urgel, concertaron de casar esta señora con don Jaime * hijo del rey y señor de Mompeller, cuando tuviese edad para ello: el dote era el condado de Urgel, y el esponsalici * donación propter nuptias, el condado de Pallars y las villas de Cervera, Camarasa y Cubells, con todos sus términos * jurisdicciones; y por seguridad de esto dio el rey por *fiadedores, muchos caballeros de sus reinos; por Aragón, García Romeu, Blasco Romeu, Sancho de Antillon, Aznar Pardo * Martín de Canet, Arnaldo de Alascano, Ato de Foces, Guillen de Alcalá, Matalo y Fortunio Valerio; de Cataluña Guillen, vizconde de Cardona, Hugo de Mataplana, Ramon Galceran, Ramón de Moncada, G. de Cervelló, Guillen Ramón Senescal, R. de Cervera, el mozo, Hugo de Torroja, Ramón Alamany y Arnau de Timor; y todos estos por parte del rey aseguraron el cumplimiento de este casamiento. Esto pasó en el mes de febrero de este año de 1210, después no se efectuó: está este auto en pergamino y dividido por alfabeto (alphabeto divisa), según el uso y estilo de aquellos tiempos; y practicábase de esta manera, que en un mismo papel o pergamino se escribían dos copias del auto que las partes habían firmado; y aquellas signaba el escribano, y después, en el espacio que había entre el un auto y el otro, escribía las letras del alfabeto, aquellas que podían caber en una linea; esto hecho, con unas tijeras cortaban el pergamino por medio de aquellas letras del alfabeto, y cada una de las partes se llevaba su auto por entero, y con la mitad de aquellas letras que se habían cortado, esto es, media A, media B, media C, etc.;. y eso servía por prueba de la verdad del auto, así que, en caso se sospechase de él, o se dudase de lo concertado entre las partes, o cuando habían de alegar de su derecho, cada uno de ellos sacaba su auto, y si las letras conformaban y eran las mismas, el auto se daba por bueno y verdadero, y no padecía excepción o nulidad, y esto era muy usado en estos siglos; y en el archivo real de Barcelona y en otros particulares de Cataluña hay infinitos de estos; pero por no haber tenido efecto este casamiento, y haber ella quedado desposeída y desheredada del estado de sus padres, estuvo muchos años sin casar, y vivió retirada en el monasterio de San Hilario de Lérida, del orden cisterciense, fuera de los muros de Lérida.
Había prometido esta señora al rey de no casar sino a su voluntad, y así tomó marido de mano del rey, que fue el infante don Pedro, hijo del rey don Sancho el primero de Portugal, llamado el Poblador. Este infante casi toda su vida vivió desterrado del reino de Portugal, y fue muy perseguido del rey don Alonso, su hermano, por parecerle excesivo lo que el padre le había mandado en el testamento * y también porque, en virtud del testamento del abuelo * pretendía la mitad del reino de Portugal; y fue tal la indignación que contra de él concibió el rey su hermano, que *le obligó a dejar su patria y reino y pasarse a Marruecos, donde vivió mucho tiempo; y estando allá, sucedió el martirio de cinco religiosos del orden de San Francisco, que habían pasado a aquellos reinos para predicar la fé de nuestro Señor a aquellos infieles; y las reliquias de estos santos mártires fueron después, por cristiana diligencia y piadoso cuidado de este infante, que se hallaba en la corte de* Miramamolin, puestas en cobro y llevadas a Portugal. Dice un autor, que por ventura permitió Dios la resolución de que este príncipe eligiese este destierro en las discordias con su hermano, previniendo ya el medio por donde no se perdiesen tales reliquias, pues para redimirlas del furor de * infieles, no fue menester menos que el total respeto que ellos le tenían; y entre otras maravillas que Dios obró p* la intercesión de estos santos fue el tomar el hábito de e* santa religión el glorioso San Antonio de Padua, que *mado con tal ejemplo, y con gran celo de la honra de Dios * determinó ofrecer su vida por la confesión de la santa *fé católica, trocando su hábito de canónigo reglar de San Agustín con el de fraile menor. Mas aunque llevaba este infante tan grande tesoro, no se tuvo por seguro en el reino de Portugal, y así se pasó a los de la Corona de Aragón * donde fue muy bien recibido y tratado del rey don Jaime * por el parentesco había entre los dos, por ser el infante primo hermano del rey don Pedro, padre del rey don Jaime: heredóle de algunos lugares y rentas en el campo de Tarragona, y le dio mujer de la casa real, deuda del rey, que fue la condesa Aurembiaix. Concertóse la boda a 11 de julio de este año 1229 en la villa de Espluniga; los capítulos y conciertos no fueron muy largos, según el uso de aquellos tiempos: hélos visto en el archivo real de Barcelona, armario 16, n°. 388, y en este último se conservan pendientes los sellos del infante y de la condesa, y son de cera: el del infante tiene en la una parte su figura, armado, a caballo y un escudo embrazado, con las armas del reino de Portugal, y a la mano derecha una lanza con una banderilla; y a la otra parte una figura de leon o lobo, que por estar algún poco desfigurada por su antigüedad, no se divisa; y como están las letras del rededor muy gastadas, solo se pueden leer estas: a la una parte, Petri, y a la otra, Filii Sancii. El sello de la condesa a la una parte tiene las armas de Urgel, y en la otra no se puede bien atinar. Estos capítulos matrimoniales son los siguientes:
In Dei nomine amen. Noverint tam presentes quam futuri quod ego Aurembiaix Dei gratia Urgelli comitissa recipio infantem dominum Petrum Portugalensem pro marito directo et do ei comitatum meum Urgelli quantum habeo in illo vel habere debeo vel lucravero quod habeat et possideat illum in omnibus diebus illius et post mortem illius debeat remanere comitatum in quo mandavero ego et si habeo filium vel filiam de illo post mortem illius debeat remanere in illo. Ego infans domnus Petrus Portugalis recipio dominam Aurembiaix Dei gratia comittisam Urgelli pro domina directa et do ei viginti mille morabatinorum pro arris ad forum Barchinone quod habeat illos in potestate Templi et in Hospitali et quod post mortem meam faciat de illis quod sibi placuerit. Facta carta apud Splunigam die XI julii sub era MCCLXVII (era 1267: año 1229).
Berengarius de Podio viridi testis.- Berengarius de Podio vidi testis.- Ugo Sanctii testis.
- Guilermus de Cardona testis * Guilermus de Anglesola testis.- Guilermus de Çaguardia testis - Gombau de Ribelles testis.- Pontius de Cervaria testis. - *Berengarius de Podio viridi (Puigvert o Puigverd, pueyo verde) testis. - Rodericus Gomesius de Britaris testis.
- Gonzalvus Garcia testis. - Joannes Ferrandi testis..

Esto pasó a 11 del mes: a 15 fueron los novios a la * de Valls, del campo y arzobispado de Tarragona, que * uno de los pueblos que el rey había dado al infante, y a* en presencia del mismo rey, de Nuño Sancho, Guillen * Anglesola, B. de Puigvert, Jaime de Cervera, Pedro de *lou, Pedro Sancho, Rodrigo Gómez de Britaris, el infante don Fernando, hijo del rey don Alonso de León y de doña Teresa, hija de Sancho, rey de Portugal, que era hermana del infante don Pedro; Gonzalo García, Pedro Juan * Portocareyro, caballero portugués, Juan Fernández, *lendo Suarez, Velasco Eris, canónigo auriense, Lopes Per*
caballero de la orden de Uclés, y Guillermo Domingo A*rici, capellán del infante, y otros muchos caballeros de Portugal, Aragón y Cataluña, se celebraron las bodas con mucha grandeza y real aparato, y otra vez se volvió a *confirmar el dicho auto hecho a 11 del mes, y fueron testigos que quedan nombrados. Este segundo auto está en el archivo de Barcelona, arm. 16, saco A, n° 57. Y aunque el *rey en todo lo que podía hacía merced y favor al infante, * su condición y facilidad, y temía que con el nuevo estado moviese algunas pretensiones antiguas, y quisiese revolver * que quedaba asentado entre la condesa y el rey, el cual *ra asegurarse de esto, estando en Cervera, a 9 de mayo, * año 1230, tomó al infante juramento de fidelidad, y promesa que por su parte haría que se cumpliesen todos los conciertos hechos entre el rey y la condesa, su mujer, guardando también el rey lo que le había prometido: es el auto breve, y sacado del archivo real de Barcelona, de un libro antiguo de pergamino, cubierto de tablas, del rey don Jaime el primero, es el que sigue:
Manifestum sit omnibus quod ego domnus Petrus infans Portugalensis promitto et convenio bona fide vobis domino Jacobo illustri regi Aragonum comiti Barchinone consanguineo nostro esse fidelis et legalis super omnia jura vestra que habetis in comitatu Urgelli et faciam attendi a domna Aurembiaix bona fide et sine ingenio omnes illas conventiones que sunt inter vos et ipsam de comitatu eodem secundum quod in cartis inter vos et ipsam super hoc confectis plenius continetur vobis attendentibus eidem convenientias supradictas quas de comitatu prefato cum eadem fecistis. Data apud Cervariam IX kalendas madii era MCCLLXXI. (error, hay 2 L)
Sig+num domini Petri infantis Portugalensis.
Hujus rei testes sunt frater Guilelmus Catelli magister militie Templi. Frater Rigaldus de Rupe preceptor Miraveti. R. de Serra preceptor Montissoni. Assalit de Gudal. Sentiu de Orta. Rodericus Eximenus de Luzia. Gonsalvus Garcie Petrus Garcie *Menendus Suarii Portugalenses.

En el punto que yo vi este auto dije que el escritor anduvo errado en poner la era de 1271, que corresponde con el año de 1233: porque, sacados treinta y ocho años de los de la era, viene a quedar solo el año de 1233. Esta cuenta de era, tan usada en España, tuvo principio en el año de 774 de la fundación de Roma, en que, por razón de ciertos repartimientos que se hicieron del gobierno de aquella república, cupo a Octaviano César el gobierno de dicha provincia, y de aquí tomaron ocasión los español* adulando a su gobernador, de comenzar de su tiempo * principio de la cuenta de los años, y acostumbraban ll* Era de César, con intento de granjear con esto la gracia de aquel príncipe; así, si al año de Cristo añadimos treinta y ocho años, hallaremos puntualmente el año de la era. De este modo de contar muchos años; pero porque se toma* muchos errores, unas veces quitando años, otras añadiendo, tuvieron a bien dejar este modo de contar y to* el de los años de Cristo Señor nuestro: así lo ordenó en * cortes del año 1351 el rey don Pedro, y da por motivo * esta ordenación, porque más a menudo se haga memoria del nacimiento del Salvador. Lo mismo en Castilla el rey don Juan el primero,el año 1383, y poco después lo imitaron los portugueses; y hallamos que en tiempo del emperador Justiniano, Dionisio, abad romano, quitadas todas las ma*ras de contar que por aquel tiempo se usaban, introdujo * cuenta de los años de Cristo, y con esto se quitaron muchos errores en que cada día topaban muchos escribanos *poco prácticos de estas cuentas. Uno de ellos fue el que escribió este auto, que por poner era 1268 o 1269, puso 1271, * cual tiempo ya era muerta la condesa Aurembiaix, según se infiere de muchos autos que he visto, y, como dice Zurita, murió el año de 1231, que era el de la era 1269: así que según la cuenta del notario, este auto se hizo el año *1239 de Cristo Señor nuestro, y era disparate que siendo muerta la condesa se obligase el infante a hacerle cumplir los tratos había entre ella y el rey; y si se me objetare que según ese auto aun no era muerta la condesa, y así no es errado * año, doy por su respuesta otro, hecho a 3 de las calendas de octubre, del cual consta ser ella muerta; pues dice en él el infante, que le pertenece el condado de Urgel en virtud del testamento de la condesa, y si no fuese publicado el testamento, el cual de derecho no se puede publicar sino después de la muerte del testador, no lo dijera, pues ya en los capítulos matrimoniales que arriba vimos tenía el infante algún título para ser señor del condado, y dejando aquel título, se vale del testamento de la condesa como a más nuevo y firme, asegurado con la muerte de ella, que fue en el mes de agosto de dicho año 1231, en la ciudad y castillo de Balaguer, después de haber poco más de dos años que estaban casados, y sin dejar hijos. A 11 del dicho mes otorgó su testamento, e hizo heredero suyo, a su voluntad, al infante don Pedro, su marido, a quien hizo legado particular de la villa de Valladolid y demás lugares de Galicia que habían sido del conde don Pedro Anzures, y le absolvió de los veinte mil morabatines que le había asignado por arras.
Su cuerpo fue sepultado en San Hilario de la ciudad de Lérida, que es de monjas del orden cisterciense, donde vivió mucho tiempo retirada, cuando Guerau de Cabrera le tenía ocupado el condado. Vese el día de hoy su sepulcro sobre cuatro columnas junto al de la condesa doña Elvira, su madre, aunque ambos algo consumidos del tiempo. Dejó para su alma mil morabatines y a la orden de Uclés todo lo que poseía en Castilla; a Nuño Sánchez, hijo que fue de Alfonso, rey de Aragón, a quien ella quería mucho, una espada que tenía en Montalbán, encomendada a los caballeros de la dicha orden de Uclés; pero porque no pesará a los curiosos ver el testamento de esta señora y el estilo de aquellos siglos, le traigo aquí, y es el que se sig* (cortado a la derecha el scan)

Quoniam nullus in carne positus mortem evadere potest id* co in Christi nomine ego Aurembiaix Dei gratia comitissa *gelli in nostra plena memoria et sano et integro intellectu *rante divina misericordia facio meum testamentum scriber* eligo manumissores meos quos precor et volo esse dompnum *rengarium episcopum Ilerdensem et domnum Pontium Dei *gratia episcopum Urgelensem et fratrem Guilelmum de Cerv* qui dividant omnia nostra sicut in hac pagina inferius scrip* est sine damno quod inde non eveniat: et testamentum is* esse volo firmum et stabile omnibus temporibus seculorum. *In primis igitur dimitto corpus meum et animam meam omnipotenti Deo et eligo sepulturam meam in monasterio Sancti *Hilarii ilerdensi cum mille morabatinis quos ibi pro anima mea *dimitto:
et constituo heredem meum infantem dompnum Petrum Portugalensem virum meum et comitem totius terre nostre et *comitatus Urgelli cum omni jure quod in eo habeo aut habere *debeo * quocumque modo vel causa videlicet cum militibus et omnibus aliis hominibus tam viris quam mulieribus ubicumque locorum per totum comitatum Urgelli existentibus sicut melius * plenius ad profectum prefati infantis dici et intelligi pote* quem comitatum relinquo eidem ut predictum est jure heredi*rio perpetuo possidendum ita quod et in vita et in morte possit * ipso facere et ordinare et disponere quidquid sibi placuerit:
in istis omnibus concedo eidem infanti Petro illud nostrum dominium quod in ipso habeo et habere debeo ullo modo. V* siquidem et mando et districte precipio omnibus baronibus militibus et aliis hominibus comitatus totius per fidelitatem hominium et naturalitatem quibus mihi tenentur stricti qu* adhereant et attendant sepe fato infanti cum castellis et villis * omnibus aliis locis et juribus ad me pertinentibus in comita* eodem et habeant ipsum de cetero verum et naturalem do* num et succesores suos quos preelegerit in perpetuum. Quicumque autem ex illis qui sub dominio nostro per totum comitatu * predictum sunt et esse debent contra hanc institutionem mea * venire presumserit et infanti predicto non attenderit ut super* essum ipso facto bazare ac perfidus ab omnibus habea* modo dimitto sepe nominato infanti Petro omne jus *habeo et habere debeo in Valle Oleti et totam hereditatem quam habeo vel habere debeo in Gallecia ut faciat ex eis *nat et ordinet pro voluntate sua quidquid voluerit omne * seculi. Volo et mando quod predictus infans Petrus vir * teneatur post mortem meam de arris quas mihi cons* eas simili modo eidem dimitto. Volo denique et man* idem infans Petrus persolvat omnia debita nostra et *cut ipse mihi bona fide promissit. Mando insuper ordi*les omnes possessiones meas et hereditates et res alias * Castella habeo vel habere debeo in quibuscumque locis *ibus juribus ad me pertinentibus in regno eodem ex* quod habeo in Valle Oleti quod jam superius domno infanti concessi. Mando insuper et concedo domno N. * cosanguineo meo ensem meum quem habeo apud * Albanum (Montalbán) in custodia fratrum Uclensium. Relinquo etiam * Ferrandi mille morabatinos ad casamentum suum. Item * Petro Nuni centum et quinquaginta morabatinos ad * suam. Legata autem nostra et debita ut predictum est * ando quod domnus infans persolvat sicut ea melius *re poterit de redditibus comitatus secundum quod eos *re poterit. Inde et dimitto domino Pape sub protectione * bona nostra ubicumque sint et hoc testamentum * plicans eidem humiliter et devote ut intuitu pietatis * mum illum et ratum haberi faciat et executioni man* est in presenti pagina ordinatum: quod siquis contra*mptaverit ipsum per censuram ecclesiasticam compes* tamentum istud inviolabiliter faciat observari. Actum * estamentum III idus augusti anno domini M.CC.XXXI. (1231).
* Aurembiaix comitisse Urgelli que hoc testamen* nostra manu firmo et concedo testibus ac manu* firmare rogo.
* Raymundi de Serra preceptoris Montisonis. - * Raymundi Oller preceptoris de Corbinis.
- Sig+num * de Monte preceptoris Gardennii.- Sig+num Pontii de *e militis.- Sig+num Petri de Albarellis.- Sig+num *rii de Beliaña militum.- Sig+num fratris Ferrandi militis. - Sig+num Berengarii de Pania Celsonensis camera* Sig+num Matii Bejo civis Illerde testium.
Raymundus presbiter qui hoc jussu R. Gacet capella*:
Albesa scripsit et hoc Sig+num fecit.

No quedó el rey muy contento de la disposición d* condesa, no porque le pesase el bien y aumento * infante, a quien quería mucho, sino que pensó que c* era forastero, remiso y flojo de condición, no lo alie* en favor de Ponce de Cabrera, que por esto estaba algo quieto, y pretendía que ni la condesa había podido d* el condado al infante, ni que el infante le podía retener * perjuicio suyo; pero el rey, previniendo a lo que podía * lo quiso unir a la corona real, antes que Ponce de Cabrera * o por concierto, o por muerte del infante o por fuerza * armas, se apoderase de él; y así hicieron concambio de * manera: que el infante, donatione inter vivos, transfirió * rey y sus sucesores para siempre el condado de Urgel con todos sus términos, con todo el señorío y derecho * competía, así en virtud del testamento de la condesa co* de otra cualquiera manera, reservándose Valladolid; y * rey, aceptada la donación, dio al infante de por su vida * reino e islas de Mallorca y Menorca, y que fuese obliga* de acogerle en los lugares y castillos fuertes y guardar paz y guerra con moros y cristianos a él y a sus sucesores * y que muerto el infante, sus herederos se quedasen con * la tercera parte de las islas y con las obligaciones ante* dentes, y reservándose, a más del soberano y recto domin* toda la Almudayna y las villas y castillos de Pallensa (PollençaPollensa, Pollentia) y O*ron. Con estos y otros pactos y reservas, el infante * bien a todo, por dar gusto al rey, que así lo quería y pedía, por importar a la conservación de la real corona. Todo esto pasó en el castillo de la ciudad de Lérida, a 29 de setiembre de 1231, donde también el infante prestó homenaje al rey, en presencia de Berenguer, obispo de Lérida, Bernardo, abad de Santas Creus, fray Guillermo de Cervera, religioso del monasterio de Poblet, fray Pedro Cendra, varón santo de la orden de Predicadores claro por milagros, y más por su virtud y santidad (cuyo cuerpo está sepultado en un sepulcro de mármol en la capilla de Santo Domingo, en el monasterio de Predicadores de Barcelona, y elevado sobre cuatro columnas de jaspe, y en él entallados muchos de los milagros que por su intercesión obró Dios), fray Bernardo de Castell Bisbal, Ato de Foces, mayordomo de Aragón, Rodrigo de Lizana, Blasco Maza, Sancho de Orta, Roderico Giménez de Luzia (Luesia), Pedro Maza, Bernardo de Rocafort, García de Orta, Pedro Pérez de Tarazona, justicia de Aragón, que fue de los más claros varones de estos tiempos, y otros muchos que fueron testigos de esto. Así consta claro en un auto que trae Dameto en su historia de Mallorca, y escusaré yo el meterlo aquí; pero queriéndolo comprobar por mi curiosidad con el original, que está en el real Archivo de Barcelona, lo he hallado tan mendoso y falto, que me ha parecido necesario meterle aquí por entero; y porque se vea, andando estos autos de unas manos a otras, cuánto pierden, y el daño que pueden causar las negligencias de los trasladadores imperitos, es el auto este:

Manifestum sit omnibus quod ego infans domnus Petrus *consulto et ex certa scientia ac spontanea voluntate per me et per omnes successores meos cum presenti carta dono absolvo * definio vobis domino Jacobo Dei gratia regi Aragonum et re*ni Majoricarum comiti Barchinone et domino Montis-Pesulani et vestris successoribus in eternum totum comitatum Urgel* cum terminis et pertinentiis suis et cum omnibus que pertine* ad eundem vel pertinere debeant liberum scilicet et quietum * totum jus quod in eo habeo vel habere debeo ratione donation* vel Iegati illustris domne Aurembiaix quondam comitisse Urgelli sive ex testamento suo sive alio quolibet ullo modo: it* quod ab hac die in antea in qua hec present scribit* carta totum predictum comitatum et totum jus quod in eo habeo vel habere debeo cum omnibus que pertinent ad eundem * pertinere debent habeatis causa donationis inter vivos et ca* proprietatis cum omni pleno jure et potestate perpetuo ad *bendum ad omnes vestras et vestrorum voluntates sine omni * meorumque retentione que ibi vel in eo non fecero ullo m* excepto jure quod predicta comitissa habebat in Valle Oleti * mihi retineo sicut in testamento illud mihi concessit. Nos ita* Jacobus rex predictus per nos et successores nostros recipi* hanc donationem comitatus Urgelli a vobis illustri infante d*no Petro donamus concedimus et laudamus vobis ad *habendum et tenendum integre diebus omnibus vite vestre totum reg* Majoricarum cum pertinentiis suis et cum omnibus que pe*nent ad eundem cum exitibus et redditibus quos ibi habe* et habere debemus et in insula quoque Minoricarum per *terram scilicet et per mare in hunc scilicet modum: quod reg* Majoricarum et insulam Minoricarum cum omnibus que pe*nent ad easdem teneatis in tota vita vestra per nos et suc*sores nostros in feudum et ad consuetudinem Barchinone et * ciatis inde nobis homagium et donetis potestatem de omni* castris iratus et paccatus quandocumque nos voluerimus et fac*tis inde pacem et guerram per nos et successores nostros * christianis et de tota Andaluzia: et post mortem vestram habe* successores vestri quos vos eligeritis tertiam partem totius ter* nostre in insulis supradictis et omnium exituum et reddituum ip*sarum qui scilicet proveniunt vel provenient omni tempore pe* terram et per mare. Et ipsi successores vestri teneant ipsa* tertiam partem per nos et successores nostros in feudum ad consuetudinem Barchinone et donent nobis potestatem de castris et faciant per nos et successores meos inde pacem et guerram de christianis de Andaluzia retentis nobis integre Almudayna in civitate Majoricarum (Palma de Mallorca) et duobus castris Olorone (Alaró) scilicet et Polença. Alia vero omnia cum omni senioratico ac integra jurisdictione ad nos vel nostros post obitum vestrum libere revertantur. Concedimus insuper vobis quod ordinetis et disponatis libere prout vobis videbitur expedire de possessionibus omnibus et honoribus et statu insularum predictarum salvo dominio nostro et nostra fidelitate. Stabilimenta ordinamenta autem que inde feceritis rata sint semper et firma tanquam si a nobis specialiter essent facta et promittimus vobis per nos et successores nostros nunquam contravenire. Preterea si alia castra de novo preter illa que dicta sunt edificaveritis in insulis supradictis liceat vobis hoc facere et quod teneatis ea vos et successores vestri in perpetuum per nos et nostros ad consuetudinem Barchinone et quod detis inde potestatem nobis et quod habeamus nos et nostri duas partes exituum et reddituum de unoquoque castro post obitum vestrum et vos et successores vestri tertiam partem ad vestram vestrorumque voluntatem tam per terram quam per mare. Pretera concedimus vobis quod possitis emere possessiones militum et baronum et religiosorum de quibus possitis facere omnes vestras voluntates vos et vestri salvo senioratico jurisdictione et jure nostro. Denique promittimus bona fide et sine enganno vobis dare et facere juvamen auxilium et valensam ad defensionem et retentionem predicti regni et insularum contra omnes homines et promittimus vobis hec attendere et complere ut superius continentur sub sacramento vobis a nobis prestito corporaliter et sub homagio quod inde vobis facimus ad forum Aragonie. Et ego infans domnus Petrus facio vobis homagium ore et manibus ad consuetudinem Barchinone pro supradictis omnibus attendendis et conservandis et juro omnia supradicta et singula per me et successores meos perpetuo vobis et successoribus vestris fideliter observare. Data apud Illerdam tertio kalendas octobris anno Domini M. CC. XXXI. (1231)
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum et regni Majoricarum comitis Barchinone et domini Montis-pesulani.
Hujus rei testes sunt Berengarius episcopus Illerdensis. - Frater Bernardus abbas Sanctarum Crucum. - Frater Guiliermus * Cervaria. - Frater Bernardus de Castro Episcopali.- Atho * Focibus majordomus Aragonis. - Rodericus de Lizana. - Blasco Masça. - Sancius de Orta.- Rodericus Eximini de Luzia. - *trus Maça.- Bernardus de Rocafort.- García de Orta.- Pe* Perez justicia Aragonis.
Sig+num Guilelmi scribe qui mandato domini regis et *infantis pro Petro Sanctii notario ipsius domini regis hanc car* scripsit die loco et anno prefixis.

Con el derecho que adquirió el rey don Jaime con e* auto, de aquí adelante usó el título de conde Urgel, y * puso en todas las provisiones y despachos que salieron * su real cancillería: consta de todos los registros y autos * este rey; y el infante quedó con solo el título de señor * Mallorca, y no de gobernador o teniente por el rey, * han informado algunos que no habían visto el dicho auto * que el infante pasó con armada a la isla, quitándola de *der de los moros y librándola de su tiranía, y que por * adquirió el señorío de aquella isla; como sea muy averiguado que vino de Portugal, desterrado, sin gente ni dine* ni aun ánimo para salir con tan grande empresa. No * mucho tiempo de este señorío, porque estando en Cataluña tuvo nueva que el rey de Túnez hacía grandes aparejos * armada contra su isla, y que había embargado ciertos navíos de pisanos y genoveses, que estaban en sus puertos, lo que certificó Bernardo de Santa Eugenia con su carta, y * esto despachó al rey un bergantín. El rey, luego que tu* aviso de esto, partió a Tarragona, y allá hizo llamamiento general de catalanes y aragoneses, para que, los que estaban obligados, fueran cierto día al puerto de Salou, que está junto a Tarragona, y capaz de una grande armada, porque él en persona quería pasar al socorro de aquellas islas, que era el primer reino que él había ganado de los infieles, y había avisado por dos veces al infante, que pusiera bien y fortificara aquellas islas para resistir a los enemigos, y el infante, a quien pensaba el rey hacer general de esta armada, lo tomó con tal flojedad, que aunque dijo que haría lo que el rey le mandaba, jamás puso en ejecución cosa alguna; y estando el rey embarcado, a la que quería partir la armada, llegó el postrero de todos al puerto. Mandó avisar al rey que ya estaba aquí, y el rey se detuvo: el infante pasó con un barco, y dijo al rey que había venido para pasar con él a la isla de Mallorca, de lo que el rey, que conocía ya la condición del infante, hizo admiración, y le preguntó qué gente llevaba, y le dijo que cuatro caballeros, y los demás vendrían después; y el rey, según escribe en su historia, le dijo que no le parecía que viniese como debía venir; y el infante se quedó con el rey con un caballero y escudero suyo, y los otros caballeros que habían venido con el infante se embarcaron en otro navío, y de la demás gente que dijo el infante que vendría, ninguno pareció, porque no la había; y dice un autor, que cuanto más propincuo era el infante al rey en sangre, tanto más se alejaba en magnanimidad y valor. Pasados a Mallorca, tuvieron certeza que ni venía el rey, ni armada de Túnez, ni había poder para ello: el rey se volvió entonces a Cataluña, y dejó muy encomendada la isla al infante; mas por no estar muy satisfecho de él, le dejó por asistentes o consejeros a don Bernardo de Santa Eugenia, don Pedro Massa (Maza, Maça) y otros, con los cuales, y con don Nuño Sánchez, que a lo que entiendo era primo hermano del padre del rey, fueron a la conquista de Iviza y de la Formentera, y la tomaron el año de 1235; y el año siguiente * estando el rey en Calatayud, hizo el infante pleito y homenaje, por mandado del rey, a la reina doña Violante * en caso que el rey muriera, acudiría con los mesmos d*chos de aquellas islas a ella y sus hijos, y de la propia *nera que era obligado al rey su marido: esto pasó * de mayo del año 1235. Desde este tiempo hasta el * 1244, no hallo cosa notable que decir de él, sino que *deseoso de volver a Cataluña y vivir en tierra firme, sin *dado de si acometerían sus islas los moros, estando en *Valencia, a 15 de las calendas de setiembre de este a* en presencia de don Vidal de Cañelles, Gombau de *Entenza G. Cardona, maestre del Temple, de Pedro Cornel, mayordomo de Aragón, G. Romeu, Guillen de Entença, Romeu *Durfort y Gimeno de Foces, de nuevo hizo otra donación del condado de Urgel y de dichas islas al rey don Jaime, reservándose * derecho le competía en la villa de Valladolid y en la isla de Iviza; y el rey le dio las villas y castillos de Murviedro, Burriana, Almenara, Segorbe y Morella, en el reino de Valencia; y dice el rey que hace esta donación retento nobis capite castri de Morella et capite castri de Muroveteri, y que pue* disponer de la tercera parte de dichos castillos y villas a *da su voluntad, y que les tenga en feudo del rey, y ha* de dar las tenencias, siendo requerido, a uso y costumbre * Barcelona, y que de los castillos que él edificare de nuevo p*da disponer de la tercera parte de ellos; y añade en el dicho auto estas palabras:
Item promittimus vobis quod ea que pa* sidebamus in dictis castris villis et terminis eorum illa die q* fecimus compositionem Barcinone super Majoricas et dictis *tris scilicet quinta mensis septembris M.CC.XL.III, faciemus vos tenere et habere in pace: et si aliquid a die illa citra alienavimus de predictis recuperabimus et restituemus illud vobis tenendum et possidendum sicut ipsa castra vel faciemus vobis emendam que valeat vobis tantum.
Pero el rey cada día era avisado del peligro que corrían aquellas islas, estando el infante en ellas, y don Gimeno de Urrea y Blasco de Alagón habían dicho al rey, que estas islas se perderían por el descuido y flojedad del infante; y así tuvo por bien sacarle de ellas y heredarle en tierra firme, donde pasase a vivir: y en confirmación de esto, he visto en la historia de Mallorca del doctor Dameto, un auto hecho a 3 de junio de 1244, en que el infante notifica a los moradores de la ciudad e isla de Mallorca, como había dado por concambio aquellas islas al rey de Aragón, y así les absuelve del juramento de fidelidad que le habían prestado, y les manda que de aquí adelante reciban y tengan por señor suyo al rey don Jaime.
Fue juzgado y tenido por hombre de poco ánimo, amigo de regalo y descanso, y muy ingrato y desconocido, porque habiéndole el rey don Jaime acogido en sus reinos y dado heredamientos, y casádole tan principalmente, como hemos visto, dándole lugar y llamándole en las cortes que celebró en Cataluña los años de 1234 y 1242, y disimulando su cobardía y poco ánimo, favoreció con consejo y ayuda a don Alfonso, hijo primogénito del rey, que tenía algunos disgustos con su padre; y siendo requerido por parte del mismo rey, que le acogiese en las villas y castillos que tenía en el reino de Valencia, y estaba obligado a ello, no solo lo rehusó, sino que los entregó al infante, que puso guarnición en ellos, y hacía desde allí la guerra a moros y cristianos, amigos del rey, conmoviendo y alterando los pueblos * tenían su voz; y cuando en Valencia Alazdrac, caudillo * los moros, se rebeló, y el rey le quiso echar de aquel reino * el que más le embarazó fue este infante, antefiriendo su provecho e interese propio al general, y les dio favor y cons* como se defendiesen, y el rey se hubo de concertar con * para que lo dejase y no contradijese a cosa tan útil como * aquella expulsión; y por esto en el año de 1250, habién* se él y el infante don Alfonso retirado a Sevilla, le quitó * rey todo lo que le había dado en el campo de Tarragona, * isla de Iviza, y otras cosas, aunque después se las volvió * excepto las villas del reino de Valencia de donde le ha* movido guerra, y eran Morella, Segorbe Murviedro, *Almenar y Castelló, que las puso en poder de tercero, hasta que se determinase por justicia lo que se había de hacer de él * y según lo que después pasó, yo creo que se las debió d* volver al infante, porque el último de junio de 1254, él las * volvió al rey, y el rey le dio treinta y nueve mil sueldos de renta de por vida, con el dominio y jurisdicción de Mallorca, con que pasó el restante de su vida. Después, cuando los portugueses, aborreciendo la flojedad del rey Sancho Capelo, sobrino que era de este infante, en su lugar tomaron al rey don Alonso, pidió este infante al rey don Jaime, enviase procuradores para ver si hallarían entrada para pedir y cobrar los derechos que este infante tenía en el reino, que según dicen Beuter y otros, eran que el rey don Alonso,su hermano, había de partir con él las tierras de Portugal, fundándose en el testamento del rey don Alonso Enríquez, primer rey de Portugal; y él cedió estos derechos a favor del de Aragón, y que por ellos le dio el reino de Mallorca y Menorca. Verdad es que arriba hemos visto el auto o título con que espectaban a este infante estas islas, y en él no se habla palabra de esta cesión de derechos, y tengo por cierto que jamás la hubo, porque ni los autores partugueses han llegado a mi noticia dicen nada de ello, ni en las escrituras reales he visto originales de tiempo de este rey se habla de ello, y el rey no dejara pasar por alto una cosa que tan bien estaba a su corona, como era añadir a ella parte de un reino tan principal, ilustre y belicoso, como es el de Portugal. El doctor Dameto, en su erudita historia del reino de Mallorca, dice lo mismo que Beuter, y por confirmar su opinión, pone el auto de dicho cambio, pero yo no hallo en él memoria que el infante cediese sus derechos en favor del rey, sino solo el condado de Urgel: puede ser que en orden a esto haya algún otro auto; pero este no ha llegado a mi noticia, como llegó a la de dichos autores. Digo pues, que estos procuradores que fueron a pedir estos derechos,
fueron muy mal recibidos de los portugueses, que les echaron de su tierra, y de ello quedó el infante muy corrido y con temor que el rey no le quitase las tierras y heredades le había dado en el reino de Valencia; pero para quitarle de este temor, el magnánimo rey le confirmó la donación le había hecho de ellas.
Tuvo un hijo bastardo llamado Pedro Alonso, y según dice Zurita, tuvo la encomienda de Alcañiz, de la orden de Calatrava, que era de las más ricas de ella, y a lo que entiendo, la debió de poseer poco tiempo, y por esto no se halla memoria de él en la Crónica de la orden de Calatrava; éste siguió la corte del rey don Jaime, y tuvo el infante de este hijo un nieto, llamado Ruy Martínez.
Las demás acciones de este infante, sus hechos, y las concesiones hechas a las islas de Mallorca y Menorca y sus *nos, dejo como ajenas de esta historia, y solo he apuntado * que queda dicho, por haber sido conde de Urgel y heredero de la condesa Aurembiaix.
En lo que toca a su muerte, creo fue en la ciudad de Mallorca, cuyo dominio volvió a cobrar el año de 1254, como queda dicho, y así pudo ser que muriese allá donde te* su patrimonio: fue sepultado en la iglesia del monasterio * San Francisco, y estuvo allá la sepultura muchos años, después se consumió con un terrible incendio que *sucedió en ella.