Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 9

Sesión del día 20.

Fue empleada en la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 388.Tom, 21. Fol. 1815.

Als molt reverents nobles et honorables senyors del parlament del principat de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors: Sobre lo punt mogut et exquisit per vostres grans reverents nobleses et savieses en la letra per aquelles a mi tramesa yo he parlat ab lo senyor archabisbe et altres axi dels nou com altres doctors solemnes als quals rahonablament et honesta semblant dupte se devia comunicar et tots son de oppinio et parer et yo menor et pus flach ab ells que moure tal dupte par mes voluntari et curios que necessari ne profitos parlant ab les reverencies et honor ques pertany com la sola declaracio de nostre rey et princep no par deje esser causa sufficient de fer cessar lo parlament si doncs noy succehia prohibicio per alguna justa raho o la congregacio se desajustava per si com aquests son dos casos per si et per los quals se disol es separa la congregacio o parlament: e ajudan a aço los motius esplicats en la letra de la convocacio ço es per les urgents necessitats de la terra maxime com no hajam rey etc. aquestes necessitats encara feta la declaracio o donat lo consell sobre lo cas de la successio no cessen totes les necessitats de la terra ne de aço es hom en segur ne es axi clar que cessant la necessitat qui dona raho a la convocacio que per axo cessas lo parlament com lo dit parlament crega que apparellat o convocat per lo princep ell puxa tractar de ses necessitats a son plaer axi que la causa principiant durant los mitjans ço es necessitats de la terra segons deguda orde bona rao et justicia no ha del tot libertat de disgregar la congregacio la qual es feta en favor de aquells qui encara no han a totes lurs necessitats provehit. Perque parria a aquests senyors ab los quals yo ne parlat que axi los altres parlaments staran et nos meten a romiar ni disputar punts qui poden fer mes dan que profit que axi dege star ferm aqueix regne sens moura ne fer longua prorogacio: com encara que fos cert que ipso jure cessas lo parlament en lo cas ço que no es ans es pus clar del contrari tal punt nos deu moure ni disputar. E veus açi molt reverents nobles et honorables senyors ço que he pogut sentir sobre lo dit punt sens allegacions de dret per la cuyta. Mes avant molt reverents nobles et honorables senyors parria al senyor archabisbe et a micer Bernat de Gualbes com ab micer Guillem no pogues parlar que stara be a aqueix parlament que les sis persones hi sien sens tot fallir per tota la setmana qui ve com almenys lo sent dema de sent Johan tot cert ab la ajuda de Deu les sis persones de Arago hic seran la nit de sent Johan. E tenitsvos per dit que segons yo puix conexer de fet a la jornada ab la gracia de nostre Senyor Deus se publicara la deliberacio del consell sobre lo cas de la successio sens pus prorogar: perque no estaria be al principat que fos dels pus derrers: vostres grans reverencies noblesas et saviesas ho entenen mils que yo no sabria dir ni pensar. E manen a mi tots lurs plaers. Scrita en Casp a XVIII de juny.
- Quis recomana en vostres grans reverencies noblesas et saviesas Bonanat Pere missatger vostre.

Núm. 389. Tom. 21. Fol. 1819.

Als molt reverents egregis nobles honorables et molt savis senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables et molt savis senyors: per diverses et moltes letres havem a vostres reverencies paternitats nobleses honorables et grans saviesas scrits e notifficats los ardits certs que havem de gents darmes qui en gran nombre son ajustades en les partides de la frontera de França circumvehines an aquesta terra et assenyaladament de mossen Boucichaut qui es ja dies ha passats en la ciutat de Narbona ab molta gent darmes ab proposit et intencio de intrar an aquesta terra: supplicant et requirintvos ab ardent affeccio per restauracio de aquesta terra de frontera qui es clau et mur de tot lo principat de Cathalunya vos plagues donar orde et manera que açi fos trames algun seccors de gents darmes per les quals lo dit mossen Boucichaut et tots altres volents intrarhi duptassen et majorment ara an aquests temps que tenim les meses entre les mans les quals sins eren toltes o destrohides ço que no haja Deu ordinat seria no solament dan an aquesta terra mas encara de tot lo principat hauda consideracio a les flaques meses qui sesperen en Arago et en Urgell ne fo ja mes tant de mal vist en aquesta terra com seria aquest com les hajam per gracia divinal molt bones et abundoses; et daltra part havem vostres molt reverents paternitats nobleses honorables et grans savieses consultades de les menasses a nosaltres trameses literalment tant per la senyora reyna dona Yolant quant per los embaxadors de França residents en Barchinona induhintsnos rahonablament a mes duptar la intrada de la dita gent darmes: de la qual consultoria havem cobrada vostra resposta la qual decontinent havem executada segons que per vostres reverencies nobleses honorables et grans savieses nos es stat scrit: et encara vos havem intimad la cresença a nosaltres explicada per mossen Guillemes de Seynet per part de la senyora reyna dona Yolant sobre la intrada del dit Bocichaut; sobre que axi mateix havem cobrada vostra resposta contentiva en acabament que nosaltres per res no donem assentiment ne encara prestem paciencia a la intrada del dit Boucichaut: la qual cosa molt reverents egregis nobles et honorables senyors et totes altres procehints de vostra ordinacio et bon conseyll entenem servar et no en res desviar ne torsir de aquelles tant com hi bast nostra possibilitat. E per aquesta raho et per satisfer a vostra dita ordinacio vesents nosaltres que tenim le dit Boucichaut a la porta et que de vosaltres no havem alguna provisio de deffensio segons lo cas requer jatsia de aquella hajam continuament clamat tant per orga de nostres missatgers quant per diverses et multiplicades letres que sobre aço vos havem trameses no volentsnos axi lexar pendre ne perir per salvacio et restauracio de les dites meses en que no va poch no solament a benefici nostre mas encara de tot lo principat havem de fet a gran instancia et requesta de mossen lo governador feta alguna bestreta de moneda per asoldadar et pagar alguna gent darmes que lo dit mossen lo guovernador ab son conseyll ha ordinat esser feta an aquesta terra per la fama de la qual en veritat som be et clarament informats que lo dit mossen Boucichaut ha duptat et dupta encara de intrar. Donchs molt reverents egregis nobles et honorables senyors placiaus per deute de gran justicia et raho ordinar provehir et manar que de continent hajam et cobrem dels bens dels general tot ço et quant haurem bestret per la dita raho et mes avant que sia aci trames tal soccors de gents darmes que ensemps ab aquelles qui ja hic son puxen varonivolmenz resistir al dit Boucicaut et a tot altre qui hostilment hic vullen intrar. Lo dit Boucichaut ara novellament ha scrit al dit mossen lo governador et a mossen lo vescomte Dylla et a nosaltres ab sa letra trellat de la qual vos trametem per tal que vostres reverents paternitats nobleses honorables et grans savieses vejen per la tenor de aquella de sa intencio ey provehesquen segons requer la gran et tant evident necessitat en tal manera que aquest principat no sia carregat destroyt ni dampnifficat per gents stranyes: sobre la continencia de la qual letra et en tot cas entenem a servar a la ungla vostra dita ordinacio. E la Divinitat santa molt reverents egregis nobles et honorables senyors sia tots temps endreç et proteccio vostra. Scrite a Perpenya a XV de juny del any MCCCCXII. - A tota vostra honor et servir prests los consols de la vila de Perpenya.

Núm. 390. Tom. 21. Fol. 1822.

A moult nobles honorables et sages sires et grans amiz le vezcomte Dille et de Canet lo gouverneur de Rossillon et les consols de la vila de Perpinen. - Molt nobles honorables et sages sires et grans amiz: plaise vous assaver que comme par le comandement du roy mon souverain seigneur ja piessa a moy fait dentrer en icelui royaume et seigneurie Daragon pour garder aidier et soustenir la pure et vraye justicie sur le fait de la succession du dit royaume et garder que par forçe impression ne autre maniere illicite icelle seigneurie ne soit occupee et soumisse a tirennie et que la tres haulte et tres puissant princesse la royne de Jerusalem et de Sicile fille du feu roy Johan Daragon de glorieuse memoire ou mosegneur mossen Loys son ayme filz ne soient injurieusement ne par fraude ou impression forgites de la succession de son dit pere ou ayeul et soit ainsi que le roy mon souveran seigneur lays signiffie a la tres haulte et puissant princesse la royne Yoland Daragon sa cousine et a ses ambaxadeurs estants pour lours a Barcelone et le dite dame par un des ditz ambaxadeurs vous a fait prier et requerir que vous me voulisses recullir et les gens darmes qui vendroient en ma compaignee pour la cause dessus dite et non pour porter ne fere vilennie ne oultrage a nulli qui soit des dites seigneuries Daragon ainsi comme amiz bien vuallans et celux qui venant pour garder mantenir servir et honnourer ses dites seigneuries et non aututrement offandre et ainsi comme louneur et la haultesse et excellence du seigneur qui menvoye le requeroit et que vous qui estes et avez este jusques ici au dit seigneur voisins et bon amiz monstressiez exemple damour e toute douceur a toz les autres: sur la quelle requeste selon que je suy informe fut par vous moult noble governeur respondu avec deliberacion de voz hounourables et sages consolz et conseillers que vous en rescripriez au parlament de Cathaloigne et que selon que le dit parlement vous en respondroit vous en feries et men respondries: de la quelle responce la dite royne ma tres redubtee dame la quelle vouz a tous diz amez gardez et honnourez et pour houneur delle avez reccuz tant de bienz et de houneurs et prenez encorez de jour en jour a et doit aver este bien petittement: et quant a moy je men merveille moult et encores plus que non obstant les dites gracieuses offers et parolles et autres les quelles continuement vous ent este dites en vostre ville vous ne voulez prandre aucune confiance en dit roy mon souveran seigneur ainç avez fait et fetes gens darmes pour moy resister ce que nous ne autres des dites seigneuries navez encores entreprius ne essaye contre nul des autres competiteurs ja soit ce quilz ayent miz et metent encores gens darmes en les dites seigneuries et y ayent fait et porte grans et irreparables dommages et non obstant que plusere foiz que vous et les autres tant aux parlemens comme per les notables cites et villes ayez este sommes et requis a grant instançe encores derrerement par le ault et puissant seigneur monsieur le comte de Vendosme de par le dit seigneur que vous voulissiez fere el garder equalite en la poursuite de la dite justice et que toutes gens darmes buidassent et que si vous voulieu aide a les de bouter que vous lauriez prontement aux despens du dit seigneur ou au plus fort que vous souffrisiez que de la part du dit seigneur en fust mis pareilli nombre comme les autres competiteurs desquelz ni a cellui qui de cler droit aultesse puissance ne juste poursuite aye ne doye surmonter le dit seigneur pour quoy vous les devez plus favoriser que le dit seigneur ne moy et les autres qui venons par son commandement: pour quoy moult nobles hounourables et sages sires encores je vous signiffie que mon entencion nest ne na este ne aussi je nay commandement de fere ne porter dommage a nulli subgite ne habitant des dites seigneuries ains vueli et entens avec toute ma compaignee passer en paient mon escot raisonnablament a la fin dessus dite davoir obtenir declaracion de justice et reparacion sur aucune inique et injuste nominacion et eleccion daucunes persounes du dit seigneur et a sa dicte cousine tres suspectes par causes justes vrayes nottories et tres rasounables. Et pour tant moult nobles hounourables et sages sires de par le dit seigneur et aussi de par les tres haulz et puissans princes et dames le roy et royne de Jerusalem et de Sicilie les duc de Guienne et de Bourgoingne et autres seigneurs de son sanch je vous prie et requier tant que je puis que en ma dite entree vous dounez et fetez douner a moy et a ma compaignee viurez logis et autres choses a moy et a ma dite compaignee necesseres conduit conseilli conffort et aidi ainsi que pour le bien de la besoigne verrez et cognoisceres estre expedient et necessere a la fin et intencion dessus dites et ainsi comme les diz seigneurs et dame et moy jusques a ceste foiz en avons eu perfecte confiance et tellement quilz doient demourer contens de vous. Et sur ce moy fere responce de vostre bonne et clere intencion: et si riens voulez que le puisse signiffies le moy quar ainsi comme jusques ici ne vous aye escondit de riens que par nul de celle ville maye este requis je metray poyne de lacomplir. Moult nobles hounourables et sages sires et grans amiz je pri au benoist filz de Dieu que pour sa sancta grace vous doine boune vie et longue. Script a Nerbonne le Xe jour de juny. - Bouciquaut mareschal de France.

CX. Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.

CX.
Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.
Nota: Atent@s a la y.

Nos Johannes Fernandez etc. cum pro parte vestra dilectorum regiorum bibliopolarum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone fuerint nobis reverenter oblata et presentata quedam capitula sive ordinationes per dilectos regios consiliarios et proceres hujus civitatis Barchinone ad vestri supplicacionem factas et statutas erectionem confratrie in dicto vestro officio bibliopolarum sub invocacione divi Hieronymi et bonum statum conservationem et incrementum illius ac concordiam confratrum et dicti officii comunem quietem concernentes tenoris sequentis:
- En nom de nostre senyor Deu Jesucrist y de la sacratissima verge Maria mare sua y del glorios doctor e illuminador de sancta mare Esglesia sanct Hieronym sots titol e invocacio del qual la confraria e germandat devall escrita ha de esser fundada e instituida sia amen. Com sia cosa molt justa e rahonable que tots los qui habiten en una matexa ciutat y vischen de una matexa art o offici tingan forma y orde en lo modo del exercir dita art o offici per tal que los exercints dita art puguen comodament e sens prejudici los uns dels altres viure e sie carreg e offici dels consellers o regidors de les tals ciutats posar y ordenar los arts y officis qui son en aquelles a be y utilitat de la cosa publica y dotar aquells de statuts y ordinacions convenients y saludables: per ço la confraria dels libraters poblats en la dita ciutat obtenguda licencia del honorable regent la vegueria de Barcelona segons que en semblants actes y negocis se acostuma de obtenir supplican a vostres magnificencies y al honorable consell ordinari de la dita present ciutat de Barcelona loar approvar y confirmar e de nou statuyr y ordenar les ordinacions seguents per dita confraria y collegi dels libreters fetes. Primerament statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant tots los qui vuy tenen y per anant tindran botiga o obrador de librater dins la present ciutat de Barcelona e en son territori se hajen de fer confrares de la dita confraria del glorios sanct Hieronym dels libraters y haje de pagar per entrada de dita confraria vint sous y apres cascun any cinc sous per la luminaria y altres despeses de dita confraria. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que sien fetes y recondides en la casa del consell de la dita ciutat dues bosses de la dita confraria en les quals estiguen enseculats los libraters de la dita confraria o part de aquells ço es en la una los mes antichs y en la altre los qui no seran tan antichs de cada una de les quals cascun any a vint y dos de setembre que es la vigilia de la gloriosa sancta Tecla per los dits honorables consellers sien extrets de les dues bosses dos rodolins ço es de cada una de les dues bosses un rodoli lo qual sie ubert y legit lo nom del librater confrare qui en aquell se trobara y aquells sien y hagen esser consols de dita art dels libraters per aquell any e lo qui sera extret de la bossa dels antichs sia y sanomen consol en cap y lo qui sera extret de la altre bossa sia ys nomen consol derrer: los quals consols hagen de regir y administrar la dita confraria y no pusquen renunciar ni dexar lo dit carrech fins sia acabat lo dit any a pena de sinch liures applicadores la meytat a la dita confraria y laltre meytat al official qui de aço fara la execucio. Item statuiren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que los dits confrares de la dita confraria hajen esser y sien obediens als dits consols de dita confraria y no gosen ni presumesquen injuriar ni maltractar de paraules ni de obres als dits consols sots pena de deu liures applicadores la meytat a la dita confraria e laltra meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio y de estar a la preso a coneguda de dits honorables consellers. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tot temps y quant los dits confrares seran cridats convidats o demanats per los dits consols de dita confraria a consell o parlament hajen de anar a dit consell o parlament sots pena de pagar una liura de cera a la dita confraria cada hu y per cada vegada que sera contrafet salvat empero just impediment a coneguda de dits consols. Item ordenaren los dits honorables consellers y promens que los qui seran stats extrets en consols hagen de vagar apres que hauran finit son any del consolat dos anys dins los quals no puguen concorrer en esser admesos a dit offici de consol. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant los qui volran posar botiga en Barcelona o en son territori se hagen primer a presentar als dits consols de la dita confraria y demanar lo examen pera poder exercir lo dit art de librater y los dits consols dins un mes apres quels sera demanat lo tal examen hajen de veure y regonexer si lo tal qui demane dit examen haura practicat en dita art lo temps devall statuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art: y en essent conforme en aquelles los dits consols ensemps ab los altres de dita art los quals ells elegiran y anomenaran en examinadors examinen y vejen lo tal qui demanat haura lo dit examen si es habil y sufficient pera tenir y exercir lo dit art de librater e si sera trobat esser habil y sufficient sie admes y sieli dada licensia per los dits consols de tenir y parar botiga dins la present ciutat de Barcelona e son territori alla hont lo dit examinat voldra: e si no sera trobat habil ni sufficient pera dita art per aquella vegada sie repellit: lo qual examinat per lo dit examen do y pac a la dita confraria per ajuda y supportacio dels carrechs de aquella un flori de or exceptats empero y no volent en la present ordinacio esser compresos los fills dels mestres qui ja tindran o hauran tenguda botiga ans aquells sens sufrir lo dit examen ab sola licencia dels dits consols y pagant lo dit flori de or puguen tenir botiga axi com si realment y de fet fossen examinats. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tots temps lo qui sera derrer examinat o derrerament haura parat haje esser y sie sindic de dita confraria lo qual haje de servir a dits consols de convidar los confrares als consells y altres coses concernents al bon stament y direccio de dita confraria axi com per los dits consols los sera manat. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que tots los qui volran sufrir lo dit examen de libreter hajen primer star per apranens ab libreter examinat o tenint botiga per temps de cinch anys exceptats empero los fills dels mestres de dita art qui tindran o tinguda hauran botiga com desobre es dit. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si per cas morra algun libreter confrare de dita confraria sens fills ni filles en tal cas la viuda muller de dit defunct puga tenir la dita botiga per temps de un any y un dia axi com si son marit visques sens empaig ni contradiccio de dita confraria y no mes avant: empero si lo dit librater moria dexant algun fill o filla en tal cas la dita viuda vivint empero vidualment puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y del dit defunct sens empaig ni contradiccio de alguna cort o persona fins a tant que lo dit fill si fill sera tingue edat de divuit anys y no mes anant y apres que dit fill tinga dita edat de devuyt anys no pugue tenir dita botiga sens haver demanada y obtenguda licensia dels consols de dita art y haver pagat dit flori de or com desobre es dit e si sera filla pugue tenir la dita viuda la dita botiga fins a tant haje casada la dita filla y no mes avant. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si algun aprenent no volra acabar lo temps ques sera afermat ab son amo ans se volra mudar ab altre amo sens licencia del quil tindra afermat que no sie licit ni permes a ningu de dita art donar feyna a dit aprenent ni tenirlo en sa casa fins a tant que per los dits consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de son amo y haura haguda licensia de dits consols de fer feyna y aço a pena de deu liures applicadores la meytat a dita confraria y laltre meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun libreter no prenga ni tinga ningun aprenent qui haje stat ab altre librater sens voluntat o consentiment de aquell ab lo qual haura abans stat o dels consols de dita art sots la prop dita pena en lo modo prop dit divididora. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun jove que no sie examinat no gose ni presumesca fer feyna per si mateix ni per altre persona que no sie de la dita art de librater palesament ni amagada sots pena de cinch liures per cada hu e per cada vegada que fara lo contrari en lo modo prop dit divididora exceptats empero los qui vuy tenen botiga o obrador parat en la ciutat. Item per quant se es trobat en lo passat que alguns jovens o aprenens de dits libraters furtaven libres de casa sos amos y aquells venen o donen a vendre a algunes persones en la dita ciutat les quals venien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres valien als compradors: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens per obviar a dits abusos que daçi al denant ningu qui no sie de dita art e no sie examinat no gos tenir libres nous ligats ni pera ligar pera vendre sots pena de cinch liures barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo sobredit divididores e de perdre los dits libres. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningu que no sie confrare de dita contraria examinat gos ni presumesca vendrer paper a menut ço es a dinades ni a mans sots pena de vint sous barceloneses a cada hu qui fara lo contrari y cada vegada en lo modo sobredit applicadora. Item perque los exercints dita art de librater mes comodament pusquen viure y los richs no oprimesquen los pobres statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ningun librater pugue comprar dins la vegueria de Barcelona de ningun mercader ni de altre qualsevol persona mes anant de cinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y sinch dotzenes de pergamins sens que primer nou diga ou fassa a saber als consols qui leshores seran de la dita art: e los dits consols encontinent que sabran la dita mercaderia ho hagen de denunciar a tots los altres libraters y sapien dells si voldran comprar part de dit paper o pergamins y volentne ells comprar haja de esser partida la dita mercaderia entre tots los confrares de la dita art quin volran: y si sera fet lo contrari lo tal qui mes de dites cinquanta raymes de paper o mes de les dites vint y sinc dolzenes de pergamins sens denunciarho a dits consols dins la dita vegueria de Barcelona comprades haura encorrega en pena de vint y sinc liures irremisiblement del tal exigidores y applicadores per la terça part a la dita confraria per la altre terça part al accusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar y proveyr a diverses machinacions y monopolis y stucies que alguns libraters han tingudes y fetes ab los mestres que ligen en lo studi de la dita ciutat fent y procurant ab strenes y altrement que los tals mestres legissen los libres que los tals libraters tenien yn staven proveyts y no los altres libres que los altres libraters qui no sabien en dits monopolis ni machinacions tenien per hont los dits mestres no mirant la utilitat dels studiants sino de llur propri interes legien als dits studiants lissons infructuoses y de poca utilitat per als dits studiants mes per dar spedicio de libres als tals libraters que ab ells se eren pactats y convinguts que no per utilitat als dits studiants lo que fins açi ha redundat en gran dany axi de dits studiants com encara dels altres libraters qui ab dits pactes convencions o tractes no tenien part hors encara de la cosa publica: per ço y altrement los dits honorables consellers y promens volent obviar a dits abusos y danys ordonaren que deçi al denant no sie licit ni permes a ningun libreter fer pactes convencions ni partits alguns ab ninguns dels dits mestres qui ligen de present ni per avant legiran en lo dit studi de Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni indirecta sots pena a cada hu y per cada vegada que sera contrafet a la present ordinacio de vint y sinc liures applicadores per la terça part a la dita confraria y la altre terça part al acusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar als fraus y ladronicis que molts moços de juristes metges y de altres persones fan en casa de lurs amos furtant los libres de aquells y apres los venen a alguns regatons qui aquells revenen per les plaçes cantons o taulers: statuyren y ordonaren los dits honorablcs consellers y promens que daci anant ninguna persona que no sie librater examinat no gose ni presumesca vendre libres vells amagadament ans aquells hajen de vendre y aportar en la plaça de sanct Jaume o en la plaça del Encant de mar ahont dits libres son acustumats de vendre sots pena de perdre los dits libres y de pagar cinc liures barceloneses a coneguda dels consols de dita art si donchs dits libres nos venien per alguna marmessoria o ab intervencio de corredor public de la dita ciutat o per execucio de alguna cort. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y prohomens de la dita ciutat que no sie licit ni permes a ningun librater tenir en la present ciutat de Barcelona mes de una botiga o obrador tot frau en aço cessant sots pena de trenta sous per cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningun librater examinat no pugue vendre libres ligats ni pera ligar sino seus propris y no de altres libraters strangers del present principat de Cathalunya per obviar a mols fraus que en aço se porien fer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada vegada que sera fet lo contrari applicadors per la terça part a la dita confraria y per la altre terça part al acusador y per la restant terça part al official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ninguna persona puga fer ventalls de paper blanch que sie per scriure pera vendre ni vendre dits ventalls de paper per altri los dits libraters sots pena de vint sous en lo modo prop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. Item per quant par rahonable cosa que tots los qui viuen de un mateix art o offici ajuden a supportar los carrechs y dispeses de aquell: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers e promens de la dita ciutat que tot jove de librater qui anira per jove en la dita art y com a jove guanyara soldada pac cascun any sinc sous per ajuda de la luminaria de la dita confraria.
- Fueritque etiam nobis pro parte vestra predictorum bibliopolariorum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone humiliter supplicatum quatenus preinserta capitula sive ordinationes erectionem dicte confratrie in predicto vestro officio sub invocatione dicti beati Hieronimi bonum comune dicte civitatis conservationemque et incrementum prelibati officii concernentes omniaque et singula in eis contenta et ordinata laudare approbare et firmare auctorizare et concedere ex munificentia regia dignaremur: nos vero quia bonum comune dicte civitatis et particulare dicti officii preinserte ordinationes concernere videntur dicte vestre supplicationi benigne annuentes: tenore presentium de certa scientia regiaque qua fungimur auctoritate delliberateque et consulto ordinationes preinsertas et omnia et singula in eis et earum qualibet contenta statuta et ordinata vobis dictis bibliopolis et seu libreteriis presentis civitatis et territorii Barchinone presentibus et futuris laudamus aprobamus ratifficamus autorizamus et concedimus nostreque et seu regie concessionis et ordinationis munimine seu presidio roboramus et validamus licenciamque et permissum vos pro negociis dicte confratrie quoties opus fuerit impune congregandi in loco ad hoc destinando quatenus opus est confratribus ejusdem presentibus et futuris libere concedimus et liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabilibus nobilibus magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis cancellario vicecancellario regenti cancellariam gerenti vices generalis gubernatoris in presenti principatu Cathalonie vicario bajulo consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis regiis in eodem principatu constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus ad penam florenorum auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis quatenus hujusmodi capitula sive ordinationes ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta statuta et ordinata nostramque hujusmodi concessionem habeant teneant et observent tenerique et observari faciant per quos decet nec in his contrafaciant seu veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sive causa pro quanto gratiam regiam charam habent et penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio comuni sigillo impendenti munitam. Data Barchinone die ultimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo tertio imperii III. - El marques de Aguilar. - Dominus locumthenens generalis mandavit michi Philippo Augustino Masio visa per Montaner regentem cancellariam et Johanem Ferrer et Dezpuig regentem thesaurariam.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 8

Núm. 375. Tom. 20. Fol. 1767.

Als molt honorables et savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables et savis senyors: certificamvos que la senyora reyna de Napols induhida segons crehem per alguns fills de iniquitat e enemichs de veritat ha tramesa novellament als honorables procuradors de aquesta ciutat de Tortosa una sua letra assats verinosa punyent et enginyosament procurada tocant grantment la inmaculada fama directament e indirecta de aquest principat ab excogitades et fabuloses persuasions inductives a sembrar divis entre les ciutats e viles del dit principat lo qual per gracia divinal singularment en aquest temps resplandeix de virtuosa unitat per la qual es stat preservat de tribulacions e inconvenients en altres parts per divisions seguides: la qual letra en efecte conte: ques clar e manifest e a tot lo mon notori que la justicia de la successio de la corona reyal Darago se pertany a la dita regina o a son primogenit e que maxinosament e fraudulosa nou persones son stades eletes et donat poder a les sis de aquellas que facen la declaracio et publicacio qual es lo vertader rey: de les quals nou ja de certa sciencia e per frau hi son stades meses et posades V persones a la part de la dita senyora notoriament et publica sospitoses. Perque los ambaxadors del rey de França et los de la dita senyora vehents clarament e uberta la ficcio et engan que en la dita eleccio de persones et altres intermedis ses observat axi fraudulosa e descuberta desesperats de tota sperança de justicia e veritat se son partits de juhi recusantlo per fraudulos e ple de tirania e manifest engan la qual cosa segons scriu la dita senyora e sos parents no poden passar sens condigne reparacio: perque requer los dits honorables procuradors desta ciutat que tanta offença no vullen sostenir per restauracio de molts et infinits mals los quals per aço stan apparellats. E tot aço es narrat en la sobredita letra: on molt honorables et savis senyors com segons dit es la dita letra e les paraules de aquella per art diabolical contra tota veritat fabricades sien molt desonestes sembradoras de zitzania e divisio en aquest principat de Catalunya et molt carregoses a ell en persones de nosaltres qui aquell representam e denigrants la fama que tro ara havem hauda en procehir virtuosament e sens declinar de la semita de justicia en la dita successio e perque crehem que la dita regina haura trames semblants letres a vosaltres e a les altres ciutats e viles reyals de aquest principat per metre divis en aquell com dit es e entenem que la resposta de vosaltres deja esser concordable e uniforme ab totes les altres ciutats e viles reyals sobredites a les quals sobre aço scrivim monstrants lo sentiment ques pertany en aquest negoci: deliberam per ço de avisarvosne pregantsvos tant affectuosament com podem e sabem quens vullats certificar si tal letra havets de la dita regina hauda e en quina deliberacio sots de la resposta que deu haver la qual nos par que dejats deferir tro queus ne hajam scrit altra vegada a fi que la vostra resposta sie concordable et uniforme a les respostes que sobre aços faran. E placieus de aço per lo present correu respondrensen plenament e tingueus en sa comanda la Trinitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell de ordinacio del parlament a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.

En los mismos términos fue escrito también a otras varias ciudades.

Sesión del día 11.

Entre varias otras cartas de ningún interés, fueron leídas en este día las que siguen:

Núm. 376. Tom. 20. Fol. 1769.

Als molt reverends egregis nobles honorables et cars amichs lo parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs: La mia anima de tantes tribulacions congoxada havie presa alguna consolacio pensant quels meus infortunis haurien trobat aleujament e les durs adversitats qui han tant multiplicadament combatut lo meu cors haurien hagut terme o almenys feyt algun entervall: som trobat de ma sperança frustrat e veig quem revenen les persequcions em son huy pus aspres e mes les sent. Havia yo molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs sentit que vos e los altres parlaments dels regnes e terres a la reyal corona Darago subjectes cascun per si e apres tots ensemps haviets acordada per justicia a mi qui non he nen pusch haver subvencio de rahonadors advocats e procuradors qui devant les nou persones per los dits parlaments a investigar decisir determenar e publicar lo dret de la successio de la dita reyal corona Darago elegides rahonassen allegassen e monstrassen los drets e la justicia que a mi pertanyen en la dita successio et haviets offert que fariets instancies a compellir los que yo nomenaria a pendre lo carrech de les dites coses: et quant es vengut al strenyer en lo parlament de aquest regne nom son atorgats ab effecte los que yo los he nomenats e designats ans micer Johan Mercader advocat ordinari meu e de la mia casa gran temps ha e qui en mos feyts sab e ha vist mils que algun altre mes tolt e ab exquisides maneras torbat e empatxat perque no haje facultat de rahonar allegar e monstrar mos drets et ma justicia devant los dits elets: ni mi valen demonstracio de les letres vostres ni del parlament Darago ni dels dits elets sobre aço a ells trameses per les quals es stat exortat et request ne la offerta per vosaltres e ell feta ni mi han valgut ni valen prechs requestes exortacions et protestacions tantes que es anuig per part mia fetes al dit parlament: et per be que molts e los demes del dit parlament hi hajen haguda et de present hi hajen intencio sana justa e dreta per ço noy han falgut niy fallen qui la exequcio de les dites coses ja per ells atorgades et promeses hajen dificultada entrigada et tornada del tot a no res ni han volgut forçar los altres per mi nomenats qui son micer Arnau Conques e micer Guillem Strader ab aquell effecte ques pertany jatsie he hagut sentiment que es exida secretament et per manera insolita una letra del regent loffici de la governacio daquest regne als dits nou elets endreçada per la qual los certifica que ell ha compellits e forçats los rahonadors advocats et procuradors que yo he designats a pendre lo carrech e anar per rahonar mos drets et ma justicia. Perque molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs com ço que yo dich sta veritat eus ho mostrare ab actes autentichs e ab cartes publiques actitats et fetes en lo parlament daquest regne los quals axi prestament no he poguts haver mas nos laguiara molt quels veurets si plau a Deu ni veig que pusque mes fer: vos prech affectuosament com pusch ne se e en deute de justicia requir que per vosaltres me sia provehit degudament e sien compellits ab total effecte aquells que devant vosaltres ab mes letres son stats nomenats per rahonadors et advocats en tal manera que dins lo temps assignat pusquen mostrar rahonar et allegar los dits meus drets devant los dits elets segons se pertany: en altra forma yo sens alguna culpa mia romandre no hoit ni defes et la proferta a mi feta sera del tot infructuosa. E sie lo sant Sperit molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs en vostra guarda. Scrita en lo castell de Segorb a VIII dies de maig del any MCCCCXII.
- Frederich Darago a vostra honor.

Núm. 377. Tom. 20. Fol. 1773.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya. - Molt honorables e savis senyors: demostrants vostra diligencia virtuosa que havets en conservacio et tuicio daquexa terra et del principat de Cathalunya havem reebudes vostres continuades letres sobre alguns ardits toquants lo fet de Cerdenya e altres avisaments que havets de gran nombre de gent darmes ajustades en la ciutat de Tolosa e del gatge o sou que ha pres Bociquaut del rey Luys per DCCC bacinets: e ara derrerament havem reebuda vostra letra scrita en Perpenya a IIII del present mes ab les copies de les letres e scriptures que de la regina de Napols e dels ambaxadors del rey et altres senyors de França residents en Barchinona novament havets reebudes per les quals letres los dits ardits de la dita gent darmes pus stretament e scalfada se continuen. A la qual vostra letra responem que per ço com a nosaltres era stada açi comunicada una letra tramesa per la dita regina de Napols als procuradors de aquesta ciutat dun mateix effecte et tenor que es la a vosaltres tramesa: nosaltres dubtantsnos que tals letres a vosaltres et a les altres ciutats e viles reyals fossen stades trameses haviem deliberat de scriureus segons scrivem a les altres ciutats et viles del principat que a tals letres verinoses iniques e fabuloses per introduhir et persuasir divisions et mals et subvertir lo sant et just procehiment ques fa a examinar la justicia de aquell qui es nostre rey princep e senyor justicia migançant vosaltres no fessets resposta sens nostra consultacio a fi que totes les respostes de les ciutats et viles hon han scrit sien uniformes: e segons havem vist vostres grans saviesas eren ja de aquest acord. Perque senyors vos pregam que axi com saviament et be havets acordat vullats sobreseure en fer la dita resposta car Deus volent per tots sera tal ordonada e feta segons la qualitat del negoci requer. E senyors molt honorables considerants com per machinosa art contraria de veritat los inventors de tals letres en tan sancta eleccio de persones et en llur just vertader et maravellos procehiment que fan en examinar qui es nostron ver rey et senyor gosen posar carrechs dapnats et a Deu et al mon abhominables: certament per vostra consolacio et repos vos certificam que ab la direccio divinal dins breu nos sera publicat segons Deu et pura justicia nostre ver rey et senyor ab qui haurem pau equitat et justicia. Sobre la deffensio senyors que instats et socors en aquexa terra per los dits ardits es veritat que continuament praticam e tractam de aquella e fort prest sen seguira obra executiva: perqueus placia entretant star ben avisats et apercebuts segons la disposicio de tal temps requer et merex e de vostres grans savieses nosaltres indubitadament confiam no innovant algunes coses en lo general ans cancellets de fet la empara que havets feta en aquell com sia cosa de mal exempli et perdicio total del dit principat per moltes rahons e special que cascu prenent exempli de vosaltres los volra squinçar et pendre sa part segons vosaltres comentats et no hauria durada ans volent cascu ajudar a si mateix confondria tot lo principat et seria empatxament de la dita defensio general. E tingaus Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XI dies de maig del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparallat a vostra honor.

Sesión del día 13.

Empezóse por la lectura de las cartas que siguen:

Núm. 378. Tom. 20. Fol. 1776.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem hauda ab una altra que los deputats vos han tramesa e per lo portador de aquella havem haut un quern en que ha translat autentich del testament del senyor rey en Johan e de la renunciacio absolucio e difinicio que la senyora reina de Napols feu en temps de son matrimoni ab la confirmacio del rey son marit. Encara mes havem haudes les allegacions de Butrigal de Paulo de Leazaris et de Rayner et den Çaera quens ha portades lo dit portador: mas fallnos la renunciacio de la reyna de Castella e lo translat de la ordinacio que lo senyor rey en Marti feu que succehis a qui per justicia se pertanyerie. Pregamvos quens ho vullats fer trametre lo testament del senyor rey en Marti e ço que te en Bernat Çaplana pus nos pot haver sens gran cost e dificultat flixarnosnem: si gran mester ho haviem scriuremvosne. Mes avant senyors molt reverends nobles et honorables vos pregam quens façats trametre les coses seguents ço es sis ballestas de torn et dos torns per parar aquelles. Item dues caixes de passadors de leva. Item sis caixes de passadors punta fort. Item tres caixes de passadors de matzem. Item XII pavesos de posta. Item L pavesos de braç: e que aço sie trames decontinent ab bisties car en Verdaguer ho pendra aci ab inventari eus ne donara raho. E sie molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp a VIIII dies de maig del any MCCCCXII. - Larchabisbe de Terragona G. de Vallsecca et Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Núm. 379. Tom. 20. Fol. 1776.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Los honorables consols de Perpenya nos han scrit ara derrerament ab lur letra mencionant diverses rahons per les quals stam en recel que gent darmes stranyes no entren en aquelles parts e que per aquestes rahons e perque dubten que la subvencio a ells fahedora no tardas massa han request lo governador dels comdats de Rossello e de Cerdanya que faça retenir les monedes de les generalitats quis cullen en lo bisbat de Elna perque puixen daquelles subvenir a gent darmes en la deffensio daquella terra com vehessen fos necessari. E ab veritat senyors com nosaltres hoym quels dits consols havien feta aquesta requesta fom moguts a tan gran admiracio e a tan gran greuge que nous ho poriem explicar vehents que es stada cosa tan aspre que despuys que som en esta deputacio no la hoym semblant ni axi sonant la destruccio del be publich. E de fet ne havem rescrit et respost de nostra intencio als dits governador et consols ab altres nostres letres: e per ço que vosaltres senyors vejats pus seriosament e mes stesa en qual manera los dits consols nos han scrit et nosaltres a ells respost et scrit al dit governador trametemvos translat de les dites III letres. Perque placieus senyors que de les coses contengudes en les dites letres vos vullats sentir axi com devets et sobre aquelles per obviar a tants inconvenients provehir degudament et presta. Haviem pensat senyors saul vostre notable consell ja si ultra altres provisions scriuriets daço a mossenyer de Terragona instantlo que ell degues scriure a son frare governador demunt dit que ell se haje en aquests affers axi com deu e es stret a conservacio de la cosa publica del general. Part aço vos avisam senyors quel general es tant empobrehit de monedes que nous ho pensarieu e si haguessem hauda la provisio dels emoluments dels officials et fossen stades adjudjades les penyores que tenim foremnos de molt ajudats quel dit general no fora vengut a tan gran pobresa: perqueus placia senyors que sobre aço et sobre totes les altres coses de queus havem scrit toquants quel dit general sie guardat que no stigua axi flach de monedes vullats prestament provehir car be vehets que molt es necessari. E sie molt reverends egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostro servey et honor apparellats.

Núm. 380. Tom. 20. Fol. 1778.

Als molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs: Huy dada de la present he rebuda vostra letra scrita en Tortosa a XXVII dies dabril prop passat continent en sustancia que vosaltres havents singular affeccio que la justicia que pretench haver en la successio de la reyal corona Darago et dels altres competitors sia ben reconeguda et clarament vista havets provehit que dels tres advocats queus havia demanat ne hagues los dos com laltre ço es micer Bonanat Pere fos stat prevengut et demanat per les nou persones eletes a prestar consell a aquelles e queus paria que havent sis advocats dos Darago dos de Catalunya et dos de regne de Valencia quen seria ben provehit segons les dites coses et altres son en la dita vostra letra largament expressades. A la qual molt reverents pares egregis nobles et honorables et cars amichs vos responch regraciantvos la bona sana et justa intencio que havets a la justicia et volets que aquella sia per ma part ben vista et examinada: mas com se mostrara clarament per part mia que no hage sino aquexos dos advocats car daquest regne non puisch aver nengu nil parlament los vol constrenyer a anarhi segons ja per altra letra vos he scrit e Darago jatsia ni haja nomenats nom se encara que ni haja algu: donch plascia a vosaltres zelados de la bona et vera justicia que de Barchinona men sien almenys altres dos ministrats com a vosaltres sia cert que per cascun dels altres competitors ni ha no solament sis mas X o XV de gran temps a ença prevists en les allegacions et drets que cascun preten haver e los meus per molts que fossen venen tots novellament en la causa et attesa la brevitat del temps no poden axi veure e encercar llargament mos drets et ma justicia com haurien fet si de tant de temps ença com los altres hi haguessen treballat. Perqueus prech axi affectuosament com puch ni se que en defalliment dels altres com segons dit he atteses les maneres no crech quen haja algu daquest regne ni del de Arago me vullats ministrar e donar ensemps ab micer Pere Basset et micer Francesch Amella micer Bernat Miquel et micer Jacme Caliz a fi que almenys sien quatre si dels dits regnes Darago et de Valencia non hi ha: e aço sera cosa queus haure a singular gracia dels altres rahonadors axi com son nobles et cavallers pus a vosaltres es vist fahedor que no ni haja quen sia complit vostre parer et voler. E sia en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en lo castell de Sogorb a VIIII dies de maig del any MCCCCXII.- Frederich Darago a vostre honor.

Leídas las antecedentes cartas, se separó luego el parlamento para volver a reunirse por la tarde; pero en su segunda junta no se trató mas que de algunas providencias que debían adoptarse sobre la administración del Principado.

Sesión del día 14.

Se acordó escribir varias cartas, relativas todas a la buena custodia del castillo de Caspe.

Sesión del día 16.

Tratóse de las cantidades que debían enviarse a Caspe para pagar a los ballesteros y demás gente de guerra que tenía allí el Principado.

Sesión del día 17.

Versó la discusión sobre los mismos asuntos que la anterior, y sobre los abogados y procuradores que reclamaba don Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue invertida toda en la lectura de una larga carta del parlamento de Valencia, en la que manifestaba el estado de aquel reino, y sus esperanzas de conseguir luego la deseada concordia.

Sesión del día 19.

Se acordaron varias medidas conducentes a la concordia y pacificación del reino.

Sesión del día 20.

Fueron leídas dos cartas con que los diputados de Cataluña comunicaban al parlamento algunas noticias que tenían de Cerdeña.

Sesión del día 21.

El parlamento acordó escribir a las autoridades de Cerdeña, sobre algunos negocios de aquella isla.

Sesión del día 25.

Sobre los mismos negocios de Cerdeña se acordó también escribir a los diputados de Cataluña y conselleres de Barcelona; y luego se trató nuevamente de la demanda de abogados que reiteraba don Fadrique.

Sesión del día 26.

Se continuó tratando de las demandas de don Fadrique, y se procedió en seguida al nombramiento de varios individuos para las vacantes que habían resultado en algunas comisiones. 

Sesión del día 27.

Se acordó escribir a los diputados de Cataluña y a los abogados que había escogido don Fadrique, para que estos apresurasen su ida a Caspe a desempeñar su comisión.

Sesión del día 28.

Fue leída una carta de los abogados valencianos que don Fadrique tenía ya en Caspe, en la que manifestaban estar esperando a los de Cataluña para principiar la defensa.

Sesión del día 30.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

Núm. 381. Tom. 20. Fol. 1868.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certificam vostres grans reverencies noblesas et honorables saviesas que nosaltres tots en comuna concordia per algunes justes e necessaries rahons huy data de la present havem prorogat lo terme de XXVIIII del present mes de maig a nosaltres prefigit segons forma dels capitols en Alcaniz concordats daci a XXIX del prop sdevenidor mes de juny inclusivament que sera la festa de San Pere: placia a nostre Senyor Deu quens faça obrar segons la sua voluntat: pregantvos que en lendemig vullats donar tal orde en les persones qui deuen esser aci trameses per hoyr la benaventurada publicacio de nostre vertader rey e senyor que quant per nosaltres vos sera intimat sie ja lo fet dispost en tal manera que sens altra triga pusquen decontinent aci venir. E sie molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XXVIII dies de maig del any mil CCCCXII. - Les nou persones deputades a fer la investigacio e publicacio de nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostre honor.

Se leyeron además algunas otras cartas sobre asuntos peculiares de Cataluña; y últimamente, se acordó escribir al gobernador de Rosellon y a otros varios sobre la invasión con que amenazaba al Principado el capitán francés Boucicaut.

Sesión del día 31.

Fueron leídas algunas cartas de poco interés.

Sesión del día 1° de junio.

Quedó acordado escribir varias cartas, que no se hallan en el acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.

Sesión del día 4.

Tratóse de los asuntos del conde Urgel, con motivo de ciertas cartas y embajada que había enviado al parlamento, y cuya substancia no esplica el acta.

Sesión del día 6.

Fue leída en ella la carta del tenor siguiente: 

Núm. 382. Tom. 21. Fol. 1866.

Molt reverends nobles e honorables senyors: Vostra letra havem hauda sobre la limitacio del stat dels embaxadors o missatgers qui deuen aci venir per hoir la benaventurada publicacio de nostre vertader rey e sensor: a la qual vos responem que nostra intencio e deliberacio sobre aço es que cascu dels ambaxadors puscha venir en aquell stat que li plaura a honor de aquells per qui hic seran tramesos. Mas com seran a quatre o tres legues daquesta vila lexaran de lurs companyes per los lochs vehins e vindran aci tan solament ab XXXX cavalcadures e cinquanta persones per cascuna embaxada compartidores entre ells axi com a vosaltres plaura ordinar o los embaxadors se concordaran. Perque senyors molt reverends nobles et honorables placieus fer estar los que venir hic deuen apparellats de guisa que a la primera letra que sobre lur venguda vos sera tramesa pusquen decontinent e sens dilacio aci venir: e sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor arquebisbe de Terragona a dos dies de juny del any MCCCCXII. - Les nou persones deputades a investigar e publicar nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostre honor.

Discutiéronse luego otros varios asuntos; pero sobre ninguno recayó resolución definitiva.

Sesión del día 9.

Luego de abierta, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 383. Tom. 21. Fol. 1883.

Molt reverends nobles e honorables senyors: Aci es lo honorable en Ramon Fivaller castella daquest castell de Casp lo qual notablament e be exerceix e fa son offici e satisfa a la honor daqueix principat de son poder. Per raho del offici e carrech de castella a ell comanat e donat li ha convengut fer algunes extraordinaries messions e despeses de les quals informara vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses lo honorable micer Johan Dezpla: placieus senyors molt reverends nobles e honorables que en aquelles vullats haver sguard e haver lo dit en Ramon Fivaller favorablament per recomanat. E sia molt reverends nobles e honorables lo sant Sperit vostra garda. Scrita en lo castell de Casp a X dies de juny del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Fueron además leídas en esta sesión otras varias cartas, que versaban en la mayor parte sobre negocios pertenecientes al gobierno particular del Principado.

Sesión del día 13.

Dióse cuenta de algunos documentos que se hallan apuntados en el acta, pero sin esplicarse su objeto ni contenido.

Sesión del día 13.

Se acordó escribir a los compromisarios de Caspe, que el parlamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá luego las seis personas que habían sido llamadas.

Sesión del día 14.

Empezóse por la lectura de la carta que sigue:

Núm. 384. Tom. 20. Fol. 1785. 

Als molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors del parlament general del principat de Cathalunya en Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt honorables senyors: les nou persones per la gracia de nostre Senyor Deus procehexen et van avant continuament a no perdre jornada et pens que lo temps no passara sens fruyt et no presumesch que altra prorogacio si faça entre ells. Per gracia de Deus ha bona unitat et concordia: ohen tots matins la missa et sermo de mestre Vicent et apres se apleguen demati et apres dinar per semblant: ab tot axo jo no stich de congoxarlos tot jorn que spaxen et per lur humilitat prenenho ab paciencia. Mes avant los prech que pus han oits tots los advocats et haudes allegades que volguessen assignar jornada a les XVIII persones, Pens que si los advocats de don Frederich per Valencia et per aquex principat trametedors eren aci los quals sich speren tot jorn com los de Arago ja hi sien que la jornada sera assignada. Yo molt reverents molt nobles et molt honorables senyors faç e complesch et treball en tot ço qui es per ells ordenat et manat sens cançar apparellat tots temps a servir vostres grans reverencies noblesas et saviesas a les quals me recoman. Scrita en la vila de Casp a X de juny.
- A vostres manament et ordinacio tot prest Bonanat Pere missatger vostre.

Leída la carta que precede, fue aprobada la siguiente contestación a un escrito que habían presentado los de Cerdeña, pidiendo que el Principado les socorriese.

Núm. 385. Tom. 20. Fol. 1789.

Lo parlament general del principat de Cathalunya responent a la cedula preinserta continent requesta et protest de part del molt noble mossenyer Berenguer Carroç compte de Quirra et dels honorables cavallers scuders gentils homens et altres de sa companyia qui son en lo regne de Sardenya diu: que be saben los dits offerens la dita cedula et lurs nobles ethonorables principals quel principat de Cathalunya no es tengut ni stret en manera alguna o raho de socorrer al regne de Sardenya perque daço en que es tengut inutilment et impertinent de sola mera voluntat li es protestat et demanat lo dit subsidi axi com si lo dit principat hi fos tengut com lo senyor rey qui es rey princep et senyor de tots james en semblant forma demana socors per Serdenya al principat de Catbalunya pretenent quel dit principat hi fos tengut ans diverses vegades quels na pregats que graciosament lin volguessen donar per la dita raho li han expressament denegat: pero no contrastant quel dit parlament no sia tengut subvenir al dit noble compte et altres honorables cavallers et gentils homens et altres qui son en lo dit regne de Sardenya attes lo bon servey et loables actes que fets han en lo dit regne apres la mort del senyor rey en Marti de alta recordacio ultimament deffunt de et per los quals son dignes de grans laors premis et remuneracions envers lo senyor rey sdevenidor hauria de bon grat voler complaure als dits noble comte et altres honorables cavallers et gentils homens dessus dits sens prejudici empero de ses libertats si ses facultats a present hi eren bastants: mas los grans carrechs quel dit principat ha haguts a supportar apres la mort del dit senyor rey et li cove et covendra necessariament sostenir tro que hajam rey indubitat lan axi apres que no han manera al present complaure al dit comte et altres damunt dits. Esta pero en veritat que ab grans treballs et despeses del dit principat la declaracio et publicacio daquell qui es nostre verdader rey et senyor se fara fort prestament la gracia divinal propriciant: et aquell qui sera declarat nostre verdader rey et senyor qui aura carrech de complir les coses dessus demanades sens falla hi satisfara liberalment axi com los altres reys passats notablament han fet en los temps passats. E lo present parlament apres la dita declaracio se te per dit et acor de informar nostre verdader rey prestament per justicia declarador dels assenyalats serveys quels dits noble compte et altres notables cavallers et gentils homens han fets a la corona reyal Darago en lo dit regne de Cerdenya: et fara lo dit parlament gran instancia ab lo dit senyor quels remuner altament los serveys passats et provehesca als sdevenidors en tal manera que aquell regne acabadament sia reduhit a obediencia sua que tots los poblats en aquell visquen en pau et repos perpetual de que los principals dels dits missatgers reportaran meritament gran renom et gloriosa memoria perpetualment: et per ço lo dit parlament ha et haver deu versemblantment plenera confiança de la noblesa strenuitat et haver prudencia dels dits principals que per tant poch de temps dins lo qual haurem et hauran rey qui condignament los remunerara et amplament premiara no desseriran ço que tant loablament et virtuosa han començat et proseguit ans ho continuaran et tolleraran animosament: e dissentint rahonablament et necessaria lo dit parlament a la protestacio feta per los dits missatgers indegudament volents en quant en ells es imputar injustament et sens causa al dit parlament et a quiscun singular de aquell lo cas sinistre si algu o perdicio del dit regne sen seguia etc. com tal imputacio sia impropria injusta et indeguda et en null cas ne en alguna manera nos puxa ni porie justament per tal protesta causa esser feta ni fer al dit parlament ni a algun singular de aquell: et la present resposta requir etc.

Sesión del día 14.

Empezóse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt gran saviesa notifich com per lo patro del laut armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres senyors trameses ensemps ab los capitols que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la Saga lo qual plech yo he reebut et he vista la sustancia de les dites letres. E de present per correu ho tramis tot a mos companyons en Cathania dels quals he haguda resposta feta a vint et set de abril com han reebut lo dit plech et dada la letra a la dita senyora et als barons de son consell et han explicat de paraula et satisfet segons lo carrech que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son consell sereu plenariament informats per lo honrat en Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina sperant les galeas dels venicians ab les quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta ciutat yo hi muntare et men ire en sa companyia per ço car me sembla que la concordia de la dita senyora et dels barons de sa part no es en termens ques faça guardant les maneres que per la dita senyora et per son consell son tengudes: ço es quels capitols de la concordia feta et tractada per los navarresos et loats et fermats per la dita senyora et signats de la sua ma et segellats de son segell en neguna manera no ha volguts aquells tenir ne servar: et per nos missatgers vostres fon tractat stant la dita senyora en lo castell de Solento que la dita senyora passas als dits capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera mestre justicier passa et loha les addicions que la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu loaria tro tant queu hagues demanat alguns barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no faria ab lo dit mestre justicier tro los ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir son dret cami et no exir en neguna ciutat ne vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne al dit castell de Cathania no permetria intrar barons que li poguessen tolre sa libertat: e sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora volch exir a la ciutat et per los dits companyons meus fo requesta que li plagues no isques de la galea ne prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea que non volgueren exir tro tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha haut diversos consells et acorts ab los barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que no passaria en les coses concordades a Solento que convenia que dels quinçe milia florins que devia reebre ans de sa anada que fossen vint milia florins et quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits de les terres del domay en manera que segurament poguessen star quiscuns en lurs cases et que fes treua general ab tots los barons et altres parcials seus: e ab aquesta concordia et conclusio fon trames aci en Macia Just scriva nostre: e yo presenti los dits capitols al dit mestre justicier ab una letra quels dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran malaltia et ab gran dificultat se podia hom rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix treballi tant et tengui les millos maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer Bernat justicier loha et ferma de fet en poder de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia florins et de la treua dels barons et de la remissio dels foraexits e tot aço havia per loat et fermat ab carta publica tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes les terres del domay et les terres et castells de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia: la qual cosa me appar que la dita senyora no hage volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria ara nou volgues fer ne metre en obra per ço car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia carrech de dir a mos companyons que de present com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits capitols per correu propri scrivissen notifficantho al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non havem haut certifficacio. Perquel mestre justicier et tot hom generalment se te per dit que la dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et aquells per qui ella se governa no li ho consellen: e par be versemblant que apres que la dita senyora es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se son molt sentits et han haut gran desplaer en tant ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha presos et feta justicia de alguns dels millors de la vila per ço com resistien a la sua senyoria: apres ses seguit quel comte Johan de Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo dihent al poble que per nom et per part de la dita senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara empero no ha acceptada la dita letra la qual li es stada presentada per lo dit comte Johan o per son procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses dues galiotes per socorrerlo de ço que haja necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte que es necessari quel mestre justicier sia poderos et favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la casa de Arago que sens falla si ell fos mort de aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada de aquest regne: hoc encara los barons cathalans qui no son de sa obediencia ab los quals lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab ell de aquesta materia: pero ab los barons sicilians quel senyor rey que Deus haja havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino la treua dessus expressada. Al present noych ha altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa la qual man a mi tot ço quem sia possible. E sia la Trinitat sancta guarda de tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de maig del any de mil et quatrecents et dotze. - Apres la data de la present sich es sabut per letra qui es venguda del Matzari que mossenyer Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et de la vila de Plosa et que lo castellan quil tenia se te molt per enganat de la manera que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer Johan te vuy la vila et lo castell. Closa en lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lo vostre missatger en lo regne de Sicilia qui humilment se recomana en gracia de tots vosaltres senyors Guillem Gavella.

Fueron leídas después algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dírigido a las universidades doña Violante.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta de los valencianos. 

Núm. 387. Tom. 20. Fol. 1810.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: entesa una letra vostra a nosaltres liurada per lo discret en Pasqual Pellicer notari et hoit algun rahonament per aquell feyt en virtut de la crehença per vosaltres a aquell acomanada considerants los motius tocants en la dita letra vostra et sobre aquells haut assats rahonament copios havem a be gran grat dels avisaments et motius per vosaltres moguts et assats largament rahonats en la dita vostra letra com conegam aquells procehir de zel verdader desijants lo pacifich repos de totes les terres subjectes a la corona reyal les quals coses no deuen passar ab ulls entelats ans deuen esser be abraçades en cas loch et temps congruents. Pero senyors molt reverents egregis nobles et honorables qui pensa degudament quant benefici es stat la concordia de les nou persones et tals eletes per la investigacio et declaracio de nostre rey princep et senyor per justicia et la manera molt sancta loable et digna de memoria tenguda et servada per aquells tro aci en los procehiments ja feyts et com ab la ajuda de nostre Senyor Deu speram de prop la publicacio tan desijada: es be rohonable de reduptar de fer novitat tal que pogues o fos vista arguir a llarch de temps algu a la dita investigacio e publicacio mas es nostre parer et conexem esser molt necessari sperar ans de totes coses la dita declaracio: cor qui considera lo temps prefinit a la dita declaracio et lo temps necessari a fer concordia entre tots los competitors et qui atten a la distancia dels uns als altres et les persones et alguns per causa de llur edat qui son et com tals causes se merexen tractar es mes que impossible dins lo temps restant a la dita declaracio poder encloure los dits affers. No dehim empero aço per tant que en les coses toquades et per vosaltres mogudes ab soberga vigilancia no si dega entendre. Perque senyors molt reverents nobles et honorables appar a nosaltres et es nostra clara intencio que feta primerament la publicacio de nostre rey princep et senyor les dites nou persones qui son ydonees et molt congrues et abtes per fer concordia et procurar pau et bona amistat entre los competitors ab lo dit senyor declarat per justicia et entre si deuen haver a singular carrech de entendre ab soberga cura en la dita concordia et pau et en altres beneficis dels regnes et principat del dit senyor: et que de aço en son cas et temps los deu esser donat a singular carrech per los qui seran per los parlaments dels regnes et principat a la dita declaracio destinats. Quant es la concordia en virtut de la creença a nosaltres explicada de algunes poques persones qui son en Algezira ab nostre parlament general de aquest regne no sabem tro açi causa alguna de debat com tota hora que ells o altres volran esser o entrevenir en aquest general parlament seran abraçats et acceptats e hoits molt liberalment et benigna. Et sia ab vosaltres senyors molt reverents nobles et honorables la sancta Trinitat Amen. Scrita en Valencia et sagellada ab lo sagell del reverent senyor bisbe de Valencia a XIII de juny del any MCCCCXII. - Lo parlament general del regne de Valencia prest a vostra honor.

Se leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la discordia que había entre los valencianos; y por último se trató del pago de algunas cantidades.