28 DE ENERO.
En esta sesión se
dio cuenta de las varias cartas que a continuación van insertas:
Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los
diputats de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend
magnifichs e honorables mossenyors. Precedent debita comanda
aquesta universitat tramet lo portador de la present sindich de
aquella per causa de la celebracio de les corts per intervenir en
aquelles. E per quant ha a conferir ab vostres molt gran reverencia
e honorables savieses de les quals aquesta universitat sta confiada
en lo be avenir nos tardarien aquell vos suplicam hous placia
haver per recomenat en lo que ab vostres reverencia e
honorables savieses haura a conferir per lo be avenir de aquesta
universitat. E manen vostres reverencies e honorables savieses de
aquesta dita universitat ab fiança
de complir tot lo a elles plasent. E sia la Trinitat Sancta vostra
salvifica proteccio. Scrita en Busulu (Besalú)
a XXIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt
reverend e honorables mossenyors qui en gracia vostra se comanen
los jurats de Busulu.
Als molt reverend egregis
nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de
Cathalunya e consell en virtut del poder de la cort elet e
assignat en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables senyors. Certificaravos com havem rebuda una
letra closa del molt alt Senyor Rey de XV del present
ab la qual nos scriu que a tres de febrer prop vinent sa
Senyoria sera en la ciutat de Leyda per donar sossech e
repos e entendre en lo benifici del Principat de Cathalunya e
servey de sa Majestat encarregantnos que per al
dit dia trametam a la dita ciutat de Leyda una persona
ab la qual puxa parlar sobre les dites coses e que en
aço no
haja falla que cosa sera quens reputara en acceptissimo
servey. E perque mils puxam provehir sobre les
dites coses es estat delliberat vos ne striguessem e
haguessem sobre aquelles lo consell vostre. Per tant
vos supplicam molt afectuosament nos vullau scriure del vostre
parer e intencio e lo que consellau degam fer
sobre les coses dessus dites e aço molt prestament per
tal que si ho consellareu a la dita jornada puxam haver
feta la provisio deguda. E rescrivennos vostres reverencies e
magnificencies tot lo que plasent los sia. Les quals
tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio e
guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de janer del any Mil
CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes e apparellats los
procuradors de Tortosa.
Als molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del
General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la
cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables
mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra
vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo
Senyor Rey a propri motiu per hun home de son
consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la
Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la
sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem
molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments
precedents que de la sua Altesa a bocha e alias
haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres
sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep
encastellar a Morella o a Miravet de que havie causat
en (salta de la 297 a la 328 !!)
ta forma dels usatges
constitucions e libertats de la patria jurades observar per la dita
Majestat. E apres tantes instancies veu per efectes lo dit Principat
en tant temps no haver pogut trobar en lo conspecte de dita
Majestat gracia ne justicia ab humil reverencia de dita Majestat
parlant ans ha vist per experiencia lo dit Principat moltes
fames de gents darmes meses e altres demostracions
esser stades fetes molts consellers e oficials de la sua
Majestat esser anats per lo dit Principat suscitant gents e procurant
que nos pogues prosseguir la peticio de gracia o justicia. Quantes
zizanies han temptades seminar. Quantes coses han dites
per procurar e suscitar divisions en lo dit Principat. Notori es en
gran ofensa del ofici pertinent a reyal Majestat. Veuse
mes avant per experiencia inumerables letres en forma instilada
esser anades per Cathalunya demanants moltes gents per a III
de febrer lo que dignament porta gran admiracio. Vistes donchs
e considerades totes aquestes coses e moltes cominacions qui
publicament son exides e van per la terra semble al dit
Principat molt diligentment e ab aquell sforç
ques merex es pertany deure attendre a la sua
indemnitat e virtuosament procurar ab migans deguts e
pertinents esserlos complit ço
que justament e pertinent han demanat e per ço
encara treballant e fatigantse havent sperança
a conseguir lo degut han los cathalans tramesos e a la primera
embaxada ajustat nombre de XXXXV persones les quals ensemps ab les
primeres XV prostrats e molt humilment altra e altra vegades han
supplicada la dita Altesa li plagues atorgar e a efecte deduhir les
coses tantes vegades degudament suplicades e demanades les quals per
raho e justicia exaudides e a efecte deduhides esser degueren pero
axi com les primeres les derreres supplicacions e peticions son
stades poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor e
contristacio los coratges dels cathalans senten los quals pus ab
dilacions aquesta materia tant a ells prejudicial e afixa tollerar
degudament no poden. E per tant per part del dit Principat los dits
embaxadors fan certa la sua Majestat que diminuir de embaxada o
desistir de la prossequcio de aquest negoci james entenen fins tant
les coses supplicades e demanades obtengut hagen complidament per
reintegracio e observancia de lurs libertats. Aquest es firmissimo
proposit de tot lo principat e unica voluntat incomutable e no sens
causa car aquest negoci no solament concernex la persona del
Illustre primogenit mas encara lo prospero e felice
stat de tots los poblats en aquest Principat del qual apres la dita
Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor e
primogenit de la dita Majestat no dega esser Senyor e cap de la cosa
publica de aquell car la successio en aquest Principat ve per orde de
genitura al primogenit e aquest es us e ley de la patria
inconcussament observat o lo contrari james ses admes ans ha
grans drets lo primogenit en la terra per los quals de fidelitat son
en conservacio sua los cathalans obligats e per ço
los primogenits deuen e han acostumat consentir en los arduus actes
de la terra per los reys fets car en altra manera no haurien perpetua
subsistencia.
E si la Majestat del Senyor Rey per si podia del
primogenit judicar per indirecta poria donar la successio a quis
volria lo que nos pot fer per lo gran e format interes del Principat.
Lo rey En Jacme segon essent de aço
ben cert quant lo fill primogenit se fon fet frare
del orde de Muntesa congregada cort e proposat per lo Rey
volent fos jurat linfant Namfos segon nat james
la terra ho permes fins lo primogenit Jacme personalment dix
voler esser religios e renuncia en cort a la primogenitura e drets de
aquella. E quan lo rey En Jacme primer dona al segon nat
lo Principat de Cathalunya e al terç
lo regne de Mallorcha lo primogenit ho hague aprovar e
consentirhi. La fidelitat donchs innata e integerrima que han
los cathalans los compellex la salvacio del fill primogenit de
son Rey e Senyor
incerquar procurar solicitar e defendre e com los
cathalans devant totes les nacions del mon sien lo
fundament de la fidelitat ab molta integritat vehen lo
que es a la fidelitat pertinent e res de la pertinencia de la
fidelitat ommetre no volen e mes quant vehen divinament
esser en aço ab unanimitat inspirats e ennaraien
tal voluntat e unanimitat han participi los altres subdits a la
corona reyal si diligentment sie attes e considerat ne crehen
los cathalans no poder aço obtenir tant just degut e
pertinent e que es volen liberar e salvar la persona
del fill primogenit de lur Rey e senyor lo qual fill
rectament apres los felices e lonchs dies
de la dita Serenitat se spera rey e senyor lur.
Digna cosa es e pertinent aquesta a la fidelitat dels cathalans e si
aço no fahien dignes serien de
gran reprehensio e notamment no retrien lur
deute ne farien los presents ço
que virtuosament han fet los predecessors lurs si en la
liberacio del dit Senyor primogenit compliment no donaven e
majorment com sapien esser innocent de colpa (o culpa, no
se ve bien) e les causes de la sua detencio scrites e explicades
esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens
comparacio de la que ell ha passada serie remes e relexat.
E com los cathalans sien obligats e tenguts a la patria e a si mateys
deuen molt mes per la liberacio del dit Illustre primogenit ab
molta diligencia e virtut treballar e en la prossequucio de aquest
negoci sens sperança de cansar
o desistir ab extrema vigilancia e impurtunitat entendre e
perseverar per quant en la detencio del dit Illustre Primogenit e
extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya han ruptura e
sostenen notoriament e manifesta lesio prejudici e violacio molts
usatges constitucions privilegis e llibertats (primera vez
que leo llibertats con ll) de la patria lo qual interes es molt
propri de tots los cathalans e tan propri com la vida. Perque
prosseguint reparacio de aquest negoci reten lo deute de fidelitat a
la Majestat del dit Senyor Rey e a la propria e prosseguexen la pus
cara (piu cara italiano; más querida; mes volguda) cosa
que ha la cosa publica daquest Principat ço
es observancia de les libertats
les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persones
e bens per exaltament e ampliacio de la corona reyal han
adquirides. Sia donchs apartada tota sperança
que la Majestat del Senyor Rey hagues que aquest negoci degudament no
fos prosseguit encara que tots altres inconveniens
(salta
de la 331 a la 334)
constitucions les quals son tant plenas
que qualsevol oyda la lectura compendra facilment e prompta quant sia
contrafet a dites constitucions e usatges les quals cove a la letra e
sens gloses o interpretacions entendre e aquest notori enteniment ha
tot lo Principat de Cathalunya que per vigor de dits usatges e
constitucions deu e ha esser lo dit Senyor Primogenit retornat en la
vegaria (veguería) de Leyda e liberat e
sobre aço consell o disputacio de juristes nou volen nen
consentirien los cathalans e axi lo dit Principat ho ha consellat e
conselle e consellara a la dita Majestat lo qual consell com a molt
virtuos e just concernent lahor de Deus servey e honor de la dita
Majestat tan gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat
e observancia de les leys de aquell jurades la dita Majestat millor
seguir deurie que no lo consell dels malvats enemichs de la sua
corona e honor del dit Principat qui en aquesta materia laconsellen
e axi sinistrament lo informan de que en temps e loch oportu
portaran digna remuneracio car lo dit Principat dotat de molta
providencia integritat e virtut sens passio alguna
reguladament e deguda conselle la dita Majestat. Perque
supplicaran Ios dits embaxadors instaran e demanaran a la dita
Majestat tant stretament e afectuosa com puxen sia de sa merce per
retre lo deute de justicia a que es obligat e tengut e per lo Rey
dels Reys li es comes e manat e encara la religio del jurament per
ell prestat per observancia de les leys de la patria seguint lo
consell del Principat molt promptament e expedita torn lo dit Senyor
Primogenit dins la vegaria de Leyda e lo leix en
libertat com axi per observancia de usatges constitucions e
libertabs de la patria ferho dega e hi sia stret
e tengut no obstant se diga lo dit Senyor Primogenit haver
delinquit stant en Leyda lo que lo Principat se ha per cert no
haver subsistencia de veritat ab deguda e humil reverencia de la
reyal Majestat parlant no esserli per pus impingit sino
per levarli Ios drets de primogenitura e colorar
la prejudicial detencio car indubitat es notori e
manifest lo dit Senyor Primogenit esser stat en la sua venguda
assegurat e apres per la reyal Majestat vocat que anas
a Leyda ab la paternal benediccio e apres en la hora e moment
de la detencio la reyal Majestat li dona la dextra ma e
assegurat besar los quals actes per leys de
Cathalunya e encara per humana raho donen notoria e plenissima
seguretat no comportant disputa alguna. E hon aço
demanat fer e exeguir prestament la dita Majestat no volgues portaria
los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria
occasio a inconvenients irreparables e james ells dita reparacio
prosseguir desistiran ab los mitgans deguts e pertinents e a
sua Serenitat prudentissima servey e bona reputacio de tals
cosas no reportaria car los cathalans delliberat tenen
no oblidarse usar de tots los remeys que puxen
degudament per observacio de lurs privilegis e libertats
los quals remeys pot e deu la sua Majestat confiar tant en la
circunspeccio e sagacitat dels cathalans que no son ara per
pensar.
E de aço los dits
embaxadors facen certissima la dita Majestat supplicantla que
mentre es lo temps lo repos se prengue car
si una vegada les coses eran totalment començades
serien dificillimas
de reposar e per ço los cathalans nos cansen ne cessen moltes
supplicacions premetre e per XV e per XXXXV embaxadors qui tots LX
Cathalunya representen. Placia a la dita Majestat los LX embaxadors
exaudir e no vulla en tal punt e axi stret portar los
cathalans ne experimentarlos si alguna part o reliquia los ha restada
de aquella precipua e singular virtut que lurs predecessors hagueren
en adquirir les libertats. Sia supplicada per los dits
embaxadors molt stretament e clara la sua Serenitat no vulla fer
experiencia en que bastara lo ingeni e poder dels cathalans per
defensio de les libertats. E sia feta certissima la sua
Serenitat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi
poch se aconortarien de aço
com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran
perill. Ne deurie voler la sua Majestat se
contentassen los
cathalans abandonar
aquesta empresa tant concernent la fidelitat lur honor e propri
interes car salvant aquesta saben deure viure juxta les leys en que
son nats e aquesta perduda es firmissima sentencia lur Deus dignament
ordonaria ells esser prostrats e perpetua captivitat e servitut
constituhits car ells han per ferma delliberacio e proposit la
liberacio de la persona del Senyor Primogenit en que concorre la
reintegracio e observancia de les libertats de la patria esser total
conservacio e reparacio de aquest Principat e la detencio e cars
advers de la dita persona del Senyor Primogenit esser total
dissipacio e destruccio de tota aquesta patria. Qui podra donchs
reluctar ne traure o remoure aquesta incomutable intencio dels
cathalans. Placia a la sua Majestat no vulla ell esser ne pus
detenirse en tornar lo dit Primogenit dins la vegaria de Leyda e
promptament liberarlo. Aquesta es la peticio firmissima e justissima
dels cathalans en la qual disputa mes sperar o dilacio no es sens
gran perill. Supplicaran donchs los dits embaxadors hajan de la
Majestat del dit Senyor resposta
cathalana de oc o no
(occitano; oc, òc: sí)
stimant la dilacio venir en negativa apartant lo dit Senyor de tota
sperança qui al efecte de menar dilacio portas car axi poch
abandonarien los cathalans aquesta empresa com lo
honor de la reyal corona al
qual james
ha fallit ans es notoria e manifesta per lo univers e molt vulguda
lur
innata e incorrupta fidelitat la qual ha donat causa e occasio la
dita Majestat quietament e pacifica seura en la reyal cadira com per
causa de la integritat e constancia dels cathalans foren repellits
los
tractats moguts e sollicitats
de esser jurat en Rey
y
Senyor lo net del rey don
Alfonso son
frare de gran recordacio.
Be degue plaure a la sua Serenitat la fidelitat en aquell cars per
los cathalans observada. No li deu donchs aquesta desplaure qui es
tant notoria pertinent e necessaria la qual indubitadament en lo
present cars observar entenen. Estan molt aconortats e confortats los
cathalans que per molt que sia dit o scrit en derogacio de lur nom o
fama en les parts foranas
publicacio alguna de les coses ques faran ara redundara en lahor e
comendacio dels cathalans per tantes experiencies de fidelitat
comprovats e per tot se dira
ells virtuosament obrar no donant loch ne comport a coses indignes e
no esserlos observades los
privilegis e libertats a
ells jurades. Desigen empero esser molt lunyats los cathalans de tal
contestacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la
Majestat de lur Rey e Senyor contractats. E axi ho speren los
cathalans per mitga
e industria del dits LX embaxadors se
obtendra
haventsi
ab
aquella virtut que confiam. E feta al dit parlament lo supplicaran
faça resposta de oc
o no
de la resposta qual que sia o retencio de delliberacio ab correu
volant facen avis. A la Senyora Reyna faran los dits embaxadors altre
parlament replicant de las
cosas sobrescritas
e exposant a la sua Altesa lo quels semblara esser necessari e oportu
supplicant la Senyoria sua sia lo mitga de obtenir repos de tantes
conguoxas
qui promptes e aparellades stan dihent a la sua Excellencia que los
cathalans han per ferm e indubitat que si la sua Senyoria volra en
fet e exequcio deduhir lo que ha ofert e pot fer les libertats seran
a la patria observades e liberat lo Senyor Primogenit e aquests
neguocis
pendran bon terme repos e conclusio de que la sua Altesa se obligaria
molt e molt aquest Principat lo qual de seguretat plenissima en les
coses que se cogiten
per al sdevenidor fara oferta e la fara ben observar. La comuna
opinio es que lo repos daquests fets sta en ma e voler de la dita
Senyora Reyna la qual si voluntat hi ha facilment pot repos e
conclusio donar als negocis de que sera molt afectadament per los
dits embaxadors la sua Excellencia supplicada fahent certa la sua
Senyoria que on venir se
haja
a altres instancias
e remeys
no podra esser la sua Excellencia e los seus no senten part de les
conguoxes
ques
suscitaran les quals seran tantes que bastaran fornir mes gents que
nos volria. E altres coses podran los dits embaxadors a la dita
Senyora explicar utils e acomodas
a desigada
conduccio del negoci e specialment podra esser dit que attesa la
qualitat e condicio de la persona del Senyor Primogenit si algun
inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan
ne seguira
grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la
dita Senyoria e los inconvenients serien tants e tant grans que lo
assossech no seria axi facil com vuy e per provehir e obviar aço
fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit
Senyor e de la dita Senyoria haver comanada la persona del dit
Primogenit al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la
persona del dit Primogenit ço que Deus no vulla cars advers seguia
res no bastararia
als inconvenients provehir.
Item es deliberat que en lo derrer
rahonament e en tots parlars escrits daqui avant lo Senyor Princep
sia nomenat Primogenit e no en altra forma.
Item que sia fet lo
jurament contengut en les primeres instruccions.
Dada en
Barchinona a XXXI de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de
Montserrat.
Memorial extra les ordinacions fet
als LX embaxadors del Principat de Cathalunya per los diputats e
consell et cetera.
In primis los dits diputats e consell fan
recort e memoria als dits embaxadors quels placia e vullen
diligentment considerar los actes fets per la Majestat del Senyor Rey
del principi de la sua entrada ença
e signantment los actes derrerament fets en la detencio
del Illustre Senyor Princep e primogenit com aquell matex jorn que
ell fon detengut foren fetes les novitats en Navarra e per
semblant provehit en la captura de don Johan de Cardona en
regne de Valencia la qual
detencio fon feta del Senyor Princep stant tant fort e molt
clausulada remissio e recepcio en amor e benediccio paternal
seguretat e fe donada e per semblant stant lo guiatge e fe
donada a don Johan de Beumont stant encara vocacio per moltes letres
feta al dit Senyor Princep donants fe e seguretat oc e e en lo
acte de la detencio precehi dacio de la dextra
ma e besar en la boca que li feu la dita Majestat. E
segons per alguns es dit quant se feu la dita detencio lo
Senyor Princep munta al Senyor Rey hi munta
per vocacio feta per la dita Majestat per hu que li tramete.
E tots aquests actes donen fe e seguretat plenissima.
Deuse
mes considerar la extraccio de Leyda e portacio fins Azco
(Ascó) per encastellar en Miravet e succesivament la
extraccio del Principat de Cathalunya e portament en e per Arago e
metiment de fama de guerra de Castella. Deuse mes considerar
les respostes als embaxadors fetes e cominacions als tres primers e
apres als XV e les moltes cominacions feites per letres a la ciutat
de Barchinona e a molts particulars. E mes encara se deuen
ponderar les praticas observades e tractats fets
trametent embaxadors per la terra ab ofertes de paper blanch e
sindicat a homens de remença
e comovent
sagramental ab tractat de persones e servant moltes
cauteles ab universitats e particulars e mes convocant pera
tres de febrer a moltes gents ab letres insolitas e fahent acte no
acustumat e majorment ab pretensio de cort pera tretze de febrer. Per
los sguarts demunt dits e per alguns scrits vists se compren la
intencio del Senyor Rey e quant ha a cor portar a fi lo proposit
començat
en la materia del dit Senyor Princep al qual si sens gran
contradiccio la sua Majestat venguda fora sino
fo stada feta per la cort als diputats la comissio divinament
inspirada per vigor de la qual es
stada feta
es
fa
justament e deguda la prossecucio de la liberacio del Senyor Princep
e de la observancia de les leys de la patria. De les sobredites coses
e altres cogitades e sabudes qui prou exprimir nos poden se ha per
ferm la dita Majestat volria subvertir e remoure la dita commissio a
fi que aquella remoguda no se hagues forma prosseguir lo dit negoci
car encara que la cort stigues e tractas aquest negoci sta en ma e
voler del Senyor Rey quant vol sen tracte e no pus avant car ab la
commissio dels deputats es disolt lo fet de la cort e la commissio
dels deputats es durable e arreconada a menys persones e per ço pot
millor al negoci e perjudicis provehir. E la vocacio feta pera
tres de febrer specialment es pe tractar e donar orde en disolre
la dita commissio a fi ques pogues portar a efecte lo proposit hagut
en la detencio del Senyor Princep e encara segons es cominat e
famat per que fossen maltractats e dissipats los diputats
e altres qui en los dits negocis han entrevengut e encara
tot lo Principat de Cathalunya. Per tant a obviar a tants
inconvenients los quals se cogiten es vehen e scriure
nos permeten es deliberat fermament la medicina e salut esser guardar
diligentissimament la potestad e comissio donada als dits
diputats e que en aquella no sia derogat alterat commutat o diminuit
en res ans si necessari era fos ampliada et augmentda
ab lohament e aprovacio de tots los actes fets per los diputats ab
lo consell et cetera.
Item es vist per salvacio de la dita
potestat e commissio que per no ferhi notament o scrupol algu
la cort sis tendra o continuara no deu voler metre les mans pus a
tractar de la materia sobre que ha feta la comissio o si per ventura
quant que quant en alguna manera ne tractava en paraula o scrit o per
alguna resposta o alias seria necessari fahes protestacio e salvacio
que per tal tractar acte o parlar no entenen en res derogar minuir o
alterar la potestat e comissio feta als diputats e consell ans
aquella aproven e augmenten e validen quant necessari sia.
Item
es molt necessari per provehir e obviar a les coses qui nocument
portar podrien que los LX embaxadors e a cascu dels specialment als
majors placia prevenir e parlar als barons cavaller gentilshomens e
altres de cort qui arribaran en Leyda informantlos dels actes fets en
defensio de les libertats e privilegis de la patria pregant e
encarregantlos vullen attendre en no contravenir o contrafer a las
coses principiades tant concernents lo honor del Senyor Rey e
observacio de les libertats benifici e repos de la patria.
Item com per certs justs sguarts e motius es vist que encara que
la cort se continue la comissio als diputats feta dura esta e per
benifici del negoci no esser expedient en forma alguna la cort se
entremete de aquest negoci aquestes coses diligentment
considerades e altres que prou explicar nos poden es vist necessari
que ans de la jornada de XIII de febrer sia cautament provehit e
ordonat que alguna part del braç
militar o de hu dels braços
qui constants degen esser fassen punt ferm e protesten
no esser cort e que la prorogacio no ses poguda fer
stant la dita Majestat fora Leyda e per conseguent la
cort esser spirada. E si la dita Majestat aço no obstant
proposara cosa alguna concernent lo negoci del Senyor Princep e
observacio de libertats per tots los quiy seran e qui en corts entren
podra esser degudament respost com ans de entrar en tractament de
negoci algu es necessari purgar la objeccio feta e dissentiments per
aquells qui diran la confessen spirada car en altra forma procehir no
es pertinent e majorment que del negoci per sa Altesa proposat ja la
cort ha feta remissio e commissio en dies passats als diputats del
Principat qui diligentment e virtuosa lur commissio exequint han
prosseguit lo negoci e tramesa a sa Majestat sollempne embaxada ab la
qual pot la sua Majestat daquell negoci complidament tractar e cort
per aço
no lin cal sperar o purgacio e repos del objecte fet lo qual ans de
totes coses purgar se hauria e esser conegut si val la prorogacio o
no. Tot aço deu esser cautament compost e ordonat per gran benefici
del negoci e per semblant que negu
no sia
conduhit
a impugnar o mal dir la dita commissio per la qual tanta salut
reportara Deus volent lo Principat.
Memorial
per al honorable micer Johan Andreu de les coses que sollicitar hara
e pendre carrech per los diputats e consell lo qual no comunich a
negu car solament es fet per memoria de si matex breument e per
capsous.
Primerament lo dit micer Johan qui porta les
instruccions e ha entrevengut e sabut en les delliberacions qui fetes
son comunicara les instruccions e memorial altra que porta als LX
embaxadors e a cuascu dells ço
es la primera instruccio per lo primer rahonament a la
Majestat del Senyor Rey fahedor e altres coses contengudes en
aquellas e ab aquella diligencia que dell se confie
sollicitara tots los embaxadors e particularment alguns principals
dells pera la prospera e bona conduccio del negoci tostemps per
manera que uniformitat e bona concordia sia en tot e per tot
observada.
Item comunicara la segona instruccio e rahonament qui
en lo segon loch se haura fer a la Majestat del Senyor Rey e per
quant lo parer es ques deu legir lo que sera descarrech a tots
sollicitara lo dit micer Johan sia delliberad a la persona qui
ho legira perque sia ben previst e molt intelligiblament e
speciosament e ab lo gest degut ho lige.
Item mes comunicara lo
dit micer Johan Andreu als LX embaxadors e specialment ab los caps o
principals homens de la embaxada ço
es de aquells qui en cort poden entrevenir lo memorial concernent los
fets de certs e molt attentament e diligent sollicitara sia ben
provehit en obviar a les coses tractades per derogar ab poder e
comissio donats als diputats e consell praticantho singularment ab
les persones qui vendran a la jornada de tres de febrer e a la cort
en forma que ab bona concordia e voler unich de tots aquesta materia
sia prosseguida e finida car la sola unitat es salvacio daquest
negoci e deuse diligentment attendre la cort no faes novitat alguna
derogacio en la comissio per la cort feta. E per recort del dit micer
Bernat se nota que les constitucions De tractatu causarum infra
Cathaloniam
et cetera militant in casu occurrenti. Nec obstat constitucio Les
causas
de pobres et cetera quia licet in illis sit tolleratum non in aliis.
Item quia crimen lese Majestatis non est regalia ita afixa quod non
possit comunicari ymmo potest inferior a Rege et ordinarius
cognoscere et de moneta et aliis regaliis consueverunt inferiores
cognoscere de quibusdam vero usaticis alius a principe non potest
facere processum quia nequeunt comunicari. Hic autem non est talis
processus et merito causa Cathalonie est et factum Cathalonicum
presertim quia de regaliis ubi proceditur alias quam per processum
usaticus Inferiores cognoscunt. Regi
Majoricarum
factus fnit
processus usaticus Auctoritate et rogatu. Et comiti
Empuriarum
processus simili modo et infanti
Ferdinando
fratri Regis Petri
fuit factus processus velut contra hostem publicum quia ivit ad Regem
Castelle inimicum Regis et cum gentibus armoruos invasit regnum et
locum de Biar. Item processus fuit factus comiti
Urgeli
et ut publicus hostis fuit persecutus obsessus et captus et fuit in
civitate Illerde condempnatus et ideo non prejudicabat extraccio quia
cognitum fuit in Cathalonia et si fuit in vita tolleratus hoc fuit de
missericordia que potest ubique exerceri. Item quia in omnibus
concurrebat Cathalonia et *enadiuvabat et consilio et auxilio patrie
Reges processerunt.
Ad constitucionem Quod cause vicarie et cetera
videtur dubium propter caudam constitucionis que disponit usaticum
Placitare debere servari in baronibus. *Rem usus consuetudo et stilus
Cathalonie habent quod primogenitus est in regno successurus vel qui
habet jura primogeniti. Item primogenitura est quedam dignitas in
regno. Hec omnia sunt inconcusse observata et approbata per
constituciones et *leges patrie ad quam spectat hoc defendere. Et
patria in materia successionis habet formatum interesse quapropter de
primogenito sine patria judicari non debet quia *dias posset *del*i
et prejudicari in suo interesse et a seculo non fuit aliter visum
ymmo semper primogenitus stans vel habens jura primogeniture
successit et iste
est stilus et usos inconcusse observatus confirmatus et approbatus
per constituciones.
Ad hoc ponderatur constitucio regis Jacobi
secundi in curia Gerunde disponens quod primogenitus est successorus
et merito videtur jus quesitum psalmo etiam Deus judicium tuum regi
da et justiciam tuam filio Regi. Vide etiam propositum in pace et
treuga.
Item constitucio Regis Martini aperit quod
eo ipso quod primogenitus est habet cancellarium vicecancellarium et
cetera. Item aperit primum constitucio ubi dicit Emposar leys als
successors en la primogenitura quod eo ipso quod primogenitus est
successor et cetera.
Neque primogenitus potest valencias facere in
regno ceteri autem filii regii possunt et ut barones habentur in
regno secus autem de primogenito.
Facit ad hec quod Rex Jacobus
primus cum donasset comitatum Barchinone secundo nato
et regnum Majoricarum tercio nato has donaciones
confirmavit et fecit primogenitus cujus erat interesse alias
subsistenciam non habuissent propter jus ipsi primogenito
quesitum. Facit etiam quod in quibuscumque concessionibus et arduis
factis per aliquem ex regibus habentem primogenitum in omnibus
firmavit primogenitus pro suo interesse formato. Sunt de his innumeri
actus.
Facit etiam quod Rex Jacobus secundus cum filius
primogenitus religionem intrasset volens primogeniture jura
dari secundo nato Namfos convocatis curiis et requirens
patrie ad hoc consensum minime fuit concessum vel admissum donech
plene constitit primogenitum in religione velle permanere et etiam
expresse renunciasse juribus primogeniture et his peractis consensit
patria.
Facit quod orta contencione inter Regem Jacobum et
primogenitum tres fuerunt assignati inter eos cognitores.
Facit
etiam quod orta diferencia tempore Regine Forciate (Na
Forciana) inter Regem Petrum tercium et primogenitum
Johannem patria se interposuit et mostrant capitula quod patria fuit
cominalis debita persona et equalis inter eas ad tractandum
concordiam et securitatem omnium.
Facit etiam quod post mortem
Regis Martini patria deputavit cognitores ad quem primogeniture jura
spectarent. Comparuerunt infans Ferdinandus dux Gandie dux Andegavie
comes Lune comes Urgelli fuit productum pro parte ducis Gandie
testamentum regium in quo de regno disponebatur quia tamen reges de
hoc regno disponere nequeunt primogeniture jura ad infantem
Ferdinandum visum fuit spectare.
Facit etiam quod *certus de his
Alfonsus rex tractatus pro nepote inceptos reliquit neque alio jure
successit Johannes nisi quia jam cognitum erat ad eum spectare jura
primogeniture et ideo gubernator erat generalis.
Facit etiam quod
in concernentibus statum ac magnum in populo scandalum non potest rex
sine populo exequi capitulo quarto.
Quod autem vocatus a principe
guidatus sit dicitur quod sic ad quos L.III S transfugas Dig. Ad L.
Cor. De sica. Antequam provincia et sic militat usaticos Quoniam per
iniquum et ita ultimo servatum in facto de mossen Çarriera
qui fuerat vocatus ut ad Paulum Vida veniret ille detinuit cum ad
quod L.II de judi* et S De dilacionibus.
Nec obstat si dicatur
quod postea deliquit tunc enim stat usaticus Statuerunt cum aliis ei
sequentibus in momento enim detencionis fuit data dextera et basium.
Et si dicatur quod loquitur de forisfactis et quod hec est juris
execucio dicitur quod sequentia usaticus Et fides condentium declarat
mentem que est omne nocumentum esse forisfactum nec potest dici juris
exequcio quia infecto processu et propterea propter formatum
interesse patrie vult patria quod ostendatur quomodo postea deliquit.
Neque fides data pati deberet hujusmodi supplicia legitur enim quod
Demetrio Rege Asie
obsedente judeos qui romanis federat erant accersito romanorum
auxilio Marcus Publius Scevola missus est cum potenti manu cui
occurrens obviam Demetrius ut tractaret porrigens dextram Marcus
retraxit dextram nollens illam dare Demetrio reputans indignum esse
juris exequcionem facere in quem data esset dextra que fidem et
securitatem denotat sed ait Scevola Absit dextram dare quem ulturus
sum statim subjugens Senatus populusque romanus precipit tibi
discedas a judeis ei amicis. Respondit deliberare velle et faciens
circulum circum Demetrium ait Senatus populusque romanus precipit
tibi ne discedas ab hoc circulo donech delliberaveris et respondit
discendendum esse ad votum Senatus.
Item etiam deducitur quod per
literas regias directas civitati Barchinone ait Majestas non habere
neque scire immo et non creditur principem contra Regis personam
quitquam machinasse.
