Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
domingo, 29 de diciembre de 2019
Dels Algutzirs.
Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.
Del Canceller.
Del Canceller.
Per tal cor magestat real de grau molt gran es exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per ço les letres della proceents son per juhi de hom excellent corregidores e a forma congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller lo qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant que prelat no sia sia reebut qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna ab menys letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotsescrites per un escriva de manament o de registre o per lo missatge de verga de la cancellaria o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora pero se guart que en lo manament de cascuna de aquelles sia contengut que son manades per nos o de part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcun de nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nostres oydors seran provehides o manades justicia tan solament contenents e comissions de aquella: pero sia diligent e attent que aquelles que gracia contendran qualque qual a la cancellaria venguen closes ab lo sagell daquell qui manades les haura segellades en la clausura: e en lo manament daquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellaria nostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents pero que si per nos sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o per los oydors axi con per lur offici ells poder manar havem ordonat no contrastant que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita escrivania o a alcun dells alcunes letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del canceller reputades recus aytals letres subsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy era subseguit. En apres per tal cor a aquell al qual ço que es mes satorga ço que menys es consentir enich no reputam letres justicia contenens encara summaria expedicio o sens plet per son propri moviment manar e subsignar pusca axi con les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera no abus quel offici dels oydors sen pogues anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra la nostra ordinacio alcuna cosa per nostre protonotary o per alscuns dels escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses faedores per los dits vicecanceller protonotary e altres scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deidores per ells conseylan sia orde degut per raho observador: duem statuydor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiran alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solament o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convendra lo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan car meylor es que los dits dels altres sien corregits per los dits subseguents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits apres subseguits dels altres: e si els mayors primerament dehien aquelles coses que veurien esser conseyladores per aventura aytal occasion de mala absordidat se donaria quels altres no volents per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores lenteniment propri en ornament subvertens. En apres volem quel canceller ordon les altres coses les quals present nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacions escrividores en les foranes parts dicte e aordon segons que sera concordat e atorgat per nostra real magestat. En apres respostes faedores en lo dit conseyl de part nostra quals que quals si donchs a altre daquells espressament aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcun domestich nostre mostra a ell albara del panicer major nostre con la sua bestia sera morta en servey nostre o del cavalleriz nostre con sera retuda a la cort nostra per affoliada albaran sagellat ab son sagell manam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es rocin de vint y sinch libras e si mul o palafre de quinse libras les quals al tresorer nostre sien endreçades. Ordenans encara e volents a son offici pertanyer que tots quals que quals als quals public offici de judicatura o de notaria sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses decents examin diligentmet e aquells los quals sufficients veura esser espeech liuran a ells loffici destinat. Si empero sesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria lavors lo loch seu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declaram a ell esser sotsmeses prelats capellans clergues doctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants en los cases empero en los quals no contradien canoniques sanccions e los oydors e los promovedors cavallers scrivans nostres: los escrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de son offici sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleits cor als resplandents conseylers nostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytal licencia consentidora. E pusca lo dit canceller los sotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en lur offici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt dites sien perfetes per lo dit canceller lo dit canceller sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella e de la almoyna e dels infants qui de la almoyna son nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aquelles coses que ells contracten e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.
Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como
Condes Soberanos de Barcelona.
Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...
viernes, 5 de marzo de 2021
30 de noviembre 1461
El día 30, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.
Al molt honorable
senyer En Luis Dolzinelles diputat local en la ciutat e
vegueria de Leyda.
Molt honorable senyer. Requiriu
lo vaguer sotzvaguer e altres oficials de aqueixa
ciutat sotz virtut del sagrament e homenatge per ells prestats
e o que fer e prestar son tenguts de exequir les requestes
nostres e que si algunes letres o provisions a ells
conjunctament o divisa seran presentades axi de la Majestat
del Senyor Rey com de la Illustrissima Senyora Reyna
tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e
loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de
Cathalunya tocants les dites letres o provisions o havents
sguard a les comandes de Miravet e de Azcho o de alguns
membres drets o pertinencies de aquelles que abans deduhiren
exequucio cosa alguna en virtut de les dites letres o
provisions consulten sobre aquelles a vosaltres. Trametent nos
copia de les dites provisions e letres e fins hajen nostra
resposta en res no procehesquen. Car com sobre la dita
materia sien emanades algunes provisions prejudicial a
les constitucions leys e libertats de aquest Principat
e a la novella capitulacio entre lo Senyor Rey e aquest
Principat fermada e per tant volem veure e que sia molt attes
a la observacio de les dites constitucions leys libertats
e capitulacio e per les dites letres e provisions o en altra
manera en res derogat no hi sia. La requesta que fareu sia
continuada per vostre notari. Dada en la ciutat de Barchinona
a XXVI del mes de noembre any Mil CCCC sexanta hu. - M. de
Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General de
Cathalunya residents en Barchinona.
En otra sesión
que tuvo lugar este mismo día ocupáronse de algunas sustituciones
que se habían de hacer.
Sigue aquí una credencial dada por el
maestre de San Juan a Galceran Ça-Sirera, doncel, la que fue
leída en consistorio el día 24 de noviembre, no obstante de
encontrarse en este lugar, cuya irregularidad no aclara por ningún
estilo la reseña que aquí se lee, correspondiente, sin duda alguna,
al mismo día último de noviembre.
Als molt reverends
egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los
diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt
reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars
amichs. Nos trametem aqui a vosaltres a mossen Johan de Copons e En
Galceran Ça-Cirera (está en dos líneas, en otro texto anterior,
24.11.1461 está todo junto, Çacirera)
S. de Montornes nebot
nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo
veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta. Los
quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part
nostra vos han esplicar. Pregam vos quant mes afectuosament
podem vos placia donar plena fe e creença e abduys los
sobredits ensemps o a qualsevulla dells en lo
que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo
remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la
vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. -
Magister hospitalis Jherusalem.
En virtud de esta
credencial, el mencionado Galceran Ça-Sirera esplicó,
á corta diferencia, lo que se contiene en la cédula que
sigue.
A la molt gran providencia de vosaltres molt reverends
egregis e honorables senyors diputats e consell lo Principat
de Cathalunya representants.
Ab gran querela
significa lo reverendissimo e reduptable fra
Pere R. Ça-costa mestre de Rodes e castella de
Emposta dient que jatsia ell sia molts anys ha en
pacifica possessio de la dita castellania e membres de aquella
notoriament a la Majestat del Senyor Rey e a tot lo
Principat de Cathalunya e apres promocio sua en lo
dit magistrat (maestrat; maestrazgo) la dita
castellania no haja vagat (vacante) per quant
lorde ha dispensat segons Iurs statuts del dit orde
ell pot retenir la dita castellania de la vida sua e aço
prometen e disponen segons lurs statuts stils e
costums. Empero aquella no vagant a importunitat
de alguns lo Senyor Rey de fet se diu hauria donada al
noble fra Rochaberti comenador de Montso e apres
sotz color que vaga e per conservacio dels fruyts
de aquella de la Majestat del Senyor Rey es emanada al vaguer
e sotzveguer de Tortosa e a altres oficials de Cathalunya una
provisio de la tenor seguent Johannes etc. Inseratur. Ab la
qual en efecte es manat ab pena de tres milia florins
quen sien presos a ma de la cort del dit Senyor los
fruyts de les comandes de Miravet e de Sco
(Azcho, Ascó) qui son membres de la dita castellania e
aço tot es color e causa simulada per donar apres de
fet la possessio del dit fra Rochaberti. E axi de fet lo
dit honorable veguer es vengut al castell de Miravet e ab
destrals volia metre les portes e fer altres novitats
molt insolites en lo Principat de Cathalunya la qual provisio
e altres actes subseguits son molt deviants e contraris a
drets divinals e humanals e a les leys costums stils e
leberlats (libertats; pero aún no escriben llibertats)
de la patria jurades per la prefata Majestat hoc e de
directo contra la nova capitulacio novament e solempna
jurada. E per ço es cert no proceheixen de la be informada
pensa de la dita Majestat qui ab summa virtut enten a la
justicia e observancia dels usatges de Barchinona constitucions de
Cathalunya capitols de cort usos e pratiques predites. Primo
car la dita castellania es benifici ecclesiastich e la
collacio o conservacio de aquella e dels fruyts de
aquella pertany al dit reverendissimo e redubtable
mestre e convent seu e no a la dita Majestat ab aquella humil
reverencia ques pertany e fahent al contrari lo
dit Senyor fa contra los dits drets comuns vulgars civils e
canonichs divinals e humanals e signantment contra lo usatge de
Barchinona qui comença Laudaverunt e contra la
constitucio primera de Barchinona del Rey En Pere segon de
gloriosa memoria C° VIII incipiente Concedimus ibi promittimus et
ordinamus per nos et successores nostros quod servabimus et
servare faciemus libertates et inmunitates ecclesiis
personis ecclesiasticis locis et rebus eorundem. Libertat
adonchs ecclesiastica axi com en lo dit ofici de
castellanie si vagas seria provehit per lo
dit reverendissimo mestre e convent seu car de aquestes
coses la reyal Celcitut salva la sua clemencia
no ha nenguna disposicio abans segons la libertat
ecclesiastica a ell es interdit per los drets vulgars.
Item lo Senyor Rey ha imposat a ell ley que no metra
algun oficial a algun loch o castell que no sia seu per
fer exequucions o per altre qualsevulla causa ut in
dicta constitutione C° Statuimus et ordinamus.
Mas
fa lo contrari per les dites letres o provisio car
los castells de Miravet e Desco no son del
Senyor Rey mes del orde ecclesiastich Jherusolomita.
Item que aquesta causa es de Cathalunya e les causes de
Cathalunya dintra Cathalunya se deuen tractar ut in
dicta curia. C° Itemque cause Cathalonie. Item deu esser
tractada dins la vegaria de Tortosa dins la qual es la dita
castellania e segons lo capitol qui comença Itemque
cause vicarie en la matexa cort les quals constitucions
se han observar a la letra e tots rescrits en contrari
son nulles segons la constitucio de Barchinona de la Senyora
Reyna dona Maria en lo capitol Volents. Item quod omnes
cause igitur etc. Item en la mateixa constitucio de Barchinona del
Rey En Pere segon en lo capitol Item quod nos vel
oficialis nostri non expoliemus cautum est que lo Senyor
Rey e sos oficials no despull algun o alguns de
qualsevulla condicio o stat sien de la possessio o
quasi de aquells qui obtindran sens conexença de causa etc. Mas
per les dites letres sera fet tot lo contrari car
lo dit reverendissimo mestre Jaumes es stat oyt
ne en Arago pot esser oyt segons dit es. Igitur etc.
Item que no vagant lo benifet no pot esser donat car en
lo loch de la persona vivent algu no pot esser posat
segons les sancions libertats ecclesiastiques majorment que la
dita castellania fou donada a vida al dit reverendissimo
mestre com dit es. E axi ne obtingue sentencies.
E per lo lo usatge començant alium namque e per lo
capitol de cort del Rey En Marti deu se indicar en
Cathalunya per directum igitur etc. Item per la nova capitulacio
solemnament jurada la Majestat reyal abstinent se de
intrar dins lo dit Principat de Cathalunya la sua
acustumada clemencia ha preficit lo seu lllustre Primogenit
ab plenissima potestat al dit Principat algunes coses solament
reservades a sa Majestat per ço
salva la clemencia
no ha pogut aquestes provisions en aquest Principat fer. E com les
letres e provisions que contra constitucions e libertats
de la terra son emanades sien nulles e no degen
esser obeydes per lo capitol Item quod nos vel
successores en la cort segona del Rey En Jaume de
inmortal recordacio en lo capitol Item ordinamus et
promittimus en la terça cort de Barchinona del Rey En
Jaume segon les quals libertats totes son confirmades per
lo capitol final en la dita cort e en lo dit capitol de
la Reyna dona Maria ja allegat qui comença Volents.
Per tant lo dit reverendissimo Senyor mestre o son
procurador suplica a vostra gran providencia vos placia ab
tots aquells remeys stilats e permeses que tals
novitats no sien fetes e los honorables vaguer e
sotzveguer de Tortosa e altres oficials reyals per vostres
diputats locals e altrament sien requests e constrets observen
les dites constitucions e libertats de la patria e que
tot ço que es attemptat en contrari sia reduit al
primer stament e en manera alguna a la dita provisio no sia
obtemperar axi com a subrepticia e obrepticia e contraria als dits
drets de la patria. E sia procehit contra los contrafahents
oficials e altres segons forma dels dits usatges constitucions o
capitols de cort e segons forma de la capitulacio nova et alias
segons es del stil e raho. E jatsia etc. - Altissimus etc.
Se
recibió, en este día, la siguiente carta.
Als molt reverends
egregis nobles e molt magnifichs senyors los diputats e
consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis
nobles e magnifichs senyors. No crech fos luny de aci
una legua lo correu que divendres passat trameti
a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies quem
fonch dit per part dels LXXII de la cort quels volgues
dar en scrit la creença quels havia explicada en
virtut de vostres letres e per mi fonch respost que yo
no havia tal manament nom semblava que freturas
attes que aço no eren actes judiciaris empero
que si negu de la cort no havia oyda o compresa la dita
creença que tota volta que los dits LXXII ho
ordenassen que la explicara tantes voltes e tant spau que lo
qui la volguera comanar a la memoria ley poguera
be acomanar (comanar, acomanar, portar, aportar) e qui
la volgues scriure la poguera be scriure mas que yo
la donas per scrit nou fera sens vostre manament. E fet
per mi aquesta resposta ells han significat volerme hoir
altra volta pero nou han mes en execucio. Nom
se sin (o siu, si ho)
haura fet la absencia del Senyor Rey qui ana (fue;
va anar, anà, va aná) divendres passat a Xuxon a correr mont e encara no es tornat ab tot que aci sen
haja sospita que no sia anat a parlar ab lo
comte de Foix mas no crech sia ver. Deu hic
esser vuy sino la cort spiraria. Lo juy
que faç de la pratica que es servada en aquest
fet nom par que sia sino tenir temps sperant ho que la
pau que aquest regne tracta de la casa de Castre ab
mossen Rebolledo e mossen Johan Cerdan en la qual volen que entre don
Jofre sia finada ho que aqui la Senyora Reyna do
be entendre aquest fet com ve en manera que sia mudat aqui de
proposit e crech yo que lo Senyor Rey ha
crehents que puix la Senyora Reyna es aqui que
nos procehira per vosaltres senyors a negun acte de fet
car lo ferme explicar la creença en lo
consell del Senyor Rey e apres darme la resposta
en letra per trametre aqui e demanar me la cort a
cap de cinch dies la creença en scrits no es sino tenir temps
sperant les coses de aqui com exiran. Placia a Deu que isquen
a gloria sua e a repos de tots aquests senyors de la cort es
axi que huns volrien que la conclusio de aquest fet se
dilatas per que los qui han dats los dans
non haguessen a fer esmena altres hi ha que volrien se
dilatas per manera que aqueix Principat no podent
comportar les dilacions hagues usar dels actes de fer permesos en la
capitulacio en manera que ab les dents de aqueix
Principat poguessen menjar lo rave (rábano) e axi encara que
tots vullen una cosa no la volen tots per una fe. Als diputats
doni vuyt jorns e vostra letra els
expliqui la creença. Diguerenme ne parlarien al
Senyor Rey e no han fet res e per semblant a la cort expliqui
vuyt jorns a la creença e nit han parlat
al Senyor Rey nim (ni me, ni´m) han feta altra
resposta sino la sobredita ne yo tant poch a dir
la veritat nols ne volgut parlar pus que nom
semble fos honor de aqueix Principat haver los ne
anar darrere puix totes coses los son stades
notificades bem (o hem) met tots jorns en contra
que ha la cort he los diputats me poden parlar
cent voltes si cent volen. Si altra pratica vos sera plasent
quey tinga manau mo (me ho, m´ho;
mandádmelo) hi sera fet. Scrita en Calatayut dilluns a XVI de
noembre any mil CCCCLXI - Lo Senyor Rey es tornat a nit
vespre. - De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies
humil factura quim recoman en gracia e merce de
aquella Johan Ferrer.
Des que e fet la present may
correu es anat aqui ne crech ne ira fins
que de aqui vinga que tot hom sia aci molt
marevellat e ab prou bascha que de VIII del
present en ça noy ha correu de aqui. Lo Senyor Rey
spera de hora en hora resposta del comte de Foix per
anar a parlar ab ell. Deuen se veure en la Almunxa.
- (La Almunia de Doña Godina, cerca de Zaragoza, Calatayud, Cariñena, también está la de San Juan, en Huesca.)
Closa disabte
demati a XXI de novembre. (Hasta aquí escriben
noembre.)
lunes, 7 de septiembre de 2020
21 DE ENERO.
21 DE ENERO.
Después de haber
consultado la junta a los conselleres de Barcelona, y de acuerdo con
ellos, resolvió enviar al rey una nueva embajada de cuarenta y cinco
personas, para gestionar lo conveniente acerca de la libertad del
príncipe de Viana.
Se acordó luego despachar la siguiente
carta:
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e
honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt
reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Encara que
algunes deliberacions sien per nosaltres a vostres providencies ab
alguna congoxa e stretura scrites non deuen per ço
indignacio o admiracio alguna concebre vostres circunspectes
persones de tanta composicio e repos dotades quant nosaltres stimam
car los fets que tots tractam importen molt grans reduptes e la
liberacio de la persona del Senyor Princep acompanyada de observacio
de les libertats e privilegis de la patria es tant volguda e desijada
que nons podem suadir ab prou cuyta e diligencia hi sia retut lo
deute per nosaltres de qui vehem la obra e hi fem quant podem. E no
es aço sens causa car qui molt vol e desige ab la volguda promptitut
no consegueix lo desijat e si nosaltres matexs cumplida
satisfaccio a nostre appetit donar nons semble represos
per vosaltres esser deuriem si nostres instancies e scrits queus
trametem no eran tals que demostrassen ab molta eficacia e
stretura lo que en lo cor e voler portam car la tal forma a vosaltres
on necessari fos grandissima excusacio dona la qual som ben certs no
esser necessari car aquest negoci axi concerneix vosaltres com
nosaltres e la prossequucio de aquell a tots per deutes afixa.
Los principals de vosaltres crehem divinament inspirats
faheran entrevengueren e consentiren en la
comissio per vigor de la qual procehim. E si aquest negoci degudament
succehex e desijada del benefici e gloria quen
succehira quin ha major porcio e contribuir sino aquells qui mes han
en aquest Principat. Rahonablement donchs deu esser compres per la
circunspeccio de vosaltres que encara que per nosaltres fos scrit
requirint per vigor del jurament fos legida la letra queus tremetem
data a XVI del present no era fet per esser cogitat en vosaltres
defecte algu mas per alguna excusacio vostra si mester fos. E per
tant nons ha desplagut pus necessari nous es stat vist per benefici
del negoci hajau dilatada o detenguda la lectura de dita letra segons
per una vostra vuy mati rebuda dada en Çaragoça
a XX del present som certificats. Pero per quant es molt necessari al
benefici daquest negoci strenyerlo e haver prest lo efecte desijat
nos par que si la Majestat del Senyor Rey prest no donara via e cami
en la reintegracio de les libertats de la patria ab lectura o
recitacio deu sentir lo contengut en dita letra e pus avant quey
podreu aplicar car preveure vostres grans ingenis poden aquest fet
prosseguirse a instancia de multitut en la qual pot la dilacio
procurar molta fredor e altres inconvenients que no ignorau e
majorment que se ha plena certitut molts dels consellers e oficials
de la dita Majestat ab continuat studi cerquen e procuren seminar zizania e diferencies per torbar la prosequucio de tant benefici
de la cosa publica. O diabolich ofici e digne de molta pena la qual
pus aquest fet es de Deus evitar nos deu en hun temps o altre. E per
quant la diabolica suggestio podria gran nocument portar a
aquest negoci metent divisio en la uniforma voluntat que vuy
es en aquest Principat es vist a nosaltres ans de tal inconvenient
strenyer molt lo negoci en queus va tant com a cascu de nosaltres e
per lo benefici de la patria e per la salut de cascu de vosaltres car
no duptam si ço que Deus no placia seguia vosaltres e nosaltres e
tot lo Principat seria durament flagellat e ab molta raho pus
la virtut no seria exercida quant lo temps e loch ho comportaven eu
requerien. Per la dita vostra letra som certificats la Majestat del
dit Senyor esser partida de Çaragoça
ab la Senyora Reyna e lo Senyor Princep los quals romandran en
Fraga e la sua Serenitat vendra en
Leyda et cetera. Havemne molt plaher per quant havem
sperança la sua Majestat
essent entre nosaltres se placara e aconseguirem lo fi
desijat ab tot que les prevencions de tal venguda no senyalen bon
temps car la congregacio quis fa pera tres de febrer no
occorrent necessitat alguna e essent lo terme de la cort tant prop
nos pot fer a endreça daquest
negoci o a bon fi algu e no es sino ajustar violacio de constitucions
a violacio car empreniments e tals prevencions per entrar en cort
prohibits son per constitucio pero venga la sua Majestat e
fassa qualsevol experiencia de la virtut dels cathalans en
aquest fet en que son illuminats per obra divina car sperança
havem en Deus omnipotent qui la prossequucio daquest negoci ha fet
axi principiar e continuar no desistira obrar fins al degut fi e
lahor e gloria sua honor e servey de la Majestat reyal liberacio
del Senyor Princep repos e benefici de la cosa publica daquest
Principat.
Scriviunos en dita vostra letra una de les pus
forts rahons que la dita Majestat fa en condescendre a les
supplicacions fetes esser que la representacio vostra e nostra dona
entendre als miradors la sua Serenitat cohartada portaria lo
Senyor Princep en Leyda e que seria vist haver contrafet a
leys de la patria et cetera.
Quant al haver cantrafet
(contrafet) se ha per notori e dupte no comporte e per tant es
demanada reintegracio la qual entenem haver en totes maneras e
crehem seria millor consellada la dita Majestat planament
aquesta reintegracio li plagues fer e seria molt bon testimoni de la
consciencia sua car molt facilment pot evenir no cuidantho que
la sua Majestat contrafaria a leys de la patria
e no comportant molta disputa de son jurament reparant lo fet a
observancia plana de dites leys ne reportaria la sua
Serenitat glorios nom e honros testimoni de la sua consciencia. Quant
a la cohartacio dita la sua Majestat pot parlar com li plau
pero suplicacions a les gents no semblen cohartacions.
Vosaltres simplement gracia demanants suplicat haveu e apres justicia
demanada e si fer justicia de si mateix vol cohartacio nomenar
loable es e virtut e la sua Majestat ab clemencia sua parlant excusar
nos deu de justicia voler esser cohartat certificantvos
Senyors com ans de rebre vostra letra volents nosaltres aquest negoci
talment strenyer com necessari es sentits los tractats quis fan per
dissolre la comissio per la cort feta sobre la prossequucio
daquest negoci la qual es salvacio de tots haviem delliberada
embaxada de XXXXV personas algunas daquest consell e
altres de fora qui apres vosaltres e ab vosaltres instancia fahessen
en aquest negoci e si ab aço recapte no haviem ni iria altre
e altre fins tot lo Principat davant la sua Majestat
sia. E certament si tarda conclusio donar a aquest negoci axi
ho veura. La dita embaxada sera aqui ans de XIII de febrer. Entretant
placia a vosaltres informar be e confortar los qui arribaran aqui
pera tres de febrer en ofensio de les libertats
de la patria e dan daquest negoci no vullen
loch als empreniments donar. E som certs que ab la
industria providencia e virtut vostre e ab los XXXXV qui seran tots
persones de entrevenir en cort per cascun stament
aquest fet stara tant corroborat que derogacio feta no
li podra esser.
Apres a set hores de nit havem rebuda per
Molins altra letra responent a la particio de vosaltres feta
pera seguir la Majestat del Senyor Rey e star on lo Senyor
Princep staria. Nous deveu meravellar de nostras
delliberacions e si en alguna part prenen alteracio car segons los
avisos quens feu axi cove provehir. Lavors haviem que
seria encastellat en Morella o Miravet e juxta aquell
avis haviem provehit. Ara pus es a Fraga e haura forma
de esser frequentadament visitat stant vosaltres en hun loch
ho havem a molt plaer pregamvos pero molt sovin o tots o part
segons veureu esser expedient lo visiteu.
E placiaus
pus la Majestat del Senyor Rey sia dins
Cathalunya molt pus stretament suplicarla del que tant
havem scrit certificantla de la multitut de la gent qui ira
suplicar e importunarla si loch a vostras suplicacions
consentir no vol. E avisaunos continuadament de tot lo que
succehira com fins aci notablament haveu acostumat.
Ens plauria nos scrivisseu de vostres parers
sobre lo que fer se deu a obtenir lo exit
desijat del que prosseguim incautantvos tots temps que duptam
lo adolciment quis comença
pendre segons scriviu no sia per temptar o trobar via e orde per
exequutar millor las aspredats cominades car les obres
qui son fetes e fan aço senyalen e coviden fernos star
ab molta atencio. Perque placiausho tot be considerar. Ab la
present vos trametem traslat de dues letres trameses
per la Majestat del Senyor Rey al Senyor Princep perque de aquelles
vos ajudets (occitano; os ayudéis; tos ajudeu o ajudéu)
en vostres supplicacions e instancies en quant bonament fer sepuxa. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs
e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e del
negoci que acomanat vos es direccio bona. Dada en
Barchinona a XXII de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P.
abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a
vostra honor promptes.
jueves, 9 de septiembre de 2021
REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.
REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.
Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella,, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.
AÑO 1463.
MES DE ENERO.
Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya
fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
“sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.)
E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R. resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.
Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona (esto se transforma en “sortida de Barcelona”)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.
REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.
REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.
Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.
AÑO 1463.
MES DE ENERO.
Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya
fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
“sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.)
E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R. resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.
Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona (esto se transforma en “sortida de Barcelona”)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.
domingo, 7 de marzo de 2021
16, 17 febrero, 1462
16 DE FEBRERO.
Leyóse la
siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.
Als molt
reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General e consell del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles
magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no
sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per
causa de les tasques e censos que los senyors
han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs
de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son
de llurs fets e la sperlencia (speriencia,
experiencia) mostrant sasperan (se
esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto
catalán) tals
inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix
es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran
cascu na son parer de aquests fets. Les grans
reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran
amplament informades per los trames nostres als quals
vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels
dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en
lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona
e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del
qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
-
A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI
persones representants los dos staments ecclesiastich e
militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet
de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural
típico occitano) e censos.
Se leyó, en seguida, una
súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora
Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según
es de ver a continuación.
Voto del reverendísimo
Patriarca.
Dix que la provisio o letra en lo
dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com
es stada puntada. E apres si necessari sera sia
suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als
lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e
reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen
Copons dix que sien designades persones per suplicar la
dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e
eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins
aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta
les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.
De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.
En lo
fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat.
En laltra fet es del parer del patriarcha.
De
mosen Juan Agulló síndico de Lérida.
En lo fet de les
remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se
pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per
lavors sia hagut deliberat de esser feta
potencia de gent darmes a despeses del General per
reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la
dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo
fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.
Del
reverendo obispo de Vich.
Dix que sia suplicada
la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la
provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara
cessant e que apres decontinent sien deputades
persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey
e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien
deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per
lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo
soltament e hon no li fos plasent que vegen e
regoneguen que en son negoci e proces ell ne les
libertats de la terra no sien prejudicades.
De
mosen de Monserrat.
Dix esser del parer del senyor
patriarcha en tot.
De mosen Vilademany.
Dix
que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer
desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E
que de present sien elegides persones per pensar ab
quals remeys si deura provehir hon la dita letra
no sortis efecte e que la
provisio tal qual sera acordada se fahes a cost
e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix
que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna
e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos
façe res indegut e que sia procehit contra lo
vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e
altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio.
E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes
persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones
a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves
malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats
degudament.
De micer Savertes por Tortosa.
Dix
que la provisio segons es apuntada e concordada sia
desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o
empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech
de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de
major nombra (nombre; número; occitano) e sia
mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon
necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo
expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres
universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se
para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de
mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats
que dien que sien eletes persones per veure en son
fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua
ne leys de la terra.
Del abat de Poblet.
Dix
que la provisio o letra sia spetxada de
continent cessant totes empreses e que de present sien
elegides sis persones del present consistori les quals ensemps
ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament
qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis
son efecte ço es que no fossen oberts (obeits,
obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna
e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al
present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix
sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo
seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn
a loch e que li placia castigar los oficials e
ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y,
e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que
incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los
qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del
Principat de Cathalunya.
Del abad de San Benito.
Dix
esser del parer de mossen Viladamany en tot.
De mosen Jaime Francisco de Sant
Celoni por Gerona.
Dix esser del parer de mosen Agullo
ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les
persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de
veure les nou persones que son stades dades (dadas,
donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals
del negoci de les remençes com deuran esser castigades.
Del
egregio conde de Prades.
Dix esser de la opinio del
senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de
eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson)
que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e
apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic
latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo
fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna
de gracia e hon no li placia que sien eletes persones
qui vegen en son proces no haja greuge algu
(no
+ algu; no haya agravio alguno).
E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los
oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys
de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la
dita capitulacio.
De mosen Argentona.
Dix
esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot
de un parer.
Del arcediano Çariera.
Dix
esser del parer del abat de Poblet en tot.
Del egregio conde
de Pallars.
Dix esser de la opinio de mossen de Poblet
ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos
cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles
(mal parlers; mal habladores) en lo que tocha
(toca; toque) interes seu.
De mosen Sorts.
Dix
esser del parer del patriarcha ab les addicions del
comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen
de Barchinona.
De mosen Jaime Ros.
Fonch
en tot del vot de mossen de Poblet.
Idem En Pere Splugues.
Idem mosen Marcos Lor.
Idem mosen Roger Alamany.
De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra
vaja de continent e ques provehesqua que
en lo Principat nos seguesqua scandil e
que sien decontinent eletes persones a pensar en la
provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes;
los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a
despeses del General.
En tot lo fet de mossen
Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien
elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna
no plau sien eletes persones que vegen que no li sia
fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.
De mosen Francisco del Bosch.
Dix que de
present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys
a despesa del General se dega (es degui)
provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen
Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo
de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no
dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.
De mosen Francisco Lobet.
Fonch en tot del
vot de mossen de Poblet.
Idem mossen Galceran Hostalrich per
mossen Luis Ivorra.
Idem En Galceran Carbo.
De micer
Juan Çaplana.
Fonch del parer del senyor patriarcha
ab les addicions del comte de Prades en tot.
Del abad
de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)
Fonch del parer de mossen de Poblet.
De mosen
P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.
Fonch
del parer de mossen de Poblet.
De En Artal de Claramunt.
En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de
mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien
elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia
liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra;
el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los
oficials e altres persones fonch del parer de mossen
Viladamany.
De micer Juan Dalmau.
En lo fet
dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo
fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora
Reyna de clamencia e en lo fet de les persones
quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer
mencio.
De mosen Antonio Pujades.
Fonch
en tot del parer de mossen de Poblet
Del arcediano de la Mar.
Dix
que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de
continent la letra acordada la qual se te per dit
que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que
sera de fer car creu que no freturara altra provisio.
En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats
de la terra que sia feta instancia per deputats e per
lo consell si sera necessari sien reparades.
Del
comendador de la Guardia.
En lo fet dels pagesos fonch
del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per
semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra
les oficials si dilinquit hauran ne res fet
indegut en lo proces.
De mosen Juan Bastida.
En
lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de
Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia
suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament
e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia
vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals
parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou
(no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen
dege fer alguna mencio.
De mosen Guillermo Colom.
En
lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del
parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que
aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats
en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes
del General que dits diputats porien e deurien procehir
a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers
no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats
e de aço son tenguts los diputats ab jurament e
axi los ne suplica.
De mosen Antich Ferrer por
el vizconde de Illa.
Fonch del parer de mossen de
Poblet en tot.
De En Bernardo de Marimon.
En lo
fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio
de mossen Colom ab aço encara que sia vista la
deliberacio feta en dies passats de procehir contra los
qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada
e que axiu suplica los deputats. En lo
fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.
De micer
Ramon Dusay.
Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem
mosen Regaç.
De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de
Panadés.
En lo fet dels pagesos fonch
del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix
que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir
lo anar libertament car lo Rey En Pere ne
jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu
qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan
mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar
presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que
deputats procehesquen contra los qui menegen los
dits afers de les remençes.
De mosen Bisbal.
En lo
fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo
fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora
Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers
dix que no diu res.
De En Bernardo de Guimerá.
(Mi primer apellido)
Fonch en tot del parer de
mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats
castiguen (en castellano también castiguen; castiguin)
los qui menegen los afers e axi los ne suplica.
(Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en
suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el,
els).
De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su
padre.
En lo fet dels pagesos fonch del parer
de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer
del comte de Prades.
De En Pedro Strada, por El Arbós.
Fonch del parer del abat de Poblet.
De En
Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.
Fonch del
parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen
Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats
deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne
suplica.
Del arcediano Colom.
En lo fet
dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab
la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e
axi los ne suplica.
De En Pedro Miguel de Paguera.
Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem
mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte
de Modica.
De mosen Juan Torres.
Fonch del
parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen
Vilademany e de mossen Guillem Colom.
De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en
Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán,
Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del
General.)
Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la
addicio del comte de Prades.
Del baron de Cervelló.
Dix esser del parer del abad de Poblet.
Idem En Felip
Albert.
De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de
mosen Juan Sampso.
Dix esser del parer del senyor patriarcha
en tot.
Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet,
que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en
seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a
la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a
saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá,
conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la
Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de
Vilafranca de Conflent.
17 DE FEBRERO.
Ocupáronse
del asunto de mosen Copons.