Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII.

Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tan solament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avols fembres o les empenyoras en la taverna o emblas o fees emblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia tolt orde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si nol trahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolre la cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasa e que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla.

Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Ley XXXI.

Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Conegudes et apartades honors han los cavallers sobrels homens no tan solament en les coses que dites havem en la ley davant aquesta mas encara en les altres que açi direm: e es aço que quan lo cavaller haura alcun pleyt del qual espera haver juhi per si o per son procurador que si sesdevenia que hagues a posar alguna excepcio per defendre si meseix de la demanda que seria contra ell posada que jassia que aquesta exepcio no fos posada abans del juhi o de la sentencia que depuys la poria posar apres del juhi o sentencia et provan aquella no li nouria lo juhi sentencia ço que altre hom no poria fer si donchs no era menor de edat de XXV anys. E axi meseix com algun cavaller fos acusat dalcun crim que hagues fet jassia que fossen trobats contra aquell indicis per los quals per semblants crim et indicis altre hom seria posat a turment no deu aquell esser posat a turment: exceptat empero per fet de traicio que tocas lo rey del qual seria natural vassall ol regne en lo qual habitas per raho dalcuna naturalea quey hagues. Encara deim que jassia que fos provat no li deuen dar vil mort axi com roceganlo o penjanlo mas deuenlo escapçar per dret o ociurel a fam quan volguessen mostrar contra aquell tan gran crueltat per alcun mal
que fet hagues: e encara tan tingueren los antichs Despanya que fahien mal los cavallers de entremetres en emblar o robar les gents o fer baya o traicio les quals son faenes que fan los homens qui les fan vils de cor que fossen espanyats de loch alt per ço que tots lurs membres fossen trencats et encara quels negassen en la mar o en altres aygues per tal que no apareguessen sobre terra ols donassen a menjar a besties salvatges. E oltra tot aço han altre privilegi los cavallers que mentre ells fossen en hosts o en missatgeria de rey et per son manament que en tot aquell temps que axi estiguessen fora de lurs cases per alguna daquestes rahons damunt dites ni ells ni lurs mullers no poden res perdre per rahon de passament de temps. E si algu dixes que hagues alcuna cosa guaanyada dells o de lurs mullers per rahon de passament de temps poden aquella demanar per via de restitucio del dia que seran tornats a lurs cases entro a IIII anys: mas si en aquest temps no ho demanaven daqui a avant no porien demanar. Encara deim que han privilegi en altra manera que poden fer testament o lexa en aquella manera que ells voldran jassia que en lo testament o lexa no sien guardades totes aquelles coses que deurien esser meses o guardades en los testaments o lexes dels altres.

Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Ley XXX. 

En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Honrats deuen esser los cavallers molt e aço per tres rahons: la una per la noblea de lur linyatge laltra per lur propria bonea la terça per lo profit que ven dells. E per aço los reys los deuen honrar axi com aquells ab qui han a fer sos affers guardan et honran si meseix ab ells et crexen lur profit et lur honor: e tots los altres comunament los deuen honrar per tal com los son axi com a escut et defeniment et san a parar a tots lurs perills que sesdevenen per defendre aquells. Perque axi com ells se meten a perills en moltes maneres per fer totes aquestes coses sobredites axi deuen esser honrats en moltes maneres en guisa que alcu no deu esser davant ells en la esglesia quant fossen a les ores sino tan solament los prelats els clergues qui les dien els reys ols altres grans senyors a qui ells haguessen a obeir et a servir ni axi meseix alcu no deu anar primerament a pendre pan que ells ni a menjar no deuen seure ab ells escuder o doncell ni altre alcu sino cavaller o hom que ho meresques per la honor que hagues o per sa bonea ne algu nos deu abandonar ni contendre de paraules ab ells qui no fos cavaller o altre hom honrat: axi meseix deuen esser honrats en lurs coses que alcu noy deu fer violencia o força sino per manament del rey o per aquells qui exerxexen justicia per crim que ells haguessen fet. Nils deuen esser penyorats los cavalls ni les armes mentre empero quels poguessen esser trobats bens mobles o seents en que poguessen esser penyorats e encara que nols trobassen altres bens nols deuen esser penyorats los cavalls de lurs persones ni deuen esser davallats de alcunes altres besties que cavalguen ni deuen entrar a penyorar en lurs cases ells o lurs mullers estants en aquelles. Pero coses hi ha senyalades per les quals los poden dar terme dins lo qual sien exits de lurs cases per ço que puga esser feta execucio de aquelles et en aquelles et en ço quey sera trobat. E encara los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers que no tan solament dexaven a fer la ponyora la on ells estaven o lurs mullers mas la encara on eren trobats los lurs mantells o lurs escuts. E oltra aço los fahien altra honor que hon se vol quels altres homens los trobaven se humiliaven a ells: e vuy en dia ho han per costuma en Espanya en dir a les persones honrades homiliamosnos. E encara ha altra honor a aquell qui perve a orde de cavalleria que apres que sera cavaller pot venir a honor demperador o de rey ço que no porie fer abans que fos cavaller be axi com alcu no poria pervenir a dignitat de bisbe si primerament no era prevere missa cantant.

ley-xxxi-com-cavallers-apartades-honors-libertats

Ley XXIX. Quinyes coses deuen fer et guardar los cavallers en la guerra en dit et en fet en tot temps.

Ley XXIX. 

Quinyes coses deuen fer et guardar los cavallers en la guerra en dit et en fet en tot temps.

Fer deuen los cavallers coses senyalades les quals per cosa alguna no deuen lexar a fer. E aquestes son en dues maneres ço es les unes en dit les altres en fet. E les de la paraula son que no sien vils ni desmemoriades ço es impropries en ço que seran dites ni orgulloses sino en aquells lochs on se convendra axi com en fet darmes en lo qual han a esforçar los cors dels homens et darlos voluntat de fer be nomenanlos et aduinlos a memoria que facen be lurs affers et reprenenlos en ço que erren no faen ço que deuen. E encara tengren en be los antichs que a aquells qui havien amigues o enamorades quels en fos feta memoria en les batalles per ço quels en cresquessen mils los coratges et haguessen major vergonya derrar. E axi meseix tingueren en be ques guardassen de mentir en lurs paraules exceptat en aquelles coses en les quals ço en que haguessen mentit sen ho porien tornar axi com es en esquivar dampnatge que poria esdevenir si les paraules nos mudassen e axi meseix dien algunes paraules no veres per amansar algunes persones a fer alcun gran mal o meten pau et acort entre aquelles en lur desamor o en altra cosa que per aquelles paraules no veres tolguessen dampnatge et aportassen profit: e axi meseix que les paraules que dixessen juran o faen homanage o promissio de tenir alcuna cosa que les atesessen axi com havem dit que deuen esser leals et ferms en ço que faran car la lealtat los fara errar de guardar et la fermetat que nos moguen dun en als que es cosa que no conve als defensors car no son tan dubtats per aquella raho aquells que ho fan. E axi meseix deuen fer que les vestedures et les armes que portaran sien belles et gallardes a profit de si meseix en manera que sien be estants et be aparents a aquells qui les veuran et que ells sien coneguts per aquelles. Axi meseix deuen esser de bon tractament: car si no ho eren tot lur fet valdria poch et serien axi segons que ho dixeren los antichs com arbre sens escorça qui tost se seca. E encara deuen punyar aytant com poden sien suaus et leugers axi com havem dit: e aquestes son dues coses de ques poden ajudar en molts lochs e sobre totes les altres coses han mester que sien obedients et de bon manament a lurs majors car jassia que totes les altres coses los ajuden a esser vencedors apres lo poder de Deu empero la obediencia es molt gran en lo fet de la victoria.

ley-xxx-en-quinya-manera-deuen-esser-honrats-los-cavallers-rahons

Ley XXVIII. Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Ley XXVIII. 

Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Senyalades coses ordenaren los savis antichs que guardassen los cavallers en manera que no errassen en aquelles et son aquelles que dites havem que juren com reeben orde de cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per sa ley si mester sera ni esser en consell per alcuna manera per minvar aquella mas per crexerla com mes puga axi meseix que no dubtara de morir per son senyor natural no tan solament esquivan son mal et son dan mas crexen sa terra et sa honor com mils sabran et poran e aço meseix faran per lo profit comu de sa terra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la una quels senyalaven en los braces drets ab ferre calent de senyal lo qual alcun altre hom nol havia nil devia portar sino los cavallers: e laltra que escrivien lurs noms el linyatge don venien els lochs don eren naturals en lo libre en lo qual sacostumaven descriure tots los noms dels altres cavallers. E aços fahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossen coneguts et nos poguessen escusar de reebre la pena que meresquessen segons la errada que feta haurien: e daço savien a guardar en tal manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessen ni feessen ni en consell que donassen a altri. Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament et homenatge que feessen o paraula fermada que promesessen a altre de guisa que no la minvassen ni feessen res contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que veessen en affany de pobrea o de tort que haguessen reebut et que non poguessen haver dret que punyasen ab tot son poder dajudarlos en manera que exissen daquell affany. E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a guardar totes aquelles coses que dretament los eren liurades en comanda defenenles axi com a sues propries. E oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes que son coses ques convenen molt als cavallers de menar et portarles ab si tots temps que no les mesessen penyora ni les malmesessen sens licencia de lurs senyors si donchs no havien tan manifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni engans ni consellar a altri que ho fees: e entrels altres furts senyaladament en los cavalls et en les armes de sos companyons com fossen en host.

ley-xxix-quinyes-coses-deuen-fer-et-guardat-los-cavallers-guerra

Ley XXVII. Com davant los cavallers con mengen deuen esser lestes les istories dels grans fets darmes.

Ley XXVII. 

Com davant los cavallers con mengen deuen esser lestes les istories dels grans fets darmes.

Bellament et gallarda tingueren be los antichs que feessen los cavallers aquestes coses que dites havem en la ley davant aquesta: e per ço ordenaren que axi com en temps de guerra aprenien fets darmes juyen e en altra manera que axi meseix en temps de pau o apresessen per oida e per enteniment: e per ço acostumaven los cavallers que quan menjaven quels legissen les istorias dels grans fets darmes quels passats havien fets en lo sen et en lesforç que havien hauts per victories et per acabar ço que volien: e la on no havien aytals istories fahiense retrer als cavallers bons ancians que en aquells bons fets eren estats. E oltra tot aço fahien mes quels juglars no dixessen davant ells altres cançons sino de juntes et que parlassen de fet darmes: e aço meseix fahien quan no podien dormir cascu en son alberch se fahien legir et recitar aquestes coses sobredites: e aços fahia per tal que oin haguessen bon cor et esforçavense a fer be volen complir ço quels altres havien fet o semblant o passar affany per aquella raho.

ley-xxviii-quinyes-coses-son-tenguts-de-guardar-los-cavallers

Ley XXVI. Com los cavallers deuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Ley XXVI. 

Com los cavallers deuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Menjar beure et dormir son coses naturals sens les quals los homens no poden vire: pero aquestes deuen usar en tres maneres. La una ab temps laltra ab mesura la terça bellament et neta. E per ço los cavallers eren molt be acostumats antigament a fer aço: car be axi com en temps de pau menjaven a ora certa en manera que poguessen menjar dues vegades lo dia et de bons menjars et be apparellats et ab coses quels sabessen bones axi meseix com havien a guarrejar menjaven una vegada per lo mati et poch et lo menjar major fahien lo vespre: e aço fahien per tal que no haguessen gran fam ni gran set et per tal que si fossen nafrats guarissen pus tost. E en aquella ora davenlos a menjar viandes grosses et que menjassen poc daquelles et quels abhundassen molt et quels feessen les carns dures et forts: e axi meseix los daven a beure vin flach et molt amerat en manera que nols torbas lenteniment nil sen: e quan fahia les grans calors davenlos un poch de vinagre ab molta aygua per ço quels tolgues la set et nols lexas encendre la cremor en manera que naguessen a esser malalts: e bevienlo axi meseix de dia quan havien gran set en manera quels conservas els cresques la vida et la salut e que no lals tolguessen menjan et beven. E oltra tot aço hi trobaven altre gran profit que per aquesta raho no fahien tan gran messio per que poguessen mils bastar als grans fets que es cosa ques conve molt als que han a guerrejar. Axi meseix los acostumaven que no fossen dormidors per tal com lo massa dormir nou molt als grans fets que han a fer et senyaladament als cavallers com son en guerra: e per ço axi com consentien en temps de pau que portassen draps blans et molls en que jaguessen axi no volgren que en guerra jaguessen sino en pochs draps et durs o en lurs espatleres o perpuntes: e aço fahien perque menys dormissen et acostumavense a sofrir treball car tenien que alcun plaer que haver poguessen no era tan bo com esser vencedors.

ley-xxvii-davant-cavallers-mengen-lestes-istories-fets-darmes

Ley XXV. En quinya manera se deuen vestir los cavallers.

Ley XXV.

En quinya manera se deuen vestir los cavallers.

Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquins verts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer et alegria: mas negre burell ni altra color quels fees entristar no tengueren per be que vestissen sino en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feeren per tal que les vestedures fossen belles et ells anassen alegres els cresquessen los coratges pera esser pus esforçats e aço per tolre ira la qual segons la Sancta Scriptura desseca los osses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer son dan perque honest plaer fa lom alegre et ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de talls de moltes maneres segons que son departides les costumes de les terres: pero lo mantell acostumaven de portar tots en aquesta manera quel fahien gran et lonch en guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de la una part et de la altra sobrel musclo dret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa quen podien metre et trer lo cap sens algun embargament: et aquest mantell appellaren mantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per tal com nol devien portar aytal altres homens sino los cavallers. El mantell fo fet per aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser cuberts de cap a peus de la virtud subirana de humilitat pera obeir a lurs majors: el nuu hi feeren axi com a manera de ligament de religio et de honestat et mostrals que sien obedients no tan solament a lurs senyors mas encara a lurs capitans o officials: e per aquesta raho tenien lo mantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven netes et fort gentilment fetes cascun segons los uses de lurs terres o lochs: e aço fahien per tal que per quis vol quels vis los pogues conexer entre les altres gents per quels sabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes que portassen que fossen belles et gallardes.

ley-xxvi-cavallers-amesurats-nodrits-menjar-beure-dormir

Ley XXIV. Quinyes coses deuen guardar los cavallers quan cavalgaran.

Ley XXIV. 

Quinyes coses deuen guardar los cavallers quan cavalgaran.

Mantenirse deuen los cavallers segons que dixeren los savis antichs en manera que ells façen bona vida et donen bon exemple dells meseixs: e per ço los ordenaren ladoncs certes maneres com visquessen axi be en lur cavalgar com en lur menjar et beure et dormir. E ordenarenho en aquesta manera que quan haguessen a cavalgar per vila que no cavalgassen sino en cavalls aquells qui haver los poguessen: e aço feeren per tal com van pus honradament que en alcuna altra cavalgadura e per ço encara que usassen lo cavalgar que es cosa ques pertany molt als cavallers e per tal com van en los cavalls pus altius et pus alegres et amaexenlos mils a lur guisa. E encara ordenaren que quan haguessen a cavalgar fora la vila en temps de guerra que cavalgassen en cavalls et armats en manera que si sesdevenia que poguessen fer dan a lurs enemichs e guardarse de reebrel: e axi meseix ordenaren que com cavalgassen no portassen altre apres de si: e aço feeren per tal que no tolguessen laparença a aquell qui cavalgas en la sella o que no paregues que portassen trossa: et aquestes coses estan pijor a cavaller per tal com son leges et necies. Axi meseix ordenaren que com cavalgassen per vila que portassen tota vegada mantells: salvu empero si fees tal temps que ho tolgues: e de tot en tot ordenaren quel cavaller con cavalgas portas lespasa cenyida la qual es axi com a habit de cavalleria.

ley-xxv-en-quinya-manera-se-deuen-vestir-los-cavallers

Ley XXIII. Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Ley XXIII.

Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Deute han los cavallers novells no tan solament ab aquells quils fan cavallers ans encara ab los padrins quils descinyen les espases: car be axi com son tenguts dobeir et donrar aquells quils fan cavallers els donen lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui son confermadors daquell orde. E per aço ordonaren los antichs quel cavaller james no fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptat empero sino ho fahia ab son senyor natural e encar ladoncs ques guardas aytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell per ses mans si donchs no veya que li volgues ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en feit ni en consell de alguna cosa que fos son dan ans o deu descolre quant puga que no sia e sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en damnatge de son senyor natural si li ho fahia assaber o de si meseix o de son pare sil havia o de son fill o de son frare o de son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamar sa mort. Pero aço senten si per lo desenganament que aquell fees pogues venir a algu dels sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber: car sens tot aço aço li deu jurar contra tot hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra altre hom ab qui hagues el o son pare feta covinença o homenatge de amistat car aytant com la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell ab qui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar que no sia contra aquell entro passats III anys apres que li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que aço devia esser entro a VII anys. E per aço los cavallers novells pus que tan gran deute han ab aquells quils descinyen lespases deuen guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran que sien lurs padrins pera descenyirlos les espases.

Ley XXII. De descenyir lespasa del cavaller novell apres que sera fet cavaller.

Ley XXII. 

De descenyir lespasa del cavaller novell apres que sera fet cavaller.

Descenyir lespasa es la una cosa que deuen fer apres quel cavaller novell sera fet: et per aço deu esser molt guardat qui es aquell qui la li ha a descenyir: e aço no deu esser fet sino per man dom qui haja alcuna daquestes coses: e que sia senyor natural que ho faça per lo deute que han ensemps e hom honrat qui ho fees per affeccio de ferli honor de cavaller que fos molt bo en armes que o fees per sa bonea. E en aço sacordaren mes los antichs que en les altres dues e tengueren que era bon començ pera ço quel cavaller novell era tengut de fer: pero cascuna daquelles es bona. E a aquest qui desciny lespasa apella hom padri: car be axi com los padrins en lo babtisme ajuden a confermar et a atorgar a lur filoll com sia christia axi meseix aquell qui es padri del cavaller novell descinyinli la espasa conferma et atorga la cavalleria que ha reebuda.

ley-xxiii-quin-deute-han-los-cavallers-ab-aquells-quils-fan-cavallers

Ley XX. Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Ley XX. 

Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Nedea fa aparer belles les coses a aquells qui les veen be axi com la cosa gallarda et bella fa estar gallardament et bella cascuna cosa per sa raho: e per aço tengueren per be los antichs que los cavallers fossen fets nedeament: car be axi com la nedeatat deuen haver en si meseix et en lurs bonees et en lurs costumes en la manera que dita havem axi meseix la deuen haver defora en les lurs vestedures et en lurs armes que portaran: car jassia que lur mester et offici es forts et cruel axi com es de ferir et dociure empero ab tot aço les lurs voluntats no poden oblidar que no sasalten naturalment de les coses belles et gallardes et majorment daquelles que ells porten: per tal com duna part los donen plaer alegria et conort et daltra part los fan ardiment escometre lurs enemichs en fets darmes per tal com saben que per aquelles seran mils coneguts et que tots se pendran dells mils guarda del be que faran en lo fet de les armes. E per aquesta raho nols embarga la nedeetat ne la gallardia a la fortalea ni a la crueltat que deuen haver contra lurs enemichs. E deim que deuen haver significança segons que damunt havem dit en la obra que par defora aço que han de dins en lurs voluntats: e per ço manaren los antichs quel escuder ol donzell que fos de noble linyatge un dia abans que reeba cavalleria deu fer vigilia et en aquell dia que la tendra de mig dia a avant deuenlo los escuders o donzells banyar et lavar lo cap de lurs mans et gitarlo en lo pus bell lit que poran haver e alli han los cavallers a calçar et a vestir les millors vestedures que haura. E apres que axi lauran fet net et bell en lo cors deuen fer altre tant a la anima menanlo a la esglesia en la qual ha a començar a reebre treball vellan et demanan merce a nostre Senyor que li perdo sos pecats et quel guiy et li faça fer bones obres ab lorde de la cavalleria que deu reebre en manera que puga defendre la sua ley et fer les altres coses a serviy de Deu segons ques conve e que Deu li sia guarda et defeniment dells perills et dels embarchs et coses contraries daquest mon: e deuli venir a memoria que jassia que nostre Senyor Deu es poderos sobre totes les coses et pot mostrar son poder en aquelles quan et axi com li plau empero senyaladament lo mostra en lo fet de cavalleria: car en man sua es de dar la mort et tolrela et de fer quel flach sia fet forts el forts flach. E quan fara aquesta oracio deu estar ab los genolls en terra e en tot lals de la nit deu estar en peus mentre que soferir ho pora: car la vigilia dels cavallers novells no fo ordenada pera fer jochs ni pera altres coses sino tan solament que ell els altres qui seran ab ell preguen Deu quel guiy el endreç axi com aquell qui entra en carrera de batalles et de mort per serviy de Deu et per defensio de la sancta fe et de la cosa publica.

ley-xxi-com-deuen-esser-fets-los-cavallers

Ley XIX. Quals no deuen esser cavallers.

Ley XIX. 

Quals no deuen esser cavallers.

E com aço fer be nos puga es en dues maneres: la una de fet et laltra de raho. E la de fet es quan los homens no han compliment de ço que han mester pera ferles. E ço que ve per raho es con han dret perque les deuen fer. E jassia que aços avenga en totes coses empero senyaladament sesdeve molt en fet de cavalleria: axi com raho veda que dona no pot fer cavaller ni hom de religio per tal com no han a metre lurs mans en fets de batalles ni aytantpoch pot fer cavaller lom qui es fora de son sen ni aquell qui no ha edat per tal com no han compliment de sen pera entendre ço que fan. E axi meseix veda que no sia fet cavaller hom pobre si donchs aquell qui la a fer cavaller primerament no li dona cosa ab que puga viure et tenir estament de cavalleria: car tengueren et volgren los antichs que no era rahonable cosa que honor de cavalleria que es ordenada pera dar et pera fer be fos posada o dada a hom que hagues a mendicar ab aquella ni fer vida deshonrada ni axi meseix que hagues a emblar ni a fer cosa perque meresques soferir pena la qual es ordenada contra vils malfeytors: ni deu esser fet cavaller aquell qui es minvat de sa persona o de sos membres en manera que en guerra nos pogues ajudar de les armes: e encara deim que no deu esser cavaller hom qui en sa persona us de mercaderia. E axi meseix no deu esser fet ni deu fer cavaller hom qui manifestament siatraydor o bare o dat per aytal en juhi ni hom qui sia stat jutjat a mort per errada que hagues feta si primerament no li era perdonada la pena de la mort et encara la colpa: e no deu esser cavaller aquell qui una vegada hagues reebuda cavalleria per escarn. E aço poria esser en tres maneres: la una que fos fet cavaller per alcu qui no hagues poder de fer cavallers la segona quan aquell qui la reeb no fos hom covinent pera reebre cavalleria per alguna de les rahons que damunt havem dites: car jassia que aquell qui la donas hagues poder de ferlo cavaller pero aquell no ho poria esser per tal com reebia cosa que no li era deguda ni leguda de reebre: e per ço fo antigament ordenat per dret que aquell qui voldria escarnir tan noble cosa de cavalleria romases escarnit per ella en manera que james haver no la pogues. Axi meseix ordenaren los antichs que alcu no reebes honor de cavalleria per preu de moneda ni daltra cosa ques donas per aquella que aparegue manera de compra: car be axi com linyatge nos pot comprar axi meseix la honor que ve per noblea la persona no la pot haver si donchs no es tal que la meresca per linyatge o per sen o per bonea que haja en si.

ley-xx-quinyes-coses-deu-fer-lescuder-donzell-ans-que-reeba-cavalleria

Ley XVIII. Qui ha poder de fer cavallers o no.

Ley XVIII. 

Qui ha poder de fer cavallers o no.

Los cavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom qui cavaller no sia: car los savis antichs que totes les coses ordenaren ab raho tengueren et dixeren que no era
cosa covinent ni ques pogues fer de dret que algun donas a altre ço que no hagues: e be axi com los ordens dels oradors o clergues o religioses nols poria alcun dar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcuns foren qui tengueren quel rey o son fill major et hereter jassia que no sien cavallers be ho porien fer per raho del regne per tal com ells son caps de la cavalleria et tot lo poder daquella senclou en lo lur manament: e per aço ho usaren et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertadera et dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et dixeren quels emperadors nils reys no deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si meseix per honrat que sia: e jassia que en alcuns lochs ho fagen los reys empero mes ho fan per costuma que per dret: car los antichs tingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla no pot pendre alcu per si si altri no li ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria haja dues persones ço es aquella persona que la dona et aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que dona per gran honor que hagues encara que fos emperadriu o reyna per heretament que no porie fer cavaller per ses mans empero poria pregar o manar a alcu de sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que hom desmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIII anys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa en dar aquella aquells qui darla poden: car no seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lurs mans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers. E tingueren axi meseix los antichs per be que alcun hom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho deuen esser segons que avant se mostra en les leys daquest fet parlans.

ley-xix-quals-no-deuen-esser-cavallers

Ley XVII. Com los cavallers deuen saber conexer los cavalls et les armes si son bons o no.

Ley XVII. 

Com los cavallers deuen saber conexer los cavalls et les armes si son bons o no.

Cavalls et armes son coses ques convenen molt als cavallers et que les hagen bones cascuna cosa segons sa natura: car pus que ab aquestes han a fer los fets de les armes que es lur mester o offici conve que sien tals de ques pusquen be ajudar. E entre totes aquelles coses de que han haver saber es aquesta la pus senyalada: car per aço lo cavall gran et bell si fos de mals vicis el cavaller nol conexia per aço li esdevendrien dos mals: lun es que perdria lo preu que donas en aquell e laltre que ab aquell porie esdevenir et caure en perill et en occasio de mort: e axo meseix li esdevendria si les armes no fossen bones et ben fetes et ab raho. Per ço segons que los antichs ho mostraren pera esser bons los cavalls deuen haver en si III coses: la una que sien de bell pel la segona que hagen bon cor la tercera que sien be fundats et formats en la persona et en les partides de lurs membres. E encara qui be los voldra conexer que sapia guardar que venguen de bon pare et de bona mare: car aquesta es la bestia que mes retrau et tira a sa natura. E encara los antichs qui parlaren sobre aquesta raho dixeren que sens totes aquestes coses deuen encara haver en si los cavallers III coses pera fer bons cavalls: la una si es saberlos mantenir en lur bondat la segona si alguna mala costum hauran que las tolguen per lur poder e la tercera es quels sapien guarir de lurs malalties. E en les armes lurs deuen haver axi meseix saber en tres maneres: la una si es bo lo ferre ol fust ol cuyr o altra cosa de que les fan fer e laltra que sien forts la tercera que sien leugeres. E aço meseix es de les armes ques fan pera ferir les quals han a esser ben fetes et forts et leugeres. E en quant mils conexeran los cavallers aquestes coses et les usaran aytant mils se ajudaran daquelles et les tornaran a lur profit.

ley-xviii-qui-ha-poder-de-fer-cavallers

Ley XVI. Com deuen esser leals los cavallers.

Ley XVI. 

Com deuen esser leals los cavallers.

Leals conve que sien en totes maneres los cavallers: car aquesta es bonea en la qual sacaben et sencloen totes les altres costumes et aquella es axi com a mare de totes les altres. E jassia que tots los homens degen haver lealtat pero senyaladament conve que la hagen los cavallers e que aquests la hagen per IIII rahons segons quels antichs ho dixeren. La primera es per ço com son ordonats per guarda et defensio dels altres e no porien esser bons guardadors ni defenedors aquells qui no fossen leals. E per ço es mester de necessitat que hagen lealtat en lurs voluntats et que sapien et vullen obrar daquella: car en altra manera no poria esser que no feessen tort als homens que no metrien mal et dan a si meseix et a totes les coses ab que han deute: per tal es mester que hagen lealtat et que entenen que es et sapien fer obres de lealtat axi com se conve.

ley-xvii-com-cavallers-deuen-saber-conexer-cavalls-armes

Ley XV. Com deuen esser los cavallers artechs et ginyoses.

Ley XV. 

Com deuen esser los cavallers artechs et ginyoses.

Artechs et ginyoses deuen esser los cavallers et aquestes son dues coses quels convenen molt: car be axi com les maneres ginyoses los fan sabents de ço que han a fer de lurs mans axi la art los fa cercar vies et maneres per acabar mils et pus salvament ço que volen. E per aço se acorden be aquestes dues coses: car les mans lus fan que sarmen be et bell e axi meseix que ab aquelles se ajuden a ferir ab totes armes et esser be leugers et be cavalgants: e la arteria los mostra com los pochs sapien vencre los molts e com sapien estrorcre dels perills quan sesdevendran en aquells.

ley-xvi-com-deuen-esser-leals-los-cavallers

Ley XII. Com los defensors deuen esser persones fort entenents.

Ley XII.

Com los defensors deuen esser persones fort entenents.

Encara hi ha altres bonees oltra les IIII virtuts damunt dites les quals deuen haver en si los cavallers: e aço es que deuen esser entenents et certs car lenteniment es la una cosa del mon que mes endreça lom pera esser acabat en sos affers et que mes lo lunya de les persones ignorans et necies. E per ço los cavallers qui han a defendre segons que damunt havem dit deuen esser entenents et esperts: car si no ho eren errarien en les coses que haguessen a defendre car lo no enteniment los faria fer que no mostrassen lur poder contra aquells contrals quals lo deguessen mostrar et daltra part que feessen mal a aquells los quals serien tenguts de guardar et de defendre. E axi meseix los faria esser cruus el durs contra les coses vers les quals deurien esser piadoses e esser piadoses contra les coses vers les quals deurien esser forts et cruels. E encara los faria fer altra errada major quels faria tornar en deslealtat: car ferlos hia amar aquells a qui deurien voler mal. Encara los farie esser esforçats la on no ho deurien esser e flachs et covarts
la on deurien haver esforç: e cobeejar ço que no deurien haver et oblidar ço que deurien cobeejar e per aquesta manera lo no enteniment los faria errar en totes coses que haguessen a fer.

ley-xiii-com-los-cavallers-deuen-esser-savis-entenents-sapien-obrar-lur-enteniment

Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Ley XI.

Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Les bones costumes quels homens han en si son appellades virtuts e entre totes son IIII les majors axi com son saviesa fortalesa temprança et justicia: e tot hom qui haja voluntat daver perfeccio de bonea deu treballar en haver aquestes IIII virtuts tan be los ordenats de que havem parlat dessus com los altres qui han a governar les terres per lurs lavors et per lurs treballs. E a alcuns no son major obs nis convenen les dites IIII virtuts que als defensors ço son cavallers per tal com ells han a defendre la sancta esglesia els reys et tots los altres. Car saviesa los dara que ho sapien fer a son profit sens son dan: e la fortalesa que sien ferms en ço que faran et que no sien movibles en lur sen: e la temprança que façen lurs obres axi com deuen et que no passen mes a avant: e la justicia que façen lurs affers justament reten a cascu ço que es seu. E per aquesta raho los antichs per remembrança daço feren fer als cavallers armes de IIII maneres: les unes que vesten et calçen e les altres ques cinyen e les altres que posen davant si e les altres ab que firen. E jassia que aquestes armes sien de moltes maneres pero totes tornen a dues maneres: les unes que son pera defendre lo cors perque son dites armadures: e per ço com los defensors no haurien tots cominalment aquestes armes et encara que les haguessen no les porien continuament portar ab si ordenaren los antichs que fos feta una arma en ques mostrassen totes aquestes coses per semblança et aço es la espasa: e be axi com en les armes que lom vist pera defendre si meseix mostra saviesa et es ver ques deu guardar de tots los mals que li porien avenir per sa colpa e axi meseix mostra lo manti de lespasa que hom te clos en lo puny: car aytant com hom axil te es en poder et en voler dom de baxar lespasa o dalçarla o de ferir ab aquella et de dexarla. E axi meseix com en les armes que hom para davant si per defensio demostren fortalesa que es virtut que fa estar lom ferm als perills qui sesdevenen axi en lo pom es fortalesa de la espasa cor en aquell se sofer lo manti el arriat el ferre. E be axi com les armes que hom te cenyides son mijanceres entre aquelles que hom se vest et aquelles ab que hom fer: son axi com la virtut de la tempranza entre les coses de les quals se fa massa o poch de ço que fer se deu: be axi es posat larriat entrel manti el ferre de la espasa. E be axi com les armes que bom te ab lo puny clos pera ferir demostren justicia que han en si dreta e axi matex demostra egualtat lo ferre de la espasa qui es dret tallant et agut et talla egualment de
cascuna part. E per totes aquestes rahons ordenaren los antichs que la portassen ab si tots temps los nobles defensors et que en aquesta reebessen honor de cavalleria el no en altra arma per tal que tots temps los vinguessen a memoria aquestes IlII virtuts les quals deuen haver en si sens les quals no porien mantenir lestament de la defensio per lo qual son ordenats.

ley-xii-com-los-defensors-deuen-esser-persones-fort-entenents

Ley IX. Com deuen esser elets los cavallers.

Ley IX.

Com deuen esser elets los cavallers.

Mil es lo pus honrat nombre que pot esser: car be axi com X es pus honrat nombre ques comença en I et en un cent entrels X axi entrels centenaris es major et pus honrat mil per tal com tots los altres se concloen en aquell et dalli a avant no pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força ha a esser nombrat per los altres que havem dits que senclouran en lo millar. E per aquesta raho elegien antigament de mil homens un per ferlo cavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La una que fossen treballadors per tal que sabessen et poguessen soferir los grans treballs los quals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen mils et pus tost ociure et vencre los enemichs et no fossen hujats leugerament faen fets darmes. La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni dociure. E per aquestes rahons antigament pera fer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homens qui soferen gran treball et fusters et ferres et picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociure les coses vives et escampar la sanch daquelles. E encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen be formats de lurs membres per esser regeus et forts et leugers. E daquesta manera delegir usaren los antichs gran temps: mas veen moltes vegades que aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes aquestes coses sobredites et en loch de vencre sos enemichs vencien si meseix: tengueren per be los savis daquestes coses que guardassen homens pera aquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre aço dix un savi qui hac nom Vegeci qui parla del orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que fossen homens de bon linyatge per tal ques guardassen de fer coses perque poguessen caure en vergonya. E per aço foren elets de bons lochs: e gentilea o paratge aytant vol dir en los homens com be especial que es en los homens. E per ço foren appellats gentils homens o homens de paratge axi com homens en los quals ha molt de be et de gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesa que vol aytant dir com noblesa de bondat et aço per tal con los gentils foren nobles homens et bons et visqueren pus honradament que les altres gents. E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per linyatge la segona per saber la terça per bonea de costumes de maneres. E jassia que aquells qui la guaayen per lur bon saber o per lur bonea son per dret appellats nobles et gentils homens: empero majorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et fan bona vida per tal com los ve de luny axi com per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar: car no tan solament con fan malestar hi reeben ells dan et vergonya ans aquells del linyatge don devallen: e per ço los gentils homens deuen esser elets que venguen de dret linyatge de pare et davi entro en lo quart grau qui es appellat besavi. E aço ordenaren et hagren en be los antichs per tal que daquell temps atras no es en memoria de homens. Pero quant de pus luny et pus antigament ve de bon linyatge tant creix mes sa honor en gentilesa servan bones costumes.

ley-x-com-los-gentils-homens-deuen-deuen-guardar-noblea-gentilesa-paratge