Del Pastador.

Del Pastador.

Experiencia maestra de les coses nos ha ensenyats e la fi de les coses manifestament o demostra que aquelles per pus perfet eximent fi reeben les quals per especial delegacio e industria de persona elegida son elegides esser fetes. Emperamor daço ab aquesta nostra present ordonacio ordonam quel pastador o flaquer de la nostra casa real lo pan panades e empastats e totes quantes altres coses que per la persona nostra a taula real en los forns o en altra manera se appareylen que saviament e nedea se facen e separada e secreta per lo pastador desus dit perque negunes coses nocives mesclar no si pusquen que a la salut nostra e de nostres sotsmeses poguessen en neguna manera obviar. Ordonam encara quel dit pastador o flaquer lo pa del qual en nostra taula usarem o aquells qui en la dita taula siuran empanades o empastats e totes altres coses les quals a la sua art pertanyer son mostrades per si pastar e en altra manera apperellar deja e no per altre en qualque manera sino axi com dejus es ordonat molt gran diligencia haven que saviament e nedea se fassen e en loch de tot en tot separat en tal manera que via de malignar per dificil entrament a cascu sia preclusa: e con a taula per menjar irem o abans a convinent hora al panicer major lo pan lo qual menjar deurem no tart de ministrar: ell empero primerament en alcuna manera fer tast daquell no oblit ne ignor a ell pertanyer aquelles coses que al dit offici de panicer e de pastador sesguarden per tots los familiars e domestichs nostres en la sala nostra ab lo sotspanicer procurar sobre les quals coses tal diligencia cur de haver que per lo seu ministeri defalliment en alcuna cosa no sofira. E de totes aquelles coses que per rahon de lur offici haura procurades e en altra manera aministrades compte retre no tart al nostre majordom o escriva de racio: si pero per malaltia o per altre manera sera embargat aquelles coses que per ell pera nostra persona faedores son ab licencia del majordom lavors lo servy faent e ab consciencia de nostre mayor panicer a algu bo e soficient pastador coman: ell empero en les coses tocants son offici al panicer e al sotspanicer deputats de la nostra boca apres los majordomens obehir regonega si esser obligat: semblant pero sagrament e homenatge a nos sie tengut de fer lo qual lo panicer nostre a nos en la precedent nostra constitucio es obligat de fer.

dels escuders davant nos tallar ordonats

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio. 

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us sedeterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre aço feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

Nota:vint y cinch libres barcheloneses: La primera vez que aparece y en este texto, hasta ahora se encuentra e, et. 25 libras barcelonesas. También vemos escrito libre: libro.

lochtinent scrivans de racio

3 DE ABRIL.

3 DE ABRIL.

Habiéndose presentado en esta sesión los embajadores de la señora Reina, entregaron a los señores Diputados un escrito que contenía lo manifestado por los mismos las dos veces que fueron recibidos en audiencia, y además la carta que se halla a continuación.

Lo que los embaxadors de la Senyora Reyna han explicat per part de sa Majestat axi la primera com la segona volta es lo que segueix en efecte.
Primerament que a hoyda de la Majestat de la Senyora Reyna sia pervengut com per los deputats e consell seria stada feta deliberacio e apres deduit en exequcio de traure les banderes e soldar (sou; sueldo; asoldar, hacer soldados) gent de peu e de cavall contra los pagesos vulgarment dits de remença de la qual cosa sa Senyoria havia presa grandissima admiracio com a tot hom sia notori que sa Senyoria ab prou incomoditat de sa personal es pertida de la present ciutat de Barchinona per administrar justicia en lo dit fet e administrant aquella metre en repos pau e tranquillitat aquest Principat e punir e castigar los qui a sos manaments serien stats inobedients e delinquit haurien. E per deferir a les multiplicades suplicacions per los seniors e dits deputats e consell a sa Majestat fets. E axi ab lo divinal adjutori fins en aquella jornada sera seguit que tots los dits pagesos ab gran obediencia seren desajustats e eren prests e apparellats prosseguir la dita causa per justicia o amigabla composicio devant sa Senyoria e star a tota determinacio sua. E axi sens haver ne voler haver avis los dits deputats e consell dels justissims e deguts procehiments de sa Senyoria e del bon apuntament en que lo dit negoci stava es cosa de grandissima maravella hagen fets ne attentas (attentats, atentats, intentats) semblants procehiments axi scandalosos al be e repos del dit Principat e total perdicio del dit negoci. E mes que es cert e notori tal potestat no es a ells donada ne atribuida per lo Senyor Rey en la dita capitulacio.
Item que ahon o fos ço que nos creu en alguna manera no era a ells licit degut ni honest per los sguarts ja dits ne al be e repos del dit Principat saludable fer semblants procehiments tant scandalosos e perillosos com dit es. E per ço havia a creure sa Senyoria que per sinistres e no veres informacions ells serien stats moguts en fer semblant deliberacio e actes los quals no hagueren fets en neguna manera si de la veritat del fet fossen stats veridicament informats com ara son. E que per çols pregava sa Senyoria amonestava exortava e requeria que encontinent desistissen de les coses per ells deliberades e enantades e aquelles reduissen a son degut e primer stament car sa Senyoria havia bona sperança en nostre Senyor Deu que ella daria tal expedicio e conclusio al dit negoci que seria laor e gloria de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey e pau repos e tranquillitat del dit Principat.
La segona.
Com ha hoida de sa Senyoria seria pervengut que per ells seria stada feta deliberacio e deduit en acte no solament de traure les banderes per causa e occasio dels dits pagesos de remença mes encara contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la capitulacio e que mes seria stada feta per ells delliberacio ques deu e pot enquerir contra aquells e que axi ho deduien en acte de la qual cosa sa Senyoria per lo semblant havia presa grandissima admiracio com a ells en manera del mon tal cognicio facultat ne potestat nols sia atorgada per capitulacio ne en altra manera com dit es. Mas a sa Senyoria qui es Reyna e Senyora e tudriu pertany tal conaxensa per sa suprema potestat e senyoria. E qui ha atorgats los dits capitols en nom e per part del dit Senyor Rey e aquells ha jurats tenir e servar e fer aquells tenir e observar. E que per çols pregava admonestava exortava e requeria que de semblants procehiments axi illicits e usurpatius de la jurisdiccio preheminencies e regalies del dit Senyor Rey e Primogenit ells se abstinguessen e aquells revocassen e reduissen a son degut e primer stament car sa Senyoria era totstemps presta e apparellada fer tenir e observar inviolablement los dits capitols e punir e castigar aquells qui contra los dits capitols en alguna manera temerariament fet ho contravengut haurien.

Dona Johana per la gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de Sicilia. etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill Primogenit gobernador general Darago e de Sicilia impubes duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya. Salut e dileccio.
A noticia nostra es pervengut tant fama publica referint quant encara per report del amat nostre micer Pere Savertes a nostra Majestat trames vosaltres haver procehit traure banderes per exequcio de la deliberacio que feta havieu fer gent darmes de cavall e a peu contra los homens dits de remença e per asistencia fer als seniors e mes per punir tots aquells qui han tractat tracten e tractaran contra e en derogado de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey al dit Principat atorgada e contra aquells inquirir e procehir deliberat e algunes coses a execucio deduhit haurieu les quals deliberacions execucions e procehiments a nos han donat causa de gran admiracio e specialment com sien molt perturbatives del repos assossech tranquille stat e benefici del dit Principat per los quals repos e benefici nos desijants lo prospero stament del dit Principat havem subits e suportats diversos e innumerables treballs no ignots a vosaltres ne als poblats en lo dit Principat. E darrerament no es ignorat com pervenguts a noticia nostra los actes dels dits homens de remença a suplicacio per vosaltres e la ciutat de Barchinona a nostra Majestat feta molt liberament nos oferim fer tot lo degut e pertinent per lo repos e benefici del dit negoci e disentida la dita materia en nostre sacre concell en lo qual molts de nosaltres e del concell de la dita ciutat han hauda intervencio fem totes les provisions delliberades e vistes conduir al repos del dit negoci. E com apres replicades fossen suplicacions vostres per quant los dits homens per causa de certa comparicio de pau e de treua eren molts congregats e alguns scandols se perpetraven nos oferim personalment venir en aquesta ciutat e anar on necessari fos per donar complit repos al dit negoci e ministrar justicia tant en los deutors quant altres qui delictes aIguns comesos haguessen. La qual oferta no obstant fou per embaxada vostra a nostra Altesa reportat haver deliberat fer gent de cavall e a peu contra los dits homens e per assistencia fer als dits seniors la qual deliberacio per nos no fou aprovada ans degudament ab eficaces rahons deduhim vosaltres no dever ne juxta la facultat a vosaltres atorgada poder tal deliberacio fer eus encarregam de aquella vos appartasseu e molt mes en la execucio proceir vos requerim abstinguesseu segons largament de paraula deduhim. E apres essent nostra Excellencia partida venint per procehir en lo dit negoci en lo loch de la Rocha nos fou presentada per vostra part una cedula a la qual fou apres per nos respost deduhint vosaltres tals delliberacions no poder fer e de aquelles requirint abstenir. E nos nostre cami continuant ab molts treballs e affanys arribant en aquesta ciutat nostre Senyor Deus illuminant e endreçant havem totalment provehit en breus dies que los dits homens de remença son desajustats e totalment son obedients star a justicia e a tot manament e disposicio nostres e dells alguns en preso havem detenir manats segons per nostres letres a vosaltres per lo lochtinent de tresorer del Senyor Rey Nandreu Cathala presentades e liurades encontinent fos certificats e ab grandissima vigilancia en lo dit negoci continuament se procehia per totalment castigar los delinquents e justicia administrant donar assossech e repos en dita materia a benefici del dit Principat. Les quals coses axi en bona via e direccio stants es sobrevengut lo gran brogit e fama de vostra extraccio de
banderes e altres deliberacions sobre dites. Les quals han donada tanta conmocio e turbacio que lo repos e benefici per nos ab tants treballs e diligencia aportats e conduhits en tant bon proposit son stats perillosos en ruptura e scandols reincidir. E si no fos la molta diligencia que en retraure e detenir los dits inconvenients haut havem indubitadament foren subseguits grandissims scandols los quals nostra diligencia no obstant fora total perill no son ne lo repos de la dita materia es sens gran alteracio torb e dispendi. E mes es stada cosa digna de gran admiracio vosaltres axi poch considerant lo que de paraula e en scrits significat vos haviem no esser en vostra facultat tals deliberacions fer e menys aquelles executar axi procehit hajau a extraccio de banderes e delliberacio de inquirir sens haver ne feta a nos significacio alguna o suplicacio de punir los tractants o contra fahents a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada e a altres deliberacions no permeses e a execucio delles se diu procehit hajau qui son en grandissim prejudici e dan de la cosa publica del dit Principat e deservey de la Majestat del dit Senyor prejudici lesio e violacio de les regalies preheminencies e corona del dit Senyor e successivament del dit Illustre Primogenit com a vosaltres tals deliberacions fer e aquelles executar permes no sia ne atorgat per la Majestat del dit Senyor ne la capitulacio per lo dit Senyor atorgada de tals coses ne dona facultat alguna e voler de tals coses usar no es als sino insurgir gent contra gent e donar turbacio al repos e benefici del dit Principat e majorment tenint nos en tal punt lo dit negoci en lo qual provehir havien demanat e pregat per vosaltres e per la ciutat de Barhinona nos fossen dades persones a consell de les quals provehir poguessem e per quant se dehia vosaltres voler esser mediadors fou recusat tals persones donar nos e apres haveu executat traure banderes e deliberat inquirir procehir no ab observancia de la mediocritat pretesa. E per quant nos aqui per nostre Senyor Deu e per la Majestat del dit Senyor Rey comanat es desijam lo benefici e repos del dit Principat e poblats en aquells.
E per semblant volem e desijam a la letra observar e fer observar la dita capitulacio usatges constitucions privilegis e libertats del dit Principat e que a cascu sia fet lo degut e administrada la justicia com encara per lo jurament prestat en la acceptacio de la tutela del dit Illustre Primogenit siam tenguda conservar e deffendre los drets regalies e preheminencies qui a ell pertanyer se speren attes e considerat que per los magnifichs e amats consellers de la Majestad del dit Senyor Rey e nostres lo batle general e prothonotari embaxadors nostres les dites coses vos son stades largament deduhides. E per nostra part son stats pregats exhortats encarregats e requests les dites extraccio de
banderes e deliberacions al degut stat reduissen e tornassen lo que fins aci fet no es. Per tant a la indempnitat de les regalies prehemenencies e juridiccio de la Majestat del dit Senyor e del dit Illustre Primogenit e al benefici e repos del dit Principat provehint no volent permetre les dites regalies preheminencies drets e juridiccio esser leses o violades. Ab tenor de la present vos encarregam e exhortam requirim e manam quant pus stretament podem que encontinent revoquets e tornets (occitano; revoquéu, revoqueu; tornéu, torneu) al primer stat les dites extraccio de banderes deliberacions e tots actes procehiments e enantaments sobredits com a fets e attemptats nullament e sens permissio e no atorgats per la capitulacio sobredita ne altrament e com a perturbatius del
benefici e repos del dit Principat prejudicials lesius e occupatius de la juridiccio preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Primogenit axi com creem e indubitadament confiam de vosaltres ho farets per aquella innata fidelitat e naturalesa que sempre han acustumat los cathalans haver a la reyal corona e bon zel al benefici e repos de la cosa publica del dit Principat. Oferint nos prompta quant suplicada serem e en tota manera observar a vosaltres e a cascu de vosaltres qualsevol concessions privilegis usatges constitucions e libertats per la Majestat del dit Senyor Rey e per nos en lo dit nom atorgades e encara los dits capitols a la letra e punir e castigar ab justicia si per algu o per alguns sera contravengut o en altra manera sera delinquit a la qual e no a altri la conexença castigacio e punicio predites pertany. Dada en Gerona a XXVII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Estando todavía en presencia de los Diputados y Consejo los referidos embajadores, el tesorero mosen Juan Oliver entregó a aquellos la siguiente carta de la señora Reina.

Dona Joana per la gracia de Deu Reyna de Arago de Navarra de Sicilia etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill Primogenit impubes governador general Darago e de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als reverents venerables pare en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del dit Senyor Rey e nostres los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Salut e dileccio.
A hoida nostra fama publica referint es novament pervengut que vosaltres temptarieu inquirir contra los magnifichs amats consellers e vicecanceller del Senyor Rey micer Francesch Marquilles doctor en quascun dret micer Pere Falco e micer Jaume Taranan
doctors veladors per nos assignats en les causes mogudes davant nostra Excellencia per part del procurador de la Majestat del Senyor Rey per causes e crims quis pretenen esser comesos apres la mort del Illustrissimo Primogenit don Charles de gloriosa recordacio per mossen Johan de Copons cavaller en gran e enormissima e atrocissima injuria de la persona propria de la dita Majestat e nostra e encara del Illustrissim Primogenit nostre molt car e molt amat fill en gran ofensa de Deu e violacio de la capitulacio per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada. E encara a instancia e o suplicacio del amat conseller e tresorer del Senyor Rey mossen Galceran Oliver cavaller e den Marti Gual del regne de Mallorques en certs noms segons apar en los processos als quals nos referim e aço fariets (occitano; farieu, faríeu; haríais) pretenent lo dit vicecanceller e los dits veladors en persona nostra haver fets alguns procehiments contra usatges e constitucions e altres libertats del Principat de la qual cosa no pocha admiracio havem car com sabeu si vosaltres com a diputats solament preteneu per nos o per los dits vicecanceller e veladors esser fet contra dites constitucions e libertats a nos qui tenim loch de la Majestat del Senyor Rey e no a altri pertany la cognicio segons clarament apar per la constitucio que comensa Lo fruyt de les leys e dauriets (occitano) atendre en aquest tal cas que en lo dit negoci havem procehit tota vegada ab consell de notables homens de sciencia e en copia suficient e si volets (occitano) dir vosaltres dits deputats per vostre sol ofici com dit es que nos no podem haver manat haver los dits processos per causa de regoneixer cert si be es per vosaltres considerat trobareu lo contrari car encara que fos atorgat que no exint fora la vagueria les causes iniciades davant la Majestat del Senyor Rey o de son loctinent e encara de son Illustre Primogenit romanen al ordinari lo que no ha loch en lo cars present per moltes justes consideracions empero posat axi fos es ver que poria procehir si per nos no era manat voler haver los dits processos per regoneixer aquells segons dispose la dita constitucio a la letra la qual no solament ha hagut consideracio de la visio sola del proces mas que puixe esser rescrit lo que sera fahedor.
E jatsia en lo cas que tenim per molts respectes se pogues dir aquests causes pur les que han sguart a la offensa en la propria persona de la dila Majestat del Senyor Rey e nostra e del Illustrissim Primogenit per esser crim de lesa Majestat en lo primer cap et alias no caure en termens pus nos som dins lo Principat que sia dita causa de vagueria empero si e on lo contrari fos no adupte la constitucio qui comença Provehim ordonam e statuhim e encara la constitucio qui comença Preterea quia reservaciones per la qual es provehit no esser compres primogenit majorment loctinent general a la letra disposeu lo que es stat per nos provehit e la interpretacio no pertany a vosaltres dits deputats per nostre ofici qui devets a nos recorrer ab suplicacions per observança de dites constitucions e libertats juxta la dita constitucio qui comença Lo fruyt. E som certa que si haguessets demanats los advocats vostres e de la casa de la ciutat qui en nostre sacre consell han vist los processos e nostres procehiments pur hauriets (occitano; haurieu, hauríeu; habríais) sabut com los delictes per los quals lo dit mossen Copons es impetit son stats comesos apres del pretes guiatge per lo dit mossen Copons allegat e com degudament e sens lesio de les libertats del Principat es stat procehit. E si volets dir que vosaltres deputats e consell podets inquirir juxta la disposicio del huyten (o buyten) capitol tant mes recaem en major admiracio car com sabeu lo dit capitol a la letra considerat e la resposta per la Majestat del dit Senyor Rey al dit capitol feta no han loch quant instancia de part hi ha axi com de fet en lo present cas concorre e per la instancia e suplicacio per lo dit mossen Galceran Oliver per son interes feta e per lo procurador de la Majestat del Senyor Rey qui fa la instancia en aquell modo que faria qualsevol privat e poblat en lo Principat de Cathalunya e no par sia cosa digna solament de pensar que la Majestat reyal Princep e Senyor sia de menor condicio que son vassall en lo dit Principat concorre per semblant la instancia e suplicacio per lo dit Marti Gual en certs noms la causa del qual per qualitat de viduitat et alias es revocada e asi manifestament se conclou en manera alguna per vosaltres dits deputats e consell no poderse inquirir com afreturants en aquesta part de tota juridiccio e potestat. E deuriets (occitano; deurieu, deuríeu; deberíais) recordar vos que stant nos en aqueixa nostra ciutat fom suplicada per part vostra volguessem a alguns per vosaltres e per la dita ciutat destinats per mija del dit magnifich vicicanceller fer ostensio en nostre sacre concell de les instancies e suplicacions contra lo dit mossen Copons donades e axi per nos volents benignament a vosaltres complaure fou provehit e manat e de fet fonch executat. E no obstants les dites coses per vosaltres es stat attemptat e no cessats de fet enantar e procehir a la dita inquisicio en cas a vosaltres no licit ni permes ans expressament prohibit tant per los dits capitols com en altra manera nullament en gran derogacio e prejudici lesio e occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies reyals lo que nos pot ne deu tollerar. E per tant vos dehim
exortam e encara manam inhibints expressament e de certa sciencia que encontinent cessats eus abstengats (occitano) totalment de la dita inquisicio actes e precehiments dessus dits notoriament attentas e de fet nullament e indeguda contra expressa forma e disposicio de la dita capitulacio e de les dites constitucions e altres drets revocant e reduhint al primer stament tot ço e quant per vosaltres es stat procehit e attentat segons que dit es en altra manera siau certs que a nos convendria per tuicio indempnitat defensio e conservacio de les diles regalies preheminencies superioritat e jurisdictio reyals procehir segons que per justicia trobariem esser fahedor. Dada en Gerona a XXVIIII de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - La Reina.

Después de leído el escrito y las cartas que preceden, cuyo contenido dio lugar a alguna censura por parte de los individuos del Consejo, acordaron unanimemente, que las nueve personas encargadas de este asunto se ocuparan de tales escritos, remitiendo luego las contestaciones que les pareciese necesario hacer, y además las provisiones que considerasen indispensables de ejecutar en tal ocasión.

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat en nobleesca (en dos palabras) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges ciurgians secretaris escrivans uxers posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar appreyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

Dels escuders de la cambra

Medicina de Peccat, quarta part.

De la quarta part de est libre,

qui es de temptació.
(tentación; todavía muchos siglos se escribirá con mp; tentació; temptatio)

I.

DE MAL ÁNGEL É BÒ.

Temptació

De mal ángel e bò

Vuyl ensercar en est sermó;

Car vuyl mostrar

Com se puscha hom guardar

Al començement, com vòl far (començament; principio, comienzo)

Alquna re; (alguna)

E si li vé de bé

Sabga que de bòn ángel vé (46) (sábiga, sápia, sapia, sapcha; sepa)

Lo pensament

Que en lo far consent,

E si 's fá de él exament

Tant qu' am d' uy ço

En lo fayt companyó;

E si 'l consel no es del bò

Ángel, ans es

De maligne, per res

No faça el fayt, e demá n' es (47)

Lo dessemblant,

De ço que cogitant

Pensa, faça lo seu talant

Molt desirós,

Perque es preciós

Aquest tractat qu' els fayts amdós

Vòl ensenyar;

E per molts móus sercar,

Per ço qu' enseny a contrastar

A conseyl mal
D‘ esperit desleyal,
E qu‘ el bòn conseyl e cabal
Sia autreyatz,
E que començ viatz
Ço que li será autreyatz.

II.
DE ESSER DEUS.

Deus es, e hom no 'y dupte 'n res, (y griega : hi : hic latín)

Si ço que es sentit no es;

Car Deus no es ens corporal,

Enans es causa sperital,

E que no ‘s pòt veer, tocar,

El mal sperit fá duptar

Que Deus sia neguna res

Al home qui savi no es;

E si ho fay autreyar

Leugerament lo fá peccar;

Car qui no tem fòch infernal

Leugerament s' enclina a mal.

Mas lo conseyl del ángel bò

Significa Deus per raysó;

E vuylvos ho ades mostrar,

Si bé o sabetz consirar. (ho sabeu, sabéu; si bien lo sabéis considerar)

Si no es Deus, es mayor mal (major, maior)

Lo seu no esser, e no val

Tot ço qui es en negun bé,

Tant com defal en tota re; (defall)

Car mays está hom trist que gay,

El bò no son tant co ‘l savay,

El viu no son tant com li mòrt,

Ni negu no es en est pòrt

Que viva tant com será mòrts;

E si no es Deus es la sòrts

Mala en infinidamen,

E bona termenadamen,

E valgrá mays que tot quant es

Que no fós estat nuyla res.

E aço no 'n consent raysó

Qu' el mon hon ha tant esser bò,

Sia mays per mal que per bé;

Car mal ab esser no 's cové,

E que fós bé esser no res

Ço que será e passat es,

Qui es mays que ço en que som,

E que lo mal sia el sóm,

El bé en jús, perque 's cové

Que Deus sia alcuna ré,

Per qui sia altra vida

Qui de bé sia complida,

E que per ella sia est mon

E que tuyt li home qui son

E serán e son já passat

Sian de lá eviternat;

E qui es bò que haja bé,

E ‘l mal que haja mal jassé.
Enaxí es ordonat

Tot ço qui es pus qu' es vertat, (veritat; verdad; veritas)

Que Deus es el Angel qui 's bò,

Conseyla a hom per raysó

Que lax lo mal e faça ‘l bé, (leixar : deixar : dejar; que deje el mal y haga el bien)

E de Deus no dupte en ré,

Jatsia no sia sentit;

Car ço qu' él es, es esperit,

Lo qual no 's pòt pendre ab sen,

Mas ab nostre entenimen,

E ab membrar e ab amar,

No gens a veer ne tocar.

III.

DE TRINITAT.

Contra la summa Trinitat (48)

Ha lo demoni conseyl dat,

E tots jorns lo dóne soven

A home qui molt no enten,

Quant en ela vòl consirar (49)

E per necessitat provar,

Conseylantlí que Deus no es (50),

Car si ho fós vir a pales (51)

Ço que no pót bé declarar,

E per est móu fá lo duptar (52)

Per ço que sia descreent,

E que lo pórt en fòch ardent (53).

Mas l‘ ángel bò fá cogitar (54)

Que hom no vuyla declarar

La causa qu‘ entendre no pren

Per força de nuyl argumen,

Mas que la cresa verament (55)

Captivant son enteniment.

Empero si es hom subtil

E ha enteniment humil,

Conseylalí que lo Senyor

Que sobre tots está major,

Deman qu' el dó certenitat

De sa gran sancta Trinitat,

De la qual vos vuyl un pauch dir

E temera el dir falir, (temiera)

Si duptás que Deus no ‘m aydas; (aydás, ajudás; ayudara, ayudase)

E si 'n res hi fal, no dich pas (negación con pas, todavía lo he oído en catalán, y francés)

Qu' en só que ‘y fal sia creutz,

Ans só d' aytant apercebutz

Que sotsmet a corregiment

Est dictat al Pape valent,

E a tots los seus companyós

E del falir deman perdós,

Si y es, car no 'l dich a scient;

E prench aytal començament.

Deus es, segons que provat es,

E es complit e no 'l fal res,

E en si ha moltas raysós,

Perque está complit e bós;

Ço es, bontat, infinitat,

Poder, saber, eternitat,

Voler, virtut e veritat,

E de gloria es bastat,

E d' altres mantes dignitats

Está Deus complit e bastats,

Les quals no poria nomnar;

E car lo fayt vuyl abreujar,

Passem a aço que direm:

E primerament començem

A provar per l' entenimen

De Deu, qui sí matex enten,

Entenent tot ço que ‘n sí ha

E de ses raysos natura ha,

Que li fan axí corsirar

En bò obrar e en bé far (56),

Con ha per sí metex poder (57); (mateix; com tiene por sí mismo poder)

Lo qual poder vòl son voler

Qu‘ en produir sia hi tant gran,

Com es son esser en están;

Car si en están era major

Qu' en obrar sia, ja valor (58)

De son obrar seria gran,

Car no seria egualan

Lo seu obrar al seu estar,

E ‘n l' obrar seria mirvar

De bonea, qui tant no fá

De bé com en son esser há.

Aço matex d' infinitat,

S' infinit no era obrat;

E si 'n eternitat no fós,

Fóra Deus en sí ociós,

Eternalment de eternitat,

A la qual féra gran peccat (59);

Pus que d' ela pogués bé far

Per manera de eternar (60).

Aço metex es de poder,

De saviesa, de voler (61),

Virtut, gloria, veritat,

Contra les quals féra peccat (62)

Si ‘n lurs obras fós ociós;

E car Deus no es injuriós (63),

A sí metex ni a altre re,

Fá en sí metex tant de bé

Con abasta a son poder,

E son voler en vòl haver,

E' n pòt atenyer son sauber,

E cascún hi fá son dever. (quiscun; cada uno, y todos hacen su deber)

El produir en ayço es pren

Del fil e 'l sanct espiramen, (fill : fijo : fillo: hijo; se verá fil durante siglos; filium etc latín)

Entenén Deus que ha poder,

E Deus té en far son dever,

Segons que já ho ha jutjat

Cascuna de sa dignitat (64).

Car la bonea vòl bé far,

E eternitat eternar,

E infinitat infinir,

E lo poder ho vòl complir;

E tal complir no 'l pòt donar

A nuylla causa per crear,

E nuylla causa creada

Pòt esser infinitada,

Si no pòt esser eternal (65).

Cové a Deus, donchs, complir tal

Com requeren ses dignitats.

Cové, donchs, que sian donats

De las matexes lo complir;

Lo qual apelam produir (apellam; nombram, nomenam : lo cual llamamos producir)

Un d' altre infinidament,

Hon sia bonificament,

Eternar, possificament,

E entendre e amament,

Vertuificar, verificar,

E complir e gloriejar (66).
Enaxi es lo bastament, (este enaxí no lleva tilde aquí)

De la essencia el agent,

Del natural el naturant

Qui es eternal eternant,

Del unible el unitat,

Del agible el naturat;

E aquel qui es produent

Es lo payre omnipotent, (lo pare; el padre; la mayre : madre)

Qui produí de sí ço qu' entén

Qu' en pòt produir francamen (67)

Segons qu‘ ho volen ses raysons (68)

Per mòu de generacions,

Engenrantse hi el fil seu

E engenrá 'l axi en Deu (69),

E molt mils com es engenrat

Un hom d' altr' en humanitat.

E car es de infinitat,

L' engenrant es infinitat;

E car Deus es en unitat

Estant ab él ens unitat (70).

E car es de eternitat,

Está l' engenrat eternat,

E es bò car es de bontat.

E axí de cada raysó,

E aquel fil está tant bò,

Tant infinit, tant eternal,

Com lo payre e aytant val;

Pus que de tot él está nat

E tot quant ha li ha donat,

Enfóra sa paternitat;

Per ço qu' el tenga eternat,

En esser fil eternalment,

Sens negú altre mudament;

Lo qual hagra si 's pogués far

D' altre payre e eternar,

E fora in contradicció,

En esser payre, payre no,
E pogra suffrir eternar

Que 'n el fil se pogués camiar (71),

En esser payre d' alcú; (algú; alguien)

E enaxí de ú en ú,

Trò qu' el primer payre no fós (trò : fins a : hasta)

Del segon fil e ses raysòs, (leemos raysós y raysòs: razones; raysons, rahons, raons)

Ne consent que payre infinit,

Cové esser en Deus complit.

Amem, donchs, un payre, no dos,

E un fil qui es cabalós,

E no requer que sia payre,
Per ço que no sia mutayre,

Ni contra son payre en res,

Pus que per él es ço que es.

E vuyl provar tot exament

Ço per qu‘ es payre el produent,

E 'l product es fil apellat.

E si havetz humilitat

En ço queus en volray provar,

Entendre ho poretz tot clar; (poreu, podreu, podréu; podréis)

Car tot ço que altre tramet

De tot sí matex es per dret

Fil, si 'n s‘ especia es mes,

Axí com lo leó qui es

En la leonitat trames,

La qual sa especia es

Per lo leó qui ‘l ha engenrat,

E en sa especia posat;

Perque ‘l product per fil está

E ‘l produent payre se 'n fá.

Es, donchs, Deus payre e fil Deu,

Segons l' eximpli, e say eu

Que si 'l leó tan solament

Fesés lo fil eternalment,

Que molt mils hagra nom payre,

Que quant d' altre fil vòl fayre (72);

Encare que sol un leó

No es payre de tots quants só,

Ni es payre en eternitat (73),

Mas en lo temps que es passat;

Perque en causa creada

No es tant apropiada

Filiació, paternitat,

Com en la suma Trinitat;

Car lo payre tant solament

Prodúu de sí eternalment

Lo fil, e no ‘y vòl companyó.

E assi virám lo sermó

A provar lo sanct Spirit,

Lo qual tenga mon dir complit,

Per ço car ho dich a s' honor,

E qu‘ hom l' entena e l' aor.

Deus payre e Deus fil están

En una natura amán

La un a l' altre eternalment (74);

E cové esser l' amament

Aytant gran com estan amdós;

Car si tant gran com éls no fós

Fóra menor, e ‘ls fóran gran,

E pogren esser rancuran

Cascuna de ses dignitats,

Que no sostenen que mermats

Qu' en qui sia menoritat (75),

Sia de la lur entitat

Qu‘ es tota infinitat,

Tota bonea, eternitat.

Cové, donchs, que aquel amar

Qu' eus ay dit, sia en eternar,

En bonificar, infinir,

Per ço qu' es pusca 'n tant complir

De essencia e natura,

Que sia gran sens mesura;

E qu' ab açeylls d' hon es ixent (y que con aquellos de donde sale : “es saliente”)

En amant, haja egalment (egual : igual, igualment; igualmente)

Ab éls en granea, bontat, (grandeza)

En tota altre dignitat,

E en essencia e natura;

E si n' ha no s' en rancura (76)

Negú actu de dignitat.

Cové, donchs, de necessitat

Qu' el amar sia Deus complit

E que sia Sanct Spirit;

Sanct es, per ço car innocent

Son lo payre e 'l fil exament

En produir aquel amar (77)

En tot quant poden abastar

De lurs raysons al produir;

Perque l' amar cové exir

Simplement tot en sanctetat,

Com amar que ix enamorat,

Pus que no es defaliment,

E es ixent en compliment

Del payre e 'l fil qui son complit,

E está per ço espirit;

Car está espirat d' amar,

E no per via d' engenrar,

Qui es per mòu de cogitar

De Deus e 'n lo bé que pòt far

En sí, segons racionar,

Qui es obra de ses raysós

Per ço que no sia ociós.

Es, donchs, sanct Spirit provat

E provada es Trinitat;

E está el Sanct Spirit

Nombre de tres, tant fòrt complit,

Qu' él en sí matex no sosté

Que sia en quart nombre per re;

Car segons que havets ausit, ((haveu oyt : habéis oído)

Axí abasta un Spirit (78)

En la divina Trinitat,

Com fá una paternitat

E una filiació,

Pus aytant com ella es bò.

Es, donchs, en tres nombre complit,

E per ço está establit

En tot ço que Deus ha creat,

Que lo nombre de Trinitat

Ha molt major perfecció,

E es en tota rè pus bò,

Segons ço qui es natural;

E perque natura mays val,

Com de materia formá

E conjuncció demostrá

Tot ço qui es substanciat,

Axí com en humanitat (79),

En qui ha còrs e ánima há (80),

E ço perqu' el ú en l' altre está

De tots tres es home unit.

Ayço matex del spirit

Del home qui está de tres,

Segons qu' entendre pòts ades,

En saviea hon son tres (81), (sabiduría; saviesa; saviea, bonea, altea, nedea, etc...)

Entenent, entendre, entes;

E no cal que ni haja més.

E si ‘l un dels tres no 'y fós

Ja no fora ens cabalós;

Saviea e volentat

Ha en sí amant e amat,

E amar e en tot ço qui es

Está complit nombre en tres (82);

Lo qual nombre ha Deus creat

Significant sa Trinitat;
Per ço que sia coneguda

Per lo nombre e volguda.

Son, donchs, en Deu tres persones

Qui de dignitat son plenes (83),

Qui son en una natura,

Distinctas sensa mesura; (distintas sin medida)

E per ço disem, payre Deu (84), (decimos; deiem; diem, diém)

E disem que lo fil es Deu (85),

E Deus está Spirit Sanct,

E no son tres Deus tant de quant;

Ans están un Deu solament

No compòst, enans simplement; (enans : ans : sino)

Car una es la deitat

E son d' una simpicitat; (simplicitat)

Enaxí com en vera amor

En qui está un l' amador

E altre cell qui es amat (86),

E l' amar d‘ altre e tocat (87)

No son de compulsió,

Car tots tres d' un amor só.

E ço perqu' en nombre están

Es car la un está aman,

E l' altre qui está amat

El amar d' amdós es donat.

E car tots tres en nombre só,

Están segons relació

Cascú ‘n sí matex, l' altre no,

Per nombre e distincció,

Nombre de tres no ‘y seria,

Si distincció no 'y havia.

E car la un es d' altre nat,

El altre es d' amdós donat,

Per una amor sens mesura,

Son tots tres una natura (88),

Una essencia, un póder (89),

Una bontat e un dever,

Un saber, una volentat,

Una granea, eternitat.

E car en una unió (90)

De natura e de raysó

Están tots tres, son apelat

Un Deu, no molts per l' unitat

Que damunt havem recomptat: (Qne en el pdf; típico error n-u)

Car l' una raysó l' altre es,

En quant un Deu solament es.

E car cascun actu complit,

Han per ço ensemps establit

Que sia la distincció

Solament per relació,

Lo payre, ‘l fil e l' esperit,

No está l' ú d' altre pertit,

Pus qu' han una natura;

Car la natura una dura

Eternalment e infinida,

Perque no pòt esser complida:

Car axí com en simple amor

Está l' amat en l' amador,

E l' amador en son amat,

E l' amar hon están liat,
Enaxí en la deitat

L' ú de l' altre no es gitat,

Ni l' ú al altre es derrer;

Car eternitat no soffer

Que y sian primer ne derrer,

Car ab éls no poria esser (91),

Axí com en la simple amor,

Hon l' amat, amar, amador

Están en un temps egualment,

Sens primer e derrerament.

Asatz harem mostrat tót clar

De Trinitat ço qu‘ ens en par;

E si nuyl home es temptat

Per mal esperit, est tractat

Lisca, e porá tòst veer (92), (lea, y podrá pronto, enseguida ver)

Si es home qui haja saber,

De la Trinitat veritat,

Tant, que n' estará consolat.

IV.

DE CREACIÓ.

Fá 'l demoni temptació

Que no sia creació,

E qu' 'l món sia eternal,

E aço fá per nostre mal;

Car si lo món no fós creat,

No fóra primer hom format,

Ni fóra res nostra fe

Qui d' encarnació nos vé;

Car no fóra Deus encarnat,

Per ço que ‘l món fós recreat,

Ne fóra peccat general,

Ne altre vida atretal.

Car si lo món eternal fós,

Ja no fóra cascú de nòs

Resucitat, car abastar

No pogra la terra a donar

Si matexa a cascú còrs;

Car infinit nombre a tot fòrs

Fóra de còrses renovatz, (còssos; cuerpos; còs, còrs : cuerpo; corps, corpus, corpore)

Qui en lonch, pregon, ni en latz

No pogren negun loch haver

En que tots poguessen caber,

E aydas hi lo cèl e la mar,

Ans covengren ultra passar

Lo cèl infinidamen;

E ço nuyla raysó no pren

Que loch sostenen infinit (93),

Qui sia de còrses complit.

Veus, donchs, per qual entenció (intenció; intención)

Fá ‘l demoni temptació,

Per ço qu' ens git de nostra fe. (para que nos expulse de nuestra fé)

Encara diu que de no ré

Deus nuyla causa pòt far,

E que eternal cové estar

Lo món, pus no 'l puscha crear.

Encara diu que ociòs (ociós; ocioso)

Fóra Deus, si lo món no fós

Eternal, car si començat

Fós ans que él l' hagues creat,

No hagra Deus en que obrás;

E per ço que mays no cessás,

Vòl qu' el món sia eternal.

Vejatz com sa raysó no val,

Car en Deus segons son dever,

Poder, saber e son voler,

Han un matex actu complit,

E l‘ú en l' altre 's infinit;

Car aytant pòt lo seu poder,

Com son saber ho pòt saber;

E aytant ama son voler,

Com poden poder e saber (94);

Car en tot quant son están egal. ((egual, igual)

Vejatz com ment lo desleyal, (ved cómo miente el desleal)

Car si ‘l voler vòl de no re

Crear lo món, pòt ho de se,

Pus que 's aytant gran son poder

Com está gran lo seu voler.

Vòl, donchs; e si vòl, ha pogut

Sabé que volch sabe pugut:

E que 'us iria als dien

Del Rey del cèl omnipoten;

Car si 'n mí era unitat,

De poder, saber, volentat,

No sol puria ‘l món crear, (poria; podría; podrie, podríe, porie, poríe)

Que de mí puria Deus far

Si volia qu' eu fós Deu,

Car puria ho 'l poder meu,

Pus ho volgués lo meu voler

E ho sabés lo meu saber.

E tot ayço 's poria far,

Pus que fossen en egualar,

E que de tots tres fós un fayt.

Vejats, donchs, e a qual agayt

Vos vòl aportar lo savay;

Encara que vos mostraray

Que Deus no fóra ociós,

Quant diu que si eternal no fós

Lo mon, no hagre ‘n que obrar; (haguere; tinguere; tuviera o tuviese)

Car segons qu' eus pòt remembrar,

Provada havem Trinitat,

La qual está en eternitat

Produent lo payre e fil de Deu;

Al qual doná tot ço del seu,

E d' amdós ix l' Esperit Sanct,

Lo qual se dona en amant;

Perqu' en l' obra qu' en sí ha,

Deus gens ociós no está;

Car obra es de Trinitat

E de cascuna dignitat.

No cal, donchs, sia eternat

Lo món, per ço qu‘ haja obrat,

Qui ha él sia eternal (95);

Car dintre si l' ha qui mays val (96)

E qui es de sa entitat,

Ço es lo fil e l' espirat

En qui están bonificant,

Bonificar e car amant,

Bonificar, amar, amat

E aço en eternitat.

E pus havem tot clar mostrat

Que 'l temptar no es veritat,

Manifestament vuyl mostrar

Qu' el món no pòt per res estar

Eternal; e veus la raysó:

Es Deus, e él está tant bò,

E es tant alt en summitat,

Que res no ha ab él egaltat; (egualtat, igualtat; igualdad)

E si 'l món era eternal,

Seria en durar egual

A Deu, per la duració;

Perque no seria raysó

Que Deus estés en summitat

A cell qui ha ab él egaltat;

E aço 's seguex del poder

De Deu, qui pòt egal haver;

Car si 'l mon ha eternitat,

Son poder pòt esser durat

Aytant com lo poder de Deu;

E ayço matex del bé seu.

Car lo poder e lo durar

Covenen en bontat estar;

Perqu' está del món sa bontat

Ab la de Deus en egaltat.

Veus, donchs, si 'l món es eternals,

Qu' en tres causes está egals

A Deus; qui son: durar, poder,

Bontat, ¿perque no ha de ver

Deu que sia del món Senyor,

Si per tot no está major

Que lo món, e cascú es Deu

E de Deu no está 'l món séu?

Car Deu, no ‘l es en tot dessus,

El món está en part dejus

A Deu, car no es tant finit

Estensament, ans es finit

En quant está lo cèl redon;

E tot ço qui 'n redon contorn,

Cové se que sia finit,

Encara que no es complit

En totes ses pertes si tot sal (97)

Qui no enten membrant ni val,

Ni la pera qui 's part del món, (pedra; piedra)

Ni l' arbre, ni l' ayga, ni ‘l jorn;

Perque el món no está egal

En tot a Deu, perque no val

Tant com Deu, mas en altre res

Tant com él val, pus egal es

En alcu bé, poder, durar;

Perque no cové autreyar

Qu' el món puscha eternal estar,

Per lo gran inconvenient

Qui está manifestament,

Segon que ja vos havem dit.

E puria ‘l mal esperit

Per altre mòu home temptar,

Dient que Deu ha pugut dar

A lo món que puscha durar

Eternalment e ben complit,

En quant está ple d' infinit

Durar, e ayço del poder;

Mas Deus d' ayço no ha leer,

Car no ho pót voler son voler, (leemos pòt y aquí pót)

Pus vòl qu' en tot Deus sia sus

E ‘l món sia en tot dejus.

O sino covéns autreyar

Qu' el voler de Deus vòl amar

Aytant lo món con sí matex;

E si ‘l voler ayço seguex,

Cové que sabga lo saber, (sábiga, sapia, sápia; sepa)

E que ho puscha son poder,

Segons que ho vòl la volentat,

E tots tres serán tòrt e peccat (98),

Si 'n res se fan ab lo causat

Eguals, car en res no ‘s cové

Que ço qui no está per se,

Ab son senyor haja egal

En nula re, si 'n tot no val

Aytant com él; e no ‘s pòt far

Que Deus se vuylan injuriar,

Com sia sabi e complit;

E jamays lo mal esperit

Creyats, si 'n res vos vòl temptar, (creáis; cregau, creguéu, cregueu)

Que ‘l món puscha eternal estar;

E si ho fá, anatz consiurar (id; anáu, anéu, aneu)

Ço que vos en haurem mostrat.

Cové, donchs, sia ‘l món creat,

E esdevengut ha de no ré (99);

Car si fós d' als, fóra jassé

Aquel altre ens eternal,

E fóra temptar atretal,

Segons que damont ha estat (100). (damunt; encima, cima; munt, mont, Puigdemont)

Es, donchs, lo món de nòu creat,

E Deus está son creador,

Son Senyor, son governador:

E ha lo món per ço creat,

Que per home sia amat,

Entes, membrat, e car tengut;

E que Deus l' apòrt a salut

En paradís, hon gaug no mòr;

E gens lo món per negun fòr,

No pogra sí metex crear;

Car nuyl ens pòt sí matex far;

Car sí matex far se pogués,

Fóra la gent ans que fós res.

Mas aço no soffer raysó,

E fóra contradicció,

En quant fóra e no fóra res.

Passem avant car bé 's entes

Que ‘l món de nòu está creat

Per lo Senyor, ple de bontat.

V.

DE ENCARNACIÓ.

A provar encarnació

Cové qu' hom ús fòrt de raysó;

E que sia hom fòrt subtil

E enteniment haja humil,

Aquel qui entendre volrá

La provació qual será;

E que sguart el començament

Del malvat amonestament

Que fá lo malvat esperit,

Qui ‘l ver vòl posar en ublit (oblit; olvido)
D‘ aquel qui escolta lo sermó,

E donalí temptació.

Anem avant e començem,

E de Deu gracias petem (pidamos; demanem; petición, petere)

Que 'ns endreç la provació

Que fem de s' encarnació.

Si com la divina bontat

Fó raysó a lo bé creat (101),

E la granea ha gran bé (102),

La saviea qui tot vé

Diu qual bé pòt esser major

Creat, e la sua amor

Volch amar aquel major bé,

El poder lo pòch, car es ple

De saviea e de amor;

E si no creás lo major

Bé que pòt saber e amar,

No 's pogren en Deu egalar
La granea, ni la bontat,

Virtut, gloria, e veritat

Ab son saber, poder, voler;

Car no volgra tan gran bé fer,

Com lo ateny lo seu saber,

E com lo poder lo pòt far.

Fóra, donchs, Deus de bé avar

Per poder, saber, volentat,

Contra granea e bontat,

Virtut, gloria e veritat,

Ab qui hagra fet gran peccat;

E fóra estat ociós

Contra las suas raysós;

E car en res no pòt errar,

Volchse per açò encarnar,

Per ço que creás lo major

Que pòt atenyer sa amor,

E qui está en son poder,

E ateyne per son saber;

E es aquel major nomnat

Home qui está deitat,

E es pujat en tal ausor

Que no la pòt Deus far major,

Ni 'n pòt amar major amar,

Ni granea major formar,

Ni lo saber major en sab;

Car aquel hom cové esser cab

De tot ço qui está creat,

Pus que Deus l' ha en sa deitat,
Tant, que está home e Deu,

E tot ço qui 's creat es seu,

E ‘l poder, saber, volentat,

Han satisfet a la bontat,

Granea, virtut, veritat,

Gloria e eternitat,

Qu' en sí fá durar home e Deu,

Sens que no hi pèrt res del seu,

Enans n' es mostrada major,

En quant fá estar creador

Ço qui de nòu está creat

En un supòsit unitat,

E durar dues naturas,

Un supósit sens mesuras

Distintas, en ú unidas

Están en ú establidas,

Qui es Jhesu-Christ apelat,

Un supòsit, un personat,

E no en terç nombre passat,

Car es les dues naturas;

E ayço car sens mesuras

Es fayta la conjunció,

Perqu' es conserva la unió

En propi nòm de cascuna;

Car de la natura, neguna

Está camiat son estament;

Perque está Deu hom verament

E verament hom está Deu,

E ço entendre fóra greu

Qui no consirás lo poder,

La volentat e lo saber

De Deu, e con vòl egualar

Ses dignitats en son crear;

Pus qu' ensemps son començament

Del món e de son creament.

Avem, donchs, demostrat tot clar.

Ço perqu' es vlòch Deus encarnar; (vòlch; por lo que quiso Dios encarnarse)

E per molta altre raysó

Provarem l' encarnació.

Mas, car d' als havem a parlar,

Volem lo sermó abreviar;

Empero aujats un petit (ojats, hojats; pregones; oíd; escoltáu, escolteu, escoltéu)

Com tempta lo mal esperit

Los homens contra veritat

En ço que havem recomptat;

Car diu que ço qu‘ es infinit

E finit, son tant depertit,

Que no ‘n pòt esser ajustat.

Ara vejats com diu falsetat

Contra lo divinal poder,

E saviea e voler;

Car jo qui só home creat

De no res, ay l' unir amat;

E aquel uniment enten,

E d' él pusch haver menbramen,

Donchs, quant mays lo pòt Deus amar

E lo seu saber consirar;

E si ‘l pòt saber e amar,

Bé es sech qu' el pòt possificar,

Perque ha poder infinit;

Lo qual no hagra, si finit

Poder li pogués contrastar

A la unió d' encarnar.

Per altre mòu pòt hom temptar

Lo demoni, quant consirar

Fá, que Deus de mantes naturas

Qui están en las creaturas,

Pogr‘ haver mants encarnamens;

Mas tú 'n pòts far responimens

Qu' enaxí com en deitat

Abasta una paternitat,

Un fil e un Sanct Sperit,

Per ço car cascú es complit,

Abasta una encarnació

A quant es per creació;

Car si una no 'y abastás,

Un encarnat no fóra pas

Complit en l' encarnació,

E fóra aquel unió

De complit e de no complit,

E hagra en l' unit falit

Contra granea de bontat,

Poder, saber, volentat,

Veritat, gloria, virtut,

E no hagra 'l mal conegut,

E fóra 'n son sobre mermar (103);

Lo qual mirmament no ‘s pòt far.

Vet, donchs, com t‘ ay mostrat tot clar

Que lo demoni falsament

T' ha donat lo cogitament,

Per ço que 't puscha far duptar,

E de la tua fe privar;

Encare 't puyn molt subtilment

Temptar, que lo encarnament

No val tant com fóra estat,

Si Deus se fós angelicat,

Com sia home mays compòst

Que ángel, e còrs corrump tòst, (corromp; y el cuerpo se corrompe rápido)

E ángel sens corrompiment ((corrupción)

Estará perpetualment.

Veges, donchs, e com t' ha mentit,

Car per home es establit

Que tota causa corporal,

Cèl, terra, mar, planta, sal,

Ausels, bestias, e quant es (ave: au: aucells, ocells; pájaros; moixóns, muixóns)

Corporal, a hom es sotsmes

Per lo Senyor qui 'u ha creat (el hoc latín : ho, ya se pronuncia u, por lo que aquí vemos)

E a home ho ha donat;

Encara que li ha donada

Anima racional nomnada,

Qui en natura spirital

Aytant com negú ángel val;

Encara que ‘n angelicar

No pogra Deus participar

Ab totes les creaturas; (vemos totes + les + no “totas las”, pero más abajo se lee “las”.)

Car ángel no ha conjuncturas (104)

A nuyla causa corporal,

Car en tot está spirital.

Mas, car Deus pres humanitat,

Participa ab tot creat,

En proprietat e natura,

Car en home han conjunctura

Las naturas de tot quant es,

En las quals hom está sotsmes;

Car hom en quant es corporal,

Participa ab celestial,

Ab elements, e vejetat,

Ab sentiment, imaginat,

E en quant está de raysó

Ab l' esperital; e veus co (com; como)
Vòl demoni home temptar.

E encare 'us vuyl ensenyar

Com dóna altre temptació,

En quant diu que Christ nat no fó

De fembra verge, car no par (fembra, fémina, femella; hembra)

Que còrs per còrs puscha passar,

Si en aquel no ha res trencat,

E qu' es perda virginitat

D' aquela fembra de que nax.

Ara vejats com mént p‘ el quax;

Car a poder qui ‘s infinit

No pòt esser res contradit;

Car si res li pòt contrastar

Contra ço qu' él en volrá far,

No porá esser infinit;

E d‘ ayço asatz n' hajam dit.

Car per aço que dit vos n' ay (105),

Pòt hom conexer lo savay

Concel de lo mal sperit,

Que dona de dia e de nit,

E lo concel del ángel bò, (concell; consejo; vemos en textos antiguos, consell, conçell etc)

Si vos virats a la rayso

Per la qual vos havem provat

Qu' el creador es encarnat.

Encar' altre eximpli us en dó,

Que Deus sab que seria bò

Si fayia rey d' en Berenguer; (hacía; faya, faia, fee, fée, fehia etc)

Lo qual rey él no volrá fer

Sitot son poder lo pòt far;

E en ayço vuyl vos temptar

Contra prima provació

Que fem de l' encarnació,

Allegant que gens no ‘s seguex,

Que Deus faça de home pex;

Si bé ho sab lo seu saber

Que ho pòt far lo seu poder;

E respon al seu argument,

Dient, que Deus fá faliment

Si no fá tot ço que deu far

De bé e lo mal esquivar,

Segons judici ordenat,

E sia proporcionat

A Jhesu-Christ quant ha creat,

No pas que faça 'n Guilemó

Rey, contr‘ él be den Ferreró,

Si per dret li ha el regne dat;

Car faria tòrt e peccat; (

Lo qual no vòl sa volentat,

Contra la cual no pòt poder, (qual : cual)

E ayço matex del saber;

E si Deus está encarnat

Sens que no fá tòrt e peccat

E fá 'l major bé que pòt far,

Cové qu' el bé vuyla amar,

Per ço que haja amar major

En esser major creador;

Lo qual major no pogr‘ estar

S‘ incarnar no volgués amar.

VI.

DE LA PASSIÓ DE JHESU-CHRIST.

Si tú has negú temptament

Que Jhesu-Christ no pres turment,

Pus qu' es de Deu e de hom unit,

No 'n crees lo mal sperit;

Car no fóra el món recreat

Si no fós mòrt e turmentat

Per satisfer a nostra mòrt,

Qui estava en mala sòrt

Per lo peccat original,

Provat en l' Arbre general,

Arbre de sciencia dit,

Qu' en Roma havem fayt e escrit.

E si divina natura

Honra l' humana sens mesura,

En quant ab ella s‘ ajusta,

Be 's seguex que la humana

Natura la divina honrás

Aytant com pòt, e li donás (106)

Ab sa mòrt, e lo món qui perdut

Era de via de salut,

Com mays pena volch sofrir

Lo payre lo dech mays grair,

E de tot ço no l' hagra grat

Si per só amor no fós nafrat

E mòrt; encara es temptat

Per lo mal sperit malvat,

Que Christ no pòch per res morir;

Car Deus no pòt pena sofrir,

Perque Christ qui ver Deus está
No fó hanc mort ni 'n cròts penjá (107).

Mas tú deus axí consirar

Si lo demoni et vòl temptar,

Que Christ duas naturas ha,

Ço es, divina e humana:

En quant divina no morí,

Axi com si mòr en Martí (108)

Mòr lo cors e l' ánima no,

Car gens no ha corrupció,

Perqu' éla está inmortal;

Morí ‘l cors de Christ atretal,

Lo qual vòlch l' ánima morís

Per ço qu' ab él Deus sen servis

Per tot lo món a recrear

E per Deu servir e honrar.

VII.

DE RESURRECCIÓ.

¡Quant hom ha gran temptació

Que sia resurrecció!

Car per natura no ‘s conex

Depuis que lo còrs d' hom podrex,

E en pòls lo vent scampa

A cascuna part sá e llá,

Que mays se puscha ajustar

E en aquell nombre tornar,

El qual era ans de la mòrt.

E tú, qui dupte, faleix fòrt,

Car no sovéns lo gran poder,

Lo gran saber, lo gran voler

Que Deus ha infinidament,

Ni membres lo seu jutjament

Qui es tal, que res no 'l fá tòrt;

Lo qual penria si ‘n la sòrt

E en lo nombre, com se mòr

No retornava a tot fòr,

Per ço que lo puscha jutjar

Del bé o del mal que vòlch far;

E ‘l seu judici es pugut,

Pus que per él está volgut,

El seu saber sab qual será,

E sab l' home en qui caurá,

Si bé está son còrs pudrit,

Car son saber es infinit,

Car sab totes les partides

Qui del còrs li son exides;

E ' naxí com les pòt saber, (enaxí)

Les pòt retornar son poder:

E ‘l retornar sa volentat

Vòl, per ço que sia jutjat

Aquel home qui hará fet

Bé o mal, car no fóra dret

Si 'l home qui fá ‘l mal o 'l bé

No fós jutjat, pus que 's cové

Qu' aquel qui fá ‘l bé o 'l mal

Haja judici; e no val

Si dius que Deus jutg anima

Del mal o bé que fét haurá,

Car ánima part d' home es;

E car home está sotsmes

Al mal si 'l fá, o si 'l fá 'l bé,

Lo judici sobre hom vé,

Encara qu' hom ha servit

Ab son còrs Deus o desaunit (109),

Perqu' en deu haver jutjament.

Veus, donchs, con declarament

Per argument havem provat

Qu' hom será resucitat,

Per ço que venga ‘l jutjament.

Encara fá altre temptament

Lo demoni sús a la mòrt,

Lo qual temptar está molt fòrt

Si hom no 's sab bé aydar;

Car quant hom vé al espirar

E mòr hon no veu d' él exir

La ánima, car no es pòt sentir,

Car no está còrs ni figura

Qui haje ample, lonch, mesura,

Color, car sperital es

Perque no ‘s pòt veer per res;

E si tú vòls saber que es
Anima, porás ho saber

Si bò entendre pòts haver.

Consira en tú ton membrar,

Ton entendre, ton amar,

E tot ço perqu' entens raysó,

E ço perqu' has perfecció

En ton cogitar e parlar,

E en virtuts a gasanyar

O a perdre, e com pòts peccar;

E si per natura pixar

Requer ton còrs no ho porá far

Per ço car no ho vòl ton voler,

Qui s‘ acorda ab ton saber,

En quant farias mal estar

Si vòls denant home pixar;

E enaxí per mantes res

Pòts saber ánima que es;

La qual ánima de ço está

Perqu' hom membrar, saber ha,

Voler, e qu' enten raysó,

E fá lo bé o falió;

E de lá ‘t fá temptació (110)

Lo demoni, que al finir,

Quant no veus ánima exir

Del còrs, qu' éla sia finida,

E que no sia altre vida,

E qu' a Deus no deman perdó.

Vet, donchs, cò 't fá temptació, (cóm, còm)

De la qual te porás guardar,

Si ço que t' ay dit sàbs membrar.

VIII.

DEL SAGRAMENT DEL ALTAR.

Si lo demoni et vòl temptar

De lo sagrament del altar,

Temptar t' ha per aquest semblant;

Car no par sian trepassant

Sens nuyla vegetació

Lo pá e ‘l vi qu' en còrs no só

D' home, quant está en l' altar,

E que de pá se puscha far

Carn, e sanch qu' es fassa de ví,

E Christ sia al cèl e aysí (ací, açí; astí, aquí)

En un temps, e puscha saber

En la ostia e voler

Haver tan gran humilitat

Qu' el sagrament sia menjat,

E lo seu sanch sia begut, (y su sangre sea bebida; masculino en el original)

Per tant malvat clergue perdut,

Qui li fán molt gran deshonor,

E ‘n quant él están peccador

El temps que fán lo sagrament.

Encara fá altre temptament,

Con diu: - ¿aquela carn qu' es fá?

Pus qu' en Christ no multiplicá,

E hom ne pòt viure com pá;

E per moltas d' altres raysós

Te pòt dar grans temptaciós

Lo demoni, del sagrament.

Mas tú t' en pòts guardar leument,

Segons qu' eu t‘ ho volray mostrar:

Deus vòl tant fòrt participar

Ab home, que a él se vòl donar

En la virtut del sagrament,

Per tal qu' hom ne sia vivent

Segons esperital menjar;

E car Deus pòt tota res far,

Pòt far aquel traspasament (transustanciación)

De pá e ví al sagrament,

En la carn e la sanch de Christ; (ahora sangre es femenino; arriba masculino)

Per ço que ab tú sia amist (111)

E' t puscha de peccats mundar

Per lo esperital menjar;

E pus ho vòl no deus pensar

Que res ho puscha contradir,

Car pòder ha e infinir;

E qui ha poder infinit

Bé pòt far de poder finit

Tot quant ne vòl a son plaer;

E car diu que no pòt caber

Lo còrs de Christ en tant pòch pá,

Ne 'n un temps pòt esser lá

E sá, gens per ço no diu ver, (allí, allá y aquí)

E retorna a lo poder

Qui en Deu está infinit,

Lo qual fá de ço qu' es finit

Tot quant ne vòl far son voler (112).

E car diu que no vòl haver

Jhesús tant gran humilitat (aquí escribe Jesús con tilde)

Qu' el sagrament sia menjat

Per malvat clergue peccador,

Veges e com diu gran error

Contra major humilitat,

E per donar major peccat (113)

Si hom li vòl mercé querir;

Encara que no 's pòt sofrir

Que nos dó aytant ço 's pót dar

A menjar e a ministrar,

E que hom ús del seu poder

En tot quant vòl a son plaer;

Car tot es ple de libertat,

De mercé, e d' humilitat;

E car diu ¿ahon es anat

Lo carn tant sanct que has menjat

De Christ, e 'l sanch que n' has begut?

¿E com pá e ví n' has viscut?

Consira que pʻ el sagrament

En Christ no 's fá nuyl adiment,

Car en tota res está ple

De compliment e de tot bé;

Mas cell qui pren lo sagrament,

Pren per él esperitalment

Enadiment contra peccat,

E lo sagrament consumat

Que ab l' ánima has menjat

D‘ axo que lexa pòts vivir

Corporalment, per qu' el falir

Del demoni, qu' ab mentir

Te vòl de la fé desviar,

No vuylas pendre ni amar;

E lausa lo senyor major

Qui nos porta tant gran amor,

Que son poder nos vòl mostrar

En lo sagrament del altar;

E aquel poder vòl donar

Al prevere ministrador,

E vòl qu' ab él li peccador

Laven e munden lo peccat; (laven y limpien, munden, el pecado)

E per aço es atrobat

Lo sanct sagrament del altar,

Sens lo qual no pogra mostrar

Deus a home son gran poder,

Ni tant d' humilitat haver,

Ni l' obra dins significar;

La qual ha en fil engenrar,

E' n spirar Sanct Sperit,

En qui lòch no es estabit (114),

Ni cantitat, ni moviment;

Car l' obra 's infinidament (115)

E está en eternitat.

E tot ayçò es significat (això, aixó)

En lo sagrament del altar,

Hon no está moltiplicar

Si moviment del cèl sajús

En lo qual cèl está Jhesús,
Si bé está el sagrament,

E aytal afigurament

Es sagel de la Trinitat, (sagell, segell; sello, impronta, marca)

Lo qual membres com est temptat.

IX.

DELS CLAUS DE SENT PERE.

Está lo Papa veguer

De sent Pere, e pòt tant fer

Com sent Pere per officí,

Car Deus enaxí ho establí,

Per ço que fós successió

Del offici qui es molt bò;

E car es bò, vòlte temptar

Lo demoni, per enganar

Tú, e que no hajes virtut

Per l' offici, ne d' él salut,

Ne sias en successió

De la fé, e en falió (aquí con tilde)

Te puscha portar a la mòrt,

E que en los inferns t' empòrt.

Gardet, donchs, de aytal temptar, (guárdate)

E leugerament pòts pensar

Axi com rey que fá veguer,

Al qual ha donat son poder,

Per ço que li puscha aydar

A son poble a governar;

Lo qual no 'l poria aydar

Si poder no 'l volia dar,

E si 'l poder dava a alcú

E que no 'l donás d' ú a ú,

Segons que ho vòl successió,

Seria en privació

La vegueria; e no par

Que Deus vuyla lo procurar

De sent Pere en res destruir,

E lo princep puscha jaquir

Successió de son poder,

E no sent Pere qui pòt fer

Mays de causa esperital

Que princep de res eternal.

No consirs, donchs, successió

De un Papa e d' altre no;

E gardet del malvat engan

Qu' el demoni et vòl fer temptan;

Car lo Papa te pòt ligar,

E si 's vòl pòt te perdonar,

Segons que Christ vòlch establir

En sent Pere, quant depertir (departir, partir, irse)

Se vòlch d' est món, e al cél pujar, (cielo, esta vez con tilde é)

E ab son pare vòlch estar.

X.

DE MÒRT.

Quant hom esdevé a la mòrt,

Lo demoni tempta hom fòrt;

E mostralí los grans peccats,

Perque sia desesperats

De Deu e de son gran perdó;

Perqu' eu aytal conseyl te dó,

Que quant tú venrás al fenir, (vindrás; vendrás; fenir : finir : fin : muerte : morir)

Qu‘ et vuylas molt fòrt penedir

De tos peccats, e qu' et confés

De ço on Deu haurás offes

Ab contricció verament;

E si pux te vé el temptament

Qu' el demoni te volrá dar,

No 't cal als mes vuylas membrar

Que tú estás bé confessats,

E has los teus peccats plorats

Ab vera gran contricció,

Pregant Deus que t' haja perdó,

O qu' él te jutja a son plaer,

E de tot ço qu' él volrá fer

Sia de punir o perdó,

Que a tú sia plasent e bò.

E si tú en ayço estás (116)

E tú matex jutjat haurás,

Justicia no 't pòt far tòrt

E no temes que lá t' empòrt

Lo demoni, que ab molts se 'n vá;

E a negun d‘ éls no ha má (117)

Que sia de sos tòrs punit,

Mes que sia tantòst delit,

Quant d' est món de lá passará,

Perque al judici tòrt fá;

Car si hi era volentat (118)

En res no seria jutjat,

Perque mercé no ‘l pòt valer,

Pus que a Deu fá desplaer.

Mas si 's jutja, car ha peccat,

E que Deus ne faça son grat,

Car el ho vòl tot sostenir,

Per ço que a Deus puscha obeir,

Tantòst mercé t' haurá en grat,

E ab justicia amistat;

E no porás en res errar

Si amdues les sabs honrar. (ambdues; ambas; amdós : ambdós : ambos)

XI.

DE DÉU COMENÇAMENTS RADICALS.

Contra dèu parts e radicals,

Contra qui 'l tempta 'l desleyals,

Las sis, son sis sens sensuals,

E tres virtuts racionals,

Deene 's imaginació (119).

E ço 's fá la temptació,

Vuylte cascuna demostrar

Per ço que t' en sabges gardar; (sábigues guardar; para que te sepas guardar)

E vuylte dir la natura

De cascú, e la ventura

Qui vé per la temptació.

Mes cové qu' entendre hajes bò;

Car s‘ eu te parle e no m' entens,

Tot ço qu' eu te dich es niens, (niente; nient; nada)

E fás en tú vá món parlar.

Mas eu n' ay mèrit del mostrar,

E tú has còlpa del oyr; (culpa)

E si tú t' en volrás jaquir,

Haurásne còlpa si ho fás.

Vejes, donchs, e qual en penrás, (pendrás; tomarás; pendre : prender : tomar : coger)

No has conseyl, m' has d' escoltar (120),

E que 't vuyles fòrt esforçar

Com entens a ton poder,

E tal entenció haver

Que del ausir hajes profit,

E no 't noga 'l mal esperit,

Quit nòu, en quant no vòls amar (que te : et; qui ‘t, que ‘t)

Ço ab que t‘ en pusques gardar. (puedas; puxques; pugues; puguis)

XII.

DE VEER EN TEMPTACIÓ.

Tú has veer, per ço qu' el vist

T' ajut a servir Jhesu-Christ;

E tú veer natura ha,

Que quant ne veus causa belá (121),

Qu' ab él et fá alegrar ton còr,

Per tal que Christ áms a tot fòr, (para que ames a Cristo “a todo fuero”)

Del qual es tot ço que vist has,

E que 'l laus en quant vist haurás; (“y que lo loes en cuanto visto habrás”)

Car tot es fayt a sa lausor ((ya que, puesto que todo está hecho a su loor)

E vòl que ton còr s' enamor (y quiere que tu corazón se enamore)

D' él, e de tot ço que volrá,

E de tot ço que a tú fá.

De mentre stás en alegrar

De bella causa esguardar

Lo demoni ve ‘y lentament (122),

E toca ton alegrament,

E vòlte mòure al amor

Qui no está per lo Senyor;

Ans es per tú e ton parent.

E quant tú sents lo tocament,

Si tú consents a son talent,

Tú desvias ço que has vist

De la honor de Jhesu-Christ,

Com si no fós fayta per eyl;

E si tú de mí prens conseyl,

Quant te sintrás axí temptat,

Tantòst muda ta volentat

A la fí de ço que has vist,

Qui es per servir Jhesu-Christ

May que per tú ni ton parent,

Car delen tots generalment;

E si ayço fás, haurás vençut

Lo demoni e combatut,

E del veer mèrit haurás,

E del vençre; e en est pas
Pòts conexer acordament

D' ánima e de còrs verament;

Car per lo còrs está ‘l veer,

E per veser ve el plaer (veer, veser: ver; vore; veure)

Qui está per la volentat;

Perque 'l demoni es sobrat

Per l' ánima e per lo còrs,

E tú guanyes tan gran tresòrs,

Que nuyla ciutat no lo val,

Car tots temps es perpetual.

E si veus lega figura ((lletja; fea, horrenda; lletg)

En animal o en pintura,

E lo demoni et vòl temptar

Que fort t' en vuylas entristar,

Per ço que t' en faça pahor,

E de ton còr tola amor (de toldre, tolre; tolere; quitar; tolt, tolta, tolts, toltes)

Que ‘y haurá mes lo bel veer

Per honrar Deu e cartener,

Gardet, no sias desçebut;

Car ceyl qui tem tòst es vençut;

E vira aquel desplaser

Qu‘ haurás per lo leg veser,

Contra faliment e peccat;

Qui cascú está disformat,

E cascú fá pus leg veer,

Quant lo còrs ha en éls plaer,

Que no es nulla sutzura

De hom, fembre e vestidura. (fembra : hembra : mujer)

E si enaxí vols cogitar,

Porás gran mèrit gasanyar,

E haurás duas vets vençut (y habrás dos veces vencido; dues vegades, duas vegadas)

Lo demoni e desçebut.

XIII.

DE OYR EN TEMPTACIÓ.

Deus t' ha lo teu oyr donat,

Per ço que quant será nomnat

Lo seu sanct nóm molt gloriós,

Per tú oyt e amorós

Sia, e ton còr en Deu amar (123),

Tant, que quant oyrás parlar

De nuyla res, o aus cantar

Li clergue, aucel, e li juglar, (avis, auis : aus : aucell, ocell)

E ‘l sò qu' els arbres fá lo vent,

O la mar quant es fòrt brugent, (de brogit, brugit)

Tot ho aplica a Deus amar,

Qui t' ha ton ausir volgut dar, (sentido del oído)

Per ço qu‘ en tot quant ausirás ((oirás)

Per Deu ho auges; e si ho fás, (oigas)

Soven haurás d' él membrament,

Enteniment e amament.

E si ‘l demoni et vòl temptar

Per ço que ausirás parlar,

E fá a ton còr tocament,

Farásli lo responiment (le harás, “harasle”)
Com a home enamorat

De Deu e de sa gran bontat.

E si ‘l demoni et troba ple

D' enteniment e de mercé,

Altre vets no 't volrá tocar;

Car pena li es acostar

A còr d' home enamorat,

En qui Deus está albergat.

Mas si ton còr no es complit

De Deu en ço que has oyt,

En aquel buyt él pòt posar

Un pauch de vanagloriar

Per cantar o per preycar,

O per vanitats escoltar. (o para vanidades escuchar)

Si él umpl aquel lòch petit,

Tantòst ne será Deus exit;

E pòts hi metra a ton plaer

Lo mal; e com lo volrás trer,

No 'l ni pòts trer si Deus no 'y mets; ((treure; traure; sacar; metes; meter: metre)

E del entrar Deus, no es drets

Qui l' on pusques ab mal forçar (124).

En aquest pas porás pensar

Com hom peccador está pres,

Si no s‘ ajuda ab merces,

E ab ausir per Deu servir,

E penedent de son falir.

XIV.

DE ODORAR EN TEMPTACIÓ.

¿Sabs tú perque has la odor

Que 't vé de la novela flòr,

Del ámbre, o d' altre odorament? (ámbar)

Perque tú sias servent,

Adonchs com sintrás lo bòn odor

Qui mòu lo còr ab bòn amor,

Segons la fí perqu' es creat (125)

L' odor, e fás de Deu amat.

Mas lo demoni 't fá falir

Quant odoras la flòr de lir,

Si t' en mòus a ta jausiment

D' hon perdes ton bòn estament;

E veges com fás gran peccat:

Que l' odor que Deus ha creat

Per alegrar còr, bon amat
Vòl estar ab alegrament,

Dónas a fayt qui es pudent (126).

Desira com se puscha far,

Donchs, quant has pres l' odorar (127)

Ab ajuda del esperit

Qui alegra ton còr, vestit

De mal habit, drap de peccat;

E gires lo drap blanquejat,

En sutzetat e en pudor,

A deshonor del creador,

Qui vòl que causa mal olent

Sia a tú figurament

Que com sintrás mala odor,

Que d' infern hajes gran pahor,

E de tot fayt desconexent (128),

Lo qual pút al enteniment (putir : put : heder, como la abubilla, putput, poput etc.)

Del home, qui ha leyaltat

E son còr ha en sanctetat (129).

E si ‘l demoni I vòl temptar

Ab mala odor e desirar

Lo mal plaer d' hon éla vé,

E aquel temptar tant sosté,

Trò que ha apres a consirar (130)

L' engan qu' el demoni vòl far

Servent que causa mal olent

Significa naturalment

Qu' hom son peccat plange e plòr,

E en fer mal senta pudor

Al còr, e douçor en far bé;

La qual bòn odor li sové,

Per ço que lo bé vuyla far;

Axí com pudor, qui membrar

Deu far a home faliment,

Per ço que li sia pudent.

XV.

DE GUSTAR EN TEMPTACIÓ.

Quant vòls gustar per sustentar

Ton còrs, no per sabor cercar,

De ton gustar usas molt bé.

E quant lo demoni ho ve
Ab saviesa sperital,

Qui en tot bòn ús pren seyal (131),

Car ab él no ‘s pòt concordar

Lo seu ús, qui está en mal far,

Car fás lo bé, ha ‘n desplaer (132),

E tempta 't com te puscha fer

Desirar sabor e 'l manjar,

Per ço qu' et puscha trastornar

De bòn ús, en cell qui es mal;

Car sabor a viure no val

Tant com fá ço en que está,

E la sabor mant home fá

Tròp beure e massa menjar;

E fá molt home enbriagar,

E mant home rich, en paupertat

Douça sabor ha aportat.

Enaxí endúute a peccar

Si per la sabor vòls menjar;

E si ‘t sobra alguna ré

De la qual bona sabor vé,

Volrásne encara menjar,

Ans que ella se dega gastar;

E venrá ‘ t' en samfuniment

Qui es pijor qu' el gustament

De la causa qui ‘t romá.

Veges, donchs, l' engan com se fá;

E si enaxí est temptat

Recurri a ta libertat,

E esguarda lo faliment

Qui vé per la saborament,

A cells qui li han mas d' amor (133),

E qui son tròp gran menjador,

Qu‘ a la fí perque está,

Ço es que hom per el haja

Diligencia a menjar,

Per ço qu' el còrs puscha durar;

E veen tú 'l desviament

On te vòl metre el temptament,

Haurás manera de sobrar

Lo temptador, qui 't vòl temptar;

E haurás mèrit e amar,

Qui será noble e virtuós,

E de Deu serás graciós,

E a molt mal pas fugirás;

E si ‘l contrari d' ayço fás (134),

Serás vençut e mal apres,

E a judici escomes,

E pauch viurás, ne serás sá,

E molt altre mal te venrá

Per sabor en tú e el teu,

Encara mays si en pèrts Deu.

XVI.

DE TOCAR EN TEMPTACIÓ.

Quant te toca calor, fredor,

Còlpa o alcuna dolor,

En tractar a Deu honrament,

Tantòst te dará temptament

Lo demoni, a esquivar

Tota passió de tocar,

Perque Deu haja honrament,

E moura 't a altre tocament

Ab que li faças deshonor,

E tú ne sias peccador

Tocant alcú carnal delit.

E si li estás obeit,

Serás a Deu molt desplaent;

E si estás enfortidament

Contra 'l tocament del malvat,

Serás per Deu e ‘ls sants amat,

E 'n libre de vida escrit,

On te scriurá Sanct-Sperit.

E veges, donchs, qual te val may,

O ‘l tocament de lo veray,
O 'l tocament de lo savay

Qui del cèl cahút stay

En turment qui tostemps está,

En lo qual tot home caurá

Qui ‘l vuyla creure per tocar;

Lo qual fá a contrariar

De ço qui es bé e es mal

El tocar es esperital,

E fálo ab consentiment

D' aquel qui son conçebiment

Consent al malvat senyal

Que l' enemich pren en l' hostal

On lo conçebiment está.

Car si ‘l malvat lá dins intrá

El conex qu' hom li consent,

E montiplica ‘l tocament,

E fá d‘ home tot ço qu‘ en quer;

Mas si él está en derrer

Qui dintre no puscha entrar,

Adonchs conex qu' hom en bé far

Está, pus no li consent.

Vet, donchs, qual es lo tocament,

E vet com ten porás gardar,

Si ço que t' ay dit sabs membrar;

E com de Deu grat pòts haver

E tú e altre complaer.

XVII.

DE PARLAR EN TEMPTACIÓ.

Adonchs com tú has ton affar

En Deu servir e en honrar,

Lo demoni no 't ha plaser.

E veges com ho pòt saber

Si bé ho volrás consirar,

Quant él ausirá ton parlar

Ab oreyles d' enteniment,

Temptar si él ha pagament (135)

De ço que tú fás en parlar,

Si el de Deu no pòt res far,

El conex que lo parlament

Es virtuós, e sent turment

En quant a tú se vòl acostar

E enaxí conex lo bé far,

Si bé no òu lo teu parlar (oye)

Ab oreyles corporalment,

Mas ab ceylas del temptament (136),

Las quals demunt dites haven.

Mas si él le tròba minten

E parlas erguylosament,

Haurá a tú acostament,

Del qual no sintrá lo turment

Que sent quant no pòt trastornar;

Enaxí conex ton mal far,

E tú pòts saber exament

Com está participament

De ton affar el seu saber.

Car si has en l' affar plaer,

E l' affar está virtuós,

E 't toca pensar viciós

Qu' es contra la virtut d' affar,

Adonchs pòts saber e provar

Que lo demoni 't vòl temptar,

Com per l' affar sias lausats

E no per l' affar Deus honrats,

Mas tú per ton bel parlament.

E si 't vires en continent

Com per l' affar sia honrat

Aquel senyor qui ‘l t' ha donat,

Haurás combatut e sobrat

L' esperit qui fá lo temptar,

E sintrás ton còr alegrar,

Com cavaler qui ha vençut

E cobrat lo qui ha perdut.

XVIII.

DE IMAGINACIÓ EN TEMPTAR.

Lo demoni te vòl temptar

En totas causas e sobrar;

E comença temptació

En la imaginació,

Per aquest mòu ul' ta pales (137),

Imagina alcuna res

Per alcu bé o per mal far,

O per la un l' altre mesclar,

O imagina a no scient,

E ‘n ests cuatre mòus verament
Pòts conexer temptació,

Car si has bona entenció

En ço que vòls imaginar,

Adonchs com volrás ordonar

Ton sentiment a la raysó,

La tua imaginació

Sintrás en estar libertat

Si farás ço que has pensat,

O si lo contrari farás;

Si sents qu' el bé far pena haurás,

O desplaer en alcuna re,

Adonchs te tempta en ço que

Estás tement de lo bé far;

Car de mentre te fá duptar,

Mortifica aquel amar

Qui mòu lo teu imaginar,

Quant comença en far lo bé;

E dementre enaxí 'l reté

Representet alcuna re

Qui es peccat o es mercé,

Qui per altre mòu se pòt far,

Per ço que 't faça oblidar

Lo bé qu' en lo començament

Imaginest a ton scient.

E si 'n aço 't pòt trastornar,

Asatz te fará amusar;

Car pasaran horas e mes

Que d' ela far no farás res (138);

E si imaginas a scient,

Com faças alcú faliment,

L' ángel bò te vòl conseylar

Que tú no vuyles lo mal far,

Ni lo pòs en elecció,

Si farás bé o mal; car no

Conseyla qu' hom faça lo mal.

Mas l' ángel qui es desleyal,

Fá lo contrari en lo temptar,

E toca ton imaginar

A començar tantòst lo mal;

E si aquel tocar no 'l val,

El aporta alcú semblant

De bé on no ha tant ni quant;

Per ço qu' ab él te meta avant

A lo mal far sens alonger;

E si tú consents al sender

En lo qual él te vòl menar,

Si hi entres no porás tornar;

Car el sender estarás pres (139),

Si donchs no t' ajuda mercés

E que tú a Deus la demans;

E car te vòl fer altr' engans,

Adonchs, quant vás imaginans

En far alcuna mercé

E representarte de se (140)

Qu' a far lo bé te cové far

Alcú mal que t' hi pòt aydar,

E que lo mal començ enans,

E haurá pres en tú enans

Cran si a ayço 't pòt aportar (141),

Car pus que vòls imaginar

En far lo bé, nuyl faliment

Del faliment te vé a talent (142)

E pus que lo t' ha fet amar,

De tú asaig ja pòt far
En mudar ta entenció

En far alcuna falió,
Feént lo bé oblidar

Que primerament volguist far;

E pus qu' axi 't pòt trastornar,

Tú est seu e en peccat cahút;

E si no es qui t' ajút,

Mòrt est en peccat, e dret vas

En infern, hon no exirás.

Encara ‘t vòl per altre cas

Metre a mòrt e peril fòrt,

Com te duga de tòrt en tòrt; (ducere : guiar, llevar; como te lleve de entuerto en entuerto)

Adonchs quant ociós serás,

E no imagines nuyl cas

Bò ni mal a negú scient;

E adonchs vé de lent en lent

E mostra alcuna faysó

A ta imaginació,

E far parer alcuna ré (143)

En qui porias fayre bé;

Lo qual bé per aquela res

Qu' él te mostra, no pòts ades

Començar, car no es de sa sòrt,

Car éla comença ab tòrt
Dóna 'y peccat e faliment (144).

E car a tú está plasent

Aquela res imaginar,

A excitar lo teu amar,

El teu entendre, e membrar

En ço qui vòls imaginar,

E per lo gran enantament

Qu' ha ton imaginament,

Començe 'l far d' imaginar;

E car bé no 'y pòt començar,

Comença ‘y mal e ha ‘t conques

Lo demoni, per cela res

On ha ton imaginar mes,

Membrant, amant e entenent,

Sens que de Deu no es tement.

XIX.

DE MEMORIA.

Tot hom que sia ‘n vetlant,

Cové que membre tant o quant;

Car home no poria vetlar

Si no estava membrar

Alcuna causa qual que fós,

Ab la qual causa 'l netleytós

Vòl temptar a mal mí e vos,

Per molt malvat remembrament.

E vuyl t' ho mostrar clarament

Ab que hi vuyles veer clar,

Quant tú vòls causa remembrar,

Segons deu e contra far bé,

Lo demoni qui vá e vé

De mal en mal, vòl asajar

Si son membrar pòt acordar

Ab lo teu, en ço que 't sové;

E en ayço a est me té (145),

E quant sent que son membrament

Ab lo teu ha acordament (146),

Conex que 'l teu membrar es mal,

E apres en cerqua equal

E 's la causa que tú sové;

E si encontinent no la ve, (castellano ve; veu; verbo ver : veure : vore)

El qui en tot mòlt subtil es,

En pòchs temps membra tantes res, (res : cosa, como en res publica : república)

Que aquela qu' has membrada

En aquel es atrobada;

E vet com se fá l' atrobar;

E quant él la membra sens posar (147)

Son membrar en acordament

Del teu membrar, encontinent

Conex ço on es ton membrar;

E quant ho ha conegut clar,

Pensa com faça 'l temptament,

E assoptila 's tant forment

Que moltas vias él n' enten,

E comença a temptar len

Perque no sias conexen

D' aquel engan qu' él te vòl far;

Car molt mils te pòt enganar; (millor : mejor)

E si tú has bó membrament

D' alcuna res a honrament,

Adonchs tira tant fòrt, volvent (volviendo)

A sá e lá lo teu membrar,

Trò que 'l te faça trastornar

En membrar mal contre lo bé;

E si en ayço no avé,

Temptar t' ha per entenció,

Conseylante que tú es bò,

Que sias honrat per la gent,

E faças honrar ton parent,

Per aquel bé qui volguist far;

Primerament al començar,

Quant membravas fayre honor

Per alcu bé a ton Senyor;

E si 'l vira ta entenció,

Lo teu membrar ja no es bò;

Car tú no deus nuyl bé membrar

Per tú ni per altre honrar,

Mas per lo Senyor solament

Que tú ha format de nient.

E si ‘l ne vòl dar honrament

A tú e al teu parent,

Adonchs te pòts per dret amar,

E ayço matex de ton par.

Vòlte encara per als temptar

Segons natura d' amament,

Quant toca a ton membrament,

Ab que no y sia enteniment (148)

Qui conex lo mal e lo bé,

E disponte alcuna ré

Qui está útil a membrar,

La qual utilitat amar

La fá tant fórt a lo voler,

Qu' el demoni no ha poder

Que puscha lo bé desviar.

Mas quant pòt l' entendre privar

De bò membrament e amar,

E fá membrar hom sens scient,

Tòst l' endúu a mal amament;

Car no ha prior ni patró

Qui los gart de far falió; (que les guarde de hacer fallo, caída)

E quant han pres enlassament (149)

E vòl entrar l' enteniment,

Estant en el vici, cregut (150)

Que l' entendre está vençut,

E no 'y pòt far acoriment, (acorriment)

E car desira acordament

Ab éls, e no vòl ignorar,

Vòl consentir al mal a far;

E vet e com t' ha desçebut.

Si vòls qu' él sia vençut,

Fé lo contrari exament

De ço on es lo temptament,

E esta regla es general (151)

Qui contra temptació val.

XX.

DE ENTENIMENT.

Dóna al enteniment

Lo demoni gran temptament,

Per ço que l' enduga a peccat (152).(induzca; duga : ducere : lleve, guíe)

E vet com comença el malvat

A temptar per mantes vias

En momens, horas e días. (moments : momentos; la t no pronunciada no está.)

Si has enteniment humil

E qu' él sia fòrt subtil

Ab erguyl en lo començar,

No 'l te volrá per res temptar,

Car tòst seria conegut

L' engan, e hauries vertut

A él a vençre e sobrar, (sobre : super : superar, estar por encima)

Car un contrari vénç son par

Si en alcú enantament (153)

El contrast sia simplement;

Mas si est home pauch entes

E ton entendre humil es,

Ab erguyl bé 't volrá templar

Adonchs quant res volrás parlar

Consirant molt sia adret

E per los oénts molt grait, (y por los oyentes muy grato; agradecido)

Per ço que 'n hajas vanitat

E ton entendre sia fat (fato; flojo de entendimiento; como regar después del diluvio)

Erguylós, vilá, obtinat; (obstinat : obstinado)

E pus que axí t' haja ligat,

Haurá a tú tòlt tú e Deu

E en erguyl serás tot seu.

Mas si est home bé entes

E ton entendre humil es,

Temptará ta humilitat

Ab erguyl mas alt e peccat

Que no sia de dret en dret

Contra humilitat, e ret

Lo temptar en gran lentetat;

Car si tempta ta humilitat

Ab tròp menjar e sejornar,

Ton entendre no está clar,

E puys fer lo t' ha erguylós,

Pus que en res l' atròb viciós (154), (atrobar, trobar : encontrar)

Car ab un vici altre en pren (155)

Contra virtut entendre fòrt;

E si empero te troba sórt,

Qu' ab menjar, ni sajornar,

Ni ab erguyl puscha temptar

Ton entendre, ni far falir,

Tocará ‘l voler a desir

D' alcuna res contra vertut;

E si 'l entendre es desçebut

Que no consir aquela res

Qui pe 'l voler amada es,

Ni sa fí es de bé o mal,

Enganar t' ha lo desleyal;

Car pus que l' object él ha amat (156)

Sens entendre, es obstinat

L' enteniment, car pres está

Sotz lo voler qui aferma (bajo, debajo; sots; sota; devall, davall)

O nega en tot ço que 's vòl;

Car tot l' enteniment ho tòl.

Enaxí está obtinat

E no está racionat

Segons moral virtut, ans es

Tant fòrt engruxat e conques,

Que si volets argumentar

E per raysó lo ver provar,

Ja no consintrá la major (consentirá)

Preposició ni menor,

Ans estará en posició

Consirada sens raysó;

E pus porets asatz parlar

Qu' en res nous volrá escoltar,

E será vas vos erguylós

Mintén, vila e vicios. (mintiendo; mintent, la t final que no se pronuncia no está)

E si enaxí nous pót forçar,

E queus en sapiats guardar,

Posant vostre entendre clar

Devant vostre desirar,

Per ço queus mostre la raysó

Si 'l desirar es mal o bò,

Virás vos ha vas altre pás

Per sus que puscha metr' el lás, (llas, llaç; lazo)

Axí com si vòl presentar

A vostre entendre e consirar

Alcuna causa qui pauch val,

E apres altre atretal,

Tant, que d' escaló en escaló

Entendrets sens discreció

Entenció a no scient

En causes sens profitament.

E adonchs vostre enteniment

Irá com la fulla qu' el vent

La mena vas la part on vé,

E pus que ociós vos té

Son entendre ment él lá sòl (157)

Vostre entendre en ço que 's vòl

E veus lo peccat conçebut (158),

E vejats com hi es vengut.
Moltas d' altres raysós poria

Mostrar, mes esquivar volria

Prolixitat eu, stant mostrat (159)

Del entendre com es temptat;

Que per ço que oyt n' havets,

Vos porets aydar, tòts vets (todas las veces; totes les vegades, voltes; totas las vegadas)

Que lo demoni eus vuyla far

Per vostr' entendre, res errar.

XXI.

DE VOLENTAT.

¡O (tú qui tót bé vòls amar!

Vejes e com te vòl temptar

Lo fals temptador desleyal,

Virante a especial

Amar, qui no está tan gran

Com lo general, ni val tan.

E vegés, tant hom n' ha vençut;

Car apenas es hom sabut

Qui de publich bé sia amich;

Ans es publich bé tan mendich,

Qu' apenas ha nuyl servidor;

Car quax tots se fán amador

D' especial bé, qui no val

Tant com val lo bé general.

Enaxí no ha gran amar

Gran subject on puscha estar;

E per ço car es ociós

En granea, es viciós

En amar bé especial,

E per ço gitalo a mal (y por eso lo expulsa - tira - saca - a mal)

Lo demoni ab son temptar,

Que d' alt en bax lo fá estar; (baix; bajo)

E pus no 'l tròba ab gran virtut (160),

Tòst l' ha combatut e vençut,

E no 'l porás já esforçar,

Trò qu' en sús lo vuylas pujar (hasta que hacia arriba lo quieras subir)

Al general bé on fó mes

Segons caritat, e james

Si 'n aquel grau lo fás estar

Lo demoni no 't pòt sobrar

De donar negú temptament;

Car tant es gran l' acorriment

Qu' et fá Deus, natura e raysó,

Que lo teu amar es bò

E está embegut de vertut, (embebecido)

E venç e no está vençut

Per pòch amar desconexent.

E fá encare altre temptament

Lo demoni a ton amar,

Per ço qu' et puscha far peccar;

Car si amas ton bòn Senyor,

Per ço car es digne d‘ amor,

Per senyoría e bontat,

Conseyla 'l que l' ams, car t' ha dat, (ames, de amar; dado, de dar)

No pas per ço car él es bò;

Enaxí gita 't de raysó,

E pus qu' amas contra dever

En tota res pren ton voler

A vilanía e peccat;

E si amas hom malvat,

Per ço car t' ha alcuna res dat,

E desamas cell qui es bò,

Car ab él ha contenció (161),

Pòts conexer que es errat

E per lo demoni enganat;

Car ab donar est amador

De malvestat contra valor;

E valgre 't mays res no 't fós dat (valguere; y valiera más -que- nada te fuese dado)

E que haguesses bò amat;

Car aquel es en gran destrich

Qui pren d' home mal enemich;

Car sovén ha gran passió

Qui ama hom qui no es bò;

E mòuli mas aquel turment,

Que no li val l' aur ni l' argent,

Lo qual ha pres d' home malvat.

Encara 't fá estar temptat

Si vòls mays esser desirat,

E mays obeit e honrat

Que Deu, ne que meylor que tú,

Car en ton voler no ha ú

Qui seguexca vera amor,

Qui fá per ço ver amador;

Car li fá mays amar meylor

Que cell qui menys val; car lausor
D' amor no poria estar,

Si no era el major amar

En la causa qui es meylor;

E per ço son li peccador

Qui aman ço qui tant no val,

Mays que ço qui es pus cabal.

Vet te una altre raysó

En qu' et fá la temptació.

Si tú vòls alcú bé gran far,

E sens pauch bé no 'l pòts menar

A fí ni a perfecció,

Temptar t' ha ‘l bé que pauch es bò (162),

Com per sí lo vuyles amar,

E que lex lo gran bé estar;

Car tròp es greu de procurar

E passar qu' has ab bé menor (163):

Vet com te fá l' enganador

Exir de perseverança,

De fortitudo, esperança,

E de la major caritat;

E pus ha ton voler mermat,

Ja lo t' ha enduit a peccat; (inducido)

E puys de grau en escaló ( (graó; escalón, peldaño; como el puerto Grao de Valencia)

Metrá 'l en tal condició,

Que quant será afrevolit,

Que la vertut e l‘ esperit

Falirán en lo bé amar,

E porá en ton còr entrar

Mal amor e mal desirar,

E será peccat ton amar,

E tú enemich de bé far.

E per molt d' altre occasió

Te pòt donar temptació;

Mas tú t' en porás ajudar,

Si ço que t' ay dit sàbs membrar.

XXII.

DE DEU RAHONS NATURALS D' HOME.

Com encara altres partidas (164)

Qui en home son establidas,

Ab que home está ordenat

Subject de la mortalitat,

Qui está via de salut,

Contre les quals es combatut

Per lo demoni e temptat;

La primera está bontat

E les altres ausir porets,

E lo demoni mantes vets

De la forma qui 's natural

A produir virtut moral,

Vòl que ajust a moralitat (165),

E veus n‘ exempli en bontat

E en las altres atresi; (anticuado en castellano: otrosi, otrosí)

E qui ha enteniment fí

Consir alcuna humilitat // Que pòt haver per est tractat.

XXIII.

DE BONTAT.

Tot ço qui 'n home está creat,

Está naturat en bontat;

Car Deus no creá nulla re

Que no sia covinent ab bé.

E ço es car no pòt crear

Neguna causa ab mal far;

E car creat está en bé,

Per ayço natura li vé

Que deja fer bé e no mal.

Mas veus que fá lo desleyal

Esperit, qui no vòl sofrir

Que un bé d' altre puscha exir,

Ans templa hom qui ìsca mal (salga; ixque, ixca; surti)

Del bé creat e natural,

Lo qual mal es tòrt e peccat,

Que vir contra moralitat

De la bontat qui 's natural (166),

Qui de bé moral fá sensal

A Deu en home virtuós.

Mas lo malvat vòl viciós

Sensal así per far lo mal

Contra lo sensal qui mòlt val;

E per ço si vòls nuyl bé far

Per ço qu' et puscha enganar,

Aportar t' ha mant argument

Que d' aquel far vé faliment,

Per ço que tú sias tement

En far lo mal; e continent

Tantòst quant t' haurá fayt duptar,

Te fará altre bé consirar;

Del qual no est fòrt coratjós.

E si ‘l vòls far, dar t' ha raysòs (167)

Que aquel bé no 'l deus tòst far:

E quant t' haurá fayt sperar,

Metrá 't devant un bé petit

Que no está de gran profit

E ‘n lo far mostrarte destrich (168)

Trò que del far sias enemich (169);

E quant t' haurá fayt ociós

En far lo bé e pererós,

Assatz atrobará engans,

Horas, dias, mesos, anys,

Cò 't faça estar en gran mal

Contra lo teu bé natural

Qui 'n portará pena mortal

Si en infern vá per fer lo mal;

Car molt está gran desraysó (sinrazón, des + razón)

Que home sia creat bò

E per bontat deja bé far,

E aquel servir a mal peccar

Contra ço que de bontat té;

Car lo fòch qui 's cált, no sosté

Que per calor sia fredor:

Adonchs bé fal lo peccador

Qui de bé fá lo mal exir.
Vejatz e com fá a punir,

Car no 'l soffir ni escoltar (170)

Que de bé vuyla mal usar,

Ço que no fá fòch ni moltó, (mouton; cordero, carnero)

Árbre, ausel, aur, ni pexó,

Mas tansolament hom malvat

Qu' en sí ha mays bé naturat

Que tot lo romanent del món,

En qui sia lonch ni pregon.

E tot est falir li avé,

Car escolta ‘l demoni en re,

Mas que faça ‘l bé que pòt far,

E vét lo mal que pòt vedar,

E sia fòrts combatedor

Ab ço que li vé del Senyor,

E de la natura atresí.

E si no 's combat enaxí,

Drets es qu' él sòl sia cahút,

Pus qu' él metex se té vençut;

E maraveylme per ma fé,

Car ha esperança en bé (171),

Usant de sí sens raysó

Ni d' on li vé clamar perdó.

XXIV.

DE GRANEA.

Ço perque home está gran

E 'n virtut mays glorifican,

Segons ha virtut natural (172),

Desira granea moral

En virtut contra tot peccat.

Mas adonchs l' esperit malvat

Vòl virar aquel desirer

En granea, d' on no 's pòt fer

Virtut moral, mas faliment;

E fá adonchs lo temptament

Que hom sia gran en poder,

En saber, amichs e haver,

En far grans fayts e grans messiòs, (messions: despeses: gastos)

E que granea de raysós

Ab que están vertuts morals

No sia a home corals,

Tant com granea sensual,

E tant com de vertuts no val;

E en est pas se fá lo mal:

Car home estant en procurar

Com sia gran en ajustar

Dinés, honors e honraments, (dinero, dineros; diners, esta r no aparece, no se pronuncia)

Amichs e d' altres manaments, (amigos; amics; la ch : k aparece muchos siglos después)

No pòt procurar caritat,

Justicia, humilitat,

E las altres vertuts morals;

E passa hom de un en als,

Tant, que granea corporal

Ama hom mays que sperital.

E enaxí es desçebutz ((y así es decepcionado)

Per l' enemich e está cahutz (caigut; caído)

En peccat, e no es pòt levar, (levantar)

Si no trastorna son amar

A la granea sperital,

E que ám mays esser leyal, (y que ame más ser leal)

Savi, just, humil, vertader,

Ab granea de son dever,

Que esser gran en honrament

En amichs, delitz, e argent. (deleites; delits; no delitos de delinquir; argent : plata, dinero)

Car ab aytal granea stada

Plasent a Deu qui la ha donada,

Virtut pus gran a hom leyal,

Qui es gran per virtut moral,

Que al cèl, ni al element,

Ni a castel, ni a honrament (173).

Perque si tú vòls bé far

En gran virtut a conquistar,

Tantòst lo fals te vé devant,

E diu que lo magnificant

Que aplega molt gran tresòr,

Gran honrament, es a tot fòr

Per tota gent molt nomenat,

E sobre los altres posat (174);

E car en lo magnificar

D' honraments, dinés ajustar,

Consent granea de ton còrs,

Si 'l creus faste star gran defòrs (fas + te : te fa, et fa : te hace)

Granea de moral vertut,

E dedins estás embegut

De gran vicis, mals e peccats.

E covenrá 't esser jutjats (convendrá; covindrá, convindrá)

Ab gran puniment, e es dret;

Car cell qui dins vici met (“ya que aquel que dentro vicio mete”)

E gran vertut posa el còrs

E gran vertut gita defòrs, (y gran virtud saca hacia fuera, expulsa)

No es amich a Deu façèl,

Ni ab él deu estar al cèl.

XXV.

DE DURACIÓ.

Si com hom es bò per bontat

E vertader per veritat,

Dura per la duració

Que pres en sa creació;

E per ayço vòl hom durar

En viure e honor delitar,

Segons natura corporal

E natura esperital.

E en est pás vé lo temptar,

Car l' enemich te vòl virar

A desirar gran durament

De corporal delitament,

En menjant, bevent, honrament,

E en solaz de ton parent,

Qu' en durar qui es de raysó;

Car mas val ú amar qui 's bò,

Que tota la duració

Qui es de causa corporal.

E per ayço lo desleyal

Vòl que tú desirs molt durar

Per molt menjar e sejornar;

No pas per durar bò amar,

Bò entendre e bò membrar,

E la obra de ton bé far

Vas Deu, vas tú e ton parent;

Car él per aytal durament

No pòt temptar ni enganar.

Mas car le mòu a desirar

Durament de delitament,

Mostra 't aquel durar plasent

Per tantas maneras, trò t' ha

De tot en tot pres en sa má.

E quant tú ne cuydes exir,

El te fá mant delict venir,

En qui 's está acustumat

E qui en tú han molt durat;

E han tant gran enlassament

Per raysó del gran durament,

Que pres estás e pereros

Estás a privar viciós

Membrar, entendre e amar (175)

E bò parlar, imaginar

De tú e lo bò conquerir.

E enaxí no pòts fugir,

Si no fás un gran durament
De ton membrar, enteniment

En consirar Deu e sa honor

Tant trò que te venga amor

E temor de ton faliment,

E que desirs lo durament

De bona custuma molt mays

Que de mala; e lo savays

Per aquest mòu vençre porás

E de ses mans escaparás;

E Deu a la tua part haurás

E ab él tostemps estarás

En lo cèl, si sàbs elegir

Que mays desir lo teu desir

Lo durament esperital,

Que lo durament corporal;

Car tòst es per vici vençut.

Mas l' esperital ha virtut

Tant gran, que no lo vénç peccat

Ab que sia bé ajudat (176)

Per justicia, prudencia,

Fortitudo, tempransia, (fortaleza, templanza)

Fe, esperança, caritat,

E faça tot quant pòt peccat

E tots los demonis que ‘y son;

Car tant no 't irán environ,

Que no 't porán en res sobrar,

Si virtuts fás en tú durar.

XXVI.

DE PODER.

Tot home qui viu ha poder,

En lo qual pòt esser haver;

Lo qual poder li es natural,

E per él pòt poder moral

Haver, e vertuts gasanyar

Contra malvestat e peccar.

E veus com vé lo temptament

Per lo malvat espirament,

Qui ha poder de conseylar

Mal far e lo bé esquivar:

Tú has poder de libertat

Qui está enfre bé e peccat;

E 'l latz vas qual está lo bé

Lo demoni no tempta re,

Car a él no 's pòt acostar,

Car lo bé no 'l lexa entrar,

Pus qu' él es mas e vòl mal far

El demoni vas acordar (177)

Ab altre latz on pòts peccar;

Lo qual en tú está plantat,

Car de no res estás creat,

Car de no re no vé per se

Negú poder plantat en bé,

Car já fóre alcuna res

Si per el poder bé pogués.

E car no re bé no pòt far,

Pòt per no ré hom franch estar

A fer lo mal, tòrt e peccar,
Per ço com es pòt estar

Franch a far bé si lo vòl far.

E deu lo far, pus es creat

De no re a far re bontat,

E si no 'l fá, pus n' ha poder,

Es contra Deu e son dever.

Veus, donchs, qui al poder esquerre

Vé, lo demoni el requerre (requiere; requerix; requereix)

Que li ajút a fer lo mal;

E si al dret poder no cal (178),

Lo qual está plantat en bé

Si tot es creat de no re,

Lo demoni t' ha abatut;

Car lo franch poder es vençut,

Pus que tú t' enclinas a mal

Poder, qui ha ab lo desleyal

Acordament contra vertut;

E si no est aperçebut (179),

Pus qu' el malvat en tú part pren,

Será lo montiplicamen (multiplicación; multiplicament, la t no está)

De tú e ‘l mal espiramen,

E la part que pòts en bé far

Está presa, pus que ajudar

Vòls al poder de far lo mal,

Creure vòls lo desleyal;

Assatz pòts cridar, trebaylar,

Que já no ‘t porás desliar, (deslligar; desatar)

Pus que tú ‘t ligas a mal far. (lligues; lías, atas)

Mas si d' ayço te vòls aydar,

Viret al latz on pòts bé far (180), (lado)

E comença a reclamar

A Deu, ab contricció gran,

Molt humilment e en ploran,

Que de tú haja pietat,

Trò haja 'l poder desliurat

Ab qui pòts far bé contra mal;

E puys fé contr‘ el desleyal

Tot quant porás ab lo poder

Que Deus t' ha donat, per dever

Far ço qui a bòn hom pertayn; (pertany; hacer lo que a buen hombre “pertenece”)

E' n ayço está jórn, més, ayn, (jorn : día; ayn, any, año, anno)

Tant trò que del latz viciós

No faças al malvat secós, (socorro; socors)

Ni per él puscha en tú entrar.

E vuylas tant acustumar

Lo poder qu' has en bé far,

Que quant lo poder de errar

Te volrá en res abelir,

Qué ab l' altre vuyle ‘t tant punir, (vullgue; quiera; punir : castigar)

Que tota hora sia son pres,

E sias franch o bé apres

Vas Deus e tú e ton amich;

E no creas lo fals mendich

Conseyl del malvat esperit (181);

E sias fòrt o bé norrit.

Encara ‘t fará mants barats, (barats : males; disbarats : disparates)

Si no 't gardas, lo fals malvats;

Car dirt' ha tú has gran poder (182)

D' alcuna causa gran a fer, (au → o, cosa)

E tú pòts ayço far durar;

Car son saber e amar

En tota res te consintrá,

Si en la far peccat está.

E en est pas conexerás

La temptació qu‘ haurás,

Que a nuyla hora no consintrá (183)

Tant noyra a sá ni lá

Que tú en gran far pòs lo bé;

Car seria hi vertut de se,

Ni en durar ni en saber.

E si axí 't vòls captener,

Estar has tostemps de sús

E far l' has tenir per gamús.

XXVII.

DE VIRTUT.

Contra vertut es combatut

Per lo demoni e vençut,

Quant home per lo temptament

Que li dona, faent parvent

Que ço qu' es vertut sia mal;

E veus com ho fá 'l desleyal:

Si havets volentat pia,

Membrar vos ha justicia,

Per ço que no façats perdós

E que jutjets com hom irós; (irat : irado : con ira, enfadado, etc)

E quant volrets per dret jutjar,

Remembrar vos ha perdonar;

E far vos ha en ayço estar (184)

Trò queus haja fayt oblidar

La una e l' altre, e de se

Ab un altre pensar vos vé

Apparent que sia vertut,

On será peccat escondut;

E fará 'l vos tant consirar,

Trò queus enduga a peccar.

E si volets vertuts amar,

Faráus aquelas desirar,

Per tal que ne siats lausats;

E pus qu' él vos haja virats,

Per ço a las vertuts haver,

Qu' hom vos en deja cartener (185),

Sotz hypocrit esdevengut

E en molt greu peccat cahút;

En lo qual caen tanta gent.

E fará altre temptament,

Car si vuyl haver caritat,

Virar m' ha a tal volentat,

Qui la caritat vulla amar (186)

Per parays a conquistar,

E fugir a fòch infernal;

Perque la caritat no val,

Si no la ám per lo Senyor

Mays que per mí; car peccador

Es tot hom qui ama alcú bé

Mays per sí que per cell d' on vé,

Digne de la major amor,

Per ço car es major Senyor.

Encara 't dona altre temptar

En aquel bé que volrás far;

Car semblar t‘ ha que per lo bé

Deus te deja haver mercé

D' alcú peccat que fayt haurás,

Sens que satisfer no 'l volrás;

E já lo bé no te valrá

Qu' en gloria n' hages de lá,

Si no 't penets de ton peccat, (si no te arrepientes de tu pecado; penets, no penedeixes)

Segons que t' ho havem mostrat,

Per contricció, confessar

E satisfer, merce clamar.

E si de tot te vòls gardar

Fé lo contrari del tocar

Qu' et fará lo mal esperit,

E lig sovén en est escrit. (legir, llegir : leer. llich, llitg, llitx)

XXVIII.

DE VERITAT.

Veritat es ço per que haver

Es que tú has ausir veer.

D' esta veritat natural

Deus tú far exír ver moral,

Per ço que amduas veritats (ambas)

Te façan hom contra peccats.
Mas lo demoni 't vòl temptar

Contra veritat, e mostrar

Que lo qu' es fals sia ver;

E quant t' haurá en son poder,

Ferte amar la falsetat

E desamar la veritat.

Mas tú 't garda del temptament;

E darte n' ay ensenyament.

Com te parrá que ver será

Ço que 't dirá, tú assaja

Aquela causa ab bontat,

Justicia e caritat,

E a cascuna altre vertut;

E adonchs será conegut

Aquel engan que 't volrá far,

Car falsetat no pòt estar

En concordança ab vertut;

Car veritat vést la vertut,

E la vertut la veritat.

Empero si estás irát

O has tròp menjat o begut, (molt, massa; mucho, demasiado; francés très)

Falirás en haver vertut,

A conexer ço qu' es ver;

Perqu' el demoni son poder

Fá que faça temptació,

Quant fá la disposició

A conexer lo seu temptar,

E que tú no vulles jutjar

En nuyla res, sino estás

Ab tot ton sen; e si ho fás,

Tal vetz cuydarás dir veritat, (tal vez te cuidarás de decir la verdad)

Que dirás molt gran falsetat.

Encare 't volrá enganar

En ço que volrás recomptar;

Car el ver fará 'l fals caber

Si ‘y afigs ço qui no es ver,

O si viras aquel sermó

A vanagloria, on ço

Per ver ditas mantes veritats,

E vestidas de grans peccats,

Estant en lo còr veritat

E en la boca falsetat:

O la boca dirá lo ver

E 'l còr lo fals volrá ver.

E que 't iria als dient,

Mas que si ‘t vé lo temptament

Que de ver te virs a mentir

E diges que enans vòls morir, (digas; digues; diguis; y digas que antes quieres morir)

Que viure home mentider

Qui no ha via ni sender.

XXIX.

DE GLORIA.

En hom gloria natural

Es una part substancial,

Per qual te vé naturalment

Desig de gloriajament; (desig; deseo; no desitg)

E lo desig es depertit

En sentir e 'n esperit;

E en est desig te dará

Temptació tant com porá

Lo demoni; car si plaer

Has en gloria ab Deu haver,

E ab los sants qui ab él son,

Mostrar t' ha del món son sejorn,

E la gloria d' aquest mon,

E 'l plaser que hom ha en veser

Bés, les causes, e fama haver

De grans fayts e de missions,

De vestirs, anels e cordons, (anillos; anells, aneyls)

E de parents richs e honrats.

E tú qui est dins natura hats (187)

A estas res a desirar,

Volrá 't ab élas trastornar (ellas)

En la gloria del sentir,

E la del esperit jaquir,

Dient que bé porás haver

Est món e l' altre a ton plaer.

E si ton pensament respon

A ayço on él es jausion (188),

En mòu que él n' haja plaer,

El conex que tú vols haver

En este món gloriajament,

E crexerá 't lo temptament

Tant d' una causa e d' altra,

Qu' en ton còr no romandrá

Desig de gaug esperital.

Enaxí irá tot a mal
La natura del esperit;

Mas si tú tens ton còr garnit

De natura de bon amor,

E desiras mays lo Senyor

Veer, haver, e los seus sants,

E consiras com malenants

Son en infern li peccador

Qui amaren haver honor

En est món e gloria haver,

Mays que far a Deu son plaer,

La natura de ton voler

T' ajudará tan fortment

Contra el malvat temptament,

Que mas amarás say estar

En trebayl, dolor, que lexar

La gloria esperital,

E ab Deu haver un hostal,

E ab los ángels atressí.

Perque, si 't defens enaxí,

Tota hora vençrás l' enemich

E de bòs fayts estarás rich; (buenos hechos, buenas obras)

Dels quals mays de gloria haurás

Que de quanta per lo mòn has.

XXX.

DE BELEA.

Hom ha belea natural, (bellea; bellesa; belleza)

E ha belea qui 's moral.

La belea d' on est format

Es natural, e hom pintat (189)

Ha belea qui es moral (190);

E cascuna es corporal,

E' n cascuna estás temptat.

Per ço que tú faças peccat

Contra belea natural

E corporal, lo desleyal

Te tempta a erguyl haver,

E a lutxuria mover.

Mas tú te 'n pòts bé ajudar,

Si consiras lo començar

De ton esser nativitat,

Vengut del món gran sutzetat,

E que la belea se 'n irá,

E 'l còrs en terra pudrirá,

E ayço será en breument,

E l' erguyl perpetualment

En tú cólpa fará estar,

D' on haurás pena aportar,

Si d' erguyl no t' has confessat

E lutxuriós est estat

Per ta belea o d' altruyl,

Que en tú has tan gran erguyl

Qui a Deu no requers perdó;

Perque si 't ve temptació

Per veer bela figura (bella)

Qu' et mova a lutxuria,

Consira la gran sutzetat

De lutxuria e 'l peccat,

E hajes gran meraveyla ((maravilla)

Com est mogut per belea

A causa de gran sutzetat,

De la qual serás tòst hujat.

La belea esperital,

La qual en tú es natural,

Com belea d' enteniment,

De volentat e membrament,

Requer defores son semblant;

Ço es, qu' en tot quant vás pensant,

Haje belea de vertut

Moral, e sies combatut (191)

Per l' enteniment, qu' el honrament

Qui vé per vertut moralment,

Dònchs orna lo teu consirar,

Vòl destruir e desformar,

Per ço que hajes leg membrar, (lletg; feo)

Leg entendre, e leg voler;

Per ço car fás contra dever,

Viret a lo informament

De la ánima, com moralment

Se fá lega en son mal far, (lletja : fea)

E desama lo informar,

E ama bel remembrament, (bell : bello, bonito)

Bel entendre, e amament,

Mas que aur, castel, ne ciutat,

En qui no ha tant gran vertat,

Com en un pauch de membrament

Qui es per vertut moralment.

XXXI.

DE LIBERTAT.

Deus t' ha donada libertat

Com faças lo bé de bò grat;

Car far bé deu esser elet

Per voler franch e no costret; (constreñido, obligado)

Car lo bé ha tan gran valor,

Que no deu haver amador

Qui aquel ám sens libertat;

Car aquel qui ama forçat

Per paòr ò per altre re, (paor; miedo; temor)

D' aquel amar mèrit no 'l ve;

E per aço la libertat,

Estrument de ta volentat,

Vòl lo demoni fals ligar,

Per ço que puscha desviar

La volentat en amar bé

Ab libertat; e 'l templar vé,

Vet còm, si ho sàbs bé pensar.

Quant tú volrás alcú bé far,

El te volrá altre res mostrar

Qui es contrari d' aquel bé

De la qual alcú delit vé;

E si ‘l te pòt far desirar,

Ab aquel desir te fará ligar

La volentat contra lo bé,

Tant, que libertat no val re;

Pus qu' el mal plaer vòl amar,

E fá a tú matex liar

La libertat qui de Deu vé,

La qual t' ha donada a far bé;

E met te en altre libertat,

Ab la qual fás lo mal de grat,

E aquela vé 't de no re,

Per ço que ta natura té

Aço on fó 'I començament,

Quant Deus te creset de nient; (cuando Dios te creó de la nada)

Al qual nient serias leu,

Si no volia tenir Deu

Ço que de nient ha creat.

E pus que t' has axí liat

E sécs lo córs on est vengut,

Estás vençut e combatut,

Axí com ayga qui dexent

Segons son córs, naturalment

Te vás en jus a lo mal far.

Mas si tú t' en vòls desliyar,

E requers cella libertat

Que Deus dona a la volentat,

Per ço qu' el bé sia amat,

E prega Deus qu' a tú perdó

E que 't dó la contricció

Que de sus já dita havem;

E Deus que vòl que el preguem,

No fá contra a la libertat (192)

Que t' ha donada, ne ligat
Vòl que sias per lo malvat;

Car tòrt te faria e peccat

Si 't tolia ço que t' ha dat, (quitar; tolere; toldre)

Pus qu' en proposes ben usar;

Car contra bé no pòt estar

Deus, pus qu' él fá esser lo bé

E a mal no s' acosta en re.

Está libertat estrument

Com sia franch l' enteniment

A conexer lo bé e ‘l mal;

E si no era natural

La libertat que ha 'n raysó,

No seria l' entendre bò

Per vertut del enteniment,

E seria 'l costreyniment

Ligament del enteniment;

E no seria conexent

Per sí mas per alcuna res;

E no seria ço que es.

Vet, dònchs, que t' havem demostrat,

Que l' enteniment libertat

Ha en fayre elecció

A conexer qu' es mal e bò,

Que 't cové, e lo temptament

Del malvat a l' enteniment,

Qui vòl liar sa libertat,

Per ço que entena forçat

Lo bé e 'l mal ab libertat,

Qui ha natura de nient;

Ab la qual li fá ligament

Si pòt liar la volentat,

Segons que já havem contat.

Car axí com l' enteniment

La volentat lassa e pren

Ab consciencia, raysó,

En voler lo bé e 'l mal no,

Ab ver de amabilitat

E ab ver d' odibilitat;

Enaxí mòu la volentat

L' enteniment a son obtat,

Segons que aquel vòl amar,

O segons qu' el vòl ayrar;

Perque l' enteniment costret,

Entens ho, aquel el sotsmet,

E ‘nsemps han una libertat (193);

Mas l' ús que 'n han está virat (194),

Segons que natura ho requer

E que l' object puscha haver

Cascú usant de libertat;

Perque 'l demoni té forçat

L' enteniment, si lo voler

Pòt liar ab lo seu plaser;

Car la volentat qui mal fá,

Lo fá entendre sá e lá,

E mene 'l, xí com fulla ‘l vent, (axí, així; así)

A la natura de nient,

E lunya lo a la raysó;

E si vòl far nuyl mal sermó,

Fá 'l a l' enteniment pensar

Sens que no li pòt contrastar,

Si dònchs no 's pren a desliar

E sa libertat recobrar,

Tant, que ab ella faça estar

Si franch en tot ço que enten,

Sens que no faça addimen

De sa libertat al voler,

Mas que vuyla en sí haver

Aytanta quant n' ha volentat;

Car a sí tórt fá e peccat,

Si ublida sa libertat

A cella de la volentat;

Si dònchs la volentat volren (195)

Aquel matex ubligamen

E que hajen societat

Egalment en la libertat;

Car Deus l' ha dada francament

A cascú e al membrament;

E si tots tres han egaltat

En ço que fan en libertat,

No 't nourá já temptació (196);

Car franch estarás en raysó,

E franch serás en ton amar,

Membrar, e vuyl te abreviar.

Tú si sábs egalment partir

Ta libertat e ton desir,

En ton entendre e membrar,

Lo demoni no 't pòt soptar

Per neguna temptació.

Mas si sents que egals no só

En libertat lo teu amar

E entendre, e ton membrar,

Sapies que tú estás temptat

E vestit d' habit de peccat;

E haver est ensenyament

Val mays que tot l' aur e argent

Que hac lo savi Salamó, (tuvo; pasado de haber : tener; Salomón)

Car mas ha temptació.

XXXII.

DE PERFECCIÓ.

Negú ha perfet compliment,

Mas lo Senyor omnipotent;

E car es ple de caritat

E vòl mostrar sa gran bontat,

Creada ha perfecció,

Segons que pòt la passió

Creada aquela haver (197);

Car si ni pogués mes caber,

Deus ni creara mays gran re;

La perfecció vet d' on vé;

Qui ens creat sia per se

Nombre complit, com la luna,

Ton còrs, caval e cascuna

Causa qui es establida,

Havent vida e no vida,

O on haja ser apropiat,

Ha Deus altre compliment dat,

Qui es per manera d' obrar,

Axí com compliment d' amar

E compliment qu' es per sentir

E per comprar, vendre o bastir.

Enaxí de cascuna re

Compliment en dues vets vé;

La una es de part l' estar,

E l' altre es de part l' obrar.

Aquela qu' es de part l' estar

Lo demoni et vòl temptar

Ab aquela qu' es de obrar.

E vet com t' ho mostra tot clar:

Si vòls haver complidament

Vertut o alcú nudriment,

Temptar t' ha lo mal esperit,

Dir t' ha no 'l pòts haver complit

Si alcú vici no 'y metz;

E ayço dirá tantas vetz,

Trò que t' ho faça consentir;

E si 'l seu conseyl vóls seguir,

Ab lo vici no pòts haver

Lo compliment, car no 's pòt fer

Que venga negú compliment

Ab vici ni ab faliment.

E pus lo vici haurás pres,

En tú lo tendrá tant estes,

Trò que no 'y romanga vertut,

E 'n serás en peccat cahút.

E si d' ayço te vòls gardar

En ço que volrás acabar,

Garda las parts de compliment (198)

Si l' una 'l altre has tú vivent (199);

E si son de naturament,

Per lo qual está compliment,

E adonchs pòts seguir obrar,

Si bé sàbs las parts acordar (200).

Si alcuna part no t' ho consent,

Prin lo contrari mantinent

D' aquela part, car ella es

Del compliment en tota res;

E quant haurás lo fayt complit

Venrá 't temptar mal esperit

Qu' el fayt no está acabat;

E tocará ta volentat

Qu' en lo fayre hac d' alcuna re (201),

La qual en lo fayt no 's cové;

Ans es per éla desformat.

E tú qui ‘l fayt veurás errat,

Haurás já major volentat

A alcuna res en él pausar;

E ‘n aysó te fará estar

Tant trò tot sia destruit.

Vet, donchs, com lo mal esperit

Te tempta per via d' obrar;

Lo qual obrar fá consumar

L' esser qui está per estar,

E es sobjèct del obrament.

Mostrat t' ay, dònchs, lo faliment

Lo qual vé per mòu de temptar.

Ara ‘t vuyl mostrar mòu d' orar.