Mostrando las entradas para la consulta scriptoris comitis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta scriptoris comitis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 16 de noviembre de 2022

Apéndice. DE VIRIS ILLUSTRIBUS CATALANIS.

APÉNDICE (1: Véase la pág. 134 del tomo XXVII o sea 1.° de Carbonell).

Códice de Gerona, fol. 62.

PETRI MICHAELIS CARBONELLI BARCINONIS PUBLICI NOTARII
DE VIRIS ILLUSTRIBUS CATALANIS SUAE TEMPESTATIS LIBELLUS INCIPIT FOELICITER.

Jhesus-Christus.

Posteaquam a Bartholomeo Fascio Genuense (Facio) oratore maximo de viris illustribus Italiae quedam commemorata fuere decebit igitur Catalanosaetatis nostrae viros utique illustres mihi eorum asseclae et conterranes peropportune enumerare. Quoniam tantorum Catalanorumingenio et sapientia praestantissimorum praeclara facinora atramento et calamo observari debere mihi palam videatur quorum quedam ex fracmentis contribuli mei Hieronymi Paulijurisconsulti excerpta quedam etiam a me aggregata fuerunt. Si qui in dies ocurrerint aut noviter postea phama excellent his si vita superfuerit adjicientur. Nunc autem ad rem venio.

Lucianus Colominius.

Lucianus cognomine Colominius natus est in insigni oppido quod vocatur Perpinianum situm in finibus Galliae Narbonensis prope Hispaniam et Pyreneos Montes. In quo oppido extat haud obscurum gymnasium ubi studiis liberalibus operam dedit postea transtulit se Valentiam in Hispania et Sethabim(Sétabis, Xátiva) postremo cecus effectus in maioresBalearium transffretavit et in Maiorica eius insulae clariore urbe quae olim ut creditur Palma dicta fuit. Decessit anno Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo. Composuit in carminibus grammaticae libros quattuor singulis eius partibus singulos atribuens libros et de Casu et fortuna librum unum Epigrammaque huiusmodi ad eius libros in principio inseruit.

Te tulit auctorem doctissima Perpinianus

Urbs aluit juvenem praeclara Valentia doctum

Ossa tenet tandem eius Balearica palma.


Joannes Lubetus Barçinonensis. (se encuentra con ç y con c)

Joannes Lubetus Barcinonensis celibem vitam elegit ingenio moribus et sanctitate clarus composuit logices librum unum et methaphisicae alterum de iure et regimine libros duos Epistolas que plures ad diversos sectatus est opinionem Lulii Maioricensis. Defunctus est apud Maiores Balearium in eius insigniori urbe honorifice est humatus. Decessit anno Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo cuius sepulchro sequentia sunt subscripta epigrammata.

Terrea Joannis tenet hic lapis ossa Lubeti

Arte mira Lulli nodosa enigmata solvit

Hac eadem monstrante polo Christumque deumque

Atque docens liberam concepta crimine matrem

Ivit ad extremum solvens quodcumque tributum

Quem nos o Superi et nil iam caelestibus ullis

Debentem Seimus tua mania Sancta precamur

O Pater Omnipotens cum Sanctis vivat Amen.


Joannes Margaritus

Hierundensis(Gerundensis) Episcopus qui obiit Cardinalis.

Joannes Margaritus Hierundensis et eiusdem urbis Episcopus ex equestri prosapia originem trahens jurique pontificio deditus fuit accuratissime. Et cum litterarum studiosissimus semper extiterit quattuor memoratu digna volumina edidit primum haud expernendum quod Paralypomenon Hispaniae secundum Corona Regum tertium Sedes Regum et quartum Mariale appellatur. Is enim fuit sacrarum litterarum amator et qui facundiam animi virtutes humanitatem facilitatem morum suavitatem pietatem modestiam atque continentiam non mediocres obtinuit. Legationibus que praeterea ac summis honoribus Regiis functus Sacrae Regiae Aragonum Maiestatis ob morum integritatem doctrinae que praestantiam cum dignitate coniunctam Cancellariam adeptus est.

Ferrandus Valentinus.

Ferrandus Valentinus et Prior Dertossae (Dertosa, Tortosa, aún se pronuncia Tortosae) egregia phama pernotissimus extitit theologorum quoque ac declamatorum aetatis suae prope princeps fuit et Alfonso quarto Aragonum Regi percharus.


Jacobus (pone Jocobus) Paulus jurisconsultos.

Jacobus Paulus jurisconsultus pereximius fuit in Hispaniis et Italia phama ingenti percelebratus et inter omnes eius professionis hac in mea tempestate judicis meo clarissimus Barcinone editus est patre atque avo iam olim litteratis viris vitae fuit usquequaque integerrimae charitateque egregius sermone admodum jocundus brevis elegans venustus et clarus quique ob ingenii et doctrinae praestantiam assedit in Balearibus annis quattuor cuius perprudenti consilio Joannes II Aragonum Rex accuratissime usus est ac ab eodem eximia veneratione cultus extitit humanitatis ac sacrarum litterarum studia diligentissime exploravit. Apostillarum in Romana iura permagnum volumen claro ingenii acumine ac pensatissima aequitate venerandum luculentissime congessit ex quo magnam sibi laudem Romani juris perperit pleraque ex apostillis huius egregii Jacobi Pauli Bartholomeus Verinus legum interpres ac Balearicus vir prestantissimus transcribi fecit per scribam doctum Jacobum Garciam Regio Archivo apud Urbem Barcinonam prefectum anno Christi MCCCCLXXV (1475). Mortem obiit Barcinone idibus juniis anno Salutis MCCCCLXVI (1465) sub Paulo II.° Pontifice Maximo et Joanne II.° Aragonum Rege. De quo sequens epigramma laureatorum quispiam haud ineleganter edidit quod ab antiquis sumptum esse puto.

Hic Jacobus Paulus situs est: qui gloria iuris

Caesarei: magnum iubar in orbe fuit.

Hunc paulina domus: hunc Regis Curia lugent

Hunc sibi praereptum flet studiosa cohors.

Flete super quem similem nec prisca tulerunt

Secula: nec talem forte futura dabunt.


Joannes Ramundus Ferrarius.

Joannes Ramundus Ferrarius jurisconsultus et eques Barcinonensis in huiusmodi virorum cetu non immerito connumerandus est qui heroico carmine Mariae Suppremae Virginis laudes ac vitam magno volumine decantavit Christi etiam Dei nostri miranda facinora eiusdem generis carmine complexus est. Libros Aphorismorum Hippocratis (Hipócrates) et commentorum Galieni (Galeno) cum quibusdam a se additis metrice prescripsit quos in volumen maximum octomilia quingentos (8.500) versus continens diggessit carmina quoque multa in diversis voluminibus dispersa composuit soluta quoque oratione de laudibus scientiarum in uno volumine opus unum maximum per alphabetum divisum quod appellatur semita juris canonici. Epigrammatum praeterea epistolarumque ac librorum cuiusvis artis et doctrinae tam latino vulgarique idiomate quam in rhythmis metrice et prosaice magnam copiam contexuit.


Gabriel Clepesius Balearis.

Gabriel Clepesius Balearis vir sacris litteris apprime eruditus et declamator acerrimus humanitatis quoque studia coluit qui et celebris viri Luliiconterranei disciplinam sectatus est. Cuius sectae volumen unum edidit quod nuncupatur... (no lo puso.)


Ferrarius Berardus Balearis.

Ferrarius Berardus Balearis jurisconsultos vir fuit graecis et latinis ac barbaris etiam litteris eruditus.


Jacobus Gartias (sale más arriba Jacobum Garciam)

regius Archivarius qui fuit praecesor (predecesor) meus Petri scilicet Michaelis Carbonelli in officio Regii Archivi Barcinonensis.

Non praetermitendum censui Jacobum Gartiam Barcinonensem quamvis mihi et amicissimum et eodem scribendi diligentia ac studis coniunctum is est cui nostra Regio nec parem bonitate aut priscae fidei tenacitate aluit transcripsit fabre libros innumeros non tam obtime emendatos quam elegantissime exaratos. Studia quoque humanitatis ac artes omnes maxime coluit nec sacrarum litterarum ignarus grammatica presertim se oblectatus est. Codices multos est interpretatus emendavitque ac notavit. Terentium autem jamdiu corruptum magnis lucubrationibus et pertinaci diligentia solertissime emendavit. Patrias historias Aragonumque Regumgenealogias percalluit quippe et Archinotarius et Tabellio sacrorum scriniorum Regiique Archivi fuit. Cuius multe extant notationes et apostillae ad historias et grammaticam pertinentes quae a viris doctis non mediocriter approbantur. Mortem obiit ex pestilentia BarcinoneVI calendas octobris (in XXVI octobris) circa nottis medium anno christianae religionis MCCCCLXXV (1475) sub Sixto IIII pontifice maximo et Joanne II Aragonum Rege.

Hieronymus Paulus.

Jacobo quem diximus Paulo successit eius filius Hyeronymus Paulus jureconsultus impresentiarum vitam agens latinis ac graecis litteris praeditus qui in hoc numero non in postremis censetur Rerum antiquarum studiosus et doctus nec non studiis humanitatis deditus est. A poetarum quoque studio non abhorrenis (1: Dicimus abhorreo ab hac re ac si diceremus per quam alienus sum ab hac re nam semper in eius modi significatione ablativum exquerit: teste Torrellio nostro fol. XVIIII p. I.) Cosmographiae studiosus summopere. Epigrammatum historiarumque libellum haud sane ineleganti stylo edidit epistolas que alteram scilicet de Hispaniarum viris illustribus alteram de nomine et et origine catalanorum et quamplurimas alias epistolas in honore habitas L¡bellos etiam de fluminibus et montibus utriusque Hesperiae opus et elegans et perutile adhuc adulescenscomposuit. Tandem Romam urbem petere non desiit ubi Reverendissimi d. Roderici cognomento Boria Cardinalis Valentinensis(Rodrigo Borja, Borgia, cardenal de Valencia) XVII annis vel circiter familiaris continuusque commensalis extitit.
Et ipso Rodericohoc anno salutis MCCCCLXXXXII (1492) in cathedra Piscatoris sedente (Rodrigo Borja como Papa Alejandro VI, cadira, cadiera, cátedra, silla del pescador: Pedro apóstol y sus sucesores los Papas) Hieronymus quem praediximus quadam aegrotatione percussus ad suam matrem Barcinonem remeavit veruntamen Romae vitam agens situs Urbis Barcinonis aliarum Urbium et opidorum Cataloniaediligentissimus inquisitor fuit sic quod de ipso situ librum unum elegantissime edidit.


Bartholomeus Gerbius. (Bartomeu Gerp)

Bartholomeus Gerbius Leriae natus ex agro Valentino (Llíria) ubique christianorum notissimus Sacris litteris deditus admodum fuit astrologia doctissimus.

Bonia Valentinus.

Bonia Valentinus astrologorum et methamaticorum (matemático) huius aetatis Princeps.

Philippus Mealia.

Philippus Mealia Barcinonensis canonicus in sacris litteris educatus et conterraneus meus primo sacras litteras Ilerdae postremo Luthetiae in Gallia didicit. Is fuit quem Luthetia publice eas sacras litteras legentem in decimo octavo aetatis suae anno summopere admirata est. Composuit librum duobus voluminibus partitum qui christianus redemptus dignissime nuncupatur. Declamator etiam fuit acerrimus. Tandem quamplurima sermonum volumina edidit. Et de morte memoriae dominae Violantis Aragonum Reginae eiusque aneologia moribus et doctrina sermonem pergrandem nusquam tantis eloquiis exemplis et auctoritatibus elimatum mirabiliter congessit. Et quamquam in ipsius sermonis initio dolore ac laxitate ventris admodum opprimeretur tamen ob audientium pudorem ac illustrissimi funeris celebritatem obticere voluit. Itaque sermone peracto morbum contraxit et domum revertens cubile ocyus petiit et post dies duos ortodoxe mortem obivit.


Jacobus Ripullus.

Jacobus Ripullus primo publicus Barcinonis tabellio postea jureconsultus eiusdem Urbis Barcinonis filius poeta maximus fuit et rerum antiquarum quamplurimum emulus. Tolosanos flores in maternis rhythmis iam editos percallentissime commentatus est. Epigrammata multa versus cantilenas et plura opera tam latina quam vernacula lingua decantavit. Et ut memoria teneamus quid salubre gestum tanti viri comperitur epigramma quod edidit in laudem illustrissimae dominae Elionoris gloriosae recordationis Cypri Reginae a me hoc anno jubilei a nativitate Domini MCCCCLXXV noviter reparatum quoniam semideletum esset juxta altare Caenobii Sancti Francisci Barcilonisrepos tum hic inserere ut iacet non desinamus.


D. I. T.

(Deo uni trino.)

Epigramma illustrissimae dominae Elionoris Reginae Cypri que mortem obivit die vicesimo sexto decembris anno a nativitate Domini MCCCC XVII editum ab egregio viro Jacobo Ripullo juris professore Civeque Barcinonae.


Hic iacet Aragonum Regali stirpe creata

Elionor Regina Cypri: qua faemina maior

Moribus aut vita miti. probitate pudore.

AEvo nulla suo vixit. laudesque virorum.

Sub cute faeminea meruit. nam fraude perempti

Coniugis ulta necem : gnato sua regna redemit.

Praemia ceu sceleris patruus: que marte premebat.

Ergo decus vestrum virides deflete puellae

Plangite matronae viduae plorate pudicae.

Vosque favete viri lachrymis. fuit illa virago.

Supplicium terrorque malis. spes unica iustis.

Fortibus haec clypeum. miseris praestabat asylum.

Subsidium lapsis. placidum solamen egenis.

Hinc dos virginibus: captis redimenta dabantur.

Orphanus hinc fraudem vitare. hinc templa ruinam

Hinc illesa Deo pietas stetit. ergo beatam

Caelicolae teneant animam: sed marmora corpus.

Post duo iam noviesque novem: centumque bis acta

Lustra duo fugerent anni dum Regis ad ortum

Perpetui: longe solvit mors vincula vitae.

Joannes Ramundus Ferrarius iureconsultus Barcinonensis in laudem scriptoris.

Hos versus Petrus Michael Barcinonis ortu

Carbonellus item cognomine Scriba peritus

Scriptura pulchra docte reparavit et apta:

Ut qui priscorum rimator habetur acutus. (1: Et quare in calce huiusmodi operis ego praedictus Carbonellus meis expensis Reginam Cypri prefatam cum angelis sepulchro aliis que imaginibus pingi feci ibidem manu mea propria vaccinio colore nomen pictoris hoc modo scripsi. Haec Alfonsus magister Cordubensis fabre pinxit et fuit ipsum epigramma a me repositum apud caenobium divi Francisci Barcilonis die festo Ascensionis Domini anno jubileo a nativitate Domini MCCCC septuagesimo quinto.)

(palabras griegas) TEAOE. T+omega OE+omega AOEA.


Gabriel Canyelles.

Inter hos illustres viros haud omittendum aestimo immo maximo cum honore celebrandum Gabrielem cognomine Canyelles publicum Barcinonis ac Domus Consilii eiusdem Urbis tabellionem egregium cuius memoria ob eius doctrinae praestantiam apud Barcinonem et etiam Cataloniamperceleberrimus habetur tantus vir erat doctus et probus non modo in tabellionatus officio arteque notariae sed etiam oratoria facultate et omnibus quae in hac vitae peregit. Quicquid manu sua scripsit litteris pulcherrimis et docte factum censetur. Grammaticus eximius fuit. Formulas artis notariae magno ingenio et claro pernotavit eius formulis plerique doctiores tabularii famosissime utuntur ex quibus pleraque formularia diggesta fuere. De tribus partibus in quibus ars notariae consistit breve compendium scripsit quod Vade mecum appellavit.


Códice de Gerona fol. 242.

Petrus Michael Carbonellus Joanni Villario eloquentissimo P. S. D. Quanto studio ac diligentia nostrorum Principum genealogias nudius certius perscrutatus sum vix dicere vales. Sive non latet te admonuisse videor quod aliquid primorum comitis Barcinonii et Aragonum ac Siciliae Regum a quibus parentibus et familia ortum traxerant scripserat forte nemo. Estque rei veritas palam haec genealogias istorum principum non unas sed binas ternas et quaternas partim vulgo et partim latine decerptas penes quospiam mihi necessarias comperi quibus perlectis minie me in eisdem legisse quod Remiro Rex Aragoniae primus in recta linea descendendo ab divisione Regni Cantabriae citra descriptus est huscemodi nominis primus Sanctii magni Regis sive imperatoris filius. Qui quidem Sanctius gnatam Regis Castellae cognomento Maiorem vel Geloyram in uxorem duxit et patrias leges furos appellatas (fueros) statuit et dominabatur Cantabriae et Aragoniaenec minus aliorum Regnorum quae avus suus Sanctius Avarca(Sancho Abarca) cognomento conquisierat.
Is etiam Sanctius Magnus quatuor genuit filios videlicet eum Remironem a quadam nobili domina de Aynar et tres scilicet Gartiam Ferrandum et Gondissalbum ab uxore sua Geloyra. Sed redeo ad Remironem a quo digressus eram quem fratribus suis memoratis vita functis nullos que heredes in Regno relinquentibus populus et nobiles ob eius Remironis ingentem nobilitatem 
probitatem et praeclara facinora quae gesserat (nam clarus consilio clarus honore fuit) in Regem Aragoniae elegerunt qui matrimonium postea contraxit cum Ermesende filia comitis Bigorrae et ex ea filios duos Sanctium et Gartiam in lucem edidit. Is autem Rex fuit victor acerrimus in Sarracenos quos vehementi animo saepius debellavit. Alia complura mirum in modum ab eo gesta litteris mandassem nisi vererer aures tuas prolixitate obtundere. De Guifredo nanque primo Barcilonis comite quibus parentibus et qua familia ortus fuerit humanitati tuae aliquid premere nequeo quum certo scias in aliqua ex genealogiis nihil de hoc sit sermo. Nam eius Guifredi parentes et familiam quando quidem antecessores nostri ignorarunt et nos etiam ignorare convenit. Et de his quidem satis. Postremo magna me affeceris non modo laetitia set etiam quodammodo gloria si binis litteris meis quibus usque hac non respondisti eximia tua eloquentia cum animi ilaritate coniuncta et quid circa genealogiae tabellam meam sentis (an aliquid annotatione dignum desit) respondere curaveris. Quo ut facias te vehementer etiam atque etiam obsecro. Gnatum meum admonui ut huiuscemodi epistola reddenda et in omnibus comitate tibi assurgat si id fecerit nec ne mi reddas certiorem cupio nam ipsum gnatum bene moratum ac urbanum fore nam recolo me apud Juvenalem Satyra XIII comperiisse Credebant quod grande nefas et morte piandum si juvenis vetulo non assurrexerat et si barbato cuicumque puer licet ipse videret. Plura domi Farra et maiores glandis acernos. Et alibi eadem satyra Mobilis e varia ferme est natura malorum quum scelus admittent superest constantia quod fas atque nefas tandem incipiunt sentire peractis criminibus tamen ad mores natura recurrit. Dam natos fixa et mutatur nescia nam quis peccandi finem posuit sibi et cetera cuius Juvenalis hanc doctrinam summis laudibus extollendam non solum me sed posteritatem meam assequi cum laude glisco. Haec licet perscrutatior et doctior me scias tamen (ut animus tuus me in his oblactare et quitquam sentire ac dicere intelligat) longiorem esse decrevi quod si tibi displicuerit ignosce quaeso. Vale et me tantum ama quantum te a me amari intelligis. Apud coloniam Faventiam IX calendas julias anno jubileo 1475.

Joannes Villarius P. M. Carbonello salutem. Quoniam vix ocii quicquam mihi superesse conscius essem statueram Petre optime litteris aliquandiu abstinere. Verum enim vero cogunt me litterae tuae facere praeter institutum nedum innitant quonam pacto quum te tam liberalem scribendo conspiciam maxime abs te rogatus abstinere possim par pari refferre ni forte ut Virgilius jusit dura silex extem aut marpesia cantes. Quod vero tam accurate de ortu dominorum Principium eius orae Celtiberiae quam nunc Aragoniam vocitamus scribis habeo gratiam. Caeterum quod ais nihil esse a maioribus nostris memoriae proditum de priore Guifredo Comite Barcinonio qua familia quibus parentibus originem traxerit demiror quidem et simul veterum incuriam censeo accusandam. Non enim decuit tanti principis parentes et familiam silentio praeterire nisi forte eo id factum esse putemus quod obscuri essent et indigni memoria. Sed sane ut cunque res ipsa sese habeat decuit scriptorem absolutam perfectam doctrinam posteris tradere. Nam si obscuri fuissent laus ingens tam illustrem sequebatur principem quod suis gestis floruisset ac maioribus suis initium memoriae suae dedisset et posteris tantae tamque expectatae nobilitatis initium et virtutis exemplum fuisset. Sin vero clari quod rerum gestarum gloriam nobilitatem a parentibus sibi relictam adeo auxisset tantusque Princeps utpote Comes Barcinonius creari meruisset sed veterum incuriam missam faciamus tu vero si quando post hac quicque dignum fide compertum habueris ut me compotem facias vehementer obsecro nam idem parque me facturum fidem tibi astringo meam. Et quamvis nunc quidem nostro non favebit fortuna labori favebit forte aliquando post hac freti ut poeta inquit meliore lapillo in tabellam tuam quaeque notanda putavi ea verbotenus depromere tibi constitui etenim si quecunque fert animus litteris mandem tantum epistola crescet ut tibi legenti fastidium mihi autem scribendi tedium proculdubio sit allatura. Praestare igitur existimari stilum cohibere et pariter vestrum levare laborem. Quod litteras meas tantopere laudas Virgilii suavissimos versus responsi loco accipe. Nam neque Varra (Varron) nomen videor neque dicere tynam digna set argutos interscrepere ancer olores. De tuo gnato quod scribam habeo nihil praeterquam quod ea est modestia et indole que abs quovis aetatis suae bene composito beneque morato desyderari possit. Dii illum tibi secundent. Vale V calendas julias.


Fol. 243.

Petrus Michael Carbonellus Joanni Villario P. S. D.
Nescio vir egregiae ac mocte virtutis quae natura quaeque adamatio me teneant tantopere obvolutum ac circundatum ut res bellissime gestas atque oratorias non modo loco uno sed etiam multis annotare studere et scribere compellar forte fit quandoquidem coniectamus
 suavitatem et elegantiam nos assecuturos praecipue quae ab illustribus viris scripta comperiuntur ego vero id unum tibi dicere ausim quod licet sum re uxoria captus et re familiari maxima his in fluctibus honustus redditibusque privatus et multis implicitus laboribus atque tediis quae jam pati vix nequeo (nisi Dii faveant) tamen dies noctesque nihil aliud agere cupio nisi virorum illustrium doctrinam acquirere et nihilominus scribere semper et legere quae mihi solatia sunt ingentia quae potest igitur esse (ut testatur ille vir eloquentissimus Petrus Paulus Vergerius justinopolitanus) vita incundior aut certe commodior quam legere semper aut scribere et novos quidem existentes res antiquas cognoscere praesentes vero cum posteris loqui atque ita omne tempus quod et praeteritum est et futurum nostrum facere. O praeclaram suppellectilem librorum in quam ut nos et o iocundam familiam ut recte Cicero appellat utique et frugi et bene morigeram non n. obscrepit non inclamat non est rapax non vorax non contumax nissi loquuntur et item nissi tacent semperque ad omne imperium praesto sunt a quibus nihil unquam nisi quod velis et quantum velis audias ego igitur quoniam nostra memoria non est omnium capax ac pan corum quidem tenax et vix ad singula sufficit secundo memoriae loco habendos asservandosque censeo. Nam sunt littere quidem et libri certarum rerum memoria ac scibilium omnium communis apotheca et cetera. Propterea recte dicendum puto quod a natura inest semper inest is ergo talis sum quod alius esse non possum. Vereor equidem ne tibi litterae mee fastidium contulerint quod si fecerint queso (quaeso) admodum insinuare digneris. Nam id agendum censeo non arrogantia aliqua sed (ut praedixi) circa epigramma libelli epistolarum nostrarum exercitationis quidem honestae et oblectamenti gratia. Hoc etiam super addo ut tuae que accumulatissime satisfaciam voluntati. Placeat ideo mi praeceptor suavissime quod si mea tam disperse scripta tedio seu fastidio tibi sint palam loqui cures et me tibi obsequentissimum instruere et corripere non erubeas quoniam a tua doctrina mirifica nusquam abhorrere statui. At de his quidem hactenus. Littere tuae verborum et sententiarum coloribus referte mihi redditae fuere praeclara multa virgiliana et alia commendatione digna quae mihi voluptati fuere et eorum non immeritam tibi habeo gratiam. De Guifredo prima Barcilonis comite pleraque in diversis eius genealogiae codicibus antiquissimis perscrutari non desini tandem nihil illius parentum et familiae compertum habui. Verumenimvero hoc exploratum habeas quod is Guifredus fuit primus Comes Barcinonius et miles gloriosus dominusque Castri Arriani siti juxta oppidum vulgo appellatum Villamfrancam Confluentis (Vilafranca, Villafranca, Villafrancha, Vilafrancha de Conflent) qui apud Comitatum Cerritaniae (condado de Cerdaña) editus est a quo alii postea Barcinonenses Comites descenderunt. Receperat autem comitatum anno Domini DCCCXL (840) ab Lodovico francorum Rege filio Charoli cognomento Magni francorum Regis (Carlomagno) et nepotis sive net Pipini francorum etiam Regis patris eius Charoli. Et qui Lodovicus ditioni suae subjitiens urbem Barcinonam et fere Cataloniam totam quas tunc Sarraceni occupatas tenebant prefato Guifredo quem preclara fama et actus strenui eidem Lodovico notum fecerant regendas comisit. Quippe quum comitatum Barcinonium is Guifredus per diversa curriculorum tempora quiete et sapientissime gubernasset Pater Patriae cognomento appellatus est et vita functo dicto Lodovico anno Domini (falta la i) DCCCXLI (841). Successit e¡ in Regno Charulus cognomento Calvus (Carlos el Calvo) qui Barcinonium Comitatum memorato Guifredo confirmavit. Si haec voluptati tuae non satisfecerint per te ipsum genealogiarum et vetustissimorum codicum volumina in quibus quitquam reconditum super hac re comperiri poterit accuratissime perlegere non negligas etiam volvere et revolvere donec saturitati feceris satis. Hec citra fastidium impresentiarum relinquamus et hesitationem (1: Haec hesitatio in me Carbonello non existit sed sciens eam hic inserere curavi adeo ut dicto Villario rescribendi causa essem. ) meam quam in hoc nomine Getae insitam habeo quod significet quo verbo populo originem traxit limpidare (limpidare non est latinum sed limpidus i. clarus nitidus non limpidare sed promere dicito studeas.)

Hoc testatur Ovidius XVIII epistola lib. II de Ponts. Nulla Getis toto gens es truculentior orbe. Et lib. V tristium multa de illis prosecutus est. Rursus velim vir doctissime tibi persuadeas nihil me maiore studio a te petere nihilque te mihi gratius facere posse quam huius verbi expositionem ut ad me mittas et ut facias vehementer te hortor et obsecro. Ego sane quae te velle queque ad te pertinere arbitrabor omnia diligenter studioseque curabo. Et ne longior sim vale et me ut facis ama. Apud Coloniam Faventiam (2: Colonia Faventia est Urbs Barcinona.) ubi tabernam notulariam foveo IIII calendas julias anno jubileo.

Fol. 244 y 245.

Petrus M. Carbonellus Joanni Villario viro quidem perfacundo salutem P. D. quid litteris meis responde a ... heri apud tabernam Scribariam meam dixeras te respon... si hoc illius nominis Getae expositionem comperuisses leg... Torrellem qui huiusce nominis meminit Getae populi fuit Traciae ut dixit Plinius naturalis historiae etiam Appianus insignis historicus graecus dixit Gete sunt quos Dacos vocant non nulli vero illos esse affirmant quos iam Gotos vocamus. Salustios vero referente Servio super VII. AEneidos dixit illos esse Mysioset a Lucillo superates. Accipe igitur vir suavissime huius verbi expositionem adeo ne a litterarum exaratione abstineas. Reponde responde igitur vir humanissime et quae a me scripta sunt improbare aut approbare (si ea digna vel indigna videantur) quam otissime studeas. Vale apud portale novum (portal nou) Urbis Barcinone ubi pro custode hoc die (ne Valentini et Maioricenses quos pestis maxima obruit hanc Urbem ingrederentur) Magistratus huius Urbis me delegit V iduum julii anno jubileo quam raptissime.

(Continuará...)

miércoles, 24 de marzo de 2021

Capitols, Berenguer Uniz, 11-18

QVE
COMISSIONS, NO VSEN DINS LO PRESENT REGNE.


XI.


Item,
com per diuersos capitols de Cort de francheses: sia llargament
dispost, é ordenat; que Comissaris, no puguen vsar dins lo
present Regne; que placia als dits Honorables 
Embaxadors,
supplicar
lo Señor Rey, sia de sa gracia, é merçe
atorgar de nou, a mayor cautela: que los dits Comissaris no puguen
vsar en ninguna manera dins lo dit Regne. Placet
Domino Regi.


PER
LO MVDAMENT DELS CORREDORS.


XII.

Item, com lo Capitol dels Corredors toch principalment als
Mercaders, é lart mercantil, que supliquen lo molt alt
Señor Rey
, sia de sa gracia é merçe lo
mudament (se lee mudanent) dels Corredors, é compañons
de aquells: e facultat de remoure aquells sia remesa als Honorables
Iurats; é els Defenedors de la mercaderia. Placet Domino
Regi.


PER
LO CONSOLAT SO ES, QVE NINGVN IVRISTA


Procurador,
o causidic noy sia admes.


XIII.


Item,
que suppliquen al Señor Rey: que li placia de nou confirmar é
atorgar certa prouisio Real feta en la cort del Consolat: que ningun
Iurista, Procurador, ó causidich, noy sia admes. Placet
Domino Regi.



PER LO OFFICI DE LA
GOVERNACIO DE MALLORCA.


XIIII.


Item
per prouehyr a la Iusticia com sia principal cose per la conseruacio
del Regne de Mallorca: per tant com la dita Gouernacio del dit Regne,
es de las millors Gouernacions: 
attanent
lo gran salari, que ha lo Gouernador: vltra
grans emoluments, é
preheminencias; é per ço en temps
passat la dita Gouernacio
sia estade regida per Grans,
é dels
Mayors homens de Cataluñya: é en tal
manera, que los officis eren ben regits; é la Iusticia ben
administrade: e are de vn temps ençá, lo Gouernador
qui vuy te la Gouernacio sobredita, no haye aturar ni altre de
present en lo dit Regne:
ans de puys que es prouehit, la
Gouernacio
sie estade per absencia de aquell, regida per
diuersos
Lloctinens de Gouernador, é quascu de aquells puys
saben (
sabé) no han vtilitat en lo dit Regne; no curen
fer
lo degut en gran dan, é perdicio de la Iusticia, e
del dit Regne.

Per ço los dits Embaxadors suplicarán

(hay tildes sospechosas, otras puede que estén en el texto
original, aunque en la mayoría de textos antiguos que he transcrito,
no hay tildes. Para un estudio exhaustivo, hay que recurrir a los
originales, en los archivos donde se encuentren
)
al Señor
Rey
que sia de sa merçe, prouehyr; (este ; por
ejemplo está con un color flojo respecto a las otras letras
) en
Priuilegi perpetual, que lo Gouernador qui al present es, e qualseuol
qui sera Gouernador per auant, prouehyt de la dita Gouernacio; é
regir aquella: é si per fets tocants a fets dell, é serueys del
Señor Rey, haye dexar Lloctinent home del Regne. Placet
Domino Regi quod Gubernator tam praesens, quam futurus teneatur
personalem moram semper ac residentiam in dicto Regno Maioric.
facere, & si forté pro seruitijs vrgentib9
(vrgentibus, urgentibus) Domini Regis esset opus ei, extra
Regnum ire; eo casu habeat, & teneatur Locumtenentem sui
loco dimittere qui sit Maioricensis ad arbitrium Domini Regis.
Si vero pro negotijs suis extra Regnum ierit careat omnino Salario,
quod tunc Curiae Regiae seruetur.


QVE
LOS ASSESSORS HAYEN ENTREVENIR EN LAS


Enquestes
ó processos.


XV.


Item
com per abus; sia en pratica de algun temps en ça, que los
Procuradors fiscals de la Cort de la Gouernacio de Mallorca
indiferentment fan processos, contre alguns delats; de crims, é de
mors; é lo dit Fiscal, de la cort de la Gouernacio demunt dita, ab
Escriua sens Assessor, ó lusticia algu: reben los testimonis,
é fan lo proces a la vida vaga, en ma de aquell qui tal
proces fa: é no sia rahonable; que lo Procurador fiscal qui es
Perçona
llega lla hon va la vida, sol sens iurista fasse
proces algu, que sia de merçe del dit Señor Rey, que de aqui auant
los Assessors, axi del Gouernador, com del Veguer de la Ciutat, y
Balle é Veguer de fore, quiscu en sa iurisdictio:
sien tinguts fer los dits processos, e entreuenir en aquells;
com es acostumat fer: en altre manera, que tal proces fet per
lo Fiscal fos nulle. Placet Domino Regi.


SOBRE
LES ANADES DE FORA, PER REBRE


é
fer enquestes.


XVI.


Item,
com la part forana es vexade de un temps ença, per alguns
Gouernadors, é Lloctinens, é Vaguers de fora, é Escriuans llurs,
capdeguaytes, é fiscals: qui anant per la Isla de
Mallorca
, inquirint de alguns crims no esperant la execucio, é
sentencia del dit crim: fan fe pagar de selaris, e
missions per ells fetas, contra Ordinacions Reals, é
priuilegis del Regne de Mallorca, é contre dret comu; que per
la dita raho supliquen los dits Embaxadors lo dit Señor Rey, sia de
sa merçe, prouehyr que de aqui auant, ningun official, no gos pendre
en lo cars demuntdit, ninguns salaris ni missions per la raho
demuntdita; solament apendre las enquestes, é
adnotar los Bens si seran adnotadors, é esperar
si ningune composicio, ó remissio, é estar en aquella: fins
que per Iusticia hy sia prouehyt. E si sera conegut
ells deure hauer salaris; quels sien lliurats, segons que per
Iusticia sera trobat, seruades les franchezes (fráhcezes),
Ordinacions, é bons vsos del present Regne: Placet Domino Regi.

QVE
DELS ACTES PRESENTATS, NO


sia
dat Trallat.


XVII.


Item
com moltes vegades se esdeuengue, que los Iurats, é altres singulars
protesteran, ó instituyran alguns actes per llur
interesar, ó de la cosa publica, que lo Gouernador,
Lloctinent, ó Assessor no permetran de aquell acte esser donat
trallat, ni lleuat acte sino ab voluntat llur: per la qual
raho suppliquen los dits Embaxadors, que lo Señor Rey
provehesque, que de aqui auant, de tots actes que al
dit Governador, Lloctinent, ó Assessor sien presentats: Los
Escriuans de la Cort de la Gouernacio, los ne hayen a llur
carta o cartes: é dar trallat: é que lo contrari no pugue esser
fet, per los dits Gouernador, Lloctinent, e Assessor, e asso
ayen a iurar los dits Officials. Placet Domino Regi.


QVE
DEQVI AVANT, CAVALLS, NI ROCINS NO


puguen
esser tret del Regne.


XVIII.


Item
suplicaran los dits Honorables Embaxadors al dit Señor Rey, que sia
de sa merçe, atorgar en priuilegi perpetual als dits Iurats, que de
aqui anant no puguen esse trets fora del Regne de Mallorca,
Caualls ni Rosins: com ni haye molt pochs, é
aquells, de dia en dia sien trets. E com ve cars que inimichs
concorren en lo dit Regne, per mancament de 
Caualls;.
é Rosins; moltes vegades, no han aquella resistencia que si
merex
.
Placet Domino Regi.


Et
quoniam parum esset ac in publicam Regnorum nostrorum bene statuere
optimis prouisionibus; & moderari nisi prouisiones ipsae ad
vnguem obseuarentur: Ea ratione supra scripta: ipsa capitula (ses
capítols
), vna cum eorum, vniuscuiusque ipsorum 
responsionibus,
quas, & que salubres prouisionés, dictae Ciuitatis, & Regni
esse decreuimus: tenore praesentis, quam vim & vices priuilegij
gerere, & intra alia priuilegia & gratias dicto Maioric.
Regno
, per nostros Praedecessores diui recordij & Nos
indulta, & concessa, aggregari, & esse volumus: Gratis, de
nostra certa scientia, & expresse, consulte, & Sacri nostri
Consilij matura deliberatione praecedente, de verbo ad verbum ut
iacent. Quae ad beneplacitum sunt ad beneplacitum; & que ad
certum tempus; ad certum tempus; quae vero ad in perpetuum, nunc, &
omni futuro tempore obseruare; & per quoscúq; obseruari facere &
nullatenus reuocare, nec reuocari pati, nec eis contrafacere; aut
nullatenus contrauenire, aliqua ratione seu causa in nostra bona fide
Regia promittimus; & etiam per haec Sancta Dei quatuor Euangelia
manibus nostris corporaliter tacta, Iuramus. Illustrissimos propterea
Reginam Mariam consortem, ac Regem Nauarrae
fratres nostros charissimos, & Locumtenentes
Generales: per hanc eandem vicem Epistolae, & priuilegij, in hac
parte gerentem, effectuose hortamur; intentum nostrum aperiendo:
Gubernatori vero dicti Regni Maioric. eiusque Locumtenenti
Procuratori Regio, Baiulis, Vicarijs, Iuratis quoque ipsius
Ciuitatis, & Regni; nec non coeteris vniuersis, & singulis
officialibus (officia-alibus), & subditis nostris ad quos
spectet, eorúq; locatenentibus praesentibus, & futuris, de ipsa
nostra certa Scientia, & expresse dicimus; & districté
praecipiendo mandamus, sub ire & indignationis nostrae incursu,
poenaque trium millium florenorum auri Aragonum,
a quolibet contra faciente singulis vicibus, quibus contrafactum
fuerit irremissibiliter habendorum, nostroque Erario applicandorum:
quatenus, omnia & singula suprascripta Capitula eorumque
responsiones per nos factas, ac etiam in fine vniuscuiusque ipsorum
adiectas teneant firmiter, & obseruent, tenerique, &
obseruari faciant inuiolabiliter: per quoscunque iuxta sui seriem
pleniorem, & non contraueniant, nec contrafaciant, nec quemcunque
contravenire, aut contrafacere permittant, aliqua ratione, seu causa,
publice, palam, vel oculte, nec aliquo alio quovis 
quaesito
colore, si gratiam nostram charam habent, & iram, ac
indignationem nostram, ac poenam praedictam cupiunt euitare. Et vt
praedicta omnia, & singula quae praediximus, vim, efficaciam, &
effectum priuilegij obtineant, ac maiore robore fulciantur:
concedimus dicto Regno, & etiam indulgemus, quod si quae forte
prouisiones, per inaduertentiam, & importunitatem, scienter, &
alio quouis modo ex nostra Curia, de coetero emanabunt; quae in
totum, vel in partem praemissis, aut alicui praemissorum essent
contrariae: aut 
in
ali quo derogare viderentur. Eas nunc, pro tunc, & tunc pro ut ex
nunc anullamus, & euacuamus, efficacia, executione, viribus &
efectu; atque decernimus locum nullum habere; nec volumus vllá
obtinere posse roboris aut executionis firmitatem. Coeterum ad
abundatioré cautelam, dictis Gubernatori, eiusq; Locút.
(Locumtenentis) coeterisq; vniuerfis, & singulis
officialibus nostris ad quos spectet: eorumque Loca &c,
praesentibus, & futuris, dicimus, & mandamus quatenus ad
omnem minimam instantiam, & requisitionem Iuratorum Ciuitatis, &
Regni praedictorum, praesentium & futurorum; vel alicuius,
ipsorum; iurare teneantur: si, & quouis fuerint requisiti quod
predicta omnia, & singula, tenebunt firmiter, & obseruabunt
fideliter, legaliter, atq; bene, pro ut in dictis responsionibus &
vnaquaq: ipsarum continetur, & si forte requisiti statim iurare
nosse luerint, eos, & quemlibet ipsorum, praedicta aut aliquid
praedictorum recusante, nunch pro tunch, & tunc prout ex nunch ab
officijs suis suspendimus; itaque officijs suis nullatenus vti
possint, donech & quousque iurauerint, quod praedicta omnia &
tenebunt, & obseruabunt fideliter & legaliter, atque bene
iuxta continentiam, responsionum praedictarum: & nihilominus, si
illi fortassis, interim quo iurare noluerint aliquos actus
celebrabunt, eos in totum, serie cum praesenti eneruamus atque
tanquam non legitime celebratos, inualidamus, & eis, & eorum
vnicuique potestatem omnimodam contrarium agendi adimimus, &
totaliter abdicamus. Haec igitur omnia & singula praedicta
facimus, & paciscimur, conuenimus & promittimus, Nos dictus
Rex Oratoribus, & Ambaciatoribus nostris praedictis, nomine, &
parte dictae Ciuitatis, & Regni, in posse Notarij, &
Secretarij infrascripti, tamquam publicae personae; pro vobis, &
eis, ac alijs omnibus, etiam & singulis quorum interesse potest &
interest. quomodolibet in futurum recipientis, & legitime
stipulantis. Datum est & actum hoc, in nostris foelicibus
Castris, apud turrim de Carbonayra die 19.
mensis Maij, secundae indictionis Anno a Natiuitate Domini Millesimo,
quadringentesimo trigesimo nono: huiusque nostri Citra farum
Siciliae Regni Anno Quinto; aliorum vero Regnorum
nostrorum, anno vigesimo quarto.


Signum
+ Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Siciliae, citra
farum & vltra, Valentiae, Vngariae, Hyerusalem, Maioricarum,
Sardiniae Corcicae, Comitis Barchinonae; Ducis
Athenarum (Athenarú) & Neopatriae: ac etiam Comitis
Rocilionis & Ceritaniae: qui praedicta laudamus,
firmamus, & concedimus, & iuramus; huicq; publico
instrumento, sigillum nostrum commune negotiorum. Siciliae vltra
Farum, cum alia in promptu nos habeamus, opponi iusimus impendentem.


REX
ALFONSVS.


Testes
fuerunt ad praedicta praesentes, Ioannes de Viginti millijs
Marchio Gari, Ioannes Dominus de Daypar, Lupus
Eximenis, de Vrrea
, Raymundus Buil, & Berengarius
de Aril
, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Signum (*+*) mei
Ioannis Sallent, dicti Illustrissimi Domini Regis Scriptoris:
eiusque authoritate Notarij publici, per totam terram & ditionem
suam, qui praedicta, loco, & vice honorabilis Gregorij Catala
dicti Domini Secretarij mandatum, propria manu apponentis, in cuius
posse dictus Dominus Rex firmauit, & iurauit, ut infra patet
alijs arduis dicti Domini Regis occupati negotijs scribi feci, &
clausi cum litteris rasis, & emendatis in lineis 9. dicta in
eadem, & 12. procehits per los remeys donats, en la dita vnio
emanats; q tots procehiments, bédetjemés (bendetjemens)
13. & nihilomin9 (nihilominus)
dictus Dominus Rex 36. & de authoritate ac 48. ordina. 54.
vigentibus 58. Embaxador lo dit Señor Rey sia 61. Scriuans de la
Gouernacio 63. praedecessores diui recordij: & nos in eadem
aggregari 71. & quaelibet 73, tanquam not. &c.


Dominus
Rex mandauit,
mihi Gregorio Catala, in cuius
posse
firmavit & iurauit.

Dominus Rex mandauit, mihi Gregorio Catala, in cuius posse firmavit & iurauit.



jueves, 3 de septiembre de 2020

11 DE ENERO.

11 DE ENERO.


Se acordó el orden en que debían colocarse en el consistorio los individuos de los tres estamentos convocados para la sesión del día siguiente; y luego se dio cuenta de las cartas y documentos que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Dimarts prop passat entre les XII e unah ores de mig jorn stants ajustats per anar al Senyor Rey continuar nostres supplicacions rebem vostra letra per Auger de Casal correu la qual legida havem hagut gran plaer del contengut en aquella specialment del avis de la ampliacio del consell pera XII del present mes sperants en nostre Senyor Deu fareu tal delliberacio circa lo negoci que sera lahor sua servey al Senyor Rey consolacio al Senyor Princep e repos als regnes e terres. E sens divertir a altres coses anam al Senyor Rey e ab aquellas millors paraules quens ha paregut havem supplicat per la liberacio del dit Princep o tradicio al Principat a pena de carceller acompanyant nostre dit de paraules quel devien molt induhir a condescendre a les dites supplicacions e assenyaladament que haviem oyt dir a sa Majestat com nos feu lo gran rahonament primer de que vos scrivim recitant les culpes del dit Princep del temps passat que a supplicacio de don Johan Dixer e de mossen Guillem de Vich li havie perdonat de coses molt greus concloents que lo Principat de Cathalunya ere merexedor de obtenir de la sua clemencia una tal gracia com pesas mes sens comparacio que altra singular persona mesclant en aquest parlar que en pendre lo dit Princep dins lo dit Principat e traurel de aquell rebien lesio e interes usatges constitucions e leys de aqueix Principat les quals la sua Majestat solemnament ha jurades. Lo dit Senyor Rey ab paraules mansuetas e bones respos que ell no crehie feta lesio e interes als dits usatges constitucions e leys e que tota hora que li seria mostrat hagut sobre aço consell ell reintegrarie lo Principat degudament. Quant es al fet de les supplicacions dix que no li recordave haver dit que a supplicacio de alguna persona may hagues perdonat al dit Princep sino a intercessio del Senyor Rey mort frare seu de gloriosa memoria lo qual ell reverie e tenia com a pare e al qual no poguera contradir mas que nunque lo volgue en la sua paternal benivolencia acceptar per prechs de Papa Calixto ne de la Senyora Reyna morta ne del Rey de Castella e que ja nos havie dit que tal cosa no farie per tant com serie vist haverse dubte lo dit Princep no esser segur en poder seu e que seria gran carrech seu per esserli pare desenganatnos que no ho farie. Nosaltres vista sa resposta supplicam la sua Altesa nos lexas visitar lo dir Princep e obtenguda licencia anam al seu apartament e notificamli com insistim continuament ab lo Senyor Rey circa la sua liberacio confortantlo que virtuosament prengues la sua detencio e que confias en la virtut e amor paternal e en son bon dret. Ell respos que habia sabut que principalment per dos coses ere detengut la una perques diria ell tractaba e treballava (b y v) contra la persona del Senyor Rey son pare laltra per lo fet del matrimoni de Castella. A la primera dix que no plagues a Deu tal cosa fos e sis trobava no volie li fos feta gracia sino la justicia rasa. A la segona que nunque ell havia parlat ab los missatgers de Castella sino ab sabuda e voluntad (con d final) de la sua Majestat e que les letres que rebie de Castella totes les hi mostrave e que les letres que fahia al Rey de Castella totes les ordonava la Majestat del Senyor Rey son pare concloent que ell ere totalment net de aço e dient que si algun servidor seu se mostrave haver pensat e tractat res que fos contra la persona del dit Senyor son pare que la major gracia que li porie fer serie aquell tal lexas exequutar a ell per quant dix lo dit Senyor Rey esser misericordios e forse usaria de clemencia e ell dit Princep sens alguna merce farie la exequucio dient que en fer de aço castich no darie avantatge a la sua Altesa notificant que ell havia dada una suplicacio al Senyor Rey en scrits la qual volguera nosaltres veessem e la sua Majestat ne supplicassem pregantnos que continuament entenguessem en supplicar e fer per manera que lo Senyor Rey volgues entendre en la sua justicia e vista la sua ignocencia desempatxas com la tarda fos gran dan e detriment de la sua persona. Ir que ere dijous hora tarda a asso assignada tornam al Senyor Rey e parlam ab sa Majestat a soles molt amplament continuant nostres supplicacions e tornant reiterar lo interes e lesio de les constitucions usatges e leys dessus dites mesclanthi alguns retrets dels serveys e fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres en lo qual rahonament ha haguts replicats triplicats e quadruplicats per part nostra ades uns ades altres molt stesament e ab grans rahons e motius per manera que res no ha restat a dir ne scrutar per sentir la ultima voluntat e intencio de la sua Clemencia comemorants a la sua Altesa que pus lo terme de la cort de Cathalunya es tant vehi e la sua Senyoria nons ha exaudits fos de sa merce per alguna contentacio del Principat anas a Leyda ab la Senyora Reyna e Illustre Princep per continuar la cort posantsli al devant que dels fets de Castella dels quals devall sera dit e de totes altres coses que toquen servey de la sua alta Corona alli se porie tractar e provehir a tot lo que fos servey e honor sua e repos e benefici de tots sos regnes. Los resposta e replicats de la sua alta Majestat concloen en aço. Quant es en lo fet del Princep e de les constitucions e leys del Principat que ja havem haguda dell per moltes vegades resposta en la qual sta e persevera. Quant es al fet de anar en Leyda que ell hi enten anar per prorogar la cort fins a XII de febrer pero nosaltres creem que solament entrara en la vegueria e prorogara e apres tornara aci per quant diu ha nova certa de les gents del Rey de Castella quis son acostades a la frontera daquest regne (regne de Aragó, desde Castella se pot entrá a Aragó y Valencia) e encara de Valencia e han ja presa en aquest regne una torre o logaret appellat Ponter qui es de hun gentilhome appellat Garcia de Vera dientnos que lo Rey de Castella es stat mogut per les noves qui hi son anades ço es que Cathalunya e part Darago e Valencia se son rebellats per causa de la preso del Princep mostrant lo dit Senyor Rey haver per cert que la representacio de aqueix consell e de vostre embaxada donen causa en aço. No que ell cregue vosaltres ne nosaltres peccar en intencio mas que per la nostra instancia fem aquella impressio en les orelles del Rey de Castella significant que cessant nostres instancies tot cessarie e per aquesta raho dix el volia star aci e provehir a les fronteras (no li dien encara franja -del meu cul-?) e si mester sera la sua voluntat es de anar a Calatahiu (Calatayud, Calataiub, Kalat Ayud, Katal Ayub, etc) o a Taraçona (Tarazona) dient que si ell anava en Cathalunya serie gran carrech a la sua reyal corona e que hans hirie X passos avant que no tornaria un arrera pero que si lo fet de Castella ere reposat la sua voluntat e delliberacio es de tenir e continuar la cort en Cathalunya per reformar la justicia e bon stament del Principat. E es ver mossenyors que apres de nostres replicats qui a tots satisfahien a nostre parer veents que la sua Majestat nos movie un punt del seu proposit fou dit per hu de nosaltres almenys fos de sa merce que en lo interim no innovas res sa Majestat en lo fet del Princep per quant se diu certament que ell lo portara encastellar a Morella. A que ha respost que de les coses sdevenidores ell no oferie res com aquellas stiguen en la ma de Deu. Per conclusio mossenyors vos certificam que cosa alguna qui contente nostre sperit no havem pogut traure ne sentir de la sua clemencia. De tot vos havem volguts avisar perque vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas millor puixen delliberar ço que plasent lus sera.
Ab la present e ab les altres letres que trameses vos havem les quals poreu si vist vos sera recensir veureu tot lo que ses fet en aquest negoci e en quin punt sta. Nosaltres complints vostra voluntat seguirem la Majestat del Senyor Rey lla hon ira e si prorogue la cort entrarem en Leyda aquell dia per veure que si fara. Apres tornarem ab sa Majestat on que sie e continuament vos avisarem del que occorrera. E per vostre avis e queus ne serviau (riau riau!) si mester sera vos trametem ab la present un traslat del acte fet per lo Senyor Rey e la cort Darago per traure lo dit Senyor Princep del Principat e altre translat de una carta de concordia feta per lo Rey En Jacme de alta recordacio ab don Alfonso fill e primogenit seu per gran discordia qui entre ells ere segons se mostre. Los deputats daci nons (no nos: no ens) han res dit nels (ni los : ni els : nels) podem fer ajustar (ajuntar, ayuntar) si be los ne havem tenguts aprop. Faremhi lo possible (sonaría el pussipla?). Lo Senyor Rey tramet mossen Johan de Madrigal al Rey de Castella per saber e requerirlo si los moviments que fins aci ha fets son cominacio de guerra o no.
E ordonen vostres reverencias noblesas magnificencies e honorables savieses lo que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

El Senyor Rey de voluntat de la cort general Daragon e quatro braços de aquella e de las LXXII personas representants la cort general. Attendendo e considerando quel muy Illustre don Karles Princep de Viana fijo suyo es seydo detenido por el dito Senyor Rey dentro del Principado de Cathalunya e de present sta en el Principado e que es seydo supplicado el dito Senyor por la Illustrissima Senyora Reyna e por el e por el dito llustre Principe e por el mesmo son seydos rogados los ditos LXXII que por beneficio del dito Illustre Principe por quanto quiere e desea seyer trahido del dito Principado al Regno de Arago e que el infrascripto acto se fisiesse. Por tanto considerando el gran beneficio e utilidat que de la dita venida e del infrascripto resultar puede al servicio del dito Senyor Rey e al beneficio del dito Principe e al reposo de la cosa publica de los reynos de su Senyoria e por otros muchos e buenos respectos por aquesta vegada tan solament statuesce e ordena que durant el tiempo infrascripto prefixo al present acto la persona del sobredito don Karles Principe no puede seyer manifestada por el Justicia de Aragon ni sus logares tenientes o alguno dellos ni por oficiales de aquellos e que no se pueda alegrar de beneficio de ferma de dretxo de alguna natura sia e que por Ios ditos oficiales ni por otro alguno oficial durant el present por el dito Principe no pueda seyer por via de appellido ni por otra via alguna por mero oficio o a instancia de part preso ni sacado de poder del dito Senyor Rey ni de aquellas personas que el dito Principe guardaran e el contrario fazient se pueda no obedecer. E quiere que el present acto nuncha pueda seyer trahido en consequencia en el sdevenidor prejudicio por aquell no sia fetxo ni causado agora ni en otro tiempo sdevenidor prejudicio o lezion alguna a los fueros privilegios libertades usos et costumbres del Reyno de Aragon ante quiere que aquellos romanguen sin lezion e prejudicio alguno e que el present acto dure por todo el mes de mayo primero vinient inclusive e no mas. E ordone e statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de la dita cort ditos LXXII representants la dita cort que el dito Principe no puede seyer sacado del Reyno de Aragon a otra ninguna part sino por tornarlo al dito Principado de do deve venir o al Reyno de Valencia de Io qual haya a constar por carta publica la qual se haya a liurar al notario de la cort dentro de X dias apres que sera tornado al dito Principado o puesto en el Reyno de Valencia. E statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de los ditos LXXII representants la dita cort que apres que el dito Principe sera tornado al dito Principado o puesto en el dito Reyno de Valencia el present acto e cosas en aquell contenidas sien extinctos. E place al dito Senyor Rey tener al dito Senyor Principe en la ciutat de Çaragoça en el palacio suyo reyal clamado la Aljafaria o en la dita ciudat e terminos de aquella o levarlo con su Majestat por el dito Regno de Aragon o lexarlo donde la muy Illustre Senyora Reyna stara dentro del dito Regno de Aragon con tanto empero que si la Majestat suya querra por tempo de diez o XV dies ir a caça o otro deport ensembla con la dita Illustrissima Senyora Reyna por el ditxo Regno de Aragon que sea en facultad del dito Senyor Rey poderlo fazer dexando al dito Illustre Princep fijo suyo en el dito palacio de la dita Aljafaria o en la dita ciutat de Çaragossa o terminos de aquella do a sa Senyoria plazera e visto le sera. Et jurara el Senyor Rey de tener e complir el sobreditxo acto e todos e cada unas cosas en aquel contenidas et contrellas no venir ne fazer venir directament ni indirecta.

Sepan todos quantos esta carta veran que Nos don Jayme per la gracia de Dios Rey de Aragon de Mallorques de Valencia comte de Barchinona e de Urgell e Senyor de Montpeller prometemos a vos don Alfonso Infante de Aragon primero fillo nuestro que de aquello que vos en esse dia de hoy en que esta carta vos femos devedes e havedes en els Regnos de Aragon e de Valencia per nos aci como las cartas nuestras que vos ende havedes dizen no vos baxaremos en todos nuestros dias ni res no vos en tocaremos ni vos en tolremos asi lo vos crexeremos vos levandovos a provecho de nos e de la tierra. E esto que sie entendido a buena fe e sin enganyo e a conexença de don Examen de Foçes (Gimeno, Ximeno de Foces, Focibus) e de don Bernat Guillem de Entença o de don Examen Perez de Aranoso (Arenós) assi que ellos conosquen entre nos e vos. E si de esto o de algo contendiesemos e nos e vos fagamos e segamos todo quanto ellos hi veran por bien. E demas prometemosvos que con el Rey de Castiella no nos adobaremos sin vuestra voluntat ni con el amor nenguno ni convinenças contra vos no faremos ni sen vos e de esto femos a vos homenage (homagium) de manos e de boca e juramos sobre los sanctos Evangelios tocados con nuestras manos e mandamos a don Eximen de Foces e a don Bernat Guillem de Entença e don Eximen Perez de Aranoso ricos homines nuestros que fagan a vos hominage de manos e de boca e que vos juren sobre sanctos Evangelios que esto fagan a nos tener e guardar e complir a vos assi como en esta carta vos lo prometemos e sino que vos aiuden a todo lur poder fasta que vos lo hayamos adobado. E nos sobreditos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Aranoso femos a vos don Alfonso homenage de manos e de boca assi como vassallos a Senyor e vos lo juramos sobre sanctos Evangelios que vos faremos tener cumplir e guardar todo esto que en esta carta vos promete vostro padre a todo nostre poder e buena fe e sin enganyo. E porque esta carta vos sea mas firme nos sobredito don Jayme Rey Daragon e Nos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Arenoso femosla sellar con nostros sellos. Datum apud Biar septimo decimo kalendas julii anno Domini Millesimo CC° Quinquagesimo Quarto. (1254) - Sig+num Jacobi Dei gracia Regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani. - Testes son desto frare Andreu Vispo de Valencia maestre Martin Artiacha de Valencia don Gonçalbo Perez Cabiscol de Valencia don Guillem Prior de Cornellan frare Pere de Lerida Prior de la casa de los Prehicadores de Valencia. - Sig+num Petri de Capellades domini Regis scriptoris qui mandato ipsius hec scripsit loco die et anno prefixis.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. A cinch del present e dejus scrit mes de nits entre sis e set hores rebem una vostra letra dada en Barchinona a dos del dit mes en la qual nos narrau la comissio per les corts a vosaltres feta. Lo fi desijat no ses pogut obtenir. Nos pregau vullam elegir una persona e aquella a vosaltres tremetre ab suficient potestat per les dites coses. E rebuda aquella havem trobat anuig com lo desijat per vosaltres no ses pogut complir e havem deliberat de continent celebrar consell en modo la persona per vosaltres demanada sia eleta e aquella dins lo temps a vosaltres tramesa supplicant la inmensa Trinitat vos vulla aconsellar tal modo sia servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. E si algunes coses molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors vos seran plasents per nosaltres fahedores fiablement nos scrivets. Scrita en Puigcerda a VI del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - A vostres honors e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Rebuda havem una letra de les reverencies vostres e aquella legida perque ferventment desijam la utilitat sossech e repos de la cosa publica de aquest Principat e en lo benavenir de aquella tant com en nosaltres es no volem defallir de continent per los sguarts en aquella expressats havem constituhit sindich nostre lo honorable micer Pau Alamany doctor en decrets canonge e paborde daquesta Esglesia per esser aqui la jornada ab potestat suficient juxta lo expremit en la terra. E perque aquesta feyna par a nosaltres de molt gran importancia supplicam a nostre Senyor Deu la vulla endressar e obrir cami saludable per la liberacio de la persona del Illustre Senyor Princep en forma que sia a la sua lahor e servey e honor del Senyor Rey e de la cosa publica oferintsnos en tot lo que puxam fer a benavenir del negoci. E sia molt reverend honorables e molt savis senyors custodia vostra la Trinitat Sancta. Scrita en Vich a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Als molt reverend e honorables senyors los senyors deputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends e honorables senyors. Lo die de Ninou me fon presentada una letra de vostres reverencies ab la qual mes injunt presentas o fes donar hun plech de letres als quis dressaven les quals eren segellades ab sagell del reverend archabisbe de Tarregona. Perque molt reverend e honorables senyors les dites letres foren per mi presentades o fetes dreçar als quis dressaven del dia que per mi foren rebudes fins lo dissapte seguent per tot lo die que teniem tres del mes present e dejus scrit. E per ço com es veritat fasne la present letra. E sia la sancta Trinitat en continua proteccio de vostres reverencies. Scrita en Vilafrancha de Penades a VIII del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - (Noy trobam sotscrit e fou per oblit.)

Als molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona
Molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors. Diumenge proppassat que teniam quatre de janer reebem una letra vostra la dada de la qual era en Barchinona de dos del dit mes de janer e vist lo contengut en aquella havem congregat nostron consell en lo qual havem elegit en sindich lo honrat En Gabriel Puig conciutada nostre exhibidor de la present al qual havem donada ampla potestat segons per ell vos sera feta fe. E no pus per la present. Si negunes coses vos seran plasents infaliblament nos en vullau scriure. E sia molt reverend e honorables e savis senyors lo Sant Sperit en vostra continua proteccio. Dada en Manresa a VIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu.
- A vostra honor e servey apparellats los consellers de Manresa.

Als molt reverend honorables e de gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Per los respectes expressats en una vostra letra per nos rebuda diumenge envers mig jorn IIII del corrent mes sots data de dos del ja dit mes e en altra manera trametem a les vostres molt gran reverencies lo venerable En Gabriel Viver notari ciutada sindich e missatger de aquesta ciutat de aquells e de nostra intencio per nos largament instruit e informat e al qual havem comenada creença a les vostres molt gran reverencies de part nostra per ell explicadora. Per tant molt reverend honorables e de gran saviesa senyors sia a vosaltres plasent vullats donar plena fe e creença al dit nostre sindich e missatger de les presents exhibidor en tot ço e quant de part nostra vos explicara axi com si nos personalment vos ho explicavem. E conserveus molt reverend honorables e de gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reverendo in Christo patri et amico singularissimo domino abbati de Monserrat.
Reverendo in Christo pater et amice singularissime debita salute in Domino comendata. Litteras deputatorum recepi actis diebus quibus mea indispositione nec personaliter respondere potui ut jam V. R. per comissionem venerabili Priori nostro de Natzaret factam significavi. Quare bono comuni et ipsius utilitatibus quam maxime affectatus decrevi si meam in aliquo bonam habetis presenciam neglecta indispositione ad vos illico pervenire. Quapropter R. V. confidenter rogo ut meam litteram omnibus ipsis dominis presentetis et paratam voluntatem. Ego paratus ad omnia pro omnium honore et servicio vestram responsionem spero. Quod si talis non fuerit necessitas me feratis excusatum deprecor.
Et de omnibus per vestras litteras sim certificatus queque grata rescribendo. In monasterio Populeti X januarii. - A vostra voluntat presto el abat de Poblet.

Als reverend nobles e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend nobles e magnifichs senyors. Preposada tota deguda recomandacio en Nostre Senyor Jhesus non obstant per la indisposicio de ma persona haja respost per creença a vostres letres la qual porta lo venerable nostre Prior de Natzaret empero desijant sens nengun dubte cumplir totes coses a vostre servey e benefici del ben comu so deliberat postposada alguna necessitat de ma persona venir a vosaltres si tal necessitat occorre. Perqueus deman gracia si la necessitat de les fahenes ho requer per lo portador me rescrigau de continent car jo so prest de continent obseguir al que volreu. E si per ventura les fahenes no son axi ardues per jo esser axi no prou dispost me hajau per scusat. Manant de mi a vostra honor e servir ab tota confiança. Del monestir de Poblet a VIIII de janer. - A vostra ordinacio presto el abat de Poblet.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. A VI del present mes de janer havem rebuda una vostra letra en la qual afectuosament nos pregau que nosaltres volguessem elegir alguna persona de nostre capitol ab potestat suficient per entrevenir en lo parlament fahedor per utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep. E nosaltres de continent haguda vostra letra havem elegit lo honorable mossen Miquel Periç canonge nostre donantli aquella potestat que en semblants actes es acostumat de donar lo qual per los respectes en vostra letra contenguts sera la jornada contenguda en la dita vostra letra ab vosaltres en Barchinona. E sia lo Sant Sperit proteccio e guarda vostra. De Leyda a VI de janer del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend e magnifichs senyors los qui son prests a ordinacio de vosaltres los dega (decano; decà) e capitol de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Diluns a V del present rebem una letra vostra dada en Barchinona a dos del present contenent en efecte per los fets de la detencio de la persona del Senyor Princep hi en aquella contenguts tramatessem aqui una persona ab potestat suficient per les coses en la letra contengudes. E per ço jatsia aqui sia lo honorable En Franci del Bosch ciutada de aquesta ciutat sens revocacio del altesa la arduitat dels negocis havem deliberat trametreus lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat ab plen poder. Placia a nostre Senyor en los dits afers se provehescha a lahor e gloria de nostre Senyor e servey del Senyor Rey e utilitat e repos del Principat. Scrita en Leyda a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e
honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Hir poch apres XII hores tocades apres mig jorn rebi dues vostres letres en un plech la una mia laltra a la ciutat la qual de continent doni al honorable En Bernat Gralla hun dels pahers. Una altra ni havia fora lo dit plech peral Capitol daci la qual per semblant prestament fon dada a mossen Valterra vicari spiritual. Mossenyors dissapta proppassat vos scrivi per altra com havia presentat vostra letra patent al veguer daci sobre lo delliurament del scuder de mossen Cardona la qual letra e translat de la carta de la presentacio feta per mi e resposta del veguer daquen feta es interclus dins la mia letra la qual sen porta un correu. Lo sobre dit die dos hores apres mig jorn segons lo hoste de correu ma feta relacio e crech la devets haver rebuda e hon no lo efecte de la resposta del dit veguer es que ell nol havia pres ni per ell era detengut pres mas per lo Senyor Rey e per sos algutzirs e per lo dit Senyor era stat inhibit.
De Leyda a VI de janer any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.