VEGUERIA DOSONA.

VEGUERIA
DOSONA. (de Osona)

FOCHS REYALS.

Primo ciutat
de Vich: la part qui es del rey. 313.
Perroquia de
Vich. 8.
Perroquia de Sent Andreu de Guix. 11.
Perroquia
de Sent Julia de Sorba. 2.
Perroquia de Sent Salvador de Vespela
del terme de Gurp. 2. (Gurb)

Después de la
página 80 del pdf, aparece esto:

BASES DE ESTA PUBLICACIÓN.


Si no lo impiden otras atenciones perentorias del Archivo,
saldrá a luz cada mes un cuaderno de 100 a 112 páginas de
impresión.
Su precio es de 5 reales vellón pagaderos por
adelantado.
Se admiten suscripciones.
En Barcelona: en la
portería del mismo Archivo.
En los demás puntos de España:
mediante carta franca al Director de esta Colección, acompañando el
importe de la suscripción en una libranza sobre correos.
En el
extranjero: en todos los consulados españoles.

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE
ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D.
PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.

Cuaderno 38 (o
58)

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL
ARCHIVO.
1856.
Continúa en la página 81:

Perroquia de
Santa Maria de Folgaroles. 3.
Perroquia de Sent Julia de Bell
Puig. 2.
Perroquia de Riu de Peres: P. G. Eymerich. 1.
Lo
mas des Ferrer de perroquia de Santa Maria de Vilalaons. 1.

Perroquia de Santa Euginia de Berga. 4.
Castell e
terme de Tona. 12.
Quadra de Torra Lobreta. 4.
Quadra de
Clavelles. 5.
La Guardia prop Les Loçes
(nos troba).

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Primo de
la ciutat de Vich: qui son del vescomte de Castellbo. 134.

Sent Boy: del bisbe de Vich. 21.
Vila de
Ripol: qui es del monestir de Ripol. 174.
Ripoll.
Castell
de la Guardia: del dit monestir. 61.
Ripolles de fora la villa.
91.
Vila de Sent Johan Ses Abadesses: del abat de Sent
Johan. 58.
Castell de Laers, perroquies de Johan Apaulu, Sent
Merti de Aguassa, Sent Merti de So Rocha, Sent Pau de
Sesgorilles: del dit abat de Sent Johan Ses Abadesses. 105.
Castell
de Duacastella: qui es den G. Sa Sala donzell. 20. (dos
castillos, dos castells)
Castell de Basora: den A. G. de
Basora. 20.
Castell de Malany, Vall Fogona: de mossen Roger de
Monchada. 56.
C. Corull den Malla. 22.
Castell de
Repit (Rapit o Ropit, no se ve bien), Castell de Fornils: de
mossen Gilabert de Cruiles. 81. (Cruilles)
Perroquia
de Saderre: den A. de Sederre. 7.
Castell de
Sentelles ab son terme: es den Eymerich de Sentelles. 89.

Loch de Sent Miquel: qui es den Dalmau de Rochabrune donzell. (no
hay)
Lo terme de Muntanyola: del abat del Stany. 18.

Perroquia de Sent Merti de Riu de Peres. 16. (Riu de Pedres,
río de piedras)
Perroquia de Folgaroles. 20.
Terme e
perroquia del Castell de Maya ab II fochs de Quadra Reyal. 27.

Perroquia de Sent P. de Falgas (es de la casa tatxada) del terme de Castell de Bas. 9.
Perroquia de Gurb: desgleya e
de cavallers. 30.
Perroquia de Sent Julia de Sorba del terme de
Gurb. 8.
Perroquia de Sent Salvador de Vespella: del terme del
castell de Gurb. 7.
Terme de Vigilans de la dita perroquia
de Sent Salvador: den Francesch de Malla. 5.
Perroquia de
Sent Julia de Bel Puig; desgleya e de cavallers. 2.
Castell e
terme de Tavertet: de *Roger de Mayla. lt
Castell e perroquia de
Muntet: qui es den R. de Brull. 7.
Castell e terme de *Tavertet:
qui es den Eymerich Sentelles. 58.
Castell e terme de Terradull:
qui es den Vilademany. 71.
Castell e terme de Solterra e casa de
la Ruvira: qui es den Gurb donzell. 28.
Castell e
terme de Blanchafort ab II fochs de La Quadra de Grats: qui son del
abat de Sent Johan Ses Abadesses. 22.
Castell e terme de
Torroella; qui es del bisbe de Vich. 20.
Quadra de la pabordria
de Palau: del monestir de Ripoll. 11.
Perroquia de Sent Steve de
Granullers: desgleya. 13.
Quadra de Sent Fertos de
perroquia de Sent Stheve de Granullers. 2.
Quadra
de Cuolomers de la dita perroquia. 4.
Perroquia de Sent Julia de
Vilamirosa del terme de Gurb. 6.
Perroquia de Santa
Euginia de Berga. 7.
Castell e terme de Sent Fores: qui es del
bisbe de Vich ab III fochs de Vilambert e ab VI fochs de Sent Johan.
23.
Perroquia de Tavernelles e terme del castell de Savessona
aytant com es de jurediccio del senyor Rey com los
romanents sien den Bernardi de Cabrera: e aquests son
desgleya. 10. (Sa vessona, sa bessona, la gemela.)
Perroquia
de Santa Maria de Vilalehons: desgleya. 12.
Castell e
terme des Brull: qui es del bisbe de Vich. 40.
Perroquia Vich:
desgleya. 16.
Perroquia de Santa Maria de Folgaroles: de sgleya.
20.
Castell de Muntanyola: del abat de Estany. 18.

VEGUERIA DE MONTBLANCH.

VEGUERIA DE MONTBLANCH.

FOCHS
DE SGLEYA E CAVALLERS.

Vinbodi: del Monestir de Poblet. 78. (Vimbodí)
Vinaxa: del dit Monestir. 58.
(Vinaixa ?)
Vila de Torres: del dit Monestir. 10.
Fuleda:
del dit Monestir. 31. (Fulleda ?)
Olmels: del dit
Monestir., 13.
Muntblanquet: del dit Monestir. 13.
(Montblanquet)
Sanam: del dit Monestir. 12.
Figuerola:
del dit Monestir. 18.
Castell de Pena Freyta de
Miramar: del dit Monestir. 17.
Verdu: del dit Monestir. 128.
Rocha
Laura: del Monestir de Valbona. 19.
Olmels de Na Gaya: del
dit Monestir. 47.
Rocha Fort: del dit Monestir. 21.
(Roquefort, Roca Fort, Roca Fuerte, más abajo aparece
Rochafort.)
Lorenç: del
dit Monestir. 10.
Vila Mayanor: del dit Monestir. 17.
Munt
Esqui e Sant Sperit. 17.
La Guarda des Prats: del abat de Santas
Creus. 50.
Pont Dermentera: del dit abat. 27.
Gualech:
del bisbe de Vich. 20.
Bellianes: del pebordre de
Terragona. 17.
Rochafort: den Dalmau de Queralt.
46.
Ciutadila: den Gisperto de Guimera. 96.
(Guimerá, mi primer apellido, Guimerà pueblo de Lérida;
Ciutadella, Ciudadela : Principal población de Menorca)
Geumons:
den Bernat de Boxadors. 14.
Les Piles: den Bernat de Boxadors.
19.
Savella: del dit Boxadors. 29.
Pontills: den Guerau de
Cervello. 48.
Santa Perpetua: del dit Guerau. 25.
Val
Espinosa: den A. de Çervello.
15.
Val Clara e son terme: qui es del abat de Poblet. 28.

Valosell: del dit abat. 61.
Sent Marti de Malda: den R.
Dongleola. 32. (D'Anglesola, De Anglesola)
Samenla: den G. de Cervello. 5.
Malda: del
comte de Cardona. 35.
Maldanell: del comte. 5.
Cervolles e La
Fumada: del abat de Poblet. 21.
Cervia de Madona: den Acart de
Mur. 17.
Castell del Albi: de la dita dona. 63.
Todos: que es
del monestir de Poblet. 3.
Barbara: de la Orda del Espital
de Sent Johan. 88. (Barberà, Barbará, Bárbara)
Ollers.
6.
Apiera: de la dita Orda. 34.
Pasasnant: de la dita Orda.
19.
Glonera: del dit Espital. 12.
Biure: del dit Espital.
18.
Val Vert: del dit Espital. 9.
Lo Cogull: del dit
Espital. 6.
Muntbruns: del dit Espital. 4.
La Spluga
de Francoli jusana: del dit Espital. 58.
La Spluga de
Francoli sobirana: del dit Espital. 49. (Espluga de Francolí)
Bellianes: del dit
Espital. 3.

FOCHS DE CIUTADANS.

Lespluga Calva: den
Gabriel Conesa. 42.
Loch de la Sala: den Muntanyana de Leyda. 8.

Beltay: den G. Janer. 17.
Solivella: den Macia Massaguer.
55.
Lo Rach: den G. Janer. 17.
Sa Cirera: del dit G.
13.

FOCHS REYALS.

Ça
Reyal. 194.
Cabra. 50.
Fores e Lavella e lo Foneyll. 111.

Conesa e Salavern. 120.
Vila de Muntblanc. 457.
Rojals
del terme de Muntblanc. 24.
La Val de Ladrons
del dit terme: 5.
Blanchafort del dit terme. 66.

Blanchaforti. 30.

Loch de La Illa (illa, isla, insula, muy conocidas las
islas de Montblanc en todo el mundo) del dit terme. 28.
Castell
de Clara. 5.

VEGUERIA E CAMP DE TERRAGONA.

VEGUERIA E CAMP DE TERRAGONA.


FOCHS REYALS.

Cambrils Muntbrio e La
Grassa. 197.

FOCHS DE SGLEYA.

Ciutat de
Terragona e les faldes ab lo Codony XIIII fochs.
1127.
Contesti: qui es del archabisba. 199.
(Constantí
?)
Tamarit e son terme. 51.
Muntoliu: del
dit archabisba. 41.
Sa Cuyta: del abbat de Sentes
Creus. 40.
Castell e terme Descornalbou: del archabisba.
141. (Escornalbou, descorná lo bou, descornar al toro: bovis)

Alforge: del dit archabisba e lo terme Alforge LXXVIII, Les
Borges XXVII, Riudecols VIII,
Los Bayns X.
Lo
Domenge IIII. 127.
Vilabela: del archabisba ab II fochs de
Pedros. 45. (Vilavella, Vilabella ?)
Vilalonga e Puig
Dolfi: de mossen Berenguer de Requesen e de Montoliu. 40.
(Vilallonga)
Vilavert: del archabisba. 51.
Riudons:
del archabisba. 172. (Riudoms)
Peralta e Renau: den
Muntoliu cavaller. 8.
Morell: den Jofre des Prats donzell. 8.

Gaudels Pobla de Mafumet e Perafort: de cavaller. 19.
La
Maso: desgleya. 6.
Munt Roig: del archabisba. 68.
Guarda
Mar: desgleya. 6.
Molnas: den Muntoliu cavaller. 4.
Alcover:
del archabisba. 256.
Vila de Vals: del archabisba. 399.
(Valls)
Reus: del camerer de Terragona. 356.

La Selva Albiol e Burguet: del pebordre de Terragona. 319.

Castell des Castlar: den Guerau de Queralt. 78.
Vinyels:
del archabisba. 25. (Vinyols ?)
Senta Maria del Pla:
del archabisba. 58.
La Pobla des Caudell: del dit
archabisba. 2.
Quadra de Ferran: den A. de Ribes. 4.
Puig
Palat: del Espital de Sent Johan. 22. (Puig
pelat)
Abrafim: qui es del bisbe de Barchelona. 39.
allo:
qui es del pabordre de Terragona. 33.
Valmol: del comte de
Cardona. 54. (Valmoll, Vallmoll)
Torrelles: del dit comte.
4.
Casa Fort: Deu Francesch de Montboy. 5.
Nuyes: qui
es de Mossen Bernat de Foix. 20.

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

FOCHS
REYALS.

Vilafrancha de Penades. 453.

Vila de Cerbos. 137.
Piera. 118.
Gualada. 179.

Cubelles. 106.
Castell de Fontrubia e son terme. 85.

FOCHS
DE CIUTADANS.

Quadra de Canyelles: den R. Merquet ciutada de
Barchelona. 15.
Pujades de Les Cucales ab lo Mas denTorra del terme de Piera. (no hay número)
La Cort
Comdal: qui es den R. Pellicer de Vilafrancha. 1.
Castell de
Gillida: den Francoy Bertran. 95. (Gelida ?)
Castell
de Calafell: de Micer Gerau de Palou. 16.
Quadra de Rocha Crespa:
qui es den G. Ledo ciutada de Barchelona. 11.
Quadra de Salicrup
del terme del Castell de Sa Guialtrun (la Geltrú ?):
qui es den Bernat Merquet ciutada de Barchelona. 5.

FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Altafulla e Sanou: den Luys
de Requesens. 36.
Castell de Ça
Guialtrun: qui es den Guerau de Sanehuja donzell
62.
Castell Desperaguera: qui es del prior de Muntserrat.
51. (de Esparraguera)
Castell de Masquefa: qui es del
pebordre del Penedes. 14.
Monistrol de Noya: qui es del
prior de Muntserrat. 8.
Quadre de La Fortesa: de la Almoyna de
Barchelona. 5.
Sent Jacme Ces Oliveres e Santa Creu de
Crexa: qui son del rector del dit loch dels quals ni ha VI den
Pont Ces Torres e IIII reyals. 24.
Castell de
Frexa: del pabordre de Solsona. 15.
Sent P. de
Riudebirles: del Cardinal de Sent P. 59.
Castell de
Terrasola: qui es del dit Cardinal. 32.
Loch de Malcavaller e
Quadra de Banas: del prior de Muntserrat.
9.
Loch o quadra del Gorner: del pebordre de Solsona. 5.
Santa
Fe: del archabisbe de Terragona. 16.
Castell de La
Granada: qui es del bisbe de Barchelona. 27.
Perroquia de Sent
Cugat Ses Garrigues: qui son del rector del dit loch e daltres
persones ecclesiastiques. 35.
Loch de Sent Sabastia:
qui es del Cardinal Dagrafulla. 14.
Castell de Avinyo: den
March de Avinyo. 24.
Quadra de Cantalops: del prior de Sent
Pol. 15.
Quadra Dordal: del Espital de Cervello. 7.
Castell
de Franer de Sent P. de Melanta: qui son del abbat de Santes Creus.
12.
Quadra Dalbereda: qui es del dit abbat. 8.
Castell de
Pontons: del dit abbat 45.
Castell de La Roqueta: del dit abbat.
5.
Quadra de Vilaubi: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Gayans:
del abbat de Santes Creus. 17.
Castell de Muntmell: qui es del
bisbe de Barchelona ab V fochs de la Quadra den
G. Dayguaviva
donzell. 43.
Vila Rodona: del bisbe de Barchelona. 5.
Castell
de Muntornes: de Santes Creus. 30.
Castell de Crexell Bara
e Roda: del Prior de Caserres. 33. (Roda de Bará o Barà,
Creixell)
Sent Vicens des Calder: del abat de Sent
Cugat de Vallés. 28.
Castell de Bonastre: del dit abat. 43.

Castell Dabinyana: del dit abat. 34.
Loch del Venrell:
del dit abat. 66. (Vendrell)
Santa Oliva: del dit abat. 33.

Albornar: del dit abat. 6.
Castell de Banyeres: del bisbe de
Barchelona. 45.
La Lacuna del terme del Castell de
Castellet: del abat de Santes Creus. 15.
Moja: qui es del pebordre
de Penades. 13.
Sent Steve del Castellot: qui son del dit
pebordre e den Mas-dovelles donzell. 8.
Castell de Ribes de
cavaller ab I foch de la Quadra des Cortey. 35.
Quadra del Clot
del terme de Ribes. 4.
Castell de Ciges: de la Almoyna de
Barchelona. 109. (Sitges)
Castell de Campdasens: desgleya.
15.
Castell de Garraf: del prior de Garraf. 2.
Castell
Delmella: desgleya. 16.
Perroquia de Santa Margalida: de
diverses senyors ecclesiastichs ab XIII de cavallers. 38.
Quadra
de La Serra de Santa Maria des Pla: qui es de cavaller. 4.

Perroquia de La Bleda: de Sgleya. 5.
Castell de Colbato: de
Sgleya. 32.
Castell de La Guardia des Bruch: desgleya. 43.
Castell
de Pierola e Quadra des Vilar: de cavallers ab II fochs de la Quadra
de Castellet. 84.
Castell de Sobirats: del noble En Ramon
Alamany de Cervello. 159. (Subirats)
Castell de
Sanit: de cavaller ab IIII fochs de la Quadra de Puig Alber qui es de
Micer Guerau de Palou. 41.
Castell de Cabrera: de cavaller e
Quadra de Vallbona. 26.
Castell de Pachs: den Ramon de Barbera ab
III fochs qui son del monastir de Santes Creus e IIII fochs qui son
del Spital de Sent Johan e II de la Almoyna e II fochs den
Vilafrancha. 21.
Castell de Sent Marti: qui es del infant En
Marti ab la Quadra de Vernet qui es den Arnau de Vernet. 95.

Castell de Foix: de cavaller. 43.
Mas de Pontons: den Jacme
Davinyo donzell. 4.
Castell de Vila de Mager: den Guerau de
Cervello. 93.
Castell de Miralles: den Guerau de Cervello. 39.

Castell e terme de Querol: de Mossen En Ramon Alamany de
Cervello. 89.
Castell e terme de Muntagut: del dit noble. 60.

Castell de Salba: den Bertran de Gallifa ab II fochs de Vilardida
qui es den Tamerit. 22.
Castell e terme de Seguer: qui es
den P. de Muntagut donzell. 3.
Quadra de Puig Loret: den Johan de
Muntagut donzell. 6.
Santa Perpetua. 25.
Castell de
Marmellar: den A. de Vernet. 13.
Quadra de Cimitrells: den
Bertran de Galifa: 15.
Ardenya del terme de Muntoliu: qui
es den Bertran de Galifa. 8.
Quadra de Virgili: den Berenguer de
Boxados. 9.
Castell de Secabechs: de cavaller. 1.
Torra
den Barra: den Berenguer Dolzinelles. 28. (Torredembarra)
Mas
den Armengol (nos troba comptat). 2.
Castell de Vespella e
terme: den Dalmau de Queralt. 33.
Roda e Bara: del Prior
de Caserres. 18.
Quadra de Bellvey: den Eymerich de
Bellvey. 18.
Castell Nou e Esquornal: den Francesch de Montbuy.
13.
Lorenc e Lotger: den Bernat de Tous donzell. 22.
Castell
e terme de Castellet: den Blascho de Castellet. 69.
Castell de
Conit qui es den Berenguer de Conit e la Quadra de
Segur qui es den
Jacme de Miralpex e la Quadra de
Vilasecha. 25. (Cunit, Segur de Calafell)
Quadra de Sent
P.: qui es del prior de Cubelles. 3.
Quadra de Galifa: qui es den
Jacme de Miralpex donzell. 10.
Castell de Miralpex: den Jacme de
Miralpex donzell. 14.
Quadra de Ses Gunyoles: desgleya e de
cavallers. 19.
Quadra den Veia e de Adarro: den Bernat de Castell
Bisbal donzell. 6.
Casa de Jafer. 1.
Clariana: qui es den
Riera. 2.
Olerdola: desgleya e de cavallers. 12.
Quadra de
Vila de Lops: del comanedor de Vilafrancha. 16.

Castell de Çelma:
del Spital de Sent Johan. 32.
Castell de Claramunt: del Comte de
Cardona. 53.
Castell Dorpi: den Berenguer Sallent. 15.
Homens
de Santes Creus poblats en terme del dit castell. 6.
Homens den
Bernat de Tous castla de Clarmunt 3.
Homens
de Vilanova del Cami: de Mossen Johan de Muntbuy. 7.
Quadra de
Vilanova Despeya: son den Spitles donzell. 5.
Quadra de
Capellades: del pabordre de Sent Cugat. 22.
Quadra de La Torra de
Clarmunt: qui es den R. de Clarmunt. 20.
Castell de Mediona ab
XII fochs de la quadra den Gispert de Barbera e ab III de la quadra
den R. Sa Noguera e ab V fochs de Santa Margalida de
Clarmunt e ab II fochs de Sent P. de Riu de Birles. 88. (Sant
Pere de Riudebitlles)
Castell Dodena. 52.
Castelleuli: del
Comte de Cardona. 27.
Castell de Muntbuy. 41.

FOCHS
ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Ortis, Ramon Venrell, Bertran
Vallés: del terme de Terraçola.
3.
P. Fabre, Bernat Fabre: Bertran Feliu: del terme de
Çanit. 3.
Galceran
Bertran, Berenguer Jofre: de perroquia de Sent Cugat Ces Garrigues.
2.
P. Soler de Durban, Jacme Rossell, March Alabutz, P. Font,
Francesch F., Bonanat Ruvire de Cases, Martines, P. Massana, P.
Tergell., G. Palau, R. Bertran Gilabert, Berenguer Gilabert, P. Soler
de Cases blanques, G. Balart : de perroquia de Santa Margalida.
14.
Clara (nos troba que sia comptat).
Berenguer Cuniy, R.
Triter, R. Brugal, G. Soler, Berenguer de Caldoy: de Olerdola. 5.
Mas
de Palams: del terme de Piera. 1.
La muller den Bernat Pellicer
quondam (fallecido): de la quadra de Ces Gunyoles.
1.
P. Miro de Sent P.: de Sent P. de Molanta. 1.
Francesch
Jorda: de Adarro. 1.
Jacme Gual, Francesch Mas, P. Busquet: de la
perroquia de Santa Maria de la Bleda. 3.
Romeu Sans hom espars: dd
terme de Ribes. 1. (Sant Pere
de Ribes, junto a Sitges?)
P. Rossell des Viver hom
espars: del terme de Cubelles. 1.
P. Guerau aloer del mas des
Cortal, Jacme des Frexes, G. Paschal des Mas de Canaletes:
aloers del terme de Cabrera. 3.
G. Garriga, Berenguer Clariana, R.
Johan alias Jorda, R. Johan: aloers de Castell Nou e Desgornal.
4.
Castell Viy de Panades. 109. (Castellvell de
Penedés?)
Lo Mas de Narbones. 4.
Los homens de
Sant Lorenç e de Salamo. 26.

Puig Tinyos. 25.
Los homens de la Figuerola e del Mas
Lorenç. 17.
Rocha
Mora. 5.
Lespital de Sant Johan del terme de
Castell Viy. 5.
Item homens sparsos de
Santes Creus del dit terme. 4.

CIII. Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.

CIII.
Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.

Nos Johannes et cetera circa curam gregis dominici sub nostri residentis imperio multiplicem nos decet solicitudinem adhibere ut in omnibus erga ipsum caritatis unitas et honestatis splendor elucescat in suique nitore Altissimus delectetur. Sane quia vos fideles nostri magistri axie civitatis Barchinone considerato quod ab adolecencia prona est vita hominis ad peccandum et diversis inquinamentis obnoxia viciorum quodque fidelibus christianis paravit Creatoris clemencia opera caritatis et divina misteria per que eorum valeant reatum delere et ad vitam eternam gloriosius pervenire: ad Dei et beate Marie virginis ejus matris laudem et gloriam ut inter vos caritatis invalescat idemnitas et ob devotionem et honorem beate Caterine confratriam habere peroptatis ex qua opera caritatis ac misteria et sacrifficia divina in divini cultus augmentacionem et vestrorum peccaminum redemcionem ac culparum omnium remissionem ut dilucide perpendi potest efundatur et de ac super statu felici regimine ac conservacione confratrie ipsius quedam fuerunt per vos facta et nobis oblata capitula hujusmodi seriei.
- En nom de Deu sia. Com sia certa cosa a la vostra magnificencia et per tot lo mon que una de las cosas per las quals los vostres regnes et terres et en special la ciutat de Barchinona son mantenguts honrats e nomenats es la mar et aço per raho dels navilis qui en aquells regnes et ciutats venen et en aquella mes que en los altres lochs se fan los quals navilis esser no porien sino per los maestres daxa que aquells fan la art dels quals es fort necessaria et profitosa als dits regnes e terres et en special a la dita ciutat e encara universalment a tot lo mon e aquella art sia venguda a gran minue per molts maltractaments et engans que per los oficials vostres et per patrons de navilis et altres tots dies se fan e son fets e aquells maestres que ara son vullen viure en tal forma que sia honor de vos senyor et profit de lurs animes et de lurs cossos et de la cosa publica: per ço suppliquen a vostra senyoria que li placia regonexer o fer regonexer los capitols et ordinacions seguents los quals aquells supplicants entenen esser necessaris et profitosos a la dita art et a la cosa publica e aquells senyor sia vostra merce consentir et atorgar. Primerament que per reverencia et honor de nostre senyor Deu et de madona santa Maria mare sua et de la verge gloriosa madona Santa Caterina la qual la dita art per tots temps invoca et ha hauda en devocio aquells maestres daxa pusquen fer et ordenar confraria en la qual confraria se pusquen metre tots los maestres que metre si volran et encara mullers infants et companyes lurs. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar et fer almoynes et seguir altres bones obres que tot maestre daxa que en aquella confraria se metra pach e haja a pagar cascuna setmana a la caxa de la dita confraria o als qui aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que les mullers et infants e altres que seran de la dita confraria no sien tenguts ne forçats de pagar per setmana sino ço que ells graciosament se volran o lurs pares o mares prometran per ells. Item que cascu que en la dita confraria intrara haja et dege prometre a pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: empero si fer nou volra que noy sia estret ni obligat. Item hage es dege pagar a la entrada alguna cosa: pero tot maestre haja a pagar a la entrada com se scriura per maestre quatre solidos et no menys los quals pach per be que jasia scrit en la confraria lo dia que exira de poder de maestre et volra pendre sou de maestre. Item que si algu de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cos morra que tots los confrares hajen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lo marit o lo senyor de la casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena: pero si lo senyor no sera en la ciutat que sera a host o en viatge o fora la ciutat que en aquell cas la muller daquell qui sera confrare hi haja a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per lur simple sagrament: e si algu o alguna daquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar del dit cos pus just impediment no hagen del qual sien creeguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi fallira mitge liura de cera o VI diners. Item que cascun confrare et confraressa haja o deje dir e aço prometra con entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del Pater noster et altres XXX la oracio de la Ave Maria per anima del confrare mort: e aço sia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra que haja a dar dos diners per anima del mort o aquella almoyna ques volra. Item que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sie fet un aniversari de X misses per anima del mort en la sgleya hon lo cors jaura al qual aniversari sien presents aquells maestres que esser hi demanaran et que aquell aniversari sia fet la primera festa colent entre setmana que vendra apres lo dia que lo cors sera soterrat e si aquell dia fer nos pora en la altra apres vinent festa. Item sien donats lo dia que lo cors se soterrara per anima del dit defunt et per reverencia de las V plagues que Jhesu-Christ soferi en lo seu cors a V pobres a menjar e a quascu VI diners per lo dit menjar los quals sien pagats dels dits diners de la dita caxa. Item que semblant aniversari e almoyna e oracions e Pater nostres et de la Ave Maria sien dites e fetes per anima de cascun confrare que fora la ciutat morra hon se vulla que jaga et que sia fet en la parroquia de hon sera. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendra a pobresa o fretura per malaltias o perdues o en altra qualsevol manera que los consols de la art et prohomens regidors o administradors de la caxa de la dita confreria deguen socorrer e ajudar dels diners de la dita caxa segons lur bon vijares a aquell e a aquella que la dita fretura sostindra axi en provisio de son menjar com en necessitat de metges et de medecinas com en totes altres coses a ell o a ella necessaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexença dels dits consols et prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades les messions de la sepultura a coneguda de aquells consols et prohomens. Item que si cars sera que per fretura ço que Deus no vulla algun confrare sera cativat per moros o per males gents e sera atorgat a algun rescat que los dits consols et prohomens ab consell de quatre prohomens antichs de la art los quals sien elegits per ells pusquen dar dels dits diners de la dita casa aquella quantitat ques volran per traurer o rescatar lo dit pres o cativat. Item sien pagats daquells diners ciris lantes draps et altres coses que la dita art te ho volra tenir et haver o fer fer. Item per ço que les dites coses pus habundantment se pusquen fer que sia ordinacio entre los confrares que cascu en son testament faça alguna lexa a la caxa de la confraria et que en aço no haja oblit: empero que si fer nou volra que noy sia stret ni obligat ne per aço encorrega en alguna pena. E per ço que les coses dessus dites o les davall scrites mils pusquen venir a bon acabament e perfeccio suppliquen los dits maestres daxa a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de madona santa Caterina tots los dits maestres daxa se pusquen e se hajen a aplegar en un loch ques volran e aqui facen fer un aniversari general per anima de tots defunts e fet aquell aniversari en aquell loch elegesquen e deguen elegir II homens del lur art los quals sien per tot I any continuu appellats consols et hajen ple poder de exeguir totes et sengles coses en les presents ordinacions contengudes e segons que açi se conte: los quals consols elegits lo dit dia per lo dit ofici hajen a jurar en poder del batle de Barchinona qui ara es o per temps sera que ells be leyalment et ab tota diligencia se hauran envers les coses açi contengudes tota malicia parcialitat e frau foragitades e que seran a tot profit de la art e dels patrons dels navilis et de la cosa publica en quant en ells sera. Item que aquell dia e hora mateixa sien elegits dos prohomens de la art los quals tenguen les claus de la caxa de la confraria dessus dita los quals hajen et sien tenguts jurar en poder del dit batle axi que los dits consols segons que en lo precedent capitol se conte de que aquests II prohomens ensemps ab los dits consols administren los diners de la dita caxa et distribuesquen en les coses dessus dites et en altres que necessari sera a lur conexença. Pero si era cas que per raho de festes o solempnitats ques haguessen a fer per qualsevol raho se havia res a despendre dels dits diners que en aquelles messions aytals a fer los dits dos consols et dos prohomens hajen a convocar la art et ab voler daquells fer aquelles messions. Item que feta aquella eleccio los dits dos consols et dos prohomens lany passat hagen et dejen liurar les claus de la dita caxa a aquells qui novellament entraran et retre compte a ells de ço que administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost que hajen jurat en poder del batle de Barchinona segons que damunt es dit. Item que si cas sera que algu dels dits consols et prohomens per raho de malaltia o per anar en son viatge o per altra necessitat no podie entendre en aquestes coses que aquell pusque comanar son loc a aquell ques volra que per ell ho vulla emparar de tenir lo qual haja aquell poder semblant que aquell qui son loch II comenara hauria si era present e que aquell a qui ell ho comanara haja tornar a jurar segons ell ha en poder del dit batle. Item que los dits dos consols hajen a cullir totes setmanes los diners del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de lur consiencia: e per ço que los diners sien pus complidament collits et ab menys affany parria bo que stigues en ordinacio que tot maestre daxa que sera maestre major de algun navili o fusta o de altre obra cascun dissapte se haje es dege aturar e cullir de cascun de la dita confraria que en aquella obra sera lo dret del acapte e que algu daquella obra no dega contrastar et que cascun dissapte o en lo digmenge apres vinent aquell maestre major ho liure a I dels dits consols. Item que cascun maestre daxa que ira en viatge haje et dega jaquir manat a son alberch que cascun dissapte sia dat als dits consols la dita almoyna: e si per ventura cascun dissapte nos pagava que aquell maestre con sia tornat del viatge pach complidament tot ço que degut sera per les setmanes fallides sens tota diminucio. Item que per squivar totes baralles e males volentats entre los maestres de la dita art placia a vos senyor ordonar e manar que si algun maestre sera que tenga algun fadri et aquell fadri se exira de son maestre es volra metre ab altre maestre ans que no haura complit lo temps que havia promes star ab son maestre que algun altre maestre daxa no gos tenir ne pendre aquell fadri ni metrel en alguna obra dins lo dit temps si doncs nou fa ab benivolença et consentiment del maestre ab qui stava et aço sots pena de X sous per cascuna vegada que contrafara de la qual pena sia adquisida la meytat a vos senyor o al batle de Barchinona en nom vostre et laltra meytat a la caxa de la dita confraria. Item que si cas sera que baralla e discensio se seguesque entre alguns de la dita art ensemps ço que Deus no vulla que lo batle de Barchinona qui ara es o per temps sera request per los dits consols sia tengut de pendre aquells et reebre informacio de la dita baralla o discensio e forçar aquells qui de la dita art seran a fer pau et altra seguretat per tal que mal no si cresque et aço per via de imposicions de penes et en altra manera mitjençant justicia. E no resmenys que lo dit batle request per los dits dos consols o la un dells sia tengut pendre aquell o aquells de la dita art que los dits consols II nomenaran si a ell vist sera faedor et fer execucio o execucions daquells o de lurs bens per les penes si en algunes encorreguts seran de les quals penes senyor sia de vos o del dit batle en nom vostre la meytat et laltra meytat de la caxa de la dita confraria. Item vos placia senyor per ço que los maestres daxa que en aquella ciutat continuament habiten et stan mils sien tractats ordonar et manar que tot patro de qualsevol navili que volra asesure aquell navili pusque pendre per maestre major aquell ques volra: e pres aquell per maestre que dege requerir los dits dos consols que II donen maestres per fer continuar la obra que fer volra et que los dits consols II hajen a dar aytants maestres com volra si tants haver ne poran et si tants haver non poran que lur hajen a compartir dels altres obrers segons que conexeran ques pusquen be compartir a fi que cascun qui obrar volra pusque obrar et continuar sa obra. Et si per ventura lo dit patro nos tendra per content dels maestres en volra haver mes o haverne destranys et per aquesta raho ne fara venir que los dits consols hajen poder tota frau et parcialitat cessant de compartir e mudar aquells maestres strangers et altres per les obres que en la ciutat se obraran a fi que aquells strangers qui no sostenen dels carrechs de la ciutat no sien en major grau que aquells de la ciutat et que cascun sia sots regiment dels dits consols dementre que en les dites obres obraran. Item que cascun maestre stranger qui en la ciutat vendra per obrar et lavorar en aquella sia forçat de pagar a la caxa de la dita art segons que los maestres de la ciutat acustumen de pagar en las lurs terres don aquells maestres seran con hi lavoren. Item que tot maestre stranger haja e dege estar en la obra dels dits navilis a tota conexença correccio e regiment dels dits dos consols dementre que en la ciutat sera e lavorara segons que los maestres de la ciutat stan et haje anar si altres de la ciutat hi van a totes obres forçades axi reyals com de la ciutat o del general de Cathalunya com altres en que força se meta et aço sots pena de V sous per cascun jorn que per los consols seran requests la qual pena sia partida segons les altres penes pus prop damunt scrites. Item que los consols ab lo maestre major de cascun navili tatxen los loguers dels maestres e fadrins qui lavoraran en lo dit navili axi strangers com altres present empero e consintent lo patro del navili. Item que algun maestre daxa no gos metre en alguna obra hon ell lavor mes avant de I fadri et aço sots pena de V sous per cascun jorn pagadors segons damunt si donchs lo patro de la fusta non volia mes dels fadrins et que lo patro no pusque gitar de la obra lo fadri del maestre que en la sua obra lavorara. Item que si algun maestre daxa qui tengua fadri sera malalt que no pusque obrar que en aquell cars los consols dessus dits puxen e deguen metre lo dit fadri del maestre malalt en aquellas obras quels sera be vist per ço que lo dit fadri no perda son temps et que lo maestre malalt se sostenga es puga socorrer ab lo guany del fadri. Item que tot patro qui faça navili algu gran o poch e lo navili que fara haja et deja haver viatge abans que lo dit navili sia fet o acabat de fer e si per spatxar lo navili pus viatge haura aquell patro haura necessari de haver maestres que lo dit patro o son maestre del navili requiren los dits consols quels donen maestres per spatxar lo dita obra: et si los dits consols no poran haver tants maestres com lo patro volra et aço per defalliment dels maestres que no seran en la ciutat ho per ço com seran per les altres obres qui axi mateix seran cuytades o hauran necessari despatxar que lavors lo dit patro ab consell dels dits consols e de son maestre major pusque fer venir et haver en sa obra maestres strangers de altres parts. Item que si lo dit patro que haura fets venir los dits maestres strangers a obrar son navili romandra de obrar derrera totes altres obres quel dit patro haje o dega acullir en la sua obra los maestres habitadors de la dita ciutat si algu ne ira en foll en cars que ni haja mester et que los dits consols los hi pusquen metre et compartir no gitantne los maestres que lo dit patro haura fets venir si donchs aquell patro nols ne volia gitar. Item per squivar et cessar totes baralles et discensions entre patrons e los maestres de axa et tota materia de questio placia a vos senyor manar et ordenar que sia servada la usança que tots temps es stada servada ço es que tota la lenya ques fara lo dia del divendres sia de cascun maestre que aquella lenya fara e aquella ques fara lo dissapte sia del maestre major de la obra e semblantment tota lenya de membres sia del maestre que la fa o qui fa lo dit membre et que ultra aço lo dit patro haje et dege dar linyoles almangana barrines et altres coses segons son acustumades de dar. Item vos placia senyor manar et atorgar a la dita art per be e pau de la art que si algun maestre strany o privat haura començada alguna obra per maestre major que algun altre maestre no gos sostraure aquella obra ne metres per maestre major en aquella si donchs lo patro no posava que aquella obra II fos arrada et que lavors et abans haje a esser conegut per los dits consols et per quatre prohomens de la art per aquells consols elegidors et qui contrafara que per cascun jorn pach V sous de ban pagadors et partidors segons les altres penes dessus dites servada empero la forma del capitol sobre aquestes coses fet en lo libre de las ordinacions dels consols de la mar. Item per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits consols haver consell dels prohomens de la dita art per ço placia a vos senyor que los dits consols totes aytantes vegades com se volran e a ells sera vist faedor puxen appellar los maestres daxa e fer congregar en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita art los parra esser tractador en tant empero com toch les coses en los damunt dits capitols contengudes et no en altra manera et que cascun appellat hi dega esser la ora assignada et qui noy sera que pach per cascuna vegada mitja liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita art o a la dita caxa. Item senyor com sia rahonable cosa que qui ha lo carrech que dega sentir lo profit et econtra que alcun maestre qui haja obrat en sa joventut segons que ha acustumat altre maestre no pusque esser gitat de la obra pus que sia abte et sufficient a obrar mas que II sia tatxat lo salari segons ço que fara a coneguda del mestre major et consols.
- Tenore presentis ad devotam et humilem supplicationem pro parte vestri dictorum magistrorum axie nobis factam dictam confratriam et capitula preinserta ac omnia et singula in eis et quolibet ipsorum contenta grata habentes ea omnia attenta utilitate reipublice et nostra laudamus approbamus rattificamus et nostre auctoritatis ac confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonie vicario et bajulo Barchinone et ipsorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus laudamentum approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostram hujusmodi ratas gratas et firma habeant teneant et observent juxta mentem et seriem dictorum capitulorum et faciant ab aliis invioinbiliter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. - Data in monasterio sancti Cucuphatis Vallensis XVI die seplembris anno a nativitate Domini MCCC nonagesimo secundo regnique nostri sexto. - Petrus Olsina. - Rex Johannes. - Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 

Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et a conservacio et bon stament daquella fos atrobat et ordonat sagramental en Valles en Lobregat en lo Maresma lo regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells fets hauria mester reparacio et creximent: per ço a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les persones et bens daquelles dels quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes et capitols de Barchinona et de Vich et labat et convent del monastir del Estany et les universitats de Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar emper tots temps duradoras. Primerament que tots los homens reyalenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona et de Valles et parroquies et termens en aquella constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et lochs dins aquelles constituits sien units sis volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen labat del Estany et son covent hajen alguns locs et homens dins les dites vegueries de Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria de Moya: los dits mossenyer de Vich et son capitol los dits mossen labat del Estany et son convent de present meten los lurs homens que han dins los dits locs et parroquies et termens en lo dit sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens de vila qui hajen o hauran homens dins les dites vegueries et sotsvegueria et batlia et parroquies et termens daquelles puixen metre lurs homens en lo dit sagramental: pero com los hi metran hajen aço a fer denant los sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo bisbe et capitol de Vich et de mossen labat et convent del Estany tots los preberes poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et parroquias et termens se alegren es puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et contribuesquen primariament en les despeses ques faran per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs et parroquies et termens daquelles et no seran del dit sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per qualsevol persona: que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de exir ne de fer res qui pertanga al dit sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans si per aytal cas se met so encontinent aquells del sagramental com sapien aço sen deguen tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo injuriador o dampnificador encara quel poguessen pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent que aquells qui no volran esser del carrech del dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi mateix los del sagramental no sien tenguts ne degen exir ne defendre los homens de barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals se metra so a sagramental encontinent com ho sabran hajen desamparar lo dit so et nos curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço no sia tolt quel dit sagramental no haje loch en los caminans et viandans. Item que tots los homens dins les dites viles castells lochs et parroquies et mases habitants et habitadors axi del sagramental vell com novell hagen a tenir armes ço es saber ballesta ab deu tretes et ab son arreu o almenys spasa o lança et escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps se defenen et seguesquen los malfeytors et bandajats et gitats de pau et de treua del senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira al dit so pach cascuna vegada per pena deu sous. Item que en cascuna de les viles castells et lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien elegits capitans segons la ordinacio del sagramental vell e us daquell quis muden de dos en dos anys: pero que sien elets per los sobreposats dejus scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans com elets seran se curen cascun en sa capitania que los homens hajen les dites armes et tinguen peno et corn et en altra manera se procuren ques façen totes aquelles coses que a fer se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com los dits capitans seran elets vinguen jurar en poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar les ordinacions del dit sagramental axi com ja per usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la gent del dit sagramental et qualsevol daquells enseguesquen segons dit es los malfeytors et injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua et aquells prenguen: empero si la gent del dit sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats de pau et de treua que nols puixen dar a manleuta ans los meten en mans daquell batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o gitats de pau et de treua eren quels meten en poder del veguer de Barchinona o daquell official quels hauria bandajats o gitats de pau et de treua: declarat que la gent del dit sagramental haje estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins que aquell senyor o official a quis pertanga hi sia e tot hom haja star a manament et ordinacio daquell. Item si fugents los malfeytors o injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se pertanyera parra ques deja fer: quels dits officials requiren publicament davant molts qualque tinga o administra lo dit loch quels liure sens empatx los dits malfeytors o
injuriadors: e si aquell regent o tinent lo dit loch diu que no son aqui que haja encontinent dar escorcoll de aquell loch als dits officials al qual escorcoll entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich sagramental: et si lo dit escorcoll lus era denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests cases si la dita gent del dit sagramental talara o damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch o lochs on lo malfeytor o malfeytors se serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors defendrien no sien tenguts del mal que facen civilment ne criminal nin puxe esser inquirit: empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma talava o dampnificava que pagassen la tala plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per pena atretant de la qual fos la meytat dels dampnificats et laltre meytat del senyor rey. Item que pus quel veguer o batle de Barchinona o veguer Dosona o de Bages o batle o sotsveguer de Moya ço es cascun en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so tot hom del dit sagramental haja star a manament et ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles et sotsveguer et capitans quis seran manaran o requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen et menen algun pres en algun loch: que aquell o aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio del qual sera lo inobedient la quarta part et los sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los dits officials reyals que sien dels dits officials axi que per lo dit senyor rey ne officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço com los capitans han major carrech per lur offici que no han los altres del dit sagramental quels dits capitans durant llur offici puixen portar per defensio lur armes vedades per tot lo principat de Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no comprenga la present licencia si donchs daquesta nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis allegave os denunciave quel dit sagramental vell e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell que aço se haje a conexer determenar e exeguir per lo veguer de Barchinona ab et de consell dels advocats ordinaris del censell (pone censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens ells: axi que governador procurador general ne lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos puixen de res dallo entrametre en alguna manera: pero si lo senyor rey en sa propria persona daço entrametres o conexer volra que ho puixe fer ell personalment present en Barchinona o dins les dites vegueries batlies et sotsvegueria ab et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la denunciacio instancia et perseguiment del dit sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne persona de la tresoreria del senyor rey ne de la senyora reyna ne per official e officials lurs ne per altre qualsevol persona: la qual part instant o denunciant abans que a res sia procehit haje assegurar idoneament als delats les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del dit plet per ço que agualtat sia en aço observada. Item que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental axi per salaris de advocats o sobreposats o descrivans o en altre manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers e bon estament daquell: e los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell: et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits bisbe et capitol de Vich et sindich de Moya fer atretal en lo lur sagramental. Item que per ço quel dit sagramental haja millor regiment tots anys sien elets tres sobreposats ço es un per lo consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et capitol de Barchinona axi com ja es acostumat los quals regesquen lo sagramental antich de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia elet un altre sobreposat qui regesca lo sagramental novell lo qual a la un any sia elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo bisbe et capitol de Vich et altre per mossen labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey o sos officials no puixen manar axi com no poden en ost o cavalcada los homens del dit sagramental com aquell sagramental sia novella servitut a ells voluntariament imposada per ço que mils se defenen: mas lo dit senyor rey haja ost et cavalcada et altres coses en sos homens et en los altres segons que havia abans de la dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et constitucions generals de Cathalunya et usatges de Barchinona axi que per aquestes coses en sos drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne mudada ne encare tolta sino en tant com dessus es expressat. Item que de les penes quis cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts eguals la una de les quals sie dels senyors de qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels quals seran los qui cometran les dites penes et laltre restant del senyor rey et que daquelles parts de les dites penes hajen a fer execucio prompta breument et sens plet los dits senyors daquell o daquells qui cometran les dites penes: et si los dits senyors dels dits homens o algun dells no volien fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita execucio de les dites penes complidament: empero sia entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de les dites penes sis volran a lur volentat en cas que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell sagramental de temps en temps axi com los parra ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe et capitol de Barchinona ab volentat et sabuda del bisbe et capitol de Barchinona et lo sobreposat ordonat per lo consell de Barchinona ab volentat et sabuda dels consellers de Barchinona et lo sobreposat del sagramental novell ab volentat et sabuda de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del abat del Estany et dels promens o jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats cercants lo dit sagramental regoneguen si los homens estan axi com deuen et quey admeten aquells qui de nou si volran metre et altres coses facen que sien bones et profitoses al ben publich daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e la ordinacio et usança del dit sagramental antich sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur plena força et valor si no aytant com los presents capitols et ordinacions deroguen e poden derogar a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in nostra regia bona fide quod dicta capitula seu ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol persona que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon estament daquell o los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et XLI lo bisbe et capitol de Vich. - Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus locumtenens thesaurarii. - Idem.

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

manera-sagellar-segells-cera-bulla