8 DE ENERO.

8 DE ENERO. 

Se acordó despachar la siguiente carta:

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als molt honorables los diputats locals de Leyda Cervera e Tarrega salut.
Com per la embaxada de aquest Principat que es ab lo Senyor Rey covinga enviar soven correus cuytats e volants segons los affers de la dita embaxada occorren e experiencia haja mostrat que als dits correus per no haver les besties necessaries a fer lo servey degut prove gran dan per obviar a aquell dan vos pregam encarregam e manam molt stretament que endresseu los dits correus si a vosaltres recorreran en haver les besties necessaries per al servey que han a fer car los dits correus pagaran lo just e rahonable loguer de les dites besties. E en aço vos encarregam siau be attents e encara donasseu orde que alguns tinguessen besties preparades als dits correus per la dita raho. E si obs es ne recorreu als oficials reyals hi donen orde. Dada en Barchinona a VIII de janer en lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dlts per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers

Tomo I, texto XXXII, carta, Pere Torrelles, capita general de les armades

XXXII.

Reg. 2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella differir. Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenys abans que nos hic partissem lexariemla açi e que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquen ab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenam portar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de lesarmades etc.

http://amnesiahistoricainduida2.blogspot.com/2018/08/bellesguard.html

Bellesguart, Bellesguard

“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.

Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca. 

Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”. 

Dins la “Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona” d'en Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya: 

“A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.”

L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.

/ En el pdf que transcribo yo NO hay tildes, y hay bastantes diferencias con el texto de abajo, el que tengo yo es la edición de Próspero de Bofarull y Mascaró ,

colección documentos inéditos archivo corona aragon tomo I

Lo rey:

Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de voftra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen. 

Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la  Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S.Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostrre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largamemt lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è fingular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar. 

E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnofsen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.

Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte. 

Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nofre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resisdent en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara  a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel Instets de notra part que ho fasa quia son ben avenir seria.

Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.

REX MARTINUS - Creem qae beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey,è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta tarnslat aqui de la Donacio dessusdita.Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.

Medicina de Peccat, segona part

De la segona part de aquest libre,

qui es de confessió.

I.

DE DEU.

Quant m' enamor 

E comença l' amor, 

Me confés al major Senyor 

Quins ha creats, 

De tots mos greus peccats; 

E sia a sa volentats 

O que 'm perdó 

O 'm jutge per raysó, 

Car tot ço que 'n fará es bò. 

E est tractat, 

Segons qu' es rubricat 

Porats saber co 's ordenat 

E tot complit 

Per lo Sanct Esperit, 

Digne es que molt sia servit, 

E ab dolor, 

Com home peccador, 

Me confés per la sua amor. 

II.

DE LA UNITAT DE DEU.

A la divina unitat

Me confés de tot lo peccat 

Que ay fayt per manera d' ú 

En amant mays que Deus alcú, 

Car aquel fá un altre Deu

Si ama sí mateix o 'l seu 

Aytant o mays qu' el Creador,

Perque eu acús mí e m' amor, 

A vos unitat de mon Deu;

Car vas vos ay peccat molt greu, 

Perqu' eu quant un a vos me acús,

Car mantes causas ay sajus 

Mays amades que lo Senyor

Com hom fals e traydor; 

E ab totas mes unitats

Ay fayts mants greus mortals peccats; 

E es bò qu' en sia punit

A honor del Sanct Esperit, 

O' n sia el peccat perdonat

A honor de sa pietat.

III.

DE TRINITAT.

 

M' ha lo Senyor creat, 

Car d' ánima e cors m' ajustat, 

E encare só 

De lur conjuncció, 

E ab tots tres fí falió 

Vas lo senyor, 

Perque n' ay gran dolor, 

Tant, qu' en suspir, en planch, e 'n plòr, 

E me 'n confés 

Ab voler que ja mes 

No faça per neguna res 

Negun peccat 

Contra la Trinitat 

De lo Senyor, qui m' ha creat 

A son semblant, 

E 'n tot quant son trinant 

M' acús penedent en plorant. 

IV.

DE BONTAT.

Car Deus es bò, ha bé creat

E al naturalment pausat 

En tots los homens qui son nats; 

E car eu contra las bontats 

Qui en mí estan naturals 

Ay fayts molts de peccats tròp mals, 

Suy esdevengut home mal,

E estay fals e desleyal 

Contra la divina bontat,

E ‘l bé qu' en mí ha naturat; 

Contra mant altre gran bé

Ay fayt molt de mal ben sové; 

E de tot est mal me penet (11),

Encare que pogre haver fet 

Molt bé, e cessat molt de mal,

Perque n' ay gran ira mortal; 

D' hon me confés a la bontat

De Deu, en tot quant ay errat, 

E de mon còr faray hostal

A Deu, e fineray a mal.

V.

DE GRANEA.

La granea

No posa poquea

En neguna vinentea

Contra virtud,

Si es empero de salut;

Mas granea d'hon son perdut

Lo peccador

Qui no han confessor

Ni del gran Señor han paor,

Ço té a mal (12)

Quant granea moral

Qui contra mortals peccats val,

Hom vòl amar, 

Ni si al confessar 

Se vòl de grans tòrts acusar; 

Perqu' eu m' acús 

De mos peccats sajus 

A la granea mays dessus. 

VI.

DE ETERNITAT.

Eternitat, 

Contra vos ay errat 

Mant temps en mant mortal peccat, 

D' hon me penet 

E mí adret sotsmet, 

Per ço que n' aya meylor dret. 

Confessió, 

Pietat e perdó, 

Si eu hay fayta falió 

En mays amar 

Ço que no pòt durar 

Tant com lo vostre eternar, 

Gran dolor n' ay, 

E jamays no ho faray. 

E vos, eternitat, sius play, 

D' huy may mandats 

Ço queus venga en grats, 

Que 'n vos honrar ay volentats. 

VII.

DE PODER.

Poder de Deu, confessió

A vos fás de ma falió 

Qu' ay fayta contra lo poder 

Que vos m' havets dat a bé fer;

E s' eu ay ne fayt mant greu mal,

Com hom fals e desleyal; 

E si 'n vos no fós pietat,

Forau contra mí tan irat, 

Que no 'm fera confessió,

Ni esperara de vos perdó; 

Lo qual esper a mon poder,

Per ço queus en faça plaer; 

E vos, poder, pus tant vos dats

A mercé e a pietats (13), 

Tenits d' uy mays tant fòrt al fre (14)

Que no 'm lexets far nulla re 

Que sia contra vostra amor,

Car en tot vos am e 'us aor, 

E lo poder que m' havets dat

Sia de vostra potestat.

VIII,

DE SAVIEA.

Saviea, 

Pus gran en bonea, 

Vas vos ay fayta pegea, 

Com hom sens sen 

Qui fal a son scien, 

Perqu' eu son trist e temen (15); 

Car quant hom fá 

Vos ó sabets, é ja 

Per tot aço no 'm romanrá, 

Que no m' acús 

A vos de mon mal us, 

Qu' aytant com hom gamus, 

E no far bé 

Fallent en mante re; 

E si ‘m volets pendra mercé, 

No faray mal, 

E si no atretal 

Me serets per tots temps coral, 

IX.

DE VOLENTAT.

Vos, volentat, contra peccat

De vos vuyll esser confessat; 

E car estats dona d' amor,

Amant oyats est peccador 

De sos faliments e peccats

Que ha fets ab sa volentats; 

Si empero 's vòl confessar,

Si es que no vuylla enganar 

Lo vostre leyal confessor;

Car qui 's confessa ab fals amor 

Moltiplica lo seu peccat,

E deune ser a mòrt jutjat; 

Mas pus que 'm confés ab dolor

De cór, e suspirant, e 'n plòr, 

Vejats de mí que devets far,

Pus qu' eu me vuyll a dret pausar; 

E 'us clam mercé com peccador

Qui desira vostra honor: 

Si ‘m volets mal ¿quin dret haurá 

La raysó qui jutjar me fá?

X.

DE VIRTUT.

A vos, virtut 

De Deu, rey de salut, 

Me confés, car tant hay viscut 

Hom viciós, 

En bé far pererós, 

E 'n far lo mal volenterós; 

Hay greu fallit 

E deune esser punit; 

Empero lo Sanct Esperit 

Qui es pietat, 

Vòl que hom sia ajudat, 

Si ab virtut diu son peccat. 

E vos, virtut, 

D' hon tot bé es vengut, 

Ajats mercé d' home cahut 

Ab gran dolor, 

Suspirant e 'n plòr 

Prometent per la vostra amor 

Contra peccat 

A vostra volentat 

Far satisfacció de grat. 

XI.

DE VERITAT.

A vos, divina veritat, 

Me confés de tot mon peccat, 

E míus present 

Qu' em façats puniment, 

Car molt ay viscut falsament

En cogitar e en parlar; 

E puis que m' en vuyll confessar 

E penedir, 

No me vullats punir. 

E si ho fayts ¿qué porán dir 

De vos aquels qui verament 

Dien de vos gran lansament?

Car pus qu' eu fas 

Ço que pusch e dich: - Las 

Per nulla res no mentirás. -

¡Ah veritat! 

No hajats còr irat 

Contra home bé confessat. 

XII.

DE GLORIA.

A vos, gloria eternal,

M' acús com hom qui res no val; 

Car peccats m' han tant abatut

Que tròp son vil esdevengut;

Perque nous tayn qu' eu sia ab vos

Que sots loch d' home virtuos; 

Empero en vos es mercé, 

Pietat, caritat e se, 

Que si bé m' acús confessan 

E que a vos perdó deman, 

Que vos já no ‘m direts de no, 

Pus que en vos está perdó; 

Perqu' eu fás ma confessiò

Enfre jutjament e perdó; 

E per justicia promet

Que faré ço queus tany per dret; 

E per perdó mercé deman,

E vos faytsne vostre coman; 

Car mi sotsmet a vos grair

En tot ço qui 'm volrets punir.

XIII.

DE JUSTICIA.

¡Ah justicia 

De Deu! ¿cóm puria 

Que no 'm fossets enemia

Per mon peccat, 

Tan gran malvat? 

¿Poriaus vençre ab pietat 

Mercé claman, 

Penedent, confessan? 

Pus que pietat es tan gran 

Per lo perdó, 

Com es vostra raysó 

Que havets contra ma falió, 

Que vos enpar, 

Car eu no ho say jutjar: 

Car cascú damdós se pòt far (ya que cualquiera de ambos se puede hacer)

Qu' es que en sia 

Lo perdó volria 

Si 's pòt far sens injuria. 

XIV.

DE MISERICORDIA.

A vos, misericordia

De Deu, al qual injuria 

Ay fayta mantes vets peccan, 

Me vuyll confessar en ploran. 

Mantes vets suy desesperat 

E estava a ser ho obstinat (16), 

Que no ‘m podia penedir

Nius volia mercé querir, 

Perqu' en son ara penedent, 

E clamvos mercé humilment. 

E si 's pòt far que 'm perdonets, 

En mí gran eximpli darets 

De perdó e de pietat; 

Car home só de gran peccat, 

E tal haurá ‘n vos esperança

Si 'm donats vostra perdonança; 

Que si no 'm volets exoir,

Nous volrá mays mercé querir. 

E vos, dona, no esquivets

Nuyll hom, pus perdonar volets.

XV.

DE LA HUMANITAT DE JHESU-CHRIST.

Humanitat 

De Christ honrat, 

Qui sots de molt gran sanctetat, 

Darmets perdó 

Sius fás confessió 

Ab dolor e contricció 

De mon peccat 

Horrible e malvat, 

Ab lo qual vos ay fals estat; 

Si 'm perdonats 

E gloria ‘m donats, 

De mercé gran fama hauriats; 

E de donar 

Con que sia la far (17),

A vos, dona, ‘m vuyll acusar 

E penedir, 

E volriaus servir 

Tant fort qu' en volria morir. 

XVI.

DE LA PASSIÓ DE JHESU-CHRIST.

A l' angoxosa passió 

Qui sobre totas major fó 

En lo rey del cel e del tro, 

Dich mos peccats, 

Qui son molts e malvats; 

E si tot só desvergonyats 

Com los nomen, 

Pus qu' els dich peneden, 

La passió no m' en repren; 

Car molt ama confessió, 

Per ço que puscha dar perdó, 

E de Jhesu-Christ un tal dó 

Eviternal 

Qui sobre tot dó val 

En gloria celestial; 

Perque fás ma confessió 

A la pena qui 'n la cròts fó, (crotz, creu; cruz)

Per la nostra redempció. 

XVII.

DE SENYORIA.

A vos, de tot lo món Senyor, 

Se penet vostre servidor, 

E confesses per vostra amor 

Mays que per sí, 

E si vas vos fallí 

Quant de sos tòrts no 's penedí, 

Are s' en penet tant forment, 

Que per jamays a son scient 

Vas vos no fará falliment; 

E perdonats, 

Pus qu' ens amats, 

En la crots per vos fóm comprats; (crotz : cruz)

E en tres vets 

Serem vostres per drets, 

Si ' ns perdonats nostres nalets; 

Las quals tres vets, segons que ‘m par, 

Son per crear e recrear, 

E car nos volets perdonar. 

DE SANCTA MARIA.

XVIII.

A vos, dona de Sanctetat,

Me confés tement de bò grat; 

Car qui 's confessa per pahor

E no per la vostr' amor, 

No fá sancta confessió;

E no 's tayn que venga a perdó 

Per temor qui 'n re tant no val,

Com fá amor ver e leyal. 

Confesme, donchs, per vostra amor,

Com home sutz e peccador, (sucio)

Que de peccats ha ensutzat (ensuciado)

Lo còrs e ‘l còr, mas ay plorat (el cuerpo y el corazón, mas he llorado) 

Ab contricció penedent,

Per ço que sia lavament (lavado, lavamiento de pecados)

La vostra pura sanctetat, 

Ab perdó e ab pietat; 

La qual munda hom peccador, 

Quant se confessa ab dolor 

De còr, gitant suspirs e plòrs, 

E espera vostre secórs. (socors; y espera vuestro socorro) 

XIX.

DE ALTETAT.

Com hom qui d' alt es bax cahut, (baix; bajo; “como hombre que de alto es bajo caído”)

E remembra l' alta virtut 

De vos, dona de peccadors,

Qui estats alta en valors, 

En pietat e en amor,

En menbrança de peccador, 

Ab suspirs e cahut sajus

En peccat, del qual no m' escús, 

Leu las mans e los uylls al cel (elevo las manos y los ojos al cielo)

Ab còr amar pus que feel, 

Consirán que vos sots ahon

A tot home qui de pregon (18) 

Suspira e plany son peccat, 

Si bé estats en altetat 

D' hon vos devalla peccador 

Quant a vos puja sa amor, 

En confessan e en ploran, 

Dient soven; - Mercé deman, 

A la regina de perdó, 

Qui de mercé no diu de no. -

XX.

DE NOBILITAT.

Negú rey n' imperador,

Enfora Christ nostre Senyor, 

No hac tanta nobilitat

Com la dona de pietat; 

Car tant es noble en amor, 

Que valer fá tot peccador, 

Pus que a ella s' es confessat (19) 

Conexent sa nobilitat; 

Lo qual peccador no volch res 

Ans qu' es confessás, e james 

No pogra valer sens perdó 

De la cosina Salamó;

E verament parenta es

De Deu qui 'n ella hom se fés; 

Perque a sa nobilitat

M' acús com hom de gran viltat, 

Home vil de nient vengut

Qui no es digne de salut; 

Empero un pauch es sotspes,

Pus de la regina 's confés.

XXI.

DE VIRGINITAT.

Virginitat, 

Dona de castetat, 

Ha en vos tant gran pietat, 

Qu' est peccador 

Quius vòl per confessor, 

Eus trament suspirant e 'n plòr (20) 

Devoció 

Ab contricció, 

Deynets ausir e dar perdó, 

Que vay errat 

Contra virginitat 

De mí o d' altre castigat 

Sabiats qu' en só, 

Pus qu' en deman perdó; 

E las virginitats qui só 

Per vos estan, 

E prechvos en ploran 

Que neguna ‘m sia 'n mon dan.

XXII.

DE CONSTANÇA.

A constança 

Qu' está fermança 

De tota bona esperança

En la meylor 

Verge, dona d' amor, 

De confessat e confessor, 

E a confessar, 

M' acús de mon peccar, 

E l' acusament vuyl fermar 

En son poder, 

Qu' en faça son voler 

E qu' ela no 'm puscha retrer 

Al punt de mòrt, 

Hon hom cáu en la sòrt 

Qui es de bò o de mal pòrt; 

E car suy ferm, 

En quant el emferm, 

Prech sa confessió o 'm conferm. 

XXIII.

DE HUMILITAT.

L' humilitat, 

Dona e caritat, 

Prengaus de mí gran pietat; 

Car humilment 

Membre 'l responiment 

Que fees al saludament 

De Gabriel, 

E car no havets fèl 

Perqu' em dejats esser cruel, 

Car tota sots humilitat, 

Pasciencia e caritat, 

Ajats d' est home pietat, 

A vostro honor 

Suspirant e 'n plòr, 

E qui 's penet per vostr' amor, 

E qui no ama erguyllós 

E vas vos es tant temerós, 

Con si tot fós suspirs e plòrs.

XXIV.

DE ESPERANÇA.

Quant par l' estela en l' albor, 

E s' apareylon tuyt li flor, 

Qu' el sòl montiplich lur color 

De esperança, 

Mi vest alegrança 

D' una douçor confiança 

Qu' ay en la dona d' amor; 

E adonchs deman confessor, 

A tuyt m' acús per peccador, 

E qu' el me man 

Que reta tot lo dan 

Qu' ay donat gran en peccan 

A cells qui estan servidors 

De la regina de valors, 

Per ço qu' en esper tal secórs, 

Que a nuyll peccat 

No sia obligat 

Pus qu' en sia bé confessat. 

XXV.

DE MATERNITAT.

Si com l' infant qui ha talent 

E a sa mayre ploratment 

Significa son faliment,

Suspir e plòr

A la mayre d' amor

Qui de sos infants ha dolor,

Adonchs com están en peccar, 

Qu' ella me vuylla aydar 

Al confessar, 

Cridant: - "Mercé! mercé! mercé! 

Ajats, mayre hon tot bé vé, 

De vostro fill quius ame e 'us cre, 

E qui es vençut 

Per peccat e cahut 

E no pòt haver qui l' ajut 

Mas vos qui sots son compliment, 

Son gaug e son restaurament, 

E quius quer mercé penedent." - 

XXVI.

DE PIETAT.

Si com cell qui vens son peccat 

Quant de son prohisme ha pietat, 

Me vuyll vençre quant hay errat,

E confessan, 

Penedent e ploran, 

E a la regina deman 

Que ades m' ajut, 

Ans qui sia vençut, 

Ab pietat, qui es salut, 

E majorment quant d' ela vé; 

Car sa pietat home té 

En sos afars tant fòrt al fre 

Si 'l vòl amar, 

Que no 'l lexa peccar, 

E fá 'l tant piadós estar, 

Que no ha gens de crueltat, 

Ans es tant franch e ensenyat 

Que de tot hom ha pietat. 

XXVII.

DE ÁNGELS.

Una confessió fés céll 

Fás a tots los ángels del cel, 

E majorment a Gabriel 

Qui les saluts 

D' hon tuyt son remuts, 

Dix a la dona de virtuts. 

E vosaltres, ángels d' amor,

Dejats ausir est peccador, 

Pus que s' ho tenra a honor (21) 

La regina 

Qui es medicina 

De tuyt acell qui s' enclina 

Per s' amor a confessió, 

Demanant a ella perdó, 

E sius ay fayta falió; 

Car del consell 

Qu' em donavets tan bell, 

Nous ay creyut mí vos n' apell (22). 

XXVIII.

DELS PROPHETES,

¡Oh, vos, Adam, 

E Jacob, e Abraham, 

E Isach! mercé vos clam 

Qu' em confessets, 

E tant fòrt m' ajudets 

A delir los meus greus nalets, 

E confessan, 

Que d' aquí en avan 

Jhesu-Christ mos tòrts no deman; 

E 'l confessar 

Si no lo say formar 

Ab suspirar e en plorar 

E penedir, 

Ab tristor e languir, 

E tots mos peccats descobrir, 

Vuyllats forçar 

E tant bé ordenar, 

Que peccat no y puscha estar. 

XXIX.

DE APOSTOLS.

A vos, sant Pere, sant Andreu,

Sant Johan, e sant Bartomeu,

E tuyt vostre companyó,

Fás en plorant confessió 

De tots quants peccats ay obrats; 

E prengaus de mí pietats 

Qui estay en pòrt perillós. 

E si vosaltres sots joyós 

En paradis e no ‘m membrats, 

Pus que per mí n' estats pregats, 

Tendra ço nostra dona a mal,

Qui sens pregar tots jorns nos val, 

E majorment quant la pregam;

Car ella es nostre reclam. 

E li senyor qui gloria han,

Si 'ls servidors ván oblidan, 

No son conexent ni cortes, 

E de membrar no saben res; 

E car sots say per nos membrats, 

Siem per vosaltres aydats.

XXX.

DE MÁRTIRS.

A sant Laurens, 

Esteven e Vicens 

E tot mártirs examens 

Me confés say; 

E ells qui son delay 

De mos peccats m' augen si ‘ls play; 

E si ells fòrts 

Estegren a la mòrts 

On venseron colpes e tòrts, 

Eu suy say nat 

E tant fòrt carregat 

De peccats envolopat, 

Que si no ay 

Secórs, já no veuray 

Nostre Senyor per nuyl temps may; 

Perque prech vosaltres senyors, 

Pus fós tan bons combatedors, 

Que haja say vostre secórs.

XXXI.

DE CONFESSORS.

Oh, vos, senyor sant Agustí, 

Sant Gregori e Jeroní (Jeroni, Geroni, Geróni, el autor de este libro, Gerónimo Rosselló)

E als altres confésme clí (23), 

E dich en plòr: 

- Aujats est peccador, 

E diats a nostre Senyor 

Que li perdó, 

Pus que ha gran raysó 

Per la vostra confessió 

Qu' él vos fá molt penedent; 

E car vos fá confessament, 

Metvos en tal obligament, 

Que far cové 

Que procurets son bé, 

Tant, que no fall en nuyla re; 

Car confessor 

Está procurador 

Del confessat per sa valor. - 

Tomo I, texto XVII, Francesch Martorell, sanct pare

XVII.
Reg. 2252, fol. 93. Se halla entre los documentos de 1409.

Memorial de ço que per part del senyor rey deu dir al sanct pare en Francesch Martorell cambrer del dit senyor. - Primerament apres la recomendacio acostumada dara al sanct pare la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtut de la qual li dira les coses seguents. -
Bernardus secretarius. - Ço es quel dit senyor ha novellament reebut una letra que mossen Francesch Daranda li ha tramesa ab que li ha fet saber lo procehiment quels cardenals e anticardenals qui son en Pisa han fet contra ell de que lo dit senyor ha haut gran desplaer e quel supplica que de totes novitats quels dits cardenals faran lo vulla soven certificar. - Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira que al dit senyor appar si a la sua santedat sera ben vist faedor quel dit sant pare degues trametre a dir a ses ambaxadors qui son en Pisa que ells degen mostrar e notificar a tots los missatgers del emperador reys e daltres grans princeps e de comunitats e universitats la offerta quel dit sanct pare ha feta als dits cardenals anticardenals e concili: e si per mostrar aquesta offerta los dessus dits tornaven a loch lo mal e errada que han feta be staria e si perseveraven en lur iniquitat apparia al dit senyor rey que en aquest cas lo dit sanct pare la notificas ab letres sues e per persones certes a tots los reys e princeps de cristians per tal que poguessen clarament veure que no esta per ell mas per los dessus dits qui obcegats per lur iniquitat han procedit contra justicia e bona equitat. - REX MARTINUS - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici (1).

(1) En la mayor parte de cartas que los monarcas de Aragón dirigían o recibían de otros personajes (de cuya originalidad no puede dudarse), observamos la costumbre de no espresar su data mas que el lugar, día y mes en que fueron escritas, suprimiendo el año con un etc., sin duda por considerar
que se recibirían en el que entonces corría. En el siglo 14.° no era conocida aun la institución de correos generales, y solía ser el portador de las cartas reales un enviado o persona más o menos caracterizada, que por lo general venía espresada y recomendada en las mismas, con facultades para enterar y tratar del asunto de su misión. Algunas veces ni siquiera le indica el testo de la credencial, como ni tampoco el nombre del monarca a quien iba dirigida; de modo que es menester acudir a mil rodeos, a veces infructuosos, para venir en conocimiento del año, del asunto o del monarca a quienes se refiere la carta. Don Pedro el Ceremonioso fue el primer rey de Aragón que estableció el número de veinte hombres de los más andarines con título de correos de su corte, como puede verse en el registro de las Ordinacions de la casa real de Aragó. núm, 1529, fol. 97.

Cent noms Deu, XL-XLIX, 40-49

XL.

¡O SOSTENIDOR!

Car per la fí per la qual ha Deus hom creat

Está en granea de poder e bontat,

Es en aquella fí tot lo mon sustentat.

Aquella fí es Deus membrar,

Conexer, amar e honrar,

E per home deificar.

Per aytal fí ha home sosteniment

En virtut contra falliment,

E está en vía de salvament.

Cell qui vòl son amar sostenir

En bé far no vulla fallir,

Car falliment fá amar consumir.

Hom sosté son bon membrament

Per entendre e amament,

En qui no fá null falliment.

Ja no 's poria sostenir gran bontat,

Sens bonificant, bonificar, bonificat.

Que sian de sa essencialitat,

En egualtat de bon amich e de bon amat

Está amar mills sustentat,

Que no fá en lur desagualtat.

Fe, esperança e caritat,

Justicia, paciencia e pietat,

Sostenen hom en virtut contra peccat.

Aquell sosté son bon pensament

Qui está leyal a tota gent,

E qui 's jutje com fá falliment.

L' home qui es deificat

Está en Deus fill sustentat,

Per ço que en éll sia personat.

XLI.

¡O EXOIDOR!

¡O Deus, qui exoeis tots aquells qui' t preguen ab bontat!

Exoeix mí qui' t deman volentat

Com puscha procurar que tú sias honrat.

Tú, Deus, qui exoeis de bé especial,

Exoeix mí qui' t prech de bé general,

Lo qual en tota rè mays que éll val.

Jo prech Deus que 's faça servir

A las gens per saber e desir,

E non scé si me 'n volrá exoir.

Ab sospirs, lágremas e plors

Prech Deus que ‘m dó preycadors

Qui per tot lo mon preyquen sas valors.

Deus exoeix aquells qui 'l preguen ab veritat,

Amor, temor, paciencia e humilitat,

Penediment, contricció e pietát.

Exoeix Deus en perdonán,

E exoeix en donán,

Ab que hom lo prech sens engán.

Deus exoeix com es pregat

Per Christ home deificat,

Car de tot fá a sa volentat.

Exoeix Christ sa mayre volenter,

Qui per nos tots jorns li requer

Que ' ns guard de mal pus que ho pòt fer.

Cascú de nos haja son sanct

Que sia per cascú pregant,

Car molt fá Deus a lur talant.

Deus exoeix ans l' hom gentil

Si 'l prega ab cor humil,

Que no fá l' home qui es vil.

XLII.

¡O ORDENADOR!

¡O Deus! A tú pertany trinitat,

Per ço que 'n tú sias ordenat

Com a payre, fill e espirat.

Ja no fóre en bontat ordinació

Sens bonificant, bonificable, bonificació,

Car per tots tres está en operació.

Ordenada está bontat en bonificar,

Ab magnificar, entendre e amar,

E ab virtut concordar e differenciar.

Deus gloriós ha tot lo mon ordenat

A esser membrat, conegut e amat,

Car per aytal fi l'ha de no rè creat.

Ha Deus lo mon ordenat per ço que s' encarnás

E ‘n que la carn que pres en órde trobás,

Ab lo qual órde a gloria nos manás.

Qui vòl ordenar son pensament

Començ Deus amar primerament,

E guard son pensar de falliment.

Aquell ordena son amar,

Qui ‘l posa en verificar

Ab natura d' entendre e membrar.

Hom ordena son parlar

Ab volentat de gran bé far,

Pausant en bé gran concordar.

Mays val órde en religió

Per consciencia e devoció

Que per silenci ne per gran caperó.

Ah Deus! ¡E com seria gran bé ordenar

Que homens sancts anassen guardar

Las ovelles dels lops qui les volen menjar!

XLIII.

¡O VISITADOR!

¡O Deus, qui est bon Visitador!

Visitens ab amor e temor,

Per ço que no siam peccador.

Si Deus visitás tant los mals ab temor

Com visita los bons ab amor,

No fóren tants li peccador.

Deus visita los homens ab humilitat,

En quant fá esser sí mateix membrat

Que en la crotz fó per nos crucificat.

Visita Deus bon pensament

Ab prosperitat, honrament,

Per ço que hom sia conexent.

Deus visita hom ab turment,

Per ço que sia pacient,

E que sapia Deus omnipotent.

Visita Deus home rich

Ab home pobre son amich,

Per ço que ab éll lo castich.

Deus visita bon amar

Ab bon entendre e membrar,

Per ço que hom vulla bé far.

Visita Deus home leyal

Ab veritat qu' es son cabal,

Tan bò que negun aur no 'l val.

Deus visita hom ab jutjar,

E visita ab perdonar,

E ab sospirs e ab plorar.

Adonchs com hom bò es temptat,

Deus lo visita ab fermetat

De abstinencia e de caritat.

XLIV.

¡O CONSOLADOR!

Deus consola hom peccador

Quant li remembra la dolor

Que volch sofferir per nostre amor. (Qne)

Mays eu no pusch haver consolament,

Per ço car veig tant gran deshonrament

Far en lo mon a Deus per tanta gent.

¿Qui 's pòt abstenir de plorar

Quant veu Deus tant petit amar

Per aquells que éll vòl honrar?

Tots jorns estaig desconsolat,

Car veig tants homens en peccat

Qui van a foch perpetuat.

Qui 's consola de bon senyor

Quant pe' ls seus es en deshonor

No sab que es força d' amor.

Deus consola hom per amar,

Per esperar e perdonar,

E consola hom ab donar.

Paciencia e pietat,

Justicia e leyaltat

Consolan hom injuriat.

Cell qui 's pensa qu' es amat

Per Deus, si es desconsolat,

De sol Deus no 's té per pagat (9).

Cell qui ha Deus en son cor mes

¿Qué li cal si pert nulla res

Pus que Deus basta a quant es?

No 's tany que sia consolat

Cell qui está en son peccat,

E de Deus es desesperat.

XLV.

¡O CONSELLADOR!

Deus es bò Consellador

D' aquells qui de Deus han pahor

E qui fan bé per sa amor.

Deus consella ab leyaltat,

Ab saber, bona volentat,

E qui éll creu no es enganat.

Consella Deus al home bé far,

Per ço que li puscha donar

Multiplicar en gloriejar.

Deus consella ab libertat

A hom que no faça peccat,

Per ço que no s'en leix forçat.

No deu hom consell demanar

A altre com puscha mal far,

Mays com s' en puscha mills estar.

Demanar consell a qui no 'l sab

Fá contra sí molt gran peccat,

E ha consell injuriat.

Cell qui consell vòl atrobar

En hom savi lo vaja cercar,

Qui nos assaute de mal far (10).

Molt m' assaut de Consellador

Qui consella mes per amor

Que per diners ne per honor.

Qui bon consell volrá donar

En Deus lo cové començar,

E a éll lo consell ordenar.

Qui vòl esser bé consellat

Consell deman ab veritat,

Leyaltat e humilitat.

XLVI.

¡O CONFORTADOR!

Deus es confort del homens ab concordar

De bonea, granea, poder e durar,

Saber, virtut, veritat, gloria e amar,

Confort requer gran leyaltat,

Paciencia, justicia, humilitat,

Qui de Deus aportan bon grat.

Deus conforta los homens en la mort

Qui han molt gran contricció e fort,

Car han fayt a Deus algun tort.

Conforta Deus home com es en tribulació

En quant li fá membrar la greu passió

Que volch sofferir per nostra redempció.

Deus conforta en los homens bon amar

Ab natura de bon entendre e membrar,

En la gran volentat que éll ha en perdonar.

Conforta Deus los homens qui son peccadors,

Com los fá penedir e els fá estar en plors,

E proposen esser tostemps sos servidors,

Conforta Deus gran amar ab magnificar,

E conforta bon amar ab bonificar,

E conforta hom ardit ab esperar.

Qui pèrt petit e ha molt guanyat,

Contra 'l guasany fá tort e peccat,

Si per poch perdre está desconfortat,

Cell qui vòl esser molt coratjós

Membre soven li fayt cabalós

E no consir lo perill venturós.

Mays val confort en home forçat

Que sia forts contra malvestat,

Que no fá plaer en hom honrat.

XLVII.

¡O DEFENSOR!

Deus defen los homens de peccat

Ab poder, granea e bontat,

Quant li aportan bona volentat.

Cell qui ha bon proposament

En servir Deus, de mal se defent,

Car Deus lo guarda de falliment.

Deus ha bon eximpli donat

Com nos defenam de peccat,

En quant per home fó crucificat.

Hom se defen de mal pensar,

De mal oir, de mal parlar,

Com a Deus dona son amar.

Hom se defen de temptació.

Com a Deus fá oració,

E li quer de son peccat perdó.

Bon nodriment en bon castich

Defenen hom del inimich,

E fánli desirar bé publich.

Qui vòl esser de mal defes

Am Deus mays que nulla res

E sia humil e cortes,

Cell qui 's defen ab leyaltat,

Ab dretura e veritat,

Se defen mills que no hom armat.

Vanagloria ne honor

No fán home defensador,

De malvestat ne de fallor.

Mays val defenció per virtut,

Que per lança ne per escut,

Car mills s'en leva hom cahút.

XLVIII
¡O SANADOR!

Hom qui es malalt per peccat

Deus lo sana ab pietat,

Ab perdonar e caritat.

Cell qui vòl sí mateix sanar

Vulla Deus servir e amar,

E no vulla tròp sajornar.

Hom pòt sanar malalt amar

Ab bon entendre e membrar,

E que a Deus lo vulla dar.

Qui ha malalt enteniment,

Si vòl que haja sanament

Poslo en bon cogitament.

Cell qui vòl sanar malalt membrar,

Ab bon entendre e amar

Lo pòt leugerament sanar.

A malaltia intellectual

Se cové cura espiritual,

E a corporal sensual.

Hom sana ab major bontat

Dels majors mals, car potestat

Ha major bé sobre peccat.

Malalt estaig per amor

Com consir la gran deshonor

Que hom fá a nostre Senyor.

Jerusalem e son termenat

Es malalt, car oblidat

Es lo loch hon Jesus fó nat.

Hom sana de contrariar

Com sab las virtuts concordar,

E un bé ab altre mesclar.

XLIX.

¡O CASTIGADOR!

Deus castiga hom peccador

Quant li fá membrar la dolor

Que volch sofferir per nostre amor.

Castiga Deus home ab turment,

Per ço que sia penedent,

Car ha fayt ves Deus falliment.

Deus es tant bò Castigador

Que castiga hom ab amor,

E car li fá haver temor.

Null hom no sab bé castigar

Si no castiga ab donar,

Ab tolre e ab manegiar.

No castiga qui hom repren

Quant no fá negun fallimen,

Car a ira 'l mou e l' encen.

Cell qui altre vòl castigar.

Castich anans lo seu amar,

E'l seu cogitar e parlar.

Ab bonea e veritat,

Penediment e caritat

pòt hom esser ben castigat.

Hom pòt ans sí mateix castigar

Que altre qui bé vòl consirar

Lo mal que Deus a hom pòt dar.

Cell qui no 's castiga per gran amor,

E qui 's castiga per gran pahor

Tost retorna a fayre follor,

Hom deu algun temps assajar

En hom malvat a castigar,

Sino leixlo del tot anar.

Car Deus no leixa son jutjament

Qui d' éll no pren castigament, 

Leixel estar en puniment.