Núm. 28. Leg. de cartas reales, Núm. 80. 6 dic.1340.

Núm. 28.

Leg. de cartas reales, Núm. 80. 6 dic.1340.

Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Sardinie et Corsice comesque Barchinone nobili et dilecto consiliario nostro Raymundo Cornelii salutem et dileccionem. Receptis capitulis nobis per vos noviter destinatis que nuper domino nostro domino summo pontifici per vos ordinata et sub nostro sigillo tradita extiterunt super facto legationis per nos vobis pridem verbo commisse et eis visis et recognitis diligenter: quia perpendimus quod dictus dominus summus pontifex voluit quod nos ipsa in scriptis redacta sub nostro sigillo transmitamos per vos sanctitati sue porrigenda: idcirco vobis taliter respondendo significamus quod nos dicta capitula et proposita per vos in premissis tanquam bene et rite ac de mandato nostro proposita et ordinata rata grata et firma habentes eadem pro satisfaciendo voluntati et dominationi ac dispositioni sue vobis mitimus nostri sigilli munimine comunita sub forma que sequitur.
- Sanctissime pater nuper ad V. S. pedes veniens Raimundus Cornelii devotissimi filii vestri regis Aragonis ambaxator sanctitati eidem exposuit oraculo vive vocis quecumque sibi pro ambaxiata fuerant mandata vigore literarum credencie quas idem Raymundus vestre exhibuit sanctitati: sed quia sanctitas vestra voluit et mandavit ea in scriptis seriosius exhiberi: idcirco ambaxatam declarat predictam in modum qui sequitur.
- Significat S. V. devotus filius vester rex Aragonis quod rex de Agar persequtor infestus et hostis fidei Xpiane propter magnam potentiam gentium et divicias quas habet terras Xpianorum citra mare sicut est toti mundo notorium invasit crudeliter et ad invasionem et occupacionem regni Valencie quod ipsi perfidi agareni reges de Agar priusquam a progenitoribus dicti regis filii vestri adquisitum existeret tenebant pro camera eorundem dicitur specialiter anelare propter quod idem rex filius vester contra eundem perfidum hostem Xpi ad divini nominis laudem et gloriam ac exaltationem catholice fidei ejusque ac regni Valencie supradicti defensionem disponit insurgere viriliter et potenter. Et quia ad tantum negocium consumandum idem rex filius vester considerata potentia dicti hostis fidei non sufficit per se ipsum sine favoribus et graciis apostolice sanctitatis: humiliter supplicat idem filius vester quatenus pro omnibus ire volentibus contra dictum regem de Agar undecumque existant aut ipsi regi Aragonis per mare et per terram subsidia realia vel personalia in hujusmodi negocio impendentibus crucem concedere dignemini cum consuetis indulgentiis quamdiu duraverit prosequcio negocii memorati. - Item supplicat quod cum dictum negocium magna expensarum profluvia et celeritatem preparacionis ejusdem considerata dicti hostis crucis rabie requirere dignoscatur eidem regi filio vestro decimam omnium proventuum ecclesiasticorum regnorum et dominiorum suorum que quolibet anno ad XXIIII milia florenorum auri vel modicum plus aut minus ascendet usque ad sex annos colligendam infra triennium proxime venturum concedere dignemini in aliquale subsidium negocii memorati. Et sciat S. V. quod facto exacto compoto sumptus cujuslibet galee ascendunt annuatim ad quinque milia florenorum.
- Item supplicat quatenus ad feliciorem et celeriorem progressum tam pii tamque necessarii negocii quod inextimabiles quodammodo sumptus requirit fructus primi anni omnium beneficiorum ecclesiasticorum in regnis et dominiis antedictis ad presens vaccantium et durante dicti prosecucione negotii vaccaturorum vel saltem fructus beneficiorum ipsorum qui pro fabrica ecclesiarum regnorum et dominiorum eorundem cum ipsa vaccant beneficia colliguntur qui ad modicam quantitatem ascendunt dignemini eidem regi durante prosecucione prefata cum ipse ecclesie reparatione non indigeant de presenti auctoritate apostolica concedere in subsidium premissorum.
- Item cum ipse rex et subditi sui ac premissa subsidia non possint sufficere ut deceret ad resistendum tante potentie hostis ejusdem et suorum ac eorum nequiciam reprimendam ut hujusmodi negociacioni eo felicius peragatur et prosperetur quo uberiori fuerit subvencione munita orones emendas injuriarum quarumlibet incertas et legata pro satisfaccione incertorum male ablatorum necnon relicta et subsidia quecumque facta per illos de regnis et dominiis suis ultramarino passagio dignemini ad Dei laudem et gloriam in subsidium hujusmodi negocii deputare. - Super quibus idem filius vester supplicat exaudiri et considerari per S. V. necesitatem tanti negocii et fidei orthodoxe ac rabiem nequiciam et potentiam hostium eorundem que tanta est que vix potest credi nisi ab illis qui eam palpant et sciunt: nichilominus in istis et aliis subicit beneplacito et voluntati vestre beatissime sanctitatis. - Et ut S. V. sciat et cognoscat bonum verum et sincerum propositum dicti filii vestri regis ipse non intendit nec vult predicta subsidia recipere sed placet sibi quod S. V. receptores deputet bonos et fideles ac Deum pre occulis habentes qui ea omnia recipiant et in prosecucione hujusmodi negocii contra dictos hostes fidei prout opportunum fuerit cum integritate convertant. - Premissa dat devotus vester Raymundus Cornelii ambaxiator dicti domini regis filii vestri sub sigillo suo prout sunt sibi ab eodem domino rege commissa in ambaxiata sua et paratus est illa dare sub sigillo dicti domini regis si S. V. ipsa ad gratiam exaudicionis admittat quod sperat dictus ambaxiator ut cum victoria contra ipsum agarenum in Hispania nunc obtenta ad exterminium cum suis gentibus possit duci.
- Quapropter vobis dicimus et mandamus quatenus capitula supradicta ad pedes sanctitatis dicti domini summi pontificis presentetis et eidem ex parte nostra supplicetis humiliter et devote ut ipsa ad exaudicionis graciam ex innata sibi clemencia dignetur admittere placabiliter et benigne et id nobis reputabimus pro munere speciali significando sibi quantum est nobis cordi prosecucio negocii supradicti. In premissis siquidem sic cum diligencia et sollicitudine debita vos curetis studiose gerere sollicitum et intentum ut proinde in conspectu nostro valeatis merito comendari. Data Barchinone VIII idus decembris anno Domini millesimo CCC quadragesimo. - A. vicecancellarius.

29

CX. Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.

CX.
Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.
Nota: Atent@s a la y.

Nos Johannes Fernandez etc. cum pro parte vestra dilectorum regiorum bibliopolarum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone fuerint nobis reverenter oblata et presentata quedam capitula sive ordinationes per dilectos regios consiliarios et proceres hujus civitatis Barchinone ad vestri supplicacionem factas et statutas erectionem confratrie in dicto vestro officio bibliopolarum sub invocacione divi Hieronymi et bonum statum conservationem et incrementum illius ac concordiam confratrum et dicti officii comunem quietem concernentes tenoris sequentis:
- En nom de nostre senyor Deu Jesucrist y de la sacratissima verge Maria mare sua y del glorios doctor e illuminador de sancta mare Esglesia sanct Hieronym sots titol e invocacio del qual la confraria e germandat devall escrita ha de esser fundada e instituida sia amen. Com sia cosa molt justa e rahonable que tots los qui habiten en una matexa ciutat y vischen de una matexa art o offici tingan forma y orde en lo modo del exercir dita art o offici per tal que los exercints dita art puguen comodament e sens prejudici los uns dels altres viure e sie carreg e offici dels consellers o regidors de les tals ciutats posar y ordenar los arts y officis qui son en aquelles a be y utilitat de la cosa publica y dotar aquells de statuts y ordinacions convenients y saludables: per ço la confraria dels libraters poblats en la dita ciutat obtenguda licencia del honorable regent la vegueria de Barcelona segons que en semblants actes y negocis se acostuma de obtenir supplican a vostres magnificencies y al honorable consell ordinari de la dita present ciutat de Barcelona loar approvar y confirmar e de nou statuyr y ordenar les ordinacions seguents per dita confraria y collegi dels libreters fetes. Primerament statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant tots los qui vuy tenen y per anant tindran botiga o obrador de librater dins la present ciutat de Barcelona e en son territori se hajen de fer confrares de la dita confraria del glorios sanct Hieronym dels libraters y haje de pagar per entrada de dita confraria vint sous y apres cascun any cinc sous per la luminaria y altres despeses de dita confraria. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que sien fetes y recondides en la casa del consell de la dita ciutat dues bosses de la dita confraria en les quals estiguen enseculats los libraters de la dita confraria o part de aquells ço es en la una los mes antichs y en la altre los qui no seran tan antichs de cada una de les quals cascun any a vint y dos de setembre que es la vigilia de la gloriosa sancta Tecla per los dits honorables consellers sien extrets de les dues bosses dos rodolins ço es de cada una de les dues bosses un rodoli lo qual sie ubert y legit lo nom del librater confrare qui en aquell se trobara y aquells sien y hagen esser consols de dita art dels libraters per aquell any e lo qui sera extret de la bossa dels antichs sia y sanomen consol en cap y lo qui sera extret de la altre bossa sia ys nomen consol derrer: los quals consols hagen de regir y administrar la dita confraria y no pusquen renunciar ni dexar lo dit carrech fins sia acabat lo dit any a pena de sinch liures applicadores la meytat a la dita confraria y laltre meytat al official qui de aço fara la execucio. Item statuiren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que los dits confrares de la dita confraria hajen esser y sien obediens als dits consols de dita confraria y no gosen ni presumesquen injuriar ni maltractar de paraules ni de obres als dits consols sots pena de deu liures applicadores la meytat a la dita confraria e laltra meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio y de estar a la preso a coneguda de dits honorables consellers. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tot temps y quant los dits confrares seran cridats convidats o demanats per los dits consols de dita confraria a consell o parlament hajen de anar a dit consell o parlament sots pena de pagar una liura de cera a la dita confraria cada hu y per cada vegada que sera contrafet salvat empero just impediment a coneguda de dits consols. Item ordenaren los dits honorables consellers y promens que los qui seran stats extrets en consols hagen de vagar apres que hauran finit son any del consolat dos anys dins los quals no puguen concorrer en esser admesos a dit offici de consol. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant los qui volran posar botiga en Barcelona o en son territori se hagen primer a presentar als dits consols de la dita confraria y demanar lo examen pera poder exercir lo dit art de librater y los dits consols dins un mes apres quels sera demanat lo tal examen hajen de veure y regonexer si lo tal qui demane dit examen haura practicat en dita art lo temps devall statuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art: y en essent conforme en aquelles los dits consols ensemps ab los altres de dita art los quals ells elegiran y anomenaran en examinadors examinen y vejen lo tal qui demanat haura lo dit examen si es habil y sufficient pera tenir y exercir lo dit art de librater e si sera trobat esser habil y sufficient sie admes y sieli dada licensia per los dits consols de tenir y parar botiga dins la present ciutat de Barcelona e son territori alla hont lo dit examinat voldra: e si no sera trobat habil ni sufficient pera dita art per aquella vegada sie repellit: lo qual examinat per lo dit examen do y pac a la dita confraria per ajuda y supportacio dels carrechs de aquella un flori de or exceptats empero y no volent en la present ordinacio esser compresos los fills dels mestres qui ja tindran o hauran tenguda botiga ans aquells sens sufrir lo dit examen ab sola licencia dels dits consols y pagant lo dit flori de or puguen tenir botiga axi com si realment y de fet fossen examinats. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tots temps lo qui sera derrer examinat o derrerament haura parat haje esser y sie sindic de dita confraria lo qual haje de servir a dits consols de convidar los confrares als consells y altres coses concernents al bon stament y direccio de dita confraria axi com per los dits consols los sera manat. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que tots los qui volran sufrir lo dit examen de libreter hajen primer star per apranens ab libreter examinat o tenint botiga per temps de cinch anys exceptats empero los fills dels mestres de dita art qui tindran o tinguda hauran botiga com desobre es dit. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si per cas morra algun libreter confrare de dita confraria sens fills ni filles en tal cas la viuda muller de dit defunct puga tenir la dita botiga per temps de un any y un dia axi com si son marit visques sens empaig ni contradiccio de dita confraria y no mes avant: empero si lo dit librater moria dexant algun fill o filla en tal cas la dita viuda vivint empero vidualment puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y del dit defunct sens empaig ni contradiccio de alguna cort o persona fins a tant que lo dit fill si fill sera tingue edat de divuit anys y no mes anant y apres que dit fill tinga dita edat de devuyt anys no pugue tenir dita botiga sens haver demanada y obtenguda licensia dels consols de dita art y haver pagat dit flori de or com desobre es dit e si sera filla pugue tenir la dita viuda la dita botiga fins a tant haje casada la dita filla y no mes avant. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si algun aprenent no volra acabar lo temps ques sera afermat ab son amo ans se volra mudar ab altre amo sens licencia del quil tindra afermat que no sie licit ni permes a ningu de dita art donar feyna a dit aprenent ni tenirlo en sa casa fins a tant que per los dits consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de son amo y haura haguda licensia de dits consols de fer feyna y aço a pena de deu liures applicadores la meytat a dita confraria y laltre meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun libreter no prenga ni tinga ningun aprenent qui haje stat ab altre librater sens voluntat o consentiment de aquell ab lo qual haura abans stat o dels consols de dita art sots la prop dita pena en lo modo prop dit divididora. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun jove que no sie examinat no gose ni presumesca fer feyna per si mateix ni per altre persona que no sie de la dita art de librater palesament ni amagada sots pena de cinch liures per cada hu e per cada vegada que fara lo contrari en lo modo prop dit divididora exceptats empero los qui vuy tenen botiga o obrador parat en la ciutat. Item per quant se es trobat en lo passat que alguns jovens o aprenens de dits libraters furtaven libres de casa sos amos y aquells venen o donen a vendre a algunes persones en la dita ciutat les quals venien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres valien als compradors: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens per obviar a dits abusos que daçi al denant ningu qui no sie de dita art e no sie examinat no gos tenir libres nous ligats ni pera ligar pera vendre sots pena de cinch liures barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo sobredit divididores e de perdre los dits libres. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningu que no sie confrare de dita contraria examinat gos ni presumesca vendrer paper a menut ço es a dinades ni a mans sots pena de vint sous barceloneses a cada hu qui fara lo contrari y cada vegada en lo modo sobredit applicadora. Item perque los exercints dita art de librater mes comodament pusquen viure y los richs no oprimesquen los pobres statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ningun librater pugue comprar dins la vegueria de Barcelona de ningun mercader ni de altre qualsevol persona mes anant de cinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y sinch dotzenes de pergamins sens que primer nou diga ou fassa a saber als consols qui leshores seran de la dita art: e los dits consols encontinent que sabran la dita mercaderia ho hagen de denunciar a tots los altres libraters y sapien dells si voldran comprar part de dit paper o pergamins y volentne ells comprar haja de esser partida la dita mercaderia entre tots los confrares de la dita art quin volran: y si sera fet lo contrari lo tal qui mes de dites cinquanta raymes de paper o mes de les dites vint y sinc dolzenes de pergamins sens denunciarho a dits consols dins la dita vegueria de Barcelona comprades haura encorrega en pena de vint y sinc liures irremisiblement del tal exigidores y applicadores per la terça part a la dita confraria per la altre terça part al accusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar y proveyr a diverses machinacions y monopolis y stucies que alguns libraters han tingudes y fetes ab los mestres que ligen en lo studi de la dita ciutat fent y procurant ab strenes y altrement que los tals mestres legissen los libres que los tals libraters tenien yn staven proveyts y no los altres libres que los altres libraters qui no sabien en dits monopolis ni machinacions tenien per hont los dits mestres no mirant la utilitat dels studiants sino de llur propri interes legien als dits studiants lissons infructuoses y de poca utilitat per als dits studiants mes per dar spedicio de libres als tals libraters que ab ells se eren pactats y convinguts que no per utilitat als dits studiants lo que fins açi ha redundat en gran dany axi de dits studiants com encara dels altres libraters qui ab dits pactes convencions o tractes no tenien part hors encara de la cosa publica: per ço y altrement los dits honorables consellers y promens volent obviar a dits abusos y danys ordonaren que deçi al denant no sie licit ni permes a ningun libreter fer pactes convencions ni partits alguns ab ninguns dels dits mestres qui ligen de present ni per avant legiran en lo dit studi de Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni indirecta sots pena a cada hu y per cada vegada que sera contrafet a la present ordinacio de vint y sinc liures applicadores per la terça part a la dita confraria y la altre terça part al acusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar als fraus y ladronicis que molts moços de juristes metges y de altres persones fan en casa de lurs amos furtant los libres de aquells y apres los venen a alguns regatons qui aquells revenen per les plaçes cantons o taulers: statuyren y ordonaren los dits honorablcs consellers y promens que daci anant ninguna persona que no sie librater examinat no gose ni presumesca vendre libres vells amagadament ans aquells hajen de vendre y aportar en la plaça de sanct Jaume o en la plaça del Encant de mar ahont dits libres son acustumats de vendre sots pena de perdre los dits libres y de pagar cinc liures barceloneses a coneguda dels consols de dita art si donchs dits libres nos venien per alguna marmessoria o ab intervencio de corredor public de la dita ciutat o per execucio de alguna cort. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y prohomens de la dita ciutat que no sie licit ni permes a ningun librater tenir en la present ciutat de Barcelona mes de una botiga o obrador tot frau en aço cessant sots pena de trenta sous per cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningun librater examinat no pugue vendre libres ligats ni pera ligar sino seus propris y no de altres libraters strangers del present principat de Cathalunya per obviar a mols fraus que en aço se porien fer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada vegada que sera fet lo contrari applicadors per la terça part a la dita confraria y per la altre terça part al acusador y per la restant terça part al official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ninguna persona puga fer ventalls de paper blanch que sie per scriure pera vendre ni vendre dits ventalls de paper per altri los dits libraters sots pena de vint sous en lo modo prop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. Item per quant par rahonable cosa que tots los qui viuen de un mateix art o offici ajuden a supportar los carrechs y dispeses de aquell: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers e promens de la dita ciutat que tot jove de librater qui anira per jove en la dita art y com a jove guanyara soldada pac cascun any sinc sous per ajuda de la luminaria de la dita confraria.
- Fueritque etiam nobis pro parte vestra predictorum bibliopolariorum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone humiliter supplicatum quatenus preinserta capitula sive ordinationes erectionem dicte confratrie in predicto vestro officio sub invocatione dicti beati Hieronimi bonum comune dicte civitatis conservationemque et incrementum prelibati officii concernentes omniaque et singula in eis contenta et ordinata laudare approbare et firmare auctorizare et concedere ex munificentia regia dignaremur: nos vero quia bonum comune dicte civitatis et particulare dicti officii preinserte ordinationes concernere videntur dicte vestre supplicationi benigne annuentes: tenore presentium de certa scientia regiaque qua fungimur auctoritate delliberateque et consulto ordinationes preinsertas et omnia et singula in eis et earum qualibet contenta statuta et ordinata vobis dictis bibliopolis et seu libreteriis presentis civitatis et territorii Barchinone presentibus et futuris laudamus aprobamus ratifficamus autorizamus et concedimus nostreque et seu regie concessionis et ordinationis munimine seu presidio roboramus et validamus licenciamque et permissum vos pro negociis dicte confratrie quoties opus fuerit impune congregandi in loco ad hoc destinando quatenus opus est confratribus ejusdem presentibus et futuris libere concedimus et liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabilibus nobilibus magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis cancellario vicecancellario regenti cancellariam gerenti vices generalis gubernatoris in presenti principatu Cathalonie vicario bajulo consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis regiis in eodem principatu constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus ad penam florenorum auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis quatenus hujusmodi capitula sive ordinationes ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta statuta et ordinata nostramque hujusmodi concessionem habeant teneant et observent tenerique et observari faciant per quos decet nec in his contrafaciant seu veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sive causa pro quanto gratiam regiam charam habent et penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio comuni sigillo impendenti munitam. Data Barchinone die ultimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo tertio imperii III. - El marques de Aguilar. - Dominus locumthenens generalis mandavit michi Philippo Augustino Masio visa per Montaner regentem cancellariam et Johanem Ferrer et Dezpuig regentem thesaurariam.

DECLARATIO DVBIORVM PRAGMATICAE SANCTIONIS.

DECLARATIO
DVBIORVM PRAGMATICAE SANCTIONIS.

NOS
Phylippus Dei gratia Rex Castellae, Aragonum, Legionis,
vtriusque Siciliae, Hierusalem, Hungariae, Dalmatiae, Croatiae,
Nauarrae, Toleti, Valentiae, Galitiae, Maioricarum, Hispalis,
Sardiniae, Cordubae, Corcicae, Murciae, Giennis, Algarbi, Algezirae,
Gibaltaris, Insularum Canariae, nec non Indiarum Insularum, &
terrae firmae maris Occeani Archidux Austriae, Dux Burgundiae,
Brauantiae, & Mediolani Comes Barchinonae, Flandriae, &
Tirolis, Dominus Viscayae & Molinae, Dux Atenarum, &
Neopatriae, Comes Rocilionis, & Ceritaniae, Marchio Oristani, &
Gotiani. Publicata Pragmatica sanctione super institutione nouae
Rotae in Regno Maioricarum, & insulis eidem adjacentibus per nos
edita quae data fuit in Aranjuez die xj. Maij. Anni proximem
praeteriti. M. D. lxxi. (texto anterior: MD lxxvi: 1571)
opportunum visum fuit nonnullorum dubiorum, quae ex aliquibus verbis
eiusdem Pragmaticae oriri poterant, & quae nobis proposita
fuerint; praesentem facere declarationem.

ET
primo quia propositum fuit quod multoties accidit, parum aut nihil
occurrere faciendum, ob carentiam causarum criminalium; quid tali in
casu curabit Iudex Regiae Curiae cum a commissionibus causarum
ciuilium, exemptus fit iuxta capitulum quartum (cruz, no se ve
bien?) inferius. Dicimus, sancimus, & declaramus, quod si
forte contingat (quod tamen raro, aut nunquam euenerit) nullos esse
reos in carceribus, aut extra carceres; nullas esse causas
criminales: nulla ve negotia criminalia, aut fiscalia, nullaque
crimina, vel delicta in Regno perpetrari, ad quorum animaduertionem,
inquisitionem, instructionem, & paersequutionem Iudicem Curiae
intentum, & occupatum esse opporteat: fatis negotij ei supererit,
si munus suum studio, examine, & discutione causarum ciuilium in
quibus sicut, & coeteri consiliarij votum praebere tenetur,
adimpleat, ut speratur.

Et
e conuerso quando vacabit ludex Regiae Curiae in causis criminalibus
instruendis quomodo assistet in Audientia, & audiet, tractabit, &
votabit causas ciuiles. Sancimus, & declaramus, quod tali casu
curet vtrique officio satisfacere.

Item
quia dubitatum fuit quis habebitur pro vltimo admisso, ex quatuor
Doctoribus Regiae Audientiae; vt Iudicis Regiae Curiae officium
exercere debeat, cum omnes quatuor simul
admittentur in principio nouae Rotae, an seruabitur quod in fine
capituli disponitur: super ijs dabitur per nos forma, & ordo
admissionis quando nominabuntur conciliarij; quam formam, &
ordinem tali in casu obseruari sancimus, & mandamus.

Item
quia ex verbis illis primi capituli dictae nostrae Pragmaticae. Ibi:
Cui Regiae Audientiae praesit &c. Dubitatur, an Locumtenens
Generalis, votabit in causis Ciuilibus, & Criminalibus, &
facit dubium quod disponitur in Capitulo quarto supra, quod vltimus
in votando sit Regens Cancel. Et in capitulo nono quod in casu
paritatis praeualeant vota cum quibus Regens cansellariam concurret,
etiam si praesideat Locumtenens Generalis in Regia Audientia: &
nihilominus in capitulo eodem nono dicitur, quod dictus Locumtenens
Generalis, concludere debeat &c. Et in cap.10. dictus Locumtenens
Generalis intentum aut votum suum non aperiat Sancimus, &
declaramus quod per dictam Regiam Pragmaticam non datur votum
Locumten. General, sed sola praesidentia, assistentia, &
interessentia in conciljs tam Ciuilibus, quam Criminalibus. Et quod
habeat concludere non infert votum neque ex eo quod dicitur quod
Locumtenens Generalis intentum aut votum suum non aperiat, datur ei
votum, sed imponitur ei lex ne consiliarij intellecto animi sui voto
intimididentur, vel ad complacendum eidem impellantur.

Praeterea
fuit dubitatum, postquam Doctores Regiae Audientiae congregati
fuerint in loco destinato, & hora statuta ad tractandum, &
votandum causas, an expectabunt Locumtenentem Generalem vbi adsit
antequam procedant ad dictam causarum tam Ciuilium, quam Criminalium
examinationem, & decisionem, non dum scientes, an iuste sit
impeditus. Sancimus, declaramus, statuimus, & ordinamus, quod
notificetur Locumtenenti generali congregatio; ita tamen, quod per
hoc non retardetur negotiorum, & causarum tractatus, &
decisio.

Propositum
etiam fuit in dubium, quod contingit multoties non esse causas
conclusas in criminalibus; aut alia negotia criminalia non occurrere:
propter quae sit necesse, congregare consilium criminale: ideo tali
in casu quid agendum ne frustra congregentur Doctores in consilio. An
excusabuntur Iudices Regiae Curiae, referente Locumtenente generali,
seu Regente Cancellariam, quod opus non sit congregari; ob carentiam
negotiorum Criminalium. Sancimus, & declaramus quod hic casus,
remaneat sub arbitrio nostri Locumtenent. Gener. & suo casu,
Regentis Cancellariam.

Item
super dubio proposito an in visitando carceres, interesse debebunt
Baiuli, & Vicarij cum eorum Assessoribus qui hactenus adesse
solebant; & aliquando Regius Procurator. Et quid de praecedentia
cum Doctoribus Regiae Audientiae, & Baiulo, & Vicario, &
Regio Procuratore quem Baiulus, & Vicarius praecedere solent.
Sancimus, statuimus & declaramus,
quod si Baiulus, aut Vicarius in loco aut Ciuitate in qua praesidet
Locumtenens generalis, in vim regiorum priuilegiorum aut alias, de
carceratis ad eorum prouisionem vel mandatum possunt cognoscere;
iussum est, quod intersint in visita carceratorum, quam faciet
Locumtenens Generalis, & Regium Consilium: ad effectum tantum, vt
ab eis, ac eorum Assessoribus dictus Locumtenens Generalis, &
Regium Consilium instrui valeat de causis capturae, & de meritis
inquisitionum; an per eos grauentur carcerati. Quod si cognitio eis
non competit, reis existentibus in regijs carceribus non concedatur
assistentia. Et super praecedentia inter Baiulum, Vicarium, Regium
Procuratorem, obseruetur consuetudo.

Et
quia ex verbis illis quarti capituli dictae nostrae Pragmaticae, ibi,
volumus palam, & publicem &c. dubitatum fuit an id
observandum sit indistincte, etiam in causis quantum cunque
minimis; cum per appellationem, in Regia Audiencia, aut alias
agitatae refferentur; quia sic opportebit semper ianuas Regiae
Audienciae apertas habere: nullus est enim qui pro
sua causa quantumcunque minima nolit aditum habere pro ut sunt
litigantes vt plurimum curiosi, & ad id proclives. Sancimus, &
declaramus remittendum esse prout cum praesenti remittimus arbitrio
dicti Regentis Cancellariam.

Item
dubitationem ortam ex illis verbis eiusdem quarti capituli, ibi ad
colligendum, & refferendum tantum, &c. an scilicet super
intermedijs Relator solus prouidere poterit, cum tantum
ad colligendum, & refferendum ei commissa causa fuerit: &
nihilominus dispositum videatur, in cap. 13. Pragmaticae, ibi, a
sententijs vero interloquutorijs, quae per Relatores proferrentur,
&c. licere Relatoribus interloquutorias proferre. Videtur etiam
in causis arduis, & magni ponderis, pro diffinitiua committi
debere duobus, pro relatione facienda: & causas minores centum
librarum Barchinonensium, quae suis in casibus Doctoribus
Regiae Audientiae committi poterunt, pro faciliori expeditione ad
decidendum etiam comiti debere eidem relatori qui extra Audientiam,
sententiam faciat: postquam in secunda instancia ad Regiam Audientiam
supplicari poterit, ne per causas minimas in prima instancia Regia
Audientia occupetur, sic duximus declarandum. Quod verba illa, ad
colligendum, & refferendum tantum, non sunt posita ad
excludendum, quin super intermedijs Relator prouidere possit vel
solus, vel facta relatione in Regia Audientia, si ei videbitur, vt in
cap. xiij. dispositum reperitur: sed tantum fuerunt posita ad
excludendum, quod non cenceatur eis commissa decisio totius causae,
nisi specialiter concluso processu commissio eisdem fiat ad
decidendum. Quia causae minores, centum librarum non possunt evocari
ad Regiam Audientiam, sed sunt tractandae coram Ordinarijs; pro ut
est iam dispositum per nostram Pragmaticam, ideo cessat dubitatio.

Insuper
quia dubitatum fuit super illis verbis capit. vj. dicte nostrae
Pragmaticae, ibi & tam pro prima, quam secunda instantia &c.
intelligantur, quod vnico salario proferantur due sententiae
diffinitiuae, scilicet in prima instantia vna, & in secunda alia:
quia videtur absonum, & res insolita, dictisq; Consiliarijs,
valde grauosa; an vero intelligantur, vt pro qualibet sententia suum
recipiatur salarium, dummodo non excedat quinquaginta libras; quod
videtur, cum sint instantiae diuersae. Dicimus, & declaramus,
quod verba predicta non admittunt dubium propositum, vt pro vnico
salario quinquaginta librarum debeant ferri duae sententiae; scilicet
in prima, & secunda instantia; sed alium sensum recipiunt;
scilicet quod salarium sit vniforme in prima, & secunda,
instancia, hoc est quod tantundem salarium recipiant, & solui
habeat pro sententia ferenda in causa appellationis quantum solutum
fuerit in prima instantia. Ita tamen, quod in prima quam in secunda
instantia non possit excedere summam quinquaginta librarum, & sic
aequalitati, & non vnitati salarij fuit provisum;
& sic pro qualibet sententia, non recipiantur vltra qvinquaginta
librae.

Item
quia super estimandis salarijs, visum fuit inconueniens quod
remittatur aestimatio alteri, quam Relatori, aut Regiae Audientiae
cum de eo tantum extet Priuilegium quod Regius Procurator cum vno ex
Iuratis, cognoscant super excessiui te salarij, de qua aliquis contra
aliquem Iudicem conqueratur. Sancimus, & declaramus, quod super
incertitudine, & estimatione salariorum, siue super quantitate,
siue super excessu dubitari contingat, obseruetur quod dispositum
est, per dictum Regium Priuilegium.

Super
alio praeterea dubio quod ex eiusdem capituli, verbis propositum
fuit, ibi, dictaque salaria diuidi, & distribui volumus
aequaliter inter dictos Consiliarios, &c qui scilicet intelliguntur
isti Consiliarij, quia omnes sex Doctores Consiliarios appellauit
Regia Pragmatica: & de omnibus (omnibcs) sex, Regiam
audientiam constare sanciuit. Et de Regente Cancellariam an is
particeps erit; quia etiam sibi causas ciuiles committet, & in
omnibus causis decidendis interueniet. Iudex vero Regiae Curiae, &
Fisci aduocatus, nullam causarum ciuilium commissionem habere
poterunt, vt in Regia Pragmatica disponitur. Nec ludex Regiae Curiae
in ciuilibus causis tractandis, & decidendis continuus esse
poterit: & videtur inaequalitas maxima, quod qui non laborat in
ciuilibus causis, de illorum salariis manducet. (manduca)

Item
an diuidentur ante difinitiuam; salaria interloquutoriarum, saltem
vim diffinitiuae habentium. Sic duximus prouidendum, & sancimus,
ac ordinamus, quod ad salariorum partem,
quae inter Consiliarios diuidi, & distribui aequaliter prouisum
est, admittendi sunt Aduocatus Fiscalis, & Iudex Curiae; quibus,
licet commissiones causarum ciuilium fieri prohibitum
sit, impositum est tamen, onus votandi in dictis causis ciuilibus,
earum tractatibus interessendi: cum a negotiis criminalibus vacabunt.
Atque ita cum duplici munere fungantur, aequum visum est, vt
emolumentis vtriusque generis causarum vtantur, & fruantur. Nec
de Regente Cancellariam dubitandum fuit, cum, & ipse inter
Conciliarios, seu de Conciliariis sit: & nulla ratione a dictorum
salariorum participatione aequali, excludi debuerit. Quibus etiam
consequutiue accidit, quod salaria interloquutoriarum vim
diffinitiuarum habentium, etiam ante diffinitiuam prolatarum, optimo
iure diuidi, & distribui inter predictos sex Consiliarios
possint; cum quo ad eas, dici iure possit, Relatores functos
fuisse suis officiis.

Vlterius
etiam, quia ex verbis illis vij. capituli dictae nostrae Pragmaticae,
ibi: super quo nostri Regentis Cancellariam conscientiam, &c.
dubitatur quo modo potest onerari, super iis concientia Regentis
Cancellariam, cum is non habeat, nec habere potest notitiam omnium
causarun, nec earum antiquitatem: forsan congruentius esset,
quod quilibet Relator
haberet memoriale suarum causarum, & earum antiquitatum, ac
qualitatum. Sancimus, & ordinamus quod quilibet Relator habeat
librum, in quo continuet suo ordine processus omnes, postquam fuerit
conclusum in causa, vt in Cathalonia obseruatur: facta
distinctione inter causas summarias, & plenarias, vt sic ad
antiquitatem causarum possit haberi respectus, qualis de iure, vel
alias habendus erit: de quibus habita notitia per Regentem
Cancellariam, iustem conscientiam eius, cui praecipue cura
administrationis iustitiae per Regem commissa est oneratur.

Ad
dubium praeterea resultans ex verbis, viij. capituli eiusdem
Pragmaticae, ibi eadem die, & hora redigi volumus, &
continuari, &c. Nunquid si aliquis, seu aliqui ex Doctoribus Regijs,
qui forsan contrarij voti fuerint, velint votum suum afferre in
scriptis, cum suis motiuis, quod forsan, nisi in studio camerario
ordinari non poterit: aut forsan Relator, cui conclusionem ordinare
incumbet cum suis motivis, maius tempus postulabit, sit eadem die, &
hora post votatam causam, adimplere nequibit. Sic duximus
respondendum, quod ad votandum accedant Consiliari instructi; &
si omnes instructi non sint, non procedatur ad votandum. Post vota
autem voce per omnes Praestita, conclusio scribatur secundum votum
maioris partis, vt in pragmatica continetur. Quod si aliquis ex
Consiliarijs votum suum motiuis in scriptis tradere voluerit, poterit
postea illud Secretario Consilii tradere: qui illud conclusioni iam
factae interferat: nam hoc non repugnat, quin instrumentum de
conclusione antea receptum habeatur pro perfecto, & ita in
Cataloniae Rota obseruatur.

Super
eo vero quod ex verbis eiusdem capitis, ibi, de quo secreto tenendo,
&c. visum fuit proponentibus, idem statuendum fore de omnibus qui
in Regia Audientia seu Consilio Criminali interesse debeant, vsque ad
Locumtenentem Generalem inclusiuem, alias non videtur sufficienter
prouisum. Sancimus, prouidemus, & declaramus, quod secretum per omnes
qui in Consilio Criminali, vel Regia Audientia Ciuili interfuerint,
obseruari debet, sub poenis a iure, & alias statutis; de quo
iuramentum praestari habeant Scribae, & Secretarij, vt prouisum
fuit. Quo vero ad Locumtenentem Generalem, & Regios Consiliarios,
non est opus alio iuramento quam eo, quo astricti sunt in ingressu
officiorum: in quo etiam obseruantia Secretarij includitur.

Praeterea
cum ex verbis xij capituli eiusdem Pragmaticae, ibi: si fuerint
reuocatoria ad nos &c. dubium ortum fuerit, an intelligatur etiam
de causis quantumcunque minimis, quae per appellationem aut alias in
Regia Audientia ventilatae fuerint, & decisae; quia videtur
maximum inconueniens, cum sine periculo, & magnis expensis non
detur aditus ad supremum
Regium Consilium. Ideoque tali in casu, vsque ad certam quantitatem
videtur disponendum, & ordinandum quod stetur posteriori
sententiae, tamquam latae cum maiori examine,
& discutione. Sancimus, & declaramus, quod nulla appellatio
possit interponi ad nos, & nostrum Sacrum Supremum Regium
Consilium, etiam si secunda sententia fuerit revocatoria
nisi in causis excedentibus termille libras monetae
Maioricen.

Item
aliam dubitationem ex verbis eiusdem xij. capituli ortam, ibi: dum
dicitur, quibusuis litigantibus, si ipsi voluerint, &c. An
scilicet intelligatur vtraque parte volente, an vero sufficiat
alteram partem id velle, quod causa supplicationis ad Supraemum
Consilium trahatur. Declarantes sancimus, quod sufficit, quod pars
quae subcubuit, velit supplicationis causam ad Sacrum Supraemum
Regium Concilium trahere; in causis summam, seu valorem trium mille
librarum monetae Maioricensis excedentibus.

Super
eo etiam dubio quod ex verbis, xiij. capituli dictae nostrae
Pragmaticae, ibi, ad deducendum, & allegandum, & ibi,
deducere, & probare, &c. propositum fuit, scilicet, quid si
sit interloqutoria, seu supplicationis causa, quae de iure communi, &
iuxta Regni Ordinationes ex eisdem actis est decidenda. Sancimus,
ordinamus, & declaramus, quod seruentur super his Ordinationes
Regni.

Insuper
etiam, quia dubitatum fuit, an capitulum xvj. dictae nostrae
Pragmaticae intelligatur, ne causae minores centum librarum
Barchinonensium, evocentur in prima instantia tantum cum videatur
causas appellationum ratione superioritatis, ad Regiam audientiam
euocari debere; etiam minores, & sine alia qualitate: & tam
appellationum ab interloqutoriis, quam difinitiuis Baiuli, &
Vicarii; & prout in curia gubernationis solitum est fieri. Sic
duximus declarandum, & sancimus, & declaramus, quod de causis
primae instantiae tantum disponitur in dicto xvj. capite, vt non
possint ad Regiam Audientiam euocari, si minores sunt centum librarum
(menetae) monetae Barchinonensis. De causis vero appellationum
quarumcumque qualitatum existant, non est dubitandum quod in Regia
Audientia tractandae sint; (cruz) nisi Priuilegio speciali
inferioribus earum cognitio concessa fuisset; vel prohibeatur
appellatio, & dicta Priuilegia obseruentur.

Item,
quia dubitatum fuit, * quod praedictum capitulum xvj. solum disponat
de causis minoribus centum librarum curiarum Baiuli, & Vicarii
non euocandis, & sine qualitate: quid de causis curiarum aliorum
Baiulorum partis forensis, cum praetendatur de illis nihil fuisse
dispositum.

Et
quis pauper reputabitur, vt eius causa evocari possit: & qua
forma vtendum erit, vt id dicernatur. Sancimus, & declaramus,
quod id quod dispositum fuit eo capite, de non euocandis
causis minoribus centum librarum, Ciuitatem, & totum Regnum
Maioricarum comprehendit expresse. Et super prohibitione, &
admissione qualitatum ex quibus causae maiores
euocari poterunt, remittitur arbitrio Relatorum, & Regiae
Audientiae, iuxta iuris dispositionem.

Insuper,
& vltimo cum super dispositis in xvij. capitulo dictae nostrae
Pragmaticae dubitatum fuerit, an in Audientia verbali Locumtenens
Generalis cognoscet de causis arduis, magni perderis, & iuris,
vel facti indaginem requirentibus, & an a provisionibus, seu
sententijs, tam quae proferuntur in dicta Audientia verbali
Locumtenentis Generalis quam dicti Regentis, licebit ad regiam
Audientiam supplicare: idque, indistinctae in omnibus causis, etiam
minimis: & an in dictis Audientiis uerbalibus tractari poterunt
omnes causae quarum capax erit etiam Curia Vicarii, & baiulorum
forensium videlicet coram Locumtenente generali sine limitatione
quantitatis: & in Audientia Regentis Cancellariam,

vsque
ad viginti libras Barchinononses, prout in Regia Pragmatica
disponitur. Sanctimus, prouidemus, & declamus, quod cognitio
causarum verbalium que Locumtenenti Generali
singulis diebus veneris committitur ad subuensionem pauperum,
viduarum, pupillorum, & aliarum miserabilium personarum,
introducta fuit vt absque sumtibus, summarie
iustitiam consequi possint. Nec fuit intentionis nostrae nec est,
causas quae requirant altioraem indaginem aut aliam extrinsecam
cognitionem, summario iudicio committere. A sententijs autem quae in
dicto verbali iudicio per dictum nostrum Locumtenentem generalem
proferentur, liceat suplicare ad Regiam Audientiam, demptis iis quae
in causis minimis ferentur. Volumus tamen sanctimus, & ordinamus,
ac etiam declaramus, quod cognitio dictarum causarum verbalium fiat
secundum consuetudinem, Priuilegia, & Franchesias curiarum
Vicarii, & Baiuli, & aliorum tribunalium dicti Regni; quibus
nullatenus intendimus praeiudicare.

Ne
itaque super praemissis amplius haesitetur, & vt dicta nostra
Pracmatica sanctio suum debitum fortiatur effectum, Reuerendum in
Christo patrem Episcopum Maioricen. & alias Ecclesiasticas
personas Regni praedicti Maioricarum, & Insularum eidem
adiacencium requirimus, & hortamur; Spectabili vero Magnifico, &
dilectis Conciliariis, Locumtenenti, & Capitaneo generali nostro
in dicto Regno, Regenti Cancellariam, Doctoribus dictae Regiae
Audientiae, Regio Procuratori, Fiscique aduocato, ac iudici Regiae
Curiae, gerentibusque vices nostri generalis Gubernatoris in
praefatis Insulis Minoricarum, & Euicae; & Baiulis, Vicariis,
subbaiulis, subuicariis, Alguaziris, Virgariis, & Portariis,
Magnificis quoque Militibus, Richis hominibus, Iuratis, etiam
Conciliis, & vniuersitatibus dicte Ciuitatis Maioricarum, &
aliorum oppidorum, & villarum regni, & Insulatum praefatarum,
ceterisque officialibus, & subditis nostris maioribus, &
minoribus in dicto Regno Maioricarum, & Insulis adiacentibus
constitutis, & constituendis, ipsorumqve officialium
locumtenentium seu officia ipsa regentibus, praesentibus, &
futuris, dicimus, praecipimus, & iubemus ad incursum nostrae
Regiae indignationis, & irae, poenaeque florenorum auri Aragonum
trium mille nostris Regijs inferendorum aerarijs, priuationisque
officiorum, quod praesentem nostram declarationem, quam etiam
Pragmaticae sanctionis praedicte partem esse, & eiusdem vim,
robur, ac efficaciam obtinere decernimus, & omnia, & singula
in ea contenta teneant firmiter, & obseruent, tenerique, &
inuiolabiliter obseruari faciant per quos deceat, cauti secus agere
fieri ve permittere ratione aliqua seu causa, si dicte Ecclesiasticae
personae nobis morem gerere, coeteri vero officiales, & subditi
nostri, prater irae, & indignationis nostrae incursum, poenam
praeappositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium praesentem
fieri iussimus nostro Regio communi Sigillo a tergo munitam. Datis in
Aranjuez, die xxv mensis Apprilis, Anno á Natiuitate Domini.
M.D.l.xxij.

                                            YO
EL REY.

Vt. Don Berñ. Vicecancel. Vt. Loris Regens.

Vt
Comes. G. Thes.

Vt.
Campi Regens. Vt. Sapena Regens.

Vt.
Talayero, pro Conser. Generali.

Tomo I, texto XXXIII, Petrus de Turrillis, Jacobo Cavasthany

XXXIII.

Reg. 2325, fol. 83. 22 de agosto de 1409.

Nos Martinus rex Aragonum etc. Considerantes egregii et spectabilis pueri Frederici filii sive nati clarissimi principis Martini regis Sicilie et Athenarum Neopatrie quippe ducis primogeniti nostri memorie gloriose tenellam infantiam protectivi tutoris idonei indigere auxilio qui personam et bona ejusdem plenarie regeret atque dirigeret ipsiusque curam assumeret diligenter ac sciret plenarie et optaret ejusdem indempnitatibus precavere: nuperius prout fertur vos dilectum consiliarium et camerlengum nostrum Petrum de Turrillis militem de vestri fide preclara ac legalitate notoria ac providentia industriaque non modicum circunspectis in istis et aliis quibuscumque ad plenum confisi cum nostri in manu seu etiam potestate omnia quidem jura preambuli Frederici in pupillari nunc tenera existentis etate et aliorum omnium pupillorum consisterent et existant et ipsos in omnibus confovere favorabiliter deberemus et etiam teneamur totaliter in tutorem gubernatorem et administratorem Frederico jamdicto ac ejus persone et bonis tam habitis quam habendis ex nostre regie plenitudine potestatis dedimus constituimus et assignamus ex certa scientia et consulte. Sed quia carta tutele hujusmodi reperiri non potest nos in favorem Frederici jamdicti pupilli ad superabundantem cautelam de novo contextu presentis de nostri certa scientia supradicta atque consulte ac ex dicte plenitudine regie potestatis vos dictum Petrum de Turrillis Frederico eidem pupillo per nos jam legitimato ac persone et bonis suis predictis in tutorem gubernatorem et administratorem generalem nunc constituimus et etiam assignamus: laudantes approbantes ratificantes ac nostri confirmationis et auctoritatis atque decreti presidio roborantes omnia et singula hactenus in virtute dicte primeve tutele a vobis conventa et pacta promissa jurata et administrata et vel facta quovis modo seu peracta. Necnon comittimus atque descernimus vobis dicto Petro de Turrillis licet absenti tamquam presenti ex certa scientia et consulte tutelam gubernationem et administrationem Frederici pretacti persone et bonorum suorum auctoritate et potestate nostra regali: dantes concedentes et etiam decernentes vobis Petro de Turrillis jam dicto plenariam potestatem regendi gerendi procurandi administrandi et gubernandi personam et bona necnon et quecumque negotia dicti pupilli: eumque custodiendi et nutriendi ac bonis moribus informandi prout sui generis claritas promeretur: necnon agendi respondendi deffendendi lites exercendi tam per vos quam per alios quos actores procuratores et adininistratores constitueritis ad premissa quorum constitutioni et ordinationi per vos faciendis semel et vel pluries quandocumque ex nunc ut ex tunc regalem auctoritatem nostram interponimus pariter et decretum. Ac demum vobis concedimus super cunctis et singulis antedictis ac circa predictum tutela officium exequendum et peragendum liberam et generalem administrationem cum plenissima facultate: nos enim descernimus ratum stabile atque firmum quicquid per vos dictum Petrum de Turrillis in ipsius tutele officio tam in judicio quam extra judicium actum gestum procuratum et administratum rite et legittime fuerit tamquam tutorem a rege vel principe ex certa scientia constitutum supplentes ex nostra regali preeminentia ac etiam potestate plenaria omnem deffectum si quis sit vel emerserit exinde et omne impedimentum objectionem et obstaculum que possint premissis objici vel opponi aut que illis valeant derogare: imo cuncta et singula supradicta vobis dicto tutori concessa ex nostre plenitudine potestatis jure optimo atque pleno semper valere nos volumus non obstantibus quibuscumque legibus juribus constitutionibus foris franquesiis usanciis aut aliis his novercantibus cum nos super ipsis et singulis eorundem ex plenitudine nostre regie potestatis predicte et de certa scientia ac consulte omnimode dispensemus. Volumus attamen quod vos Petrus de Turrillis pretactus priusquam tutela hujusmodi quoquomodo utamini in partibus ultramarinis quibuslibet in posse gubernatoris capitis Callari et antequam in partibus cismarinis in manu nostri vicecancellarii aut cancellariam nostram regentis quibus tenore presentis super istis comittimus vices nostras idonee assecurare ad cognitionem illorum astrictus totaliter existatis quod in dicto tutele officio solicite diligenter atque fideliter vos ipsum habebitis personamque dicti pupilli vestri pro posse custodietis et etiam nutrietis et bonis moribus informare curabitis ac de bonis ejusdem pupilli infra tempus a jure statutum inventarium facietis ac ea fideliter procurabitis facietis insuper que ipsi pupillo utilia fuerint et inutilia evitabitis juxta posse: res quoque et bona sua salva existere promittetis et de administratione vestra reddetis tempore debito rationem et restituetis ac refundetis reliqua omnia sine lite ac juramentum prestabitis omnia singulaque predicta et alia etiam dicte tutele officio incumbentia exercere fideliter et facere diligenter. Idcirco mandamus serie cum presenti universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris et locatenentibus eorundem de nostri certa scientia et expresse sub ire et indignationis nostre incursu ac privatione officiorum suorum et pene duorum milium florenorum de bonis cujuslibet eorundem oppositum acceptantis irremissibiliter habendorum et nostro applicandorum erario quatenus postquam vos Petrus de Turrillis predictus caveritis juraveritis et assecuraveritis antedicta pro tutore dicti pupilli omnimode habeant teneantque in cunctis. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro pendenti sigillo munitam. Data in domo de Bellesguart territorii Barchinone XXII die augusti anno a nativitate Domini millesimo CCCC° nono. Regnique nostri XIIII° . - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Jacobo Cavasthany. - Vidit eam vicecancellarius qui dixit posse expediri. - Gabriel Mascarini.

CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

CXVI.
Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbi Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Hapspurgi (Habsburgo) Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani. Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post alium seriatim sic sequntur.
- Sacra catolica real magestat: com en la ciutat de Leyda hi haje pare de orphens lo qual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres y lo dit exercici y ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y forsas prou bastants lo que es causa que dita sua ciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent suppliquen a vostra magestat miser Hieronym Calaph y Hieronym Roig syndics de la dita ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra magestat mane celebrar en la present ciutat de Barcelona sie de son real servey concedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphens de aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi us e costum te lo pare de orphens de la ciutat de Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndic done primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare de orphens de Çaragossa. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndics sie de son real servey per conservacio de la dita ciutat que los pahers que vuy son y per temps seran que per privilegis reals son ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exaccio de aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo clavari de la ciutat de Barcelona per privilegis o altrament e que se puga procehir contra los debitors y hereus de aquells e sos successors de la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y devedors sien axi privilegiats tam in exequendo quam alias in omnibus et per omnia com ho son los de la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat de Leyda pera dit effecte tots los privilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestat concedir lo contengut en lo present capitol perals debits que seran de assi al davant tant solament y que en los deguts se serve lo acostumat. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndichs sie de son real servey concedir privilegi a la dita ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo (peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de pesta (la peste) o guarda della tant com durara dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab los pahers crear morbers com acostume als portals y camins los quals puguen portar insignia e durant dita guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y attendrer a la custodia del morbo e executar lo que dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomenia qui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conega y puga conexer dels que a sos ordenaments y statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de Barcelona per raho del morbo servant en tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadal dia se enderrocan e los amos de aquelles tant per restar impossibilitats com per haverhi en elles carregats censos y censals no reedifiquen en gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de aquella e faent manament la dita ciutat als amos pera que obren y en renitencia dells als qui tenen censos y censals sobre dites cases pera que les obren lo que axi los uns com los altres han sempre recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones a effecte per establir los patis pera reedificar les cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de les molesties comminen los senyors directes e los qui tenen dits censals pretenent que lo sol los resta sempre obligat lo que es causa de que dita ciutat se vaje derruint y depopulant la conservacio de la qual conve al be publich: per ço suppliquen a vostra magestat los dits syndichs que per lo be public sie servit concedir a la dita ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara tinga lloch en les que ja vuy son derrocades que los pahers de dita ciutat de Leyda que vuy son o per temps seran ab veu de publica crida manen y amonesten als amos de aquelles pera que dins lo termini de vint dies per dits paers prefigidors posen ma y ab effecte donen orde en reedificar dites cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell seran negligents en comensar y apres prosseguir se dara llissencia als senyors directes si ni haura o als qui tindran censals o altres hypothecas pera reedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sien encontinent privats de sos drets: y ab altre crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites cases que dins consemblant termini facen lo mateix ab comminacio que en sa negligencia seran privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran stablides a altres persones als quals se donara llicencia de reedificarles: y passats dits terminis puguen liberament los dits paers stablir les cases derrocades o patis delles a qualsevol persones liberament a obs de reedificarles y que ex tunc ipso jure de facto sien privats axi los amos com los senyors directes de censos censals e hipothecas donant per asso tota facultat jurisdiccio a dits paers e que no obstant appellacio ni inhibicio se pugue procehir al sobredit e a la reedificacio de dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a la real audiencia com concernesca molt lo be public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestat e que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestat concedir lo contengut en dit capitol ab la forma seguent: ço es que haventhi algunes cases enderrocades puguen los paers amonestar als senyors utils y possessors delles que dins sis mesos comensen la reedificacio de aquelles y ab tot effecte continuen la reedificacio fins a degut compliment y que passats los dits mesos desdel dia de la notificacio de dita monicio legitimament faedora puguen los dits paers procehir a adjudicacio del sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera extimat sens empero prejudici dels drets dominicals als senyors directes competents tant per lo dret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme. Item attes la dita ciutat de Leyda de llarch temps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre de les quals fan un diner y es moneda inutil per al corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principat baten menuts los quals la dita ciutat de Leyda desije poder fer y batre per la comoditat se lin spera resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners que ha menester desija acudir a reedificar lo pont major se li es derrocat y reparacio de les muralles les quals estan arruinades: supplican per ço los dits syndics a vostra magestat sie de son real servey concedir licencia permis y facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que sien de lliga ab les armes de la ciutat y correguen per ella y per las veguerias de Lleyda Tarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau a sa magestat que essent la lliga bona y conduent sels concedira ab que sols valeguen en la vegueria de Leyda.
- Supplicando nobis humiliter ut predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locatenentibus et capitaneis generalibus nostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promptu non est sigillum regium comune nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die ultimo mensis junii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo nonagesimo nono regnorumque nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem. - Vuestra magestad hace merced a la ciudad de Lerida de los capitulos en forma de suplicacion suso insertados.

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.