28 DE JUNIO. 29 DE JUNIO.

28 DE JUNIO.

Por ser domingo, no hubo sesión en este día, si bien los señores Diputados, con algunos individuos del Consejo, se reunieron por la tarde, para tratar de lo que podría hacerse, en caso de que los oficiales que nombrase el Señor Rey, según se espresa en los capítulos, fuesen sospechosos ú odiosos al Principado; pero nada se concluyó, sin embargo de haberse ocupado largo rato de este asunto.
Las cartas que se recibieron en este día siguen a continuación.

Reverendis in Christo patribus spectabilibusque claris et magnificis viris dominis prelatis et aliis Principatum Cathalonie representantibus.
Reverendi in Christo patres spectabilesque clari ac magnifici viri. Retulerunt nobis procuratores et sindici nostri qui istinch ex convocacione cleri quam reverendus in Christo pater dominus episcopus Elnensis tanquam nuncius apostolicus fecerat ad nos redierunt quod nos mirifice partes vestras interposuistis optimique patrones et defensores fuistis ut clerus et ecclesie hujus provincie et Terrachonensis indebitis gravaminibus per eundem ipiscopum comissarium non afficerentur. Qua pro re ingentes vobis gracias agimus. Et quoniam ejusmodi materiam ne iterum introducatur non mediocriter veremur presertim cum cogitamus conatus quos in ea dictus episcopus ostendit et illius erga patriam ex qua honorem et tot emolumenta percipit impietatem propterea vos magnopere rogamus ut tamdiu hujusmodi materia nobis cordi cureque sit donech omnis causa cesset que nobis de ea possit timorem incurrere providendo apud S. D. N. Papam ea quibus prudencie vostre provisione opus esse cognoverint quod cedet in graciam et benefficium non parvum ecclesiarum et cleri satis jam afecti utriusque provincie atque etiam patrie cujus hoc presertim tempore per multum interest ut pecuniis non exauriatur. Iterum igitur atque iterum vos oramus ut clerus predictus sit vobis comendatis. Et si qua vobis ex nobis placent sumus parati. Scripta Cesarauguste die XIII mensis junii anno Millessimo CCCCLX primo. - Honori et beneplaciti vestris parati episcopi abbates et ceteri prelati nec non clerus provincie Ceserauguste congregati.

Als muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyores los vint e siet depputados la cort General del Principado de Cathalunya representantes
residentes en la ciudat de Barchinona.
Muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyores. Por relacion de aquestas senyores de prelados e clero de la provincia de Çaragoça los quales en dias cerca passados por entrevenir en la dita por el reverend senyor vispe de Enna comissario apostolico en la ciudat de Barchinona assignada enviaron sus misageros tornados ellos de la part de aqua somos certificados como sobre la exaccion de la decima quel dito Senyor vispe de Enna demanda de los beneficios ecclesiasticos las saviezas de vosotros con grandissimo esfuerço no solament en defension de los ecclesiasticos de la provincia de Terragona mas ahun de aquesta de Çaragoça haver se mostrado muy liberales e no res menos proferido en el sdevenidor tornar en lo sobredito toda la part necessaria a beneficio del negocio la qual cosa quanto podemos por la mucha liberalidat de vosotros vos regraciamos. E por quanto assimesmo la desliberacion e voluntat de nosotros es en este fecho por nuestras fuerças obsistir attenta la grandissima razon de los ecclesiasticos e el greuge attemptado a ellos nosotros de present scrivimos a nuestro Senyor el Papa supplicando su sanctedat sobre la salubre provision de aqueste negocio. Por tanto vos rogamos e con toda afeccion assi por supplicaciones a nuestro Senyor el Papa como otras vuestras expedientes ensemble con nosotros vos placia dar orde en el fecho por manera que las personas ecclesiastiques ni aquestas provincias por la inmoderada exhaustion de pecunies no hayan de padecer el extremo detrimento lo qual vos hauremos a complacencia singular ordenando de nosotros todo aquello que plazient vos sea. Nuestro Senyor Dios sea vuestra buena proteccion. Dada en la ciudat de Çaragoça dius el sillo de la diputacion a seys dias del mes de junio anno Mil CCCC sexanta e uno. - Los LXXII representantes la cort ganeral del regno de Aragon residentes en la ciudat de Çaragoça parellados a vuestra honra.

A los muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyeros los vintisiet personas representantes el Principado de Cathalunya.
Muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyores. Referido nos es stado las saviezas de vosotros cautament compensantes los grandissimos danyos e jacturas que la cosa publica de aquestos regnos e provincias a causa de las inmoderadas exacciones de peccunias que en virtut de los subsidios por actoridat apostolica imposados ha sostenido agora nuevament con gran sfuerço haver se opposado a la peticion e demanda quel reverend senyor visbe Delna de part de nuestro Senyor el Papa ha fecho sobre las ecclesiasticas personas de aquestas provincias en ayuda et socorro del regno de Chipre. E no solament haver vos bien mostrado en defension de los ecclesiasticos del Principado de Cathalunya mas encara de aqueste regno de Aragon e ciertament vuestras prudencias han mostrado bien e virtuosament zelar el bien publico e comun la qual cosa mucho vos regraciamos. E por quanto la deliberacion de aquesta ciudat es en ste fecho demostrar e fazer toda la part que possible le sia en (se lee eu) propulsion de aqueste e otros subsidios sino que aquellos de gran necessidat de la sancta fe catholica procidiessen segunt que de present havemos scripto a nostro Senyor el Papa. E no dubdamos que las providencias de vosotros sto mesmo assi como bien haveys començado faziendo la cosa optadament succehira. Por tanto vos rogamos con toda afeccion assi con el dito nuestro Senyor el Papa como por las otras vias espedientes al negocio en tal forma e manera querays interposar vuestras partes como las necessidades de aquestos regnos e tierras requieren car si en el contrario se dava permiso no seria sense grandissima afliccion de las ecclesiasticas personas e extremo detrimento de la cosa publica lo qual por nuestra part vos hauremos en beneficio singular. E si de nosotros cosas algunas placientes vos seran con toda confiança nos scrivit. Nostro Senyor sia vuestra buena guarda. De Çaragoça a XIIII de junyo de Mil CCCCLX huno. - A la ordinacion de vosotros bien prestos los jurados e concello de la ciudat de Çaragoça.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Per quan aquest Principat com sab la Excellencia vostra ha stat per molt temps a causa dels afers que han occorregut que audiencia no sic ha celebrada ço que no ha redundat en assats dan del dit Principat e sia molt necessari provehir se a la expedicio de justicia per manera que aquella no sia mes dilatada signantment com hisquen moltes instancies e requestes per aquella a la qual lo Senyor Primogenit loctinent sens haver los oficials qui per administracio de aquella son necessaris no poria procehir. Per tant Senyora molt alta humilment supplicam la Excellencia vostra li placia en persona del Senyor Rey provehir dels oficis de canceller e vicicanceller o del hu dells ensemps ab los algutzirs a fi que ab aquells lo dit Senyor Primogenit e loctinent puixa retre lo deute de son ofici a servici de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e benefici de aquest Principat e sera merce vostra Senyora molt alta les persones qui dels dits oficis seran provehides esser tals qui dignament de aquelles se spere los servicis e benefici dessus dits la qual cosa tots nosaltres e aquest Principat vos haurem e haura a merce e gracia. Per solicitar aço es trames
a vostra Altesa En Pere Perello notari donador de la present al qual la Excellencia vostra placia donarli creença. Molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat tingua en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual nos man tot quant li placia. Feta en Barchinona a XXVIII de juny any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humills vassalls etc. - Los diputats del General e consell etc.

29 DE JUNIO.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de San Pedro apóstol.

7 DE MARZO.

7 DE MARZO. 

En esta sesión se hizo lectura de las sigientes cartas.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres. Scrit vos havem de tot nostre proces fins a la entrada de Tortosa e dema Deus volent partim e continuarem nostre cami fins siam ab vosaltres. E per quant en totes maneres la Senyora Reyna vol venir ensemps ab nos vos volem significar e fer certs que may de aquestes materies practicarem ne a elles darem orella fms ab vosaltres siam de consell e bona delliberacio dels quals entenem proseguir lo negoci e no altrament car tot lo als nos paria esser error. E açous sia ferm. Dada en la ciutat de Tortosa a V dies de març any Mil CCCCLXI. - Hajau la present per de ma propria ma. - Charles.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per expedicio e endreça dels afers quis prossegueixen per la liberacio de la persona del lllustre Primogenit e encara per les noves vuy concorrents havem delliberat trametre aqui a vosaltres los magnifichs mossen Pere de Marsa cavaller e En Romeu de Rochafort donzell qui son dos dels elegits ensemps ab vosaltres per aquest stament militar per conferir e comunicar ab vosaltres segons que per ells vos sera seriosament explicat. Es ver la partida del dit mossen Pere de Marsa per necessaria occupacio de sos afers se difereix per alguns pochs dies e per aixo va primer lo dit Rocafort. Placiaus donar fe e creença a ells e cascu dells axi com a nosaltres fariets si erem aqui presents. E sia molt reverends nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XXV de febrer del any de la nativitat Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends e honorables. A nit vos scrivi per correu del que fins en aquella hora occorria. Per la present no he mes a dir sino que a nit me es stat dit per un hom qui mo ha adverat en cert que dimarts passat entraren en lo loch de la Almunia de Sent Johan qui es molt prop de Muntço sicents ballesters del comdat de Foix. Ara yo no crech que ells sien de Foix car segons me ha dit lo home que yo hi trameti laltre jorn no eren en disposicio de venir tant prest mas si neguns son crech sien los de Ribagorça que segons lo report quem ha fet lo que yo hi he trames dillums passat sots pena de la vida havien esser a punt jatsia que ells ne murmurassen fort e diguessen que era impossible. Aquesta nova e altres semblants que tots jorns si dien que lo Rey acorda gent e fa preparatoris met en gran pensament aquesta ciutat e en tan gran que mes nos pot dir. Sus ara hisch de la Pelleria ahon han aplegats molts prohomens e eren de parer que yo degues anar al capita que trametes aci alguna gent de la sua per custodia de aquesta ciutat e perque sembla seria molt diminuir la opinio e fama de la ciutat e encara del Principat que fos vist dubtar en poder guardar e defensar les coses que leixem darrere. Els ho lançat molt luny e realment crech yo que per mal e mal que la cosa anas ço que al present no es mes es guardada aquesta ciutat essent lo exercit en Fraga que si era aci mateix dins Leyda. Es ver que ells tots temps mostren voluntat en haver qualque gent per a defensio e pens que aquestes noves no son sens gran sospita majorment que la dita ciutat te dos homens en Morella los quals han carrech de fer avis tantost que lo Primogenit sia solt e de diumenge en ça ques diu que es solt encara no han negun avis. Stam ab recel que tot no sien burles e creen que quant lo Primogenit ha scrit de sa ma
sia scrit mes per extorsio que per grat. Per ço per provehir a les dites noves sus ara yo tramet la via de la Almunia dos homens lo un dels quals me deu venir trobar dema a vespre a Fraga e si la nova es vera e la gent se ajusta restara ab la gent e avisar ma del que sera e segons que trobare avisare vostres reverencies e honorables savieses les quals Deus vulla largament conservar. Feta en Leyda a V de març entrant de nit. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Nosaltres havem avis e nova certa que lo Senyor Rey fa fer gran ajust de gent darmes de peu e de cavall axi en les parts de Ribagorça com en altres lochs. De la qual cosa ha scrit aquesta ciutat al senyor comte de Modica capita del exercit del Principat qui es en Fraga. Crech faran aquella via o contra aquesta ciutat no obstant sapiam per home de aci cert lo qual trametem en aquests dies a Morella com la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit arribaren a Trayguera dimarts a vespre e ahir se dehia que devia venir a Tortosa hon se apparellava la ciutat per rebrel ab molta festa. De aquesta nova mateixa ha scrit lo honorable En Johan Ferrer al dit capita e creem per semblant a vostra reverencia e magnificencia. Es molt necessari a mon parer de aquestes noves e apparells los quals havem per certs vostres reverencies ne sien certificades e per ço he delliberat fer la present car aquest fet es axi gran e de tanta ponderositat que hi va la honor e benavenir de tot lo Principat. Crech per vostres reverencies e magnificencies hi sera degudament provehit e crech ab celeritat nosaltres en aquesta ciutat farem lo que porem. Scrita ab cuyta a V de març a X hores de la nit.
- Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres letres he rebudes vuy que es digous entre les set e vuy hores de mati per Molins correu en les quals ne havia una closa per als nobles don Francesch de Pinos e mossen Marti Guerau de Cruilles la qual los he donada e altra patent dreçada als capitans e conestables de le gent de peu que en aquesta ciutat es attesa assoldada per lo Principat la qual los he presentada e dit que facen lo contengut en aquella presents los nobles dessus dits los quals han respost que son prests e apparellats fer lo quels es scrit e manat per vostres reverencies e altra closa pera mi scrivintme com haveu provehit e ordonat que la dita gent de peu stiguen a ordinacio dels dits nobles e seguesquen aquells e facen lo que per ells ordonat sia. Sobre les quals coses mossenyors he donat tot bon compliment axi com me es stat scrit e manat. E fare que los dits capitans conestables complesquen ço que per vostres reverencies es stat provehit e delliberat. Mossenyors ahir que era dimecres vos scrivi per correu com la Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit eren entrats en aquesta ciutat. Perque ara mossenyors nom resta mes scriure sino quels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit son encara en aquesta ciutat e deuen partir dema que sera divendres tirant la via de aqueixa ciutat. Certificantvos mes com en correus e trameses de persones he fetes algunes despeses e en oficials tramesos a mar e en altres persones que han treballat en les coses que per vostres reverencies me son stades manades los quals volen esser pagats de sos salaris e treballs. Supplichvos mossenyors vullau scriure al receptor de aquesta ciutat que pague les quantitats que
seran necessaries per les dites despeses. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a V de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

A los muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores los diputados del General de Cathalunya e consello en virtut de la comision de la cort sleydos.
Muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores. Vuestra letra havemos recebido scrita en Barchinona a diez e ocho dias del mes de febrero e bien vistas e reconocidas todas las cosas en aquella contenidas. La verdad es que si los negocios stuviessen en otro stado del que agora por gracia de nuestro Senyor Dios son hauriamos respondido lo que nos huviesse seydo visto seyer spedient a honor e servicio de la Majestat del Senyor Rey e de su corona e stado real e conservacion de la unidat fraternidat e benivolencia que entre aqueixi Principado e aquesta ciudat todos tiempos ha seido e es. Pero agora vos certificamos como a XXV del present mes venida la Majestat del Senyor Rey en aquesta ciudat a supplicacion de la Senyora Reyna e encara a supplicacion de las personas representantes la cort general de Aragon e humiles supplicaciones de aquesta ciudat la Majestat del dito Senyor Rey ha liberado al dito Senyor Principe e ha mandado que aquel sia restituido en el dito Principado e de fecho la dita Senyora Reyna el sobredito dia partio de aquesta ciudat para Morella por executar la dita liberacion e con su Alteza ensemble levar al Senyor Principe en aqueixe Principado de Cathalunya por condecender a las supplicaciones por vosotros a su Alteza feytas e tornar a devido stado si en alguna manera era feyta lesion a las constituciones e libertades de aqueixi Principado en la detencion e extraccion del dito Senyor Principe. E aquestas liberacion e restitucion el dito Senyor Rey por sus letras e provisiones patentes ha feyto publicar e preconitzar por todas las ciudades vilas e lugares del regno de Aragon de lo qual no se puede pensar quanta consolacion e alegria se ha subseguido en los animos de los regnicolas de aqueste regno e se deve subseguir en los animos de todos los otros subditos e vassallos del dito Senyor Rey de lo qual aquesta ciudat e encara todo el regno de Aragon unanimes ende han fecho infinitas gracias a nuestro Senyor Dios e a la dita Majestat del Senyor Rey de tanto beneficio a sus regnos e tierras collado. E por aquesto nos parece deuen cessar todas novidades e por aqueixi Principado e por todos los subditos del dicho Senyor Rey a la Majestat por causa de la liberacion e restitucion del dicho Senyor Principe en aqueixi Principado deuen seyer fechas infinitas gracias con subjecta humil e debida reverencia. E por tanto muy reverendos egregios nobles e magnificos e savios senyores de present no nos es visto seyer necessario otras cosas scrivir sobre lo contenido en la dicha vuestra letra. E con aquesto senyores si algunas otras cosas por vuestras grandes providencias podemos fazer somos parellados complir aquellas. E sia la Sancta Trinitat en vuestra continua guarda. Scrita en Çaragoça a XXVI de febrero anyo de Mil CCCCLXI. - A vuestra honor apparellados los jurados capitol e consello de la ciudat de Çaragoça.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo capita sabent la benaventurada libertat del Senyor Primogenit e sabent fahia dreta via a Barchinona dellibera ab son consell yo degues exir al encontre al Senyor Primogenit e de part sua e de tot lo exercit yol visitas. Encara dellibera yo fos ab la saviesa vostra ab letra de creença perque fosseu per mi avisats de alguns senti-mentiments a vos necessaris saber los quals foren dificils per letra scriure. Com Deus volent haure vist lo dit Senyor fare la via vostra. Lo present correu faç per quant micer Stopinya devia enviar les letres sus *dies (dites; error de scan, página doblada) a mi e per correu hales dreçades a vos. Demanvosen gracia vista la present vullau donar la carta del Primogenit al dit correu lo qual ha esser dissapte ab mi a Tarragona hon lo Primogenit se spera. Vostra carta puixs alla es no fa a mi fretura. E ordonau tot ço queus placia. De la Spluga a V de març. - Pres a ço *quem ordoneu Johan Senyor Dixer.

Als molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostra reverencia e nobleses com en lo comdat de Ribagorça ab los vehins se son ajustats pus de cinch cents homens los quals se han ajustar a la Almolda que es de Johan de Bardaxi hon lo Senyor Rey dissapte prop vinent deu esser ab CCCC rocins e ab molta gent de peu de les montanyes de Oscha de Jaqua encara de Gascunya. Havem avis e cert que vendra vers la via de Fraga o de aquesta ciutat. Perqueus ho notificam pregantvos queus placia pensar e provehir prestament en la indempnitat de aquesta ciutat e sera provehit a tot lo Principat attes que sta en los encontres e mala opinio del Senyor Rey. E semblant sabem cert per hom qui es stat dins lo castell de *Barbastre que alli se fa gran colp de trabuchs bombardes scales e gates e altres artelleries per combatre e no sabem ahon e axi placiaus provehir e hajam vostra resposta. E per los fets occorrents havem dit e consellat an Johan Ferrer que no obstant certa prohibicio per vostres reverencies a ell feta de no fer negunes despeses per occasio del exercit fes provisio de vitualles per lo cas de present occorrent pera la vila de Fraga hon lo capita se troba ab lo exercit. Semblarnos hia que aquells CCCC ballesters que son a Tortosa *fossen trespostats en aquesta ciutat attes lo cas se ocorre. E sia la Sancta Trinitat vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Sabut havem que sou attes al Senyor Primogenit per ferli reverencia e hans be plagut pero per *quant es necessari per algunes coses occorrents nosaltres parlar ab la magnificencia vostra vos pregam que de continent feta reverencia al dit Senyor vos placia venir fins aci e que noy haja falla. E placiaus dir an Francesch de Sentmenat e an Vilademany e an Çacirera que ab vos ensemps son aqui venguts que de continent sens divertir en altre loch sen tornen a Fraga al capita del exercit e ab aquell sien e stiguen. En altra manera sien certs quels convendria e serien forçats lo sou restituhir. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt honorables e magnifichs senyors. En dies passats havem scrit al reverend Castella Damposta vingues en la present ciutat e per ara tenim e inseguim aquella delliberacio mateixa. Perqueus pregam de part nostra vullau pregar lo dit senyor Castella vinga e entre en la present ciutat en companyia del lllustrissimo Primogenit e sera servey de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e gran benefici de la cosa publica del dit Principat. Tota hora essents vosaltres recordants que lo dit senyor Castella no es entrevengut en consells alguns de la prefata Majestat del temps que lo dit Senyor Primogenit es stat detengut. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per les noves quis dirien de somoviment de gent en lo regne de Arago les quals noves de necessitat son abans rebudes aqui que no aci ab tot pensam no afretura dir a la providencia vostra pero encara nous podem obmetre dirvos que tingau tota vegada lo exercit axi preparat e dispost que de res no pogues incautament esser prevengut e nit e dia teniu vostres guaytes e scoltes segons sabeu que la qualitat del negoci requer. Placiaus haverhi aquella cura e diligencia que de vostra senyoria se spera. E stant axi previst no sia de moure de aqueixa vila ne fer altres demostracions de les quals los del regne de Arago haguessen a creure cayga en animo ne voler nostre lo dit regne guerrejar. Nosaltres scrivim an Johan Ferrer trameta spies e scoltes per saber de totes aquestes fames la veritat. Lo Senyor Primogenit intra a nit en Tarragona. De continent se spera esser aci lo qual vengut se fara bona delliberacio Deus volent en totes coses e de aquella sereu certificat. En lo mig e tota hora la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor e strenuu baro en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau del ajust de gent ques seria fet en Ribagorça la qual se diu deu venir a Molda loch de Johan de Bardaxi ahon lo Senyor Rey se deuria ajustar ab CCCC rocins e molta altra gent de peu de les muntanyes de Oscha e de Jaqua e encara de Gascunya. E dehiunos de les artelleries ques fan en lo castell de Barbastre per combatre e no sab hom que. Per tant nos pregau vullam attendre a la indempnitat de aqueixa ciutat a queus responem que la salut de aqueixa ciutat es a nosaltres tant cara com de les propries coses de cascu. E de aço volem siau be certs. Venint a les noves e avisos que haveu vos dehim que a nosaltres es cosa dificultosa de creure que algun tal preparatori ne ajust sia per opposar e resistir a les gents quis dirien esser del rey de Castella en la frontera e si en Montço ne altres lochs se fan alguns ajusts particulars es abans per redubte que han alguns del exercit nostre que no per voluntat ne animo que hajen de ofendre aquell ne menys la vostra ciutat. E per gracia de Deu aqueixa ciutat es tal e tant copiosa de poble que no la cal redubtar de uns tals moviments ne encara se deu perdre redubte del exercit stant en Fraga com sia tal plaça que ab la meytat de la gent que si troba es per tenirse a molt major poder que no hi poria sobrevenir. De la provisio de vitualles que En Johan Ferrer per consell vostre ha feta al dit exercit nos plau be. De fer algunes altres demostracions nons par expedient per lo present car per cosa del mon no volriem fer res de que los aragonesos haguessen a levar juhi que en nosaltres sia animo ne voler de guerrejar ne dampnejar aquell regne. E per ço scrivim al capita que stant tota vegada attent en manera que no puixa esser sobrepres ne faça res alre perque los aragonesos haguessen haver a nosaltres en opinio de enemichs lurs. En lo mig donam carrech an Johan Ferrer que trameta spies en Arago per saber e sentir la veritat de totes les dites noves. E en aquest discurs lo Senyor Primogenit qui esta nit entra en Tarragona sera aci attes lo qual vengut se fara tal delliberacio que Deus volent sera repos e benavenir de tots. En totes les coses ques hauran a tractar creheu guardarem a la indempnitat vostra e de aqueixa ciutat com de nosaltres mateixs. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Vosaltres senyors deveu tenir un home continuament lla hon sera lo Senyor Rey e nosaltres ni tindrem altre e axi cascuns poran esser en cert de totes coses que per lo dit Senyor Rey se faran. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes de cinch del present ab les quals nos significau totes les noves que per mitga dels pahers de Leyda haveu sentides de Arago e de la provisio que per aço haveu feta de vitualles a la gent del exercit qui es en Fraga no contrastant lo que per nosaltres vos era stat scrit de sobreseure en tals provisions ens significau alguns pensaments que haveu haguts axi de fer venir la gent que es a Tortosa com altres coses. E sobre aço mateix havem rebuda letra dels pahers de Leyda. A les quals coses totes vos responem que encara que per lo Senyor Rey se haja fet nes faça algun ampre de gent en general ne en particular ne per tots aqueixs moviments quens dieu se fan en Arago nosaltres no podem creure la cosa se faça contra aquest Principat ne encara contra lo exercit de Fraga abans crehem que lo ques fa sia per la gent darmes quis diria esser del Rey de Castella en la frontera. E no es de creure que tenint lo Senyor Rey lla aquella congoixa se metes en voler ofendre lo Principat signantment essent aci la Senyora Reyna axi com es. De les gents recullides en Almunia prop Montço creuriem abans seria per algunes privades persones reduptar lo exercit nostre e volerse guardar de aquell mes que ab animo ne proposit de voler lo dit nostre exercit ofendre car la plaça de Fraga no es tan flaca que guardada per lo dit nostre exercit encara que no fos de la meytat en tant nombre com es calga de alguns moviments ques puixen fer reduptar. Pero com se vulla que sia nosaltres no havem per mala la provisio que haveu feta de les vitualles pera XV jorns al dit exercit. Daqui avant en fer venir aqui les gents de Tortosa no fer alguns altres preparatoris no es vist esser expedient car nosaltres nos volem guardar de tota cosa per la qual los aragonesos versemblantment poguessen creure fos en nosaltres animo ne voler guerrejarlos ne en res ofendre lo dit regne. E per tant desigam que lo dit exercit stiga aqui tant quietament e cessants totes demostracions que per alguna de aquelles los dits aragonesos no puixen entrar en recel ne hajen a nosaltres apendre en la opinio la qual Deu sab en nosaltras no cau. Pero tota vegada volem que lo dit exercit sia e stiga axi attent que no puixa en res esser sobrepres e axi ne scrivim al capita. Lo que a vos encarregam de fer es segons ja par altres vos havem scrit que trametau spies certes a Çaragoça e a altres parts de Arago per saber e sentir tot ço ques deu investigar e de ferne los avisos deguts dels quals vos donareu orde nosaltres siam molt prest sabentats. Lo Senyor Primogenit sera esta nit en Tarragona. Apres sera aci de continent lo qual attes si daqui avant lo dit exercit stara o vindra se fara delliberacio e de aquesta sereu certificats. Dada en Barchinona a VII de març any mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Encara vos tornam a dir que volem tingau continuament una persona lla hon sera lo Senyor Rey e altra que vaja e vinga per miga de les quals se sapia e senta totes coses ques facen per lo dit Senyor. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit. 

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella nosaltres scrivim an Johan Ferrer dientli que tinga una persona continuament lla hon sera lo Senyor Rey e una altra que vaja e vinga fins aqui per miga de les quals se puga saber e sentir totes coses ques facen per lo dit Senyor e encara trametre en altres parts del regne de Arago si necessari sera per saber totes novitats. Si empero lo dit En Johan Ferrer nos trobara aqui ni a Fraga volem que vos doneu en aço compliment. Perque entrameteuvos del dit En Johan Ferrer e si noy era sia lo carrech vostre. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer Eh Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Molt honorable senyer. Rebuda havem vostra letra ab la qual nos significau la diferencia que es stada entre los quatre jurats de aqueixa ciutat sobre lo titol del Senyor Primogenit al qual dos dels dits jurats han contradit e no han volgut consentir en alguna manera.
E per quant desigam en aço metre la ma e saber la veritat do la cosa com es passada vos dehim e manam que ab entreveninient de vostre assessor ne façau rebre informacio e en la dita informacio investigau e cercau si proceeix per instigacio e obra de algu de la contradiccio que es stada feta per los dits jurats al titol del dit Senyor Primogenit ne que per algu sien impugnades les delliberacions ques fan en nostre consistori. E rebuda la dita informacio remeteunos aquella aci closa e segellada. Dada en Barchinona a Vll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Aquesta cosa havem molt a cor per tant vos manam que ab tota diligencia hi entenau. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables senyors los pahers de la vila de Agramunt.
Molt honorables senyors. Per alguns afers concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillilat e repos de aquest Principat vos pregam e encarregam vullau be guardar la vila e adeenar lo poble e fer star preparades totes persones havents disposicio per armes en manera que advenint alguna necessitat sien a punt a fer lo degut en aquella. Provehint a totes coses saviament per tal forma que si algunes persones no desigants lo servey del dit Senyor Rey ne lo repos e benavenir del dit Principat se volien en aqueixa vila recullir e fer castell de guerra de aquella al dit Principat puixau aquelles de vosaltres repellir e fer en lo negoci com de vosaltres qui sou membre del dit Principat se spera. E en aço vos pregam e encarregam no haja falla com per servici del dit Senyor e benefici del dit Principat axi sia necessari. Dada en Barchinona a VII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis sanyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per relacio del honorable En Jaume Tallada sindich vostre havem sabut que vosaltres per algunes noves que per la terra se dirien per les quals seria vist lo Principat no esser encara en aquella tranquilitat e repos que desiga
no contrastant la liberacio del Senyor Primogenit obtenguda no desistiu de vostres guaytes e altres preparatoris fets per bona guarda de aqueixa vila la qual cosa comendam e loam molt eus pregam e encarregam que en axo vullau star e perseverar fins que per
nosaltres scrit vos sia. E encara vullau notificar a les viles e lochs quius stan de prop que per semblant stiguen apparellats per ajudarvos en tota necessitat. Lo Senyor Primogenit esta nit deu entrar en Tarragona e apres sera aci de continent lo qual vengut se entendra en totes coses concernents benefici e repos de de aquest Principat e de aqueixa universitat la qual entre les altres es en bona recomendacio daquest consistori. Ab tant la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

11 DE ENERO.

11 DE ENERO.

Se acordó el orden en que debían colocarse en el consistorio los individuos de los tres estamentos convocados para la sesión del día siguiente; y luego se dio cuenta de las cartas y documentos que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Dimarts prop passat entre les XII e unah ores de mig jorn stants ajustats per anar al Senyor Rey continuar nostres supplicacions rebem vostra letra per Auger de Casal correu la qual legida havem hagut gran plaer del contengut en aquella specialment del avis de la ampliacio del consell pera XII del present mes sperants en nostre Senyor Deu fareu tal delliberacio circa lo negoci que sera lahor sua servey al Senyor Rey consolacio al Senyor Princep e repos als regnes e terres. E sens divertir a altres coses anam al Senyor Rey e ab aquellas millors paraules quens ha paregut havem supplicat per la liberacio del dit Princep o tradicio al Principat a pena de carceller acompanyant nostre dit de paraules quel devien molt induhir a condescendre a les dites supplicacions e assenyaladament que haviem oyt dir a sa Majestat com nos feu lo gran rahonament primer de que vos scrivim recitant les culpes del dit Princep del temps passat que a supplicacio de don Johan Dixer e de mossen Guillem de Vich li havie perdonat de coses molt greus concloents que lo Principat de Cathalunya ere merexedor de obtenir de la sua clemencia una tal gracia com pesas mes sens comparacio que altra singular persona mesclant en aquest parlar que en pendre lo dit Princep dins lo dit Principat e traurel de aquell rebien lesio e interes usatges constitucions e leys de aqueix Principat les quals la sua Majestat solemnament ha jurades. Lo dit Senyor Rey ab paraules mansuetas e bones respos que ell no crehie feta lesio e interes als dits usatges constitucions e leys e que tota hora que li seria mostrat hagut sobre aço consell ell reintegrarie lo Principat degudament. Quant es al fet de les supplicacions dix que no li recordave haver dit que a supplicacio de alguna persona may hagues perdonat al dit Princep sino a intercessio del Senyor Rey mort frare seu de gloriosa memoria lo qual ell reverie e tenia com a pare e al qual no poguera contradir mas que nunque lo volgue en la sua paternal benivolencia acceptar per prechs de Papa Calixto ne de la Senyora Reyna morta ne del Rey de Castella e que ja nos havie dit que tal cosa no farie per tant com serie vist haverse dubte lo dit Princep no esser segur en poder seu e que seria gran carrech seu per esserli pare desenganatnos que no ho farie. Nosaltres vista sa resposta supplicam la sua Altesa nos lexas visitar lo dir Princep e obtenguda licencia anam al seu apartament e notificamli com insistim continuament ab lo Senyor Rey circa la sua liberacio confortantlo que virtuosament prengues la sua detencio e que confias en la virtut e amor paternal e en son bon dret. Ell respos que habia sabut que principalment per dos coses ere detengut la una perques diria ell tractaba e treballava (b y v) contra la persona del Senyor Rey son pare laltra per lo fet del matrimoni de Castella. A la primera dix que no plagues a Deu tal cosa fos e sis trobava no volie li fos feta gracia sino la justicia rasa. A la segona que nunque ell havia parlat ab los missatgers de Castella sino ab sabuda e voluntad (con d final) de la sua Majestat e que les letres que rebie de Castella totes les hi mostrave e que les letres que fahia al Rey de Castella totes les ordonava la Majestat del Senyor Rey son pare concloent que ell ere totalment net de aço e dient que si algun servidor seu se mostrave haver pensat e tractat res que fos contra la persona del dit Senyor son pare que la major gracia que li porie fer serie aquell tal lexas exequutar a ell per quant dix lo dit Senyor Rey esser misericordios e forse usaria de clemencia e ell dit Princep sens alguna merce farie la exequucio dient que en fer de aço castich no darie avantatge a la sua Altesa notificant que ell havia dada una suplicacio al Senyor Rey en scrits la qual volguera nosaltres veessem e la sua Majestat ne supplicassem pregantnos que continuament entenguessem en supplicar e fer per manera que lo Senyor Rey volgues entendre en la sua justicia e vista la sua ignocencia desempatxas com la tarda fos gran dan e detriment de la sua persona. Ir que ere dijous hora tarda a asso assignada tornam al Senyor Rey e parlam ab sa Majestat a soles molt amplament continuant nostres supplicacions e tornant reiterar lo interes e lesio de les constitucions usatges e leys dessus dites mesclanthi alguns retrets dels serveys e fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres en lo qual rahonament ha haguts replicats triplicats e quadruplicats per part nostra ades uns ades altres molt stesament e ab grans rahons e motius per manera que res no ha restat a dir ne scrutar per sentir la ultima voluntat e intencio de la sua Clemencia comemorants a la sua Altesa que pus lo terme de la cort de Cathalunya es tant vehi e la sua Senyoria nons ha exaudits fos de sa merce per alguna contentacio del Principat anas a Leyda ab la Senyora Reyna e Illustre Princep per continuar la cort posantsli al devant que dels fets de Castella dels quals devall sera dit e de totes altres coses que toquen servey de la sua alta Corona alli se porie tractar e provehir a tot lo que fos servey e honor sua e repos e benefici de tots sos regnes. Los resposta e replicats de la sua alta Majestat concloen en aço. Quant es en lo fet del Princep e de les constitucions e leys del Principat que ja havem haguda dell per moltes vegades resposta en la qual sta e persevera. Quant es al fet de anar en Leyda que ell hi enten anar per prorogar la cort fins a XII de febrer pero nosaltres creem que solament entrara en la vegueria e prorogara e apres tornara aci per quant diu ha nova certa de les gents del Rey de Castella quis son acostades a la frontera daquest regne (regne de Aragó, desde Castella se pot entrá a Aragó y Valencia) e encara de Valencia e han ja presa en aquest regne una torre o logaret appellat Ponter qui es de hun gentilhome appellat Garcia de Vera dientnos que lo Rey de Castella es stat mogut per les noves qui hi son anades ço es que Cathalunya e part Darago e Valencia se son rebellats per causa de la preso del Princep mostrant lo dit Senyor Rey haver per cert que la representacio de aqueix consell e de vostre embaxada donen causa en aço. No que ell cregue vosaltres ne nosaltres peccar en intencio mas que per la nostra instancia fem aquella impressio en les orelles del Rey de Castella significant que cessant nostres instancies tot cessarie e per aquesta raho dix el volia star aci e provehir a les fronteras (no li dien encara franja -del meu cul-?) e si mester sera la sua voluntat es de anar a Calatahiu (Calatayud, Calataiub, Kalat Ayud, Katal Ayub, etc) o a Taraçona (Tarazona) dient que si ell anava en Cathalunya serie gran carrech a la sua reyal corona e que hans hirie X passos avant que no tornaria un arrera pero que si lo fet de Castella ere reposat la sua voluntat e delliberacio es de tenir e continuar la cort en Cathalunya per reformar la justicia e bon stament del Principat. E es ver mossenyors que apres de nostres replicats qui a tots satisfahien a nostre parer veents que la sua Majestat nos movie un punt del seu proposit fou dit per hu de nosaltres almenys fos de sa merce que en lo interim no innovas res sa Majestat en lo fet del Princep per quant se diu certament que ell lo portara encastellar a Morella. A que ha respost que de les coses sdevenidores ell no oferie res com aquellas stiguen en la ma de Deu. Per conclusio mossenyors vos certificam que cosa alguna qui contente nostre sperit no havem pogut traure ne sentir de la sua clemencia. De tot vos havem volguts avisar perque vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas millor puixen delliberar ço que plasent lus sera.
Ab la present e ab les altres letres que trameses vos havem les quals poreu si vist vos sera recensir veureu tot lo que ses fet en aquest negoci e en quin punt sta. Nosaltres complints vostra voluntat seguirem la Majestat del Senyor Rey lla hon ira e si prorogue la cort entrarem en Leyda aquell dia per veure que si fara. Apres tornarem ab sa Majestat on que sie e continuament vos avisarem del que occorrera. E per vostre avis e queus ne serviau (riau riau!) si mester sera vos trametem ab la present un traslat del acte fet per lo Senyor Rey e la cort Darago per traure lo dit Senyor Princep del Principat e altre translat de una carta de concordia feta per lo Rey En Jacme de alta recordacio ab don Alfonso fill e primogenit seu per gran discordia qui entre ells ere segons se mostre. Los deputats daci nons (no nos: no ens) han res dit nels (ni los : ni els : nels) podem fer ajustar (ajuntar, ayuntar) si be los ne havem tenguts aprop. Faremhi lo possible (sonaría el pussipla?). Lo Senyor Rey tramet mossen Johan de Madrigal al Rey de Castella per saber e requerirlo si los moviments que fins aci ha fets son cominacio de guerra o no.
E ordonen vostres reverencias noblesas magnificencies e honorables savieses lo que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

El Senyor Rey de voluntat de la cort general Daragon e quatro braços de aquella e de las LXXII personas representants la cort general. Attendendo e considerando quel muy Illustre don Karles Princep de Viana fijo suyo es seydo detenido por el dito Senyor Rey dentro del Principado de Cathalunya e de present sta en el Principado e que es seydo supplicado el dito Senyor por la Illustrissima Senyora Reyna e por el e por el dito llustre Principe e por el mesmo son seydos rogados los ditos LXXII que por beneficio del dito Illustre Principe por quanto quiere e desea seyer trahido del dito Principado al Regno de Arago e que el infrascripto acto se fisiesse. Por tanto considerando el gran beneficio e utilidat que de la dita venida e del infrascripto resultar puede al servicio del dito Senyor Rey e al beneficio del dito Principe e al reposo de la cosa publica de los reynos de su Senyoria e por otros muchos e buenos respectos por aquesta vegada tan solament statuesce e ordena que durant el tiempo infrascripto prefixo al present acto la persona del sobredito don Karles Principe no puede seyer manifestada por el Justicia de Aragon ni sus logares tenientes o alguno dellos ni por oficiales de aquellos e que no se pueda alegrar de beneficio de ferma de dretxo de alguna natura sia e que por Ios ditos oficiales ni por otro alguno oficial durant el present por el dito Principe no pueda seyer por via de appellido ni por otra via alguna por mero oficio o a instancia de part preso ni sacado de poder del dito Senyor Rey ni de aquellas personas que el dito Principe guardaran e el contrario fazient se pueda no obedecer. E quiere que el present acto nuncha pueda seyer trahido en consequencia en el sdevenidor prejudicio por aquell no sia fetxo ni causado agora ni en otro tiempo sdevenidor prejudicio o lezion alguna a los fueros privilegios libertades usos et costumbres del Reyno de Aragon ante quiere que aquellos romanguen sin lezion e prejudicio alguno e que el present acto dure por todo el mes de mayo primero vinient inclusive e no mas. E ordone e statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de la dita cort ditos LXXII representants la dita cort que el dito Principe no puede seyer sacado del Reyno de Aragon a otra ninguna part sino por tornarlo al dito Principado de do deve venir o al Reyno de Valencia de Io qual haya a constar por carta publica la qual se haya a liurar al notario de la cort dentro de X dias apres que sera tornado al dito Principado o puesto en el Reyno de Valencia. E statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de los ditos LXXII representants la dita cort que apres que el dito Principe sera tornado al dito Principado o puesto en el dito Reyno de Valencia el present acto e cosas en aquell contenidas sien extinctos. E place al dito Senyor Rey tener al dito Senyor Principe en la ciutat de Çaragoça en el palacio suyo reyal clamado la Aljafaria o en la dita ciudat e terminos de aquella o levarlo con su Majestat por el dito Regno de Aragon o lexarlo donde la muy Illustre Senyora Reyna stara dentro del dito Regno de Aragon con tanto empero que si la Majestat suya querra por tempo de diez o XV dies ir a caça o otro deport ensembla con la dita Illustrissima Senyora Reyna por el ditxo Regno de Aragon que sea en facultad del dito Senyor Rey poderlo fazer dexando al dito Illustre Princep fijo suyo en el dito palacio de la dita Aljafaria o en la dita ciutat de Çaragossa o terminos de aquella do a sa Senyoria plazera e visto le sera. Et jurara el Senyor Rey de tener e complir el sobreditxo acto e todos e cada unas cosas en aquel contenidas et contrellas no venir ne fazer venir directament ni indirecta.

Sepan todos quantos esta carta veran que Nos don Jayme per la gracia de Dios Rey de Aragon de Mallorques de Valencia comte de Barchinona e de Urgell e Senyor de Montpeller prometemos a vos don Alfonso Infante de Aragon primero fillo nuestro que de aquello que vos en esse dia de hoy en que esta carta vos femos devedes e havedes en els Regnos de Aragon e de Valencia per nos aci como las cartas nuestras que vos ende havedes dizen no vos baxaremos en todos nuestros dias ni res no vos en tocaremos ni vos en tolremos asi lo vos crexeremos vos levandovos a provecho de nos e de la tierra. E esto que sie entendido a buena fe e sin enganyo e a conexença de don Examen de Foçes (Gimeno, Ximeno de Foces, Focibus) e de don Bernat Guillem de Entença o de don Examen Perez de Aranoso (Arenós) assi que ellos conosquen entre nos e vos. E si de esto o de algo contendiesemos e nos e vos fagamos e segamos todo quanto ellos hi veran por bien. E demas prometemosvos que con el Rey de Castiella no nos adobaremos sin vuestra voluntat ni con el amor nenguno ni convinenças contra vos no faremos ni sen vos e de esto femos a vos homenage (homagium) de manos e de boca e juramos sobre los sanctos Evangelios tocados con nuestras manos e mandamos a don Eximen de Foces e a don Bernat Guillem de Entença e don Eximen Perez de Aranoso ricos homines nuestros que fagan a vos hominage de manos e de boca e que vos juren sobre sanctos Evangelios que esto fagan a nos tener e guardar e complir a vos assi como en esta carta vos lo prometemos e sino que vos aiuden a todo lur poder fasta que vos lo hayamos adobado. E nos sobreditos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Aranoso femos a vos don Alfonso homenage de manos e de boca assi como vassallos a Senyor e vos lo juramos sobre sanctos Evangelios que vos faremos tener cumplir e guardar todo esto que en esta carta vos promete vostro padre a todo nostre poder e buena fe e sin enganyo. E porque esta carta vos sea mas firme nos sobredito don Jayme Rey Daragon e Nos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Arenoso femosla sellar con nostros sellos. Datum apud Biar septimo decimo kalendas julii anno Domini Millesimo CC° Quinquagesimo Quarto. (1254) - Sig+num Jacobi Dei gracia Regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani. - Testes son desto frare Andreu Vispo de Valencia maestre Martin Artiacha de Valencia don Gonçalbo Perez Cabiscol de Valencia don Guillem Prior de Cornellan frare Pere de Lerida Prior de la casa de los Prehicadores de Valencia. - Sig+num Petri de Capellades domini Regis scriptoris qui mandato ipsius hec scripsit loco die et anno prefixis.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. A cinch del present e dejus scrit mes de nits entre sis e set hores rebem una vostra letra dada en Barchinona a dos del dit mes en la qual nos narrau la comissio per les corts a vosaltres feta. Lo fi desijat no ses pogut obtenir. Nos pregau vullam elegir una persona e aquella a vosaltres tremetre ab suficient potestat per les dites coses. E rebuda aquella havem trobat anuig com lo desijat per vosaltres no ses pogut complir e havem deliberat de continent celebrar consell en modo la persona per vosaltres demanada sia eleta e aquella dins lo temps a vosaltres tramesa supplicant la inmensa Trinitat vos vulla aconsellar tal modo sia servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. E si algunes coses molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors vos seran plasents per nosaltres fahedores fiablement nos scrivets. Scrita en Puigcerda a VI del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - A vostres honors e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Rebuda havem una letra de les reverencies vostres e aquella legida perque ferventment desijam la utilitat sossech e repos de la cosa publica de aquest Principat e en lo benavenir de aquella tant com en nosaltres es no volem defallir de continent per los sguarts en aquella expressats havem constituhit sindich nostre lo honorable micer Pau Alamany doctor en decrets canonge e paborde daquesta Esglesia per esser aqui la jornada ab potestat suficient juxta lo expremit en la terra. E perque aquesta feyna par a nosaltres de molt gran importancia supplicam a nostre Senyor Deu la vulla endressar e obrir cami saludable per la liberacio de la persona del Illustre Senyor Princep en forma que sia a la sua lahor e servey e honor del Senyor Rey e de la cosa publica oferintsnos en tot lo que puxam fer a benavenir del negoci. E sia molt reverend honorables e molt savis senyors custodia vostra la Trinitat Sancta. Scrita en Vich a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Als molt reverend e honorables senyors los senyors deputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends e honorables senyors. Lo die de Ninou me fon presentada una letra de vostres reverencies ab la qual mes injunt presentas o fes donar hun plech de letres als quis dressaven les quals eren segellades ab sagell del reverend archabisbe de Tarregona. Perque molt reverend e honorables senyors les dites letres foren per mi presentades o fetes dreçar als quis dressaven del dia que per mi foren rebudes fins lo dissapte seguent per tot lo die que teniem tres del mes present e dejus scrit. E per ço com es veritat fasne la present letra. E sia la sancta Trinitat en continua proteccio de vostres reverencies. Scrita en Vilafrancha de Penades a VIII del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - (Noy trobam sotscrit e fou per oblit.)

Als molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona
Molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors. Diumenge proppassat que teniam quatre de janer reebem una letra vostra la dada de la qual era en Barchinona de dos del dit mes de janer e vist lo contengut en aquella havem congregat nostron consell en lo qual havem elegit en sindich lo honrat En Gabriel Puig conciutada nostre exhibidor de la present al qual havem donada ampla potestat segons per ell vos sera feta fe. E no pus per la present. Si negunes coses vos seran plasents infaliblament nos en vullau scriure. E sia molt reverend e honorables e savis senyors lo Sant Sperit en vostra continua proteccio. Dada en Manresa a VIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu.
- A vostra honor e servey apparellats los consellers de Manresa.

Als molt reverend honorables e de gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Per los respectes expressats en una vostra letra per nos rebuda diumenge envers mig jorn IIII del corrent mes sots data de dos del ja dit mes e en altra manera trametem a les vostres molt gran reverencies lo venerable En Gabriel Viver notari ciutada sindich e missatger de aquesta ciutat de aquells e de nostra intencio per nos largament instruit e informat e al qual havem comenada creença a les vostres molt gran reverencies de part nostra per ell explicadora. Per tant molt reverend honorables e de gran saviesa senyors sia a vosaltres plasent vullats donar plena fe e creença al dit nostre sindich e missatger de les presents exhibidor en tot ço e quant de part nostra vos explicara axi com si nos personalment vos ho explicavem. E conserveus molt reverend honorables e de gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reverendo in Christo patri et amico singularissimo domino abbati de Monserrat.
Reverendo in Christo pater et amice singularissime debita salute in Domino comendata. Litteras deputatorum recepi actis diebus quibus mea indispositione nec personaliter respondere potui ut jam V. R. per comissionem venerabili Priori nostro de Natzaret factam significavi. Quare bono comuni et ipsius utilitatibus quam maxime affectatus decrevi si meam in aliquo bonam habetis presenciam neglecta indispositione ad vos illico pervenire. Quapropter R. V. confidenter rogo ut meam litteram omnibus ipsis dominis presentetis et paratam voluntatem. Ego paratus ad omnia pro omnium honore et servicio vestram responsionem spero. Quod si talis non fuerit necessitas me feratis excusatum deprecor.
Et de omnibus per vestras litteras sim certificatus queque grata rescribendo. In monasterio Populeti X januarii. - A vostra voluntat presto el abat de Poblet.

Als reverend nobles e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend nobles e magnifichs senyors. Preposada tota deguda recomandacio en Nostre Senyor Jhesus non obstant per la indisposicio de ma persona haja respost per creença a vostres letres la qual porta lo venerable nostre Prior de Natzaret empero desijant sens nengun dubte cumplir totes coses a vostre servey e benefici del ben comu so deliberat postposada alguna necessitat de ma persona venir a vosaltres si tal necessitat occorre. Perqueus deman gracia si la necessitat de les fahenes ho requer per lo portador me rescrigau de continent car jo so prest de continent obseguir al que volreu. E si per ventura les fahenes no son axi ardues per jo esser axi no prou dispost me hajau per scusat. Manant de mi a vostra honor e servir ab tota confiança. Del monestir de Poblet a VIIII de janer. - A vostra ordinacio presto el abat de Poblet.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. A VI del present mes de janer havem rebuda una vostra letra en la qual afectuosament nos pregau que nosaltres volguessem elegir alguna persona de nostre capitol ab potestat suficient per entrevenir en lo parlament fahedor per utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep. E nosaltres de continent haguda vostra letra havem elegit lo honorable mossen Miquel Periç canonge nostre donantli aquella potestat que en semblants actes es acostumat de donar lo qual per los respectes en vostra letra contenguts sera la jornada contenguda en la dita vostra letra ab vosaltres en Barchinona. E sia lo Sant Sperit proteccio e guarda vostra. De Leyda a VI de janer del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend e magnifichs senyors los qui son prests a ordinacio de vosaltres los dega (decano; decà) e capitol de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Diluns a V del present rebem una letra vostra dada en Barchinona a dos del present contenent en efecte per los fets de la detencio de la persona del Senyor Princep hi en aquella contenguts tramatessem aqui una persona ab potestat suficient per les coses en la letra contengudes. E per ço jatsia aqui sia lo honorable En Franci del Bosch ciutada de aquesta ciutat sens revocacio del altesa la arduitat dels negocis havem deliberat trametreus lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat ab plen poder. Placia a nostre Senyor en los dits afers se provehescha a lahor e gloria de nostre Senyor e servey del Senyor Rey e utilitat e repos del Principat. Scrita en Leyda a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e
honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Hir poch apres XII hores tocades apres mig jorn rebi dues vostres letres en un plech la una mia laltra a la ciutat la qual de continent doni al honorable En Bernat Gralla hun dels pahers. Una altra ni havia fora lo dit plech peral Capitol daci la qual per semblant prestament fon dada a mossen Valterra vicari spiritual. Mossenyors dissapta proppassat vos scrivi per altra com havia presentat vostra letra patent al veguer daci sobre lo delliurament del scuder de mossen Cardona la qual letra e translat de la carta de la presentacio feta per mi e resposta del veguer daquen feta es interclus dins la mia letra la qual sen porta un correu. Lo sobre dit die dos hores apres mig jorn segons lo hoste de correu ma feta relacio e crech la devets haver rebuda e hon no lo efecte de la resposta del dit veguer es que ell nol havia pres ni per ell era detengut pres mas per lo Senyor Rey e per sos algutzirs e per lo dit Senyor era stat inhibit.
De Leyda a VI de janer any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

25 DE OCTUBRE.

25 DE OCTUBRE.

Continuaron ocupándose, en esta sesión, del asunto de mosen Burgués, sin que se tomara definitivamente acuerdo alguno.
Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

A los muy reverendos nobles magnificos e honorables senyores los diputados del General e consello de aquell representantes el Principado de Cathalunya.
Muy reverendos nobles magnificos e honorables senyores. Ayer viernes recibimos una vuestra letra fecha (hecha) a dos del present la qual vista somos mucho admirados de la información que deziys seyer stada recebida e por aquella constar el noble don Jofre de Castro seyer stado dampnificado por Blascho de Bardaxi y Stevan Dagramunt como capitanes con muchos otros sus complices e sequaces por haver el dicho don Jofre tomado sueldo de los catalanes en los actos de la liberacion del lllustrissimo Senyor don Carlos primogenito de buena memoria y aquesto por quanto somos informados e verdaderament sabemos los homicidios robos e otros danyos que fasta hoy se son seguidos seyer stados fechos por causa e ocasion de la inveterada bandositat que es entra don Phelip e don Jofre de Castro de una part e mossen Joan Cerdan e mossen Rebolledo yerno suyo de la otra por causa de la muert perpetrada en la persona de mossen Pero Martinez de Muriello suegro del dito don Jofre. Por la qual bandositat no solament los robos e danyos en vuestra letra recitados mas otros muchos se son fechos e subseguidos entre las partes sobredichasde grand tiempo aqua e antes quel caso de la detencion del dicho lllustrissimo don Carlos primogenito e liberacion se seguisse. E aquesto no es cosa nueva entra aquestas partes car luengament antes seyendo
bandosidades entre los nobles don Joan de Luna e don Lop Eximenez Durrea e los del linatge do Gurrea o Urries o otros muchos del dito regno tales e semblantes cosas se son acostumbradas de fazer en los bienes de los guerreantes e de sos parientes amigos e valedores. Es verdat que veyendo aquesta cort la guerra entre los sobreditos fazer e continuarse desaforadament e de aquella haverse seguido e seguirse de cada dia danyos innumerables a los del regno por diversos instancias han suplicado la Majestat del Senyor Rey y quesiesse (esta y viene del hic latín; hi, hy, también aparece en castellano antiguo) provehir. El qual por su solita clemencia y virtut ha fecho en lo sobredicho las provisiones necessarias quanto bastan los fueros e libertades dequesto regno e ahon continuament su Senyoria emsemble con la cort e la cort por si enviando sus embaixadores e en otras maneras no han cessado ni cessen provehir hi por todos los remedios que de justicia fazer se pueden. Empero senyores por conservar la antiquissima confederacion e amor que aqueste regno con aqueixe Principado siempre ha servado y hovido movidos por vuestras letras havemos de continent suplicado la prefata Majestat que en et cerqua lo por vuestras reverencias noblesas magnificencias e saviesas a su clemencia suplicado e a nosotros intimado hi quisiesse devidament provehir segund los fueros privilegios e libertades de aquesto regno a les quales suplicaciones su clemencia inclinada se ha ofrecido provehir devidament como el caso lo requiere segund encara creyemos por letra de su Altesa vuestras R. N. M. e saviesas mas amplament poran seyer informado * ofreciendo nos en aquesto e otras cosas ad aquellas plazientes e per honra e util de aqueixe Principado fazer con muy buena voluntat todo lo que a nosotros sera possible. E sea en voestra proteccion e guarda la Sancta Trinidat. Dada en la ciudat de Calatayut dius el sillo de la Dipputacion del regno a XVIIII de octubre del anyo mil CCCC sixanta e uno. - Los setanta e dos representantes la cort general del regno de Aragon residentes en la ciudat de Calatayut a voestra honra parellados.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los deputats del General de Catalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Per alguns negocis occorrents e necessaris en aquesta universitat aquesta universitat tremet missatger al Senyor Rey lo honorable Nanthoni Fortesa ciutada de aquesta ciutat lo qual es informat a ple de tot lo necessari e ha de esser ab vostres reverencies e senyories. Suplicam vos en tot ço e quant per part de aquesta universitat vos dira e explicara donarli plena fe e creehensa axi propriament com si nosaltres ho dehiem personalment suplicant vos vullats haver aquesta universitat per recomanada axi com indubitadament confiam e havem ferma sperança. E ordenats (en occitano: ordeneu, ordoneu; ordenad) de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Castell de Caller a III de setembre any Mil CCCCLXI. - A vostres reverencies nobleses e magnificencies prests e apparellats los consellers de Caller.

8 DE ABRIL.

8 DE ABRIL.

No hubo sesión, por estar ocupados el arzobispo y el conde de Prades en la contestación que se debía hacer al embajador del rey de Castilla. Las cartas que se recibieron o se enviaron en este día son las siguientes.

A los muyt reverends nobles magnificos senyores los diputats del General de Cathalunya e consello en virtut de la comissio de la cort sleydo.
Muy reverents nobles e magnificos senyores. Una vuestra letra havemos recebido con el present correu dada en Barchinona a XXVIII del mes de março mas cerqua pasado contenient en efecto entre otras cosas las causas de la entrada e staia por las gentes de aqueix Principado feytas en la villa de Fraga. E agora como haveys proveydo que lexando el castello e villa sobreditos liberament las ditas vuestras gentes sen tornen en Cathalunya notificandonos encara la buena intencion vuestra ques stada en no agraviar en res los habitadores de la dita villa ni encara aqueste regno ofreciendo vos fazer por vosotros a aqueste regno todas aquellas cosas que vosotros poreys fazer de lo qual encara que nos teniamos por dito star assi en verdat e la intencion vuestra seyer tal como en las ditas vuestras letras se recita. E creyendo aquesto assi seyer por la obra lo tolleravamos pero encara de seyer de aquesto por vuestra letra certificados e que assi lo hayais metido por execucion como nos teniamos por dito lo fariays lo hagays feyto muyto vos lo regradeceremos e tales cosas son causa de conservar la buena fraternidad amor e benivolencia que entre aquesto regno e aquexe Principado fins al dia de oy son stades e seran daquianant plaziendo a nuestro Senyor Dios e las profiertas por vosotros en ves aqueste regno feytas acceptamos. Et asi mateix nosotros somos prestos de treballar e fazer todas cosas que por beneficio e honor vuestra e de aquexe Principado por nosotros e aqueste regno se puedan fer. Et contanto muyt reverents nobles e magnificos senyores sia nuestro Senyor Dios guarda de vosotros. Dada en Çaragoça a dos de abril anyo de Mil CCCCLXI. - Los diputados del regno de Aragon a vuestro honor prestos.

Al molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorable e savis senyors. Vostra letra havem rebuda per los honorables micer Luis Cirera paher e En Johan Dalfageri ciutadans de aqueixa ciutat e havem hoits aquells de tot lo que de vostra part nos han volgut dir e explicar. A la qual vos responem que vosaltres no ignorau com aquest concell dels afers que tenim entre mans es ordonat e arreglat en cert orde e nombre. E aqueixa universitat entre les altres ha hauda sa deguda porcio en lo dit consell e ab persones assats dispostes son stades trameses e admeses al dit consell. E per ço com vosaltres senyors vehem mudau tant sovent de persones qui entrevinguen per aqueixa universitat en lo dit consell no sens raho prenem alguna admiracio car par nos nos don alguna turbacio e nocument en los afers e occasio a altres universitats de aquest Principat fer lo semblant. Per queus pregam e encarregam molt stretament que vullau provehir per los dits sguards cessen aquestes tals mutacions de persones car nosaltres e los del dit consell se pren havem haguda e haurem bona voluntat e intencio en favorir aqueixa universitat en totes les coses concernents son utill e honor. E aço haurem a una gran complacencia. Rescrivintnos lo queus sia plasent. E sia la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a VIII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

colección documentos inéditos archivo general corona Aragón, tomo XIV, 14

COLECCIÓN 
DE 

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.

TOMO XIV.

LEVANTAMIENTO
Y
GUERRA DE CATALUÑA
en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ;
Cronista de la Corona de Aragón.

Tomo I.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1858.

/Nota de Ramón Guimerá Lorente: Se actualiza la ortografía en el texto de Bofarull, NO en los originales/.

AL LECTOR.

Conocidas son las turbulencias de que fue teatro el Principado de Cataluña durante el reinado de don Juan segundo, y que han sido historiadas por muchos y distinguidos escritores; pero son también muy diversos los juicios que sobre ellas se han emitido. Para los unos, la culpa de aquellos tristes sucesos estuvo toda de parte del Principado, que no hizo más que cubrir su espíritu de rebeldía con el manto de la legalidad y del celo por la paz de la real familia: para los otros, don Juan, por propio impulso o dominado por su segunda esposa doña Juana Enríquez, fue para su hijo don Carlos un verdadero padrastro, y para la provincia un verdadero tirano, como quebrantador de sus constituciones y privilegios. Al hijo le han llamado algunos rebelde: otros le apellidaron santo. Como quiera, es lo cierto que aquellos disturbios nacieron del propósito, hipócrita o sincero, de restablecer entre el padre y el hijo la deseada concordia, turbada por las males artes de pérfidos consejeros, y de amparar y defender a este último en los derechos que por la ley le competían; pero malogrados o torcidos los primeros pasos, por culpa tal vez de quien más debía encaminarlos a buen término, sobrepúsose luego a la fría razón el hervor de las pasiones, y faltando a los unos la necesaria cordura para llegar a un pronto y fácil acomodamiento, perdido por los otros el respeto a la Majestad, y roto al cabo el freno de la obediencia, vióse Cataluña envuelta en una desastrosa guerra civil de doce años, en que por ambas partes se malgastaron torpemente las fuerzas que el pais había empleado en mejores tiempos en acrecentar su grandeza, y durante la cual anduvo el Principado poco menos que mendigando reyes por toda Europa, puesta como quien dice en almoneda la corona condal de Barcelona.
No pretendemos aquí, ni es de nuestra incumbencia, el emitir un nuevo juicio acerca de aquellos acontecimientos: tratamos solamente de manifestar, que aun después de lo mucho que sobre ellos se ha escrito, puede ser que el proceso no se halle suficientemente instruido, y que, por lo mismo, no ha de ser del todo estéril para el que se consagra a semejantes estudios el cúmulo de cartas, acuerdos y otros papeles cuya publicación emprendemos con este tomo decimocuarto de nuestra Colección; porque pudiendo examinar así el asunto en sus últimos pormenores, podrán entenderse más claramente los móviles que se pusieron en juego en aquellas fatales circunstancias, la presión que sobre los ánimos de los jefes del movimiento pudo ejercer la opinión de la muchedumbre, y la rigidez de principios, extremada si se quiere, en que la Diputación
catalana y su consejo fundaron, primero su adhesión al Príncipe de Viana, y luego su desobediencia manifiesta a un soberano a quien consideraban como conculcador de los fueros de la provincia y violador de la fé jurada.
Bajo este supuesto, pasamos a dar razón de los originales con que contamos para el esclarecimiento de aquellos hechos, y que vamos ahora a dar a luz en este y otros tomos sucesivos de nuestra Colección.
Existen en primer lugar en este Archivo once volúmenes, que bajo el título: Turbationum Cathaloniae, contienen las actas de la junta que, compuesta de los diputados y oidores de cuentas del General, y de otras veintisiete personas que a estos se agregaron, se constituyó en esta provincia luego de haber sido prorogadas las cortes de Lerida, y por comisión de estas, para atender al pro común y procurar la libertad del Príncipe de Viana. Entre otros documentos, se lee en aquellas actas la voluminosa correspondencia que siguió dicha junta, ya con las numerosas embajadas que envió a la corte, ya con los comunes de la provincia, ya con los diputados de Aragón y de Valencia, ya en fin con los jefes que puso al frente de las armas, cuando creyó llegado el caso de alzar banderas contra el rey don Juan. Por ellas, pues, daremos ahora principio a nuestra publicación, trasladándolas íntegras, sin más que reducir a breve expresión la parte formularia del escribano; porque si bien podíamos haber cercenado mucho, ya que no todos los documentos han de tener igual importancia, y por necesidad habrán de verse repetidas más de una vez las mismas ideas, hemos preferido pecar de redundantes, a constituirnos árbitros de una elección que podía no ser para todos acertada.
Pero aquella junta cesó en sus funciones luego que, proclamado conde de Barcelona don Pedro, condestable de Portugal y ex-maestre de Avis, llegó este a las playas de la capital y tomó posesión del gobierno, a principios del año 1464. La soberanía de don Pedro no podía avenirse con las omnímodas facultades de una corporación que, desde que la provincia había negado la obediencia a don Juan, venía también ejerciendo atribuciones de soberana: y la junta fue disuelta. Por esto sus actas no alcanzan más allá de aquella fecha. La guerra continuaba, sin embargo; murió don Pedro de Portugal, y fue proclamado Renato de Anjou; perseveró Cataluña en su obstinada resistencia, y no se restableció la paz hasta fines del año 1472. Mas como durante esta segunda época continuó la diputación funcionando, si no como soberana, con las extensas facultades que le atribuían entonces las instituciones en la gestión de los negocios públicos de la provincia; en los registros de este Cuerpo, en sus Dietarios, en sus Libros de Deliberaciones y en los del diputado Zaportella, único que apartándose de sus compañeros, abrazó muy al principio la causa de don Juan, y pasándose a Tarragona, pretendió representar alló por si solo la Generalidad de Cataluña, (los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona ) hallaremos los materiales necesarios para la completa ilustración de este último periodo. En una palabra, poniendo a contribución todos los papeles de esta clase cuya custodia nos está confiada, entresacando y trasladando cuantos nos parezca que pueden dar alguna luz sobre aquellos graves sucesos; procuraremos en esta serie suministrar al lector todos los datos que puedan ayudarle a tener de ellos un cabal conocimiento, y a juzgarlos por si mismo, sin prevención y con justicia.
Tal es, en suma, nuestro propósito; tales son los elementos con que contamos para llevarlo a cabo: si contra nuestros deseos no lo conseguimos, y no podemos en este punto llenar cumplidamente el encargo que el Gobierno de S. M. nos ha confiado, cúlpese nuestro poco acierto, no nuestra falta de celo.

PROCESSUS FACTUS PER DOMINOS DEPUTATOS ET EORUM CONSILIUM PRO LIBERATIONE ILLUSTRISSIMI DOMINI CHAROLI PRIMOGENITI ARAGONUM ET SICILIE PER SERENISSIMUM DOMINUM REGEM PATREM SUUM DETENTI VIRTUTE COMISSIONIS PER CURIAM GENERALEM QUE IN CIVITATE ILERDE CELEBRABATUR DICTIS DOMINIS DEPUTATIS FACTE.

8 DE MAYO.

8 DE MAYO.

Fueron leídas en esta sesión las instrucciones y cartas que preceden, y aprobadas por los señores Diputados fueron entregadas desde luego, por los mismos, al comisionado Francisco Lobet. Se hicieron, además, otras varias proposiciones de interés secundario, y se recibió la embajada que enviaba el rey de Castilla por conducto de D. Diego de Ribera, caballero, quien, en presencia de los señores Diputados y Consejo, leyó una carta de dicho soberano cuyo contenido es como sigue.

A los muy reverendos egregios nobles e magnificos prelados e cavalleros e notables persones diputados del Principado de Cathalunya e ciudad de Barchinona e nuestros caros e amados amigos.
Muy reverendos egregios nobles magnificos prelados cavalleros e notables persones diputados del Principado de Cathalunya e ciudad de Barchinona e nuestros caros e amados amigos. Yo envio al Principe mi muy caro e muy amado primo y hermano a Diego de Ribera cavallero de mi casa. Asi mesmo le di cargo que de parte mia con vosotros fablase algunas cosas yo vos roego y pido de gracia le dedes fe como a mi mesmo seyendo ciertos que las cosas que a vuestra honra e desse Principado compliran las he de fazer con todo amor e boena voluntat. Ayvos nuestro Senyor todos tiempos en su santa comienda. Scrita de mi mano en Aranda a XIIII de abril de LXI. - A la honra de vosotros presto el Rey.

Después de cuya lectura, dio el mencionado embajador de Castilla, en suma, las siguientes esplicaciones.

Primo premeses saluts per part del dit Rey ha dit com lo dit Rey ha en gran comendacio los actes fets per los cathalans per la liberacio de la persona del Senyor Primogenit Ios quals son stats ab molta virtut e fidelitat fets e stima tant aquells per lo deute e amor que ha al dit Senyor Primogenit lo qual no solament ha per cosi mes en loch de frare com si per la persona del dit Rey de Castella fets eren.
Item mes ha dit que de continent sabuda la detencio del dit Primogenit lo dit Rey ab alguna gent de cavall e de peu se acosta a la frontera de Arago. Apres sabuda la desliurada del dit Primogenit ses aplegat ab molta mes gent de cavall e de peu e ha donat part de aquella al conestable de Navarra per cobrar aquell regne e reduhirlo al dit Primogenit e ell sta prest a la frontera per fer lo necessari. E ha dit que lo Senyor Rey nostre e lo regne de Arago vist tal moviment han trames al dit Rey per conmemorarli la pau qui es entre ells e requirint lo seu degues tornar en sos regnes. E lo dit Rey los ha respost que vol servar la pau e no contravenir. Pero que en lacte del matrimoni del Senyor Rey ab la Reyna Blancha fonch capitulat inter alia que lo Rey de Castella hages ajudar e defendre lo primer nat de aquell matrimoni en la successio de aquell regne. E com lo dit regne sia del dit Primogenit en virtut de la dita capitulacio en la qual ell es obligat ab sentencia de excomunicacio donada per nostre sant Pare que per tant ell no fallirie al dit Senyor Primogenit en la recuperacio del dit regne. Pero que en lo que ha sguard al regne de Arago volia servar la dita pau. E mes dix que havia respost als dits embaixadors que si lo Senyor Rey nostre per causa dels actes dels cathalans volie res fer contra aquells e encara contra lo dit Primogenit que ell nols fallirie ans se oferie ell e tots sos regnes e stat a lur voler e honor. E totes aquestes coses per lur descencia ha volgudes significar als dits diputats e consell e a la ciutat de Barchinona. Mes lo dit embaxador ha explicat que lo dit Rey vol e desija se complesqua lo matrimoni de sa germana ab lo dit Primogenit e que es prest e apparellat aquell en obra. E que encara vol e desija se faça aliança entre ells.

Item per quant lo dit Rey desija molt veures ab lo dit Senyor Primogenit e per que stant ell ab tant poder lla hon sta a la frontera sens fer actes alguns no li par stigue a sa honor volrie axi del dit matrimoni e aliança e vistes haver presta resposta del parer dels dits diputats e consell.

Siguen las cartas que se recibieron en este día, y, a continuación, las que se mandaron expedir.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
En lo loch Damposta havia hun appellat Jaume Sant Pere lo qual no ha molts dies es anat a Çaragoça e ha parlat e comunicat ab lo Senyor Rey e ab En Franci Mas alcayt del castell del dit loch de les coses que be li ha vengut e son contra aquell grans presumpcions que ha parlat e informat de pendre lo dit castell Damposta e levar En Pere Gill capita qui aquell guarda per vostres reverencies ab certes altres perdones que
jo hi e messes apres que ne tretes persones conduhides per lo General per ordinacio vostra que guardaven en aquell. E encara que hauria mal informat lo dit Senyor Rey contra aquesta ciutat e contra los procuradors consellers e ciutadans de aquella per causa de les coses que aqueixa ciutat fa en defensio de aquella e del Principat de Cathalunya donant li noticia de les persones e de tot lo que quiscu fa en los dits fets e anassen daquesta ciutat a la ciutat de Çaragoça secretament donant entendre que anava a Barchinona. E hun cert ciutada amich seu al qual dix que anava a Çaragoça li demana per que y anava aquell respos que ab sagrament ho tenia o semblants paraules lo qual dit Sant Pere solia esser loctinent dalcayt del dit castell per lo dit En Franci Mas. E per com no es stat tengut e tornat en la custodia de aquell ab les altres persones que aquell guarden ha pres en tant odi e mala voluntat los qui guarden lo dit castell que ha cominat de ferlos lenug que pora. E es lo dit Sant Pere home molt mogut e de mala condicio poch duptant en fer e cometre qualsevol mal (pues vaya lugarteniente de alcaide buscáis, atontaos). E en aquesta ciutat era contra aquell gran suspita e molt difamat que ha mal tractat de levar e fer levar lo dit castell al dit capita e persones quil guarden e de haver ginyades e tractades altres malesses per trahir la terra per les quals sospites e presumpcions e fames los honorables procuradors ab deliberacio de llur consell me han request que yo anas personalment al dit loch Damposta ensemps ab lo sotsveguer daquesta ciutat e que fes pendre lo dit Sant Pere e metre en les presons tenint lo en aquelles ben custodiat e guardat. E axi mossenyors ho ho (ho he) fet que diluns prop passat apres dinar ani al dit loch Damposta ab lo dit sotsveguer e prengui lo dit Sant Pere e le manat e mes en la preso. E apres los dits procuradors ab deliberacio del consell de la ciutat me han request yo procehesqua a rebre informacio del dit Sant Pere de las coses dessus dites per aquell tractades e ginyades e mal fetes rebut daquell confessio e testimonis metentli cadena e grillons e tenintli guardes com axi fos necessari attesa la condicio de aquell e fa molta difamacio que es contra aquell en la dita ciutat de les dites coses. E axi me so ofert de ferho. E encara mes so stat request per los dits procuradors que fes metre en la preso dues altres persones per com son stats ajudants al dit Sant Pere en avisar los e en altres coses per empatxar que no fos pres e axi me so ofert de ferho e aço per tant com per vosaltres mossenyors mes stat scrit e manat que yo faça e inseguischa les coses que sere request per pau de la ciutat he volgut scriure de les dites coses a vostres reverencies per ço que sien informades e
provehesquen e deliberen tot lo que volran yo faça en aquells. A les quals scriure e informare apres que hage rebuda confessio e informacio del dit Sant Pere de tot lo que trobare e sabre sobre les dites. Certificantvos mossenyors que aci es fama que en regne de Valencia se fa empre de moltes gents per part del Senyor Rey e en lo Meastrat de Muntesa (el Maestrazgo, lo Maestrat, lo mestre o maestre o magister de Muntesa, Montesa) per part del senyor mestre e en altres parts. E diuse que lo Senyor Rey deu esser prest a la ciutat de Valencia de que aquesta ciutat sta en gran suspita e vos haurien a gracia volguesseu provehir que algunes gents fossen aci tramesses per custodia de aquella. Mes encara mossenyors per dues letres vos he scrit dels homens que he tramesos a guardar lo castell Damposta. Sopplicantvos volguesseu scriure del receptor que pagas lo salari e sou que aquell preven perque soplich vostres reverencies ho vullen provehir. Les quals me rescriven e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyons lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda deputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Jaume Sant Pere del loch Damposta qui era loctinent den Franci Mas alcayt del castell del dit loch es anat a Çaragoça e per fama e moltes presumpcions e sospites que de aquell son hauria parlat ab lo Senyor Rey e tractat e ginyat ab lo dit Franci Mas familiar e servidor del dit Senyor que lo dit castell fos levat al capita e persones que aquell guarden per part de vostres reverencies e que fos mes en ma del dit Franci Mas o de altres gents per Íes quals aquesta ciutat fos dampnejada e apres lo restant del Principat e mes hauria mal parlat de aquesta ciutat e dels regidors e consellers de aquella malament informant e indignant lo dit Senyor Rey contra aquells per causa dels negocis occorrents. E no resmenys que hauria mal parlat e fet contra les provisions e ordinacions fetes en vostre consistori e que hauria altres coses fetes tractades e ginyades en perill e dan de aquesta ciutat e del dit Principat per les quals fama e murmuracions grans presumpcions e suspites havem de continent request lo diputat local de aquesta ciutat fer pendre lo dit Jaume Sant Pere e aquell fes tenir ben custodit guardat e que de aquell rebes confessio e procehis a rebre testimonis e informacio per saber la veritat de les dites coses e la confessio de aquell e tots los actes de la informacio a vostre reverend consistori remeta. E request lo dit diputat es anat de continent al dit loch de Amposta ensemps ab lo sotzveguer de aquesta ciutat e ab la diligent e cauta manera per aquells tenguda lo dit Sent Pere es stat pres e pres menat e mes en les presons comunes de aquesta ciutat hon es detengut ben guardat. E per quant les coses son tals per los fets occorrents que requiren sobre aquells esser diligentment provehit de tot lo que fins aci es stat fet sobre lo dit negoci vostres grans reverencies e magnificencies certificam e instarem e sollicitarem de continent la confessio e informacio dessus dites sien rebudes e aquelles sien per lo dit diputat a vostres reverencies trameses per ço que sie provehit axi sobre la punicio condigna del dit Sent Pere com a la indempnitat de aquesta ciutat. E per quant se parla e se ha gran murmuracio que lo Senyor Rey per los negocis occorrents vol fer algunes novitats contra aquesta ciutat e considerat lo temps de les messes esser molt prop en lo qual se spera aquesta ciutat esser molt despoblada molt afectuosament vos pregam e suplicam sia plasent a vostres reverencies trametre a aquesta ciutat tal nombre de gent darmes ab sou del General per les quals sia reservada de tot perill e dan. E no resmenys vos placia scriure en tal manera al senyor bisbe capitol e clero de aquesta ciutat que paguen e contribuesquen en les despeses axi comunes e necessaries en la custodia de aquesta ciutat e que se adeenen e concorreguen en guaytes les quals quiscuna nit se fan en la dita ciutat. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra continua proteccio e e guarda. Scrita en Tortosa a V de maig del any Mil CCCCLXI. - A tota honor de vostres reverencies molt promptes los procuradors de Tortosa.
Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Yo he trobat en poder de un correu qui es passat vuy per açi hun plech de letres que lo Senyor Rey tremet a mossen Andreu Catala tresorer al qual plech no he tocat mes e trobat una letra del Senyor Rey pera mossen Despens capita de la sua nau e altra per Nandreu Bisbal senyor del Cunit del dit Senyor Rey e altra per lo dit Bisbal la qual no sabia de quis era e aquesta he uberta e vist lo contengut en aquella e hagut causa de obrir les altres e axi jo he ubert les altres dues letres.
Trametvosneles copies. La proferta de mil homens me sembla fora merce tanbe sis faria per metrey gelosia en Cathalunya pur per ques vulle sia e deliberat fervosne lo present correu. Lo correu qui porta les letres va dret a Vilafrancha e de alli a Barchinona. Feta en Leyda a Vl de maig a Vl hores apres mig dia. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Dues vostres letres he rebudes de dos del present a les quals respodre al necessari e primerament mossen del fet den Guillem Volo seray dat lo recapte ordonat si lo cas so porta. En ver que sera gran marevella que ell pas per açi car lo seu cami es per Monço e per Balaguer e Agramunt e de aqui a Puigcerda la via de Perpenya e la millor provisio del fet seria en Puigcerda que alli es son cami en cert. Del fet de mossen Delna micer Riquer parteix vuy de açi quius informara de tot ço cunstant les vostres magnificencies. Per mossen Johan Pere Fahena e per correu he scrit a vostra reverencia e honorables savieses de hun capella lo qual havia fet pendre açi perque donantli lo bollati desvaria molt quem dix anava per sos fets a Çaragoça e apres me dix que anava per la gobernadora e que no portava letres ne sabia per que anava e vehent lo axi mudar e variar e metent la proba per la hon la matia fiu metre en la preso del bisbe sperant de vostra reverencia e honorable savieses la resposta la qual fins açi no he haguda. Ara es vengud lo oficial de Tarragona qui es ordinacio vostra perque del que ordenareu del dit capella no cal sino scriuren del dit mossen oficial que ab tal comissio lo te. Del fet mossenyors queus scrivi per mossen oficial de Valencia del moviment de aquesta ciutat dos nits ha lo cedema de dia yo pugi al castell del Rey e reyalment lo moviment no fonch sens causa car lo loch hon la gent era ab les lums era molt sospitos e la nit segent hi son stats. A nit havent trets XXV homens de fora per los passos hon venen per veure si poriem aferrar res per saber lo misteri si res hi haura scriurem per lo primer hon fareu correu propri si lo cas so porta. Les noves de açi mossenyors son que don Felip de Castre ma dit que ha nova certa com en lo comdat de Ribagorça e abadiat de Graus ha mil homens emprats per lo Rey e tots disposts a segir e que tota aquella terra sta en sperança que lo Rey hi sera prest pur de la gent diu ell la sperança del Rey si per altres per que ell en aquesta materia es opassionat yo hi he trames vuy hun hom de recapte quim sabra dir en que sta la cosa. Mes he avis per hom pro fiable qui sent en moltes coses que lo Senyor Rey treballa continuament en fer diners fins en penyorar les joyhes de la Reyna ha de trametre en Castella XXX mil florins. Quant mes va ell te lo cap molt induit ha fer legir los capitols a les LXll persones de Arago e fins alli ni lo vicecanceller ni micer Jaume Pau nols havien vists de que staven molt stomochats. La Reyna deu tornar en Cathalunya per dilatar lo negoci si fer se pora fins a la eleccio novella dels diputats crehent que alli la terra pendra alguna alteracio. Deu vos ne trihe lo millor. Los D. homens de peu stan ben en orde e fan ses guaytes arregladament. La gent de cavall fins aci no ha fet mostra e aquest de don Felip dihen que speren tots diners de aqui. Feta en Leyda a cinch de maig a XI hores de nit any Mil CCCCLX hu. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.
Siguen la cartas que se mandaron escribir en este día.

Al honorable senyer En Blay Morles diputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.
Diputat local. Nosaltres trametem aqui En Guillem de la Bruna sobrecollidor del General donador de la present informat de algunes coses queus dira de part nostra. Donauli creença com a les nostres persones. E manam vos molt stretament façau e deduhiscau en obra aço que per ell per part nostra vos sera dit. E provehiu atentament que la cosa no sia frustrada de efecte. Havent vos hi segons se confia de vos. Dada en Barchinona a VIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.

Als honorables los veguer e batle de Vilafrancha de Penedes e tots oficials altres als quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscu dells e loctinents seus los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Per lo diputat local de la dita Vilafrancha de Penedes vos sera feta per part nostra certa requesta la qual vos dira esserli notificada per En Guillem de la Bruna sobre collidor del General lo qual ab letra de creença li haveu trames o per ventura la mateixa requesta per lo dit En Guillem de la Bruna feta vos sera. Requirim vos sots virtut del sagrament e homenatge per vosaltres e quiscun de vosaltres prestat e o que prestar son tenguts de obtemperar e exeguir les requestes nostres tota dilacio consell e consulta cessants que ço de que sereu requests o algu de vosaltres sera request per lo dit diputat local dihent ho haver per la creença a ell explicada per lo dit En Guillem de la Bruna o si per lo dit En Guillem de la Bruna ne sereu requests façau e complisquau ab efecte e obra. Haventvoshi en tal manera que per culpa o negligencia vostra lo efecte de la cosa no sia perturbat o frustrat. Altrament siats certs sera procehit contra aquell de vosaltres en aço culpable segons per dret e justicia se atrobara esser fahedor. Dada en Barchinona a VIII dies de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda sobre la preso den Jaume Sant Pere a la qual vos responem que loam la diligencia que ses feta en haver e pendre aquell a fi que si los demerits ho requerran sia castigat en manera que a altres sia exempli. En la gent que demanau per guarda de aqueixa ciutat al present nons par fretur. Per axo vosaltres sou tals que Deus volent vos sabreu regir e posar en tal custodia aqueixa ciutat que sera obviat a dans e inconvenients segons de vosaltres confiam. E sia senyors molt honorables e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Además de las cartas recibidas que se han copiado, siguen otras dos en este lugar, que se recibieron el día anterior.

Al molt honorable lo senyer En Johan Montornes receptor de les peccunies del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres havem deliberat que per guarda del castell Damposta rest En Pere Gil de Villero ab los X homens qui hi son e sien pagats del temps qui hi han stat e si volen emprestança los sia feta per mig mes. E mes que si res es degut als qui hi guardaren los sia pagat. E de aço scrivim al diputat local que ensemps ab vos vejau lo compte de tot lo que sia degut a tots los dessus dits ço es a aquells qui abans dels dits deu homens qui ara hi son foren en guarda del dit castell e als dit deu e be vist aquest compte e deduhit lo que hauran rebut vos pagaulos de les peccunies del dit General lo que degut los sia e enviaunos copia del compte car lo que haureu pagat vos ho farem pendre en compte. Haveuvoshi ab la diligencia que de vos confiam. E si los que hi restaran volran alguna emprestança feulals de mig mes a quiscu. Dada en Barchinona a VII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat e vegueria de Tortosa castellania de Amposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda ab lo avis de la preso den Jaume Sant Pere a la qual vos responem que segons scrivim als procuradors de aqueixa ciutat serem molt contents li sia fet lo proces e segons ses demerits sia be cogitat. Axi mateix vos avisam com havem deliberat que En Pere Gil de Villero romangue ab si deesme en la guarda del castell Damposta e sien pagats de lur sou e encara que si volran emprestança de mig mes los sia feta. Axi mateix sien pagats aquells qui serviran en la guarda del
dit castell ans que los dits X hi fossen tramesos. Per que appellau hi lo receptor En Johan Montornes e vejau be les coses e si hi son stats tots los dits deu e quin temps e lo que hauran rebud. E de aço apres per vostra letra nos ne certificau. Haveuvoshi ab la diligencia que per vos confiam. Dada en Barchinona a Vll de maig any Mil CCCCLXI.- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.