5, 6, 7 de abril

5 Y 6 DE ABRIL. 

Con motivo de ser las fiestas de Pascua, no hubo sesión.

7 DE ABRIL.

Habiéndose presentado el discreto Pedro Perelló, que había sido de secretario con los embajadores enviados a la Señora Reina, con una credencial de los mismos, en virtud de la cual esplicó ciertas dificultades que se habían opuesto por parte de dicha Señora, relativamente a los capítulos que se habían de firmar; acordóse escribir a dichos señores embajadores para que la suplicasen se sirviese poner por escrito las observaciones que había hecho, a fin de evitar nuevo retardo, y para que se pudiese deliberar y responder debidamente.
Siguen la credencial de Perelló y la contestación hecha por los Diputados a los embajadores.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat et cetera.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per que a les reverencies e magnificencies vostres sien notes totes les coses fetes e dites en los parlaments per nosaltres haguts ab la lllustrissima Senyora Reyna fins aci e per que haguda plena informacio se puixa per vosaltres mils delliberar en lo que occorre de present per quant per letra nos porien tant extensament totes coses notificar es stat per nosaltres delliberat a les dites reverencies e magnificencies vostres trametre lo notari qui es ab nosaltres. Lo qual en tots los dits parlaments ab la dita Senyora Reyna haguts es stat personalment e axi per vista e hoida tant amplament informat vos ne pora fer stesa relacio. Al qual vos placia creure e de tot ço que de part nostra vos explicara com a les nostres persones e per ell rescriurets de vostre voler e delliberacio en les dites coses de present occorrents e altres que plasents vos sien. Les quals per nosaltres ab tot efecte se compliran juxta la ordinacio vostra. Molts reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haje en guarda sua. Scrita en Vilafrancha de Penedes a VI de abril any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Abat de Poblet Johan Çabastide Thomas Tequi.

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Illustrissima Senyora Reyna tramesos.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda per lo discret En Pere Perello notari e scriva de vostre embaixada e havem aquell hoit en virtut de la creença a ell en la dita letra acomenada de tot lo que de part vostra nos ha volgut dir e explicar. A la qual vos responem que per quant aquests afers son de tanta importancia com les vostres intelligencies veheu entro aci se son menejats e reduits en scrits e no de paraula la qual se pot variar e per aquells qui la hoen bonament nos pot axi compendre com quant es en scriptura havem delliberat que la Illustrissima Senyora Reyna sia per vosaltres humilment suplicada sia de sa merçe per los dits sguards vulla dar en scrits lo que a sa Senyoria semble esser util e expedient al benefici de aquests afers prestament com tota tarda nos semble portar inconvenient a fi que sobre lo que sa Senyoria dira pugam millor delliberar e respondre car no entenem en altra manera que en scrits proceir en aquests afers. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell et cetera. - Domini deputati et consilium mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Tratóse, enseguida, de la contestación que se había de dar al embajador del rey de Castilla, consultándose con el Señor Primogénito acerca del ejército que había en la frontera, y del matrimonio de la infanta hermana de dicho rey; de lo que se encargó el señor Arzobispo con algunas otras personas, que él mismo elijió.
Siguen algunas cartas, que se recibieron en los dos días de fiesta anteriores.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Cerciorat per vostres letres de la voluntat e ordinacio vostra desistis ab lo exercit a la tenuta e occupacio de la vila e castell de Fraga encontinent rebuda la primera de aquelles dimecres que comptaven XXXI del mes prop pasat ajustat nostro consell fou deliberat de e sobre les dites coses fahedores en serta forma segons apres dire. E lo dimecres prop seguent present lo dit consell fiu venir lo justicia batle jurats e prohomens de la dita vila als quals segons per vosaltres ab vostre letre es stat a mi scrit per mi fonch fet hun gran rahonament ab deliberacio de mon consell dientlos com per ordinacio vostra jo ab lo dit exercit deliberava partir de la dita vila lo endema que era dijous e que vehesen a qui volien els jo lexas e acomenas lo castell per lo Senyor Rey de voluntat e consentiment dels quals ço es los dits justicia jurats e prohomens. Encontinent a requesta mia mossen lo veguer de Barchinona solta lo homenatge An Aymarich de la Via qui per absencia de mossen Torrelles tenia lo dit castell manant en aquell restituhis e liuras lo castell al dit batle segons demenat era per los dits justicia jurats e prohomens de la dita vila. E feta la dita restitucio del dit castell dijous demati que comptavem dos del present en le forma dita mossen lo vaguer en Johan Ferrer e son assident e ab trescents homens de peu e alguns de cavall que ab ells eren romasos vingueren la via mia fora la vila hon jo era ab tot e altre exercit fent tots justats ab bon orde e repos la via de la ciutat de Leyda en la qual ab bon salvament atenem dit dijous a mig jorn. Venint al que dieu de jo aturarme cinchcents homens de peu e sinquanta rosins utills per quant per la derrera de vostres dites letres es ordonat me aturas lo noble e magnifich don Phelip de Castre ab tota la gent de cavall fins lo temps dels dos mesos haguessen complit e aquell firmat licencias tots los dits de cavall ab la gent a peu exceptats los dits sinchcents homens e lo dit don Philip lo qual me aturas fent en aquell compliment dels altres del exercit vos dich segons penç mossenyors de diputats particularment son avisats per letra den Johan Ferrer nom par lo que dieu se puixa fer o pratichar signantment quant a la gent de peu dels quals
licencias los uns los altres dificultaran restar si ja per mi nols era ofert als qui restassen ferlos enprestança ultra lo temps que tenguts eren servir dos mesos o altre temps lo que fer no puch. Com me digau provehire en aturar D. homens los quals hajan voluntat de romenir mes avant si deliberaveu aquells mes retenir es la raho per quant dien los qui sou han pres per los XV jorns ultra los dos mesos son molt mes de D. e mes prop de dos milia que de menys e per conseguent tots agualment tenguts e obligats servir lo dit temps de XV jorns. Volent jo retenir alguns de aquells e licenciar los altres sens sperança de algun nou soccorriment com dit es meteu a mi en gran congoxa hi encara tots aquells ab qui jo he manejar aquestes feynes per que placieus sobre aço prest deliberar e rescriurem quant pus prest poreu si be secretament jo he licenciats alguns de aquells. Dich sobre lo que dieu de jo aturarme don Philip me plau be per ell esser lo ques hi encara per eser molt en punt ell e tota sa gent. E per ço nom vull oblidar perque mils deliberar puxan com se diu publicament hi encara que lo dit don Philip ne ha hagut hun home com mossen Reboledo e ab cent rocins a Barbastre de ques creu e se ha gran dupte no sia aqui per damnejar les terres del dit don Philip. E com jo haver rebudes vostres letres per les quals son partit de Fraga volent zelar la honor del Principat e encara donar raho de ma capitania hagues molt treball ensemps ab mossen lo vaguer son assident e alguns de mon consell en inquirir e trobar infinits furts e dans per los del exercit als de la dita vila donats e no haja pugut pus seber sino per conestablies quels han menjat moltons furtats quals pagos capons e gallines e quals breschats e axi totes les altres coses no resmenys request per los dits prohomens fet a ells per mi lo rehonament so restat de cort ab aquells fesen hun sindich ab poder de rebre transigir e pactar axi en comu com en particular e que aquell me tremetesseu (o tremetessen) en la present ciutat ab memorial dels dans donats e vera stima e valor de aquells fent compte strenyer los del exercit com mils pore arbitre de bon baro fer paga dels dits dans per conestablies fent oferta als de aquella vila may de aquesta ciutat yo partire fins ells fosen contents axi com de fet fare no obstant me hajan scrit voleu prestament jo sia aqui. E com jatsia ma voluntat e desig sia de lo queus he dit pero veig ho molt dificil e quasi imposible dels dits homens e bens de aquells yo puga donar compliment la smena e satisfaccio se faza. Haureus a gracia singular per la honor de tots vullau pensar si seria expedient lo General aquells satisfes e pagas. E ab tant senyor molts reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda.
Dada en Leyda a IIII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera compte de Modica.

Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per lo senyer En Pi notari he scrit a vostra reverencia e honorables magnificencies dels duptes occorrents en lo licenciar universal de la gent axi de peu com de cavall retenint (la t más baja)se açi L. rocins e D. homens de peu per que mossenyors es mester que sia ordenat per vosaltres lo modo ques ha de servar en lo dit licenciar car no crech per lo capita sia licenciat negu ans del temps fins sia de aqui avisat sent vos cert mossenyors que yo he fet fer una crida dihent que tot hom axi de peu com de cavall me donas una çedula dit temps que han de servir e si volen pendre diners en cas que lo General deliber de acordar per dos mesos e axi yo he cobrat cedula de tots o pur dels mes e de fe tots los conestables sino son molt pochs se ligaren que negu no prengues sou sino que los fos dat sou de Vlll florins lo mes e als conestables X florins e apres son venguts a mi molts quis peniden de haver dit de no e son contents de servir. Los conestables dels spingardes per semblant man dit que no volen pus servir mas apres les sues gents man dit que si los vull mudar conestables
que ells serviran als VII florins. Per que mossenyors placieus ferne delliberacio. Per semblant mossenyors es mester delliberar en los consellers si seruiran pus ho no axi mateix dels trompetes qui dins cinch ho sis dies compliran son temps. Nosaltres mossenyors arribam aci hir a hora de vespres. Feta divendres sant a III de abril.
De Çaragoça he nova certa com lo Rey ha ara derrerament ha anprat la ciutat de M.D homens. La ciutat tel a noves que no li diu hoc ni no ni saben per quels vol si per Navarra o per Cathalunya. An Çaragoça se fan molt arnesos dels quals no volen vendre res a negu que tots senyalats per la gent del Rey. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per altres he scrit a vostra reverencia e honorables savieses dels duptes occorrents en la execucio de vostra delliberacio sobre lo licenciar de la gent axi de peu com de cavall retenintse aci D. homens de peu e L. rocins e de axo mateix vos scriu are lo capita ab son consell lo qual arriba hir en la present ciutat ab tot lo exercit e per tant que los capitans dels cinquantenes menaven gran basqua de partir ates que no avien de servir pus de sis o Vll dies o poch mes o menys segons que foren acordats son stats licenciats per lo capita ab son consell. A la gent de cavall ne a la gent de peu nols es stat res dit per lo present fins se haja resposta de aqui de vostra reverencia e honorables magnificencies. De les noves de aci mossenyors a poch avendra que nous gosare scriure de res sino que yo mateix mo vega ates les grans falsies que sich conten. Ab tant de recel sich viu que es cosa stranya. Deu vulla que no manque al millor. Huy me dix en cert don Phelip de Castre que mossen Rebolledo era certament en Barbastre he que hir que era dijous sant lon avien vist pasegar per vila e quey era entrat ab C. rocins de que lo dit don Phelip stava ab recel que no li corregues sa terra e apres yo he sabut com certament hir mati dit dia de dijous sant lo dit mossen Rebolledo era en Çaragoça he aço ma dit hom qui parla ab ell e li dix encara que havia nova que en Stadella eren entrats cent rocins perho que era falsia. Axi vegau com concorda la una nova ab laltra e aquesta de eser ell en Çaragoça hajau per verisima e certa. Jo mossenyors hauria molt mester lo acordament de la gent de cavall de aqui per jornades e les jornades de le mostra que feren aqui car no tenint lo dit acordament no puch seber quant complexen lo temps sino quen stiga a relacio de ells meteys.
De la gent de peu no mi do molt que no tingua nomine que poch mes o menys ja se quascu quant fonch acordat per que lo primer dia fuy ab lo capita e se cascu quant hi arriba mas de la gent de cavall es gran confusio que dels uns als altres ha hun mes de diferencia e lo hu pres diners aqui en hun dia e a cap de XX dies arriba ab lo capita e moltes de aquestes coses. Per quem par mossenyors que sia molt necesari en aquest altre acordament ques ha de fer que sien agualats a cert dia tots los homens de peu e de cavall e que tots comensen a servir hun dia e que tots acaben en altre car altrement es gran confusio e gran dan del exercit. Yo mossenyors des que so partit de aqui james me so partit hun dia del exercit si doncs no per fets e necesitats de aquell ne men entench a partir tant quant per vosaltres sia ordenat quey atur. Es ver que si podia eser licenciat huns quatre o V jorns per anar al camp per metre en orde ma casa e tremetre aqui ma muller auriau a singular gracia e apres de aquest gran temps seria content de servir ordinariament. Aquesta licencia agere aguda facilment del capita e son consell axi com molts altres han agut diverses voltes mas per moltes quen agues de sues sino havia la vostra nom seria res. Feta en Leyda a III de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors mossen Arill portador de la present cavaller del orde de Sant Johan me ha mostrat sinch bons ginets ab los quals diu sera content de servir lo exercit si mester sera ha volgut que yo haja vist los dits cinch ginets e quen aja fet hun mot a vostra reverencia e honorables magnificencies e axi ho fas. Feta en Leyda a IIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors.
Perque vostres reverencia e magnificencies volen que dels cavalls de aquest exercit resten L. cavall utils entre los quals na ha sinch molt utils e en orde qui son del magnifich frare Erill portador de la present per que mils los dits L. cavalls sien triats e elegits he deliberat ab la present vostres reverencia e magnificencies avisar. E ultra quim par per vosaltres mossenyors entre los altres vos deveu aturar los dits cavalls del dit frare Erill no res menys vos o haure a molta gracia vos placia axi ferho. E manen de mi vostres grans reverencia e magnificencies lo que plasent los sia en gracia dels quals quant puix me coman. En Leyda a IIII de abril 1461. - Daquell qui molt servir vos desige. - Bernart de Stopinya.

A mossenyors molt reverend e honorable e de gran prudencia los deputats del Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverend e honorables. Lo notari qui ha rebuts aci lo homenatges e fermades apoques e registrades crides e altres actes sobre los acordats fets dels quals ja haveu agudas copias vol esser pagat demana aturadament C. sols. Son tots los dits homenatges entorn CC. perque placieus ferlo contentar. Aqui sera per ell lo sindich de aquesta ciutat qui es son gendre lo qual ha poder de fermarvos apocha e tot lo que necesari sia. E conserveus Laltisme mossenyors molt reverend e honorables segons vostre cor desiga.
Pochs dies ha vos avisi com avia feta publicar la crida dels arrendaments a XXVIII del pasat perque era dia de mercat. Laltre se fara Deu volent a XVIII del present perque sera del semblant die de mercat. En Vich a VI de abril. - Vostre servidor quim coman a vostres reverencies e honorables savieses Pau Alamany deputat local de Vich.

El propio día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Vostres letres havem rebudes una gran e una chiqua fetes a III de abril present a les quals vos responem que nosaltres scrivim al capita que atur tota la gent de peu que ha rebut tota la emprestança de XV jorns car dins aquest temps Deus volent haurem delliberat lo que se haura de fer ço es licenciarlos del tot o retenirlos. Los capitans de les cinquantenes e laltre gent de peu que sen vajen en bona hora. A la gent de cavall segons havem scrit al capita e a vos nostra intencio es que servesquen lo temps que han a servir e que don Felip e Ferrando de Bolea ab sa gent resten e per çous enviam la nomina de la dita gent de cavall ab les jornades del acordament e de la mostra. Del quens scriviu que mossen Rebolledo sie a Barbatre ab cent rocins e que vulla correr la terra del dit don Felip molt ne som merevellats e be creem no sia ver. De altre acordament que scriviu no volem fer pus acordament al present sino que servesquen lo temps que resta e dins aquell acordarem segons es dit que es de fer de la gent que dieu. Lo Senyor Rey ampre veurem que sera. Dels trompetes nostra intencio que retingau dos trompetes solament. Los consellers nils cal retenir ni aviar car ells ja han a servir com a homens darmes e per esser consellers no prenen mes sou ni menys. Dels spingardes hauriem plaer e a bo que romanguen cinquanta ab la gent que restara aqui e que sien de aquells qui no han  servit lo temps. E si no ni havie qui haguesen a servir temps scriviunosen car nostra voluntat es que ni resten cinquanta. Dels standarders si volran restar quascu ab si terç de rocins sino vinguensen en bona hora e en tal cars si lo compte hi es sino lo veguer qui restara en son loch segons vos havem scrit comaneu los standarts a aquelles persones quels sera vist pus disposts. E puys tot aço sia mes en orde leixau lo carrech del que restara a fer al diputat local e vos veniuvos en bona hora. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti Capitaneo.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra havem rebuda a IIII del present mes. A la qual vos responem que per dita vostra letra havem entes com haveu leixat lo castell e vila de Fraga al batle de la dita vila segons lo justicia e jurats de aquella han volgut. En lo que scriviu dels homens de peu que han rebut lo sou de XV jorns ultra lo de dos mesos que
tenien pus axi es reteniu aquells qui han rebut lo sou per los dits XV jorns segons es dit e nols prometau altra cosa car dins los XV jorns Deus volent delliberarem que es de fer sils retindrem pera mes o sils licenciarem. Del aturar de don Felip ab la sua gent e de Ferrando de Bolea encara som de aquell acord mateix car segons la letra den Johan Ferrer la nova de que scriviu que mossen Rebolledo fos a Barbastre ab cent rocins no es vera e encara segons lo dit don Felip nos ha scrit quel Senyor Rey li ha scrit fes treua ab lo dit mossen Rebolledo a cert temps. Dels robos e furts que los del exercit han fet als de Fraga bens plau lo que vostra senyoria hi ha fet ço es que sen haja plena informacio que es ni que no e quant muntarie e sis pot cobrar dels conestables lo que sera robat sino scriviunosen a fi que ho metam en concell. De la gent de cavall que han a servir volem se ature servescha per lo temps quea servir. Ja enviam lo trellat del acordament an Johan Ferrer segons nos ha scrit ab lo qual sabra lo qui ha a servir e per quant temps.
E puys aço sia fet vos senyor vos en podeu venir en nom de Deu. De les altres coses scrivim largament En Johan Ferrer quius comunicara ço que li scrivim o en vostra absencia al veguer al qual segons vos havem scrit havem dat carrech de la gent qui restara. E sia senyor molt egregi la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt honorable micer Bernart Stopinya assessor del veguer en Barchinona.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda de la preso del tamborino per lo bufet que ha dat a la guarda del General. A la qual vos responem quens plau be la preso que sen es feta e preneune la informacio e enviaulans a fi que vista aquella hi pugam provehir e scriviunos quin tamborino era e a qui servia. Entretant volem que stigue ben pres e per prechs de negu no hisque de la preso. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Se recibió, además, la carta que sigue.

Dirigitur dominis deputatis et consilio.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Alguna dies ha passats lo consell de aquesta ciutat per quant hauge necessari los misatgers que havie destinats aqui per la beneventurada entrada del Senyor Primogenit e per comunicar e provehir sobre los fets occorrents dellibera tornasen e junts aci se ha donat bon compliment en lo necessari e per ço apres dit consell ha delliberat tornen aqui dos dels dits misatgers ço es los honorable micer Luis Cirera compaher nostre e En Johan de Alfageri (Alfajarín) ciutadans per continuar los dits fets. E axi placie a vostres reverencies e magnificencies darlis fe e crehença en tot ço que per ells vos sera de part nostra explicat com sien a ple informats. E sia lo beneyt Jhesus en custodia vostra. De Leyda a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beniplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

10 DE MARZO.

10 DE MARZO.

En este día resolvieron los diputados escribir a los embajadores enviados a la Reina y al Príncipe, para que suplicaran a este se sirviera pasar a Barcelona, cuyas cartas y otras que se leyeron en esta sesión, son como siguen.

Als magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Magnifichs e savis mossenyors. Circa les deu hores de la nit passada parti de aci lo correu ab lo qual vos havem respost a vostra letra e stesament havem de nostra deliberacio aci feta sobre la resposta que fer havieu de nostra part a la Senyora Reyna e al Illustrissim Senyor Primogenit en lo que explicat nos havien los noble e magnifichs mossen Marti Guerau de Cruilles e mossen Luis de Vich. Crehem aquesta hora hajau lo dit correu rebut. E per quant de les parts de Fraga e del capita del exercit daquest Principat nos han sobrevenguts avisos qui requeren presta deliberacio la qual degudament no pot esser feta sens haver comunicat ab lo dit Senyor Primogenit per causa del qual stan moltes coses aci en suspensio e indeliberades sperant la venguda de lo sua Excellencia e la detencio de deliberarhi no es sens perill havem per ço deliberat fervos lo present correu e avis significantvos la molta necessitat que occorre en esser aci lo dit Senyor Primogenit. Pregantvos afectuosament ab bona cura e diligencia vullau supplicar e sollicitar al dit Senyor Primogenit placia a la sua Altesa orde donar prontament en aquesta ciutat entrar. E per causa alguna nos vulla detenir car la necessitat importa e requer la sua Excellencia esser aci com totes les coses stiguen en suspensio qui porta perill de molts dans e inconvenients. E la Sancta Trinitat sia molt magnifichs e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a X de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Als reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona sobre la liberacio nostra e conservacio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. La causa de la present es sols per significar a vosaltres com ir entram en aquesta ciutat de Tarragona on fom reebuts ab molta gloria e honor detenint nos aci huy causant la venguda del venerable e magnifichs embaxadors vostres e de la ciutat de Barchinona mijançant los quals apres sereu fets certs de tot lo subseguit. E Deu vos conserve. Dada en Tarragona a VIIII de març any Mil CCCCLXI – Carles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e altres destinats a la liberacio nostra e conservacio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Per quant dema Deu volent entenem pertir de aci e anar a Vilafrancha a dormir e lo dijous primer vinent entrar en aqueixa ciutat de Barchinona per tant vos fem la present sols per notificarvos nostra entrada que sera lo dit dia a tres hores apres mig jorn. E sia Deu ab vosaltres. Dada en Tarragona a VIlll de març any Mil CCCCLXI.
- Carles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Ahir per correu propri avisam vostres paternitats e magnificencies com haviem explicada vostra crehença a la lllustrissima senyora la Senyora Reyna la qual segons Iargament vos scrivim se atura delliberacio apres per moltes singulars rahons per la dita Senyora fetes. Vuy ora tarda la Senyora Reyna nos ha fet hun rahonament ple de tanta humanitat e virtut que sobrave tot saber de dona dient en efecte plorant que la sua sperança es en aquest Principat lo be del qual ella tant desige com la sua vida e los treballs que de aquest fet a portats e porta es per amor de aquest Principat e que si la sua mort havia esser repos e be del Principat que ella per fer tant de be voluntariament elegiria morir e que veya havent ella tal voluntat apertat de tota ficcio lo Principat no voler ella esser en aquexa ciutat era cosa de que portave gran passio com venia a considerar que de ella no haviem fiança e encara per lo nom e fama qui per lo mon se esbandiria e per lo semblant de la congoxa que lo Senyor Rey ne aportaria pero que la sua Senyoria era disposta fer tot lo que lo Principat li consellaria e pus axi era que tal era lo vostre pler que ella acompanyaria lo Senyor Primogenit fins a Sant Boy e que staria III o quatre dies apres que lo dit Senyor Primogenit fos jurat a Barchinona e que apres si per vostres magnificencies era vist que ella intras en Barchinona entraria si li consellaven que tornas al Senyor Rey que sen tornaria dient ab la major humanitat ques pot plorant que plagues a vosaltres haver a memoria lo honor del Senyor Rey e la fama vostre e lo repos seu e de aquest Principat per lo qual ella era disposta morir. Tanta era la discrecio del seu perlar de la sua Excellencia e la humanitat que no aparia perlar huma. E nosaltres per orga de mi ardiacha de la Mar fonch respost regraciant a sa Majestat la bona voluntat que porta vers lo Principat e per lo semblant com anuncia a les supplicacions del Principat de sobreseure en la intrada de Barchinona dient que lo voler del Principat era principalment en fer lo servey de la Majestat del Senyor Rev (Rey) e salvar lo honor de aquell e dar repos al Principat de Cathalunya e que per venir al fi de les dites coses lo Principat Ien havia suplicada la sua Excellencia de sobreseura la entrada de la ciutat e no per desalt de fiança sua e que fos de sa merce no dar congoxa a la sua reyal Majestat car si plasent sera a Deus les coses se comprendrien en tal manera que lo fi seria lo servey de Deu e del Senyor Rey e seu repos e bon stat del Principat confortant la sua gran Excellencia com mils podrem. Replicant la sua Senyoria que pus la sua Majestat era disposta de star a consell del Principat que la concellassen talment que lo honor del Senyor Rey fos salva recomenant lo repos seu e de sos fills a nosaltres e per nosaltres fon dit tal era lo desig vostre e que los treballs que fins aci haviem presos eran en aquell fi. E axi mossenyors dema que comptarem X del present la dita Senyora e lo Primogenit faran la via de Vilafrancha e dimecres iran a Sant Boy. Lo dijous lo Senyor Primogenit entrara e la Senyora Reyna romandra a Sant Boy e aqui seguira vostre consell. - Placieus advertir en tot car la sua Senyoria es disposta fer lo que volreu e ab gran voluntat dient que pus tost morria que no volria lo dan de aquest Principat en lo qual vol viura e morir si a nosaltres es plasent. E per aquesta mossenyors no havem mes a dir. Ramatent lo mes quant Deus volra serem aqui segons vostres instruccions. Romanent lo Primogenit a Sant Boy nosaltres havem romanir si donchs no desliberaveu que entrassem per avisar vostres magnificencies del que fos master per que sius parra deguam intrar lo dimecres pus lo Primogenit sie dins Sent Boy. Placiaus avisarnos e sia la Sancta Trinitat en proteccio de vostres paternitat nobleses e magnificencies. Scrita en Tarragona a Vllll de març any Mil CCCCLXI a una hora apres mitga nit. - A ordinacio e manaments de vostres paternitats e nobleses e magnificencies prests los vostres embaxadors.

AIs molt reverends egregi nobles e magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant ab vostres letres del jorn que de la ciutat de Leyda parti per venir en aquesta vila de Fraga continuament me exhortau encarregau e requeriu que en aquella ab mon exercit stiga sens anar avant o tornar atras fins altrament per vosaltres me fos scrit sentint e havent avisos axi per registres e treslat de letres com per exploradors e publiques fames que lo Senyor Rey fahia ajusts de gent darmes axi de peu com de cavall per fer la via de aquesta vila yo per moltes letres vos haja scrit attesa majorment la indisposicio axi del castell com de la vila e muralla de aquells vos plagues provehir e donar facultat de adobar muralles e avituallar castell hoc e encara si lo Senyor Rey aci venia me avisasseu com e en quina manera yo e mon exercit nos deviem regir e singularment ab la letra ab la qual vos tramis la requesta a mi per part de aquesta vila e jurats de aquella feta may empero fins avuy de e sobre les dites coses he haguda vostra resposta per la qual causa jatsia yo e mon consell siam constituhits en gran perplex e molta congoixa noresmenys so vuy en major com la mateixa hora que per mi e lo veguer es stada donada la resposta per vosaltres a mi tramesa als qui aquella nos havien feta lo jurat de Çaragoça ab laltre embaxador en e per nom en la requesta expressats e continuats han presentat a mi una altra requesta de la qual vos trames lo trellat per ells a mi donat feta per mi resposta de paraula de consell de micer Stopinya com yo prenia lo dit trellat per ells a mi donat dissentint expressament en totes e sengles coses en la requesta per ells a nosaltres feta si e en quant fessen o eren vistes fer contra lo dit Principat e sa empresa allargantse lo dit jurat de paraula ultra les coses contengudes en la dita requesta com attes que yo tenia aquesta vila e castell contra voluntat e mal grat del Senyor Rey e prejudici gran dels furs e libertats de Arago que ell en nom del dit Senyor e diputats del regne me requeria a mi e a mossen lo veguer e per part de la ciutat fessem les coses en la dita requesta contengudes ab la qual yo he respost me maravell molt de ell en lo que dehia de yo tenir la vila contra voluntat e malgrat del dit Senyor com aquell yo en nom del dit Principat qui la te e la vol tenir per lo dit Senyor la haja haguda e no en altra manera. E axi per tots aquests actes e encara de e sobre les demandes per mi fetes ab la present e altres puixam delliberar e provehir es stat delliberat vos spatxas correu pregantvos que en totes aquestes coses vos placia pensar delliberar e provehir e sobre tot de vostres delliberacions e provisions a mi scriure. Ab la present vos tramet trellats de letres del Senyor Rey trameses a mi e als jurats de Çaragoça sobre la entrada del conestable de Navarra e com per aquell e no per altre lo dit Senyor ajusta gent darmes e mes de una letra de creença dels diputats del regne de Arago feta als dits embaixadors de
Çaragoça la qual explicada no es stat pus sino oblacio de la dita requesta. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. De Fraga a VIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Por causa de la detencion del Illustre Senyor Princep fillo del Serenissimo Senyor Rey nuestro Senyor vos muy egregio senyor don Johan de Cabrera comte de Modica capitan general del exercito e armada del Principado de Cathalunya e vos muy magnifico mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de la ciutat de Barchinona pretendeys haver entrado en el regno de Aragon e demandado passatge a la villa de Fraga qui notoriament es dentro los limites del regno de Aragon e fuera del Principado de Cathalunya e limites de aquell haveys entrado en aquella e occupado el castello e aquella con el dicho castiello teneys e guardays diez dias a mas ja passados contra voluntat del Senyor Rey e contra los privilegios e libertades del regno de Aragon e en gran danyo e prejudicio de la dita villa. E por quanto a vos ditos senyor Comte Capitan Regent la dita vegueria e a vos muy redubtable don Jofre vezcomte de Rochaberti don fray Franci Oliver comendador de Torres mossen Miguel de Boixadors cavallero En Francesch Cescorts ciutadano de Barchinona e a todo vuestro honorable consello e
exercito assi por letras patentes como en otra manera sea notorio e manifesto el dito Illustre Senyor Princep no seyer detenido ante seyer liberado de la dita detencion e star en su plena e francha libertad e facultat de fazer de si lo que quiere e faze su via recta con la lllustrissima Senyora Reyna a la ciudat de Barchinona e miercoles que se contava a quatro del present mes de março del anyo Mil CCCCLXI el dicho lllustrissimo Senyor Princep seyer en el dito Principado de Cathalunya e en la ciudad de Tortosa e por consiguent et alias vos dito senyor Capitan e Regent la dita vegueria con el dito exercito e armada no dever aturar ni estar en la dita vila de Fraga ni detener el castiello de aquella occupados en desservicio del Senyor Rey e contra los privilegios fueros e libertades del
regno de Aragon. Por tanto Lorenç Dalgas e Anthon DangusoIis ciutadanos e missatgeros de la ciudad de Çaragoça en nombre e voz de los diputados del dito regno de Aragon e en aquella mellor forma modo e manera que pueden e deven non consentiendo en los actos por vosotros feytos ante a daquellos expressament contra diziendo et con expressa protestacion que por la entrada que se dize haver feyto en la villa de Fraga occupacion e detencion del castiello e de aquella no sea fecho prejudicio al regno de Aragon privilegios fueros e libertades de aquell requieren a vos ditos senyores Capitan e Regent la dita vegueria e a los de vuestro consello a todos aquellos a qui las cosas suso ditas e infrascriptas toquan e toquar pueden que de continent e sin dilacion alguna relexedes la dita villa e castiello liberos e expeditos a servicio del Senyor Rey de quien son e vos vajades de aquellos e con todo vuestro exercito e armada vos tornedes al dito Principado de Cathalunya sin fazer danyo ni prejudicio a la dita villa e habitadores de aquella. En otra manera los ditos exponientes con aquella honor e reverencia que conviene protestan contra vuestras personas e bienes e de cada uno de vos e contra el
dito Principado do Cathalunya e singulares de aquell e vuestros bienes e suyos e de cada uno e qualquiere de vos del crebamiento de las libertades fueros e privilegios del dito regno de Aragon expensas dampnatges e interesses e de todo su dreyto plenario e de todas e cada unas otras cosas de las quales los ditos sus principales e el dito regno e diputados de aquell puedan e devan requerir e protestar. Requiriendo a vos Arnau Carni notario desto fagaes carta publica.
Sig+num mei Arnaldi Carni notarii publici et habitatoris ville Frage Regiaque auctoritate generalis per totam terram et dominacionem lllustrissimi domini Regis Aragonum qui hujusmodi copiam a sua originali requisicionis cedula per me receptam et testificatam mea propria manu extraxi et cum eadem bene veridice et prout melius potui comprobavi et meo solito artis notarie signo in premissorum fidem et testimonium signavi.

Al egregi noble magnifichs e amats nostres lo comte de Modica e vezcomte de Rochaberti.
Lo Rey.
Egregi noble magnifichs e amats nostres. Per letres que havem rebudes de mossen Pierres de Peralta e del alcayt de Mallen (Mallén) les quals vos seran mostrades per los missatgers de aquesta ciutat als quals les remetem e per altres vies som certificats de la entrada que volen fer en aquest regne gents de armes e de peu del regne de Castella e ab ells lo conestable de Navarra apres de esser be certificats de la delliurança del Illustre Princep nostre fill per resistir a les quals e no per altra alguna causa nos fem ajustar alguns de peu e de cavall e ab la ajuda de nostre Senyor farem nostre poder de resistirlos e vedar que dan algu per ells no sia fet. Notificantvosho perque sapiau la causa del dit ajust. Amprar vos hiem ab aqueixes gents en aquest cas nos servisseu pera resistir les dites gents de Castella mas perque sabem vosaltres stau a ordinacio de diputats de Cathalunya havem provehit a ells sia significat axi mateix. Dada en Çaragoça a VlI de març any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

A la sacra Majestat.
Sacra Majestat.
Sus agora son venidas nuestras *assoras e aun mas havemos havido por la via de Tudela avis como los castillanos de Alfaro e Calaorra son partidos faziendo esta via e dizen que son fasta mil e CC de caballo e IIII ... mero de tres mil peones. Notificolo a la vuestra Altesa e mandeme. Acrecente Dios vuestro stado con longamento de vida en honra Amen. De Mallen a VII de março de LXI. - Sacra Majestat – Quien besa vuestros pies e manos humilmente Martin Vicens.

A los amados nuestros Lorenç Dalgas jurado e Anthon Dangusolis missatgeros de la ciudat de Çaragoça.
El Rey.
Amados nuestros. Recebido havemos vuestra letra e aquella vista somos stado maravillado que tal nueva como vos scribides haja venido al capitan como no sea verdat ni nuestra intencion no ha seido ni es tal e por tanto diredes al dicho capitan e otros que ahi son que bien es verdad que luego como nos supimos que aqueixa villa de Fraga era entrada e ellos querian passar mas adelante mandamos plegar la dicha gente del condado de Ribagorça e otros para resistir que no passassen mas adelant e despues aqua se son assi aplegados. Empero que nuestra intencion e voluntat no es de fazer movimiento alguno ni nos ni la dicha gente del condado ni otros algunos e que desto pueden bien vivir seguro sin recelo alguno axi como ja por otra vos havemos scripto. De Çaragoça a VII de março del any Mil CCCCLXI. - El Rey Johan (se lee Juhan).
Despues de fecha la present havemos recibido estas dos letras que seran dentro la present por las quales e muchas otras vias somos avisado que la gente castellana de la fronteta se mueve para entrar en este regno por la qual razon nos conviene fazer preparatorios de gentes para resistirles. Porque sera necessario luego lo comuniquedes todo al capitan porque no se piensen que para otro fin plegamos la dicha gente e que ell dicho capitan lo scriva e notifique luego a la XXVII^a porque sean avisados dello. Dada ut supra. - El Rey Johan.

Al muy egregio e magnificos senyores el comte de Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya e su consello.
Muy egregio e magnificos senyores. Sobre algunas cosas concernentes honor concordia e benavenir de aqueste regno e de aqueixe Principado e de todos los subditos e senyorios del Senyor Rey havemos scripto e informado largament de nuestra intencion a los magnificos don Lorenç Dalgas e don Anthon Dangusolis missatgeros de la ciudat de Çaragoça qui abi son presentes para que aquellas a vosotros expliquen. Rogamosvos quanto mas podemos que a los ditos missatgeros querades dar fe e creença en todo aquello que de part nuestra vos explicaran e en aquello fazer segund de vosotros se spera a honor bien e util de todo el universo. E sea nuestro Senyor vuestro director. De
Çaragoça a VI dias de março anyo de Mil CCCC sexanta uno. - A vuestro honor parellados los diputados del regno de Aragon.

A los amados e fieles nuestros Lorenç Dalgas jurado e Anthon de Angusolis ciudadanos missatgeros de la ciudat de Çaragoça.
El Rey.
Amados e fieles nuestros. Vuestra letra de cincho del present havemos recebido la qual vista tenemos vos en servicio los avisos en aquella contenidos e no menos el buen recaldo por vosotros dado en el cargo que vos es a comodo e no dubdamos que la presencia de vosotros de la part de lla no haja fecho gran provecho en enviar danyos novidades e inconvenientes. Quanto a lo que se dize de nos haver mandado poner capitanes en Monçon Tamarit e Barbastro verdat es que por causa de la fama puesta que la gent que estaba en Fraga entendia passar mes avant por nos fue dado cargo al comendador de Muntçon mossen Gerau Dezpese a Palafolls que ajuntassen la mas gente que podiessen daquellas comarchas para defender e resistir si al caso lo requeria jamas empero nos es stada ni es la intencion nuestra que no moviendose ne fazendo otras novidades los que alla son las gentes nuestras las huviessen de fazer e senyaladament daviemos e devemos creer que pues la persona del Principe nuestro figo era e es dellibra e constituhida en su plena libertad devia e deve cessar toda occasion de la qual otras novidades seguir se pudiessen. Todavia hauremos por bien que vos detengays en aqueixa villa de present que vuestra presencia no pueda sino mucho aprovechar. Avisandovos siempre de que quiera que succeira. Dada en Çaragoça a VI dias de março del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johanes.

A mos senyors molt reverend honorables e de gran saviesa los deputats del Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverend e honorables. En continent fuy aci fiu publicar la crida per vostres reverencia e honorables savieses ordenada de exequutar vostres delliberacions e no mal dir de aquelles sots pena de mort et cetera. E axi publicament e solemne es stada feta la preconitzacio per tots los lochs acustumats la qual per molts es stada comendada e no poden los pobles callarse la seguretat quels par necessaria ara mes que james axi de vostres persones e consell com encara de tot lo Principat en cas que lo Senyor Rey venga. Als quals yo he respost que podem creure que tant savies persones com sou vosaltres ab vostre consell hi provehireu per forma que sera laor de Deu honor e servey del Senyor Rey e seguretat de tots los poblats en Io dit Principat e axi es ma ferma sperança. Resta que si algunes coses manaran vostres reverencies e honorables savieses so tots temps promte en lo obeir. Pregant lo Altisme vos vulla conservar e de mal apartar Amen. En Vich a VI de març. - De vostres reverencia e honorables savieses humil servidor Pau Alamany canonge e diputat local de Vich.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Per ma absencia apres ma venguda he vist que a mon loctinent seria stada liurada una vostra letra closa e segellada sots data de XXIIII de febrer proppassat inclusa dins aquella una crida ab la qual vostra letra es stat manat lo veguer fos request fes publicar la dita crida e ell e los altres oficials tinguessen e observassen lo guiatge juxta forma de aquell e que fos donat orde dels cent homens de que En Pujol e En Monrodon han pres carrech fossen desempatxats e anassen aqui e si hi havia mester bestreta que En Galceran Prat la faria. E encontinent lo dit mon lochtinent feu la dita requesta al veguer e prest lo guiatge fou publicat e los dits Pujol e Monrodon sollicitats donassen presta expedicio e execucio en lo carrech que havien pres dels cent homens e prestamenl so stat en aquesta ciutat e molt congoixats los dits Pujol e Monrodon ab bon compliment fossen ab vostres molt gran reverencies en tant que dijous proppassat lo dit Monrodon e lo dia de vuy lo dit Pujol ab cert nombre de gent armada son partits de aquesta ciutat fahent la via de vostra ciutat. E per tant que vostres molt grans reverencies plenament sien informades de la dita gent armada que los dits Pujol e Monrodon partexen de aquesta ciutat vos tramet nomina de cascu e quina quantitat de diners ha presa tots bestrets per lo dit Galceran Prat e fermades apoques en poder del notari de mon ofici ab memorial dins la present interclus. E per semblant en vigor de una altra letra vostra a mi liurada ensemps ab ordinacio de una crida sobre tenir complire observar qualsevol delliberacions instruccions e altres provisions que manades e injungides per vostres grans reverencies seran e de no maldir impugnar contradir improvar o en altra manera mal parlar o contrafer de vostres delliberacions e altres actes encontinent per ma requesta lo veguer la ha manada publicar. E conserveus molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en la sua divinal gracia. Scrita en Vich dissapte a nit a VII de març any Mil CCCCLXI. - A tots vostres manaments e ordinacions prest quis recomana en vostra gracia lo diputat de Vich.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Lo consell de aquesta ciutat ha constituhits e creats sindichs al honorables micer Luis Cirera licenciat en leys paher lany present mossen Thomas de Carcassona cavaller En Bernat Navarra En Johan Alfageri e micer Berthomeu Maull doctor en leys ciutadans de aquesta ciutat e aço sens revocacio dels honorables En Fancesch del Bosch En Johan Agullo e micer Anthoni Riquer doctor en leys ciutadans de la dita ciutat sindichs ja en dies passats per aquesta ciutat constituhits e aquells remet aqui per entrevenir en aqueix consell e altres actes tochants los negocis del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit e benavenir repos e tranquill stat del Principat de Cathalunya e de present en aqueixa casa occorrents. E son dits sindichs a ple informats. Placiaus donar fe e creença als damunt nomenats sindichs de aquesta ciutat en tot ço e quant a vostres reverencia e magnifichs per part nostra per dits sindichs sera explicat. E sia molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors lo beneyt Jhesus vostre director e protector. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als magnifichs e savis mossenyors los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Magnifichs e molt savis mossenyors. Rebuda havem vostra letra per la qual nos certificau la lllustrissima Senyora Reyna fahent resposta a nostra supplicacio per miga de vosaltres feta havervos dit esser contente no entrar en la present ciutat pero que vendria a Sent Boy e aqui se detendria per alguns dies et cetera. Havem haguda admiracio com la tal resposta de la sua Altesa es passada sens altres replicats que en la dita vostra letra son contenguts la qual es vista innuir haver prou que la dita lllustrissima Senyora solament vinga en Sent Boy. E per quant la venguda e stada en Sent Boy porta aquells mateixs perills e inconvenients que fahia la entrada aci e encara molt mes e specialment que la aturada de la dita Senyora no seria sens gran nota de nosaltres e de aquesta ciutat com star la sua Altesa en tal loch no capaç e tan vehi a aquesta ciutat seria cosa molt notadora a desservey de la sua Altesa e poch honor de tots per tant volent nosaltres molt attentament guardar lo honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Altesa e no oblidar lo dever nostre havem delliberat consellar e supplicar la sua Excellencia sia sa merce ordonar e provehir no acostarse de Vilafrancha ença e aço de nostra part li consellareu eus pregam ne suppliqueu afectuosament la sua Altesa haventvos en aço talment que no se haja a dir que partits de açi siau en res alterats obrant e fahent per manera que lo efecte de aquest consell e delliberacio nostra sien obtenguts. E poreu dir a la sua Altesa aço esser granment son servey lo que per experiencia prest trobara car dins pochs dies Deus volent seran les coses molt millor ordonades e compostes a honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e benefici e repos de aquest Principat. E supplicareu e instareu lo lllustrissim Senyor Primogenit li placia accelerar e cuytar la sua venguda per poder delliberar en les coses que occorren. Lo Sant Sperit magnifichs e savis senyors sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a X de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

CAPITULACIO, Juan II Aragón, Reg.n.3392, fol. 64. 16 oct. 1472.

CAPITULACIO. 

Reg.n.3392, fol. 64. 16 oct. 1472.

Pateat universis quod nos Joannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie: exhibitis celsitudini nostre pro parte vestri dilectorum et fidelium nostrorum consiliariorum et proborum hominum civitatis nostre Barcinone super reductione vestra ad majestatem nostram nonnullis capitulis seriei sequentis:
- Molt alt e excellent senyor confiant e no duptant la vostra ciutat de Barchinona obtenir de vostra alta senyoria les coses concernents servici vostre benefici utilitat pau repos e tranquillitat de la cosa publica de la dita ciutat e del principat de Cathalunya demane la dita ciutat les coses per via dels capitols seguents tocades e deduhides supplicant vostra majestat com a senyor e rey virtuos aquelles voler loar approbar confirmar e atorgar. Primo demane e supplique la dita ciutat que attes e considerat que per causa de la dessensio quis segui de la persona del Illmo. don Carles primogenit Darago de gloriosa recordacio fill vostre per la ciutat de Barchinona e principat de Cathalunya per zel de bona amor e fidelitat entenent en la delliurança del dit primogenit per conservacio de la progenie e posteritat de vostra senyoria son stats fets los actes e enantaments fins açi subseguits: que placia a vostra majestat decernir e declarar los dits actes no esser stats prejudicials o derogants en alguna manera a la fidelitat ans los poblats en dita ciutat esser haguts per bons leyals e feels e que vostra senyoria per tals los ha els reputa e que placia a vostra senyoria ferho publicar ab veu de publica crida per los regnes de sa excellencia axi deça com della mar. Plau al senyor rey decernir e declarar los poblats en la dita ciutat e principat esser stats e esser bons leyals e feels e per tals los ha e reputa sa majestat e li plau encara ferho publicar ab veu de publica crida per los regnes de sa excellencia axi deça com della mar. - Item supplica la dita ciutat que per causa o occasio dels dits actes de qualsevol specie sien subseguits fins aci no pusque esser per vos senyor e per vostre primogenit o successors vostres e seus e per qualsevol officials presents o sdevenidors inquirit ne procehit o enantat civilment o criminalment o esser feta demanda alguna o admesa alguna accusacio o donunciacio a instancia de fisch o de part privada o per qualsevol altra manera directament o indirecta contra la dita ciutat o ciutadans o habitadors de aquella axi presents com absents ne contra lo dit principat ciutats viles castells o lochs de aquell e o los poblats e singulars de aquell de qualsevol stament grau o condicio sien ço es ecclesiastichs militars e reyals e bens de aquella o de algu de aquells generalment o particular. E si alguns processos enquestes o prisies eren stats contra los dessus dits o algu de aquells començats o fets o altres qualsevol procehiments o enantaments apprehensions de bens annotacions confiscacions sentencies e condemnacions axi en persones com en bandejaments o accuydaments o altres qualsevol enantaments e actes de qualsevol qualitat preheminencia e regalia sien encara que fos crim de lesa majestat en lo primer o segon cap o de qualsevol altre crim o delicte qui dir o cogitar se puxe que aquells e encara qualsevol crides que sien stades en qualsevol parts de vostres regnes e terres fetes sien hauts e haudes per nulles casses e abolits e aquells e aquelles vos senyor per merçe vostra vullau cassar e anullar e abolir e ara de present hajau aquells e aquelles per casses e nulles ab decret de nullitat: e a major cautela placia a vostra senyoria fer e atorgar a la dita ciutat ciutadans e habitadors de aquella axi presents com absents e a tot lo dit principat e als singulars habitadors e poblats en aquell axi ecclesiastichs militars e reyals com encara a qualsevol altres persones de qualsevol stament o condicio sien de qualsevol altres regnes e terres axi de vostra senyoria com daltres qui hajen seguida la oppinio dels dits principat e ciutat remissio absolucio relaxacio e diffinicio general larga e bastant ab solempne jurament e altres clausules necessaries francha e quitia de sagell e de totes altres missions e despeses. Plau al senyor rey fer e atorgar lo contengut en lo present capitol: e quant se sguarda a la franquesa de les despeses plau a sa majestat fer gracia del dret de sagell.
- Item demane e supplique la dita ciutat que lo illustre don Johan de Calabria ab lo capita de la guarda cavallers gentils homens e qualsevol altres persones de la casa e familia sua sen puxen anar salvament e segura per mar o per terra ab llurs cavalls armes e altres cavalcadures e adzembles or argent artelleria peccunies robes e altres bens lurs liberament e sens empaig o contradiccio alguna atorgant salconduyt o segurs e totes altres coses necessaries per seguretat de lurs persones e bens: e si per mar sen volran anar atorgar seguretat e licencia de anar e tornar a les fustes ab les quals anar sen volran e als patrons mariners e altres persones qui ab les dites fustes irien pagant primerament ells tots loscredits en los quals sien obligats e tenguts a qualsevol persones per qualsevol raho titol o causa. Plau al senyor rey.
- Item supplique la dita ciutat que placia a vostra senyoria jurar loar approbar e confirmar tots los usatges de Barchinona constitucions capitols e actes de cort de Cathalunya privilegis libertats usos costums e consuetuts generals e particulars atorgats axi a la dita ciutat e stament mercantivol de aquella com encara a totes altres ciutats viles lochs e universitats de dit principat e als staments de aquell axi ecclesiastich militar com reyal tant en general com en particular e la observança dels contractes de censals que la dita ciutat reeb sobre la batlia general de Cathalunya volent que aquells romanguen en lur força e valor e que de aquells axi la dita ciutat e lo principat e universitats de aquell sien e romanguen en aquell plen dret e possesio seu quasi preheminencia libertat facultat e exercici en los quals eren o son stats abans e apres dels dits actes subseguits. Plau al senyor rey puis en aço no sien compresos privilegis alguns o libertats atorgats e atorgades per persones algunes en lo temps de la guerra.
- Item que placie a vostra senyoria de nou atorgar a la dita ciutat lo privilegi atorgat per la taula de la ciutat ab lo qual son guiats tots diners or argent robes e bens en la dita taula deposats e tots los censals que la dita ciutat fa. Plau al senyor rey.
- Item com per causa dels dits actes se hagen haudes haver diverses quantitats axi per vendes de censals com alias e per haver aquelles se son fets imposits de alguns drets axi per los diputats del general de Cathalunya e consell lur entrevenint e consentint la ciutat de Barchinona com encara per la dita ciutat en virtut de privilegis et alias: que placia a vostra senyoria loar e aprobar los imposits dels dits drets e los censals e totes obligacions de aquells e qualsevol altres contractes de censals e obligacions de aquells fetes axi per los diputats e lur consell com per la dita ciutat e encara qualsevol obligacions e seguretats fetes a qualsevol persones de qualsevol quantitats sobre la subvencio dels cavalls a fi que aquells a qui es degut sien pagats e satisfets. Plau al senyor rey.
- Item que placia a vostra senyoria de continent donar orde que la dita ciutat cobre e sia restituida en sa plena possessio e domini de les viles e lochs de Flig e de la Palma e de la vila de Tarrega Vilagrassa e de les baronies de Terraça de Sabadell de Muncada e de la postat e altres drets del castell de Cervello e baronia de Sent Vicents e de altres que la dita ciutat tingues en lo temps de la mort de don Carles ab aquella senyoria jurisdiccio e preheminencia prerogatives e drets que lavors tenia e possehia havent per revocades qualsevol donacions transportacions e obligacions de aquelles fetes. Plau al senyor rey fer restituhir a la dita ciutat les viles de Terraça e Sabadell e Muncada e la postat e altres drets del castell de Cervello e baronia de Sent Vicents en aquella forma e manera quels tenia e possehia abans de la guerra. Quant a les viles de Tarrega e Vilagrassa ja foren luides per sa majestat ans de les dites turbacions e de aquelles feta donacio e concessio a la illustrissima de bona memoria la reyna dona Joana sa muller qui Deus hage. Quant se sguarda a Flig e Palma que tenen lo illustre don Alfonso Darago fill de la prefata majestat e lo castella de Amposta es pretes per ells quels tenen ab certs justs titols: pero si algun dret sobre aquelles pretendra haverhi la dita ciutat samajestat es molt contenta fer e administrarlos expedita justicia.
- Item que placie a vostra senyoria que tots e qualsevol ciutadans e habitadors de la dita ciutat axi presents com absents e los hereus e successors de aquells qui morts seran e encara totes e qualsevol persones de qualsevol stament grau o condicio sien de altres ciutats viles lochs parroquies e universitats e poblats en lo dit principat axi ecclesiastichs militars com reyals e altres qualsevol persones de qualsevols regnes e terres cobren e hagen a cobrar integrament e plena e pacifica sens contradiccio e despeses algunes tots e qualsevol castells viles lochs baronies termens jurisdiccions proprietats possessions cases e terres masies molins censals censos delmes e altres rendes drets e bens mobles e inmobles si empero dita mobles en esser seran o alienats no seran de qualsevol specie o natura sien qui sien os reben axi dins lo principat de Cathalunya Rossello e Sardanya e regnes de Arago e Valencia de Mallorcha Menorcha lviça Sicilia Sardenya com en altres qualsevol parts de vostra senyoria e per lo semblant cobren qualsevol altres bens quils pertanyeran ols seran pervenguts axi per via de heretaments o donacions en qualsevol temps fets o fetes o per via de institucions substitucions vincles o lexes axi ab intestats com ab testament vel alias abans del temps del obit del illustrissimo princep don Carles com apres los quals los sien stats levats o empatxats per la cort o per qualsevol altra persona:
e que placie a vos senyor los hage fer restituhir aquells ab los fruyts de aquells quis trobaran en esser axi en poder dels deutors com dels cullidors: e si per vos senyor o per altre havent potestat de vostra senyoria ne haureu fetes algunes donacions o concessions o gracies o vendes o altres alienacions o empenyoraments per qualsevol causa titol o raho a qualsevol prelats comtes barons cavallers ciutat de Gerona o altres qualsevol universitats o persones de qualsevol condicio sien axi dels bens que posseeixen com de altres que totes sien casses nulles e invalides e revocades anullades e hagudes per no fetes ab decret de nullitat ara per llavors e llavors per ara e que aquelles en res no obstant los dessus dits cobren les dessus dites coses integrament e plena e sens despeses de salaris e cessants processos o litigis segons dessus es dit a sola ostensio del present capitol. E si provisions ne hauran a traure sien franques de sagell e si algun censal o censals o altres rendes seran stats luyts e los preus de aquells seran venguts en mans de vostra senyoria que placia a vostra senyoria pagar e satisfer a aquells los preus dels dits censals: e si sera cas que los dits censals seran stats luits per algunes universitats o singulars per menys quantitat del preu: que vos senyor siau tengut de pagar lo quen haureu rebut e la universitat o particular la resta a compliment del preu e si eren en mans de alguns singulars als quals vostra senyoria ne hagues feta alguna gracia venda o transportacio o de altres havent causa de aquells: que vostra senyoria faça restituhir los dits censals als creedors censalistes de qui eren e levarlos als quils possehirien: e per semblant sie fet de les altres proprietats e bens inmobles e altres drets. E si eren luyts als dits possehidors hagen a restituhir ço que rebut ne hauran per la dita luycio e que los qui tenen los damunt dits bens hagen e sien tenguts aquells restituhir no obstant qualsevol guiatges elongaments o sobreseiments atorgats o atorgadors per vostra majestat e officials vostres. Plau al senyor rey atorgar lo contengut en lo present capitol ab les excepcions e modificacions seguents: ço es en respecte dels castells viles lochs baronies termens jurisdiccions proprietats cases terres masies molins e altres possessions e bens inmobles que no sien compreses en lo dit capitol persones algunes sino solament los ciutadans stants e habitants en la ciutat de Barchinona e altres qui de present se troben axi dins com fora aquella que segueixcan de present lur opinio exceptada empero la baronia Darenos e heretage qui fou de don Jaime Darago quondam e la baronia de Bellpuig e altres lochs qui foren de don Hugo de Cardona e lo castell e loch de la Manresana que te lo bastart de Cardona e Castellnou e un lugaret que prop aquell te mossenyer Rodrigo de Bovadilla: exceptats aximateix los fruyts e rendes que en les dites terres e possessions seran caygudes e cullides fins a la present jornada per los qui aquelles hauran tengut e ab expressa condicio que primerament sia hagut sguart als qui hauran fetes obres milloraments e missions en castells e fortaleses les quals hagen esser tachades e judicades mediant jurament per quatre persones les dues elegidores per sa majestat e les altres dues per los consellers de Barchinona: les quals quatre persones e les tres concordes hagen sobre aço plena potestat de tachar e judicar les dites obres milloraments e missions y en cas de discordia de les dites persones la magestat prefata haja a declarar lo que li semblara esser de justicia e raho sobre la tal discordia e tachacions fahedores: entes empero que la dita magestat puga per repos del stat seu metre e tenir capita o capitans en los dits castells forçes viles torres o cases forts segons a sa majestat ben vist sera durant la dita guerra e turbacions. Tant com sesguarda als censos censals delmes e altres rendes e emoluments quis trobaran en esser: plau al senyor rey fer les revocacions de les donacions e gracies e restitucions dels dits censals delmes rendes e emoluments ques trobaran en esser axi en lo principat de Cathalunya comtats de Rossello y Cerdanya regnes Darago Valencia Mallorcha Sicilia Cerdenya Iviça e Menorcha e en qualsevol altres parts terres e senyories de sa majestat ço es als ciutadans vehins e habitadors de la dita ciutat de Barchinona e altres qualsevol persones qui de present se troben dins e fora aquella qui de present segueixen com dit es la opinio de Barchinona axi en proprietats com en pensions daci avant devedores segons que abans de la guerra los tenien e possehien: ab aço que qualsevol persones qui en virtut de llurs gracies e donacions axi en les dites parts com sobre los censals creats per lo mestre covent e trasorer de Rhodes en la castellania Damposta e priorat de Cathalunya hauran rebudes qualsevol pensions no sien tengudes fins a la present jornada restituhir aquelles ans los obligats als dits censals sien hauts per quitis axi com si als mateixos censalistes fossen stades pagades les dites pensions fins a la present jornada com dit es: ab tal pacte e condicio empero que los censals que fan les terres del illustre infant don Enrich e don Alfonso Darago patriarca alexandri arquebisbe de Tarragona maestrat de Muntesa la castellania Damposta comte de Cardona e de Prades vezcomdat e cases dels Rocabertins don Anton de Cardona mossenyer Rodrigo de Bovadilla don Matheu de Muncada mossenyer Dalmau de Queralt mossenyer Joan Çarriera Bertran Darmendariz mossenyer Bernat Margarit Pere Joan Ferrer mossenyer Andreu de Paguera mossenyer Arnau Guillem de Bellera e mossenyer Jacme March per causa de la gran dirrucio e guerra que han haguda se hagen reduhir daci avant a la terçera part ço es que de tres parts ne paguen les dues e la dita reduccio se entenga en respecte de les pensions e no dels preus. Tant com toca a certs censals que Ferrando de Rebolledo e mossenyer Rodrigo de Bovadilla com a donataris posseheixen en virtut de gracies e donacions fetes per lo senyor rey: hajen a restituhir aquells axi en proprietat com en pensions daciavant devedores exceptada la terça part de aquelles de la qual terça part axi en proprietat com en pensions puixen dispondre a totes ses voluntats: exceptat empero que los dits censals no sien de ciutadans o habitadors de Barchinona. Quant sesguarda a les altres coses contengudes en lo dit capitol plau al senyor rey atorgar e atorga aquelles: entes e declarat que un censal de pensio de docentes liures que fa lo egregi comte de Cardona e de Prades a don Elfo de Cardona e de Perellos no sia compres en la restitucio del present capitol. - Item que sie de merce vostra voler que tots los ecclesiastichs axi lo bisbe de Vich mensa episcopal de Barchinona capitols de Seus catedrals abadies priorats comanadors del orde de sent Joan e altres sglesies collegiades monestirs axi de homens com de dones de qualsevol orde o religio sien canonges constituits en dignitats personals pabordries e obtinents simples canonicats rectors vicaris e beneficiats hospitals e causes pies stiguen e cobren lurs dignitats e beneficis e per lo semblant cobren e hajen les viles castells e lochs censals rendes fruyts e emoluments e bens inmobles e obvencions de lurs dignitats bisbat abadiats priorats comandes menses e beneficis e que en lurs benifets e en la percepcio dels fruyts de aquells no sien conturbats ni empedits per comandes assignacions o altres qualsevol concessions per vos dit senyor o altre en nom vostre fetes e atorgades a qualsevol persones les quals per vostra senyoria sien revocades e per nulles hagudes: e si los dits fruyts e rendes dels dits benifets seran en esser ço es que no sien exhigits o seran en ma dels cullidors que sien restituhits ab tota integritat als dits beneficiats e altres damunt dits. Plau al senyor rey exceptat lo priorat de Cathalunya romanint los creedors e censalistes que han censals e rendes sobre lo dit priorat en sos drets en lo que toca als dits censals e rendes lurs axi en proprietat com en pensions daci avant devedores. Quant a les altres dignitats e beneficis e coses ecclesiastiques si sera altercacio o questio alguna sobre lo titol de aquells e aquelles la dita majestat es contenta remetre e remet la decisio e determinacio de aquells a la santitat de nostre senyor lo papa o al reverendisimo legat e vicecanceller apostolich.
- Item supplique la dita ciutat que placie a vostra senyoria que si algunes baronies castells viles lochs feus o jurisdiccions torres e cases o molins eren stades preses e confiscades per vostra senyoria e comanades e donades venudes o empenyorades o en altra manera alienades en ma de algunes persones qui vuy tinguen e possehesquen aquelles: que vos dit senyor hagudes per revocades e nulles les dites comandes vendes donacions empenyoraments o alienacions hajau tornar e restituhir e façau tornar e restituhir les dites baronies castells viles lochs feus jurisdiccions torres e cases ab tots drets e pertinencies de aquells als senyors de aquells e ab tots los fruyts e rendes que en esser se trobaran segons dessus es dit e que vostra senyoria ne los possehidors de aquells en los quals serien stats transpostats nols puixen retenir ni empachar per luysmes terços o foriscapis que pretenguessen esserlos deguts ne per reparacions o gornicions o guardes de gent darmes quey haguessen tengudes per defendre aquells ni per milloraments o despeses que haguessen fetes ni per res que per vos senyor los fos degut per sou o per altra manera o per deutes o credit que haguessen adquisits si donc no eren deutes o credits propris dels dits lochs en que fossen obligats los lochs o los senyors ans de la mort del dit princep don Carles. Ja es respost e satisfet al contengut en lo present capitol per la resposta e modificacio feta al VIII capitol.
- Item que placie a vostra senyoria que lo General del principat de Cathalunya e los deputats e oydors de comptes de aquell ara residents en Barchinona sien e romanguen ab tota aquella amplissima potestat jurisdiccio prerogatives e preheminencies les quals los son atorgades per constitucions capitols e actes de corts usos pratiques e costums de la casa del dit General. PIau al senyor rey que tots los sis diputats e tots los oydors dels comptes de la una part e de la altra regesquen e exercesquen ensemps lurs officis tro a tant per lo senyor rey e per la cort proximament celebradora sia altrament ordenat. E si sera cas que ans del terme de la eleccio lo senyor rey e la cort noy hauran provehit: que tots ensemps façen la eleccio en la forma acostumada. Sobrel procehir empero dels dits diputats e oydors de comptes sia fet lo que per lo senyor rey e consellers de Barchinona sera declarat.
- Item que placia a vostra senyoria haver per revocada e anullada e haguda per no feta la capitulacio feta per la serenisima senyora reyna dona Joana de bona memoria que Deus haje muller de vostra senyoria fermada a Vilafranca de Penades ab totes les coses en aquella contengudes. Plau al senyor rey.
- Item que tots los presoners christians axi de la present ciutat com encara de tota Cathalunya e axi cathalans com strangers qui sien stats presos per causa de la guerra e los qui son en les galeas com en altres parts sien encontinent soltats e delliures sens pagar rescat e altres despeses e messions: e si son rescatats e donat cartell o altri per ells sien absolts dels dits cartells o fe donada e altres obligacions sens pagar alguna cosa. Plau al senyor rey fer soltar e deslliurar liberament tots los presoners ques trobaran axi en les galeres com altres parts qui sien ciutadans domiciliats e habitants en Barchinona e de la casa de don Joan fill del duch Joan ab que los de la dita ciutat ciutadans habitants e domiciliats en aquella e los de la casa del dit don Joan qui tenen presoners alguns del temps passat de qualsevol servidors vassalls terres e parts del senyor rey hajen per semblant a delliurar liberament aquells ab restitucio de cascuna de les parts ad invicem de cartells soltament de fe o altres qualsevol seguretats. Quant sesguarda als altres cathalans ques trobaran presos axi en poder de la una part com de la altra plau a sa majestat que sien delliures tots de la una part e de la altra exceptats lo fill de mossenyer Guerau de Cervello e lo fill de mossenyer Cirera per tal que son en Castella en poder de persones que nos porien cobrar.
- Item que placie a vos senyor atorgar que si lo comte de Pallars o algun magnat baro cavaller o gentilhom ciutada o altra qualsevol persona de qualsevol stat o condicio sie ecclesiastich o laych qui fossen absents del principat o presents empero no reduhits fins en la present jornada sis volran reduhir e tornar a la obediencia de vos senyor aquells qui son dins lo principat dins un any primer vinent: que vos senyor los admetau en vostra gracia els restituhiscau lurs bens en la forma dessus dita. Plau al senyor rey exceptat lo quis diu comte de Pallars: e quant sesguarda als altres que seran presents en lo principat que hajen temps de un mes e los absents de un any comptadors del dia de la ferma dels presents capitols en anant e que la restitucio dels bens sie entesa en la manera e ab les excepcions e modificacions contengudes en la resposta feta al VIII capitol.
- Item que la vila e castell de Maho Citges Castell de la Roca Sent Marçal la casa den Sallers lo castell den Papiol lo castell de Gallifa Castellvi de Rosanes Castell Ciuro Muntmagastre (o Montmagastre, no se ve bien si es u-o) lo castell den Clariana lo Castell de Balcereny e baronia del Mujal e totes altres viles e castells quis tenen en la opinio de Barchinona e que sien propris del quils posseheixen e los senyors de aquells e bens lurs sien compresos en los presents capitols e de aquells se puixen alegrar en totes coses. Plau al senyor rey puix la vila de Maho dins tres mesos e les altres viles castells e lochs mencionats en lo dit capitol e altres qui persisteixen en la opinio de Barchinona dins temps de quinze jorns comptadors del dia de la ferma dels presents capitols en avant se sien reduhits e donats e reduhides a obediencia e fidelitat de sa majestat e que de fet solten e meten en libertat qualsevol presoners que tinguen o cartells o fe o seguretat de aquells e que qualsevol coses que no seran sues propries restituesquen als senyors de aquelles.
- Item que los embaxadors qui son en Proença e encara en Joan Mayans qui es anat en Burgunya e qualsevol altres persones de familia lur e bens lurs sien entesos e compresos en la present capitulacio e que puixen venir salvament e segura ab tota lur roba e bens. Plau al senyor rey.
- Item que de continent sie atorgat guiatge a la nau den Franci Anthoni Setanti la qual es a Maho e qualsevol forments vitualles robes e mercaderies e persones qui en aquella sien que segurament puixen venir en la present ciutat de Barchinona e per lo semblant puixe lo dit Setanti o altres persones per ell anar a Maho per conduhir aci la dita nau. Plau al senyor rey.
- Item que totes naus baleners e altres fustes carregades de forments vitualles e altres robes mercaderies e bens ensemps ab los mercaders peregrins e altres persones qui sien en dites fustes puixen venir de Proença e daltres parts en la present ciutat de Barchinona guiades e assegurades a fi que los mercaders cobren lurs bens e no perden aquells. Plau al senyor rey.
- Item que tots processos e actes fets judicialment tocants interesser de part a part axi en la audiencia reyal com de la governacio com de qualsevulla veguer e batle consolat e altres officials e sentencies sobre aquells donades e qualsevol execucions per vigor de aquelles fetes sien e romanguen fermes e valides e en lur força e valor. Plau al senyor rey tant com toca als processos actes enantements sentencies etc. que seran stades fetes donades e executades tocants qualsevol persones de sa condicio e adherencia ço es dells entre ells.
- Item que lo veguer e batle e altres officials triennals resten en lurs officis e complesquen lur trienni. Plau al senyor rey ab noves provisions empero de sa majestat. - Item que placia a vostra senyoria atorgar al egregi don Joan de Torrelles comte Discla que attes que la terra la passat per cathala que vostra senyoria lo haje per cathala e per lo semblant tornar e ferli restituhir los bens e heretats que tenia en Arago e en altres parts de vostra senyoria e per lo semblant donar de vida sua les siscentes liures les quals de gracia li haveu promeses donar sobre los emoluments de la seca de Barchinona e mes avant restituhir a fra Carles la comanda de Castellot en Arago. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra senyoria fer tornar e restituhir qualsevol diners robes e deutes que per part de la senyoria vostra son stades preses en los regnes de Sicilia Sardenya Mallorques e Valencia e de Tortosa e altres parts de Cathalunya de mercaders e de qualsevol altres persones de la present ciutat de Barchinona. E si aço senyor al present nous era avinent de fer restituhir los diners comptants e robes venudes e en poder de vostre fisch rebudes vos placie dar e provehir que los dits mercaders e altres qualsevol persones de les quals los dits diners e bens seran stats presos se puixen quitar e fer consignacio sobre drets e gabelles reyals e tretes de forments trahent cascu per si dels drets consignats en comte lo que muntaran les extraccions de les mercaderies per ells de vostres regnes trahedores. Plau al senyor rey de fer restituhir tots aquells bens e coses que en los dits regnes e terres de sa majestat se trobaran en esser e que als que aquells tenien ols devien sia remesa qualsevol pena.
- Item que placie a la senyoria vostra de pagar als creedors censalistes sobre vostres rendes reyals del regne de Mallorques e Menorques integrament les pensions dels censals que sobre dites rendes han e en son cas e loch los preus de aquells segons serie e tenor de lurs contractes. Plau al senyor rey exceptades Ies pensions corregudes fins al dia de la ferma dels presents capitols.
- Item que placie a vostra majestat restituhir e tornar e fer restituhir e tornar al General de Cathalunya los lochs de Roses e Cadaquers e altres viles castells e lochs que lo dit General e diputats tenien e possehien en lo comptat Dampuries revocant e havent per revocades qualsevol donacions concessions o alienacions daquells o algu daquells per vostra senyoria fetes. Ja la prefata majestat ha feta la dita restitucio al General.
- Item que qualsevol strangers qui hajen seguida la opinio del principat e ciutat es troben de present en la ciutat e comtat de Barchinona e volran habitar en la terra e senyoria vostra sien compresos en la present capitulacio: e si sen volran anar que ho puixen fer dins tres mesos primer vinents ab lurs cavalls e altres cavalcadures armes or argent robes e bens lurs salvament e segura. Plau al senyor rey dins temps de un mes comptador del dia de la ferma dels presents capitols.
- Item que Menant de Guerra e Gracia Daguerri ab tots lurs bens propris sien compresos en la present capitulacio. Plau al senyor rey puix dins temps de quinze jorns vinguen a obediencia de sa majestat e solten e meten en libertat tots los presoners que tenen axi en preso com ab cartells fe o seguretat e restitueixquen qualsevol coses que no seran sues propries als senyors de aquelles pagat e satisfet a aquells lo que sera judicat e taxat per les obres milloraments e messions fetes per los dits Menant e Gracia Daguerri en los castells que tenen per les quatre persones y en son cas per la majestat del senyor rey segons es decretat e respost al VIII capitol.
- Item que placia a vostra senyoria donar obra ab acabament dins un mes primer vinent que lo illustrissimo primogenit fill vostre e los altres fills vostres e los regnes de Arago e de Valencia e Mallorques e tots los ecclesiastichs e barons que per la ciutat seran demanats hajen a prometre e jurar de fer tenir e servar totes les coses en los presents capitols contengudes. Plau al senyor rey ço es en respecte dels que seran presents en cort dins temps de quinze jorns e dels altres dins temps de tres meses comptadors del dia de la ferma dels presents capitols.
- Item senyor per quant se diu que vostra senyoria hauria fetes algunes gracies donacions o concessions a singulars persones de bens de ciutadans de Barchinona o habitadors de aquella queus placie de present revocar e aquelles haver per revocades casses e nulles manant e decernint aquelles freturar de tota eficacia e valor. Plau al senyor rey fer la revocacio en lo dit capitol contenguda juxta serie e tenor de la resposta feta al VIII capitol.
- Item senyor com per los diputats e ciutadans de la present ciutat e altres habitants en lo dit principat sien stats venuts e alienats diverses bens mobles que tenien e han haguts e possehits per raho de confiscacions incorporacions et alias en qualsevol manera e aquells dits bens vuy en dia nos tropien en esser ans sien stats venuts e alienats com dit es: sie de vostra merce atorgar que los dits diputats ne altres ciutadans de la dita ciutat e habitants del dit principat en mans e poder dels quals de dits bens mobles seran pervenguts per qualsevol raho o causa e per ells seran venuts e alienats no pusquen esser per aquells convenguts ni obligats a restitucio de aquells pus que segons es dit no son en esser per aquells als quals los dits bens se pertanyen. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vestra senyoria atorgar a la dita ciutat que tota hora e quant volra en forma publica los presents capitols que aquells haje haver franchs de segell salaris e de altres despeses. Plau al senyor rey fer la gracia del dret de sagell.
- Item que placie a vostra senyoria donar licencia a qualsevol persones de qualsevol stament o condicio sien de podersen anar salvament e segura dins spay de un any en qualsevol part del mon si en la obediencia vostra restar no volran ab tots lurs bens diners or e argent e altres coses lurs propries e dins lo dit temps poder vendre e exaugar qualsevol proprietats censals e altres bens mobles e immobles que tinguen sens contradiccio alguna pagant e satisfahent primer lurs credits e altres qualsevol obligacions en que tenguts sien. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra senyoria provehir e ordenar que negun capita de ciutat castell vila o altre loch ne altra qualsevol persona que no pugue pendre alguna part dels censals e altres rendes de neguna comunitat de particulars persones axi ecclesiastiques persones com seculars qui sien propries de les damunt dites universitats e particulars persones axi ecclesiastiques com seculars o les tinguessen obligades e ypothecades axi per censals vel alias: e per vostra benignitat e clemencia prometau que provisions gracies ne concessions no atorgareu als damunt dits capitans o altres qualsevol persones de rebre alguna part dels dits censals per alguna causa o raho: e si per oblivio aut alias vostra senyoria tals concessions provisions o gracies ha atorgades aquells e aquellas que atorgades haveu hajau de continent per no fetes casses e nulles. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra magestat atorgar que axi la ciutat de Barchinona com qualsevol persones qui sien dins e fora Barchinona que de present segueixquen la opinio de Barchinona axi universitats com altres no sien tengudes pagar pensions algunes de censals a persones algunes que hajen seguit lo servey e obediencia del senyor rey fins al dia de la ferma dels presents capitols sino les pensions daci avant devedores. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra magestat por egualar tots los censalistes qui reben censals en Mallorques que les pensions que sauran a pagar als dits censalistes sien repartides en aquells per sou e per liura axi a aquells los censals dels quals seran luyts com als altres que no seran luyts en manera que egualment reben totes lurs pensions per sou e per liura com dit es no obstant Ies dites luycions dins temps de quatre anys comptadors de vuy en avant. Plau al senyor rey quant sesguarda als censalistes ciutadans e habitants en Barchinona e altres que fins vuy han seguida lur opinio.
- Item que placie a vostra majestat axi per satisfer als censalistes de Mallorques com altres del principat de Cathalunya e altres parts los censals dels quals son stats luyts com encara per fer altres smenes e satisfaccions fer e dar obra que en la cort proximament celebradora en lo dit principat sien asignades de deu en quinze mil liures sobre los drets del General de Cathalunya cascun any durant temps de quatre anys les quals deu o quinze mil liures serveixquen a satisfer e resarcir als dits censalistes axi de Mallorques com de altres parts les proprietats de lurs censals que son stats luyts singula singulis referendo e encara per fer altres smenes e satisfaccions a coneguda de la majestat del senyor rey: entes empero e declarat que la dita annua quantitat del General se haja a pendre dels drets del dit General deduhits e pagats primerament los salaris carrechs e pensions a que lo dit general es e sera obligat. Plau al senyor rey.
- Item que placia a vostra majestat atorgar que si dubtes alguns se moguessen per causa de la present capitulacio que sien eletes quatre persones les dues per la dita majestat e les altres dues per la dita ciutat les quals hajen poder de decidir e determenar les dites questions simplament sumaria e de pla sens algun strepit e figura de juhi solament attes lo fet de la veritat e justicia sens algun salari. Plau al senyor rey.
- Supplicatoque excellencie nostre humiliter ut capitula preinserta et omnia et singula etc. - In monasterio dePetris-albis territorii Barcinone fuerunt firmata et jurata hec capitula die veneris XVI octobris anno MCCCCLXXII nec non in pergameneo scripta.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_II_de_Arag%C3%B3n

Juan II de Aragón, el Grande, o Juan sin Fe según los rebeldes catalanes que se alzaron contra él,​ (Medina del Campo, Castilla, 29 de junio de 1398-Barcelona; 20 de enero de 1479) fue duque de Peñafiel, rey de Navarra (1425-1479), rey de Sicilia (1458-1468) y rey de Aragón, de Mallorca, de Valencia, de Cerdeña (1458-1479) y conde de Barcelona, hijo de Fernando I de Antequera y de Leonor de Alburquerque, condesa de Alburquerque. Fue padre, entre otros, de Fernando el Católico.

Juan II fue uno de los monarcas más longevos del siglo XV —su enemigo Luis XI de Francia le llamó vieja «vulpeja»—​. Padeció de cataratas por lo que durante varios años estuvo ciego, hasta que el 12 de octubre de 1468, a la edad de 70 años, recuperó la vista gracias al judío catalán Cresques Abnarrabí que le operó los dos ojos.

Según su principal biógrafo, el historiador Jaume Vicens Vives, «Juan II de Aragón aparece como el personaje de mayor fuerza en un siglo ya lleno de singulares personalidades políticas» ya que «centró en su persona los más candentes problemas que afectaban a los distintos reinos peninsulares: subversivismo nobiliar en Castilla, divisionismo social en Navarra, activismo revolucionario en Cataluña; y en política exterior, hundimiento de la potencialidad de los Señoríos italianos y retorno agresivo de la hegemonía medieval francesa. Por si ello no fuera bastante, queda aún vinculado a su persona el hecho del planteamiento de la unidad monárquica hispánica».