Mostrando las entradas para la consulta Estada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Estada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 29 de diciembre de 2019

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.
dels homens del offici del algotzir

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXIV, lo rey, Pedro Torrelles


XXIV.

Reg. 2252 fol. 97. 22 de julio de 1409.

Lo Rey. - Capita. Laltra dia reebem una letra vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab lestol en castell de Caller nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia vos aculli molt be e com havent gran plaer de vostra venguda vos feu marescal de que havem haut fort singular plaer e loy grahim molt: placia a nostre Senyor Deus que li do longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor e lo seu desijen. Sapiats que digmenge a XIIII del present mes estants en la casa de Bellesguard e desijants molt saber novelles de nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia e de la sua host veem de la finestra de la nostra cambra venir una galea de les parts de levant que arriba en la plaja de Barchinona e a cap de un poch fo ab nos en G. Pujada quins dix que la dita galea venia de Sardenya e que portava bona nova pero que ell encara no la sabia': e apres fort poch estants nos en la dita finestra veem venir mossen Jacme Roure et en Johan Barthomeu ab III
harauts fort corrents e abans que fossen dos trets de ballesta prop de la dita casa de Bellesguard començaren tots a cridar a altes veus e vengueren cridant victoria victoria Arago et Sanct Jordi. E pujants alt en la dita casa faerennos reverencia ens donaren les letres que portaven del dit nostre molt car primogenit e de vos e dels altres ens recitaren largament lo fet de la batalla e de la victoria que sen era seguida e de la preso de Sanct Luri les quals havia XV jorns que eren estades fetes e encara res non sabiem de que haguem inextimable plaer e singular consolacio e per sobres de goig prenguemnos a plorar e encontinent votam de anar a la seu de Barchinona e de enclourens aqui
per tenirhi novena e complir altres vots que ya haviem fets esperants la bona novella dessus dita. Mas per tal com era digmenge e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell jorn ladonchs nons moguem: mas lo dilluns seguent a IIII hores apres mija nit cavalcam e anamnosen dret cami a la dita seu on nos enclouguem que non som exits despuys e aqui fom reebuts ab gran processo e devotes oracions e pujamnosen tantost al altar major e puys devallam a Sancta Eulalia continuants tots temps les dites processo e la Salve Regina e oracions molt devotes ques dien cascun jorn en la dita seu e en los monastirs e esgleyes de Barchinona per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus de la gracia quens ha feta. Per tal quen hajats plaer vos significam que som en bon punt e ben sans en tota nostra persona per gracia divinal: manants e pregantsvos quens scrivats soven de la salut e bon estament del dit rey nostre molt car primogenit e del fet de la guerra e del estament daqueix regne e de totes noves que sabrets quar singular consolacio ne haurem. E sapiats que som estats fort merevellats de la batalla quar be sab nostre molt car primogenit que no era axi empres: e digatsli que nos lo pregam ab fort gran affeccio que nos torn soven a fer semblants coses quar la sua persona presa molt e no la deu axi arriscar com ha fet ne exposar a fortuna ço que segurament e sens perill pod aconseguir axi com fara sens tota falla per divinal gracia quar nos et ell havem bon dret al qual nostre Senyor Deus no sab ne ha acostumat fallir ne noure. Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench a nos Manuel de Cassi ab letres sobrel soccors quel dit rey nostre molt car primogenit demana: e per tal com per raho de la dita novena que tenim en la seu no podiem anar a les corts encontinent tramesem als de les dites corts que venguessen açi a nos e faerenho e posamlus devant com pus graciosament poguem lo dit fet e ells preserenho fort be e esperam fermament e sens tot dubte quel fet haura bon compliment e spatxat recapte. Maestre Viçent Ferrer es açi on ha ja estat ben per VI setmanes e diu missa alta e preyca fort merevellosament cascun jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones e ha preycat e fet loffici açi en la seu devant nos e cantat ensemps ab tota la gent quey era la Salve Regina a altes veus e ha seguida la processo per la ciutat la qual es estada fort devota solempne e molt bella en que havia de XXV millia persones ensus qui la seguien e no sap hom que jamay en Barchinona se faes processo que per tanta gent fos seguida ne tant devotament acompanyada. A present noyc ha altres noves sino quel papa sera açi en Barchinona lo primer dia dagost primer vinent e entenemlo acullir com pus honorificament e pus sollempnament porem e metremlo en lo palau major e nos mudaremnos en lo menor: e la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment e la festa els entremesos e altres honors que fetes li haurem per tal quen hajats plaer. Nos escrivim al dit rey nostre molt car primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos meses qui venen de calor: e si nostra molt cara filla la reyna de Sicilia era aqui ab ell nos ne hauriem fort gran pler e que la poria fer anar aqui ab dues o tres dones tant solament e que totes les altres ensemps ab tota la roba sino ab aquella que necesariament hauria mester romanguessen en Sicilia ab la mes gent que pogues de sa casa en manera quels sicilians estiguessen ab bona esperança de ella retornar en breu quar pus lo consell del dit rey *? resident en Sicilia romangues en bon orde no li calria tembre que res si mogues quar tot stara pla majorment per la prosperitat e assenyalada favor que nostre Senyor Deus li dona: perqueus manam quel instets de nostra part que ho faça quar son benavenir seria. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de juliol del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles.

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXII, carta, Pere Torrelles, capita general de les armades


XXXII.

Reg. 2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella differir. Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenys abans que nos hic partissem lexariemla açi e que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquen ab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenam portar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de lesarmades etc.


Bellesguart, Bellesguard, Barchinona, Barcelona, rey Martín de Aragón
Bellesguart, Bellesguard


“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.


Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca. 

Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”. 

Dins la “Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona” d'en Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya: 

“A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.

L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.

/ En el pdf que transcribo yo NO hay tildes, y hay bastantes diferencias con el texto de abajo, el que tengo yo es la edición de Próspero de Bofarull y Mascaró ,
Lo rey:

Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de voftra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen. 

Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la  Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S.Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostrre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largamemt lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è fingular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar. 

E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnofsen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.
Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte. 
Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nofre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resisdent en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara  a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel Instets de notra part que ho fasa quia son ben avenir seria.

Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.

REX MARTINUS - Creem qae beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey,è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta tarnslat aqui de la Donacio dessusdita.Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, E.

E.



E.
conj. y.



E.
v. Es.



EDIFICADOR.
sust. c. El que edifica.



EFECTU.
Palabra latina. Efecto.



EGAL.
V. EGUAL.



EGALAR.
V. EGUALAR.



EGALMENT.
V. EGUALMENT.



EGALTAT.
V. EGUALTAT.



EGUAL.
adj. Igual.



EGUALAN.
v. gerundio de “egualar”. Igualando. - Alguna vez se usa como
adjetivo, p. e: no seria egualan lo seu obrar al seu estar: no sería
igual su obrar a su ser.



EGUALAR.
v. modo inf. Igualar.



EGUALMENT.
adv. Igualmente.



EGUALTAT.
sust. c. Igualdad.



E'
L. Y el.



ELA.
pron. Ella.



ELA
‘M. Ella me.



ELAS.
pron. Ellas.



ELA
‘S. Ella es, ella se.



ELA
‘T. Ella te.



ELECTA.
part. pas. de "elegir”. term. fem. Elegida, escogida. (elet,
eleta en otros textos
)



ELEGIMENT.
sust. c. Elección.



ELEGIDOR.
sust. c. Elegidor, el que elige.



ELEIG.
v. Elije, escoge. (elegeix; elegix)



ELET.
part. pas. de "elegir". Electo, elegido.



ELEYG.
V. ELEIG.



ELIGE.
v. Elija, escoja.



ELLA
's. Ella se, ella es.



ELM.
sust. c. Yelmo.



ELS.
pron. Ellos. (como LOS)



E'
LS. Y les, y los.



EM.
pron. Me. (también encontramos ME)



E
‘M. Y me.



EMBLAMENT.
sust. c. Robo, hurto.



EMBLAT,
EMBLADA. part. pas. de "emblar”. Robado, robada; hurtado,
hurtada.



EMFERM.
sust. c. Enfermo.



EMPARAR.
v. modo inf. Impedir.



EMPATXA.
v. Impide, obsta.



EMPATXATS.
part. pas. de "empatxar". Impedidos.



EMPATXEN.
v. Impiden, obstan.



EMPER.
Pero, empero.



EMPERAT.
part. pas. de "emperar”. Impedido, evitado.



EMPERAYRE.
sust. c. Emperador.



EMPERI.
sust. c. Imperio. (imperi)
EMPERO' S. Empero es, empero se.
(pero)



EMPERO
‘L. Empero el, empero le, empero lo.
EMPETRAR. v. modo inf.
Impetrar, pedir.



EMPLASTRE.
sust. c. Cataplasma, emplasto.



EMPLEGATS.
part. pas. pl. de "emplegar”. Empleados, juntos, mezclados, y
quizás también explicados.



EMPORT.
v. Lleve. (portar; emportar; que ell s ‘emporto; el porte, los
portes
)



EN.
Palabra que equivale al Don castellano. - En Nono; don Nuño: en
Jacques: don Jaime. (Iavmes, Jaume, Jacme, Jaime I el
conquistador
)



EN.
prep. En. - A veces a, p. e: d' alt en baix; de arriba abajo
(a + bajo).



E
‘N. Y en.



ENADIMENT.
sust. c. Quizás signifique lo mismo que ADIMENT, que corresponde a
las palabras castellanas, aumento, adición, añadidura. (add
inglés; añadir, aditivo, etc
)



ENADIR.
v modo inf. Quizás equivalga al verbo castellano añadir. ((263)
Qu' hom no 'y poria enadir - Com no 'y poria enadir (263)
)



ENAMORAMEN.
sust. c. Enamoramiento. (enamorament)



ENANS.
adv. Antes, antes bien. (también se encuentra ANS)



ENANTAR.
v. modo inf. Adelantar, avanzar, celebrar. (en la terminología
jurídica aragonesa, enantament, enantar significa apoderarse de
bienes, expropiar etc
).
ENANTAMENT. V. ENANTIMENT.



ENANTIMENT.
sust. c. Adelanto, ventaja, provecho, utilidad, gracia, honra.



ENANTIR.
v. modo inf. Celebrar, loar, alabar, avanzar, adelantar, realzar,
exaltar. (enaltecer; enaltir)



ENANTS.
V. ENANS.



ENAPRES.
adv. Después. (apres)



EN
AVAN. En adelante. (avant)



ENAXÍ.
Así, de esta manera. (axí, així, aixina, aixines)



E
‘NAXÍ. Y así, y de esta manera.



ENAXÍ
‘L. Así el, así le, así lo.



ENBEGUT.
part. pas. de "embeurer". Embebido, empapado. (embegut)



ENBRIAGAR.
v. modo inf. Embriagar.



ENCAR.
adv. Aún. (encara; encore)



ENCAR'
ALTRE. Aún otro.
ENCARA 'S. Aún es, aún hay, aún existe.



ENCARA
‘T. Aún te.



ENCARÇERAT.
part. pas. de "encarcerar". Encarcelado, preso,
aprisionado, sujeto.



ENCARE
‘T, V. ENCARA ‘T.



ENCAREUS.
Aún os.
ENCARE ‘US. V. ENCAREUS.



ENCARNAMENT.
sust. c. Encarnación.



ENCLINA.
v. Inclina. - S‘ enclina: se inclina.



ENCLINAS.
v. Inclinas.



ENCLINÁS.
v. Inclinase.



ENCLINON.
v. Inclinan. - S' enclinon: se inclinan.



ENCOLPAR.
v. modo inf. Culpar, inculpar.



ENCOLPAVETS.
v. Inculpabais.



ENCOLPETS.
v. Inculpéis, culpéis. - No m' encolpets: no me culpéis.



ENCONTINENT.
adv. Inmediatamente, desde luego, en seguida. (incontinenti)



ENCONTRADES.
sust. c. pl. Encuentros. (trobades, trobada)



ENCRESIA.
v. Creía.



ENDREÇA.
v. Dirige, endereza. (proviene de dreçar : enderezar : dret :
derecho
)



ENDREÇADOR.
sust. c. El que dirige, el que endereza. (“enderezador”)



ENDREÇAR.
v. modo inf. Dirigir, enderezar.



ENDREÇAT.
part. pas. de “endreçar". Dirigido, enderezado.



ENDREÇ.
V. Dirijo, dirija.



ENDUGA.
V. Induzca.



ENDUIT.
part. pas. de "enduir". Inducido.



ENDÚU.
v. Induce. - L' endúu: le induce. (induix; indueix)



ENDÚUTE.
Te induce.



ENEMIA,
sust. c. Enemiga.



ENEMICH,
sust. c. Enemigo. (inimich, enemic VS amich, amic)



ENFANS.
sust. c. pl. Infantes, hijos. (infans, infants)



ENFANTAR.
V. modo inf. Parir. (infantar)



ENFAYLONÍ.
v. Enojó. - S' enfayloní: se enojó. (felón)



E
‘NFAYLONIT. Y enojado.



ENFERMETAT.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)



ENFORA.
adv. Excepto, con exclusión de.



ENFORTEIX.
v. Robustece, fortalece. (fort : fuerte; força : fuerza, fuerça)



ENFORTIDAMENT.
adv. Fuertemente, tenazmente, firmemente.



ENFOSQUEHÍ.
v. Oscureció.



ENFRE.
adv. Entre.



ENGANA
‘L. Engaña el, engaña lo. (enganya)



ENGANATS.
v. Engañáis, engañad. (enganyats : enganyeu)



ENGANS.
sust. c. pl. Engaños. (enganys)



ENGANY.
sust. c. Engaño.



ENGENRÁ
‘L. Le engendró, lo engendró.
ENGENRAMENT. sust. c.
Concepción, el acto de engendrar.



ENGENRANT.
part. a. de "engenrar”. El que engendra.



ENGENRANT.
v. gerundio de "engenrar". Engendrando.



ENGENRANTSE.
v. Engendrándose.



ENGENRAR.
v. modo inf. Engendrar.



ENGENRAT.
part. pas. de “engenrar”. Engendrado.



ENGINYOSES.
adj. pl. Ingeniosos.



ENGOXANT.
V. ANGOXANT.



ENGOXOS,
ENGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa. (engoxós; engoixós)



ENGRANITS.
v. Engrandeced. - Engranitsme; engrandecedme.



ENGRUXAT.
adj. Grosero.



ENGUENT.
sust. c. Ungüento. (engüent)



EN
ISTAN. Al instante, al momento, desde luego. (instant, instán)



ENJURIA.
sust. c. Injuria.



EN
JUS. adv. Debajo. (jus, jús, jusá, jussá)



ENLASSAMENT,
sust. c. Quizás equivalga a las palabras castellanas laxitud
(lasitud), flojedad, descaecimiento (decaimiento),
tibieza. (Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada // D'
aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só; leixar : deixar :
dejar : laissez
)
ENLUMIN. v. Ilumino, ilumine.



EN
PAR. Me parece. (em par, me par, me pareix)



ENPLEGAT.
part. pas. de "enplegar”. Empleado. (emplear)



ENQUER.
adv. Aún. (encara, encare)



ENQUERIR.
v. modo inf. Buscar, inquirir.



ENQUESTA.
part. pas. term. fem, de “enquerir”. Inquirida. (encuesta :
preguntas
)



EN
REDON. adv. Al rededor.



ENREQUEIR.
v. modo inf. Enriquecer.



ENRIQUEHIDA.
part. pas. term. fem. de "enriquehir”. Enriquecida.
(enriquida)



ENS.
sust. c. Ente.



E
‘NS. Y nos.



ENSEMPS.
adv. Juntos, juntamente, una cosa con otra.



E
‘NSEMPS. Y juntos.



ENSENY.
v. Enseño, enseñe.



ENSENYADOR.
sust. c. El que enseña.



ENSENYAMENT.
sust. c. Enseñanza.



ENSENYAR.
v. modo inf. Enseñar.



ENSENYAT.
part. pas. de “ensenyar". Enseñado, cuerdo. (formado,
educado
)



ENSERCADAS.
part. pas. de "ensercar", term. fem. pl. Buscadas.
(encercar)



ENSERCAMENT.
sust. c. El acto de buscar.



ENSERCANT.
v. gerundio de "ensercar”. Buscando.



ENSERCAR.
v. modo inf. Buscar.



ENSERCAT.
part. pas. de "ensercar". Buscado.



ENSERCATZ.
V. ENSERCAT.



ENSERCHS.
v. Busques.



ENSUTZAT.
part. pas. de “ensutzar”. Ensuciado.



ENTANT.
En tanto. (en tant)



ENTENA.
v. Entienda. (entenga, entengues, entengue, entengam o
entenguem...
)



ENTENCIÓ,
sust. c. Intención.
ENTENDIMÉN. V. ENTENIMEN.



ENTENDRETS.
v. Entenderéis. (entendréu o entendreu)



ENTENDUT.
part. pas. de "entendrer". Entendido. (entengut,
de entendre
)



ENTENEN.
v. gerundio de “entendre". Entendiendo.



ENTENÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTENETS.
v. Entendéis. (enteneu, entenéu)



ENTENIMEN.
sust. c. Entendimiento. (que t‘ has begut l‘ enteniment?)



ENTERPRETAR.
v. modo inf. Interpretar.



ENTESÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTINME.
v. Entiéndeme, óyeme. (entenme, entén me)



ENTITAT.
sust. c. Entidad.



ENTON.
sust. c. Entonación, estro poético, inspiración.



ENTORN.
adv. En torno, en derredor. (alrededor, al rededor; en torn)



ENTRASSEN.
v. Entróse. (“se” entró)



ENTREPETAT.
part, pas. de "entrepetar".
Interpretado. (interpretat)



ENTREY.
v. Entré. (vaig entrar, vach entrá)



ENTRISTAR.
v. modo inf. Entristecer. (entristir; trist : triste)



ENTRO.
adv. Hasta, cerca. (trò a)



ENVEJAR.
v. modo inf. Envidiar.



ENVELOPAT.
part. pas. de “envelopar”. Envuelto. (inglés envelope : sobre
de carta
)



ENVERGOYNIT.
part. pas. de "envergoynir". Avergonzado. (envergonyir,
envergonyit
)



ENVERS.
adv. Hacia, con respecto a.



ENVES.
V. ENVERS. (VS, versus latín)



ENVESSAT.
part. pas. de "envessar". Vejado, hostigado, oprimido,
molestado.



ENVILANIR.
v. modo inf. Envilecer. (vil, vilà, vilá, villano)



ENVIRÓ.
adv. En rededor, al rededor.



ENVIRON.
V. ENVIRÓ. (alt, baix, environ)



ENVIRONATS.
v. Rodeáis, circuís. (environeu)



EQUAL.
V. EGUAL.



ER.
V. Será.



ERGULOS.
V. ERGUYLÓS.



ERGULL.
sust. c. V. ERGUYL.



ERGULLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERGUMENT.
sust. c. Argumento. (Argument)



ERGUYL.
sust. c. Orgullo.



ERGUYL.
v. Enorgullezca. - S‘ erguyl en res; se enorgullezca de nada.



ERGUYLÓS.
adj. Orgulloso.



ERGUYLOSAMENT.
adv. Orgullosamente.



ERGUYLLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERON.
v. Eran. - Qu' eron: que eran.



ERRA.
sust. c. Error, yerro. (errada)



ERRA.
v. Yerra. (él - ella yerra, de errar, error)



ERRAMENT.
sust. c. Yerro, error.



ERRATS.
v. Erráis. (cometéis errores)



ERRE.
V. ERRA.



ERROR.
sust. c. Error.



ES.
pron. Se. (también se encuentra se y s‘; es diu, es fa, se diu, se
fa)



ES.
v. Es, está. - Alguna vez existe, p.e: si Deus no es: si Dios no
existe.



E
‘S. Y se.



ESCALF.
v. Caliente.



ESCALFAR.
v. modo inf. Calentar, enardecer. (animar a las tropas)



ESCARAVAT.
sust. c. Escarabajo, insecto. (escarabicha; escarbat)



ESCARNIR.
V. SCARNIR.



ESCARNISCATS.
v. Escarnezcáis.



ESCLATAMENT.
sust. c. El acto de reventar. (esclatar)



ESCOLTATS.
v. Escuchad, escucháis. (escolteu, escoltéu, escoltáu,
escoltau
)



ESCOMES.
part. pas. de "escometre”. Acometido.



ESCOMETIA.
V. Acometía.



ESCONDUT.
part. pas. de "escondir". Escondido. (abscondut,
ascondut; amagat)



ESCRIBIM.
v. Escribimos. (escrivim)



ESCRIVIR.
v. modo inf. Escribir. (escriure, scriure)



ESCULL.
sust. c. Escollo.



ESCURAHIA.
V. Oscurecía. (escur, oscur, escurina, oscurina; fosc, foscor;
oscuro
)



ESCUREHITS.
part. pas. de "escurehir”. Oscurecido. (escurits,
escureits
)
ESCÚS. sust. c. Excusa (escusa).
ESCUSACIÓ.
V. Escús.



ESCURAY.
v. Oscureció.



ESCUSAMENT.
V. ESCÚS.



ESDEVÉ.
v. Acaece, acontece, sucede. (esdevenir, “es de venir”,
esdevindre
)



ESDEVENCH.
V. Sucedió, aconteció, acaeció. - Alguna vez volvió, p. e: et
esdevench tan paubre: y se volvió tan pobre o vino a tanta pobreza.
(esdevenidor : futuro : venidero)



ESDEVENDRIA.
V. Sucedería, acontecería, acaecería.



ESDEVENGUT.
part. pas. de "esdevenir". Sucedido, acontecido, acaecido.



ESDEVENIR.
v. modo inf. Acontecer, suceder, acaecer.



ESFORÇ,
sust. c. Esfuerzo. (esfors)



ESFORÇAR.
v. modo inf. Esforzar. (esforsar)
ESFORÇAT. part. pas. de
"esforçar". Esforzado. (esforsat)



ESGART.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra como no sea
un derivado del verbo provenzal ESGAUZIR, que significa regocijar,
felicitar. (de gaug, goig, goch : gozo; No encuentro esgart en el
texto
).



ESGLAY.
sust. c. Espanto. (esglai, esglayat, esglaiat)



ESGLEYA.
sust. c. Iglesia. (hay variantes en textos antiguos, esglesia,
iglesia, etc
)



ESGUARD.
sust. c. Mirada. (guarda, guardar, vigilar, guayta, guaytar; gard,
regarder
)



ESGUARDAMENT.
V. ESGUARD.



ESGUARDAR.
v. modo inf. Mirar.



ESGUARDARON.
v. Miraron. - S‘ esguardaron: se miraron.



ESGUARDAT.
part. pas. de "esguardar”. Mirado.



ESGUARDATS.
v. Mirad.



ESMENDA.
sust. c. Enmienda. (smena, esmena)



ESNE.
v. Es (de ello). (ne es, en es)



ESPAHATJABAN.
v. Despachaban. (espatxaban, espatxar, despatxar, despachar)



E
' SPAHORDIT. Y espantado.



ESPAVENTABLE.
adj. Espantoso, espantosa.



ESPAVENTAMENT.
sust. c. Espanto.



ESPER.
v. Espero.



ESPER.
sust. c. Esperanza.



ESPERANÇA.
V. ESPER.



ESPERATS.
v. Esperáis.



ESPERIT.
sust. c. Espíritu. (espirit, sperit, espirit, etc)



ESPERITAL.
adj. Espiritual, inmaterial.



ESPERITALMENT.
adv. Espiritualmente.



ESPES.
adj. Frecuente, a menudo. - Mi ha vençut tant espes: me ha vencido
tan a menudo. (espés, espès)



ESPIRACIÓ.
sust. c. Inspiración, animación.



ESPIRAMENT.
V. ESPIRACIÓ.



ESPIRANT,
v. gerundio de "espirar". Inspirando, animando.



ESPIRAR.
v. modo inf. Inspirar, animar.



ESPIRAT.
part. pas. de "espirar". Inspirado, animado.



ESPIRATS,
V. Inspiráis, animáis.



ESPIRIT.
V. ESPERIT.



ESPIRITAL.
V. ESPERITAL.



ESPITAL.
sust. c. Hospital. - Significa también la orden hospitalaria de San
Juan de Jerusalén. (Spital)



ESQUARMENT.
sust. c. Escarmiento. (escarment)



ESQUERRE.
adj. Izquierdo, siniestro. (esquerra : zurda : izquierda)



ESQUIVAR.
v. modo inf. Esquivar.



ESQUIVETS.
v. Esquivéis.



ESSENCIALITAT.
sust. c. La naturaleza y condición de lo que es esencial.



ESSENT.
v. gerundio de "esser". Siendo, estando, existiendo.



ESSER.
sust. c. Ser.



ESSER.
v. Ser, estar.



EST.
v. Eres, estás, existes.



EST.
pron. Este. (también el punto cardinal Este)



ESTÁ.
v. Es, está.
ESTABIT. V. ESTABLIT.



ESTABLIT.
part. pas. de "establir”. Establecido.



ESTAIG.
v. Estoy.



ESTA
'L. Está el, es el.



ESTAMENT.
sust. c. Estado, condición de una cosa o persona, importancia, p.e:
algun fayt que sia de molt gran estament: algún hecho o empresa que
sea de gran importancia. (estamento, los tres estamentos :
eclesiástico, militar, jurídico
)



ESTÁN.
V. ESTANT.



ESTAN.
v. Son, están, existen.



ESTAN.
sust. c. Instante.



ESTANT.
v. gerundio de "estar”. Siendo, estando.



ESTAR.
v. modo inf. Ser, estar, y alguna vez es, esta. - En otros lugares
existir.



ESTARAY.
v. Seré, estaré. (Estaray de tot bé faydit,)
ESTARETS.
v. Estaréis, sereis.



ESTÁS.
v. Estás, eres.



ESTAT,
ESTADA. part. pas. de "estar". Sido, estado, estada. -
Alguna vez se lee



estada
por está.



ESTATS.
v. Sed, sois; estad, estáis.



ESTATSME.
v. Sedme, estadme.



ESTATSNE.
v. Estad (de ello). (Ans ne siats alegre e estatsne joyós,)



ESTAY.
v. Soy, estoy, y a veces es, está.



ESTATZ.
V. ESTATS.



ESTÉ.
v. Extiende (estiende).



ESTECH.
v. Estuvo.



ESTEGRE.
v. Estuviera. (estiguere)



ESTEGREN.
v. Estuvieron, existieron.



ESTEGUÉS.
v. Estuviese. (estigués)



ESTELA.
sust. c. Estrella. (estel, estels, esteles, estrelles)



ESTÉS.
v. Fuese, estuviese.



ESTEVEN.
sust. p. Esteban. (Steve, Esteve)



ESTIA.
V. Esté. (estigue; estigui)



ESTIA
‘N. Esté en.



ESTIAN.
v. Estén.



ESTIATS.
v. Seáis, estéis; sed, estad.



ESTOL.
V. STOL.



ESTOMÍ.
v. Hundió, cayó, arruinó.



ESTORS.
part. pas. pl. de “estorçre o estorcer". Arrancados,
extraídos, libertados.



ESTORT.
part. pas. de "estorçre". Arrancado, extraído, libertado.
(liberado)



ESTRENA.
sust. c. Presente, estreno de una cosa, regalo.



ESTRUMENT.
sust. c. Instrumento, instrumento de música. (instrument)
ESTS.
pron. Estos. (aquests, aquets, estos)



ESVAHIREN.
v. Conquistaron.



ESVAHITS.
part. pas. pl. de "esvahir". Conquistados.



ESVESIMENT.
sust. c. Conquista.



ET.
conj. Y.



ET.
pron. Te. (te diu : et diu)



E
‘T. Y te.



ETAT.
sust. c. Edad. (edat)



ETERNAL.
adj. Eternal. (eterno)



ETERNALMENT.
adv. Eternamente (eternalmente).



ETERNAR.
v. modo inf. Eternizar.



ETERNAT.
part. pas. de "eternar”. Eternizado.



ETERNITAT,
sust. c. Eternidad. (eternidat)



ETS.
v. Eres.



EU.
pron. Yo. (jo)



EUS.
pron. Os.
E ‘US. Y os.



EVITERNAL.
sust. c. Salvación eterna. (sempiterno; eternidad)



EVITERNAR.
v. modo inf. Dar la salvación eterna.



EVITERNATS.
part. pas. pl. de "eviternar”. Salvados en la eternidad.



EXALÇADES.
adj. Ensalzadas.



EXALÇAMENT.
sust c. Ensalzamiento.



EXALÇAR.
v. modo inf. Ensalzar.



EXALÇAT.
part. pas. de "exalçar". Ensalzado.



EXAMENT.
adv. Juntamente.



EXAMENTS.
V. EXAMENT.



EXAUSEIX.
v. Escucha, oye.



EXAUSIT.
part. pas. de "exausir". Oído, escuchado. (ausir;
exaudire, audire
)



EXCITAR.
v. modo inf. Excitar (escitar).



EXELLATS.
part. pas. pl. de "exellar". Desterrados.



EXELLER.
sust. c. Destierro. (exili; exell; exilio)



EXEMPLI.
V. EXIMPLI.



EXEMPLIFICAT.
part. pas. de "exemplificar". Puesto en o por ejemplo.

EXÍ. v. Salió. (eixí; exir, eixir; salir; exit inglés:
salida, exitus : muerte en medicina
)



EXIDES.
sust. c. pl. Salidas. (eixides; sortides pronunciado “surtides”)



EXIMPLI.
sust. c. Ejemplo.



EXIMPLI
‘NS. Ejemplo nos. (eximpli ens - nos - mos)



EXIMPLIFICAR,
v. modo inf. Poner en o por ejemplo. (ejemplificar)



EXIR.
v. modo inf. Salir. (yo ixco, ixes, ix, ixim o eixim, ixiu o
eixiu, ixen
)



EXIT.
part. pas. de “exir". Salido.



EXOBLIDAR.
v. modo inf. Olvidar.



EXOEIS.
v. Escuchas, oyes.



EXOEIX.
V. EXAUEIX.



EXOIDOR,
sust. c. El que escucha. (oidor; de comptes : de cuentas)



EXOIMENT.
sust. c. El acto de escuchar.



EXOIR.
v. modo inf. Escuchar, oír.



EXOIT.
part. pas. de "exoir", Escuchado, oído.



EYL,
pron. Él.



EYLA.
pron. Ella.



EYLS.
pron. pl. Ellos.