Mostrando las entradas para la consulta Neopatria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Neopatria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 15 de febrero de 2020

Contra la manipulación de la Historia de Aragón y Cataluña

Todos los amantes de la Historia, hemos oído hablar de José Luis Corral Lafuente, Este aragonés ilustre, nació en Daroca, Profesor de Historia y escritor. Licenciado en Filosofía y Letras, se doctoró en Historia por la Universidad de Zaragoza, en la que es profesor de historia medieval y director de Taller de Historia S.L. Como medievalista, ha centrado buena parte de su labor investigadora en la España musulmana y en la Historia de Aragón. Es también uno de los más prolíficos autores españoles de novela histórica.

Este es un resumen del propio J. L. Corral, de un texto que publico en 2010, y que conviene recuperar para clarificar ciertos mensajes que llegan desde el ultranacionalismo pancatalanista).

LA CORONA DE ARAGÓN. CONTRA LA MANIPULACIÓN DE LA HISTORIA DE ARAGÓN Y CATALUÑA.

José Luis Corral Lafuente.
LA CORONA DE ARAGÓN. CONTRA LA MANIPULACIÓN DE LA HISTORIA DE ARAGÓN Y CATALUÑA.

La Historia es una materia propicia para la manipulación. En este sentido, el caso de la historia de la Corona de Aragón es paradigmático. A mediados del siglo XIX un movimiento cultural, y político, nacido en Barcelona y denominado “la Renaixença” se empeñó en cambiar la historia a base de alterar definiciones y de imaginar símbolos y espacios que jamás existieron.
En su desvarío historiográfico, algunos eruditos de ese movimiento comenzaron a acuñar conceptos que nunca existieron como “la Corona catalana-aragonesa”, “los condes-reyes”, “los reyes-condes”, “los reyes de Cataluña”, la “Confederación catalana-aragonesa” y otras denominaciones falsas, de ese mismo estilo, que culminó con la peregrina ya histórica denominación, ya en el siglo XX, de “Els Països Catalans” para definir un inexistente territorio "histórico" común en el que se incluían los actuales Cataluña, Rosellón, Cerdaña, las comarcas orientales de Aragón, la Comunidad de Valencia y las Islas Baleares.
Proyectando ideas políticas nacionalistas del presente en el pasado, se alteró el ordinal dinástico de los reyes de Aragón, de modo que Alfonso II el Casto pasó a ser “Alfons I” y Pedro II el Católico, “Pere I de Catalunya”; y así siguen siendo denominados estos soberanos en los ficheros del Archivo de la Corona de Aragón y en las denominaciones de algunos políticos ultranacionalistas catalanes.
La llamada Corona de Aragón tuvo su origen en una unión dinástica basada en una alianza matrimonial, siguiendo el derecho medieval sucesorio navarro y aragonés y el derecho canónico. La Corona de Aragón no se llamó así desde el principio. En el siglo XII ni los reyes de Aragón ni los condes de Barcelona tenían como distinción de su rango una "corona". El primero de ellos en ser coronado fue Pedro II, y lo hizo en Roma en 1204 de manos (o mejor de pies, según una leyenda) del papa Inocencio III. Para ser rey legítimo de Aragón era necesario haber nacido de matrimonio canónico, jurar los fueros de Aragón, y luego los de los demás territorios de la Corona, y ser coronado en la catedral de La Seo de Zaragoza.
Desde 1068 los reyes de Aragón eran vasallos de la Santa Sede, y por tanto debían juramento de homenaje a los papas. Por ello, la monarquía aragonesa adoptó sus colores heráldicos, el rojo y el amarillo, copiando los de su señor feudal, el papado, pues esos eran los que usaban los pontífices en la Edad Media.
La Corona de Aragón se sostuvo en sus soberanos y en la continuidad de su linaje, y ello a pesar de que los tres primeros, Alfonso II, Pedro II y Jaime I accedieron al trono en minoría de Edad, con algunas dificultades.
Los Estados fundacionales de la llamada Corona de Aragón fueron el reino de Aragón (con la reina Petronila) y el condado de Barcelona (con el conde Ramón Berenguer IV, que también lo era además de Ausona, Cerdaña, Besalú y Gerona). Pero no de Urgel, por ejemplo. Desde 1137 se fueron sumando otros territorios; en algunos casos por incorporación pacífica, como el marquesado de Provenza o los condados de Pallars y Urgel; en otros por conquista a los musulmanes, como las tierras de Lérida, Fraga, Tortosa, Teruel, el reino de Mallorca, el de Valencia o el señorío de Albarracín; y en otros durante el proceso de expansión mediterránea, como los reinos de Sicilia, Cerdeña, Nápoles o los ducados de Atenas y Neopatria en Grecia.
Estos soberanos nunca se intitularon “reyes de la Corona de Aragón”, sino que lo hicieron con todos y cada uno de sus títulos privativos. Así, Petronila fue reina de Aragón, como heredera de Ramiro II, y condesa de Barcelona, por su matrimonio con Ramón Berenguer IV, que fue príncipe de Aragón y conde de Barcelona; Alfonso II fue rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza; Jaime I, rey de Aragón, rey de Valencia, rey de Mallorca, conde de Barcelona y señor de Montpellier; y Pedro IV rey de Aragón, rey de Valencia, rey de Mallorca, conde de Barcelona y duque de Atenas y Neopatria, e incluso rey de Jerusalén, entre otros títulos. Y cuando se abreviaban los títulos y sólo se colocaba uno, siempre prevalecía el más antiguo e importante en el orden protocolario: rey de Aragón.
Desde luego, los soberanos de la Corona nunca se intitularon como “reyes o condes de Cataluña”, pues aunque desde fines del siglo XII ya aparece el macrotopónimo "Cataluña", la idea de un territorio llamado Cataluña, de extensión similar a la actual Comunidad Autónoma española del mismo nombre, que englobara a la mayoría de los condados cristianos altomedievales del noreste hispano, y a las tierras de Lérida, Tarragona y Tortosa no se concretó hasta el reinado de Jaime I, ya en el siglo XIII, cuando comenzaron a definirse las fronteras políticas entre los reinos y Estados de Aragón, Cataluña y Valencia, que no quedaron perfiladas definitivamente hasta bien entrado el siglo XIV.
Dentro de la unidad dinástica de la Corona de Aragón, cada uno de los Estados que la integraron mantuvo sus instituciones políticas, su autonomía fiscal, su lengua, sus derechos, sus costumbres, sus normas cívicas, su moneda, su sistema de medidas y su cultura hasta los Decretos de Nueva Planta impuestos por la dinastía de Borbón a comienzos del siglo XVIII. La Corona de Aragón fue un ejemplo de convivencia y tolerancia que, en su propia historia, puede dejar no pocas enseñanzas a la España y a la Europa contemporáneas.
Lamentablemente, ultranacionalistas indocumentados o tergiversadores están empeñados en falsificar esta historia.


domingo, 14 de julio de 2019

ALFONSO V NACE ENTRE TERREMOTOS Y ESPANTO

131. ALFONSO V NACE ENTRE TERREMOTOS Y ESPANTO
(SIGLO XIV. VALENCIA)

ALFONSO V NACE ENTRE TERREMOTOS Y ESPANTO  (SIGLO XIV. VALENCIA)


En casi todas las culturas y pueblos, se hayan desarrollado más o menos, es bastante habitual buscar señales extraordinarias —generalmente de carácter sideral, sobrehumano o sobrenatural— para tratar de significar ante los demás mortales a determinadas personas.
El futuro Alfonso V el Magnánimo —hijo del Trastámara con el que se instauró esta dinastía en Aragón tras el Compromiso de Caspe— tuvo, sin duda, las suyas.

Un dietario redactado en Valencia, repleto de innumerables noticias de toda índole, nos describe de manera sucinta cómo en el año de la Natividad de 1396, lunes, día 18 del mes de diciembre, conmemoración de la Expectación de la gloriosa Virgen María, a la hora en la que las campanas tocaban a misa en la seo valenciana, tuvo lugar un impresionante terremoto y un gran espanto en todo el reino de Valencia.

Tal debió ser la intensidad del seísmo que se derrumbaron tanto iglesias de cimientos profundos como pequeñas ermitas; se abatieron enormes castillos roqueros y se hundieron casas modestas hechas de adobe por doquier. Fue tanto y tan grande el daño producido por el terremoto en todo el reino que fue causa de grandísimo dolor.

Luego se supo y se relacionaron ambos hechos que, a muchos kilómetros de distancia, en aquel año, en el mismo día y a idéntica hora, nacía en Castilla el infante don Alfonso, primogénito de don Fernando —hermano del rey de Castilla—, el cual don Fernando fue rey de Aragón, con el nombre de Fernando I de Antequera. Luego, a la muerte de este último, fue rey de Aragón el dicho don Alfonso —Alfonso V—, autor de grandes y maravillosos actos.

[Cabanes, Mª Desamparados, Dietari..., pág. 105.]



Alfonso V de Aragón (Medina del Campo, 1396 - Nápoles, 27 de junio de 1458), llamado también el Magnánimo y el Sabio,​ entre 1416 y 1458 fue rey de Aragón, de Sicilia, Valencia, Mallorca, Cerdeña y Córcega, conde de Barcelona, duque de Atenas y Neopatria, así como conde de Rosellón y Cerdaña; y entre 1442 - 1458 rey de Nápoles.

//

Nos Alphonsus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, Valentiae, Maioricarum, Sardiniae et Corsicae, Comes Barchinonae, Dux Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comes Rossilionis et Ceritaniae

//

Era el hijo primogénito del regente de Castilla Fernando de Antequera y posteriormente rey de Aragón con el nombre de Fernando I, y de la condesa Leonor de Alburquerque. Pertenecía, por tanto, a la Casa de Aragón por ser nieto de Leonor de Aragón (ya que la dignidad real aragonesa podía transmitirse por línea femenina)​ y al linaje Trastámara por ser nieto de Juan I de Castilla.


El 28 de junio de 1412 se convierte en heredero al trono de la Corona de Aragón cuando su padre fue proclamado rey tras el llamado Compromiso de Caspe y tres años más tarde, el 12 de junio de 1415, en la catedral de Valencia, contrae matrimonio con su prima la infanta María hija de Enrique III de Castilla y de Catalina de Lancáster.


El 2 de abril de 1416, tras el fallecimiento de su padre le sucede como rey de Aragón y de los demás reinos de los que era titular.


En las Cortes de 1419 tendrá un enfrentamiento cuando la nobleza catalana formó una liga de barones, villas y ciudades reclamando a Alfonso V que redujera el elevado número de miembros de la nobleza castellana elegidos para cargos de gobierno, lo que hizo que el monarca redujera y reorganizara la Casa Real.


En 1448, Alfonso V dicta desde Nápoles, donde había instalado la corte, una provisión que permitía a los payeses reunirse en un sindicato para tratar la supresión de los malos usos. Los propietarios de las tierras se oponen a la medida y la hacen fracasar. El tema volverá sin embargo en 1455 cuando Alfonso dicta la conocida como “Sentencia interlocutoria” en la que suspende las servidumbres y los malos usos, medida que en 1462, ya reinando Juan II de Aragón provocará la primera guerra remensa.


Juan II ocupaba el trono castellano desde 1406 tras la muerte de su padre Enrique III, quien en su testamento y debido a que al acceder al trono Juan sólo contaba con poco más de un año de edad, había dispuesto que la regencia del reino la desempeñaran su viuda Catalina de Lancaster y el infante Fernando de Trastámara.


Al ser coronado Fernando rey de Aragón en el Compromiso de Caspe (1412), dejó a sus hijos, los infantes de Aragón Juan II de Navarra y Enrique, como sus lugartenientes en Castilla para defender sus intereses.


En 1419, Juan II de Castilla alcanza la mayoría de edad y pretende librarse de la influencia de los Infantes. Tras el golpe de Tordesillas y el fracasado cerco del castillo de La Puebla de Montalbán a finales de 1420, delega todo el poder en el nuevo Condestable de Castilla Álvaro de Luna, lo que dará lugar a una larga e intermitente guerra civil entre dos bandos: el primero formado por don Álvaro y la pequeña nobleza, y el segundo formado por los infantes de Aragón y la alta nobleza, apoyados por Alfonso V desde Aragón.

Constitutio Alphonsi V Aragon. Regis (1423)

Sin embargo, el enfrentamiento que surge entre los propios infantes por el poder provoca que la influencia aragonesa en Castilla corra peligro, por lo que Alfonso V, que se encontraba en Nápoles, decide retornar a la Península. En 1425 tras acusar a Álvaro de Luna de usurpador del gobierno, logra reconciliar a sus hermanos los infantes y, aunque consigue en un primer momento, 1427, que el Condestable de Castilla sea desterrado a Cuéllar, no pudo evitar su retorno vencedor al año siguiente.


Alfonso V, entre 1429 y 1430, se enzarza en una guerra contra su primo Juan II de Castilla y la política del valido Álvaro de Luna para apoyar a sus hermanos los infantes pero, cuando ambos bandos se encontraban, cerca de Jadraque, frente a frente para entablar batalla, la intervención personal de la reina castellana María de Aragón, hermana de Alfonso V, la evitó.


En 1432 Alfonso retorna a Italia y, en 1436, se firma la paz con Castilla mediante un tratado en el que los infantes abandonaban el reino castellano a cambio de percibir rentas anuales.


Representación heráldica ecuestre del rey de Aragón («Le Roy | d’Aragon») Alfonso V el Magnánimo con el señal real en sobreveste y gualdrapas del caballo

Representación heráldica ecuestre del rey de Aragón
(«Le Roy d’Aragon») Alfonso V el Magnánimo con el 
señal real en sobreveste y gualdrapas del caballo en el Armorial ecuestre del Toison d'Or. París, Bibliothèque de l’Arsénal, ms. 4790, f. 108r, miniatura n.º 228.

Más en la wikipedia ...

  1. Alberto Montaner Frutos, El señal del rey de Aragón: Historia y significado, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995, págs. 24-25; Ana Isabel Lapeña Paúl, Ramiro II de Aragón: el rey monje (1134-1137), Gijón, Trea, 2008, pág. 184; Ernest Belenguer, «Aproximación a la historia de la Corona de Aragón», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006, pág. 26; Adela Mora Cañada, «La sucesión al trono en la Corona de Aragón», en El territori i les seves institucions històriques. Actes de les Jornades d’Estudi. Ascó, 1997, vol. 2, Barcelona, Pagés (Estudis, 20), 1999, vol. 2, págs. 553-556 y Carlos Laliena Corbera y Cristina Monterde Albiac, En el sexto centenario de la Concordia de Alcañiz y del Compromiso de Caspe, coord. por José Ángel Sesma Muñoz, Zaragoza, Gobierno de Aragón, 2012, pág. 5.
  2. Alberto Montaner, «La problemática del número de elementos en las armerías medievales: diseño frente a representación»,
    Miguel Metelo de Seixas y Maria de Lurdes Rosa (coord.), Estudos de Heráldica Medieval, Lisboa, Instituto de Estudos Medievais; Centro Lusíada de Estudos Genealógicos e Heráldicos, 2012, págs. 125-142; cfr. esp. pág. 130, fig. 2. ISBN 978-989-97066-5-1

domingo, 12 de septiembre de 2021

16 DE NOVIEMBRE. (1463)

16 DE NOVIEMBRE.


Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.

Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega
comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria
e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona
benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats
e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando
nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte
)

sábado, 11 de septiembre de 2021

Julio. 1463.

26
DE JULIO.


En este día recibió Çaportella la carta del Rey
don Juan
, que sigue a continuación.

Don Joan per la gracia
de Deu Rey de Arago de Navarra de Sicilia de Valencia de
Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barcelona duch de
Athenes e de Neopatria
e
encara comte de Rossello e de Cerdanya als noble magnifichs amats e
faels nostres lo portant veus de Gobernador en lo Principat de
Cathalunya e tots e sengles oficials altres en lo dit Principat
jurisdictio exercints e a lur loctinents e a qualsevol capitans de
gent darmes de cavall e de peu stants per Nos en lo dit Principat e
no resmenys a qualsevol deputats locals constituits en les ciutats
viles e lochs a Nos obedients en lo dit Principat e que Deu volent a
nostra obediencia se reduiran e a totes e sengles altres persones a
les quals les presents pervendran e que lo negoci dejus scrit sguarde
saluts.
Com per la inobediencia e notoria rebellio a Nos fetes
per la ciutat de Barchinona e algunes altres ciutats viles e lochs
del dit Principat los deputats del General del dit Principat
acostumats residir en la dita ciutat hagen sostengut en aquella
violencia o oppresio per la qual no han haguda facultat de usar
liberament del dit ofici. La qual oppressio ha durat fins tant que lo
magnifich fael e amat nostre mossen Bernat Çaportella hu dels dits
deputats ço es per lo braç militar se es exhimit de la dita
oppressio fugint cautelosament e secreta ab una galera per mar de la
dita ciutat (ciutan) de Barchinona transferint se en la ciutat
de Terragona fael e obedient a nostra Magestat. Romanints los altres
condeputats seus e los hoydors de comptes del dit General en la dita
ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts stan en
la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de aquella e aço
no meten en obra son participants en la inobediencia e rebellio
dessus dites per les quals rahons son inabils al exercici e facultat
e potestat de aquell recau en lo dit mossen Bernat Çaportella
unicament e sola e axi per nos es stat decernit e declarat exhigints
merits de raho dret e justicia. Adonchs significants vos les dites
coses ab les presents vos dehim e manam que permetau liberament usar
lo dit mossen Bernat Çaportella del dit ofici de la Deputacio de
aqueix Principat e de totes e sengles preheminencies facultats e
potestats degudes e pertinents al dit ofici axi e segons los tres
deputats del dit General abans de la dita rebellio per les
constitucions usatges e libertats del dit Principat capitols e actes
de cort exercir e regir acostumaven podien e devien. Per observança
de les quals constitucions usatges e libertats capitols e actes de
cort se deja e puxa a ell haver recors. E vosaltres dits oficials e
altres persones siau tenguts a ell obtemperar e ses requestes exequir
axi e segons per serie e tenor de
aquelles e de aquells dispost
proveit e ordenat se atrobe (atro + salta linea + be).
En
perturbacio de les quals coses vosaltres dits capitans nous puxau ni
degau entremetre. E com donchs sie nostra ferma intencio conservar lo
General
e lo degut stament de aquell sots lo exercici e
administracio del dit mossen Bernat Çaportella unich deputat durant
lo temps del present trienni. Volem per tant e manam la nostra
present provisio per vosaltres e quiscuns de vosaltres esser
complidament observada si la gracia nostra vos es cara e pena de mil
florins dor dels bens de aquell qui contrafara a nostres cofres
aplicadors per vosaltres evitar se desiga. Dada en la ciutat de
Tudela a XVII del mes de juny del any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - Rex Johannes.

Después de esta
carta, y haciéndose cargo de la intención y voluntad del Rey, sigue
el ofrecimiento de Çaportella de hacer todo cuanto pueda ser en
utilidad y provecho del Principado y de sus libertades.




28 DE JULIO.

Recibióse en
este día la siguiente carta del Rey, que Çaportella, en presencia
de dos testigos, entregó al capitán general don Rodrigo de
Rebolledo, requiriendo al escribano Perelló para que la leyera y
publicara, y de todo lo acontecido levantara el acta correspondiente;
advirtiéndose, que la misma carta la enseñó y la mandó leer
también al veguer real y al del arzobispo, en la calle mayor de Tarragona, donde les encontró casualmente; en vista de lo que se
dispusieron estos a prestar homenaje al diputado, prometiendo ambos
cumplir lo que en dicha carta se prevenía.

antic, ajuntament, Tarragona, calle mayor, carrer major, 41



Al magnifich e
amat conseller nostre mossen Bernat Çaportella deputat de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen Bernat magnifich amat e fael
conseller nostre. Rehebuda havem vostra letra de crehença en persona
del amat secretari nostre En Pere Perello e havem hoit tot lo que dit
secretari de part vostra nos ha explicat. Havem manera spatxar la
provisio que demanau sobre lo exercici de vostre ofici de la
Deputacio. La qual dies ha ere manada e restava aci per oblit e en la
qual es proveit a tot lo que demanau segons per aquella veureu. Es
empero la intencio nostra que no contrastant la dita provisio
respongau e façau respondre de les peccunies de les generalitats
a les persones ya per nos assignades e a les altres que per
nos se assignaran en les ciutats e viles de aqueix Principat. Les
quals Deu volent se reduiran a la obediencia nostra e aço per
convertir les peccunies dessus dites en lo pagament del sou de la
gent darmes que per Nos es en aqueix Principat. E axi ho volem e
manam ho façau. Plau nos empero que de les dites peccunies de les
generalitats
paguets e façats pagar aquell salari
que conexereu condescent juxta la concurrencia del temps e aço per
lo notari e per un porter qui han servit e serviran a vos en lo dit
vostre ofici. E per semblant pagueu e façau pagar totes missions e
despeses per vos fetes per raho del dit ofici des que hisques
de Barchinona e que fareu de aci avant regint de aquelles compte per
mostrarsen deguda raho. En totes les altres coses que lo dit Perello
de part vostra nos ha explicades li havem respost segons ell vos pora
referir. Dada en
Tudela a XVII de juny MCCCCLXIII. - Rex Joannes.

Arinyo secretarius.

30 DE JULIO.

Con esta fecha,
confirmó el diputado Çaportella en su cargo al diputado local de
Tárrega, remitiéndole el siguiente escrito.

Bernat
Çaportella unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona al honorable mossen Franci de Montros
cavaller deputat local en la vila e vegueria de Tarregua saluts e
honor.
Com per la inobediencia e notoria rebellio fetes a la
Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona e algunes altres
ciutats viles e lochs del dit Principat a vos e als altres
condeputats nostres acustumats residir en la dita ciutat de Barcelona
sie stada feta violencia e oppressio en la dita ciutat per la qual no
es stada facultat de usar liberament del dit ofici. La qual oppressio
ha durat fins tant que nos dit Bernat Çaportella nos som exhimits de
aquella fugints cautelosament e secreta ab una galea per mar de la
dita ciutat de Barcelona e transferints nos en aquesta de Terragona
fael e obedient a la dita Magestat reyal. Romanints los altres
condeputats nostres e los hoidors de comptes del dit General en la
dita ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts son
en la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de
aquella e aço no meten en obra son participants en la inobediencia e 
rebellio
dessus dites. Per les quals rahons son inabils al exercici del dit
ofici de Deputacio e tot lo dit exercici e facultat e potestat de
aquell recau en nos unicament e sola e axi per la dita Magestat reyal
es estat decernit e declarat exhegint ho merits de raho dret e
justicia. E mes la dita Magestat reyal ha decernit proveit e manat
nos dit Bernat Çaportella poder e deure del dit ofici usar e de tots
e sengles preheminencies facultats e potestats degudes e pertinents
al dit ofici axi e segons nos e los altres condeputats nostres abans
de la dita rebellio per les constitucions usatges e libertats del dit
Principat capitols e actes de cort e exercir e regir acostumavem
podiem e deviem per observança de les quals se deja e
puxa e
a nos haver recors e tots oficials e altres persones sien tenguts a
nos obtemperar e nostres requestes exequir axi e segons per serie e
tenor de aquelles e de aquells dispost proveit e ordenat se atrobe.
En perturbacio de les quals coses los capitans de gents darmes de
cavall e de peu qui son per la dita Magestat en lo dit Principat nos
puxen ni degen entremetre segons totes les dites coses en una
patent letra e provisio de la dita reyal Magestat de la sua ma
signada e del seu segell en lo dors sagellada dada en Tudela a XVII
del mes de juny prop passat la qual o copia de aquella vos sera
exhibida veureu esser mes largament contengut. Com donchs nos dit
Bernat Çaportella a qui segons dessus se conte unicament e sola
incumbex lo carrech del dit ofici de deputacio

vullam en
aquell entendre e en totes coses que concernesquen la indemnitat del
dit General e conservacio dels drets preheminencies e
libertats de aquell volem per tant e manam a vos dit mossen
Franci de Montros deputat local que per vos primerament sie prestat
sagrament e homenatge en poder de algun oficial reyal en virtut dels
quals prometats haver vos be e leyalment en lo dit vostre
ofici e de conservar e defendre los drets del dit General e
obtemperar e exequir nostres manaments e totes altres coses be e
diligentment fer que al dit vostre ofici se pertanyen. E fet aço
requerreu lo portant veus de Governador del Principat de Cathalunya
qui residex en aquexa vila e los oficials de la matexa vila e
tots altres dins vostra deputacio juresdiccio exercints
ecclesiastichs e seglars als quals de la dita provisio reyal la qual o
copia de aquella vos trametem fareu hostensio e fe que facen e
presten los ecclesiastichs jurament e los seglars jurament e
homenatge de obtemperar e exequir vostres requestes tota consulta
consell e dilacio cessants e los capitans de gents darmes que res en
perturbacio del dit ofici no facen o attempten sots virtut de la pena
en la dita reyal provisio contenguda. E mes provehireu e manareu e
per los oficials requerreu esser manat als arrendadors o collectors
dels drets de generalitats
de aquexa vila e de sa collecta
que de aquells a nos o en persona nostra responguen an Gaspar
Vidal
de aquexa vila de Tarregua e no a alguna altra persona ne
en altra manera. Del qual Gaspar Vidal rebreu seguretat de haverse be
e leyalment en la dita collecta e de retre a nos compte e raho de
aquella. E finalment fareu fer per los lochs acustumats de aquexa
vila una crida la qual vos trametem ab la present. Les quals coses
totes continuades per vostre scriva per letra sua testimonial nos
fareu certificar de aquelles. Dada en Terragona a XXX de juliol lany
MCCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Iguales a la carta que precede, con la
dirección respectiva, fueron escritas otras a Raimundo Roger de
Toralla
, diputado local de Balaguer y a G. Carnicer, que
ejercía el mismo cargo en la veguería de Monblanch.

viernes, 2 de abril de 2021

NOVES ORDINATIONS, STYLS, Y PRAGMATICA REAL

NOVES
ORDINATIONS, STYLS, Y


PRAGMATICA
REAL
SOBRE LA FORMA QVE SE HA DE GVARDAR EN FALTE DE VIRREY POR


ausencia,
o muerte en las cosas de gouierno, y Capitania General, y las de
administracion de Iusticia.
NOS Don Phelippe por la gracia de Dios
Rey de Castilla, de Aragon, de Leon, de las dos Sicilias, de
Hierusalem, de Portugal, de Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de
Nauarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca,
de Seuilla, de Serdeña, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los
Algarbes, de Algezira de Gibraltar, de las Islas de Canaria, de las
Indias Orientales, y Occidentales; Islas, y tierra firme del mar
Occeano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de
Milan, de Atenas, y de Neopatria, Conde de Abspurg, de
Flandes, de Tirol, de Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña, Marques de
Oristan, y Conde de Goceano.


Por
quanto hauiendose offrecido alguna duda sobre la interpretacion de vn
capitulo de la Pragmatica, que el Rey mi Señor que haya gloria mandó
publicar cerca la institucion 
y
ereccion de la nuestra Real Audiencia del dicho nuestro
Reyno de
Mallorca
, en razon de la forma, que hauian de quedar dispuestas
las cosas del gouierno, y Capitania general 
de
aquel Reyno, y administracion de la Iusticia en falta de Virrey, por
ausencia, o muerte del que lo fuere; y siendo necessario para euitar
algunos inconuenientes que en esto se 
han
offrecido, y pueden offrecerse, que declare lo ques mi voluntad. Por
ende, con tenor de la presente nuestra Pragmatica, y sancion en todos
tiempos firme, y valedera, quitando, como quitamos a nuestros
Lugartinientes, y Capitanes Generales del dicho nuestro Reyno
de Mallorca, la facultad que por la dicha Pragmatica de la erection
de la Audiencia les dá para nombrar, y señalar en falta, dellos por
su ausencia, ó muerte personas para el gouierno, y administracion de
la Iusticia, y Capitania General, disponemos, ordenamos, y mandamos,
que todas las
veses, que el que fuere nuestro Lugartiniente,
y Capitan General en el dicho nuestro Reyno muriere, ó estuviere
ausente del, por qualquier causa, titulo, ó razon, entre
immediadamente a praesidir para lo que toca al gouierno
del dicho nuestro Reyno, y capitania General, y cosas de gracia,
nuestro Procurador Real del mismo Reyno sin que por ninguna via
directa, ni indirecta, se entremeta en esto otra
prersona
alguna, conque todos los perdones, y compositiones, las haya de
communicar, y conceder, con parecer de la Audiencia Real, y para la
administracion de la
iustitia, presida priuatiue al Procurador
Real, el Regente la Cancellaria en el dicho Reyno, y en falta del, el
mas antigo de la Audiencia Real priuatiue siempre al dicho Procurador
Real, haziendose las prouisiones, y execuciones a nombre del dicho
Regente la Cancellaria, y de la Real Audiencia: y faltando en vn
mesmo tiempo en el dicho Reyno el Lugartiniente, y Capitan
Genral, y Procurador Real en tal caso queremos, y mandamos q
presida también (
tábié) en todo lo q toca al gouierno, y
Capitania General, y cosas de gracia el Regente la Cancellaria, o el
mas antigo della en la forma que arriba se dispone por
la administracion de Iusticia, sobre todo lo qual mandamos a nuestro
Lugartineinnte, y Capitan Gederal, Regente la
Thesoreria, y Lugartiniente de Maestre Racional, Veguer, Bayle,
Iurados, alguaziles, vergueros, porteros, y otros qualesquier
officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho
nuestro Reyno de Mallorca constituydos, y constituyderos, so pena de
mil florines de Oro de Aragon, de bienes del que lo contrario
hiziere
exhigideros, y a nuestros Reales Cofres applicaderos,
que la presente nuestra Pragmatica
sanccion, y ordinacion, y
todo lo en en ella contenido, tengan, guarden, y obseruen, tener
guardar, y obseruar hagan inuiolablemente, conforme a su serie, y
tenor, y contra ella no
agan ni vengan ni permitan ser
contrauenido en manera alguna por ninguna causa, ni razon, si nuestra
gracia les es cara, y demas de nuestra ira, é indignacion, en la
pena sobredicha dessean no incurrir.

En cuyo testimonio mandamos
despachar las presentes con nuestro sello Real comun en el dorso
selladas. Dat. en San Lorenço a tres dias del mes de Setiembre Año
del Nacimiento de Nuestro Señor IesuChristo M. DC. VI. (1606)


YO
EL REY.


Vt.
Couarr. Vicecancel, Vt. D. Montserrat Guardiola. R.


Vt.
Ferro Protho. Generalis. Vt. D. Ioseph Bañatos. R.


Vt.
Monter. R. Vt. Franqueza Conseruator


Vt.
D. Philip. Tallada R. Generalis.


Tomo
la razon el Consejo General.


Franqueza



REAL PRAGMATICA
VLTIMADAMENTE
hecha sobre lo mismo.


Nos
Don Philippe por la gracia de Dios Rey de Castilla de Aragon,
de Leon, de las dos Cicilias, de Hierusalem, de Portugal, de
Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de Nauarra, de Granada, de Toledo,
de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Seuilla, de Serdeña, de
Cordoua, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los Algarbes, de
Aljezira, de Gibaltar, de las Islas de Canaria, de las Indias
Orientales, occidentales, Islas, y tierra firme del Mar Oceano,
Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de Milan, de
Atenas, de Neopatria, Conde de Abspurg, de Flandes, de Tirol, de
Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña Marques de Oristan, y Conde de
Goseano.


Por
quanto hauiendo sido informado que sobre la interpretacion de vn
Capitulo de la Pragmatica quel Rey mi Señor, y Padre haya Gloria
hizo. á 25. de Abril del Año de 
1572.
á cerca la ereccion, y institucion de la Real Audiencia del Reyno de
Mallorca, se hauian offrecido algunas dudas en razon de la forma en
que hauian de quedar las cosas de la Capitania General, y las de
Iusticia del, mandamos disponer, y ordenar lo que se contiene en otra
nuestra Pragmatica
fecha en 3. de setiembre del Año passado
de 1606.


y
agora para mayor claridad de lo vno, y de lo otro se ha tomado con
parecer de los de nuestro Sacro Supremo Real Consejo de Aragon que
cabe nos reside el acuerdo, y resolucion siguiente. Por ende con
tenor de la presente nuestra Pragmatica sancion, y Ordenacion en
todos tiempos firme, y valedera, disponemos ordenamos, y mandamos que
siempre, y quando el que fuere nuestro Lugartiniente, y Capitan
General, en el dicho nuestro Reyno de Mallorca, estuviere ausente
del, ó muriere en estos casos, y qualquier dellos presida en la Real
Audiencia del dicho Reyno, el que fuere Procurador Real con
Priuilegio, ó titulo nuestro, ó de nuestros successores, y no su
lugarteniente, assi en lo de Iusticia, como en lo de Gouierno,
gracia, ó guerra, de suerte que tenga las vezes de Viirey,
con que no pueda conceder perdones, ni remissiones, ni compositiones
de delictos graciosos ni por dinero sino con acuerdo, y parecer del
Regente la Cancellaria, y Real Audiencia del dicho Reyno. Y en caso
quel Procurador Real estuviere, ausente, o muriere, disponemos,
ordenamos, y mandamos que presida en todo lo sobredicho el Regente la
Real Cansellaria, y en falta de Regente el mas antigo de la
Real Audiencia, del dicho nuestro Reyno de Mallorca. Derogando como
por tenor de la presente derogamos, lo dispuesto, y ordenado a cerca
desto en las dichas Pragmaticas de 25. de Abril de 1572. y 3 de
Setiembre de 1606. queriendo que aquello sea de ningun effecto, ni
valor en quanto contradize a lo que se contiene en la presente, pero
en todo lo demas las confirmamos, y es nuestra voluntad que se
guarden, cumplan, y executen conforme a su serie, y tenor, sobre lo
qual dezimos, encargamos, y mandamos a nuestro lugarteniente, y
Capitan General. Regente la Cancellaria, y DD. de la nuestra Real
Audiencia, Abogado Fiscal Procurador Real, Regente la Thesoreria, y
Lugar tiniente de Maestre Racional, veguer, Bayles Iurados,
Alguaziles, Verguetas, Porteros, y otros qualesquier
officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho
nuestro Reyno de Mallorca constituydos y constituideros, so pena de
mil florines de oro de Aragon, de bienes del que lo contrario hiziere
exhigideros, y a nuestros Cofres aplicadores, que la presente nuestra
Pragmatica sancion, y ordinacion, y todo lo en ella contenido,
tengan, guarden, y obseruen: tener, guardar, y obseruar hagan
inuiolablemente, conforme a su serie, y tenor, y contra ella no hagan
ni vengan, ni permitan ser contravenido en manera alguna por ninguna
causa, ni razon, si nuestra gracia les es cara, y demas de nuestra
ira, E indignacion en la pena susodicha deven no incurrir.
paraque lo de parte de arriba dispuesto venga a noticia de los
que lo han de executar, y cumplir, ordenamos, y mandamos que se
publique an las partes, y lugares donde se acostumbran
semejantes Pragmaticas, y ordinaciones. en cuyo testimonio mandamos
despachar la presente, con nuestro sello real comun en el dorso
sellada. Dat en el monasterio de San Lorenço el Real a
20. dias del mes de Octubre. Año del Nacimiento de nuestro Señor de
1608


YO
EL REY.


V.
Ferro R. Thesaur. Gene V. Clavero R.


V.
D. Monserratus de Guardiola. R. V. Monter R.


V.
D. Ioannes Sabater R. V. D. Philippus Tallades R.


V.
D. Iosephus Bañatos. R. V. Villanueva Conservat. Generalis.

martes, 12 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4


Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.
Túvola en este día la comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea, vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm. 324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día 23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

Núm. 325. Tom. 19. Fol. 1602.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda. Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber a vostres grans savieses com yo he haguts per conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirien al sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullau dispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volrets que yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera: pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la siguiente carta:

Núm. 327. Tom. 20. Fol. 1616.

Als molt reverents egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs: Dues letres he reabudes dels tenors seguents.
- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone constituta pro investigando se et informando noscendo et publicando cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad investigationem instructionem informationem nostionem et publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu
atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.
- A les quals coses contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e haure tant plaer que mes no poria quels drets que yo he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmi principalment dues coses: la primera que yo crech fermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sardenya e de Corsegua e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya dalta recordacio e son fill del molt illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terras dels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita real corona que per lur innada fe e naturalesa la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablament observada a la dita reyal corona e als reys e successors daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la lur carn e sanch he immediada e dreta naxença que en la dita successio e en los drets que yo he em pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que apres mort del dit senyor rey don Marti avi e senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe perseguit en la persona perseguit en ma privada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdat son stat perseguit fins a metre a un castell on son enclos stich e visch freturos desemparat per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida dels senyors reys mon avi e mon pare se studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit vejats los castells viles e lochs meus com me son preses occupats e detenguts violentment e per força destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas e honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyal corona eren ajustats e congregats per tractar dels preparatoris observadors en lo regoneximent de la justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quis dien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab los altres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la justicia de la dita successio se devia fer regoneximent mos drets e ma justicia: e puys quel dit en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac començat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo dit Johan de la prossequcio ab exaquies de crims que li allevaren fon e es stat perseguit en persona fins a la mort e hanli tolts e levats tots sos bens e encara los de sa muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcio e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador del regne de Valencie qui los dits procehiments fehia contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio de son dret ans devia haver libera facultad de aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noy pogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general de Cathalunya per letra sua e apres per son missatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut treballar e entendre desliurament axi com se requeria en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos drets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiç on lo parlament Darago e los missatgers del parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses los prega e reques quels plagues provehir et donar loch e manera que yo qui non he nin pusch haver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen tracten e proseguesquen los dits meus drets cessants los dits empediments embarchs e torbs e tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e honorables amichs mi e ma heretat e mos drets perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vulla emparar de mi desemparat e ell rey dels reys prene e jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reys Darago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e pare. En apres me recoman cordialment e tant com pusch a la congregacio dels leyals e faels vassalls de la reyal corona Darago als quals prech carament requir e obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tenguts a la reyal corona Darago per los grans benefficis dels gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhicio de sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e hague lo regne de Sicilia e per los merits del senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de senyoria desijaren per a si e a la lur casa Darago e les prosperitats profits e tot lals pera lurs vassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia sia tudor en deffendre aquella e protector en dar manera que sens conculcacio sia plenerament demostrada. Poch son en esdat com veets et no puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat de prometre a altres qui lam rahonen e quem sien favorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en gran part per força e violencia presa occupada e destrouida: son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs la una de les dites letres conten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yo trametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors es apparellat per trametrehi grans enbaxadors ab companyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells; yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla anar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo regne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare. O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent amor quels gloriosos senyors reys Darago han hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frares e germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en lurs persones quals se vulla perills. Miren los vostres ulls los actes maravellosos quius son davant e renomenats per tot lo mon que los senyors reys mon avi e mon pare han fets: pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era lo senyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de sos vassalls e la prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vulla considerar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens ruha o macula havets tots temps leyalment demostrada als dits senyors reys e de la rael daquells yo procehesch sens miga que en la persona mia es dretament dirivada lur posteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien aministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables advocats per aquells qui haver non poden: ministratsne per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son degudes e haver deitg rahonablament trob yo en vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia car en altra manera yo no pusch ni pore axi com en passat no he poscut per occasio dels impediments embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp ne en altres parts ans romanch sens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanal auxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de vosaltres en les dites coses trobe yo e aconseguescha ço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieus molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs que de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per lo portador de la present. Scripta en Sogorb sots mon sagell secret a XVII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

Leído después un largo escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento, para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las siguientes cartas:

Núm. 328. Tom.20. Fol. 1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles caros e speciales amigos: nos havemos recebido dos vuestras letras en una mesma forma de las quales no ha gayres nos scrivestes una con nuestro ben amado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e agora lotra com este portador de las presentes contenentes en sustancia como nos por nuestras letras vos haviessemos ante dagora rogado que por amor de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyer Bertran qui veniendo devers nos de nuestra muy cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia seyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos per honor de nos lueguo que haviedes sopido su arestament haviades trevallado en manera que el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliurado etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por honor e contemplacion de nos vos regraciamos tant como podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales que ell dito mossenyer Bertran traya vos haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes seydos mutxo maravellados e fort turbados car toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en vuestre poder que non se procedira mas avant en las cosas en aquells contenidas antes de todo mon poder las feremos cessar etc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen de mutxas materias e diversos articulos e non podemos buenament concebir clarament quales son aquellas cosas que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras ditas literas notifficado vos rogamos que extinsivament et a largo nos querades scrivir et certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer nos emplegariamos de buen grado como aquell qui nos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de vos el dito principado havemos recebido ataqui. Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e aresto et arresto el dito mossenyer Bertran vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII capitulo de los ditos memoriales que fablan de la requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural succesor en el dito regno etc. E porque non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell dito XII articulo fabla que vos tenides por agreviados o no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos que a vos placia declarar sobre aquesto extensivament et a llargo vuestra intencion car aquella sopida nos faremos per honor de vos en lo nos notifficado totdo lo que buenament podremos fazer: e si otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremos de muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e speciales amigos el sant Sperit vos haja siempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março. - El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol. 1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. - Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare: vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro Paniscole die XXII sub nostro signeto secreto.

Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 330. Tom. 20. Fol. 1636.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago en Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de Luna havem reebuda una letra de gran seria en la qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo dret que preten haver en la successio de la corona reyal Darago ab quens pregua exorta e requer que havent sguard a la sua pupillar edat e com es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres sguards en la dita letra semblants expressats li deguessem subvenir de advocats procuradors e rahonadors de la sua justicia que afferma haver en la dita reyal successio: e jatsia molt reverents nobles e honorables senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e manifestar no es provehit als deffalliments qui occorren en demostrar lo dret quel dit don Frederich preten haver en la dita successio poria esser occultat de que romandria massa gran carrech a tots los vassalls e sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e subvenir en aquelles nons par just ni degut car del dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lur justicia carrech singular no volriem pendre ne acceptar per ço que en favor daquell no fossem vists haver singular affeccio mas ab vosaltres e tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quil puxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivim vos offerim communicar participar e exequir totes coses degudes e necessaries a la prossecucio del dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessus dita pregantsvos affectuosament que de tot ço quen haurets deliberat siam prestament certifficats e sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet sia en temps covinent provehit axi com se pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia. Scrita en Tortosa e sagellada ab lo sagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom. 20. Fol. 1638.

Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la qual vos responem que nosaltres considerants la pupillar edat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago vos e cascun altre competidor en la dita successio se demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels competidors de la successio de la corona reyal emparar per no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons agudament affectam mas havem scrit daquest fet assats larch nostra intencio als parlaments Darago e de Valencia de guisa que tots ensemps hi façam prestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micer Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en lo conclavi benaventuradament tenidor en aquex castell de Casp sobre la exhaminacio noscio e publicacio daquell qui migençant justicia es nostre ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell haja persones notables no suspitoses abtes e expertes en tals: pregamvos eus encarregam axi affectuosament com sabem e podem que en tant com a vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats avertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxa esser per alguns viciada o improvada guardant singularment la honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heus encarregam que façats ab los altres dels nou companyons vostres que en tot cas en los affers que havets a fer aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es nostre vertader rey e senyor entrevenguan per aquest principat III notaris car tal es lo acte que com per mes sera certifficat e auctorizat de major auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio decisoria del parlament. E daçous pregam hajam prestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

Als molt reverends senyors et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per seria del translat duna letra que havem rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la present interclus poran veure vostres reverencia et honorable saviesa los translats autentichs canoniques et altres scriptures que han haudes del archiu reyal: les quals scriptures per lo portador matex qui a vosaltres les ha aci portades les vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o scriptures que hajats necessaries per lo dit portador nos en scrivits et donarhi hem la pus presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible. Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses engrunadament queus occoreran toquants aquests affers sovinejantnos de vostres letres. E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por último, se trató también en este día de la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6 de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las siguientes cartas:

Núm. 334. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo dia pus prop passat havem rehebudes quatre letres de Sicilia et de Sardenya quis dressen a vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala: crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen: mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha rehebuda que par sia scrita darrerament et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest regne et principat segons en aquella porets veure. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunya et les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et honor apparellats.

Núm. 335. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyer Leonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab conssell dels rebelles de Sacer es vengut ab gran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de totes les viles et lochs de part Valença de part de Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri hon se ten per nos. E les gents darmes del senyor rey frontera ja que siam huy de poch sforç com entre totes les gents darmes no sian en quantitat pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien en gran quantitat molt pus poderosos que nos et son bastants los dits rebelles si Deus et lo vostre soccors nons accorre a conquerir et strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per naturalesa de la corona reyal en virtud de la qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments. Certifficants a vosaltres senyors que si ivarços soccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirra rector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de Caller apparellats a vostre servey et honor.

Núm. 336. Tom. 20. Fol. 1657.

Al molt reverends nobles et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa com ara novellament ses seguit quel vizcomte de Narbona no curant de la treua que ha fermada et jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la gent que vosaltres sots aqui en gran tribulacio et affany et que noy podrets enviar soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas es fort luny et apres de les encontrades quis tenen per lo dit vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri per deffendre et guardar les viles et encontrades qui son prop les quals ab pocha descusa sino per dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit vezcomte es guast en la persona et aço per una cayguda que feu dun cavall. Perque molt reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car no ninch ha et son hinc fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta en fort poch vindra prestament a la conclusio ques pertany: et nou vullats metre si a vosaltres senyors plaura en dilacio ne en tarda car la gent darmes qui es aci de fet han delliberat partir sinch et no hinc volen pus aturar: et en veritat han hinc servit fort altament et sonne fort mal remunerats et no sinch trobara manera de esser soccorreguts ne de haver algun sosteniment: et si la dita gent darmes sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals seran rebelles. Scripta en castell de Caller a III dies de març del any MCCCCXII - Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell de Caller apparellats a vostra honor.


parte 5