Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dlts per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers

De la Illuminacio de la cort real.

De la Illuminacio de la cort real. 

Cor celsitut reyal per eminencia e estament ennobleit per rahon en la cort daquella illuminacio magnifica es observada: emperamor daço ab aquesta nostra sanccio manam que aytal copiosa illuminacio totes nits en lo nostre palau nos menjants o els nostres domestichs sia hauda. Primerament que quant nos menjarem costa la nostra taula quatre brandons o tortes sien tengudes: en apres un tortiç de una unça e mija en lo cap de la nostra taula sia haut e un altre entre nos e aquell qui pus prop jusan de nos siura: e entre tots los altres menjants en la dita taula de dos en dos un tortiz de una unça sia posat. E en la taula dels altres cavallers qui en nostra taula no menjaran entre quatre menjants sia posat un tortiz de una unça: en les altres empero taules entre quatre menjants un parell de candeles sien posades. En apres si en alcun loch apres sopar anan o estan serem dins nostre alberch ordenam que quatre brandons o tortes devant nos sien tengudes e si en nostra cambra on solem dormir e repos nocturnal haver volrem en qualsevol cas esser en aquell cas devant nos de les dites tortes dues tan solament ne sien tengudes. Si empero de fora lalberch de nostra habitacio cavalcan o a peu irem en lo temps damunt dit deu brandons enceses ab aquesta nostra sanccio covinent manam esser portats: pero con en temps de nit quant dormirem en la cambra en la qual jaurem un estadal fet observada similitut de candela lo qual servesca nos durment de nit e dos ciris cascun de dues unces e longuea de dos palms de cana de Barchelona enceses continuament sien tenguts costa els quals dotse candeles volem esser haudes les quals sien a servici de les nostres cambres. Declaram encara la quantitat de les coses desus dites que cascun brando sia haut de pes de set liures de Valencia les candeles empero disposam esser aytals que sinquanta ajustades sien justes de pes de una libra de Valencia. Disposam encara esser observat que cascun any en la festa de la Purificacio de la Verge Maria nos divinal e solennial missa hoents tingam un ciri de cera blancha de pes de una libra e a tots aqui estants oents los divinals e solennes officis damunt dits sien donats ciris de diverses peses segons varies qualitats dels estaments daquells ço es a reys cardenals et fills de reys primogenits si aqui seran ciri de una libra axi con a nos mateix e a patriarches arquebisbes e fills o frares de reys qui primogenits no sien de miga libra e a bisbes e als reyals e a comtes de quatre unçes et a vescomtes e a barons e a cavallers e a abats e al tres prelats un ciri de tres unces sia donat e sia tribuit a cascun dels escuders e altres anants cavalcant ciri de pes de dues unces: sia liurat ençara (encara) a cascun dels altres ciri de pes de una unça. En apres subjungim a les coses damunt dites que tots los ciris de pes de una libra els altres de mija els altres de pes de quatre unces els altres de pes de tres els altres de dues els altres de una per nostre reboster sien apparellats per lo divinal servey en la nostra cappella axi con se pertany faedor.

illuminaria defunts se celebra

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars I^a fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.

Ley I

Dels Consellers nostres.

Dels Consellers nostres.

Lo regiment de nostres sotsmeses nos axi havem que aquells no dampnificats servem faent justicia e encara el profit de la cosa publica cobeejants. Emperamor daço engir tants grans coses e aytals deuen suffragis de provisio ajustar que ab conseyll de hom de saviea e de experiencia de coses de proposit feels resplandents esser endreçatz nos cove: cor aquelles coses qui ab conseyl son fetes fins benauyrables reeben ne mereix sotsmeses regir qui neglegex estar a conseyl de savi. Perque a tan gran offici de consellers de la nostra serenitat real sien reebuts canceller e vicecanceller majordomens camarlenchs maestre racional tresorer e promovedors e encara secretaris qui puguen esser en aquells e encara altres quals que quals a aço conexerem merexedors: statuents per utilitat de la cosa publica la qual en nostres temps cobeejam conservar que negun de nostres consellers del loch en lo qual serem personalment constituits nos gos absentar ne gos anar a alcun convit ne altres coses en sa persona fer per les quals son venir a nos si era appellat se pogues en alcuna manera embargar si donchs primerament de la nostra serenitat no havia obtenguda sobre les coses damunt dites licencia special. En apres ordenam quels nostres consellers a nos per sagrament prometre sien tenguts que aytant com poran a nos bon conseyl e feel daran dients aquelles coses que sabran conseylladores favor odi e temor de tota persona de tot foragitats. Encara secret de nostre conseyl servar feelment entendran e encara que no han feta alcuna cosa ne faran per avant que a les coses damunt dites sots sagrament promeses observadores obviar pusquen en qualque manera.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.

beneficis donadors

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat en nobleesca (en dos palabras) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges ciurgians secretaris escrivans uxers posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar appreyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

Dels escuders de la cambra

XCVIII, reg 1403, fol 6, 26 febrero 1356

XCVIII. 

Reg.n.1403, fol. 6. 26 feb. 1356.

Primerament lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors en la forma siguent:

es assaber quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui vulla armar galeas las galeas adobades et apparellades e verades e encunç de navegar ab armes rems axarcies maçaresos seu et altres forniments a aquelles necessaris. - Item lo senyor rey los armara la paga de I mes al sou acostumat si la volran. - Item los armara panatiga a IIII mesos si la volran. - Item lo senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e tots sotsmeses del senyor de Milla e tots moros salvant los moros del rey de Granada e encara tots aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio. - Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio civil et criminal en et sobre tots et sengles qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en mar com en terra del dia a anant que seran acordats tro que hagen desarmat. - Item lo senyor rey atorga als dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de les dites galeas aquells privilegis guiatges et alongaments qui son acostumats datorgar en armades reyals: axi empero quels dits guiatges e alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagen anar en les dites galeas et que dits armadors façen sagrament et homenatge que non lexaran anar alcun ne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et alongaments si no servexen per lo temps que seran acordats.
- Item vol lo senyor rey et ordona e deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Morey ciutadans de Barchinona los quals deguen conexer sils armadors qui armaran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey axi que negun altre official del senyor rey non puxe conexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateix los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey e seu e deffenesquen lurs comptes axi que maestre racional ne altre official del senyor rey nos pusquen entremetre dels dits armadors ne de lurs comptes sino los damunt dits et feessen apoches et fins. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçana habitadors de Valencia qui hagen semblant poder en los armadors de Valencia als quals de continent sia feit saber et trames translat dels presents capitols e dels altres et poder bastant. - Item lo senyor rey ordona e deputa en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors de Mallorques et de Manorques et de Eviza e siels trames per semblant forma. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliure et en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant poder en los armadors de Rossello e siels trames per semblant forma. - E los dits armadors prometran et asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de Barchinona et de Cadaques tro a Tortosa en poder daquelles de Barchinona e aquells de Valencia en poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorques en poder daquelles de Mallorques et aquells de Rossello en poder de aquelles de Rossello que ells armaran les dites galeas a IIII mesos be et complidament a coneguda de les dites persones. - Item que dins los dits IIII mesos o IIII mesos et mig o V meses apres que hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes rems exarcies maçaresos et altres forniments segons que lus seran liurades ab inventari.
- Item quels dits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells lochs hon hauran armat dins lo dit temps. - Item quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada la part daço que hauran guanyat prorrata del pan e de la paga quel dit senyor los haura armat be et leyalment a coneguda dels damunt dits. - Item quels dits armadors encontinent que hajen desarmat sens tota altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas be et complidament segons quels seran liurades a coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaber de tot lo guany en comun levat lo cabal et les messions: e fet lo dit adob ço que sobrara del dit guany partesques per sou et per liura segons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sien tenguts de fer adobar les dites galeas mas que sien tenguls de fer traure aquelles e los forniments daquelles a lurs propries messions. - Item quels dits armadors pusquan tenir encant et encants en quals lochs se volran e pendre refrescament sens pagar dret alcu. - Item que les galeas armes rems e altres forniments daquellas vagen a risch et a ventura del senyor rey. - Item que en cas quel senyor rey .... la dita paga de I mes e la panatica de IIII meses que en quescuna de les dites galeas vaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre aço e de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et leyalment del dit dret. - Item ordona lo senyor rey que si alcun patron o patrons de nau o de naus o altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en cors que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada per sou o per lliura del guany quels dits armadors faran: empero que ço quel senyor rey hi metra vaja a risch et a ventura del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer los armadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al senyor rey mas que poguessen entrar en cors faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites nau o naus sien de port de M salmes en sus et que aquestes aytals naus sien tengudes de metre et de manar CXX persones combatens per nau e que no pusquen levar ne portar alcuna mercaderia o robes de que haguessen nolit sens voluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels mercaders estien a merce del senyor rey: axi empero que sien tenguts de tornar desarmar en aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII meses apres que seran partides. - Item quels dits armadors sien tenguts de assegurar covinentment en poder dels officials reyals dels lochs hon armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia e aquells de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents tan solament a coneguda de les dites persones que no faran mal ne dan a amichs del senyor rey sino a aquells quel dit senyor los donas de bona guerra segons que dit es et quels dits officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les dites persones. - Item quels dits armadors de les dites galeas parten dels lochs hon hauran armat sien tenguts de portar et posar I missatger o letra en lo loch del Arger en cas que no entrassen en Espanya ne passen lestret e que no sien tenguts dals: empero que de posar lo dit missatger o letra al Alguer fossen escusats si enamichs havia en lo golf del Alger en tal manera que sens gran perill nos poguessen acostar al dit loch et que daço los dits armadors sien creeguts per lur sagrament. - Item quels armadors per tenir et observar e complir tots los dits capitols e cascun daquells façen sagrament et homenatge en poder dels officials reyals on armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents obligant si mateix et lurs bens et dar aquellas seguratats que seran necessaries als dits affers a coneguda de les dites persones. - Item quels dits Bonanat dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament et homenatge en poder del procurador de Cathalunya els dits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques els dits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lurs
loctinents que be et leyalment sauran en los dits affers. - Item quel senyor rey et son consell juren de no tocar a les dites galees e naus ne a la xurma o companya daquelles per neguna raho dementre que ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet nols pagava ço que ells costaria stant daço a lur sagrament. - Dominus rex mandavit Ferrario de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).

(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desde Barcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los diferentes sugetos que en aquellos se mencionan.

xcix-reg-1402-fol-29-26-febrero-1356

Del Escolan de la almoyna.

Del Escolan de la almoyna.

Molt loable e ben encara consonant a caritat adjudicam que aquelles coses les quals en la taula nostra per refeccion axi a nos con als altres en aquella seents son posades part als molts bons nostres companyons pobres de Crist ans pus vertaderament a ell del qual totes coses reebem donem per tal que no nafrem lo comensament de la Sacra Scriptura la qual amonesta axi que a aquells que non poden appareylar ne pugam donar. Emperamor daço per tal que pus leugerament acabament prenen aquelles coses que desijam e que la part als pobres de Crist aordonada malvadament nos puga deperir: ab aquesta nostra ordonacio havem duyt provehidor que un clergue covinentment jove leuger e apert de vida e de bones costumes ornat als cappellans nostres almoyners e a la nostra almoyna assiste e a ells apres lo canceller obesent sia reebut qui les frementes totes de la taula nostra reeba per los almoyners nostres damunt dits primerament recuyletes e en lo loch a les coses damunt dites destinat cur reposar cuytosament: e per tal que les damunt dites frementes no peresquen cura vigilant procur haver e de la damunt dita almoyna cura haura diligent. Ajustam encara quel escolan damunt dit als clergues de la cappella nostra sia tengut en les hores e en los altres divinals officis ajudar e lapistola reglarment en la missa nostra cantar quant manat li sera per lo regent la nostra cappella: e con no sera vestit pera que la dita epistola cantar tenga un tortiç quant lo cors de nostre Senyor se elevara e la part dels libres a les hores deydoros o cantadores ensemps ab lescolan de la cappella port en tal manera que la on a nos mils plaura les hores puscam oyr. Si empero per alcun cas sera embargat perque les coses damunt dites no pusca fer son offici totes les coses per ell faedores en absencia sua deja fer lescola de la capella: e volem ells esser sotsmeses al canceller et als monges de la cappella e als cappellans almoyners obeyran. E per tal con per les coses damunt dites clarament se manifesta quals coses ha appareylar e en altra manera sovinerament pertractar les quals assats a la persona nostra son propinques: emperamor daço a prestar sagrament de feeltat e homenatge al canceller sia estret que la salut nostra sana e salva mayorment aytant quant a son offici pertanyer sesguarden per son poder conservara e el contrari esquivara segons son poder: e noresmenys si aytals coses sabra revelara et que no ha fet ne fara perque les coses
damunt dites no pusca fermament observar.

servidor almoyna

STYLI SIVE RITVS CVRIARVM DE MOSSEN ARIL

STYLI
SIVE RITVS CVRIARVM

DE MOSSEN ARIL

STILI
CVRIARVM CIVITATIS

MAIORICEN.

DIE
Veneris, intitulata tertio Kalendas Augusti, Anno Domini M. ccc.
xxxx. iiij. (1344) Nobilis Dominus Arnaldus de Arillo,
Gubernator Generalis Regni Mayoric. habita plena deliberatione
cum Iuratis Vniuersitatis, & cum suo pleno consilio: ordinauit;
quod consuetudines, & stili; qui, & quae in Curijs nunc
obseruantur, redigantur in scriptis de coetero in Curijs, sic, quod
non opporteat ipsos, vel ipsas, per testes probari. Et
si in futurum aliquis consuetudinem, vel stylum allegauerit, vltra
consuetudines, & stylos redactos, & redactas in scriptis,
prius quam admittatur ad probandum dictum stylum nouiter allegatum,
vel consuetudinem compareat coram Nobili Gubernatori qui cum suo
consilio; deliberet an dictus stilus vel consuetudo admitri
debeat. Et si non debeat admitti, repellarur, & procedatur
in Causa. Et si admitti debeat, assignetur alleganti tempus octo
dierum ad probandum stylum, vel consuetudinem (có- salto linea -
sue udinem) nouiter allegatum, vel allegatam. Et si legitimé
probauerit stylum, vel consuetudinem: redigatur in scriptis, &
cum aliis de coetero obseruetur.

I.

PRIMO
filius familias contrahens matrimonium habeatur pro emancipato, &
faciat omnia negotia quae verus filius emancipatus facere potest.

II.

Item
dicto folius Curritoris Iurati statur, & creditur super
conuentionibus, quae fuerint in contractu in quo interuenit vt
curritor.

III.

Item
si aliquis leuauerit pecuniam a Curia; data fideiusione de ipsa
tornanda, siquis apparuerit melius ius habere in ea, & postea per
vnam sententiam victus fuerit de ipsa tornanda per aliquem allegatem
melius ius habere, posito quod appellatio interuenierit: fit executio
incontinenti quia tornatur pecunia in posse Curiae, sed tamen non
traditur parti.

IIII.

Item
sialiquis condemnatus fuerit infra quantitatem centum
solidorum fiet executio in prima sententia posito quod appellatio
interuenerit: data tamen fideiussione de tornanda, si contrariam
postea iudicaretur.

V.

Item
si sit questio d sensu soluto, vel non soluto, d quantitate census
soluti vel non soluti: Ducitur causa extraordinarie, & in ipsa
prima sententia fit executio, posito quod appellatio interuenerit.
Data tamen fideiussione de tornando, si postea contrarium
iudicauerint. Et idem seruatur in questionibus salarij siue mercedis,
vel prouisionis, vel alimentorum. Et in questionibus locationum.

VI.

Item
si aliquis in iuditio obligatus fuerit, vel confessus, &
allegauerit solutionem, vel alias contradixerit: & postea victus
fuerit ex prima sententia fit executio in continenti; data

tamen
fideiussoria cautione de tornando si contrarium iudicaretur.

VII.

Item:
si bona alicuius debitoris vendita fuerint ad instantiam alicuius
creditoris. Et postea aliquis compareat allegans potest tentius ius
habere ratione prioritatis, vel aliás; postea iste comparens non
auditur; Sed poecunia creditori vigilanti traditur cum fide
iussoria cautione. Et hoc verum est si debitor habeat alia bona;
post discutionem vero bonorum debitoris, si non sufficiant ad
satisfaciendum creditori potiori in iure, tunch potior creditor habet
recursum contra creditorem vigilantem de eo quod recepit in eo tamen
quod sibi deest.

VIII.

Item
pro deposito, vel commanda, vel pro facto mercantili, quis capitur, &
captus detinetur quousque soluat. Sed si questio de debito, pendente
questione, potest dare manu leuatorem
de persona quousque questio fuerit finita. verum est tamen quod
mulier pro deposito, vel comanda non capitur sed pro mercatura
si mercatur.

VIIII.

Item
si aliquis manu leuauerit personam alicuius a Curia de ipsa
persona tornanda, vel aliqua pecuaniae quantitate, & velit
tornare ipsam personam in posse Curiae: Auditur quandocunque velit,
etiam, sine requisitione Curiae. Et liberatur a manu leuta cum
ipsum tornauerit.

X.

Item
de consuetudine est Maioric. quod habitatores Majoric.
possint tradere, & assignare possessionem ad subhastandum,
ad quatuor menses, nisi aliás per partes esset renuntiatum.

XI.

Item
est de consuetudine Maioricis quod si mulieres
intercedunt pro maritis, & simul cum ipsis se obligent ex
quo renunciauerint Velleano licet etiam non renuntient
authenticé si qua mulier, & etiam si non iurauerint, ex quo sint
maiores xxv. Annis valet, & tenet, & pluries fuit
obtentum in Contradictorio iuditio.

XII.

Item
testamenta non leguntur quando fiunt per Testatores coram testibus,
sed solum Notarius exprimit coram testibus qui vocati sunt haec vel
similia verba. Domini vos estis vocati ad testimonium perhibendum:
quia iste Dominus, vel Domina condidit, & ordinauit suum
testamentum in posse mei talis (Et hic dicit suum nomen) videlicet
existens in suo bono sensu, & memoria & rogat vos quod sitis
testes quod ipse in posse mei fecit testamentum, & vult quod id
quod ordinauit valeat pro suo testamento, & si non valeat, vel
non valebit iure testamenti vult quod valeat iure Codicilorum.
Vel alio iure voluntatis.

DONATIONES
POSSVNT FIERI PER QVOSCVNQVE

sine
insinuatione Iudicis cum renuntiatione.

XIII.

Item
donationes possunt fieri per quoscunque sine insinuatione Iudicis. Et
sic sunt consuetae fieri, & obtentum in contradictorio iuditio
binam actu, & amplius, quamuis exedant valorem quingentorum
aureorum: Si tamen Donator renuntiauerit legi dicenti
donationem non valere excedentem summam quingentorum aureorum
sine insinuatione.

XIIII.

Item
est de consuetudine si Emphiteota tardauerit soluere censum
quem facit pro possessione emphiteoticali (emphiteusis,
enfiteusis) ille qui censum recipit potest abstrahere portas a
possessione sine mandato curiae siue authoritate. Et etiam si
possessio est in qua non sunt ianuae siue portae potest signum
Crucis, vel aliud signum
facere pro empara, ne Emphiteota intret illam possessionem quousque
soluerit censum sine licentia ipsius Domini Census. Et quia Barecae,
& Iurgia aliquotiens de his oriebantur a quadraginta annis
citra, & vltra, fuit ordinatum, quod si Dominus census sagionem
(sayón, sayones) mittat Emphiteotae pro censu habendo,
vel pro pignorando eodem, vel portas abstrahendo, vel emparando:
Emphiteota tenetur soluere omnes expensas. Itaque Dominus census
habeat complete suum sensum. Et de expensis statur, & creditur
Domino saltem cum iuramento ipsius vel mancipij sui qui pro ipso
censum colligit.

XV.

Item
si aliquis facit censum frumenti (forment; trigo candeal;
Formentera, Mas de Formenta entre Beceite y Fredes) pro aliqua possessione alicui, & colligatur
frumentum in ipsa; Emphiteota tenetur tradere, & soluere
frumentum collectae ipsius possessionis Domino census. E si
aliquo casu (pro ur pluries accidit) non colligitur in illo
anno propter infertilitatem, vel aliás, potest dare Emphiteota de
alio frumento ita bono, & receptibili; quemadmodum esset
frumentum collectae ipsius possessionis. Et hoc ad cognitionem Baiuli
loci, & illorum quos Baiuius elegerit.

XVI.

Item
est de consuetudine, & vsu quod heredes defunctorum, & alias
Tutores, ac etiam Fiscus Domini Regis; (pro ut aliquoties accidit)
quod faciant Inuentarium absque citatione legatariorum, &
etiam creditorum defuncti.

XVII.

Item
est de vsu, & consuetudine in Maioricis, quod Mancipia seu
Scriptores qui notantur (notantnr) cum Notarijs recipiunt, &
recipere possunt, & consueuerunt instrumenta; Demptis
Testamentis, & Codicilis, & alios contractus, qui, & quae
occurrunt per genus fiendos, & fienda per Notarios cum quibus
notantur dum tamen talis Iuuenis Scriptor sit iuratus, &
subrogatus Notarijs cum quibus morantur, & quod sit iam notus
ipsi Notario.

XVIII.

Item
si aliquis forensis obligetur in Curia Baiuli Maioricarum, vel
in Curia Vicarij, ut pluries accidit, in Curia Vicarij Forensis,
(Vaguer, Veguer de fora, de la part forana) seu in Curia
domini Gubernationis, quae olim dicebatur Locumtenentis, licet aliás
non submisserit se foro
sub quo ex praedictis, & suo foro non renunciauerit in Ciuitate
si ibi inveniatur, & coram, vel sub examine Iudicis illius Curiae
se in qua obligaverit, & si obligatus fuerit sub pena
missionum: & expensarum, (mesions, missions, &
despeses) ludex ille sub cuius examen obligatus fuerit mittit vel
dirigit litteras suas, & etiam Sagionem Baiulo sub cuius
Baiulo talis forensis moratur, vel est domiciliatus mandando ipsi
Baiulo, vel ipsum requirendo ut executionem faciat de illo obligato,
de eo in quo obligatus existat.

XVIIII.

Item
si aliquis forensis obligatus existat cum Instrumento facto ex
quocunque contractu etiam celebrato in Maioric. si reperiatur in
Ciuitate potest emparari ad iustitiam sui creditoris
de mandato Baiuli Maioric. & talis obligatus potest conueniri
coram Baiulo ex quo contractus, vel instrumentum ipsius contractus
celebratus, vel celebratum fuit in ciuitate
Maioric.

XX.

Item
si aliquis forensis obligatus, vt praesertim cum Iudiciali
obligatione, & seruus ipsius obligati, vel bestia sua inueniatur
in Ciuitate, potest emparari per creditorem, si tamen Dominus
rerum obligatus interfuerit in Ciuitate alias non Aliae vero res
dicti obligati inuentae in Ciuitate possunt emparari etiam in eius
absentia.

XXI.

Item
si aliquis forensis obligatus inuentus fuerit in Ciuitate cum
Iudiciali obligatione, vel alia quacunq; si fuerit in Ciuitate pro
negotijs communibus suae Parrochiae si de hoc Iurati fecerint fidem
non potest emparari in Ciuitate in illa vice.

XXII.

Item
sententia potest publicari per Notarium, vel Scriptorem etiam sine
praesentia Iudicis.

XXIII.

Item:
si aliquis receperit procurationem absentis ab Insula tenetur
ad expensas salarij Iudicis & scripturarum pro sua parte. Nisi
Dominus principalis cauerit parti aduersae pro expensis.

XXIIII.

Item
si merces vel aliae res emptae reperiantur penes emptorem venditor
est potior in illis quam aliquis alius pro pretio rei venditae.

XXV.

Item
si aliquis fuerit obligatus pluribus Creditoribus, & maior pars
creditorum fecerit gratiam elongamenti tali debitori, quod de
consuetudine Maioric. alij creditores minores in numero & in
debito habeant stare gratiae concessae per partem creditorum in
cumulo debiti, & in numero personarum.

XXVI.

Item
si aliquis Emphiteota cessauerit soluere censum quem facere tenetur
pro re emphiteoticali etiam pro triginta, vel quadraginta Annos, quod
talis res emphiteoticalis, non cadat in commissum de consuetudine
vsu, & obseruantia Maioric. ac etiam de permissu Regio, sed talis
Emphiteita habet soluere censum cessatum, & remanet securus in
dicta re Emphiteotecali.
XXVII.

Item
si aliquis denunciauerit aliquem de aliquo crimine, & persequutus
fuerit contra delatum tenetur soluere medietatem expensarum factarum
in dicta denuntiatione.

DE VENDITIONE SERVl
MORBOSI.
XXVIII.

Item
si aliquis vendiderit aliquem Seruum morbosum, & infra
annum fuerit inventum, quod talis Seruiis sit in reddibitione, quod
probato vitio, & morbo talis serui quod venditor habet recuperare
talem seruum morbosum, & restituere pretium emptori:
posito quod non fuerit probatum quod in primi Domini posse vitium
habuerit.

XXVIIII.

Item
si aliquis petierit longinquam dilationem vltra marinam in continenti
lapso tempore dilationis, pars quae non produxit testes infra
dilationem longinquam, habet soluere poenam
duorum solidorum in continenti fit executio, nisi ostenderit iustam
causam execusationis sed tamen si appellatio interuenerit,
recipitur appellatio; sed sit executio in continenti (data tamen
fideiussoria cautione) si contrarium iudicetur.

POST
quam die Lunae Tertio Kalendis Martij Anno Domini M. C
CC. XXXXV
(1345). Exorta materia questionum, in Maioric. Curijs de
infrascriptis contentis in stylo suo ordinatione infrascripta, &
fuisset per partes allegatum inter quas ipsae questiones vertebantur
mos, consuetudo, stilus, & obseruantia Curiarum praedictarum,
obtenta diutius in ipsis Curijs de eisdem. Hocquae ad auditum
Honorabilis viri Domini Phillippi Boils, Militis Consiliarij
lllustrissimi Domini Regis Aragonum antedicti, reformatorisque
ac Regentis Gubernationem totius Regni Maioric pro eo de
Domino Rege clamore ipsarum partium litigantium peruenisset ipse,
Honor. Dominus reformator pro celeri fine imponendo controuertijs
praedictis, & ne a modo inter aliquos alios, de similibus posset
in futurum debitum seu questio suboriri, congregari, ac vocari fecit
maiorem partem Iurisperitorum, Notariorum, ac causidicorum, qui in
dictis Curijs fuerunt practicando diutissime conuersati, aliqui per
decem annos, aliqui per xx. aliqui per xxx. aliqui per xxxx. &
tempore etiam ampliori coram cuius Vener. Consilio scilicet Arnaldo
Assessor dicti Honor. Reformatoris nec non, & cum Vener. Petro
Rubei, Guillermo Valenti. & Francisco de
portello Consiliariis Regis, legi & exponi fecit punctam
ipsarum questionum praesentibus aduocatis partium ipsarum, quatenus
de ipsis per partes erat mos; consuetudo, stilus, & obseruantia
ut praedictum est; allegata: tandem reperit contenta in Ordinatione
sequentis scripturae fuisse diuitissime in praedictis Curijs
obseruata, & obtenta diuersis, ac pluribus in contradictorio
iuditio, & etiam de more, consuetudine, stilo, & obseruantia
Curiarum Maioric. praedictarum, quare ea mandauit redigi in scriptis
& addi Ordinationi praedictorum stylorum, ac consuetudinum, vt
admodo ad ipsam scripturam si casus se obtulerit recurratur.

QVOD
SI ALIQVIS EMERIT REM ALlQVAM

in
Curia, & non soluerit praetium debet captus
detineri.

XXX.

Item
de vsu, more, stylo, obseruantia, & consuetudine Curiarum
Maioricarum; est quod emptores alicuius rei mobilis vel immobilis per
Curiam venditae, compelluntur deponere; & soluere pretium rei
emptae in posse Curiae, seu tabulae depositorum Curiae, & ad hoc
compelluntur per Curiam infra breue spacium temporis Iudicis arbitrio
moderandum, antequam adipiscatur, seu inducatur in possessionem
ipsius rei emptae. Quo pretio deposito, vt dictum est, per emptorem
in continenti omni exceptione, cessante, & ex causa, ipse emptor
poni-nitur in corporalem possessionem per Curiam rei emptae.

Nec
si aliquis ex creditoribus rei venditae seu in re ipsa, vel pretio se
ius habere pretendentibus, hipotechae contradixerit, non potest Curia
aliquem priuatum depositarium eligere pretij nec habere ipsum pretium
pro deposito, nisi ut praedicitur deponatur. Et si ille qui á Curia,
vt predictum est, emit infra tempus sibi per Curiam assignatum non
fecerit depositum pretij rei emptae: res eadem vendita, mox per
aliquos dies Iudicis arbitrio subhastetur, & vendatur plus pretij
offerenti, & si minus repertum fuerit in re ipsa precio, pro quo
eam emerat tamdiu detineatur captus in carcere donec supleuerit
quantitatem quae deficiat (déficit; falta) de numero praetij
quod ipse emptor obtulerit se daturum. Quae si quidem ommia
supradicta dictus Honor. Reformator iussit habita deliberatione cum
Honor. eius Assessore, & consiliarijs in presenti libro inseri, &
scribi ad habendam memoriam rei gestae. Cum super infrascripta
consuetudine nouiter in iuditio allegata fuisset inter aliquos
negantes dictam consuetudinem, & alios ipsam esse affirmantes
diceptatio, & pars affirmans vellet admitti ad probandum eandem &
secundum ordinationem factam per Nobilem Arnaldum de Arilo
dudum Gubernatorem Regni Maioric. nulla cosuetudo
admitti debeat ad probandum, prius quam per Gubernatorem Maioric.
cum suo Consilio fuerit deliberatum: an talis consuetudo sit
rationabilis, & ad probandum debeat admitti. Propterea die Lunae
xxij. mensis Martij Anno a Natiuitate Domini M. ccc. Lxxviij. (1378)
Honorab. Dominus Franciscus Ça garriga Miles Gubernator Regni
Maioric. ad instantiam allegantium dictam consuetudinem esse pro
scienda veritate infrascriptorum conuocari, & ante sui
praesemtiam venire iussit Vener. Iuratos Maioric. & aliquos legum
Doctores Iuriperitos Notarios, & causidicos, qui
diutius in Curiis Maioric. fuerunt conuersati, & etiam plures
alios tam Milites quam Ciues, & Mercatores Regni Maioric. quorum
numerus excedebat sexaginta, & tandem auditis, & allegatis
hinc inde & ibidem informatione de eisdem recepta reperiit
consuetudinem infrascriptam fuisse pluribus attentis rationibilem, &
iuxta assertionem plurium. qui ibidem erant diuturnis, & longis
temporibus in Regno Maioricarum obseruatis tam in
iuditijs, quam extra, nullo autem eorum, qui in dicto Consilio
interfuerunt contradicente, quin dicta consuetudo rationabilis
haberetur, igitur ad suplicationem dictorum Vener. Iuratorum mandauit
ipsam consuetudinem in scriptis redigi & alijs consuetudinibus, &
stylis in scriptis redactis addi in hunc qui sequitur modum.

XXXI.
De
vsu, & consuetudine longeuis Temporibus in Maior.

obseruatis
existit quod si aliquis negauerit, se scripsisse aliquam scripturam &
pars alia voluerit probare ipsum eam scripturam fescisse, &
scripsisse, quod ad hoc probandum admittitur tam per testes, quam per
comprobationem litterarum aliarum illius, qui negat se dictum
scripturam fecyse non obstante quod in dictis scripturis non fuerint
testes subscripti; ac etiam per quascunque alias probationes per quas
possit rei veritas apparere.

SVPER
ABREVIANDIS LITIBVS.

Asso
es trallat faelment pres de vn Capitol Real, lo
qual ensemps ab altres Capitols Reals, foren atorgats
per lo Señor Rey en Valé. (Valencia) á xviij
de Desembre del Añy de la Natiuitat del Señor M. ccc. lxxxxij.
(1392) a suplicacio dels missatges (missatgers)
de Mallorca. Lo qual Capitol es del tenor (deltenor) seguent.

XXXII.

ITEM
com molts plets de vn temps ensa se menen en la
dita Ciutat é Regne malitiosament, é per longas dilacions
contraforma, é intencio de las Franchesas, Priuilegis,
é bons vsos del dit Regne, per ço
a tolre masions, é traballs, discensions, é molts
altres inconueniens, qui per aço seguir sa
podan prouehym, é ordenam, que tots plets é questions
quis menen, é de açi auant se menaran en la
dita Ciutat, é Regne deguen, é hayen esser finits á determinats
dins lo temps, ó terminis en las dites Franchesas
é priuilegis contenguts é expressats: E com per aquells pus
prestament fer se pora. E
que los officials, e
Iutges deuant los
quals los dits plets
se menen ó menaran
no admeten malitias
diffugis,
ó vanes excepcions dels pledetians:
ans determinen los
dits plets breument summariament, é de pla, tota figure
de iuy a part posada,
solament la veritat del fet attessa,
los terminis empero
de las ditas
Franqueses obseruats. E com alguns menen souint
plets iniusts,
é fatigant las parts á ells contrarias, de
missions é de treballs confiantse, que en la primera instantia
segons vs, (vel potius abus) de la terra, no seran condemnats en
missions: provehym, é ordenam, que aquell qui sera vensut en
qualseuol plet sia al vencedor condemnat en las missions tambe
en la primera com en las altres instancias: Si donchs
a cónaxensa del oficial, ó Iutge deuant quis menará lo dit
plet, no hauria euident iusta causa de pledetjar. E mes auant
que aquell quis clamará de mes quantitat, que en veritat nos
trobará, que li sia deguda apres que sera caygut del plet pach quint
á nos, e nostre Fisch per calumnia de quantitat mes de dret de
demanada, axi
com aquell qui negue, ço que deu, lo pague apres que es condemnat;
com per aquesta manere sia millor seruada egualtat:
Iat sia lo contrari fins are se sia (sesia)
practicat.

ADVENIENTE
autem die Veneris xvij. Septembris Anno a Natiuitate Domini M. cccc.
xxx. Iiij. (1434) Antonius Bassoni virgarius
Curiae Gubernationis Maioric. veniens ad hanc
Curiam Baiuliae Maior. obtulit & presentauit Iacobo Gorts
Notario, & eandem Curiam Regenti stylum infrascriptum mandans
inde ex parte Domini Ioannis de Faro Militis Locumtenentis
Gubernationis Regni Maioric; quatenus per eundem Scribam atq;
Regentem continueretur, & poneretur in scriptis cum aliis
presentis Curiae stylis in presenti Ciuitate, & Regno Vsitatis
cuius quidem styli, & eius prouisionis tenores sunt quae
sequntur.

Com
per informacio de quen solament rebuda per nom é per part del Honor.
Lloctinent de Gouernador del Regne de Mallorca apperega clarament
esser stat de molt temps en ça vsitat, que en las Parroquies foranes
de la Isla de Mallorca e en los llochs en los quals personalment no
habiten Notaris continuament los Rectors, e Vicaris com a
sorrogats (subrogats)
de altres Notaris prenen é acostumen de pendre contractes, é fermes
de contractes, per ço Lo dit Honorab. Lloctinent de gouernador hagut
sobre aço á cort é desliberacio ab son Assessor, é ab los Honor.
Iurats de la Vniuersitat, e Regne de Mallor. los quals
informats, é requests per los Sindichs de les parts foranes han feta
instancia e requesta, que per interesser del be publich la dita
consuetud, obseruança é vs sien seruats de aqui hauant, é
en los presents scrits reduhits: prouehex e mana que de aquihauant
per qualseuol contracta é fer mes fets, é fehadors en
la forma de sus dita, sien seruats los dits vs é consuetut per tots,
é qualseuol officials de Mallorca; manant aquell esser reduhyt, é
aiustat ab los altres estyls, é Ordinacions: per ço que per
alguns ignorancia nos pugue allegar de las dites
coses: mana no res meñys lo dit styl é
las coses en aquell contingudes als dits officials é a llurs
Escrivans esser intimades é manifestades é en llurs llibres
insertades, é reduhydes. Cuiusquidem styli tenor talis est.

XXXIII.
Item
est de consuetudine Maioric. á longo tempore citra obseruata, quod
Rectores, & Vicarij Ecclesiarum Parrochiarum forensium in locis
potissimem forensibus in quibus abest continuus incolatus seu
residentia Notariorum, recipiunt firmas contrahentium tam in
Ciuitate, quam in dictis Parrochijs forensibus nomine Notariorum
tales contractus recipientium, ex commissione ipsius Rectoribus, &
Vicarijs literatis per dictos Notarios facta, & talibus
contractibus statur & adhibetur plena fides ac si dictae firmae
contrahentium receptae fuissent per Notarios publicos seu eorum
subrogatos.

QVOD
FIAT IVRIS FIRMA AB VTRAQVE PARTE.

XXXIIII.

Item
que ningu dels Balles, Vaguers, Consuls, de la mar é altres
officials, Escriuans de las Corts, no gozen rebre clam (clá)
supplicacions, ó en altre manera demandes. Vlles, que sia
ordinaria, ó extraordinaria, ó summaria, ó de scrits, ó de
paraula conuenint, ó renunciant, si primerament lo demanant no ferme
dret en poder de la Cort segons francheza de Mallorca ni
despuys rebre alguna resposta de paraule ni de escrits si
lo demanant ans de totes coses no ferma dret ó
atorga axi q lo procehyment apres q aytal
clam supplicacio, ó demanda sera fete si aqll demanant ferm
dret e lo damanant atorch e ferm e de totes aytals
coses, se fasse scriptura en tal mamera (manera,
res que vore en la gatera, o gatina: borrachera; d´una gatera me vaig casar, Tomeu Penya, segons estos escrits, Peñya) quels
exactors ó cullidors dels drets Fiscals puguen totes les
firmes, que fetes hauer e deguen aconseguir lo quint, é aço sots
pena de pagar los emoluments que al Señor Rey se pertañen.

Item
xxij. die mensis Martij, Anno a Natiuitate Domini M. ccc. lj. (1351)
comparuit Martinus de Burnau Virgarius Curiae
Gubernationis Maioric. & obtulit seu presentauit Vener. Baiulo
Maioric. Ordinationem sequentem.

QVE
AQVELLS CONTRE LOS QVALS ES POSADA

demanda
responguen dins un iorn

XXXV.

Mane
lo Noble Señor en Gilabert de Centelles
Gouernador del Regne de Mallorca al Veguer de la Ciutat é al Balle,
é Veguer de fore, que en tots clams, que seran posats en
llurs Corts estiguen aquells contre los quals seran
posats á respondre dretament atorgant, ó afermant dret precisament,
e sens tot alongament, é contradictio dins espay
de vn iorn, toca appellacio remoguda.

DIE
Iouis sexta mensis Aprilis Anno a Natiuitate Domini M. ccc.
xxx. (1330) Honor. Ioannes Aymerich Miles Consiliarius
Domini Regis Gubernator Generalis Regni Maioric.

visa
supplicatione praesentata per Venerabilem Ioannem (con
nnn) de Torrissella Domicellum (donzell; doncel)
& informatione super contentis in eadem supplicatione recepta
maturius cum suo Vener. Assessore, & aliis pluribus Iure
peritis presentis Ciuitatis ex sua prouisione ordinauit quod
stylus seu consuetudo, qui nunc in Curiis obseruatur, redigatur in
scriptis, & obseruetur de coetero in Curiis sicque de coetero non
opporteat ipsum seu ipsam per testes nec alias, nisi sola eius
ostensione probari, cuiusquidem styli
seu consuetudinis, tenor est huiusmodi serie.

XXXVI.

ITEM
de consuetudine Maioricis est, & ita fuit obtentum in Curia
Gubernationis Maioric. quod Inuentarijs, & repertorijs confectis
per Tutores seu Curatores, vel alios quosvis bonorum alienorum
administratores datur plena fides, & obtinent roboris firmitatem,
posito quod ipsa inuentaria seu repertoria non fuerunt per haeredes
seu alios ad quos bona ipsa pertinent confirmata, & roborata.

In
quodam originali processu in Curia Gubernationis Maioric. incepto,
vigore supplicationis praesentate ex parte Honorabilium
Iurisperitorum, & discretorum Notariorum Ciuitatis Maioric. sub
die Lunae prima mensis Septembris Anno a Natiuitate Domini M. cccc.
xxij. (1422) est correctio xxxxij. Capituli ex Capitulis
nouarum Ordinationum quod incipit: Item in sententijs omnibus
Ciuilibus, & Criminalibus concordandis &c. ratione salariorun
procerum interuenientium, vt procerum in sententijs proferendis quae
correctio fuit facta per Honorabilem Dominum Locumtenentem in fine
dicti processus originalis ut sequitur.

POST
praedicta autem die Lunae xj. mensis Martij Anno Domini M. cccc.
xxxvij. (1437) Honor. Bernardus de Lupiano Miles
Consiliarius Illustrissimi Domini Regis Locumtenens,

Honorabilis
Berengarij de Vlmis (Berenguer Dolms, de Olms, Oms, ulmus,
olmo, olmos) Militis Consiliarij Domini Regis ante dicti; de
Consilio Honor. Ioannis de Copons eius Assessoris
fecit prouisionem sequentem super praedictis.

HONORABILIS Bernardus de
Lupiano Miles Locumtenens multum Honorabilis Berengarij de Vlmis
Militis Gubernatoris Regni Maioric. visa supplicatione facta &
praesentata per dictos Venerabiles ac Discretos Rectores: tam
Iurisperitorum quam Notarioum huius Ciuitatis Maioric. coram dicto
Honor. Ioanne de Faro (des Far, dez Far), é Vener.
martino de Brullio Legum Doctore eius Assessore, &
visa prouisione per ipsos facta in pede eiusdem supplicationis de
faciendo recipi, dictam informationem super contentis in ipsa
supplicatione, nec non visa dicta informatione inde recepta quadam
summaria informatione inde etiam fieri recepta verbo per Notarium &
Scribam presentis causae, Gubernationis, tam a dicto Venerabili
Martino de Brullio quam a dicto Bartolomeo Pisani,
Notario; seu Scriptore; seu vno tunch ex Scriptoribus dictae Curiae,
qui dictam informationem ex dicta Curia, mandato, & prouisione
dicti Honor. Locumtenentis seu dicti eius tunc Assessoris recepit, &
in dictis scripturis continuavit, necnon, & super prouisione in
scriptis facta in quadam papiri cedula manu dicti Venerabilis
Martini de Brullio iam tunch facta, vt patet per ipsum, qui
fatetur illam fecyse, & etiam per dictum Scriptorem, fuisse
publicatam, & testificatam vt per ipsum scriptorem fuit
fides facta continentem in effectu dictum vsum, & consuetudinem,
fore, & esse seruandos, ac debere seruari scilicet, quod ut per
dictam informationem in scriptis receptam, & redactam seruentur
contenta in dicta supplicatione. Sed quia dicta cedula in qua erat
dicta prousio continuata non inuenitur ad presens quia fuerat tradita
per dictum Scriptorem quia dictam prouisionem, & in ea contenta
publicauit Discreto Bartholomeo Gil Notario Maioric. tunch in
humanis agenti, & Regenti dictam Scribaniam dicti Gubernatoris,
ut illam continuari faceret, in dictis actis, & processu dicte
supplicationis, & registrari, qua per quisita diligencia minime
potuit inueniri. Ideo sequentem dictam informationem tam in scriptis
redactam, quam, & illam, quae fuit tunch recepta a Venerabili
Martino de Brulio, & ab Scriptore siue Notario, qui illam
tunch in scriptis reduxit, & provisionem praedictam, quae inde vt
praedicitur facta fuit publicauerat, & testificauerat in dicta
supplicatione. Prouidit igitur nunch, pro tunch, & e conuerso, &
decreuit ac declarat de consilio Vener. Ioannis de Copons Legum
Doctoris Assessoris sui dictos vsum, & consuetudinem fore
seruandos, tam pro praeterito tempore, quam etiam praesenti, ac
futuro, tot, & eadem debere habere quoscunque tam iurisperitorum,
quam Notariorum Proceres, qui interueniunt in aliquibus causis ad
consulendum & concordandum, & ferendum quascunque sententias
in deferendas, & quae latae fuetint seu ferentur de eorum salario
inter omnes quantum Iudices in dictis pro eorum salarijs debeant
habere pro ipsis sententijs per eos ferendis. Mandans dictus Honor.
Locumtenens hanc prouisionem in pede dicti processus dictae
supplicationis inseri, & continuari ac redigi in scriptis, &
ab inde haberi pro vsu, & consuetudine in quibuscunque
Curiis Ciuitatis Maioric:

STYLUS
HABENS, QVOD LATIS TRIBVS SENTENTIIS
diffinitiuis exequatur
vltima.
XXXVIII.

Item
si aliquis post res Sententias diffinitiuas latas dicat Sententiam
esse nullam, non obstante dicta nullitate, mandetur vltima sententia
executjoni, praestita satisdatione per actorem de restituendis his
quae sibi per Sententiam tradentur, si Sententia nulla appareat, &
postea audiatur, & examinetur causa nullitatis.

DE
TESTAMENTIS.

XXXVIIII.

RVRSVS
omne Testamentum valeat, & teneat in suis partibus vniuersis non
obstante solemnitate Iuris, aut quauis alia solemnitate ommissa. Dum
tamen haeres sit capax qui
eodem testamento fuerit institutus.

XXXX.

RETVLIT
Sanctius de Result nuntius Nobilis Domini Arnaldi de Arillo
Gubernatoris Regni Maioric. & Insularum eidem adiacentium missus
ex partee eius mandauit Domino Vicario, quod super querimonijs
quae expositae fuerunt eos directe, & pure concedendo, firmando,
& rei per excepciones, ac rationes responderint querimonijs, quae
claré non testantur concedere, vel affirmare non recipiantur tales
responsiones.

XXXXI.

MANDAVIT
etiam quod si super talibus emissa fuerit appellatio, quod non
recipiatur. Quin haec omnibus appellationibus pro vt dictus Sancius
retulit. Haec omnia ex parte dicti Nobilis Domini Gubernatoris.

QVOD
VENDITIONES BONORVM TAM

mobilium,
quam immobilium per Curiam factae, valeant,

&
emptores in perpetuum sint securi.

QVIA
rei experiencia in agendis rebus efficax est, & magistra idcirco.
Nos Sancius Dei gratia Rex Maioric. Comes
Rossilionis, & Ceritaniae, ac Dominus montis Pesulani
vtilitatibus Nostrae Reipublicae & subditorum
nostrorum intendentes libenter, quia multiplicatione litium sepissimé
oprimuntur: vtrique. Edicto proposito statuimus quod in Ciuitate,
& Regno Maioric. & Insulis adiacentibus ipsi Regno ab
interloquutorijs, quae feruntur in causis Ciuilibus ante
diffinitiuae Sententiae tempus non nisi semel vlterius appelletur,
nisi interloquutoria (interloquutotia) talis esset quae
decisionem negotij principalis
absorberet, vel per quam in principali praeiuditium pateretur,
taliter quod non posset reparari grauamen per appellationis Iudicem a
diffinitiua sententia interjectae. In quibus casibus possit amplius,
modo tamen debito, appellari. Vsum abusum ab olim in Curijs
obseruatum, scilicet, quod nedum semel sed pluries super
interloquutoriis indifferenter admittebanrur appellationes
penitus resecantes.

Super
causis vero Criminalibus ab interloquutorijs, quae feruntur ut super
aliquo torquédo possit apellari dum taxat.

Coeterum
erroneum vsum in Curijs diutissime vsitatum omnino euellentes;
Statuimus, & Ordinamus: vt cum quis de alio conquereretur de
paecunia, vel alia quacunque re, etiam immobili causam in prima
querimonia apprimere teneatur quare id petit, vel sibi petenti
debetur: nec vocatus per illum sic conquerentem respondere dictae
querimoniae antea teneatur quam fuerit causa expressa per ipsum
petentem scilicet mutui, vel commodati aut alia quauis causa.

Postremum
vero, quia ea quae per Curiam exequuntur, & fiunt per modum
executionis praesumi debent iusti, legittimé facta fore.

Idcirco
Nos Sancius (Sácius) Dei gratia Rex antedictus
edicimus nostro statuto perpetuo valituro, quod omnes
venditiones, insolutum dationes, & coetera alienationes mobilium,
& Immobilium rerum factee, & faciendae iustis causis per
Curiam, in Ciuitate & Regno Maioric. & Insulis supradictis
(dummodo in illis alienandis fuerit debita, & consueta Iuris
solemnitas obseruata) gaudeant perpetua firmitate, &
inperpetuum inuiolabilter obseruentur:
Nec aduersus eas illi contra quos factae fuerint pro executione
Iustitiae, vel successores illorum admittantur vel audiantur ad
restituendum, vel infringendum, aut plus praetium
modo quocunque supplendum, vel alias quoquo modo, quia tales
venditiones, aut alienationes volumus, & statuimus inconcussas
manere, ut emptores perpetuo sint securi. Mandamus itaque Baiulis,
Vicarijs, Procuratoribus, & alijs maioribus officialibus nostris,
& nostrorum praesentibus, & futuris, in Regno, & Insulis
supradictis quatenus nostra, haec edicta, statuta, & Ordinationes
ac omnia, & singula supradicta firma habeant, & obseruent, &
faciant ab omnibus firmiter, & inuiolabiliter in perpetuum
obseruari, & ea in libris Curiarum conscribi ad memoriam
sempiternam. Dat. in Ciuit. Maioric. vi. Kalendis Martij. Anno a
Natiuitate Domini M. CCC. XXI. (1321) Constat de subscriptione
decimae lineae vbi dicitur exprimere teneatur.

SVPER
REPETIONE DOTIS QVANDO

Mariti
vergunt ad inopiam.

PETRVS
Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae, Maioricarum,
Sardinie & Corcicae, Comesque Barchinonae
Rocilionis, ac Ceritaniae, dilecto, & fidelibus Gubernatori
Regni Maioric. Baiulis, Vicarijs, coeterisque officialibus nostris
per Ciuitatem, & Regnum Maioricarum constitutis
praesentibus, & futuris, ad quos praesentes, peruenerint vel ad
eorum loca, tenentibus salutem, & dilectionem. Vt sic
plurimorum relatione fidedigna percepimus, quod in dicto Regno quidam
abusus fuit introductus, & per patientiam aliquorum obseruatus,
quod mulieres, quae volunt repetere dotes suas ab earum
viris ad inopiam mole creditorum, vel aliás deductis,
& postea facta dicta repetitione petunt pro predicta earum dote,
& iuribus bona eorum Virorum eis hypotechari, vel
hypotecham sibi dari coram eorum Ordinario comparentes facta
repetitione dotis praedictae requirunt, quod bona suorum Maritorum
pro hypotecha tenenda, & possidenda per ipsas pro dote, &
sponsalitio ac alijs earum iuribus sibi tradantur, & eo
tunch Ordinarius ipse duos vel tres homines loci vbi ipse Ordinarius
praesidet in extimatores dictorum bonorum ducit destinandos, & ex
post per ipsos facta dicta extimatione bonorum praedictorum,
Ordinarius ipse dicta bona tradit ipsis Vxoribus pro
estimatione supradicta per ipsas pro hypotheca tenenda &
possidenda. Cum autem creditores tam Christiani, quam Iudei
dictorum bonorum eorum virorum quibus pro diuersis debitis,
quae ipse vir contraxit, sibi obligata consistunt, requirunt
pro dictis suis debitis contra dictum virum debitorem bonaq; sua
fieri executionem procedunt eo tunc, & denegatur via agendi
eisdem. Nam asseritur dictas ex quo dicta bona tradita fuerunt eis
stimata hipotheca ut praesertur ad dictorum solutionem minimé
teneri nec ipsam a possessione dictorum bonorum debere aliquatenus
priuari. Ex quibus damna plurima tam nobis nostrisq; iuribus quam
dictis creditoribus euenerunt, & incessanter deueniunt, vt ex
sequentibus potest colligi manifesté; quia si creditores
dictorum virorum vocarentur, sicut fieri debet in dicta repetitione,
& viderent dictam estimationem fore iustam & factam esse pro
minore praetio, quam valerent bona praedicta pro eorum debitis
recuperandis idem creditores dotem, & alia Iura dictarum Mulierum
eisem forsitan persoluerent, & tunc venirent dicta bona
exequenda, seu ponenda in executionem & vendenda postea plus
offerenti, & eorum praetia inter creditores ipsorum iuxta
prioritatem temporis, & iuris potioritatem distribuenda. Qui
quidem modus, & forma similiter seruatur Iure petitionibus dotium
fiendis per vxores post mortem eorum
contra haeredes ipsorum virorum seu tutores, & Curatores ipsorum
& eo tunc tertium, & alia iura nobis de, & pro huiusmodi
venditionibus spectarent. Huiusmodi autem fraudibus
prouidere volentes habito super his maturo, & digesti consilio;
Volumus, prouidemus, & Ordinamus vobisq; dicimus, & mandamus
(se lee mandamas) de certa scientia, & expraesse sub poena mille
florenorum auri a vobis, & quolibet vestrum si contrarium
feceritis, habendorum nostroq; erario applicandorum, quatenus ad
instantiam dictorum Creditorum, seu aliquorum fece-(salto página)-ex
eis, vel procuratoris Iurium & reditum nostrorum in dicto Regno,
& toties quoties inde fueritis requisiti voce praeconia in
Ciuitate Maioric. & in locis vbi praesidetis proclamari faciatis,
quod die certa, vestro praefingenda arbitrio, dicti creditores per
se, vel eorum legitimum Procuratorem, plena potestate suffultum,
coram vobis compareant, responsum repetitionibus factis, & etiam
faciendis per tales vxores contra eorum viros, vel haeredes, aut
tutores, vel Curatores eorumdem, & alias
audituri: extimationem factam, vel de vestro mandato, vsque nunc pro
hypotheca eorum maritorum eis traditorum. Et si idem creditores coram
vobis obtulerint se extimationem dictorum bonorum in dictis bonis
soluturos, & cum effectu dictis vxoribus de facto tradent
extimationem ipsam, eo casu traditionem per vos factam, sub hypotheca
de dictis bonis iam dictis vxoribus, reuocetis: in dictis quam bonis
ad dictorum creditorum instantiam executionem faciatis: vendendo ea
plus offerentibus, & eorum praetia inter dictos creditores iuxta
temporis prioritatem, & Iuris potioritatem distribuendo. Et haec
per vos fieri volumus, & mandamus in hypothecis factis
vsque in hunc praesentem diem: Pro futuro autem tempore cum requisiti
fueritis per vxores, hypothecas de bonis suorum virorum eis fieri,
modum sequentem seruabitis, & aliter ipsas vxores minimé
audietis: videlicet, quod post factam supplicationem, seu
requisitionem vobis per vxores, quod bona ipsorum virorum pro
hypotheca sibi tradatis; tunc publicem proclamari in loco vbi
praesidebitis, & etiam in dicta Ciuitate Maioricarum faciatis,
sic quod Creditores quicunque, qui credita sua, & alia iura
habeant, in bonis dictorum Maritorum die certa per vos praefigenda,
per se, vel eorum Procuratorem legitimum, plena potestate suffultum
coram, vobis proponendo, se repetitioni fiendae per tales vxores de
earum dotibus, & etiam prouidendo fieri extimationem dictorum
bonorum, compareant, & illa die si creditores, vel eorum aliquis
coram vobis comparuerint facta dicta extimatione obtulerint
se coram vobis exoluere, & de facto prius dictis vxoribus,
si ipsae vxores priores fuerint in tempore, dictis debitoribus
praetium, vel extimationem bonorum praedictorum exoluere,
eo casu; dictis vxoribus primitus dicta extimatione exoluta, bona
supradicta ponatis in encantu, & plus offerentibus
vendatis, praetia eorundem inter Creditores, vt supra dictum est,
distribuendo: vbi vero dicta die creditores iam dicti comparere, vel
comparentes dictam extimationem in dicto casu supra dictis vxoribus
exoluere de facto recusauerint ad hypothecam, vel pro
hypotheca dicta bona ipsis vxoribus tradendum per vos procedi
volumus, & iubmus; per talem enim viam fraudes cessabunt: quae
antea in, & pro dictis hypothecis quotidie commitebantur, &
dictis vxoribus ac creditoribus plenariem satisfaciet Ius quae vobis
inde pertinens, poterimus consequi, & habere. Haec enim quae
supra continentur per vos, & quemlibet vestrum fieri, &
obseruari sine aliqua interpretatione volumus, & iubemus de certa
scientia, & expraessa, & sub poena etiam nostrae gratiae, &
mercedis, quibuscunque prouisionibus seu litteris in contrarium
factis, vel fiendis, quas cum praesenti ex Iustitiae debito,
revocamus: in quantum huic contrariari in aliquo videantur; non
obstantibus vllo modo: abdicantes vobis omnimodam potestatem
contrarium attentandi. Dat. Barchinonae x. die mensis Martij anno á
Natiuitate Domini M. ccc. lxxvij. (1377)

QVOD
MANDATA POENALIA FIERI NON POSSUNT

praeterquam
eo modo obligatis.

SANCHIVS
Dei gratia Rex Maioricarum Comes Rossilionis, &
Ceritaniae & Dominus Montis Pesulani dilecto Vgoni
Detatione Militi Tenenti nostrum locum in Regno Maioric. salutem,
& dilectionem: fideles nostri Guillermus de montessano
(mótessano), & Guillermus Çaragoça Ciues
Maioric. Nuncij ad nos missi per Iuratos, & Vniuersitatem
Maioric. proposuerunt coram nobis conquerendo, quod vos in dictis
plura, & diversa mandata, vtpoté soluendi certo termino
sub certa poena quam nisi compleatur mandatum, nitimini absque
misericordia cere extorqueri: praetendentibus quod talibus poenis
consueuerunt in Regno Maioric. vti, nisi contrahentes ad poena
huiusmodi se obligarunt, quare supplicarunt nobis vt talia mandata
pena- salta página - poenalia mandaremus omnino
constari: vnde ad supplicationem Nuntiorum praedictorum, & in
fauorem Vniuersitatis vobis mandamus quatenus a talibus mandatis, &
indictionibus talium poenarum cessetis, & faciatis, per alios
nostros officiales obtineri, & si quid ratione talium poenarum
extortum reperietis, faciatis restitui. Dat. Auinione viij.
idus Decembris anno a Natiuitase Domini. M. ccc.xvj. (1316)

Infrascriptum
Capitulum est continuatum in Capitulis dudum factis, & firmatis
in Pariagio olim facto per Dominum Regem, & Episcopum
Barchynonae.

QVOD
PARROCHIAE, ET LOCA EPISCOPI

Barchynonae
cum Domino Rege, & ipso Episcopo sint pro indiuiso quoad
lurisdictionem.

PRIMO
videlicet quod omnis iurisdictio Ciuilis, & Criminalis etiam ad
merum, & mixtum Imperium pertinens Parrochiarum, & terminorum
earum, ac locorum omnium quas; & quae dictus Barchynonensis
Episcopus, & etiam Ecclesia Barchynonensis habent &
habere debent in Insula Maioric. tam super habitatoribus
Parrochiarum, & locorum ipsorum quam super extraneis
delinquentibus ibidem, sit ex nunc in antea medio per medium pro
indiuiso inter praefatum Dominum Regem, & suos perpetuo, &
praedictum Episcopum & Ecclesiam Barchinonen. Exceptis
inde dum taxat personis generosis, & Ciuibus Ciuitatis Maioric.
quorum omninium cognitiones, & prouisiones tam super Ciuilibus
quam criminalibus
dictus Dominus Rex sibi, & suis retinet, retentis omnibus
secundis appellatiomibus in cognoscendo & diffiniendo
quorum condemnationes sint dictae communionis seu Pariagij:
sic quod omnes quae sequuntur ex dictis secundis appellationibus,
sint medio per medium inter dictum Dominum Regem. &
Episcopum Barchinon.

FERIAE
MESSIVM DVRANT, A MEDIO MENSIS MAII,

vsq;
per totam mensem Iunij proximé sequentem.

PETRVS
Dei Gratia Rex Aragonum &c. fidelibus nostris Baiulis Locorum
forentium Regni Maioric. praesentibus, & qui pro tempore
fuerint salutem, & gratiam, per Petrum Fenoll, &
Petrum Castellar Nuncios Sindicorum, & proborum hominum
dictorum locorum ad Nos misss fuit nobis humiliter suplicatum, quod
cum ex consuetudine antiqua & Priuilegio speciali eiusdem,
annis singulis tempore missionum concesso scilicet a medio mensis
Maij vsque per totum mensem Iunij tunc proxime sequuturum sint
seriae concessae, &

Sindici
praedictorum proborum hominum pro habendis litteris super ferijs
huiusmodi a Gubernatore dicti Regni teneantur ad dictum Gubernatorem
accedere annuatim, & tam pro litteris, quam pro salario cursorum,
qui portandis dictis litteris habetan destinari conueniant eos
diuersos sumtus subire in ipsorum non modicum damnum, &
interesse: dignaremur sibi super his de opportuno remedio prouidere.
Idcirco huic supplicationi tamquam iustem benigniter annuentes vobis,
& cuilibet vestrum dicimus, & praecipiendo mandamus, quatenus
dictas ferias, annis singulis tempore supradicto indicatis nullo alio
mandato ex pacto. Dat. Caesaraugustae x. die Nouéb. anno
M.ccc.lxxx. (1380)

SOBRE
LAS FERIAS.

LAS
FERIAS DE MESSES DVREN DE XV.

de
Maig, fins per tot lo mes de Iuñy primer vinent.

EN
Francesch Çagarriga Gouer. General de Mallor. als amats
Balles de la Isla de Mallorca fora la Ciutat costituits als
quals las praesents peruindran ó als Lloctinents de aquells
saluts é dilectio, com lo temps de las messes (mies;
siega) sia prop, e per vtilitat
de la cosa publica sia necessari de vegar los homens
per cullir, é estojar los blats, é per
ço es acostumat quascun añy en lo temps deuall contengut de atorgar
ferias dins lo qual los homens vagans
(vacants; vacantes; vacacions, vacassions, vacances, vacaciones)
per la dita raho no deuen esser appellats ni forçats de esser
en iuy per plets, é per ço segons disposicio
de dret ordenam continuament per tota la Isla ferias,
duradoras de xv. del mes de Maig, fins per tot lo mes de Iuñy
primer uinent tantsolament perq; manam a cascu de vos dits Balles,
que las ferias obseruen, obseruar, é tenir fesseu per
lo dit temps; axi que en aquelles no forçeu
ni estringueu ni appelleu en iuy nigu per plets,
ne per clam, ne per execucio de bens per deutes. Exceptam empero, que
en les dites ferias, é llibertat de aquellas no sien
enteses, ne compreses, nes pugua alegrar de aquelles en
Censals, prouisions violaris, dots, salaris, lloguers,
de iornals, deutes Reals, é de la Ciutat, e Vniuersitat de
Mallorc. Dat en Mallorca a v. de Maig Añy de la Natiuitat de
Nostre Señor M.ccc.lxxvij. (1377)