APÉNDICE AL PARLAMENTO DE CATALUÑA Y COMPROMISO DE CASPE - 2

Núm. 7. Reg. 2401. (falta el folio, error al transcribir)

Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el alto grande honrado exalçado alabado entre los moros Mule Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et muy amado hermano et amigo como aquell pora quien querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra quanta vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano et amigo: fazemosvos saber que por la gracia de Dios mediante la virgen Santa Maria nuestra senyora e advocada en quien nos havemos gran devocion las nueve personas que estaven en Caspe que fueron deputadas por todos los regnos et tierras sotsmesas a la nuestra reyal corona Daragon para envestigar et declarar a quien pertenescia por justicia la succession de los ditos nuestros regnos a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia la succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual
declaracion nos fue intimada por part de las ditas nueve personas stando nos a la ciudat de Cuenque en el regno de Castiella e requierido que deviessemos tomar la possesion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los paramientos del nuestro regno Daragon et del principado de Cathalunya et del regno de Valencia: e todas las ciudades e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a nos sus solempnes ambaxadores a nos rescebir ante que entrassemos en estos nuestros regnos e despues que en ellos fuemos los quales en nombre de los parlamientos ciudades villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su senyor et veniemos a la nuestra ciudat de Çaragoga et todas las ciudades et villas et lugares de los ditos nuestros regnos sabida la nueva de nuestra declaracion ovieron gran consolacion por seer fallado que a nos pertenescia por justicia la dita succession: e las universidades de nuestros regnos e prelados religiosos condes barones cavalleros dellos ovieron gran alegria e goyo con la dita declaracion e fizeron grandes alegrias e solempnas professiones e nos recebieron muy solempnament assi en la ciudat de Çaragoça como en las otras ciudades e villas de los nuestros regnos et celebramos cortes en la dita ciudat de Çaragoça en los quales todos los nuestros vassallos del dito regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su rey et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogenito de haverlo por rey et senyor depues de nuestros dias. Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico stamiento et sosiego todos nuestros regnos sin otra contradiccion alguna assin como si desde que nasciemos fueramos rey dellos et assi mesmo el conde Durgell el duque de Gandia e don Frederich que demandaven los ditos nuestros regnos como competitores nos han obedescido et jurado por su rey et senyor: e despues de esto somos venido en esta nuestra ciudat de Barchinona onde agora stamos en la qual nos fue feyta la mayor solempnidat que nunca se fizo a ningun rey de nuestros predecessores en la qual todos los prelados condes nobles cavalleros universidades del nuestro principado de Cathalunya nos han jurado por su rey e por su senyor: lo qual muy caro e muy amado hermano et amigo vos fazemos saber porque somos cierto que vos plazera dello assin como a nos plazeria de todo vuestro bien et honor. Et assi mismo vos certificamos que nos havemos hovido muyt grant plazer alegria del vencimiento et bienandança que agora sopiemos que Dios vos ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos que el rey de Castiella nuestro muy caro et muy amado sobrino et nos somos priestos de guardar vuestra honra et fazer por vos et por vuestra casa todo lo que buenament pudiessemos fazer: por esto muy caro e muy amado hermano et amigo rogamosvos que siempre nos scrivades de vuestra salut et bienandança car en saber della seremos muy alegre et otrosi que vos plega enviarnos a Gonçalve nuestro escudero que a vos havemos enviado por vuestras occupaciones que havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre Alfonso Hernandez de Cordova al qual vos rogamos quel hayades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat de Barchinona dius nuestro siello secreto a VII dias de janero del anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXIII (07-01-1413).
- Rex Ferrandus. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.

Núm. 10. Reg. 2401. Fol. 111.

Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a nos prorogar nostra partença daci fins apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada entenem infalliblement Deus volent partir daçi faents la via de aqueix regne de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat returar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyernos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus toquants la unio de la sancta universal esglesia de Deus en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab totes nostres forçes et ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar. E com en aquests afers concernents sobiranament lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria pregamvos axi cordialment com podem que per res no partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos disposets et siats prest per partir per fer la via del dit sanct pare tota hora que sabrets nostra partença daçi per manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos hic serem. E en aço per res no haja falla si james nos entenets en res complaure com no desigem cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escusavets en alguna manera ço que no podem creure part lo gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.

Núm. 11. Reg. 2401. Fol. 112.

Al alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros Yuçaf rey de Granada nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo nos el rey Daragon e de Sicilia vos enviamos muyto a saludar como aquel para quien querriemos que diesse Dios tanta vida e salut con honra quanto vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo: despues que vos scriviemos por nuestras letras significandovos como apres de la nuestra bienaventurada entrada en nuestros regnos nos havian con grant honor solempnidades e alegrias recebido nuestros pueblos e nos havian jurado en rey princep e senyor natural primerament el regno de Aragon e despues todo el principado de Cathalunya e aquesto vos fiziesemos saber creyendo firmement quen hauviedes plazer e consolacion grant assi como nos hauriamos sienes dubdo de vos e de todo bien e honor vuestro: certificamosvos que de present havemos havido nuevas e ardides ciertos e letras de los messageros nuestros que havemos enviado en el nuestro regno de Sicilia por tomar en nombre nuestro del dito regno e de los incolas de aquel el sagrament e homenage de fieldat: que los ditos nuestros messageros son seydos recebidos con grant honor e reverencia per la reyna dona Blancha nuestra cosina hermana muller que fue del rey de Sicilia nuestro cosino hermano que Dios haya e assin mismo por todos los barones cavalleros e ciudadanos e villas e universidades: e assi la dita reyna como todos los ditos barones cavalleros ciudadanos villas e universidades con gran afeccion han facto a los ditos nuestros ambaxadores el dito sagrament e homenage de fieldat jurando a nos en rey princep e senyor dellos e los obedescen assi como a nuestra propia persona: e finalment todo aquel regno nuestro esta por la gracia de nuestro Senyor Dios en grant tranquilidat e de total obediencia e subjeccion de nuestra reyal senyoria. Todas aquestas cosas rey muy caro e muy amado hermano e amigo vos notificamos a vuestro gran plazer e consolacion rogandovos assin affectuosament como podemos que de la salut e buen stamiento e de todas prosperidades de vuestra persona nos en querades certificar por tal que nos assimismo ne hauremos plazer e consolacion muy grandes: e si cosas algunas vos son plazientes de nuestros regnos e tierras que nos buenament podamos fazer scrivitsnosen car nos las compliremos de buena voluntat. Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias dabril del anyo MCCCCXIII.- Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium. 

Núm. 12. Reg. 2401. Fol. 113.

Al molt alt e molt poderos princep en Carles per la gracia de Deu rey de França nostre molt car e molt amat frare: en Ferrando per aquella matexa gracia rey Darago e de Sicilia salut et amor fraternal. Molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare: com siam ab gran desig de saber bones novelles del bon stament et sanitat de vostra persona e de la reyna nostra molt cara e molt amada sor e dels infants vostres fills pregamvos axi cordialment com podem que per vostres letres tota vegada queus sera avinent nos en vullats certificar a nostre gran plaer e consolacio: e per tal que crehem fermament que axi matex ne haurets plaer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara muller la reyna e los infans nostres fills erem sans e en bon stament de nostres persones per gracia de nostre Senyor Deus. Molt alt e molt poderos princep e molt car e molt amat frare: significamvos que apres que per nostres letres e ambaxadors vos havem scrit notificans a vos com ab gran afeccio e ab grans plaers e alegries erem stats rebuts per los aragonesos e catalans nostres vassalls e sotsmesos e axi los del regne Darago com los del principat de Cathalunya havien fet a nos lo sagrament e homenatge de fealtat axi com a lur rey princep e natural senyor: havem rebudes letres de present de nostres ambaxadors que havem tramesos en lo regne nostre de Sicilia per les quals nos han fet saber com ells ab tota honor e reverencia son stats rebuts per tots los de aquell regne: e axi la reyna dona Blancha nostra cosina hermana muller que fou del rey de Sicilia nostre cosi germa qui Deus haja com tots los prelats barons cavallers viles e totes altres universitats del dit nostre regne ab gran voler et fervent coratge han jurat a nos per rey et senyor lur et obeexen als dits nostres ambaxadors axi com farien a nostra propia persona: e finalment tot aquell regne en virtut de nostra novella senyoria es reduit en gran tranquillitat e repos e sta a total obediencia et subjeccio de nostra real dignitat. Totes aquestes coses rey molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare vos notificam per tal com creem fermament que de la honor et prosperitat de nostra reyal corona haurets gran plaer et consolacio axi com nos sens dubte havem et hauriem de la felicitat vostra et de vostra dignitat reyal. E si coses algunes rey molt alt et molt poderos molt car et molt amat frare vos son plasents de nostres regnes et terres scrivitsnosen car nos les complirem de gran e bona voluntat. Et tingaus tots temps en sa curosa garda Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias de abril del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus - Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium.

Núm. 13. Reg. 2401. Fol. 121.

Lo rey. - Comte e car cosi: vostra letra havem reebuda dada en Balaguer a VIII del present mes dabril en la qual fets grans clamors de mossen Riembau de Corbera regent la governacio de Cathalunya dels nostres veguers de Leyda e de Tarrega suplicantnos que als dits greuges vullam remediar ab efecte: car segons afirmats una letra que havem tramesa per remediar los dits greuges vullats que sia per tal com ell se entena ab nos axi com entenem per algunes conjectures e per paraules quel dit mossen Riembau ha dits per altra raho la dita letra no es stada medicina dels dits greuges mes incentiu de majors: a la qual letra vos responem que no es stada ne es nostra intencio ne placia a Deu fer tort ne injusticia ne trencar libertats ne privilegis del pus petit hom que sia en nostre regne molt menys a vos e a nostra cara tia la infanta qui sots de nostra sanch e los quals havem cor de prosseguir de favors e gracies si nons ho tollets: e conjectura mal tot hom qui presumesca que scrivam una cosa a nostres oficials que façen per justicia e que daltra part en celat li façam fer lo contrari: car certificamvos que si nos haviem a fer ab lo major princep del mon nos scriuriem a ell nostres fets clars e no simulats: molt mills pot tot hom de sana pensa pensar que ab nostres vassalls ço que fem no es simulat ne fent mas claretat com de rey e princep se pertany. E discorrent per los greuges en la dita vostra letra tocats vos responem: que no trobam de consell que mossen Riembau anan a Castellnou dins comtat e prenent certs homens quey havia qui eren gitats de pau e de treua fes prejudici a vos com per nostres regalies e segons les constitucions de pau e de treua ferho pogues e daço per nostres letres nol havem repres axi com no deviem. Be es ver que per ço com per vostres missagers som imformats quels dits gitats de pau e de treua restituis e crehem com lo contrari no hajam oyt quel dit mossen Riembau los dits nostres manaments ha obeits: perque no cal algun conjecturar que dit mossen Riembau si entena ab nos en altra forma que no li scrivim. Del fet de Corbins de que erem informats per nostres missatgers quel dit mossen Riembau si havia pres li scrivim que siu habia fet per justicia quens certificas perqueu habia fet a fi que la causa de la justicia poguessem examinar e si per expedient ho habia fet ho rescrivis. E segons apres som stats informats per ses letres ell no ha pres a ses mans lo dit loch de Corbins lo qual es del orde del spital de sant Johan e en lo qual nos havem la jurisdiccio major: mas esta en veritat que lo veguer de Tarraga lo qual havia gitat de pau e de treua an Guillem Ramon de Sacorbera e alguns altres requeri lo veguer de Leyda e lo dit mossen Riembau que li donas consell favor e ajuda e li fessen asistencia en haver e occupar los bens del dit gitat de pau e de treua e axi de fet se segui sens que no occuparen res de la vostra jurisdiccio ne encara del dit spital mas solament ço qui era del dit gitat de pau e de treua: pero que no apar que los clams que fets sobre el dit fet del dit loch de Corbins procehesquen car si los gitats de pau e treua son perseguits en los lochs on havets jurisdiccio e dels altres barons es segons ley de la terra e nous en devets maravellar. De ço quens fets saber que vegueren en Jacme Palau lo qual per diverses maleficis que ha comeses en camins publichs e fora aquells eo ipso facto gitat de pau e de treua sens tota citacio segons les dites constitucions e usatges de Cathalunya al qual en vostres letres afermats que son imposats fentament crims quis pertanyen a nostra jurisdiccio per privarvos de la jurisdiccio a vos pertanyent vos responem: que no cal al dit Jacme Palau posar crims fents ne simulats com fama publica corrent contra ell e informacions denant anans mostren clarament que ell ha comeses los dits maleficis de que ell es gitat de pau e de treua et per conseguent es legut a nostres officials cum tota pace insurgir e levarse contra ell e aquells pendre en qual loch se vulla del principat de Cathalunya quant se vulla sia privilegiat. E si nostra cara tia e vos haguessets tan gran voler com afermats en punir aquex e los altres malfaytors qui stan dintre vostre comtat publicament e daquen ixint nit roben los camins prenen e faen rescatar los caminants: nos calguera a nos ne a nostres officials fer los enantaments que fem contra ells dins vostre comtat: car podets pensar que en alguna manera no podem tollerar que en nostres regnes qui per la bonesa de Deu en los temps passats son stats preservats de semblants oppressions ara en nostre benaventurat regiment sien axi vexats e tribulats: car nostres orelles no poden sens gran congoxa oyr los clams qui cascun jorn venen davant nostra reyal magestat de homens qui ixen de vostre comtat cometents los dits maleficis e puys en aquells sen retornen. De la persecucio quens fets saber que fa lo veguer de Tarraga per proces de fautoria contra alguns homens de vostre comtat qui han sostenguts certs gitats de pau e de treua en lo qual cas vos clamats de dues coses la una que no es stat intimat ne publicat en vostre comtat e per conseguent no poden esser dits fautors aquells qui ignoraven esser gitats de pau e de treua: laltra quel dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat: en aço vos responem segons relacions per aquells qui han aportades les letres requisitories als officials vostres e de nostra cara tia que publicassen los gitats de pau e de treua en vostra jurisdiccio no han pogudes presentar les letres als vostres officials ans los era menaçat a mort si no sen anaven e nols lexaven entrar per los lochs e viles que poguessen presentar les dites letres e per aquesta raho havien a posar aquelles a les portes de les dites viles o lochs: perque apar que si les dites letres no son stades presentades als vostres officials personalment seria stat per lur empaxament e colpa per tal com no lexaven entrar los portadors de les dites letres en los dits lochs o viles: e com dehits que lo dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat som imformats ab veritat que ell no ha empatxat res en lo dit terme a prorrogar ans ha sobresegut en los enantaments dels afers jatsia en aquells pogues haver proseguit. Perque si vos e la dita infanta castigavets e extirpavets tots malfaytors tolriets tota occasio a nos e a nostres officials de entrar en vostre comtat la qual cosa ab desplaer havem a fer e sofrir per tolre los mals e scandels damunt specificats. En aço que fets sobre que inhibiscam al dit portantveus de governador nostre que no sentrameta de fets qui toquen vos ne la dita nostra cara tia ne vasalls vostres e seus vos responem: que per les coses dessus dites nons apar quel dit portantveus de governador haja feta alguna cosa perque la dita inhibicio li dega esser feta: pero be li scriurem quen vostres fets e altres se port axi justificadament que vos ne altre no haja raho de clamarse de sos fets e que si lo contrari fehia nos lon castigarem axi com se pertanyera. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XX dias de abril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dirigitur comiti Urgelli. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 14. Reg. 2403. Fol. 19.

Al inclit et magnifich en Johan duc de Berry nostre molt car et molt amat com a pare en Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia salut et creximent de honor. Sobre algunes coses que de nostra part vos explicaran trametem a vos plenerament informats de nostra intencio los amat et feel consellers et oydors de nostra cort mossen Dalmau de Darnius et micer Jofre Dortigues doctor en leys als quals vos pregam affectuosament donets plena fe et crehença a tot ço que per part nostra vos diran axi com si nos personalment vos ho dehiem. Et tingaus tots temps en sa custodia et guarda Lesperit sant. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXX dies de juny del any de la nativitat de nostre senyor MCCCC tretze. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicolai. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Burgunya nostre molt car et molt amat cosi. En Ferrando per la gracia de Deu etc. ut supra etc. - Similes fuerunt directe ducibus subscriptis. - Al inclit et magnifich en Odoart duch de Bar. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Borbo. - Al inclit et magnifich en Charles duch Dorlens.  

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte II

Núm. 295. Tom. 18. fol. 1317.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa ciutat continuant nostre cami arribam e entram en aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres et fora la vila isquerennos a rehebre tots los ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres persones per part del parlament Darago: e hir digmenge per lo mati alguns los majors e principals del parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen donar orde
loch e manera que huy per lo mati lo parlament nos pogues hoyr e eliges persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per vosaltres nos eren comanades: e huy per lo mati per part del dit parlament nos fonch tremes missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de continent nosaltres anam a la sgleya major daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps ab XII persones que per lo dit parlament son stades eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses degudes salutacions los donam vostra letra de crehença en virtud de la qual los explicam la sancta bona et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets en los affers de la successio de la reyal corona Darago: la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o termens ço es que aqueix principat era de intencio et affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e sens triga e en concordia de tots los regnes e terres de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada et que universalment fos per aytal hauda et reputada tant com en lo mon fos possible: e que a present per introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades totes altres cerimonials observancies com no hic fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites coses: e que per tal que fos vist lo principat de Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e terme abans que en altres species o particularitats dels affers devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos dix que lo parlament Darago per via de parer havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch respost quens plahia hoyr e saber les coses que ells havien pensades: e de continent ell procehi en ses paraules dient que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los affers de la noscio e conexença de la justicia de la successio se devia fer per algunes persones elegidores per tots los regnes et terres de la corona reyal Darago e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen car grans dilacions destorps inconvenients sen porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals fossen persones de sancta vida sciencia bones et notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa jurisdiccional mas per via duna cortesa notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e investigacio de la justicia de la successio e quells placia donar en scrits lurs drets e rahons sens preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos dixeren la proposicio que los ambaxadors de França havien feta e la resposta que dema per lo mati los entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers de França romanguerem en appuntament que dema apres dinar siam ensemps en lo loch matex e continuarem e strenyarem los affers mijançant la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem. Apres dinar nos es stat tremes a dir per los ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a dir quels plagues esser a la sgleya major car nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos: e axi es stat que tots ensemps som stats a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de Castella los de França effectualment loant les bones respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers. Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors de Castella los quals nos dixeren affectuosament quels perdonassem com nons eren venguts vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren anats aqui: item com lo rey e infant de Castella havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la dita successio se pertanyia al dit infant: item que de fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes de dret se haguera presa la possessio mas que havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses nos podian fer sens alcuns greuges et dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar axi com aquell qui amava molt tots los poblats en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la innada feheltat e naturalesa de tots los sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit infant e donar loch e orde en la breu expedicio de aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com havem despes lo temps desque partim daqui e ço que havem fet. De les coses quis seguiran successivament vos scriurem: solament vos pregam queus placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa persona se pot fer car plaher hauriem tots que fos aci e la sua presencia pora molt profitar et la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Fueron también leídas dos cartas del baile y jurados de Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules de Montblanch, en la que participaban al parlamento las noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales. Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la sesión.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons, para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se adoptase ninguna resolución definitiva.

Sesión del día 25.

Tratóse de resarcir a la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.

Sesión del día 26.

No se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 28.

Comparecieron los embajadores de Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo en Alcañiz.

Sesión del día 30.

Tratóse de la pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de Guillermo de Vallseca a Alcañiz.

Sesión del día 1.° de febrero.

Después de haberse discutido lo que debería proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el viaje.

Sesión del día 2.

En este día se reunió solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la siguiente carta:

Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues letres vos havem certificats en que teniem et tenim los affers per que som stats aci tramesos: et stam molt maravellats com no havem cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam: e segons havem haud sentiment vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la forma dubtats remetre lo poder de fermar a nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les quals ab vostra honor parlant nons es vijares deguessets strebar en aço: et no creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest poder car Deus sab que per bona intencio et per breu expedicio dels affers et per squivar ruptures et divisions qui stan apparellades per metre en gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. - Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de alguns car per tot lo parlament hic som e per cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui micer Guillem de Vallsecca fermas axi com nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses en Arago et en Valencia en la embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi be hi erem per barons com per los altres e sabets be que los quatre de la una embaxada et de la altre havia poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres demanassem aquestes coses ni scrivissem ab aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no poder tollerar spay de consultatories ni dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho molts inconvenients et sinestres disposts et apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens vullats trametre decontinent o lo consentiment del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car tal es quen deurets esser contents sens tot dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o terme car nous ne cal fer compte. Et sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Y visto su contenido, resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su partida.

Sesión del día 3.

Abrióse con la lectura del documento que sigue:

Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.

Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad examinationem et disputationem vere justitie super debato juris successionis regnorum et terrarum corone regie Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum principalium allegare et docere valeant. Illud autem saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum. Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari ac fieri publicum instrumentum.

Después de haberse adoptado varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.

Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors ajustats en Mequinença diu et respon a aquella que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament per los noble e honorables don Artal Dalago mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de memoria recordable fins açi per ses letres et missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey princep et senyor per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu e apres ha continuat sos tractes per ses letres e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament fins açi et lo dit parlament no sab lo contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e deliberacions et altres actes necessaris a conexença de nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament que aquells que no son ne entrevenen en lo dit parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen: e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia propri disputar et menys declarar los duptes contra la convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes tant com sien vistes esser contra lo dit parlament privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins açi tractats et deliberats ab lo dit parlament de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.

Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel, concebida en estos términos:

Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.

Lo parlament general del principat de Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo reverent abbat del monestir de Sant Johan ces Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit parlament ha dreta leyal et ferma intencio en veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del regne de Mallorques qual de tots los competitors es et deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat axi com leyals feels et naturals vassalls per lur ignada naturalesa retran lo deute de subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han hauda fins açi e deguda cognicio per justicia no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses de la dita corona com seria preposterar degut orde e seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit parlament que en extirpar los castellans los quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab missatgerias trameses al infant de Castella et al parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se pertanga. Dels dans scandols damnatges et inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço que deu et es presumidor que axiu fara et servara en esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que procehis de tan egregia et axi gran et magnifica persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la cosa publica sta et persevera lo dit parlament requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit parlament als remeys cominats en la dita responsio ans dissent en aquells tant com sien desviants a les coses en la requisicio et derogants al be repos e tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien esser turbatius de la conexença tranquillament et ab tot repos de la justicia de la successio fahedora. E satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra contengut diu lo dit parlament que lo dit molt egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat lo principi et prossequcio fins açi han pogut ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio per la qual haja conexença de son ver et indubitat rey princep et senyor per justicia e de la dita negligencia (diligencia) et treballs no enten a desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant la qual vulla illuminar e los dits competitors que
proseguesquen llur justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio requer lo dit parlament per vos notari esser continuada a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los residents en aquell carta publica com len vullen.

Sesión del día 5.

Tratóse de las desavenencias de los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice así:

Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello en loch de micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes havets per fer
cuytar la sua venguda: e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som stats decontinent rebuda vostra letra ab aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions et rahons ab gran difficultat et affany havem dells obtengut que tolleraran et speraran la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Finalmente la misma comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.

Sesión del día 8.

Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:

Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament denegades et no consentides les coses en la dita responsio contengudes tant com sien desviants de les dites requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades sta et persevera en aquelles et encara les ha per repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia que preten ab gent darmes ne apresonar los sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes segons appar que fassen la gent darmes castellana et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et deu esser be cert lo dit senyor infant que los regnes principat et terres a la reyal corona Darago pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun dels competitors ab indegudes et desordonades maneres assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni hagues et que tots los competitors ni metessen noy farian sino lo degut conservant tots temps lurs ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que altre be sen seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et cascu dels altres competitors qui fes semblant les penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant los ulls que la discussio de justicia se deu fer planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui ab tals migants la obte: ne lo desviament del un dels competitors la on axi fos deu induhir lo dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant com tal attemptament sapia mes multiplicacio de inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor infant et tots los altres competitors que lur justicia sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit parlament segons dessus es dit sta et persevera en les requesta e protestacio et geminacions dessus dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets apres la dita resposta en levets e a ell e a tots los residents en aquell liurets carta publica com len vullen.

Núm. 302. Tom. 19. fol. 1400.

Benedictus episcopus servus servorum Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamento dicti principatus Dertuse congregatis salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regisAragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super ejus regni successione legittima competitores plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum: quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit. Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi. Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis terrenis affectibus timorem Domini qui est initium sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere: studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit. Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. - Laurentius. - R.

Sesión del día 9.

Abrióse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.  

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi com ab nostra derrera letra vos scrivim ab difficultad e affanys havem obtengut que aquests senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies: e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop passats havem comportats aquests dies ab les millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que sien possibles vullats provehir que lo dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest que fer se puscha car la triga qui ses dada als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu que no haja nogut et que no noga mes si plus avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats. Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present nous scrivim mas que sia lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres missatgers en Arago trameses apparellats a vostra honor.
Sesión del día 11.

Tratóse de algunas reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.

Sesión del día 13.

Fue leída la siguiente carta:

Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra losrebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la terra que la senyora reyna era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo mati les dues naus poques forense allargades que no foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant fort que ella vench a venia et retes et fon salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales de draps florentins et vervins et CC cuyrasses el DC ballestes
sobergues et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres los dits capitans a requesta nostra faents la via de Palerm lo dissapte seguent per lo mati se trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra poca que eren exides de Palerm et fahien la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M botes appellada Batista Spindola: era be armada de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la primera mas es pus fort: e segons apres havem entes com los dits capitans feren calar la prop dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir et per un grop de pluja et de mal temps hacsen a tornar et les nostres naus per son salvament meterense en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns seguent per lo mati ab gran affany acostarense a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem en Trapena on fom be acullits et reebuts: e apres que fom en Trapena axi la dita senyora reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera sabents que erem arribats alli nos han scrit notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que al pus prest que porem siam a la dita senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant com nos sera possible treballarem ferventment que los fets per que som tramesos migançant la gracia divinal vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych ha de nou de queus pugam scriure mas com lo cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes altres novelles et coses de que rahonablament vos degam scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de Cathalunya qui son en lo regne de Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.

Procedióse después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.

Sesión del día 15.

Acordóse el despacho de varias cartas que fueron leídas mas adelante.

Sesión del día 18.

Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse, siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía escribirlo el parlamento.

Sesión del día 20.

Los embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse. 

(1) Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.

Sesión del día 22.

Los representantes de Mallorca presentaron los siguientes escritos:

Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.

Molt reverent molt noble molt honorable e savi parlament: con lo consell general del regne de Mallorques representant tots los brasses e estaments de aquell regne e son univers sollicitat avisat instat e request per lo molt honorable en Luis de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e dels honorables consellers de Barchinona e ab letras vostras e lurs que lo principat e regnes de las parts deça a la corona reyal subjectes eren disposts a prest comu e concordable aplech pera venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta corona reyal al molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo degut de lur lealtat per lo dit regne en lo comu e concordable aplech ab los altres regnes e terras deliberas de present de trametre deça per lo dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant potestat en via juridica e de justicia pera la dita regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio de aquella ab los altres diputadors per los
altres regnes e principat per lo dit tant alt acte los quals fom junts en Barchinona dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam nostras letras de crehença al present reverent parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies del mes dagost fom junts assi en Tortosa e a prechs vostres per diverses temps som entrevengunts en lo present reverent parlament e a prechs vostres con trametessets a Alcanis al reverent parlament del regne de Arago lo molt honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi ani yo dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui estiem abdos setanta jorns o aquen entorn. E apres tornats açi con lo present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del dit regne de present anam al dit loch de Alcanis hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener prop passat e de present presentantsnos al honorable gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament Darago ab oferta fraternal justa e juridica de acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques per lo dit reverent parlament de Arago fo retenguda deliberacio e accord sobre respondre a nos del dit article: e durant lur delliberacio continuadament los diputats per lo dit reverent parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents dientsnos que havian e reputaven a nos per regne e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e los dits reverents missatgers del present reverent parlament feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment nostre. E con sobre aquells nos haguessem retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los dits dos tractadors del parlament Darago e los dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts certs capitols e articles tocants diverses vies en part juridicas e en part flixants e condescendents a menys del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur consell sil nos daven de present anar o trametre al dit regne per haver pus ampla potestat si master la haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers: e con requerissem e pregassem quens fossen dadas almenys per cascuns letras consolatorias al consell general del regne e certificatorias de lur intencio aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment ne acord ses tractat finat e conclos en los dits preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne elegir personas activè ne passivè jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits affers que cascun dels dits altres regnes e principat e que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per ell som e serem tostemps prests de fer lo que degam ab los altres regnes e principat: car pera testimoniagar los actes quis faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar segons intencio e obres dessus ditas sia necessari nostra personal residencia o entreveniment com an als fins açi no haja servit nes sper a servir nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra potestat mas per no admissio del dit regne de Arago e del dit principat o dels dits reverents sos missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens haja per escusats si perque no som admeses per ells ne lo dit parlament Darago en lo quens pertany ens es degut per justicia que axi com ab requesta e instancia vostra hic som venguts e hic havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e grat nos ne retornem de present al regne de Mallorques: e queus placia fernos dar de present translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents missatgers e lo dit reverent parlament Darago per refferir al general consell del dit regne lo dit proces los quals hi fassen per justicia lealtat e naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara. E de la present explicacio requerim per nostre descarrech essernos feta carta publica per lo notari present.

Núm. 306. Tom. 19. fol. 1444.

Primo: que sien eletes dotze personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e nosaltres tres qui som elets per lo regne de Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre açi en Alcanis nos son puguts concordar de que es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a lur voluntat e los de Trayguera altre e lo terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells se concordassen lo qual fos elet del dit regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e parlament del regne de Arago e embaxadors del principat de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen a las mes veus quatre notables personas homens de bona vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los XII e que hoissen los competitors o allegacions de aquells e que presents los quatre dessus dits los dits XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides plenariament totas las rahons haguessen poder de veure regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del principat que en aquell cas en lo nombre de las personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se volguessen los quals fossen anomenats per los tres missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la illa e regne de Mallorques e quels approvassen los parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen en nombre tants com serien los qui entrevendrien del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes e principat cascun per si no fossen plasents al dit regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne quant es per ells salvadas tostemps totas prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no eren approvadas per lo general consell del dit regne con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se dien tan solament monent e no renunciant a dret degut perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e lo reverent parlament del regne de Arago e reverents missatgers del principat que los dits missatgers son de intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles fehentsne jutges los dits reverents missatger tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona consciencia carragantlos que no prejudican en ço que no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que vegen que
per justicia li es degut con de sos drets negu majorment universitat o regne no dege esser privat o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de Valencia dava loch que de las personas eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al general consell del regne e hi daria loch per bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels appar degen fer los missatgers del regne aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit regne per haver de present de aquell plenera e legitima potestat.

Sesión del día 23.

Tratóse de proceder al nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque también sin resultado.

Sesión del día 24.

Después de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron leídas las siguientes cartas:

(1) Muy a menudo, al estractar una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri ommittuntur.

Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.

Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb. - Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març primer vinent en la vila o castell de Casp ajustades per investigar instruir regonexer e publicar a qui los vassalls e sotsmeses de la real corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e lurs consciencies haver dejen e sien tenguts: per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio dels regnes e terres de la dita
real corona Darago prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 308. Tom. 19. fol. 1452.

Als reverends nobles et honorables senyors los deputats del general de Catalunya e sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem eus pregam que façats fer trellats autentichs en bona forma per notaris dignes de fe testificats e ab decret de jutge decretats de tots los testaments dels reys passats e de les unions dels regnes e principat e de totes altres cartes qui sien en larchiu real fahents per los drets de la successio e aximateix sien e stiguen amanides les croniques en manera autentica e que facen fe e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari qui sera fort prest pusque esser haut sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus informets com despeses comunes se fan per tota la terra com se partexen o quina part ne paga Arago e quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no require dilacions ne grans termes. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 29.

Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones que aun continuaban en el reino de Valencia. 

Sesión del día 1. de marzo.

Leyóse otro largo proyecto presentado por los síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás de la corona.


Sesión del día 2.

Fue leído un escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo asunto de la elección.

Sesión del día 3.

Se acordó prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los capítulos concordados en Alcañiz.

Sesión del día 4.

Los embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los mallorquines.

Sesión del día 5.

Dióse audiencia a Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.

Sesión del día 7.

Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:

PARTE III