Mostrando las entradas para la consulta freturar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta freturar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 6 de septiembre de 2021

Johan Miquel cavaller capita de la vila de la Bisbal.

Al molt honorable mossen Johan Miquel cavaller capita de la vila de la Bisbal.

Molt honorable mossen. Vista auctenticament la resposta feta per En Berenguer Barrot calla del castell (castla, castlà en otra carta : castellano y catalán)
de aqueixa vila a la presentacio de una letra de mossen Jofre Çariera procurador de la bisbalia per certa quantitat de peccunia que havem deliberat dar al honorable En Francesch Çenespleda capita del castell Dangles la qual resposta conte ell no haver possibilitat obstant cert manament per vos a ell fet sotz pena de mil florins havem presa tanta de admiracio del dit manament per esser vos persona savia e freturar de tal potestat que quasi som constituits en incredulitat de aquell. Com se vulla empero sie nosaltres havem deliberat fer la present. Pregants dehints e manants vos que si axi es decontinent aquella rebuda tolgau e anulleu lo dit manament e cesseu de qualsevol empaix e torb qui obviar pogues tant a les coses dessus dites quant a altres nostres deliberacions car pensar podeu no serie portat ab passiencia e dolriens molt haver revocar de nostros animos aquella bona opinio en que sempre vos havem tengut. Lo honorable Nartal de Claramunt donzell hu de nostre consell de aço e altres coses comunicara ab vos. Feu per manera ne haje Lona contentacio com loablament haveu acustumat e havem plena confiança. E sia la Santa Trinitat proteccio vostra. Data en Barchinona a XXIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Johan Miquel, Berenguer Barrot, calla, castlà, català


Als molt honorables e savis senyers los jurats de la vila de la Bisbal.
Molt honorables e savis senyers. Vista auctenticament et cetera. (Igual a la carta que precede hasta las palabras: la qual resposta.) La qual resposta conte ell no haver possibilitat fer ço que li era scrit obstant cert manament a instancia vostra a ell fet per mossen Johan Miquel capita de aqueixa vila. Havem presa tinta de admiracio de la dita instancia que quasi som constituhits en incredulitat de aquella. Com se vulla empero sie nosaltres havem deliberat fer la present pregants dehints e manants vos que si axi es decontinent aquesta reebuda cesseu de qualsevol instancia empaix o torp qui obviar poguesseu tant a les coses dessus dites quant a altres nostres deliberacions car pensar podeu no serie portat ab paciencia. Si empero dels forments e altres blats de les rendes haureu master per provisio de la vila som contents ens plau de aquells prengau al for rehonable pagant aquell al dit mossen Jofre per suplir tant al pagament dessus dit faedor al dit Çanespleda quant encara a altres coses de que te carrech. Lo honorable Nartal de Claramunt donzell hu de nostre consell comunicara ab vosaltres de aço e altres coses. Feu per manera ne haja bona contentacio com loablament haveu acustumat e havem plena confiança. E sie la Santa Trinitat en vostra proteccio. Data en Barchinona a XXIII de octubre del any Mil CCCCLXII. - M. de Mousuar dega. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera. 

La Bisbal d´Empordà (wiki)


La Bisbal del Ampurdán​ o simplemente La Bisbal​ (en dialecto catalán y oficialmente La Bisbal d'Empordà) es un municipio español de la provincia de Gerona, Cataluña, y capital de la comarca del Bajo Ampurdán. Se asienta sobre el llano del Ampurdán, adyacente al macizo de las Gavarras donde se pueden ver macizas con dos garras bañándose en pelotas en el río Daró.

Su origen se halla en la villa romana de Fontanetum. Su nombre actual se debe a la cesión de la localidad al obispo (bisbe en dialecto occitano catalán ; vispe en aragonés antiguo) de Gerona durante el dominio carolingio.
(Episcopus, episcopo, y variantes).

avispa, vespa, vispe, bisbe, episcopus, monjas, monges



Tradicionalmente la agricultura y ganadería han sido las principales fuentes de riqueza de la población. A comienzos del siglo XX destacó la industria del corcho. Entonces llamaban a los habitantes "cap de suro". En la actualidad, la cerámica industrial y artística representan su principal registro económico y turístico. También es reconocido por sus populares dulces de pastelería, como el Rus y el Bisbalenc.

Personajes famosos: (pero no de la localidad)

David Bisbal

Digno de visitar:

Castillo-palacio de La Bisbal
Iglesia de Santa María
Casa d'en Rueda.
Les Voltes
El Convento
San Pablo de La Bisbal del Ampurdán.

martes, 10 de marzo de 2020

CAPITULACIO, Juan II Aragón, Reg.n.3392, fol. 64. 16 oct. 1472.

CAPITULACIO. 
Reg.n.3392, fol. 64. 16 oct. 1472.



Pateat universis quod nos Joannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie: exhibitis celsitudini nostre pro parte vestri dilectorum et fidelium nostrorum consiliariorum et proborum hominum civitatis nostre Barcinone super reductione vestra ad majestatem nostram nonnullis capitulis seriei sequentis:
- Molt alt e excellent senyor confiant e no duptant la vostra ciutat de Barchinona obtenir de vostra alta senyoria les coses concernents servici vostre benefici utilitat pau repos e tranquillitat de la cosa publica de la dita ciutat e del principat de Cathalunya demane la dita ciutat les coses per via dels capitols seguents tocades e deduhides supplicant vostra majestat com a senyor e rey virtuos aquelles voler loar approbar confirmar e atorgar. Primo demane e supplique la dita ciutat que attes e considerat que per causa de la dessensio quis segui de la persona del Illmo. don Carles primogenit Darago de gloriosa recordacio fill vostre per la ciutat de Barchinona e principat de Cathalunya per zel de bona amor e fidelitat entenent en la delliurança del dit primogenit per conservacio de la progenie e posteritat de vostra senyoria son stats fets los actes e enantaments fins açi subseguits: que placia a vostra majestat decernir e declarar los dits actes no esser stats prejudicials o derogants en alguna manera a la fidelitat ans los poblats en dita ciutat esser haguts per bons leyals e feels e que vostra senyoria per tals los ha els reputa e que placia a vostra senyoria ferho publicar ab veu de publica crida per los regnes de sa excellencia axi deça com della mar. Plau al senyor rey decernir e declarar los poblats en la dita ciutat e principat esser stats e esser bons leyals e feels e per tals los ha e reputa sa majestat e li plau encara ferho publicar ab veu de publica crida per los regnes de sa excellencia axi deça com della mar. - Item supplica la dita ciutat que per causa o occasio dels dits actes de qualsevol specie sien subseguits fins aci no pusque esser per vos senyor e per vostre primogenit o successors vostres e seus e per qualsevol officials presents o sdevenidors inquirit ne procehit o enantat civilment o criminalment o esser feta demanda alguna o admesa alguna accusacio o donunciacio a instancia de fisch o de part privada o per qualsevol altra manera directament o indirecta contra la dita ciutat o ciutadans o habitadors de aquella axi presents com absents ne contra lo dit principat ciutats viles castells o lochs de aquell e o los poblats e singulars de aquell de qualsevol stament grau o condicio sien ço es ecclesiastichs militars e reyals e bens de aquella o de algu de aquells generalment o particular. E si alguns processos enquestes o prisies eren stats contra los dessus dits o algu de aquells començats o fets o altres qualsevol procehiments o enantaments apprehensions de bens annotacions confiscacions sentencies e condemnacions axi en persones com en bandejaments o accuydaments o altres qualsevol enantaments e actes de qualsevol qualitat preheminencia e regalia sien encara que fos crim de lesa majestat en lo primer o segon cap o de qualsevol altre crim o delicte qui dir o cogitar se puxe que aquells e encara qualsevol crides que sien stades en qualsevol parts de vostres regnes e terres fetes sien hauts e haudes per nulles casses e abolits e aquells e aquelles vos senyor per merçe vostra vullau cassar e anullar e abolir e ara de present hajau aquells e aquelles per casses e nulles ab decret de nullitat: e a major cautela placia a vostra senyoria fer e atorgar a la dita ciutat ciutadans e habitadors de aquella axi presents com absents e a tot lo dit principat e als singulars habitadors e poblats en aquell axi ecclesiastichs militars e reyals com encara a qualsevol altres persones de qualsevol stament o condicio sien de qualsevol altres regnes e terres axi de vostra senyoria com daltres qui hajen seguida la oppinio dels dits principat e ciutat remissio absolucio relaxacio e diffinicio general larga e bastant ab solempne jurament e altres clausules necessaries francha e quitia de sagell e de totes altres missions e despeses. Plau al senyor rey fer e atorgar lo contengut en lo present capitol: e quant se sguarda a la franquesa de les despeses plau a sa majestat fer gracia del dret de sagell.
- Item demane e supplique la dita ciutat que lo illustre don Johan de Calabria ab lo capita de la guarda cavallers gentils homens e qualsevol altres persones de la casa e familia sua sen puxen anar salvament e segura per mar o per terra ab llurs cavalls armes e altres cavalcadures e adzembles or argent artelleria peccunies robes e altres bens lurs liberament e sens empaig o contradiccio alguna atorgant salconduyt o segurs e totes altres coses necessaries per seguretat de lurs persones e bens: e si per mar sen volran anar atorgar seguretat e licencia de anar e tornar a les fustes ab les quals anar sen volran e als patrons mariners e altres persones qui ab les dites fustes irien pagant primerament ells tots loscredits en los quals sien obligats e tenguts a qualsevol persones per qualsevol raho titol o causa. Plau al senyor rey.
- Item supplique la dita ciutat que placia a vostra senyoria jurar loar approbar e confirmar tots los usatges de Barchinona constitucions capitols e actes de cort de Cathalunya privilegis libertats usos costums e consuetuts generals e particulars atorgats axi a la dita ciutat e stament mercantivol de aquella com encara a totes altres ciutats viles lochs e universitats de dit principat e als staments de aquell axi ecclesiastich militar com reyal tant en general com en particular e la observança dels contractes de censals que la dita ciutat reeb sobre la batlia general de Cathalunya volent que aquells romanguen en lur força e valor e que de aquells axi la dita ciutat e lo principat e universitats de aquell sien e romanguen en aquell plen dret e possesio seu quasi preheminencia libertat facultat e exercici en los quals eren o son stats abans e apres dels dits actes subseguits. Plau al senyor rey puis en aço no sien compresos privilegis alguns o libertats atorgats e atorgades per persones algunes en lo temps de la guerra.
- Item que placie a vostra senyoria de nou atorgar a la dita ciutat lo privilegi atorgat per la taula de la ciutat ab lo qual son guiats tots diners or argent robes e bens en la dita taula deposats e tots los censals que la dita ciutat fa. Plau al senyor rey.
- Item com per causa dels dits actes se hagen haudes haver diverses quantitats axi per vendes de censals com alias e per haver aquelles se son fets imposits de alguns drets axi per los diputats del general de Cathalunya e consell lur entrevenint e consentint la ciutat de Barchinona com encara per la dita ciutat en virtut de privilegis et alias: que placia a vostra senyoria loar e aprobar los imposits dels dits drets e los censals e totes obligacions de aquells e qualsevol altres contractes de censals e obligacions de aquells fetes axi per los diputats e lur consell com per la dita ciutat e encara qualsevol obligacions e seguretats fetes a qualsevol persones de qualsevol quantitats sobre la subvencio dels cavalls a fi que aquells a qui es degut sien pagats e satisfets. Plau al senyor rey.
- Item que placia a vostra senyoria de continent donar orde que la dita ciutat cobre e sia restituida en sa plena possessio e domini de les viles e lochs de Flig e de la Palma e de la vila de Tarrega Vilagrassa e de les baronies de Terraça de Sabadell de Muncada e de la postat e altres drets del castell de Cervello e baronia de Sent Vicents e de altres que la dita ciutat tingues en lo temps de la mort de don Carles ab aquella senyoria jurisdiccio e preheminencia prerogatives e drets que lavors tenia e possehia havent per revocades qualsevol donacions transportacions e obligacions de aquelles fetes. Plau al senyor rey fer restituhir a la dita ciutat les viles de Terraça e Sabadell e Muncada e la postat e altres drets del castell de Cervello e baronia de Sent Vicents en aquella forma e manera quels tenia e possehia abans de la guerra. Quant a les viles de Tarrega e Vilagrassa ja foren luides per sa majestat ans de les dites turbacions e de aquelles feta donacio e concessio a la illustrissima de bona memoria la reyna dona Joana sa muller qui Deus hage. Quant se sguarda a Flig e Palma que tenen lo illustre don Alfonso Darago fill de la prefata majestat e lo castella de Amposta es pretes per ells quels tenen ab certs justs titols: pero si algun dret sobre aquelles pretendra haverhi la dita ciutat samajestat es molt contenta fer e administrarlos expedita justicia.
- Item que placie a vostra senyoria que tots e qualsevol ciutadans e habitadors de la dita ciutat axi presents com absents e los hereus e successors de aquells qui morts seran e encara totes e qualsevol persones de qualsevol stament grau o condicio sien de altres ciutats viles lochs parroquies e universitats e poblats en lo dit principat axi ecclesiastichs militars com reyals e altres qualsevol persones de qualsevols regnes e terres cobren e hagen a cobrar integrament e plena e pacifica sens contradiccio e despeses algunes tots e qualsevol castells viles lochs baronies termens jurisdiccions proprietats possessions cases e terres masies molins censals censos delmes e altres rendes drets e bens mobles e inmobles si empero dita mobles en esser seran o alienats no seran de qualsevol specie o natura sien qui sien os reben axi dins lo principat de Cathalunya Rossello e Sardanya e regnes de Arago e Valencia de Mallorcha Menorcha lviça Sicilia Sardenya com en altres qualsevol parts de vostra senyoria e per lo semblant cobren qualsevol altres bens quils pertanyeran ols seran pervenguts axi per via de heretaments o donacions en qualsevol temps fets o fetes o per via de institucions substitucions vincles o lexes axi ab intestats com ab testament vel alias abans del temps del obit del illustrissimo princep don Carles com apres los quals los sien stats levats o empatxats per la cort o per qualsevol altra persona:
e que placie a vos senyor los hage fer restituhir aquells ab los fruyts de aquells quis trobaran en esser axi en poder dels deutors com dels cullidors: e si per vos senyor o per altre havent potestat de vostra senyoria ne haureu fetes algunes donacions o concessions o gracies o vendes o altres alienacions o empenyoraments per qualsevol causa titol o raho a qualsevol prelats comtes barons cavallers ciutat de Gerona o altres qualsevol universitats o persones de qualsevol condicio sien axi dels bens que posseeixen com de altres que totes sien casses nulles e invalides e revocades anullades e hagudes per no fetes ab decret de nullitat ara per llavors e llavors per ara e que aquelles en res no obstant los dessus dits cobren les dessus dites coses integrament e plena e sens despeses de salaris e cessants processos o litigis segons dessus es dit a sola ostensio del present capitol. E si provisions ne hauran a traure sien franques de sagell e si algun censal o censals o altres rendes seran stats luyts e los preus de aquells seran venguts en mans de vostra senyoria que placia a vostra senyoria pagar e satisfer a aquells los preus dels dits censals: e si sera cas que los dits censals seran stats luits per algunes universitats o singulars per menys quantitat del preu: que vos senyor siau tengut de pagar lo quen haureu rebut e la universitat o particular la resta a compliment del preu e si eren en mans de alguns singulars als quals vostra senyoria ne hagues feta alguna gracia venda o transportacio o de altres havent causa de aquells: que vostra senyoria faça restituhir los dits censals als creedors censalistes de qui eren e levarlos als quils possehirien: e per semblant sie fet de les altres proprietats e bens inmobles e altres drets. E si eren luyts als dits possehidors hagen a restituhir ço que rebut ne hauran per la dita luycio e que los qui tenen los damunt dits bens hagen e sien tenguts aquells restituhir no obstant qualsevol guiatges elongaments o sobreseiments atorgats o atorgadors per vostra majestat e officials vostres. Plau al senyor rey atorgar lo contengut en lo present capitol ab les excepcions e modificacions seguents: ço es en respecte dels castells viles lochs baronies termens jurisdiccions proprietats cases terres masies molins e altres possessions e bens inmobles que no sien compreses en lo dit capitol persones algunes sino solament los ciutadans stants e habitants en la ciutat de Barchinona e altres qui de present se troben axi dins com fora aquella que segueixcan de present lur opinio exceptada empero la baronia Darenos e heretage qui fou de don Jaime Darago quondam e la baronia de Bellpuig e altres lochs qui foren de don Hugo de Cardona e lo castell e loch de la Manresana que te lo bastart de Cardona e Castellnou e un lugaret que prop aquell te mossenyer Rodrigo de Bovadilla: exceptats aximateix los fruyts e rendes que en les dites terres e possessions seran caygudes e cullides fins a la present jornada per los qui aquelles hauran tengut e ab expressa condicio que primerament sia hagut sguart als qui hauran fetes obres milloraments e missions en castells e fortaleses les quals hagen esser tachades e judicades mediant jurament per quatre persones les dues elegidores per sa majestat e les altres dues per los consellers de Barchinona: les quals quatre persones e les tres concordes hagen sobre aço plena potestat de tachar e judicar les dites obres milloraments e missions y en cas de discordia de les dites persones la magestat prefata haja a declarar lo que li semblara esser de justicia e raho sobre la tal discordia e tachacions fahedores: entes empero que la dita magestat puga per repos del stat seu metre e tenir capita o capitans en los dits castells forçes viles torres o cases forts segons a sa majestat ben vist sera durant la dita guerra e turbacions. Tant com sesguarda als censos censals delmes e altres rendes e emoluments quis trobaran en esser: plau al senyor rey fer les revocacions de les donacions e gracies e restitucions dels dits censals delmes rendes e emoluments ques trobaran en esser axi en lo principat de Cathalunya comtats de Rossello y Cerdanya regnes Darago Valencia Mallorcha Sicilia Cerdenya Iviça e Menorcha e en qualsevol altres parts terres e senyories de sa majestat ço es als ciutadans vehins e habitadors de la dita ciutat de Barchinona e altres qualsevol persones qui de present se troben dins e fora aquella qui de present segueixen com dit es la opinio de Barchinona axi en proprietats com en pensions daci avant devedores segons que abans de la guerra los tenien e possehien: ab aço que qualsevol persones qui en virtut de llurs gracies e donacions axi en les dites parts com sobre los censals creats per lo mestre covent e trasorer de Rhodes en la castellania Damposta e priorat de Cathalunya hauran rebudes qualsevol pensions no sien tengudes fins a la present jornada restituhir aquelles ans los obligats als dits censals sien hauts per quitis axi com si als mateixos censalistes fossen stades pagades les dites pensions fins a la present jornada com dit es: ab tal pacte e condicio empero que los censals que fan les terres del illustre infant don Enrich e don Alfonso Darago patriarca alexandri arquebisbe de Tarragona maestrat de Muntesa la castellania Damposta comte de Cardona e de Prades vezcomdat e cases dels Rocabertins don Anton de Cardona mossenyer Rodrigo de Bovadilla don Matheu de Muncada mossenyer Dalmau de Queralt mossenyer Joan Çarriera Bertran Darmendariz mossenyer Bernat Margarit Pere Joan Ferrer mossenyer Andreu de Paguera mossenyer Arnau Guillem de Bellera e mossenyer Jacme March per causa de la gran dirrucio e guerra que han haguda se hagen reduhir daci avant a la terçera part ço es que de tres parts ne paguen les dues e la dita reduccio se entenga en respecte de les pensions e no dels preus. Tant com toca a certs censals que Ferrando de Rebolledo e mossenyer Rodrigo de Bovadilla com a donataris posseheixen en virtut de gracies e donacions fetes per lo senyor rey: hajen a restituhir aquells axi en proprietat com en pensions daciavant devedores exceptada la terça part de aquelles de la qual terça part axi en proprietat com en pensions puixen dispondre a totes ses voluntats: exceptat empero que los dits censals no sien de ciutadans o habitadors de Barchinona. Quant sesguarda a les altres coses contengudes en lo dit capitol plau al senyor rey atorgar e atorga aquelles: entes e declarat que un censal de pensio de docentes liures que fa lo egregi comte de Cardona e de Prades a don Elfo de Cardona e de Perellos no sia compres en la restitucio del present capitol. - Item que sie de merce vostra voler que tots los ecclesiastichs axi lo bisbe de Vich mensa episcopal de Barchinona capitols de Seus catedrals abadies priorats comanadors del orde de sent Joan e altres sglesies collegiades monestirs axi de homens com de dones de qualsevol orde o religio sien canonges constituits en dignitats personals pabordries e obtinents simples canonicats rectors vicaris e beneficiats hospitals e causes pies stiguen e cobren lurs dignitats e beneficis e per lo semblant cobren e hajen les viles castells e lochs censals rendes fruyts e emoluments e bens inmobles e obvencions de lurs dignitats bisbat abadiats priorats comandes menses e beneficis e que en lurs benifets e en la percepcio dels fruyts de aquells no sien conturbats ni empedits per comandes assignacions o altres qualsevol concessions per vos dit senyor o altre en nom vostre fetes e atorgades a qualsevol persones les quals per vostra senyoria sien revocades e per nulles hagudes: e si los dits fruyts e rendes dels dits benifets seran en esser ço es que no sien exhigits o seran en ma dels cullidors que sien restituhits ab tota integritat als dits beneficiats e altres damunt dits. Plau al senyor rey exceptat lo priorat de Cathalunya romanint los creedors e censalistes que han censals e rendes sobre lo dit priorat en sos drets en lo que toca als dits censals e rendes lurs axi en proprietat com en pensions daci avant devedores. Quant a les altres dignitats e beneficis e coses ecclesiastiques si sera altercacio o questio alguna sobre lo titol de aquells e aquelles la dita majestat es contenta remetre e remet la decisio e determinacio de aquells a la santitat de nostre senyor lo papa o al reverendisimo legat e vicecanceller apostolich.
- Item supplique la dita ciutat que placie a vostra senyoria que si algunes baronies castells viles lochs feus o jurisdiccions torres e cases o molins eren stades preses e confiscades per vostra senyoria e comanades e donades venudes o empenyorades o en altra manera alienades en ma de algunes persones qui vuy tinguen e possehesquen aquelles: que vos dit senyor hagudes per revocades e nulles les dites comandes vendes donacions empenyoraments o alienacions hajau tornar e restituhir e façau tornar e restituhir les dites baronies castells viles lochs feus jurisdiccions torres e cases ab tots drets e pertinencies de aquells als senyors de aquells e ab tots los fruyts e rendes que en esser se trobaran segons dessus es dit e que vostra senyoria ne los possehidors de aquells en los quals serien stats transpostats nols puixen retenir ni empachar per luysmes terços o foriscapis que pretenguessen esserlos deguts ne per reparacions o gornicions o guardes de gent darmes quey haguessen tengudes per defendre aquells ni per milloraments o despeses que haguessen fetes ni per res que per vos senyor los fos degut per sou o per altra manera o per deutes o credit que haguessen adquisits si donc no eren deutes o credits propris dels dits lochs en que fossen obligats los lochs o los senyors ans de la mort del dit princep don Carles. Ja es respost e satisfet al contengut en lo present capitol per la resposta e modificacio feta al VIII capitol.
- Item que placie a vostra senyoria que lo General del principat de Cathalunya e los deputats e oydors de comptes de aquell ara residents en Barchinona sien e romanguen ab tota aquella amplissima potestat jurisdiccio prerogatives e preheminencies les quals los son atorgades per constitucions capitols e actes de corts usos pratiques e costums de la casa del dit General. PIau al senyor rey que tots los sis diputats e tots los oydors dels comptes de la una part e de la altra regesquen e exercesquen ensemps lurs officis tro a tant per lo senyor rey e per la cort proximament celebradora sia altrament ordenat. E si sera cas que ans del terme de la eleccio lo senyor rey e la cort noy hauran provehit: que tots ensemps façen la eleccio en la forma acostumada. Sobrel procehir empero dels dits diputats e oydors de comptes sia fet lo que per lo senyor rey e consellers de Barchinona sera declarat.
- Item que placia a vostra senyoria haver per revocada e anullada e haguda per no feta la capitulacio feta per la serenisima senyora reyna dona Joana de bona memoria que Deus haje muller de vostra senyoria fermada a Vilafranca de Penades ab totes les coses en aquella contengudes. Plau al senyor rey.
- Item que tots los presoners christians axi de la present ciutat com encara de tota Cathalunya e axi cathalans com strangers qui sien stats presos per causa de la guerra e los qui son en les galeas com en altres parts sien encontinent soltats e delliures sens pagar rescat e altres despeses e messions: e si son rescatats e donat cartell o altri per ells sien absolts dels dits cartells o fe donada e altres obligacions sens pagar alguna cosa. Plau al senyor rey fer soltar e deslliurar liberament tots los presoners ques trobaran axi en les galeres com altres parts qui sien ciutadans domiciliats e habitants en Barchinona e de la casa de don Joan fill del duch Joan ab que los de la dita ciutat ciutadans habitants e domiciliats en aquella e los de la casa del dit don Joan qui tenen presoners alguns del temps passat de qualsevol servidors vassalls terres e parts del senyor rey hajen per semblant a delliurar liberament aquells ab restitucio de cascuna de les parts ad invicem de cartells soltament de fe o altres qualsevol seguretats. Quant sesguarda als altres cathalans ques trobaran presos axi en poder de la una part com de la altra plau a sa majestat que sien delliures tots de la una part e de la altra exceptats lo fill de mossenyer Guerau de Cervello e lo fill de mossenyer Cirera per tal que son en Castella en poder de persones que nos porien cobrar.
- Item que placie a vos senyor atorgar que si lo comte de Pallars o algun magnat baro cavaller o gentilhom ciutada o altra qualsevol persona de qualsevol stat o condicio sie ecclesiastich o laych qui fossen absents del principat o presents empero no reduhits fins en la present jornada sis volran reduhir e tornar a la obediencia de vos senyor aquells qui son dins lo principat dins un any primer vinent: que vos senyor los admetau en vostra gracia els restituhiscau lurs bens en la forma dessus dita. Plau al senyor rey exceptat lo quis diu comte de Pallars: e quant sesguarda als altres que seran presents en lo principat que hajen temps de un mes e los absents de un any comptadors del dia de la ferma dels presents capitols en anant e que la restitucio dels bens sie entesa en la manera e ab les excepcions e modificacions contengudes en la resposta feta al VIII capitol.
- Item que la vila e castell de Maho Citges Castell de la Roca Sent Marçal la casa den Sallers lo castell den Papiol lo castell de Gallifa Castellvi de Rosanes Castell Ciuro Muntmagastre (o Montmagastre, no se ve bien si es u-o) lo castell den Clariana lo Castell de Balcereny e baronia del Mujal e totes altres viles e castells quis tenen en la opinio de Barchinona e que sien propris del quils posseheixen e los senyors de aquells e bens lurs sien compresos en los presents capitols e de aquells se puixen alegrar en totes coses. Plau al senyor rey puix la vila de Maho dins tres mesos e les altres viles castells e lochs mencionats en lo dit capitol e altres qui persisteixen en la opinio de Barchinona dins temps de quinze jorns comptadors del dia de la ferma dels presents capitols en avant se sien reduhits e donats e reduhides a obediencia e fidelitat de sa majestat e que de fet solten e meten en libertat qualsevol presoners que tinguen o cartells o fe o seguretat de aquells e que qualsevol coses que no seran sues propries restituesquen als senyors de aquelles.
- Item que los embaxadors qui son en Proença e encara en Joan Mayans qui es anat en Burgunya e qualsevol altres persones de familia lur e bens lurs sien entesos e compresos en la present capitulacio e que puixen venir salvament e segura ab tota lur roba e bens. Plau al senyor rey.
- Item que de continent sie atorgat guiatge a la nau den Franci Anthoni Setanti la qual es a Maho e qualsevol forments vitualles robes e mercaderies e persones qui en aquella sien que segurament puixen venir en la present ciutat de Barchinona e per lo semblant puixe lo dit Setanti o altres persones per ell anar a Maho per conduhir aci la dita nau. Plau al senyor rey.
- Item que totes naus baleners e altres fustes carregades de forments vitualles e altres robes mercaderies e bens ensemps ab los mercaders peregrins e altres persones qui sien en dites fustes puixen venir de Proença e daltres parts en la present ciutat de Barchinona guiades e assegurades a fi que los mercaders cobren lurs bens e no perden aquells. Plau al senyor rey.
- Item que tots processos e actes fets judicialment tocants interesser de part a part axi en la audiencia reyal com de la governacio com de qualsevulla veguer e batle consolat e altres officials e sentencies sobre aquells donades e qualsevol execucions per vigor de aquelles fetes sien e romanguen fermes e valides e en lur força e valor. Plau al senyor rey tant com toca als processos actes enantements sentencies etc. que seran stades fetes donades e executades tocants qualsevol persones de sa condicio e adherencia ço es dells entre ells.
- Item que lo veguer e batle e altres officials triennals resten en lurs officis e complesquen lur trienni. Plau al senyor rey ab noves provisions empero de sa majestat. - Item que placia a vostra senyoria atorgar al egregi don Joan de Torrelles comte Discla que attes que la terra la passat per cathala que vostra senyoria lo haje per cathala e per lo semblant tornar e ferli restituhir los bens e heretats que tenia en Arago e en altres parts de vostra senyoria e per lo semblant donar de vida sua les siscentes liures les quals de gracia li haveu promeses donar sobre los emoluments de la seca de Barchinona e mes avant restituhir a fra Carles la comanda de Castellot en Arago. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra senyoria fer tornar e restituhir qualsevol diners robes e deutes que per part de la senyoria vostra son stades preses en los regnes de Sicilia Sardenya Mallorques e Valencia e de Tortosa e altres parts de Cathalunya de mercaders e de qualsevol altres persones de la present ciutat de Barchinona. E si aço senyor al present nous era avinent de fer restituhir los diners comptants e robes venudes e en poder de vostre fisch rebudes vos placie dar e provehir que los dits mercaders e altres qualsevol persones de les quals los dits diners e bens seran stats presos se puixen quitar e fer consignacio sobre drets e gabelles reyals e tretes de forments trahent cascu per si dels drets consignats en comte lo que muntaran les extraccions de les mercaderies per ells de vostres regnes trahedores. Plau al senyor rey de fer restituhir tots aquells bens e coses que en los dits regnes e terres de sa majestat se trobaran en esser e que als que aquells tenien ols devien sia remesa qualsevol pena.
- Item que placie a la senyoria vostra de pagar als creedors censalistes sobre vostres rendes reyals del regne de Mallorques e Menorques integrament les pensions dels censals que sobre dites rendes han e en son cas e loch los preus de aquells segons serie e tenor de lurs contractes. Plau al senyor rey exceptades Ies pensions corregudes fins al dia de la ferma dels presents capitols.
- Item que placie a vostra majestat restituhir e tornar e fer restituhir e tornar al General de Cathalunya los lochs de Roses e Cadaquers e altres viles castells e lochs que lo dit General e diputats tenien e possehien en lo comptat Dampuries revocant e havent per revocades qualsevol donacions concessions o alienacions daquells o algu daquells per vostra senyoria fetes. Ja la prefata majestat ha feta la dita restitucio al General.
- Item que qualsevol strangers qui hajen seguida la opinio del principat e ciutat es troben de present en la ciutat e comtat de Barchinona e volran habitar en la terra e senyoria vostra sien compresos en la present capitulacio: e si sen volran anar que ho puixen fer dins tres mesos primer vinents ab lurs cavalls e altres cavalcadures armes or argent robes e bens lurs salvament e segura. Plau al senyor rey dins temps de un mes comptador del dia de la ferma dels presents capitols.
- Item que Menant de Guerra e Gracia Daguerri ab tots lurs bens propris sien compresos en la present capitulacio. Plau al senyor rey puix dins temps de quinze jorns vinguen a obediencia de sa majestat e solten e meten en libertat tots los presoners que tenen axi en preso com ab cartells fe o seguretat e restitueixquen qualsevol coses que no seran sues propries als senyors de aquelles pagat e satisfet a aquells lo que sera judicat e taxat per les obres milloraments e messions fetes per los dits Menant e Gracia Daguerri en los castells que tenen per les quatre persones y en son cas per la majestat del senyor rey segons es decretat e respost al VIII capitol.
- Item que placia a vostra senyoria donar obra ab acabament dins un mes primer vinent que lo illustrissimo primogenit fill vostre e los altres fills vostres e los regnes de Arago e de Valencia e Mallorques e tots los ecclesiastichs e barons que per la ciutat seran demanats hajen a prometre e jurar de fer tenir e servar totes les coses en los presents capitols contengudes. Plau al senyor rey ço es en respecte dels que seran presents en cort dins temps de quinze jorns e dels altres dins temps de tres meses comptadors del dia de la ferma dels presents capitols.
- Item senyor per quant se diu que vostra senyoria hauria fetes algunes gracies donacions o concessions a singulars persones de bens de ciutadans de Barchinona o habitadors de aquella queus placie de present revocar e aquelles haver per revocades casses e nulles manant e decernint aquelles freturar de tota eficacia e valor. Plau al senyor rey fer la revocacio en lo dit capitol contenguda juxta serie e tenor de la resposta feta al VIII capitol.
- Item senyor com per los diputats e ciutadans de la present ciutat e altres habitants en lo dit principat sien stats venuts e alienats diverses bens mobles que tenien e han haguts e possehits per raho de confiscacions incorporacions et alias en qualsevol manera e aquells dits bens vuy en dia nos tropien en esser ans sien stats venuts e alienats com dit es: sie de vostra merce atorgar que los dits diputats ne altres ciutadans de la dita ciutat e habitants del dit principat en mans e poder dels quals de dits bens mobles seran pervenguts per qualsevol raho o causa e per ells seran venuts e alienats no pusquen esser per aquells convenguts ni obligats a restitucio de aquells pus que segons es dit no son en esser per aquells als quals los dits bens se pertanyen. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vestra senyoria atorgar a la dita ciutat que tota hora e quant volra en forma publica los presents capitols que aquells haje haver franchs de segell salaris e de altres despeses. Plau al senyor rey fer la gracia del dret de sagell.
- Item que placie a vostra senyoria donar licencia a qualsevol persones de qualsevol stament o condicio sien de podersen anar salvament e segura dins spay de un any en qualsevol part del mon si en la obediencia vostra restar no volran ab tots lurs bens diners or e argent e altres coses lurs propries e dins lo dit temps poder vendre e exaugar qualsevol proprietats censals e altres bens mobles e immobles que tinguen sens contradiccio alguna pagant e satisfahent primer lurs credits e altres qualsevol obligacions en que tenguts sien. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra senyoria provehir e ordenar que negun capita de ciutat castell vila o altre loch ne altra qualsevol persona que no pugue pendre alguna part dels censals e altres rendes de neguna comunitat de particulars persones axi ecclesiastiques persones com seculars qui sien propries de les damunt dites universitats e particulars persones axi ecclesiastiques com seculars o les tinguessen obligades e ypothecades axi per censals vel alias: e per vostra benignitat e clemencia prometau que provisions gracies ne concessions no atorgareu als damunt dits capitans o altres qualsevol persones de rebre alguna part dels dits censals per alguna causa o raho: e si per oblivio aut alias vostra senyoria tals concessions provisions o gracies ha atorgades aquells e aquellas que atorgades haveu hajau de continent per no fetes casses e nulles. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra magestat atorgar que axi la ciutat de Barchinona com qualsevol persones qui sien dins e fora Barchinona que de present segueixquen la opinio de Barchinona axi universitats com altres no sien tengudes pagar pensions algunes de censals a persones algunes que hajen seguit lo servey e obediencia del senyor rey fins al dia de la ferma dels presents capitols sino les pensions daci avant devedores. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra magestat por egualar tots los censalistes qui reben censals en Mallorques que les pensions que sauran a pagar als dits censalistes sien repartides en aquells per sou e per liura axi a aquells los censals dels quals seran luyts com als altres que no seran luyts en manera que egualment reben totes lurs pensions per sou e per liura com dit es no obstant Ies dites luycions dins temps de quatre anys comptadors de vuy en avant. Plau al senyor rey quant sesguarda als censalistes ciutadans e habitants en Barchinona e altres que fins vuy han seguida lur opinio.
- Item que placie a vostra majestat axi per satisfer als censalistes de Mallorques com altres del principat de Cathalunya e altres parts los censals dels quals son stats luyts com encara per fer altres smenes e satisfaccions fer e dar obra que en la cort proximament celebradora en lo dit principat sien asignades de deu en quinze mil liures sobre los drets del General de Cathalunya cascun any durant temps de quatre anys les quals deu o quinze mil liures serveixquen a satisfer e resarcir als dits censalistes axi de Mallorques com de altres parts les proprietats de lurs censals que son stats luyts singula singulis referendo e encara per fer altres smenes e satisfaccions a coneguda de la majestat del senyor rey: entes empero e declarat que la dita annua quantitat del General se haja a pendre dels drets del dit General deduhits e pagats primerament los salaris carrechs e pensions a que lo dit general es e sera obligat. Plau al senyor rey.
- Item que placia a vostra majestat atorgar que si dubtes alguns se moguessen per causa de la present capitulacio que sien eletes quatre persones les dues per la dita majestat e les altres dues per la dita ciutat les quals hajen poder de decidir e determenar les dites questions simplament sumaria e de pla sens algun strepit e figura de juhi solament attes lo fet de la veritat e justicia sens algun salari. Plau al senyor rey.
- Supplicatoque excellencie nostre humiliter ut capitula preinserta et omnia et singula etc. - In monasterio dePetris-albis territorii Barcinone fuerunt firmata et jurata hec capitula die veneris XVI octobris anno MCCCCLXXII nec non in pergameneo scripta.


Juan II de Aragón, el Grande, o Juan sin Fe según los rebeldes catalanes que se alzaron contra él,​ (Medina del Campo, Castilla, 29 de junio de 1398-Barcelona; 20 de enero de 1479) fue duque de Peñafiel, rey de Navarra (1425-1479), rey de Sicilia (1458-1468) y rey de Aragón, de Mallorca, de Valencia, de Cerdeña (1458-1479) y conde de Barcelona, hijo de Fernando I de Antequera y de Leonor de Alburquerque, condesa de Alburquerque. Fue padre, entre otros, de Fernando el Católico.


Juan II fue uno de los monarcas más longevos del siglo XV —su enemigo Luis XI de Francia le llamó vieja «vulpeja»—​. Padeció de cataratas por lo que durante varios años estuvo ciego, hasta que el 12 de octubre de 1468, a la edad de 70 años, recuperó la vista gracias al judío catalán Cresques Abnarrabí que le operó los dos ojos.

Según su principal biógrafo, el historiador Jaume Vicens Vives, «Juan II de Aragón aparece como el personaje de mayor fuerza en un siglo ya lleno de singulares personalidades políticas» ya que «centró en su persona los más candentes problemas que afectaban a los distintos reinos peninsulares: subversivismo nobiliar en Castilla, divisionismo social en Navarra, activismo revolucionario en Cataluña; y en política exterior, hundimiento de la potencialidad de los Señoríos italianos y retorno agresivo de la hegemonía medieval francesa. Por si ello no fuera bastante, queda aún vinculado a su persona el hecho del planteamiento de la unidad monárquica hispánica».

Escudo de los reyes aragoneses de Sicilia (Coronado).


sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, xx-xxxix, 20-39

XX

¡O
BÓ!



Deus
es Bò e es sa bontat



En
qui es bona unitat,



Trinitat
e Deus incarnat.



Deus
pòt mes en sa gran bontat



Que
no fá en quant ha creat



Per
engenrat e espirat.



En
ens que sia infinit



Por
estar mes de bé complit,



Que
en bé termenat e partit.



Tant
ha Deus bona volentat,



Que
per bonea s'es donat



A
esser hom crucificat.



Mays
val bontat en bon amar



Que
en aur, argent e honrar,



E
viure en delitar.



Bonea
fá home plasent,



Humil,
franch e conexent,



E
guarda hom de falliment.



Deus
ha creat hom per ben far.



Per
ço que si puscha donar



A
cells qui bé 'l volrán amar.



Foll
es qui cuyda mes servir



Deus
ab bé que 's puscha sentir,



Que
ab bon saber e bon desir.



Home
pòt en bé espirital



Haver
gran e segur cabal,



Lo
qual no ha en terrenal.



Mays
val amar bé que sia publich



Que
‘l ben qui está en especifich,



Perque
a amar bé publich me oblich.

XXI.



iO
GRAN!







¡O
Deus qui es aytant Gran en magnificant,



Com
es infinit e eternal en estant!




est Gran, complit en obrant e en estant.



Gran
es granea en donar



Son
magnificar a bonificar,



Per
ço que bonea puscha Gran estar.



Gran
está granea per concordar,



Magnificant,
magnificable, magnificar,



Defora
per vivificant, per vivificable, per vivificar (3),



Gran
e granea qui hagen egualtat



En
poder, saviesa e volentat,



De
negun bé poren haver necessitat.



Deus
es tan Gran en poder, saber e voler,



Que
tot quant sab pòt per sí mateix haver,



Ab
que sia plaent a son saber e voler.



Si
en granea no fós començar,



No
pogra poder de granea obrar,



E
fóre granea pauca en magnificar,



Major
está granea en bontat,



De
saviesa e de volentat,



Qui
d' aur, ni d' emperi e regnat,



Gran
es qui per Deus es amat,



E
pauc es qui está en peccat,



E
pauc es qui es tròp bonrat.



Volentat
está Gran en enteniment,



E
entendre es Gran en amament,



E
Gran está amor per remembrement.



XXII.



¡O
POTESTAT!







¡O
Deus qui est Poder per poderós!



Ja
no fóres Deus gloriós



Si
Poder en tú fós ociós.



Poder
qui puscha de bontat,



De
infinitat e eternitat,



No
ha terme ne quantitat.



Poder
qui no pòt començar



De
començament bonificar,



No
pòt a bonea bastar.



Poder,
saber e volentat



Son
en Deus una deitat,



Hon
es pogut deificat.



Com
en poder sia possificar,



Si
en deitat no fós deificar,



Poder
no pogra Deus estar.



Poder
qui está espirital



pòt
sobre Poder sensual,



Car
éll pòt sobrenatural.



Mays
val Poder qui es d'amar



Que
de veer, de imaginar,



Perque
'l deu hom tenir pus car.



Poder
val mes en nudriment,



De
bon voler e membrament,



Que
no fá en aur ni en argent.



Deus
aytant com pòt se volch dar



A
nostre entendre e amar,



E
per ço se volch encarnar.



Lo
poder que Deus ha volgut dar



Per
lo sagrament del altar,



¿Qui
'l poria aesmar (4)?







XXIII.



¡O
SAVIESA!







¡O
Deus qui est Saviesa e saber!




volria amar e car tener



D'
aço que ma volentat pòt voler.



Deus
está tot son pur enteniment,



E
per ço en tot quant es es entenent (5),



Aytant
com es son estament.



Deus
enten se granea e bontat,



E
per ço enten bonificabilitat,



Qui
es bona e gran per intelligibilitat.



Enten
Deus que per sí es entes,



E
enten que l' entes personat es,



Per
ço que en éll son entendre sia estes.



En
entendre no pòt estar intenció,



Si
enfre entenent e entes no ha distincció,



Per
ço que fí d' entendre sia ab perfecció.



Si
per entendre no's segueix nulla res,



No
fóre bonea de entenent e entes,



E
bé en ignorancia fóre mes.



Entendre
per distincció cové estar,



Per
ço qu' en éll puscha esser concordar,



Per
lo qual sia luny a contrariar.



Aquell
hom qui es deificat,



Ha
de bé major intelligibilitat,



Que
tot lo remanent qui es creat.



Per
ço que Deus fós per hom molt entes,



La
natura humana per ço pres,



Entenemlo
donchs mes que res.



Aytant
gran es en Deus intelligibilitat



Com
es la sua intellectivitat



Car
ensemps han egual granea e bontat.




XXIV.
¡O
AMOR!




¡O
Deus qui estás volentat e Amor!



Sias
membrant del teu servidor



Qui
aytant com pòt tracta ta honor.



Enaxí
ha Deus granea en volentat,



De
amant, amable e amat,



Com
en magnificant, magnificar, magnificat.



Car
volentat val mes per amar



Que
no fá per son desamar;



En
Deus desamar no pòt estar.



Granea
es de veritat



Que
en ella sia amat



Verificar
e verificat.



Axí
com saviesa ha compliment en saber



Bonea,
granea, eternitat e poder,



Ha
compliment volentat com los pòt voler.



Tant
ha volgut Deus home amar,



Per
ço que 'ns pogués enamorar,



Que
per home s' es volgut donar.



Qui
en volentat sab concordar



Natura
d' amant, amable o amar,



De
tot vici se sabria guardar.



Mays
val bon amar en volentat,



E
bon membrar per amistat,



Que
tot lo bé qui es çensat.



Aquell
qui bé sab de volentat usar



Nulla
re nol
pòt enganar,



Ne
de negun bén pòt freturar.



Negun
no pòt mays donar



Que
cell qui dóna son amar,



Sens
intenció de peccar.







XXV.







¡O
VIRTUT!







¡O
Deus qui est complida Virtut!




est gaug, vida e salut



De
tots aquells per qui est volgut.



Divina
Virtut aytant bona es per obrar



Com
es per poder possificar,



Per
ço que infinida puscha estar.



Deus
ha aytant gran Virtut en bontat,



Com
ha en saviesa e volentat,



Perque
en bontat ha Deus bonificat.



Aquell
qui ha en sí virtuificar,



Es
luny de fretura e de peccar,



E
va en gloria tostemps estar.



Bontat
pòt per granea Virtut haver,



E
granea per bontat e poder



pòt
haver Virtut per saber.



Tant
es Virtut bona en gran quantitat,



Que
tot hom la pòt haver a sa volentat,



E
qui mays n' ha, mays está en Deus honrat.



Virtut
no 's guanya ab haver,



Mays
ab leyaltat e bon voler,



E
per ço pòt la tot hom haver.



Mays
val Virtut que aur, ne parent,



Car
ab Virtut hom se defent



Del
enemich e de turment.



De
Virtut se pòt hom mills ornar



Que
de sendat, color e fresar,



De
çella, escut e pentinar.



Aquell
qui a Deus no demana Virtut,



No
tem pena ne ama salut,



E
está de Deus mal volgut.


XXVI.



¡O
VERITAT!







¡O
Deus qui verifiques ton poder



Com
lo fas amar e saber!



Verifica
en amar lo meu voler.



Aytant
ama Deus verificar



En
infinir e eternar,



Com
fá en saber e amar.



Veritat
fá home cortés,



Vertader,
franch e ben apres,



E
fá 'l ardit mays que altre res.



Qui
no ama Deus ab Veritat



Enaxí
fá tort e peccat



Com
si a Deus ha mala volentat.



Tant
ama Deus sa Veritat,



Que
enaxí se ha a verificat,



Com
se ha per amor e amat.



Qui
sab Veritat e no la vòl dir



Vehí
está prop de mentir,



Pus
que se 'n puscha ben seguir.



Mays
val Veritat en amar,



Que
en sermó paraules ornar,



Ne
que en vendre ne comprar.



Per
ver dir está hom rich



De
bontat e de esperit,



E
per mentir es hom mendich.



Hom
pòt Veritat atrobar



En
hom larch, no en avar,



Car
molt se assaute de donar (6)



Mays
val Veritat en morir



Que
no fá viure en mentir,



Ne
negun plaer en sentir.







XXVII.



¡O
GLORIA!







¡O
Gloria qui est granea e poder!




pòts en tú aytant Gloria haver,



Com
la pòt gran amar lo teu voler.



Deus
es Gloria en gloriejant,



Gloriable
e en amant



Gloriejar
en Esperit Sanct.



Si
en Gloria no fós gloriejar



De
un en altre per amar,



No
poria Gloria plena estar.



Si
Deus no pogués sí mateix tot donar,



No
hagra Gloria en larguejar,



En
egualar, concordar e començar.



Bontat
ha Gloria en bonificar,



E
granea en magnificar,



E
eternitat en eternar.



Gloria
ha bontat en magnificar,



E
Gloria ha granea en bonificar,



E
per ço está Gloria en obrar.



Per
ço que sentir fós guardonat



A
hom en Deus gloriejat,



Volch
esser Deus home encarnat.



Qui
es Gloria e es de gloriós,



E
es gloriejar, no es freturós



De
Gloria, a la qual Deus aport nos.



En
tristicia hay estat longament,



Car
tants homens van en turment,



Qui
per haver Gloria han haút començament.



Mills
está Gloria en leyaltat,



Que
no fá conciencia en peccat,



Ne
plaer en sensualitat.







XXVIII.



¡O
JUSTICIA!



¡O
Deus qui has ver jutjament!



Quant
remembre mon falliment



Estaig
concirós e tement.



Está
Deus Just de son poder,



A
sa volentat e saber,



Qui
n' han quant volen haver.



Aytant
dona Deus a bontat



De
bonificar bonificat,



Com
fá d' amar a volentat.



Si
Deus fós en sí ociós,



No
fóre Just e gloriós,



Ni
a poder de poderós.



Just
está Deus et jutjar,



E
Just está en perdonar,



E
Just amdós egualar.



Si
Deus no fós en home encarnat,



No
fóre Just a gran larguetat



De
creador en ens creat.



Justicia
aporta humilitat,



Misericordia
e pietat,



E
fá home enamorat.



Cell
qui sí mateix vòl jutjar



Molt
está prop a perdonar,



E
es en via de salvar.
Mays val a hom just membrament,



Just
amar e just cogitament,



Que
no fá aur ne honrament.
A Justicia me dó e ‘m coman,



Que
de mí fassa a son talan,



E
a ella mercé deman.



De
Justicia e pietat



Han
fayta gran societat, Merce è bona volentat.



XXIX.



¡O
LARGUEA!







¡O
Deus! car est infinida liberalitat,



Es
en tú infinida liberativitat,



Per
ço que infinit dó sia donat.
Aytant es Deus larch per donar



Com
es poderós en amar,



Per
ço que en Larguea no sia ociar.
Si Deus no poria donar son
poder,



Sa
saviesa e son voler,



Gran
Larguea no poria haver.
Deus dona amar a volentat,



E
li dona amable e amat,



Per
ço que d' ella sia gran larguetat.
Tant ha Deus gran plaer en
donar,



Que
tot se dona per amar



Que
sia franch, humil e sens peccar.
Deus dona granea a bontat,



E
dona bonea a magnificat,



E
a infinir infinitat.



A
fí ha Deus donat començament,



E
a començament, compliment,



E
amdós concordament.
Deus s' es donat a hom servir



En
quant se volch ab hom unir,



E
restaurar hom per morir.
Lo mon ha Deus a hom donat,



E
ha li dada libertat,



Per
ço que no am Deus forçat.



Deus
ha donat a hom remembrament,



E
volentat, saber e sentiment,



Que
val mays que aur ne argent.




XXX.



¡O
FORMA!







¡O
divina Forma qui est actual,



En
qui no ha ens material!



Perdonens
e guardens de mal.
Está Deus Forma en bontat,



Per
enformar e enformat



De
bonea bonificat.



Ja
no fóre Forma amor,



Si
estigués sens amador



Que
fós de la sua amor.
Enformat ha Deus tot lo mon



En
lonch, ample e pregon,



E
en cercle qui es redon.
Deus ha enformat tot quant es



En
la natura que d' home pres,



Per
la qual creá tota res.



Si
Deus no 's volgués encarnar



Ja
no pogren reposar



Ses
dignitats en son crear.
Ja Forma no pogra fallir



Si
de sí formas son complir,



Eternalment
en infinir.



Si
Forma fós gran en estant,



E
que fós pauca en obrant,



Ja
no fóre gran en formant.
Mays val formar bon pensament



Que
guanyar aur ne argent,



Ni
vestir noble vestiment.



Null
ens ha Forma ni faysó



En
que no sia acció,



E
que y sia ab distincció.



XXXI.



¡O
PRODUCCIÓ!



¡O
Deus qui has produit de no res



Tot
quant en creació has mes!




vull amar sobre tot quant es.
De bonificable e bonificativitat



Cové
produir bonificar de necessitat,



Pus
que bonificant, bonificable han entitat.
Si sens produir estegués
poderós,



En
eternitat fóre ociós,



E
falliren en éll bonea e amors.



En
negun ens no pòt esser Producció,



Si
en sí no ha distincció,



E
poder de individuació.



En
entendre de granea e bontat,



Que
sia de magnificar e bonificat,



Cové
esser Producció de necessitat.
Sens produir no pòt null hom
amar,



Ne
pòt entendre ne membrar,



Ne
ha hom poder de sentir e estar.
Si produir no fós en infinitat



Ja
no fóra en granea de bontat,



Car
finida fóre en operabilitat.
Si no fós Producció enfre
entenent e entés,



Ja
no pogren entendre esser nulla res,



Ne
fí d'entendre fóre aço que es.
Produir amar d' amich e d' amat.



Qui
son eguals en granea è bontat,



Es
produir que complex volentat.



Produir
entendre de necessitat,



Es
mays amable que d' auctoritat,



Per
ço car mays presenta veritat.







XXXII
¡O
BELL!

¡O Deus que has bellea en virtut



De
produent, produir e produt!




est beutat de nostra salut.



La
major bellea que pòt haver eternitat



Es
de eternant, eternar e eternat,



E
que ab tots tres haja una entitat.



Si
no fos bellea infinir,



Fóre
bella causa finir,



Privació,
malea e fallir.



Si
bonificar fós legea en bontat,



No
fóre bellea d' amich e d' amat,



E
pogra esser en copa bell escaravat:



Esta
amar Bell en bonificar,



Está
bellea bona en bon amar,



Está
amor letja en malificar.



Bella
está amor en leyaltat,



E
letja está en falsetat,



E
bella está en honestat.



No
está beutat tan bella en color,



Com
fá en volentat de bon senyor,



E
en memoria de bon servidor.



Molt
es pus Bell en home bon pensament,



Qu'
en son dors haver bell vestiment,



E
en la taula copa d' aur e d' argent,



Cell
qui s' assaute de gran beutat



Sia
plasent, cortés e ensenyat,



Car
Bell será en esser amat.



Mays
val bellea per bé far,



Per
entendre e per membrar,



Que
per sentir ne per ornar.







XXXIII.



¡O
JESÚS!







¡O
Jesus en Betlem nat!




est home deificat



E
est Deus homenificat.



Jesus
es home e deitat,



Per
ço que Deus participat



Estia
en tot quant ha creat.



¡Jesus
per Esperit Sanct conçebut!




has per mort en la crotz remut



L'
human genre qui estava perdut.



Jesus,
tú est ressucitat,



En
lo cel t' en est pujat,



E
jutjarás tot home nat.



Jesus,
en ta divinitat (7)



Haurá
gloria home salvat,



Veent
ton còrs deificat.



Jesus,
per tú principalment



Es
lo mon creat de nient,



Per
ço car te tany honrament.



Jesus,
qui estás personat



De
home e de deitat,



Hages
de nos gran pietat.



Jesus,
prenguet de nos dolor,



Car
tuyt estám quaix en error,



E
exellats de bona amor.



Jesus,
no 'ns gits en exeller,



Pus
que tú haurias plaer



Con
tuyt to poguessem veer.



Jesus,
tú est bò a nomenar,



A
entendre e a remembrar,



A
servir e a enemorar.







XXXIV.



¡O
CREADOR!







Deus,
per la sua memorabilitat,



Intelligibilitat
e amabilitat,



Bonificativitat
ha lo mon creat.



Creat
ha Deus lo mon de no re,



Per
ço que hom conega lo seu be,



E
la gran obra que ha en se.



Deus
creá lo mon ab sa bontat,



E
per ço ha lo mon bonificat,



Mays
hom l' afolla ab son peccat.



Car
Deus creá lo mon ab gran potestat,



Ab
gran saber e ab gran volentat,




lo mon en gran fí pausat.



Lo
mon no fóre en gran bé pausat,



Si
no fós per home deificat,



En
qui Deus sia homenificat.



Si
Deus no volgués lo mon crear,



No
volguera de la sua bonea donar,



E
fóre ociós e avar.



Dóna
Deus bé, pus lo pòt dar,



Lo
qual ha donat per crear,



E
ha 'l donat per sí honrar.



A
hom ha Deus lo mon creat,



E
aquell hom a sí donat



En
quant de sí l' ha ocitat (8).



Deus
no pogra crear peccat,



Car
no es sa proprietat



Que
puscha crear sens bontat.



Deus
ha poder tant fòrt estes



Que
pòt en res e en no res,



Perque
es cert qu' el mon creat es.







XXXV.



¡O
RECREADOR!







Peccaren
li primer parent,



Perque
en peccat estech tota gent,



Per
lo qual han corrumpiment.



Si
hom sens mortal peccat



Estigués,
en mortalitat



No
haguera Deus home jutjat.



Es
donchs peccat original



Perque
hom ha pena e mal,



Del
qual al fill de Deus molt cal.



Volch
Deus per nos donchs recrear,



En
la Verge si encarnar,



Per
ço que nos pogués salvar.



Salvar
nos volch ab gran turment,



Del
qual hac major sentiment,



Qu'
el universal falliment.



Per
ço car mays fó la dolor



Que
Christ sofferí per nostra amor



Qu'
el peccat fó Recreador.



La
pena que Christ volch sofferir



Per
nostra amor ¿quí la pòt dir?



Car
tota colpa ne pòt delir.



Batistiri
es sagrament



Per
ço qu' el recreament



Haja
subject e fundament.



¡Ah,
las! ¡E com hay gran tristor



Com
tan pauch pream la dolor



Qui
Christ sofferí per nostra amor!



Si
hom hagués gran pietat



De
Christ, qui per nos fó penjat,



Per
tot lo mon l' agrem lausat.



XXXVI.



¡O
GLORIFICADOR!







Glorifica
Deus tot home bo,



E
fá ‘l de sí son companyó



Ab
gracia e ab perdó.



Per
ço car Deus ha larguetat,



Justicia
e pietat,



Vòl
que hom sia gloriejat.



Deus
es gloria eternal,



La
qual dona eviternal



A
cells qui 's guarden de fer mal.



Gloria
done Deus a la volentat



En
quant li fá amar sa divinitat,



E
al sentir la done ab sa humanitat.



La
gloria qu' els sancts han en remembrar,



Com
tostemps estarán en gloriejar,



¿Quí
la poria escriure ne recomptar?



La
pena que haurá cascú damnat



Es
pensar horribilitat,



Car
en ella será eviternat.



La
major pena que haurá hom damnat



Estará
en ço qu' es sabrá privat



De
aquella fí hon ha estat creat.



Cascuna
part d' home qui no sia perdut



Haurá
instinct natural a sa salut,



E
haurá lo contrari en home cahút.



Pena
haurá la memoria en membrar,



E
pena haurá la volentat en amar,



E
pena haurá l' enteniment en cogitar.



Pena
haurá lo cor en sentir,



E
pena haurá en vivir,



E
pena haurá tostemps sens morir.







XXXVII.



¡O
RESSUCITADOR!







Car
Deus es justicia, es just en jutjar,



Perque
volrá los homens ressucitar,



Per
ço que de cascú puscha per dret usar.



Si
no fós ressucitament,



Ja
no fóre ver jutjament



Del
home qui fá falliment.



Ressucitará
Deus tota gent,



Per
ço que sia salvament



De
bons, e de mals perdiment.



Ressucitarán
li bò e el mal,



Per
ço qu'el poder divinal



Faça
sobre 'l còrs natural.



Per
ço car home fó creat



Per
l' altra vida, fóre peccat



Si
hom no fós ressucitat.



Ressucitará
home salvat



En
la pus perfecta edad,



E
de tot mal será mundat.



Ressucitará
home peccador



Ab
tristicia e ab dolor,



E
de Deus haurá gran pahor.



Aquell
qui será ressucitat,



Per
ço que sia infernat,



¿No
valguera que jamays fós nat?



Deus
dirá als homens salvats:



-
¡Venits vosaltres benavirats



En
mi estar gloriejats!



Dirá
Deus als homens damnats:



-
Vosaltres sots de mí privats,



Anats
en fòch eviternats!




XXXVIII.



¡O
SALVADOR!







¡O
Deus qui estás Salvador



De
tot home qui 't porta amor!



Perdona
e salva li peccador.



Null
hom no' s pòt sí mateix salvar,



Car
lo bé que fá no pòt abastar



Al
bé qui está en perpetuar.



Cové
donchs que Deus dó lo compliment



Qui
es necessari a salvament;



Lo
qual Deus done volenterosament.



Salva
Deus home en donar




mateix e ‘n gloriejar



Aquell
qui bé 'l volrá honrar.



Qui
vòl haver gran salvament,



Faça
a Deus gran honrament,



E
faça ‘l amar a la gent.



Car
Deus ha proprietat



Que
salva home ab bontat,



Hom
mal no pòt esser salvat.



Pus
que Deus salva ab perdonar,



Null
hom nos deu desesperar,



Ans
deu a Deus merce clamar.



Car
Deus salva los homens ab turment,




son folls cells qui ab delicament



Cuyden
haver salvament.



Deus
es aytan just com perdonador,



Perque
devem li peccador



De
Deus haver molt gran pahor.



Salva
Deus aquell qui 's sotsmet



A
judici e qui 's penet,



Per
ço que mercé haje a dret.







XXXIX.



¡O
EDIFICADOR!







Edifica
Deus tot quant es



En
la natura que d' hom pres,



Per
ço que la obra mes valgués.



Per
ço car fí está fundament



De
mitjá e començament,



Li
pertany molt gran bastiment.



Sobre
la fí perque Deus es honrat



E
per lo qual es homenificat,



Ha
Deus bastit hom deificat.



Aquest
hom es Christ appellat,



E
ha en sí edificat



Com
tot hom sia salvat.



Qui
Jesu-Christ no ama ne enten



Pauc
sab de gran bastiment,



Ne
en gran fe ha fundament.



Edificada
ha Deus fe en veritat,



Ab
bonea, granea, saviesa e volentat,



A
creure Deus en trinitat e encarnat.



Deus
ha bastit sobre lo humá enteniment



Franch
entendre per necessari argument,



A
destruir la error en que están li menys creent.



En
bonea ha Deus bastit e edificat



Bonificant,
bonificar, bonificat,



Per
ço que d' ella sia lo bé obrat.



Null
hom no pòt negun bé bastir



De
mal amar, d' engany e de mentir;



Car
de bontat, bé no 's pòt partir.



Qui
vòl bastir bon amar,



Bon
entendre e bon membrar,



No
faça mal e vulla bén far.