LXXX. Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXX.
Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

Com nos per diverses rahons expressades en Ia pragmatica sanccio per nos feta en lany prop passat sobre lo regiment de la ciutat de Mallorques hajam feta la dita pragmatica sanccio de la qual se son seguits molts bens utilitats et profits al dit regne et Deus volent se speren a seguir en sdevenidor e sia cosa rahonable que en los sindichs et consellers dels promens de fora jurats et consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora del dit regne sia posada certa forma util et profitosa per la qual foragitada tota parcialitat les dites parroquies sien ben regides et administrades: per tant fem e ordonam les seguents ordinacions les quals volem inviolablament esser observades.
- Primerament per tolra tota occasio de tot agabalament del sindicat et per minuar lo nombre molt excessiu del ajust et consell del dit sindicat con se aplega que son II promens de cascuna parroquia qui son XXXIII paroquies et son LXVl persones et los sindichs qui son X son LXXVI promens et per deduir lur salari qui es rao de VI solidos per cascun et puja molt et per justificar lo fet com no es raho que axi be hi venguen dos promens de Marrat et Calvia (parece çalvia o una mancha) et Puigpuyent et daltres parroquias fort sotils com de les parroquias de Incha Soller Polença et altres grosses de les quals paga mes una parroquia que XII de las poques en los talls e axi matex per tal com es pus convinent cosa que lo sindicat haja consell cert et determenat que no incert et a voler daquells qui saproprien lo rogiment car per ço fo lo consell de la ciutat que era semblantment incert et a voler dels jurats reduhit et tornat a consell cert et a nombre determenat et abreviat per mes be: et majorment se deu abreviar lo consell del dit sindicat per ço com lo consell del sindicat ha salari axi com dit es per la qual cosa lo salari de LXXVI persones que shan ajustar en cascun consell pren gran summa e per aço lo sindicat es fort carregat e per esta raho es ja estat moltes vegades ordonat en lo consell que per cessar aquests tan grans salaris elegien X promens tan solament ab consell dels quals los sindics tots aquella anyada feyen lurs afers: emperamor daço ordona lo seyor rey que daqui anant lo consell dels promens sia cert et determenat ço es assaber entre sindichs et consellers lurs XXXVII per aquesta forma: ço es de Incha Pollensa Soller Alcudia Muro Sineu Manachor Luchmajor Selva Rubines que son X parroquies les majors en poblacio et en riquesa hi haja continuament XX consellers ço es assaber II promens de cascuna parroquia. Item de Monthuiri Sentselles Arta Porreres Falanig Compos Sentanyi Campanet Sancta Margarida de Muro Vuyalfas Alaro Petra que son XII parroquies de les mijanes hi haja continuadament I prohom de cascuna de aquestes: item de Bunyola Andraig Caluja Puigpuyent Castelig Valldemussa Sancta Maria des Cami Sporles Sent Johan de Sineu Stoicha qui son X parroquies de les menos et de les pus sutils hi haja continuadament entre II parroquies I prohom per conseller e seran V ço es a saber la un any de I parroquia et laltre any de la altra parroquia ço es saber entre Bunyola et Valldemussa I e entre Andraig et Caluja I e entre Puigpuyen et Sporles un et entre Sancta Maria des Cami et Stoicha un e entre Castelig et Sent Johan de Sineu un: los noms dels quals consellers son aquests.
- Primo: Incha. Reyal Rotlan Pere Palou.
- Polença. Bernat Catlar Simon Lobera.
- Soller. Johan Lampalles Bernat Miro.
- Manacor e Bellver. Jacme Sena Bernat Ballester.
- Sineu. Pere Nadal Pere Desuhau (de Suau, comoel brandy).
- Selva. Pere Catlar Pere Paschal.
- Alcudia. Pere Albert Jacme ces Oliveres.
- Luch major. Guillem Ponç Arnau Verdera.
- Muro. Francesch Font Pere Dordis.
- Rubines. Jacme Gilabert Bernat Prohensal.
- Munthuiri. Bernat Virgili.
- Senseles. Arnau Guitart.
- Arta. Pere Pallares.
- Porreres. Pere Orell.
- Falanig. Ramon Comte.
- Campos. Guillem Carbo.
- Alaro. Andreu Palau.
- Petra. Guillem Fabregues.
- Santanyi. Anthoni Bramona.
- Companet (Campanet). Bernat Barnasses.
- Sancta Margarida. Pere de Farnania.
- Vuyalfas. Carbo Famari.
- Bunyola. Jacme Muntaner.
- Valldemussa. Lorenç Claret.
- Andraig. Guillem Coll.
- Caluja. Francesch Tauler.
- Puigpuyent Jacme Bonet.
- Sporles. Guillem Tirano.
- Sancta Maria des Cami. Pere Masquero.
- Stoicha. Arnau Bonmacip.
- Sent Joan de Sineu. Thomas Mercer.
- Castalig. Bernat Reus.
- Les quals XXXVII persones damunt anomenades sien ara de present et daqui anant consellers del dit sindicat et aquells o la major part facen tracten et ordonen tots los negocis et afers del dit sindicat: et de aquelles XXXVII persones sien trets Ios X sindichs per la forma davall contenguda en axi que romanguen XXVII persones qui sien consellers dels dit X sindichs et de et ab consell de aquells o de la majort part hajan a fer lurs afers e con los sindichs volran tenir consell ne fer alguna cosa que requerra consell general hajen e dejen appelar les dites XXVII persones et no altres ne mes avant. Empero que semblant veu e consell hajen los X sindichs com los XXVII consellers qui romandran e tots XXXVII sien hauts per consellers. - Item per la forma seguen sien fets sengles anys los sindichs ço es que XX persones de les X parroquias majors damunt anomenades sien meses cascun nom en un radoli de cera et sien meses en un buçot de cuyr et los noms de les XII persones (pone perones) de les XII parroquies mijanes sien meses en XII radolins e en altre buçot de cuyr et los noms de les V persones que aquell any vendran a consell en sinch radolins e en altre buçot de cuyr e per un infant poch de VII anys o aquen entorn present lo gobernador o son lochtinent et en presencia del dit consell dels dits XXXVII sien trets VI radolins del buçot de les XX persones de les X parroquies majors ço es I radoli de cascuna parroquia de aquelles e aquells VI sian sindichs aquell any et del altre buçot de les Xll personas de les Xll parroquies mijanes sien trets tres radolins et aquells sien sindichs et de les V persones de les V parroquies de les dites X menors de aquells qui aquell any vendran a consell sia tret un radoli et aquell sia sindich et seran X sindichs. Empero si de una matexa parroquia de les majors exien II radolins arren que sia sindich aqell qui primer sera exit et no laltre que apres exira per manera que de una matexa parroquia noy haja en un any dos sindichs. - Item per ço que lo dit sindichat no sia continuat en unes matexes persones ordonam que aquells qui seran estats sindichs un any noy puxen esser sindichs en los dos anys apres seguents. - Item que los dits III buçots ab los dits consellers en los dits radolins sien meses et tancats en una caxa la cual haja III tancadures e tinga la una clau lo gobernador et laltra clau la un sindich e clavari et laltra clau laltre sindich et clavari la cual caxa sia en la vila Dincha en aquell loch pus apta et convinent et pus segur que lo gobernador et sindich conexeran e elegiran: la cual caxa sia cascun any lo jorn de sent Johan uberta per lo gobernador o son lochtinent o per aquell a qui ell ho volra cometre e comanar son loc present lo consell et los dits clavaris et sindichs o la major part et de aquells sien trets los dits X radolins per la forma damunt dita et sien sindichs aquell any et aquells X sindichs que axiran aquell any del sindicat tornen aqui matex en altres X radolins per lo dit gobernador et sindichs et sien mesos cascun en son buçot segons lo nombre de que sera e tornats en la dita caxa per ço que romanguen XXVII consellers en los dits buçols et ab los dits X sindichs seran XXXVII en lur consell. - Item que aqui matex encontinen fets los dits X sindichs sien elets de aquells X dues bones persones et si bonament se pot fer que sapian letra per los dits sindichs et lur consell a les mes veus los quals aquell any sien clavaris del dit sindicat. E aqui matex por los dits sindichs et lur consell sien eletes III bones persones aptes et suficients que sien fora del nombre dels XXXVII per tal que los sindichs del un any no reten compte en poder dels altres car porias seguir que los favorejassen los altres: et aquelles VII persones hajen et defenesquen los comptes de la administracio del dit sindicat de aquell any e aço hajen a fer et finar dins II meses apres que hi seran elets sots pena de pagar les messions et de no haver salari algun si mes se prolongara et hajen aquell poder de hoir et diffinir los dits comptes que han los hoidors de comptes de la ciutat. - Item com rahonablament se degues tocar et minuar lo nombre dels sindichs que es massa de X et serien prou de IIII o de VI: empero la present ho relaxam e per obviar a les messions ordonam que en la ciutat tots X sindichs no dejen estar plegats sino lo un clavari et II dels altres sindichs et si gran et alt negoci sera que tots hi venguen et que no hi aturen sino dos jorns romanent ells tres tan solament. - Item que si algun dels dits consellers morra o per algun accident en lo dit consell esser e entervenir en alguna manera no pora que los jurats de aquella parroquia don lo dit conseller defalra elegen IIII bones persones et trameten los noms de aquelles closos et sagellats al gobernador et als sindichs que aquells meten en IIII radolins et sia tret I radoli de aquells et aquell que exira sia conseller et mes en lo buçot on deura entrar segons la parroquia don sera ab los altres. - Item que los ajusts et consells que los sindichs tendran per lurs negocis nos fassen en un loch determenat tota vegada ans se facen en aquella parroquia que ells conexeran et elegiran. - Item que algun que no haja retut compte al sindicat ni res Ii deya que noy puscha tornar ne tenir o usar de offici de aquell entro que haja finat son compte et restituit ai dit sindicat ço quen tindra. - ltem provehim que los jurats consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora daqui anant se facen per via de radolins ab aquelles formes et maneres que per lo gobernador de Mallorques sera ordonat. E com los jurats del any present sien elets ja en cascuna de les parroquies: volem que lo gobernador elegesca de present consellers per cascuna de les parroquies en cert nombre a sa bona coneguda ab consell dels cuals los jurats qui ara son et per anant seran hajen tractar et fer los fets de les parroquies. E si algu dels dits consellers defalra o per cas accident esser noy pora siay mes I altre per via de radoli axi com dit es. - Item com los sindichs de la universitat dels promens de fora et los jurats de cascuna de les dites parroquies de fora sien ja elets per lo present: volem que lo dit governador elegesca de presen los dits XXXVII consellers ab consell dels cuals los sindichs qui ara son hajen proceir et anantar en tots los fets: et en layn saguent se faça la eleccio per la forma damunt dita et en los precedents capitols expressada. - Rex Petrus.

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.

Los dits missatgers del regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lo dit molt reverent parlament del principat com no entenen finar ab ell de companyhia ans entenen aquella dege perseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de Mallorques jatsia les obres fins aci als dits missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e bona companyhia quels dits missatgers los han feta e mostrada: e james ara estants en Alcaniç los missatgers del dit regne no han haud debat altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos james feta paraula car fora negar lo titol reyal e aquell minvar. Mes veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits missatgers del regne de Mallorques se veheren ab los dits missatgers reverents del dit principat en Alcanis los fon dit clarament per algun dells que los del parlament Darago no volien sofferir en manera del mon que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lur tractament ne en la regonaxença de la justicia de la reyal successio no allegants en aço alguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sos missatgers volien sostenir o esforçar lo contrari que romprien de present ab Arago e que pus expedient era fermar ab lo parlament Darago resident en Alcaniç e lexar Mallorques que no fos en res ab ells que si lo principat admetent lo regne de Mallorques per aço havia a rompre ab los aragoneses: e com per los dits missatgers de Mallorques fos offerta collacio de dret ab savis folos respost per lo missatger del principat que nos daria loch a res e axi que hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo principat ab lo parlament Darago que admetre lo regne de Mallorques e per aço sol rompre ab Arago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que no seria admes pero que en la no admissio daquell se pendria escusa per lur divisio e aço sab Deu qui es veritat increada que axi sia. E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del reverent parlament del dit principal o de sos reverents missatgers fer tal clara resposta que ab esquisides colors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta concloure e finar lur admissio verbal e nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com lo primer dia fon haud per finat: be que creem ques trigaba solament sobre trobar manera cuberta quels missatgers del dit regne haguessen bona resposta ab fets contraris e que fossen contents quen fossen admeses com a missatgers de regne nominalment sens entreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la regonaxença de la justicia de la successio reyal e preparatoris e antecedents daquella axi com si de bisbes los haguessen tornats atras a abbats mitrats: ni james los dits missatgers del regne tractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns singulars affers lurs sino quels faheren demanar resposta de lur proposicio la qual los fon dilatada fins que presupposada axi com article de fe lur total exclusio entre lo dit parlament Darago e los dits reverents missatgers del principat foren finades e concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o termes primerament segon e terç ni que de quescuna terna hagues haver almenys una persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionats e fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits reverents missatgers del principat segons publicament han hoyt dir en Tortosa ço que no saberen james Alcaniç sino tan solament lo loch e dos presidents no anomenats e lo nombre de les gents darmes per seguretat de les persones nomenades. Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal si los dits missatgers del dit regne son stats per menys que testimonis en lo dit acte e actes los quals ne la los foren ne plena ne semiplenament de paraula denunciats ne assi de aquells han poguda haver copia fins açi jatsia raquesta e de paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant ab lur reverencia los dits missatgers del regne en Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lur potestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo principat el regne Darago sens concordia del dit regne de Mallorques no podie finar: e per ço los offeriren en scrits los capitols en la primera e segona cedula insertes: e james los fon respost a aquells segons eren raquests per los dits missatgers del regne sino tan solament quen consultassen lo general consell del regne de Mallorques mes que per aço nos tardaria un punct la prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat empero de lurs quereles les quals ab colors de paraules nos poria amagar sta en los seguents puncts. Lo primer com lo reverent parlament del principat o sos reverents missatgers sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent parlament com aquella sia via compromissaria la qual contradiccio de un sol embarga segons es notori en dret. Lo segon article que concordats de nou persones de necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab los altres nou axi que fossen dotze ni aço es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quar sens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a intimacio e notificacio de terme als competitors als dits regne Darago e principat. Lo quart article que apres stants açi e jamenys lla en Alcanyhiç los es stada dada copia dels capitols convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lur continença o tenor. Lo quint que continuadament ses procehit aci per lo dit reverent parlament daquest principat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les dites nou persones e ara eletes sis persones per aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells tres. Lo sise article es lo expressat en la resposta ara novellament dada per lo reverent parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols convencionats entre los reverents missatgers del dit principat e lo dit reverent parlament Darago sino als havents potestat de contractar ab ells: les quals paraules no freturen de gran e subtil glosa. Perquels dits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi algun no ha causa justa de clamar o clossirse dells com que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarse e clossir del present molt reverent parlament del dit principat e sos reverents missatgers segons es violent presumpcio atteses lurs reverents paternitats personas saviesas e consciencies de tantes solempnes persones en aquell entrevenients: advertints han procehit e anantat en los dits actes ab major benavenir que han poscut per venir ab aquella concordia quels es stada possible e a relevacio de majors scandols a la justicia de la successio reyal e conexença daquella: jatsia de part de fora daço que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells es conagut e manifest los appareguen evidents greuges e notoris prejudicis del dit regne de Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne philosophia moral ne haja demostracio conclohent de necesitat en una de dues parts contradictorias: perseverants en lurs raquestes offertes e protestacions per lur descarrech e excusacio creen que al present sia pus expedient a lur honestat e benavenir e bona concordia del negoci lur anada personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot ço que sapien ne degen lo general consell del dit regne assi mijançan la gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels dits affers que si pus avant per esser tres e encara no del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses concordades e finades axi com per spay de nou mesos o entorn han sperat en les parts deça o entrevenir en los tractaments sens raho affer effectual de lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehem fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils es mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E seran molt aconsolats si de present los son liurades o trameses en Barchinona ans que passen en Mallorques bones letres e consolatorias del present molt reverent parlament per los dits affers. E la present resposta donen a les dues cedules donades a ells hir quatre hores apres mig jorn per lo discret en Simeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo

dit molt reverent parlament del principat la qual sia continuada en lo peu de les dites respostes e requeren esserlos feta carta esparça per lo notari present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol. 1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores: recebida vuestra letra e hoyda la creença en virtut daquella por el honorable en Ramon Batlle de part vostra a nosotros explicada vos respondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquesta materia sia verinosa e total destruccion en aqueste regno considerados los innumerables dampnatges que a la cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por conservar entre nos e vos unidat e hermandat et que los otros de la dita succession mediant la gracia divinal per nos e vos vienguan en una e buena concordia: los dits dampnatges a part posados havemos el tiempo de los XX dias en los capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadores e nosotros concordado entro ell XIIII dia de março primero vinent inclusive prorogando. Rogamosvos affectuosament e cordial quanto podemos que los ditos negocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos placia fazer que los ditos capitoles sean deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e seellada con el siello del reverend vispe de Huesca a cincho dias de março del any MCCCCXII. - El parlament del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm. 311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra he rebuda dada en Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en acabament que posats e lexats los affers per que me havets aci trames en lo millor partit e apuntament que posques men degues partir e tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mia letra a vostres reverencies noblesas e honorables saviesas per mi tramesa hage certifficat de ma partida scandels dans e inconvenients aci seguits la qual me appar la donchs no haguessets reebuda e apres se sia seguit que los honorables jurats e consell de nou fet e creat vehents los dits scandols e dans acordaren e volgueren expressament que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hir em pregaren en nom de aquex parlament que en tot benavenir e concordia lur ab los forans daquest regne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinal que tota bona concordia sen seguira segons los sentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses sera vist yo deure romanir o jaquir aquests affers placieus scriuremen car yo son prest complir vostres manaments als quals deig e son tengut obeyr de tot mon poder. E sia molt reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e manament prest Francesch Darill missatger trames en regne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables personas del parlament general del principado de Cathalunya. - Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos embio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e pora quien querria que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos saber que recebi la carta que me embiastes por la qual me embiastes dezir que me supplicades que mandase sallir luego la gente de castellanos que estava en la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas que por ella me scriviestes mis ambaxadores qui son en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi buena entencion que yo siempre ove et tengo cerca deste negocio: de la qual resposta los dese parlament vos devedes tenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos plasen que yo buenament pueda fazer por honra de vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado. Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sis dias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivano de mi senyor la fis scrivir por su mandado. - El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapia la vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de la nostra presencia e hannos apportat una letra la qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltat que havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres missatgers havets praticat tractat que tota vegada que nos vullam entendre ab la raho de lo fet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es necessari e mester trameta in aquestes parts de Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e que decontinent que la dita moneda sia complida in les dites parts de Cathalunya farets que vendran en Sardenya CCC homens a cavall e seran ab los pages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes altres paraules in la vostra letra contengudes havem complidament entesa e aximatex la creença per la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la qual letra e creença havem haud singular plaer vehent la vostra bona voluntat que in nostro servey demostrats: a la qual vos responem que vehents la bona intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la reyal corona Darago e nostra: e per ço que pus megor aquests affers pusquem metre a exequcio havem determenat trametre la dita quantitat de XXX millia florins Darago per los honorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sos vessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa vos supplicam et supplicam que los nostres fets vos sien recomanats car axo sera honor e excelsament de la casa real Darago e de tots los seus vassalls. - Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors: A la vostra molt gran saviesa notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX milia florins Darago ha aci tramesos per trametre
aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es stat scrit que ha mester aci per ferne la honor del sensor rey e de la casa Darago e per confondre los rebelles e traydors: los quals diners son tots en diners de Florença o ducats dor comptant quescun flori per XV solidos barchinonenses: e havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus segura Deus volent que havem hauda la galea armada den Bernes a la qual ha donats lo dit micer Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presa manera que dels dits XXX millia florins havem preses altres D florins de Florença que havem donats a la dita galea que per menys noy volia anar e somnos obligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres senyors per vostra gran bonesa los pagarets aqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvos humilment e cara que en les dites coses vullats eus placia treballar e fer treballar axi com be sots acostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones provisions que fer si pusquen e quels dits D florins que nosaltres havem presos e donats a la dita galea dels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre propri e la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa mester; e queus placia fer cuytar lo fet per manera que la gent hic sia mijant abril o al pus luny per tot lo mes dabril per tal que puscam tallar les lavores de Sacer qui sta huy en mal partit per fam que no han que menjar. - Senyors sia merce vostra que los dits diners no sien aci cambiats ans aquells dats a la gent en paga de lur sou car aqui los seran dats a raho de XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent car flori Darago noych es axi corrible com lo ducat o flori de Florença. Aqui van ab la moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble: sia merce vostra despatxarlos e de darlos endreça bona e presta que en lo dit temps sian aci car si triguen e Sacer pot recullir los blats seria molt major affany de haverlo que no sera si son tallats ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce provehir envers nosaltres que hajam qualque sosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar consell e recapte ques mantenguen per lo dit senyor: car si guerra es los dits castells nos poran sostenir si provehits no son de ço quels fa mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellor que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio ques pertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana. E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellats fer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Los vostres humils servidors quis comanan molt en vostra gracia R. Çatrilla cavaller e governador e los consellers e prohomens de la vila del Alguer.

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo con los catalanes sobre la elección de los nueve compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.
Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm. 315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii archidiachono Terracone Philippo de Medalia archidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis Barchinone et multum nobilibus Johanne comite Cardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa) et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de Bages Dalmacio Çacirera Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- Altes Perpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertuse sindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Caneto et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus: attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicellus et Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuli Simeon de Podio-grosso et Berengarius Spigolerii notarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se presentó para instar que se procediese luego a la elección de los nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresa el acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte successionis regie electis que ibidem remanserunt et quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona: qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novem personas que facere debent examinationem nostionem et publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas conscientias illius qui est noster verus rex et princeps post aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi contentabantur de certa nominatione certo modo fienda de illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge. - Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça. - Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis personas de les XXIIII ço es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonie elegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferrerii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragonie dixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Daranda donatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insula et alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonie nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxa decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Daranda donatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. - Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbis utriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilione dixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivallerii dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoni nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem et honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferrerii magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati jurarunt super quatuor Dei Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario Spigoler Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis. - Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio
Aragonum et aliis de quibus eis videbitur de nominatione predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum novem personarum que facere debent nostionem et publicationem regis et quod facta de dictis votis vera computatione per ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibus concordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis non
potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats, embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm. 318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots los sotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos certifficam per la present que jatsia per nostres peccats aquest parlament e principat continuament apres la dolorosa mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e senyor de loabla recordacio derrerament defunct fins al temps present haja grans e singulars affanys treballs perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem; pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la sua gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los merits de nostres leyals e famoses predecessors nos han preservats XXII meses han passats o entorn de tots los dits perills e dampnoses e grans adversitats e havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament en lo principat dessus dit mas encare en altres regnes e terres de la dita corona diverses mals scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant com es stat en nosaltres continuadament en los affers de la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedora de nostre vertader rey e senyor ab tota sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la indisposicio e divisio dels altres regnes e terres los dits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de quens dolem singularment: empero per gracia divinal e singular treball e cura de aquest parlament los dits affers son huy en bona e fort notabla disposicio car segons crehem siats ja informats en lo mes de janer prop passat nosaltres tramessem gran e solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama e consciencia al parlament Darago per apunctar concloure e finar tots los preparatoris e disposicions a la dita discusio e conexença necessaris expedients e profitosos la qual ambaxada appuncta concorda e fina ab lo dit parlament del regne Darago tots los dits preparatoris molt loablament e solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantost premesa certa protestacio per los dits valencians e altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per exequcio dels dits affers restava tan solament que los parlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que los competitors de la dita corona volran alegar o proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que los parlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e ab grans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e jatsia que segons juhi humanal considerades les multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaix imposible que tots los dits parlaments e los entrevenients en aquells poguessen james concordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones: pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e famosa nascio perescha usant de sa infinida potencia misericordiosament ab nosaltres ha units e concordats los dits parlaments en la manera seguent: ço es que huy dada de la present aquest parlament en concordia e los missatgers del regne Darago e dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabents la intencio e voler de aquells concordablament e tots ensemps segons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e nomenades les dites nou persones les quals son les seguents: los molt reverends pares en Christ e honorables senyors mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxa mossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors: e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Casp daci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apres que hauran confessat e reebut lo sagrat cors de Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo façen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera creu els sancts Evangelis de procehir e enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia. Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabla disposicio en que son posats: vullats donchs molt honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e leyal sotsmes a la dita corona devotament considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no solament en los temps passats donant a aquesta nascio singulars prosperitats

e victorias e prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes encara en lo present preservantnos de sinistres scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren los regnes e
terres viduats e orbats de lur rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltat e animada quieta e assegurada e com deu esser fora de sa consciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant ab pença indifferent e devota la gran probitat leyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexen e resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de aquelles expendides publicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupol de sospita pot quescun pensar e indubitadament creure que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lo fet en lo qual entrevinra aquella sancta persona maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant approfitaran continuadament entre semblants persones com sovin sia stat vist que a una sola sua predicacio inveterats peccadors se son convertits. Pensats donchs molt honorables senyors si aquest refermara en les dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia: e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes gracies retets benediccions e lahors donant orde cant a vosaltres se pertangue que solemnes professons misses e sermons e altres piadoses e devotes obres sien generalment fetes car semblant sera aci fet per nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que en lesdevenidor vulle per sa merce illuminar les dites persones a gloria e laor sua e a exelçament de la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil
CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia present dixi als honorables jurats quels plagues desempatxarme pus los dits affers son per gracia de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em pregaren en nom daquex parlament quem volgues aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona fi los dits affers ab ells ensemps pus fins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriurem ço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert los dits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne sera loat e vosaltres aconsolats e ab concordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al loch dipputat a la general congregacio. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre servey e manament prest Francesch Darill missatger vostre trames en regne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorum de Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem: attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum quatenus reipublice regnorum et principatus corone regie subjectorum que ob longas dilationes et moras cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis: exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse, pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron leídas las cartas que siguen: 

Núm. 321. Tom. 19. fol. 1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables affectualment nos pregats vullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats e per los deputats del general de Cathalunya posats en scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses en la dita vostra letra son molt pus largament enarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit general de la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carrech e cura special e consideram encara don lo dit general en major part ha pres e pren son nodriment e ha son stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis vulle imaginats: ans lo quens es pus cru sien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que per ells los dits apuntaments sien vists e regoneguts ne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguons deu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrech que altra nosaltres darem tot loch que rahonablament puxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sien utils e expedients al dit general. E placieus senyors nos perdonets com a present no defferim als prechs qui per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.

Als tres molts reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenents lo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat de Tortosa. - Humiel e tres redubtabla recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables senyors placia a saber a las vostras tres redubtables reverencias nobleses e honorafficancias que nos de mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir anant en lo compromis feyt entre los officials del senyor rey Darago e luy anavam delliberats devers lo vostre molt honorable parlament: e quant em stats en la ciutat de Barchinona emnos presentats a mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbes aysi presents davant los quals lo dit compromis ha stat principiat davant los autres conseliers de la dita ciutat dels quals encara non havem pogut haver deguna expedicio jatsia hi hajam feyta tota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig de quescuna partida e saiguent lo dit negoci em stats informats que lo bastard Doria ha requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e sus ayço los missatgers del dit Doria son anats a las vostras magnificencias. E per ço molt reverents nobles e honorables senyors a fi que vos appara maniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses e que vulle e entenda am e feig complir e seguir les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja observat e guardat la treua duna part e daultra jurada e per conseguent ço que los dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni dejen esser irasits a las causas per ells requisides; tan humilment quant podem supplicam a las vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler ausir e entendre las nostras rasons e detenir los dits missatgers de supersesir en la dita armada per ells requisida entro a tant que nos hajam enformat lo vostre molt honorable parlament del contrari de ço quels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si tost com siam per los dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso farem speram en Dieus que per la migan vostra molt reverents nobles e honorables senyors la causa principal haura bona fi a la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e honorificancias am creysament de bens e de honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març. - Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor apparellats.

parte 4

12 DE MAYO.

12 DE MAYO.

Reunidos los Diputados y Consejo para votar sobre diversas proposiciones; acerca de las cuales había alguna discordancia entre los asistentes, acordaron por fin, y unánimemente, las siguientes deliberaciones.

Tots concordes apuntaren e deliberaren que la resposta ordonada per als consellers de Vich per trametre la als jurats de Gerona sta be e que tal sia tramesa als dits consellers.
Item tots concordes guiaren quant en ells sia com a representants lo Principat e deliberaren que lo veguer de Barchinona aximateix fos instat e request per part llur guias XX pagesos o sindichs de remença de Osona anomenadors per lo senyor bisbe de Vich e per mossen Miquel Dez Pla conseller de Barchinona per venir comunicar ab los diputats e conçell per los fets de les remençes e que los dits XX hajen tres jorns apres quels sera retud lo guiatge personalment o ab veu de crida fahedora en Barchinona.
Item tots concordes deliberaren que sia remes a la novena de les banderes la provisio fahedora per lo que los procuradors de Tortosa demanen ço es que fossen presos los castells de Tortosa e de Emposta a ma de la terra. E mes la provisio fahedora al que demanen los consellers de Manresa ço es que faran si la Senyora Reyna ab Illustre Primogenit venen a la dita ciutat de Manresa. Item la resposta fahedora a la letra tramesa per lo comte de Modica als diputats e concell. E que totes les dites coses puixen deliberar e procehir les dites VIIII persones ensemps ab los diputats e ab les persones eletes per la ciutat de Barchinona sens referir ab aço empero que a la dita VIIII sia licit aplicar a ells una e moltes vegades persones del present concell aquelles quels semblara per haver lur parer sobre les dites coses.
Item tots concordes delliberaren que los tres qui havien carrech del fet de mossen Johan de Copons cavaller hajen carrech de haver lo proces que li era fet per la Senyora Reyna o copia de aquell segons ha demanat lo dit mossen Copons.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

Als molt honorables e savis senyors los consellers e concell de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra del sis del corrent mes havem rebuda de la qual havem hagut plaer. Apres los vostros sindichs nos han mostrada una letra per vosaltres a ells dirigida ab translat de cert capitol de les instruccions acomanades per los honorables jurats de Gerona al honorable En Francesch Cornell a vosaltres trames demanant nos concell sobre la resposta on nosaltres comendants de la bona voluntat e intencio vostres decontinent havem entes en complaure vostra peticio e axi havem pensada e feta posar la resposta quens par vosaltres deveu fer. Trametemlaus ordenada dins aquesta. E sia la Trinitat Sancta en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. - Domini deputati et concilium mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Acompaña a esta carta la siguiente copia de la que escribieron los jurados de Vich a los de Gerona.

Molt honorables e savis senyors.
Vostra letra de creença havem rebuda a VIII del present mes per lo honorable En Francesch Cornell lo qual per explica de aquella nos ha dat translat de hun capitol de les sues instruccions del tenor seguent.
Los jurats e prohomens de Gerona condolentse molt intrinsecament e havents en lurs animos grandissima dolor e angustia de la gran turbacio e calamitat que es en lo Principat de Cathalunya per quant seguir sen poria gran jactura e damnatge en los poblats e en tota la cosa publica de aquell han cogitat a les savieses e grans providencies dels honorables consellers de la ciutat de Vich e de les altres universitats que a aço adherir se volran que fossen trameses reverends diputats e conçell lur del dit Principat e als honorables consellers de Barçelona per part de les dites universitats algunes persones notables e bones amants a nostre Senyor Deu lo servey de la Majestat del Senyor Rey e lo bon stament repos e tranquille stat del dit Principat e dels poblats en aquell per veure saber e sentir les causes o rahons que son a ocasio de la dita gran turbacio. E per treballar en quant fos possible les dites persones qui seran trameses de conduir concordar tractar praticar e posar en assossech e repos e tranquille stat lo dit Principat e tolre e remoure totes maneres de diferencies ortes e suscitades entre qualsevulla persones e staments del dit Principat encara que haguessen e hagen les dites diferencies sguard a la Majestat del dit Senyor Rey de la Senyora Reyna e del Senyor Primogenit a fi que mijançant lo adjutori divinal tractants les dites persones qui seran trameses tals diferencies sien toltes e del tot sublevades e nos puguen enseguir tant grans e scandalosos perills damnatges e irreparables sinistres qui stan apparellats. La qual creença e traslat per nosaltres oyts e entesos som recayguts en molta admiracio salva la honor vostra voler vostres savieses convidar aquesta ciutat si adherir se volria en trametre a mossenyors los diputats e concell representants aquest Principat e als honorables consellers de Barcelona per les causes en lo dit translat mencionades com voler nosaltres saber e sentir aquelles e les rahons que dien esser occassio de la gran turbacio que es en lo dit Principat e treballar en conduir e benificar tot bon respos en aquell sia en facultat vostra sens companyia e nova pratica axi com son sabudes e sentides per nosaltres e per totes les altres universitats del dit Principat qui nostres e lurs sindichs continuament tenim e tenen en lo concell dels dits diputas e als quals res no es ocult ans ab comuna volentat e uniformitat de tots les coses son menejades e governades. E axi essent hic los sindichs de aqueixa ciutat no serien ignorades per vostres savieses les coses qui alli se seran es manegen e porien fer tot lo quels seria vist a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat reyal repos tranquillitat e benavenir del dit Principat. Com donchs fer la adhesio demanada paregue a nosaltres portaria e causaria gran diformitat del bo approvat e saludable orde del dit Principat per mija del qual la cosa publica de aquell es stada no solament conservada ans augmentada e creem ab la ajuda sera per avant per tant de aquell nons entenem partir per via alguna en aquell empero procurar entenem per nostre poder totes coses que sien a respecte dels servici repos e tranquillitat e benavenir dessus dits. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita....

En la misma sesión, se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido los señores Diputados.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Sobre certes coses occorrents en aquest Principat e signantment tocants la custodia de aquesta ciutat que es clau de dit Principat scrivim larch al honorable mossen Johan Agullo compaher ciutada e sindich de aquesta ciutat. E aquell a ple es informal per ço vostres reverencies e magnificencies afectuosament e quant podem pregam doneu al dit mossen Johan Agullo plena fe e creença en tot lo que per part nostra e de aquesta ciutat les sera explicat axi propriament com si per nosaltres en persona era explicat e ab efecte dar orde e expedicio en dits fets com la molta cuyta hi occorregue per los perills preparats adequesta ciutat. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat custodia e guarda de V. R. De Leyda a VI de maig del any Mil CCCCLXII.
- A vostres beneplacits e honorables prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend spectables magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend spectables magnifichs e molt savis senyors. Vostres letres de XXIIII del prop passat mes havem reebudes per lo discret En Pere Reyo notari e vist tot lo contengut en aquelles restam avisats e molt confortats com les reverencies vostres ab gran gravitat prudencia e providencia prevehen en obviar als negocis occorrents. Et in primis regraciant a vostres reverencies com nos han volgut fer participants en vostra delliberacio vos responem que decontinent donarem orde en constituir sindich o sindichs en entrevenir davant vostres reverencies en vostre concell per tractar de les coses contengudes en les dites vostres letres. E per ço inseguints vostra comissio havem dades les presents al dit discret En Pere Reyo notari en vostra letra nomenat. Scrita en Tortosa lo primer dia del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Apres scrites les presents havem constituits sindichs los honorables mossen Jaume Segur succentor e canonge nostre e mossen Francesch Colom ardiacha major vostre in solidum a instancia del dit portador. - A tota ordinacio de vostres grans reverencies prests lo capitol de la seu de Tortosa.

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es total restauracio nostra a les quals responem com creem certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que siats certs no profita poch nostre amonestament com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les persones e los bens volem metre en vostra subvencio algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de maig
en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre Çarriera.

Als molt reverends e molt honorables e molt magnifichs e de gran saviesa los diputats del General residents en Barchinona.
Molt reverend e molt honorables mossenyors. Avisant vostres savieses com a VI de maig a set hores apres mig jorn una vostra letra he rebuda en la qual me haveu manat faes los enantaments contenguts en la dita letra e yo decontinent ani a Sent Joan ahont mossen lo veguer e mossen lo jutge eren per afers e sabent que encara no havien feta la crida que la Senyora Reyna mana fer perque decontinent fiu los prestar sagrament e homenatge per decontinent com lagueren fet yo los presenti la letra ab lo notari e per
conseguent que si tal letra los venia no fahessen tal crida e ells han obeyt los vostres manaments axi veguer com jutge e procurador e batle de abat de Sent Johan (falta punto) Pertint de aqui men ani a Ripoll decontinent e sabi que lo veguer havia feta la crida e yo ab lo notari presentili ma letra e feu me de resposta que staria a consell de son jutge mas deya que nol havia aqui e yo li digui que no havia sperada e que no havia stat a consell de son jutge quant havia feta laltra dixme que li prestas consell e dixili que no li havia aprestar sino que faes ço que li era manat (así de demócratas eran ya los diputados del General y sus secuaces en 1462) aximateix partint de Ripoll yo men ani Aulot (a Olot) encontinent sabi que ell havia feta la crida e yo li protesli que tornas a loch tot ço que havia fet e per conseguent dixme que staria a consell de son jutge mas que nol havia aqui e ab lo notari fiu levarne carta publica e a la veritat cerquam la crida e no la trobam era dissabte nit mas que ell tornaria a loch la crida yo men volia menar lo notari de Camprodon e nom gosa seguir per que ab lo notari de cada loch he hauts a fer los actes yols vos tramettre prest si necessari sera aximateix dels actes que he fets men aviseu si passen be aximateix. La terra aquesta es tribulada car res nons donariem entenent les coses que los pagesos hi fan e ades nons calra exir de cases en special que dien que muyra tot hom qui contravinga que lo Rey no entre moltes altres paraules los scapen contra aquells qui son de la vostra cosa (los diputats del General eran ya la cosa nostra, en 1462, bastante antes que los cor de lleó o Corleone).
Scrita a Campredon a X de maig. - Sotsmes a tots vosaltres e a totes vostres ordinacions prest Pere Moner diputat local.
Huy que tenim deu del present he demanada la carta al notari de Ripoll present testimonis lo qual ha nom Pere Sesera ham respost que sperara abans la resposta del jutge e la requesta feuse dissabte que teniem VIII hora de VI hores de mati e ara es mig jorn e encara no han volgut res revocar.

Als molt reverends molt nobles e de gran providencia mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia. Divendres VIIII hores de nit de vostres providencies una letra rebi ab certa crida dins aquella interclusa manantme aquella faes publicar a la qual a les grans savieses responch que huy demati yo volent aquella fer publicar de paraula he request An Francesch Marti corredor publich daquesta ciutat dita crida fes e publicas axi com se pertany no volent ho ell fer lo he request ab carta. Ha respost non (nou, no ho) faria si donchs la Senyora Reyna no ley (la hi) manava decontinent se parti de mi demana licencia dita Senyora Reyna. Tornat lo dit Francesch Marti ma feta resposta que la Senyora Reyna li ha manat dita ne altres crides no faça sens que aquelles sa Senyoria no li man e axi aquesta crida no publicaria e per quant en la present ciutat no ha altra crida sino dit Francesch Marti e no nich pot haver hi altre sino ell com la tinga arrendada den
Francesch Sampso o de sa filla pubilla eretera no pogui mes procehir. Apres tantost dita Senyora Reyna me trames An Gallet scriva seu sa Senyoria hom demanava a la qual me so presentat. La sua Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era diputat local e li (he) respost que hoc (occitano: sí) am dites aquestes paraules vos sou massa trevit (atrevit) que tempteu fer crides sens consulta nostra e demanantme que contenia dita crida lefecte de la qual yo li he dit axi ma tornat dir yo havia atemptat fer massa atreviment e que nom devia empachar sino de les generalitats yo replicantli era tengut obeyr vostres manaments los quals son o redunden en gran augmentacio e servey de la corona reyal e de la cosa publica. Dixme com vosaltres eren fora daqueix cami e que daquiavant essent ella aci yo no fos pus atrevit semblants actes per vosaltres fets sens que primer sa Senyoria no fos consultada yo heli respost que del seu manament vostres providencies yo avisare e que era prest fer sos manaments e de vosaltres e axi de sa bona licencia per quant ella haya missa bon fi a rahons. He deliberat de les dites coses la present ensemps ab la carta de dits actes a vostres providencies trametre a fi que sobre aquells deliberar e a mi manar quem fare oferintme per vostres grans providencies complir tot ço que per aquells me sera manat. Scrita a VIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a la ordinacio e manament de vostres grans providencies prest F. Vellda diputat local.

Als molt reverend spectable e magnifichs senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e spectables senyors. Premesa deguda comendacio per letres vostres e dels spectables senyors consellers de Barchinona e portadors de aquelles de paraula havem sentides moltes coses de les congoxes les quals permetent Deu per nostres peccats huy occorren en aquest Principat de Cathalunya lo qual Deu per la sua clemencia vulla guardar de perdicio perills e inconvenients no guardant nostre merexer mes per sola bondat e misericordia sua segons devem sperar. Mes per dites letres nos es significat esser cosa saludable a nostre sindich qui per nosaltres entreve en los negocis del dit Principat esser associat altre qui en qualsevol cas de absencia o indisposicio del dit sindich puixa entrevenir en los dits negocis a fi que numqua haja a manar en vostre conçell la veu de aquest loch com sia cosa certa paria noure molt en algun cas occorrent que poria esser de singular importancia e per tant nosaltres desijants tota vegada esser conformes e de una voluntat ab lo conçell de aqueixa insigne ciutat e de aquesta segons fins aci havem mostrat per experiencia en totes coses concernents lahor de Deu servey del Serenissimo Senyor Rey be repos e conservacio de be publich del dit Principat en los quals som certs les vostres providencies vellen e attenen ab summa diligencia e sancta intencio havents en singular e summa veneratio ab sancera e innata fidelitat catalana predicada per tot lo univers la honor e lahor de la divina Majestat la exaltacio de la corona reyal e lo repos e conservacio del dit Principat e libertats de aquell. Ab molta promptitud legides dites letres havem curat donas compenyo al dit nostre sindich persona segons a nosaltres es reportat apartada de tota suspita e nomenada a nosaltres per dit nostre primer sindich e per lo sindich de aquesta insigne ciutat ço es lo honorable mossen Luis Sirvent canonge de aqueixa sancta sglesia de Barchinona prests e apparellats ab molta promptitud en totes altres coses axi com en aquestes conformarnos ab la sancta intencio de les dites ciutats e conçells de aquestes axi com a singularment zelants lo honor de Deu servici de la sacra Majestat del Senyor Rey e prospero stat de la cosa publica del dit Principat. E vulla la Sanctissima Trinitat esser continua guarda e proteccio de les magnificencies vostres. En Leyda a cinch de maig any Mil CCCCLXII. - A
vostres beniplacits e ordinacio promptes los dega capitol de la Seu de Leyda.

Al honorables diputats e concell de la ciutat de Barcelona.
Als molt reverends egregis e magnifichs e molt honorables diputats del Principat de Cathalunya e conçell de aquells. Certificam vos com dimarts que compta hom onze del present mes de maig se presentaren a nosaltres los discrets En Miquel Abella notari publich de Barchinona e Pere Reyo notari presentants nos de part de vosaltres honorables senyors dues letres la una de part vostra e laltra de part dels honorables consellers de Barçelona. E rebudes aquelles letres decontinent havem convocat conçell associanthi moltes altres bones persones de la vila del Arboç. En lo qual conçell es stat determinat per tot lo dit conçell star e perseverar ab totes e sengles coses per vosaltres ordenades fetes e daquiavant faedoras axi com ja debans fet e segons vostres letres contenen faent mencio en aquelles salvant la corona reyal e Majestat del Senyor Rey e augmentacio de la cosa publica segons serie e tenor de les dites vostres letres havem
determinat star e perseverar en totes coses per vosaltres ordenades salvant la honor e feeltat tots temps del Senyor Rey e a profit e augmentacio de la cosa publica. E ab aquesta voluntat stam e perseveram (la m no se lee por un tachón) en aquella forma que ja dabans feyem e ara pus fort que james. E no pus per la present oferints nos si negunes coses vos hic son plasents fiablement complir. Certificant vos que si les dites coses no eren per ignorancia ben ordenades quens vullats perdonar. Scrita en Larboç lo dia del dimarts a XI del dit mes any Mil CCCCLXII. - Los jurats e consellers de la dita vila
del Arboç a vostra honor e servey prests.

Als molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra de XXIIII de abril prop passat reebem a IIII del present ab la qual nos pregau e exortau que continuant nostre be obrar sempre comendem e instem lo honorable mossen Johan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat faça son ofici com be ha acostumat e siam vigils e attents a la conservacio de la republica com ara sia tant necessari com james attesa la concorrencia del temps. Certificant nos vosaltres haver fermissima voluntat e proposit no desistir ans totes vostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aqueixa ciutat de Barchinona juxta forma de la capitulacio segons en dita letra aquestes coses e altres pus stesament se contenen a la qual molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors responent vos significam com nosaltres scrivim al honorable mossen Johan Agullo exortant lo que continuant son virtuos obrar sempre seguescha a vosaltres e aqueixa insigna ciutat en totes aquelles coses que sien a lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat dels Serenissimos Senyors Rey Reyna e Primogenit a observança de la capitulacio tuicio e conservacio de la dita republica e de les libertats del Principat com aquesta sia nostra final intencio e proposit. En apres senyors vos significam com nosaltres desijants lo be publich havem donat orde que dos ciutadans en companyia dels portadors de la dita vostra letra son pujats al honorable capitol de aquesta sglesia per obtenir lo demanat per
vosaltres al dit capitol lo qual volent se conformar segons be ha acostumat ab vosaltres e ab aqueixa insigne ciutat e ab aquesta han desempatxat a ple dit portador e complit lo demanat per vosaltres. Significants vos que tots temps que per lo be publich porem res
obrar o farem ab tota diligencia. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat continua guarda vostra e direccio del be publich. De Leyda a cinch de maig any Mil CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables senyors los senyors diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend egregis magnifichs e honorables senyors. Una letra havem rebuda de vostres reverencies e honorables savieses contenent en efecte deguessem trametre a vostres reverencies e honorables savieses sindich per alguna absencia fahedora per lo honorable En Johan Pellicer sindich de aquesta universitat o donar facultat al dit Johan Pellicer de poder substituir en aqueixa ciutat sindich qui per part de aquesta universitat entrevinga en los consells e negocis occorrents en la casa de la Diputacio. E com molt reverend e honorables senyors nosaltres no siam certs per letra del dit Johan Pellicer ni en altra manera ell deura fer absencia en aqueixa ciutat. E si força la fara o li sera necessari fer ya aquesta universitat ha provehit de altre consindich del dit Johan Pellicer lo qual es prest e apparellat esser a vostres reverencies e honorables savieses de entrevenir en los consells e negocis occorrents a la casa de la Diputacio e fer per aquesta universitat juxta lo poder a ell donat com los negocis sien vuy de tanta importacio que volem lo sindich sia natural de aquesta vila oferintnos tots temps promptes fer per vostres reverencies e honorables savieses tot lo que a nos sera possible. E sia la Santa Trinitat en continua proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha de Penedes a XI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de vostres R. e honorables savieses apparellats los jurats e concell general de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverends egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors. Vostres letres havem rebudes de XXIIII de mes de abril prop passat scrivint nos com per causa de les comocions e concitacions de alguns homens dits de remença e altres fetes per diverses parts del Principat a fi de conturbar e subvertir aquell e per la gran ponderositat e importancia de aquelles e per altres coses que tots jorns occorren vos ha convengut de fer lo queus apar necessari a conservacio del dit Principat e de les libertats de aquell e per quant lo nostre sindich entreve en aqueix concell nos pregau li scrigam faça son ofici com be ha acostumat e siam vigils e attents a la conservacio de la cosa publica com ara sia tant necessari com james los quals avisos e coses regraciam a vostres grans reverencies quant podem jatsia de aquelles per nostre sindich siam stats avisats e havem singular consolacio com lo dit nostre sindich se es hagut e se ha virtuosament en totes coses necessaries axi com nos scriviu. Al qual per moltes letres havem scrit e encara scriurem que continuant son ben obrar faça son ofici com be ha acostumat e serem vigils e attents tan com porem a la conservacio de la cosa publica confiants tots temps e tantes reverencies providencies e grans saviesas com entrevenen en aqueix spectable concell que provehiran e faran totes les coses pertinentment e deguda a lahor e honor de la Majestat divina conservacio e servey de la corona reyal e repos e tranquille stat del dit Principat segons que los cathalans tots temps han be e loablament acostumat. Supplicants nostre Senyor Deu per la sua gran clemencia vulla ben dirigir e endreçar los dits fets e negocis publichs a tuicio e conservacio de la cosa publica e de les libertats del dit Principat. Oferints nos per vostres grans reverencies fer tot lo que aquelles ordenaran les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa lo primer dia de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt insignes e molt magnifichs mossenyors. Lo dia present per mans den Pere Reyo de vostra part havem rebuda una letra vostra dada en Barchinona a XXVII de abril prop passat ab la qual confortant los nostres coratges queus reputam a gracia singular nos certificats de les coses occorrents en aquest Principat e signantment dels fets dels pagesos de remença e altres tirants a efecte de subvertir aquell. E per aquests sguarts e altres ha convengut entrar en pensament del que apar a vosaltres necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell havents a vostres coratges ço que loablament los cathalans han acustumat ço es la lahor e honor de la Majestat divina lo integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E com vosaltres ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona havets firmissima voluntat e proposit en no desistir ans totes vostres forçes pertinentment e deguda convertir juxta la forma de la capitulacio remetent aço a la experiencia segons aquestes coses e altres en la dita vostra letra pus stesament son contengudes. A la qual molt insignes e magnifichs senyors satisfaent vostra letra per nosaltres al gran eviditar e fervor de nostres coratges e reverencia humil ques pertany rebuda es stada be entesa e compresa e en nostre conçell proposada no metent en oblit los grans carrech e treball que per nosaltres per tot lo Principat de Cathalunya son reportats. Sta en veritat molt insignes senyors que nosaltres sentim alguna part de vostres congoixes per nostra innata fidelitat la qual se sten en nosaltres per sforç del dit Principat e cosa publica e conservacio de aquella quant en nostre poder es volents esser participants ab aquells en quant en nosaltres sia vos significam voler esser sempre ahunits e adherents en totes coses que per vostres grans prudencies serán tractades e ordenades manant e ordenant de nosaltres e de aquesta universitat ço que a vostres magnificencies plasent sia. E sia la inmensa Deitat proteccio vostra e direccio dels dits negocis occorrents mijançant lo benauyrat Karles. Scrita en Egualada a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - A tota vostra ordinacio sempre prests e apparellats consellers de la vila de Agualada. (Igualada)

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al molt egregi lo Senyor comte de Modica.
Molt egregi senyor. Una vostra letra feta en Gerona a VI del corrent mes de vostra propia ma signada havem rebuda e per lo contengut en aquella e encara per altres coses que per informacio havem sabudes compranem vostra gran noblesa contrafahent a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada preste e voI prestar en moltes maneres no ignorades impediment en les coses per nosaltres com a representants aquest Principat ab intervencio de la ciutat de Barchinona deliberades per servici de la dita Majestat repos tranquilitat e benavenir del dit Principat de les quals coses havem grandissima admiracio per quant la dita capitulacio per vos com hun de nostre consell es stada fermada e jurada e encara haveu prestat jurament de aquella mantenir e defendre e per quant encare no ignora vostra gran noblesa en qual manera se pot procehir contra aquells qui participi han en la contrafaccio de aquella. Per ço no podents ab disimulacio passar tals coses qui de directo son contra la dita capitulacio e succeexenen gran deservici de la dita Majestat prejudici dan e torb del bon stament repos e tranquillitat del dit Principat e de les libertats de aquell ab tenor de la present per deferir a vostra noblesa vos significam que si perseverareu en les coses dessus dites de les quals grantment nos dolen nosaltres com a representants lo dit Principat ab la dita intervencio de Barchinona en virtud de la dita capitulacio et alias per los respectes dessus dits procehirem per lotes les vies e maneres permeses tots amor e comport cessants com la utilitat publica nos dege postposar per la particular trametents vos de present per home propri a cautela. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honrats e savis senyors los sindichs e jurats e consell de la vila de Sant Celoni.
Molt honrats senyors. Entes havem que lo bastard de Cabrera e en Verntallat deurien venir aqui en aqueixa vila ab DCC homens per haver e tenir aquella en llur ma e com ho havem hoit pensan nos ha molt desplagut axi com aquells que nostre voluntat es endressar en totes les coses qui sien a benavenir de vosaltres e de aqueixa dita vila. E per confort vostra en tot lo que poreu com nosaltres axi com aquells quius havem com huns fills de aquest Principat e ciutat nous falrem en res que sia benavenir e defencio vostre. E sia la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a X dies de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats senyors les VI persones eletes per les universitats de les vegueria e batlia de Gerona.
Honrats senyors. A nosaltres es stat En Bernat Riera de Salra per vosaltres trames lo qual molt amplament e discreta nos ha referides totes les coses qui son stades fetes dites e instades seguint vosaltres la bandera de Gerona e les virtuoses e sabies respostes e deliberacions per vosaltres e los de aquexas vegueria e batlia fetes axi stants ab la dita bandera com apres en la dita ciutat de Gerona de totes les quals coses havem hagut molt gran plaer per tant com veem les voluntat e intencio vostres esser conformes a les nostres e de aquesta ciutat ab tot de vosaltres com a bons e vertaders cathalans alre no creguessem. E per ço com lo dit En Bernat Riera nos ha referides algunes coses qui por fama aqui se dien delarants vos nostra intencio vos dehim e significam haver molt gran enuig de aquelles les quals freturen de veritat e sol lo hoir tant fort nos agreuge que mes dir nos porie ço es que lo exercit de aquest Principat sie fet a respecte de fer algun dan a les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimo Primogenit com ja mes tal pensament hajam hagut ne haver poriem ans per defensio de les lurs excellentissimes persones morir no dubtarem una e moltes vegades si possible ere inseguints la innata fidelitat dels cathalans los quals fins aci tantes conquestes e coses han fetes per exalçament e manteniment de la reyal corona mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment servici de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Illustre Primogenit e per defensio de les leys e libertats de aquest Principat qui per cars preus de persones sanch e bens son stades comprades e son comunes a nosaltres vosaltres e a tots los poblats en aquell sens les quals viure no desijam e encare per lo repos e tranquille stat del dit Principat. E deveu pensar vosaltres senyors a quina fi tiren aquelles persones qui tals fames freturants de veritat sembren e quanta ruina dan e destruccio stan preparades si facilment eren cregudes speram empero en nostre Senyor Deu en los benaventurats sants e en los merits del glorios Karles que vosaltres sereu illuminats de la veritat e sera vist e conegut per tots quants les nostres deliberacions e lo dit exercit son a lahor sua servici de la Majestat reyal conservacio de les dites leys e libertats cathalanes repos e tranquillitat no solament del dit Principat mas de vosaltres e
de tots los poblats en aquell. Totes les dites coses vos havem volgudes significar tant per nostre descarrec quant per nostre confort e consolacio pregants e encarregants vos que si per cars la gent del dit exercit passara en aquexes parts vullau a aquelles fer bon aculliment e ab lurs diners dar lus tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. E haurem pler si a vosaltres semblara que la present comuniqueu a les vostres universitats

de aquexes vegueria e batlia. E sia lo bon Jhesus en vostra custodia. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
Los diputats del General e concell lur representant lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.
Honrats senyors. Per moltes vies som imformats de les coses que lo egregi comte ha temptades e temte ab vosaltres de les quals poria succehir gran deservici de la Majestat reyal e gran dan e prejudici a les leys e libertats de aquest Principat no duptant contrafer a la capitulacio per la Excellencia del Senyor Rey atorgada fermada e jurada de les quals coses havem gran maravella e no podem pensar qual causa o raho la mohuen en fer aquelles. No resmenys som certificats de la bona voluntat e virtuosa intencio que vosaltres com a vertaders cathalans haveu volents totes vegades esser conformes a les delliberacions de aquest Principat e de la ciutat de Barchinona. E per ço comendants vos molt e molt de vostre bon proposit vos dehim e significam que aquest Principat e nosaltres qui aquell representam ab intervencio de la dita ciutat serem be recordants del vostre be obrar e nons oblidarem fer totes coses qui sien a conservacio e defensio no solament del dit Principat mas particularment de vosaltres e de aqueixa universitat quin son be merexedors segons mes amplament vos sera referit per En Pere Julia portador de aquesta al qual vos pregam en les coses damunt dites doneu fe e creença. E si per cas lo exercit del dit Principat passara per aqueixa terra pregam vos los façau bon aculliment e
ab lurs diners los doneu tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Bajo la misma forma que la carta precedente y con la dirección respectiva, se escribió también a los jurados de San Celoni y de Palau Tordera.
Siguen a continuación las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per lo diputat local de Camprodon Pert de vostra gran reverencia e magnifiques savieses aquests dies son stat request revocas una crida la qual en virtut de una letra de la Senyora Reyna e de certes e molt grans penes en aquella contengudes en aquesta vila aquests dies poch ha es stade fete. E per quant en aquesta vila lo jutge no sta continuament ne ych ha juristes ab qui axi prest me sie puscut aconsellar son stat un poch renitent en revocar dita crida fins lo jutge es stat vengut e en continent esser stat avisat per ell com en dita requesta ni altres per part de vostras reverencies e savieses fetes no freturave son consell. Vuy dada de la present he fete revocar dita crida supplicant a vostres R. e magnifiques savieses nos vullen maravellar si en aquestes fahenes de tant gran importancia vaig algun tant duptant majorment que son cert los altres veguers e lochs vehins en aquest esser stats avisats e instruits per vostres letres e embaxadors dels afers del Senyor Rey e de la terra e may en aquest loch si be ses cap de vegueria ni a mi res stat avis algu de que susara jo e lo consell de aquesta vila stam en una gran perplexitats per quant se diu los homens vulgarment dits de rehemensa van per aquestes encontrades molts justats e es fama se lexen dir volen venir en aquesta vila la qual axi com podem nosaltres ab sobirana diligencia tenim guardada. E per la present molt reverend e magnifichs mossenyors no resta mes scriura a vostra gran reverencia e magnifiques savieses sino quem manen tot ço e quant plasent los sia. Scrita en Ripoll a XI de maig lany Mil CCCCLXII.- Mossenyors qui a vostra gran reverencia e magnifiques savieses se recomana Johan Cescases veguer de Ripoll. (ces cases, ses cases)

Als molt magnifichs e de gran providencia los diputats del Principat de Cathalunya.
Molts magnifichs mossenyors e de gran providencia. Vuy que tenim X del mes de maig he resebuda una letra vostra e la sustancia de aquelles es pregarme per servey del Senyor Rey e per la tranquillitat e repos del Principat de Cathalunya jo anas aqui a XX del present mes ho fos en la ciutat Barchinona. Per tant com vos sembla jo sia suficient en pendre carrech ensemps ab altres concellar lo capita elet per vostres savieses per exercir les coses necesaries al Principat a la qual letra vos respon que la mia edat es ja tan avansada que ab gran afany la mia persona ab afany pora metre lo treball degut en les coses pertinents darmes pero encare com a forçat a les coses qui pertoquen al servey del Senyor Rey e repos del Principat ab aquella possibilitat que la mia persona pora soportar no volre fallir. Es veritat que aquests jorns passats la Senyora Reyna volent que jo ensemps ab altres cavalles prengues carrech acompanyas la bandera de la vegueria de Gerona e de la ciutat en aquestes parts prop la vila de Besolu e aço per moltes novitats fetes per los homens propris tant a mossen Barutell tant a la vila de Besalu tant a mossen Roger Alamany com encara an Malars axi que si per suplir al servey de la Majestat del Senyor Rey e encare per lo repos de tots a mi ha convengut acceptar lo dit afany son encara a la vila de Besolu e no mes possible al present de poder ho lexar. Per queus placia de haverme per scusat e ordonen vostres savieses de mi com plasent vos sera. En Bosulu a X del mes de maig. - Prest a la ordinacio de vostres magnificencies Bernat Margarit.