19 DE MARZO.

19 DE MARZO. 

Acordóse, que de los peones que formaban el ejército que había en Fraga, pasasen quinientos a Lérida, entre los cuales se habían de contar los que pagaba esta ciudad,  para que residiesen en la misma, hasta nueva orden. Se dio cuenta, además, de las cartas que siguen.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Si apres de la letra vos fiu per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com lo Senyor Rey no era exit de Çaragoça per exir al conestable de Navarra segons avisats ereu ab una altra letra del dia abans fins la present jornada nous he scrit placiaus no haverho a maravella car ultra que los fets nou han portat vosaltres haveu fet axo mateix que deu jorns ha no he haguda letra vostra sino una per lo correu qui la present portara ab la qual dieu apres quel Senyor Primogenit fos entrat en aqueixa ciutat me respondrieu a les coses que per mes letres demanades vos eren e en part non tinch a maravella tant es stat lo plaer tots haveu hagut aqui de haver (no se ve una a, solo un palito pág.56 del pdf)conseguida la persona del Senyor Primogenit la qual deu bastar en fervos oblidar tots los qui som deça. Ara que los fets ho porten per excitar vostres animos e aquells reduhir a algund record de nosaltres es delliberat vos faça la present axi per pregarvos scrivau dels grans fets qui aqui son com encara per avisarvos de algunes fames e avisos que en aquesta vila havem de dos jorns ença. Ir que fonch dilluns hora baixa prop Alcarraç per un home del dit loch foren vists quinze o vint rocins lo qual ab so de viafors vench al dit loch denuntciant lo que vist havia de que son guardats tota aquesta nit los de la dita vila e encara cent homents del exercit qui alli eren fent aci avis En Pere de Sentcliment de les dites coses. Vuy depres menjar per En Gomar ciutada de Leyda he sabut com en la ciutat de Leyda e los pahers de aquella serien stats avisats per la prioressa de Alguayre com lo Senyor Rey ab letra sua la hauria pregada e requesta en lo dit monestir li acullis donas alleujament e sostengues docents homens de peu los quals sa Majestat li trametria per la qual raho ella los consultava els pregava li trametessen gent. De que los dits pahers li haurien respost que tal soccors dar no li podien com los haguessen mester per la ciutat de Leyda. Lo present jorn apres per tres homens qui son venguts de Muntço he hagut avis com la semmana (septimana, setmana, semana) passada tenint consell aiustat de la dita vila lo dit comanador en ple consell hauria dit que si ell podia haver algun de aquest exercit que ell lo castigaria. Roger Darill qui es aci ha pres carrech de fer venir algu de la dita vila per mills saber la veritat daquestes fames. Per via de Çaragoça he sabut com lo Senyor Rey treballa en fer cinchcents rocins dona sentiment per provehir Balaguer e Montblanch hauria molt a bo en aço pensasseu en manera tal se provehis quant pus prest pogues les dites ciutat e vila nons fossen enemigues car jas diu publicament que mossen Pero Vaca es en lo castell de Algerri ab alguns homens de peu. Yo aci treball en sentir quant mills puch la veritat de aquestes fames. Del que sentire e sabre plenament sereu certificats e avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera comte de Modica. 

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ans que partis pera Seros e Aytona leixi aci una letra la qual tornant encara he trebat aci. Yo so stat de fora com dit he en Seros Alcarraç e Aytona hon he fet lo pagament de XV dies als qui hi son hels trobats que no staven ab la guarda que devien attenent que eren en lochs un poch sospitosos e molt prop de Arago e tornat aci he rebuda una spia de Çaragoça per la qual so avisat que lo conestable scassament se es acostat a X legues de Çaragoça es sen tornat en Castella. No sab hom certament com be es fama que lo Senyor Primogenit lin ha scrit e per semblant los diputats de Arago e de aço crech ne sien aqui mes en cert avisats aqui que yo en aci. Pero quesvulle sia yo he quasi per impossible que lo dit conestable ab tant grossa gent se pogues sostenir en Arago sens ferhi guerra o tenirhi cinchcentes adzembles (acémila, azémila, ase, burro) per lo carruatge. Essent lo dit conestable en Arago li vench darrere mossen Piers de Peralta ab qualsque XXXXV rocins no pus e volgue entrar en Magallon e los homens del dit loch no loy volgueren acullir dient que encara que fos capita del Rey que ni obririen les portes a ell ni al conestable e axi sen hac de anar. Lo mestre don Alonso fill del Senyor Rey vench a Çaragoça dimercres passat acompanyat de XXXV ballesters. No se la cosa com ira peravant que al present molt va magra. Ha dit una spia que los de Magallon tenien en Castella ab lo dit conestable an aquesta spia que yo he cobrada que partit lo conestable de Alfaro al cendema hi arribaren CCCC rocins per socorrerlo e puix lo dit conestable sen es tornat en lo regne de Arago ses mes en repos mas si quants venen de Arago dien veritat lo Rey tots temps fa son esforç per fer gent darmes fins en sicents rocins. He sabut en Seros per un barber de Balaguer que vuy ha vuyt dies arriba alli en lo consell de Balaguer letra del Senyor Rey en quels dehia que fessen quant preparatori poguessen de forment farines civades e altres vitualles de que hac grant remor en consell que uns dehien ques devia fer altres que no e axi parti lo consell ab gran divis e non han conclos res. Yo senyor se que es Balaguer e molts de aqui ho saben. Hajau per cert que meteutsi gent darmes faria molt e molt gran guerra en Urgell. Totes estes noves he comunicades al capita e a son consell. Daqui avant remet la provisio a vosaltres e a ell. Lo capita es millorat jatsia nos leve del lit aci tenim molta gent malalta e molts que en lo pagament ne trob de morts. Dels morts nom se com ho faça de les armes per lo temps quels restava a servir. Fins aci no he volgut toquar en res perque lo General no fos reptat de massa ambicio. Pero si vostres magnificencies no dellibereu altre placiaus fermen avis. Fins aci noy he als de nou que fretur scriure. Feta en Fraga dissapte a XIIII de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverends e honorables savieses Johan Ferrer.
Apres de haver scrita la present lo correu no es parlit hay sobrevengut noves les quals no he per veres mas Deus volent dema ne sere certificat. Dit man que a nit passada foren XX rocins al entrant de nit a la bassa de Alcarraç e que refrescaren en Montagut e que
eren mossen Rebolledo e altres qui eren venguts al cami per sperar don Johan Dixer qui devia venir de Barchinona. Siy ve o no yo crech sera bo dirli que no pas de Tarragona ença sens escorta de gent de aci car si a Balaguer passaven XXX o XXXX rocins porien correr segurs fins a Tarrega essents nosaltres aci. Lo comanador de Montço es anat desfreçat al Rey. Hir se feu crida en Montço que sots pena de la vida tot hom fos prest ab ses armes tota volta que sentissen repiquar qualsevulla campana de Montço e aço es cert. No se ques volen dir estes crides. A nit ha vengut aci nova la qual yo tinch a burles que venint lalmirant la via del conestable lo Rey de Castella li es vengut damunt e quel ha romput e desbaratat. Mas la nova ve per via de traginers e los qui venen a cavall non dien res. Closa a XVII de març.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
La present es per dirvos com he cobrat vuy dues spies la una de Montço e de Barbastre la qual me diu cert e es persona de recapte com lo Rey ha fet deenar totes les viles e ciutats reals de aquella partida de Arago e ha amprat specialment los homens del Abadiat de Graus e del comdat de Ribagorça e de aquest ampre principalment havia carrech lo comanador de Montço e los del comdat feren resposta que ells eren contents de servir lo Senyor Rey mas que no exirien del comdat de Ribagorça com per privilegi no sien forçats de exirne. E de aço scrivi lo comanador de Montço al Rey lo qual li rescrivi que nols desapleguas ne que nos mostras mal content de ells e quels tengues axi a noves. E en apres digous passat vench letra alli per aquelles terres del Rey en quels notificava lo delliurament del Princep e en apres lo divendres seguent vengueren alli certs porters e comissaris del Rey qui havien fet la cerca per Arago per plegar les juntes e alli volgueren fer fer una crida la qual portaven ja ordonada contenent en efecte que tot hom tiras ab ses armes la via de Çaragoça per cobrar la vila de Fraga la qual gent stranya habia presa e robada en gran onta de la corona reyal e fonch dit per los jurats de Montço als dits comissaris que attes que lo Senyor Rey havia ja delliurat lo Primogenit e que totes les coses havien repos que no era necessari fer tal crida pero ab tot axo la crida se feu lo divendres passat en la forma sobredita. Enapres lo dissapte seguent lo Rey scrivi al dit comanador que desaplegas la gent e quels fes per ell gracies e axi ho feu e fins aci noy ha altres noves de Barbastre ni de Montço. Lo qui es vengut de Çaragoça me ha dit que lo diumenge passat envers miga nit arriba alli nova com lo conestable entrava en Arago de ques mogue en la ciutat gran repicadiç e gran remor e gran moti. Lo dilluns lo Rey tench gran consell en la casa de la diputacio hon continuament reve e se sta aqui tots temps tenint consell. Aquell dia entraren de fora molts barons a cavall armats ab ses gents pero no ab aquell nombre que los barons de Arago se acustumaven de aplegar e lo Rey feu crida que de cascuna casa de la ciutat li haguessen dar un hom per que ell delliberava exir al encontre al dit conestable e los de la ciutat se mostraven molt frets en volerhi exir dient que aquells qui entraven no fahien neguna guerra en Arago ni enug a negu ans tot quant prenien pagaven be. E volentse esforçar de exir la ciutat li dix que sa merce se abstingues de anar al encontre al dit conestable car la ciutat may hi donara loch que ell se avorris axi. E axi ells lo detengueren pero tots temps fahia plegar gent ab tot ques fes ab gran dificultat per falta de moneda e encara de voluntats. Ham dit hom qui es vengut de Çaragoça que dauant lo Rey demanaren a Guçman perque havia desemperada Fraga e respos que por el cuerpo de Dios que mas pendones trahian los cathalanes que el Rey no tenia servidores en Aragon. En terres de don Johan Dixer es stat regonegut un correu del comanador de Montço lo qual portava letras a la Reyna en que li scrivia que ell era prest per fer guerra a les aldeyes de Leyda. De tots aquests preparatoris se pot fer una summa a qui beu vol entendre que si la gent del Senyor no havia la pobresa que te e la congoixa dels fets de Castella se deportaria molt volenters en darnos deça qualque empaig. Yo començ a dar diners a la gent e si be tot hom fahia lo desmenjat ara tot hom pren diners a gran pressa. En la mostra trobe molta gent malalta e alguns morts. Dema Deu volent ire a fer lo pagament a les gents qui stan a Seros Aytona e Alcarraç e fare encare als quey son alguns avisos per la sua seguretat e si vostra reverencia e honorables magnificencies ne scrivien un mot al capita que incautas la gent de Seros e de Aytona ques guardassen be no seria mal car certament ells stan a perill no guaytantse e so informat que han leixat les guaytes. Ells son entorn sicents homens en aquests dos lochs los quals son de don Matheu de Montcada lo qual en aquest fet es tot real tenen Mequinença a dues legues que lehugerament una nit hi porien passar cinch cents homens quels pendrien tots en lo lit sens negun afany e guardantse be res nols poria noure. De tot aço Deu volent dema yo comunicare ab ells els avisare del que he sentit. La present leix aci perque si correu se spatxa sia tramesa aqui perque vostres magnificencies senten com stan les coses fins lo present dia. Lo capita sta de mal de costat al lit. Lo metge me dix primer que era reuma apres ma dit que es mal de costat verdader. Ell sta ab paor. Deu per sa merce li ajut. Feta en Fraga dijous a XIl de març.
- Mossenyors placiaus ferme trametre unes sis roves de polvora de spingarda car la que he feta fer en Leyda no es exida bona ne val res per spingarda. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per quant lo balle de aquesta ciutat fa sa continua habitacio en lo castell de aquella e no es volgut devallar per habitar en la ciutat durant los fets occorrents se han de aquell moltes sospites e gelosies e lo poble de aquesta ciutat ne es posat en gran murmuracio e tumult dient per molts sguards no deure esser permes ne tollerat que lo dit balle ature ne habite pus en lo dit castell mas deure esser provehit hisqua totalment de aquell durant la causa de la guarda e custodia del dit castell majorment ques dubta molt a tracte e giny del dit balle nos donas entrada a gent stranya en aquell e que aquesta ciutat non reportas mal e dan ab la tollerancia e fiducia del dit balle com siam stats certificats que lo dit balle se letreja molt ab lo Senyor Rey e es anat una vegada personalment parlar ab ell. Per tant ab quanta major afeccio podem vostres reverencies pregam e supplicam vos placia de continent scriure al diputat local de aquesta ciutat faça requesta al dit balle que en vigor del sagrament e homenatje per aquell prestat de inseguir les requestes fahedores per part del General de Cathalunya de continent ell ab tota sa familia hixqua del dit castell e no habite en aquell fins a tant en altra manera sia provehit. Oferintnos sempre prests quant a nosaltres se sguarda fer tota bona cara al dit diputat local sobre les dites coses e altres los negocis que occorren concernents. E sia senyors molt reverend egregis magnifichs e savis la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per los capitans de les gents darmes conduides per lo general excepto en Çamaso me es stat dit que les sues gents se han despes lo sou e diners quels es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es provehit de algunes peccunies se dubten que per necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho sen hauran anar o hauran a furtar si donchs per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure e sostenirse.
(Y estos soldados harapientos, que mueren de hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse, viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de Leyda, Lérida, Ilerda y "talar" las huertas regadas por el Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.)
Perque mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi vullau prestament provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey los a fet anar a parlar ab ell e apres per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns correus ab letres e no cessa de letrejarse ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit balle no ature en lo castell e que sia request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per ell prestada de inseguir e executar totes vostres requestes que buyde lo dit castell e no stiga en aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir aquell car pres lo castell la ciutat seria perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient supplich vostres reverencies vullen provehir en les coses dessus dites e aço breument com sia molt necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha e proveescha de vitualles aquell per un any e a les universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben los murs encautant los que facen molt prest les dites coses e que no haja falla. Creuse ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e complir tot lo quem sera scrit e manat per vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Delliberat havem que sien donats al vezcomte de Rochaberti cent cinquanta florins corrents. Perqueus dehim e manam que vista la present donen e liureu al dit vezcomte los dits cent cinquanta florins cobrant apoca de aquells. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro, Aqui es en lo exercit un quis diu Nicholau Bonjuern (Bon+jorn: Bondia, Bondía, Buendía) home de peu acordat en la conestablia dels perayres de aquesta ciutat del qual per alguns sguards a nosaltres exposats nos plaura que donant ell attre home idoneu e suficient a coneguda vostra qui per lo dit Nicholau se obligue servir lo temps que lo dit Nicholau era tengut servit licencieu lo sobre dit Nicholau de venirsen. Perque vos significam nostra delliberacio e voler juxta la qual vos placia axi donar loch a la cosa. E sia la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al reverend mossenyer lo abat del monastir de Poblet e als honorables tots e sengles balles e altres oficials de les viles e lochs de la honor del dit monestir e a lurs loctinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com per alguns sguards concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillitat e repos del dit Principat e interes de les generalitats de aquell sia necessari los pobles de les viles e lochs de la dita honor star adeenats e preparats ab lurs armes e vitualles per guardar la dita honor e los castells e forces de aquella e per resistir e expellir si alguna gent enemiga del dit Principat aquell invadir volia. Per tant per lo benefici del dit Principat e conservacio dels dits drets de les generalitats de aquell
als quals sobre aço molt interes redunda vos requerim vullau axi dispondre les dites coses e que no doneu loch que de les gents de les dites viles e lochs se poguessen evacuar abans com dites sien estiguen preparades e fornides e guardats los dits castells e forçes com axi per benefici del dit Principat e conservacio de les dites generalitats sia necessari se faça. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los veguer e consols de la vila de Puigcerda.
Molt honorables e savis senyors. Nosaltres entenents en totes coses que sien servey del lllustrissim Senyor e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem donada diligencia e obra en pacificar totes bandositats e diferencies que sien entre qualsevol persones del dit Principat. E sabut que entre En Johan Solanell qui es aci sindich de aqueixa universitat de una part En Pere Sunyer de aqueixa vila de la part altra era e es certa diferencia havem insistit per miga de certes persones a aço diputades que lo dit Johan Solanell dona loch que lo dit Pere Sunyer qui a instanda sua stava en preso hisque de aquella e que entre ells sobre dita lur diferencia sia fet cert compromes del qual se tractara aqui. Pregamvos afectuosament vullau entrevenir entre les dites parts e donar orde que migançant lo dit compromes la dita diferencia se leve totalment es seguescha pacificacio e repos entre les dites parts e de aço ultra quen fareu lo pertinent e degut de vosaltres hauremvosho a molta complacencia. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apperellats a vostra honor.

Al lllustrissim e molt alt senyor lo duch de Burgunya e de Brabanç et cetera.
lllustrissim e molt alt senyor. La fama divulgadora de les coses crehem haura portat a noticia de la Excellencia vostra com la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor per algunes sinistras informacions de mals consellers havia detengut lo lllustrissim senyor don Charles fill primogenit sen princep de Viana la qual cosa succehia en molta contristacio e dolor de nosaltres e de tots los poblats en aquest Principat qui moguts per la innata fidelitat que sempre aquest Principal hague e ha envers la corona real e per lo vertader zel e devocio a totes coses concernents honor gloria e exaltacio de aquella de tal diferencia entre la dita Majestat real e lo dit lllustrissim Senyor Primogenit fill seu subseguida anxiosa solicitut en los animos reportavem. Per la qual raho feta per part de aquest Principat humils e devotes supplicacions e instancies vers la Majestat real per liberacio del dit Senyor Primogenit aquella per la gracia divinal per miga de la lllustrissima Senyora Reyna es stada per lo dit Senyor Rey atorgada. E açi lo dit lllustrissim Primogenit es restituhit en sa libertat primera e de present ab celebracio de molta leticia es e resideix en aquesta ciutat de Barchinona. Les quals coses havem delliberat notificar a vostra dita Excellencia de la qual fermament se creu per sa claritat e virtut e per lo deute que de aquella es ab la dita Majestat real e ab lo dit Illustrisim fiil seu que li succehira a plaer saber la tal prospera successio de aquelles. Supplicantsvos Serenissim e molt alt senyor que placia a la celsitud vostra haver en bona recomendacio los embaixadors qui per los negocis de aquesta ciutat son ab la dita vostra Altesa e tractar a ells e los dits negocis juxta la ferma sperança que se ha de vostra Serenitat
per la qual aquest Principat es e sera tota vegada dispost les coses fer que a son plaer e servey redundassen. La Sancta Trinitat lllustrissim e molt tinga en sa proteccio vostra lllustrissima e molt alta Senyoria. Scrita en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Illustrissima senyoria devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Núm. 11. Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Núm. 11. 

Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Al muy .... honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe et de Murcia et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcelona salut como a rey que mucho amamos e preciamos e pora quien querriamos tanta honra salut e buena ventura como pora nos mismo. Rey facemosvos saber que vos enviamos el amado consellero nuestro Joan Scrivan sobre los afferes de la armada que en el anyo present se deve facer en la mar cuentra los moros enemigos de Dios e de la christiandat e sobre algunos otros afferes que de parte nuestra vos deve decir pleneramiente informado: porque rey vos rogamos mucho que al dito Johan Scrivan querades creer sobre aquello que de nuestra parte en los ditos afferes vos dira de palavra. Dada en Valencia ocho dias andados del mes de janero en el anno de nuestro Senyor de mill CCCXL. - R. Sicardi mandato regis facto per vicecancellarium.
- Capitols ordenats sobre la misatgeria que en Johan Scriva deu fer per lo senyor rey al rey de Castiella. - Primerament apres la salutacio lo dit en Johan diga al dit rey de Castiella quel senyor rey Darago hac et ha gran plaer et consolacio de la gran et loable victoria la qual lo dit rey de Castiella ab la ajuda de Deu et per lo seu bon esforç ha hauda dels reys de Marrochs et de Granada et dels altres enamichs de la fe catholica et de lurs hosts et companyes.
- Item quel dit senyor rey Darago a servey de Deu et en honor et ajuda del dit rey de Castiella e per servar les covinençes havia acordat proveir et ordonat quel almirayl seu romangues en la guarda del stret ab les XIII galeas tro per tot lo mes de febrer que foren complits VI mesos: e daço feu manament ab letra al dit almirayl la qual dira a Francesch Ruiç de la Cambra scri .... del dit senyor rey Darago .... E no resmenys quey trames en P. de So .... s ciutada de Valencia a Sivilia per fer paga o les dites galeas compliment tro per tot lo dit mes de febrer et compliment d ... tot a ... forniment que mester haguessen. E encara trames per mar manament ab carta al dit almirayl que romangues en lo dit estret per lo dit temps. E ans quel dit almirayl hagues los dits manaments fe .... ventura que fo ....escrit per lo temps ...... en carta per defalliment dalcun pera que li fallia lo qual profitosament no pogueren levar en Sivilia et prop que era de la torna dels IIII meses. Daço empero ha haut gran desplaer lo dit senyor rey Darago.
- Item li diga quel dit senyor rey fa espetxar .... açosament (iverçosament ?) en Cathalunya et en regne de Valencia on ell es de present aquella armada de galeas que ell bonament pora per guardar la mar et a obs de la guerra per tal que a la primavera sien apparellades les galeas: e es mester quel dit missatger sapia lo rey de Castiella quantas galeas armara ne en quin temps les haura per tal que las galeas del dit senyor rey Darago et les sues concorreguen en un temps segons que fer deuen per les covinençes.
- Item se certifich lo dit missatger lo dit rey de Castiella quantes galeas ha tengudes en la mar per fer lo dit servey apres de les covinençes e vaja informat quantes ni ha tengudes lo dit senyor rey Darago per tal que puxa fer comte et compensacio del temps et del nombre de les galeas: et com lo senyor rey Darago segons lo nombre de las galeas que cascu deu tenir en mar per les covinençes haja mes servit segons ço a que era obligat per sa part: quel dit missatger faça compensacio de les quantitats quel dit rey de Castiella ha prestades al dit senyor rey Darago a obs de les dites galees.
- Item li diga el prech airosament de part del dit senyor rey que com en les terres et regnes del dit senyor rey Darago haja minua de cavalls et rocins del regne de Castiella per metre et menar en los regnes et terres del dit senyor rey Darago.
- Item com .... quel dit rey de Castiella entenia armar naus o galeas contra tots christians qui porten viandes mercaderies o altras cosas en Barberia o a terres de moros quel dit missatger de part del dit senyor rey prech al dit rey de Castiella que proveescha et faça manament al capita de les dites naus et galeas .... xells que si mercaders de la senyoria del dit senyor rey exien de Barberia o de terra de moros ab ço quey han no sia fet dan a aquells con lo senyor rey haja ordonat que nengun mercader ni altre sotsmes seu no vaja ni navech daquiavant en Barberia ney port negunes (negu-gunes) coses.
- Item si mercaders o altres de la dita senyoria navegaven a Mallorca en Serdenya en Sicilia en la rivera de Genova en Romania e altres parts de christians et per fortuna de mar o de .... venien en les mars de Barberia que nols sia donat dan per los dits capitans los dits navegans mostran albara testimonial dels batles generals de Cathalunya et de regne de Valencia o de la un daquells o de lochtinent de cascu daquells.
- Item com tots los dits affers sien espeegats prech lo dit missatger de part del dit senyor rey Darago al dit rey de Castiella que aquella donçella por nom Costança Alfonso e dues germanes sues preses en lo loch de Sorica com lo cobra el liura a frare Joan Nunieç maestre de Calatrava per honor del dit senyor rey vulla deliurar et trametre al dit senyor.

12

25 DE MAYO.

25 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, que se hallan resumidas en el siguiente voto del señor obispo de Vich, y que aprobadas unánimemente, se tomaron como deliberación.
Lo senyor bisbe de Vich dix que lo comte de Modica sia amenat en Barchinona en la manera que es stat apuntat per los VIIII de les banderes.
Item que mossen Matheu dez Soler ciutada sia trames a Perpinya ab les letres de creença e instruccions que son ja fetes.
Item que les galeres den Johan Bertaran e den Tora sien detengudes per lo Principat per les necessitats que occorren e que si occorre motiu algu perque degen esser licenciades sia remes a la dita novena ab referir.
Item que sien soldejats Mil homens de peu ultra aquells qui ja son acordats e sien trameses lla on la novena de les banderes delliberara.
Item que per ço que demane la vila de Vilafrancha de Penedes ço es cuyrasses e altres coses sie remes a mossen Abat de Amer Pere Desplugues e Guillem Colom ab referir.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Per alguns afers tocants granment lahor de nostre Senyor Deu servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio e benavenir de aquest Principat e de aqueixos comdats de Rossello e de Cerdanya e de la cosa publica de aquells trametem a vostres savieses lo honorable mossen Matheu dez Soler ciutada de aquesta ciutat exhibidor de la present. Pregam e encarregam vos doneu fe e creença en tot lo que de nostra part vos dira metent en obra efectual les coses que ab instruccions li havem acomanades. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich cavaller mossen Carles Dolius castella del castell de Perpinya.
Molt magnifich mossen. Nosaltres trametem a vostra magnificencia lo honorable mossen Matheu dez Soler ciutada de aquesta ciutat per explicar vos algunes coses de molta necessitat. Pregam exortam e encaregam vos li doneu plena fe e creença com si nosaltres vos ho dehiem a bocha. Dada en Barchinona a XXV del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Andreu burges diputat local en la vila de Perpinya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Per quant som certificats que los honorables consols de aqueixa vila volen e entenen fer algunes coses concernents servey del Serenissimo senyor lo Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir de aqueixa vila e encara de aquest Principat per ço vos dehim e manam que totes vegades que los dits consols volran façau en nom de nosaltres diputats e concell com a representants lo dit Principat totes instancies e requestes als oficials axi triennals com altres de aqueixa vila als dits consols ben vistes per manera que sien procurats los dits servici repos e tranquillitat e benavenir donant en aquestes coses tota bona expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Vostra letra havem rebuda la qual legida decontinent havem dat orde en trametreus forment passadors e polvora per spinguardes e bombardes. Tantost ho haureu aqui tot. Sobre la venguda del egregi comte es axi delliberat que vos hajau carrech de ferlo venir aci be acompanyat de les gents del exercit en manera segura e sius parra poreu tenir aquest orde que la hora quel volreu traure vos façau venir la gent qui es a Sant Celoni e aquella ab altra sius sera vist lo acompanyen fins a la Rocha e apres sen tornen a Sant Celoni e la gent qui es a la Rocha lo acompany fins en aquesta ciutat e dins aquesta casa de la Diputacio. E axi ab la ajuda de Deu e mijançant la bona industria vostra la sua venguda sera segura dels avisos queus haveu fets axi den Verntallat com del arnes de la nau e encara de la bona e ferma intencio dels prohomens de aqueixa vila havem hagut gran plaer. Digaulos de part nostra no hajan entrenyor de la venguda aci del dit comte car tant per seguretat lur quant encara per repos e benefici del Principat e per altres bons respectes es stat axi deliberat. Pregam vos en totes coses doneu lo bon recapte que de vos speram. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell etc.

Al honorable senyer Nesperandeu Palau diputat local en la ciutat de Tortosa.
Honorable senyer. Per quant segons som imformats son stats ajustats quatre homens mes dels sis per la custodia del castell Damposta volem façau pagar a aquells lo sou semblant dels altres. E de continent ab mija de inventari liurau o feu liurar als honorables procuradors les bombardes passadors e polvora del General qui son en aqueixa ciutat per defensio del dit castell. E per alguns ayres que havem vos dehim e manam requirau ab mija de carta los honorables veguer sotsveguer e altres oficials de aqueixa ciutat que
sils es stat o era manat pendre o arrestar les persones dels honorables En Guillem Bonet Johan Bonet Luis Pellisser e altres de aqueixa ciutat qui han entrevengut en les fahenes concorrents de aquest Principat no proceesquen a exequcio de les dites coses sens consulta nostra com siam certs serien contra la capitulacio. No resmenys nosaltres deputats vos dehim e manam que si les homens qui guarden lo dit castell Damposta o altres persones volran del bescuyt del dit General quels ne venau per for rahonable e doneu orde sia axangat per que nos perdie e si fet no es donau orde ques pach lo port del dit bescuyt. Dada en Barchinona a XXV del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

El mismo día, se publicó por todos los parajes de costumbre el siguiente pregón.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e conçell llur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara
de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias entrevenint en aço e consentint la ciutat de Barchinona. Que totes persones de qualsevol ley stament grau o condicio sien qui tinguen o sapien altres tenir e possehir axi per via de comanda empenyoraments o alias alguns bens libres alberchs censals e altres rendes deutes e coses qui sien de micer Francesch Marquilles micer Pere Falco micer Jaume Teranan e micer Pere de Muntmany enemichs y acuydats de la cosa publica de aquest dit Principat aquells encontinent dins tres dies hagen a denunciar e manifestar als honorables mossen Johan Torres Torres canonge de Vich Bernat de
Guimera donzell Johan Pellicer sindich de Villafranca de Penedes e Anthoni Sanç notari entrevenint hi per la ciutat de Barchinona havents de aço plen poder dels dits diputats e concell llur. E si dins los dits tres dies aquells no denunciaran o manifestaran encorregan en pena de D. lliures la qual pena encontinent sera exequutada sens neguna merce.


Siguen a continuación las instrucciones dadas por los Diputados a mosen Mateo Dezsoler, acerca de lo que debía hacer en Perpiñan.

Instruccions fetes per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors de diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya al honorable mossen Matheu Dez Soler ciutada de Barchinona de les coses que ha fer en la vila de Perpinya segons davall sera dit.
Primerament liurara al magnifich mossen Carles Dolius castella del castell de Perpinya la letra de creença que sen porta. E en virtut de aquella li explicara com los dits diputats e concell son certs e lo dit mossen Karles ignora que en la concordia feta entre la Majestat del Senyor Rey e lo lllustre Rey de França ha pacte expres que lo dit Rey de França li fa valença (en textos anteriores, Valencia) contra cathalans de DC^es lances e II mil archers pagats fins en CCCC mil scuts (escuts; escudos, moneda) e lo Senyor Rey
li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya ab expresa convencio que de present li haja liurar los castells e forçes que pora e les altres que lo Rey de França los se haja pendre la qual nova es axi dolorosa e congoxosa a nosaltres e a tots los cathalans que mes dir nos pot per esser temtat segregar del dit Principat los tals comdats qui indissolublament son units. E per quant lo dit mossen Carles te lo castell de Perpinya per lo qual si en ma del dit Rey de França venia poria redundar en perill e perpetual perdicio dels dits comdats en gran ofensa de nostre Senyor Deu desservey de la reyal Majestat e destruccio de la cosa publica la qual apres nostre Senyor Deu en la conservacio de aquella per leys divines e humanes ha esser difirida. Per tant lo dit
mossen Matheu de part dels dits diputats e concell pregara exortara e en la millor manera que sabra lo induira e persuasira hoc e de paraula requerra lo dit mossen Karles que per tant servici del Senyor Rey e conservacio de la cosa publica vulle permetre per millor custodia del dit castell e dels dits comdats que los consols e concell de la vila de Perpinya meten en lo dit castell persones de la dita vila fiables los quals ensemps ab lo dit mossen Carles guarden aquell per los respectes dessus dits.
E si lo dit mossen Carles se fehia dificultos en les coses demunt dites volent se scusar que lo dit castell per lo Senyor Rey a custum de Spanya (marca hispánica) o volia dir que ell no acullirie gent en lo dit castell mes faria seguretat a la vila de no liurar lo al Rey de França encara que la Majestat del Senyor Rey li ho manas pora dir lo dit mossen Matheu quant al primer cap que en tal necessitat en la qual penja lestat de la cosa publica nol obligue lo dit homanatge ne es tengut servar aquell majorment que lo Senyor Rey en tan gran desservici e interes sen haja empenyorats o venuts los dits comdats al dit Rey de França. Al segon cap dira que ab tot del dit mossen Carles allo e sens la dita seguretat plenament se confias pero que alguns cassos porien seguir que no seria a ell de fer lo degut ne servar la promesa. E per ço tornara pregar e requerir ab gran eficacia de stretes paraules al dit mossen Carles segons demunt. E si persaverara en no voler ho consentir lo dit mossen Matheu li dira que los diputats e concell en nom del dit Principat lo hauran
per enemich de la cosa publica e procehiran contra ell persones e bens seus segons poden per servici del dit Senyor Rey conservacio de la sua reyal corona e specialment dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya.
E semblants pregaries exortacions induccions e requestes de paraula fara lo dit mossen Matheu Dez Soler a tots altres castlans (catalans : castellanos) de altres castells e forçes de Rossello qui presents se trobaran en la dita vila de Perpinya ab la cominacio dessus dita que en cars de contrafaccio seran haguts per enemichs de la cosa publica.
De les coses dessus dites lo dit mossen Matheu comunicara ab los consols e concell de XXVII de Perpinya als quals liuraran la letra de creença que sen porta e ab ells apuntara en manera cauta e secreta que si lo dit mossen Carles no fahia lo que es dit demunt per grat que de continent la vila proveescha a dues coses la primera en pendrali muller e infants e tots sos bens a ma de la vila e apres ab potencia de gent que façen tot quant poran a fi que per força se haja lo dit castell car axi ho ha fet la ciutat de Tortosa del castell de la dita ciutat qui per alcayt reyal ere detengut lo qual aquell no volia retre e la vila de Uldecona del castell de llur comanador qui en poder seu stava. E dirlos ha lo dit mossen Matheu que en fer les dites provisions no hage comport algu com aço sie lo major servey que fer se puixa al Senyor Rey e a la cosa publica del dit Principat per conservacio dels dits comdats. Mes avant lo dit mossen Matheu de part dels dits diputats e concell com representants lo dit Principat dira als dits consols e concell que les cosas dessus dites a llur parer se deuen fer e exequtar en tota manera. E si ho fan que lo Principat los defendra per tot son poder de qualsevol dan e inconvenient qui seguir pogues a la dita vila per haver hagut a ma sua lo dit castell havents per ferm los dits diputats e concell que la Majestat del Senyor Rey seduida com dit es ho hauria a servici molt accepte.
En totes les dites coses lo dit mossen Matheu Dez Soler donara los bo secret e prest recapte que dell se confia. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Se recibieron, en este día, los siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los deputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant aquesta universitat tots temps es stada e es prompta e apparellada prosseguir e complir les coses que per vostres reverend e honorables savieses son e seran ordenades por conservacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e altres havent plena confiança aquella esser socorreguda com necessari fos de vostres reverend e honorables savieses de les coses necessaries majorment com tals actes sien vist esser a integritat conservacio e servici de la corona reyal e repos e tranquillitat del dit Principat. E per quant de present nos occorren coses per les quals es molt necessari tant per obviar als perills qui stant preparats com per contentar los pobles de aci provehir a la urgent necessitat de aquesta universitat havem desliberat trametre a vostres reverend e honorables savieses los honorables En Johan Pellicer sindich e Raphel Pons per explicar aquelles a vostres
reverend e honorables savieses. Perque suplicam aquelles ab la major instancia quens es posible vos placia en ells donar plena fe e creença e de les coses que per ells seran explicades vos placia hajam tal satisfaccio e resposta com tots temps stam confiant. Suplicant la Santissima Trinitat vos vulla prosperar e tenir en sa continua proteccio e guarda. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de vostres reverend e honorables savieses apparellats los jurats e concell de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverent egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Sus ara es arribat açi En Manuel Bou lo qual portava letres en aquests senyors han les hi preses e han les me portades jo he desliberat tremetre les vos axi com *setean. Es ver nan legides dues parriam que demana dines dau orde que en neguna manera non haja car diu se que ella dona sou als pagesos e es ver semblant que ara paguen lo que despenen. Lo dit Manuel Bou va aqui. Mes avant som avisats que mossen Ponç de Cabrera lo qual per que faes lunyar lo comte de la muralla fou guiat e per aço le lexat anar par me que es stat ab los pagesos e de qui va a la Senyora Reyna una volta per fer los dans que pora dient queus vendra combatre que lo pream poch a ell ne a tot lo poder major que aportar pugue es ver que fa peu que tenim poques vitualles ne tenim passadors ne polvora de bombardes e molt poque de spingardes e diu que son mil e sinchcents homens e sinchcents quen portara de la Reyna quens vindra combatre. Mossenyors tremateu nos que menjar e armes e no dubteu si venia tot lo poder del mon. Sobre tot molt prest hajam que menjar. Som avisats que han feta venir totes les armes de la nau del Rey qui ere a Sent Feliu tremateu nos lo que havem manester e no volem mes gent que prou hic som. Mes avant den Verntallat ses tirat arrera an Aropit ha trencats los pons (sin t, porque seguramente ya no la pronunciaba el que escribe.) e desfets los camins e tallats arbres e ha romput lo pas han li comensat a fogir (fugir, la o, cuando se pronuncia u, como en ho, del hoc latín, no siempre se conserva escrita como o, otras veces se escribe u, como en fugir) alguns pagesos com han sabut que les ramenses eren levades.
Seria de parer que si es axi que fesseu fer les crides e que men tremetesseu assi una. E mes avant al meu parer seria bo que ab la crida fossen guiats e assegurats tots exceptat los capitans que voldrian triar molts pagesos. Man dit que sis fehia que comandria a soles e fas fi. De Hostalrich a XXIIII de maig. - Placieus mossenyors de traurens hich lo comte de la gent dells stan en segur que tots volen morir ab nosaltres mes es mester que ell hic isque per que lo fet de la mar es perillos. Hajam la vitualla per terra e molt prest.
- Mossenyors prest al manament de vosaltres. P. de Belloch.